26. Abril 2024

Arxius de documental | Diari La República Checa

REDACCIÓ25 Juliol, 2022
356-Imatge-Far-arxiu-1280x850.jpg

El far de Torredembarra

Sovint, els fars són un element oblidat de la nostra costa. Es tracta d’una eina imprescindible fa segles, que a poc a poc ha anat perdent rellevància i visibilitat dins de la nostra societat. Un grup de joves periodistes tarragonins i reusencs han produït un documental que repassa el passat, present i futur dels fars de la província.

La peça descobreix l’evolució de la professió de faroner, i els canvis que ha produït l’automatització, de la mà de diversos testimonis d’experts en seguretat marítima i responsables dels patronats de turisme i museus del territori.

El divendres 29 de juliol a les 20h es durà a terme la primera projecció del documental al Teatret del Serrallo, a Tarragona. L’entrada és lliure i comptarà amb els quatre periodistes impulsors: Clara Marquiegui, Raúl Rodríguez, Joel Medina i Sandra Pérez.

PUBLICITAT



REDACCIÓ28 Juny, 2022
1acbe1a9-7477-46ba-a0f3-25b6e77ed6ef-e1656398622887.jpg

La desaparició del CF Reus continua sent un pou ple d’interrogants. De la nit al dia, un club amb una dinàmica espectacular va acabar diluint-se. Per posar llum a la foscor, uns alumnes del grau de Periodisme de la Universitat Rovira i Virgili (URV) han centrat el seu treball final en aquest afer. A través del documental ‘Cas CF Reus – Buscant culpables’, s’intenta recollir tota la informació possible sobre la desaparició del Reus. En la peça periodística, que es pot veure a través d’aquest enllaç, es posa el focus en el president, Joan Oliver, i en els seus lligams amb el directiu del FC Barcelona, Joan Laporta. Per descobrir tots els secrets, avui entrevistem a Andreu Rauet, un dels estudiants impulsors juntament amb Adrià Tella i Víctor Gómez.

 

A grans trets, què va passar amb el CF Reus?
És difícil definir en poques paraules la desaparició del CF Reus, jo diria que va ser un seguit de despropòsits i una nefasta gestió econòmica per part de la directiva, que va acabar atropellant el mateix club. Hi ha molts factors, molts protagonistes i tothom hi ha jugat un paper important, però a grans trets el resum és aquest: el Reus va desaparéixer per una gestió econòmica nefasta i un tracte personal distant dins del club.

Qui va tenir més culpa de la seva desaparició?
Joan Oliver tenia més del 90% de les accions del Reus i ell movia els fils del club, però Oliver només venia a Reus una vegada -o menys- cada setmana. Ell tenia el seu cercle de confiança, dos o tres homes que també gestionaven el Reus des de l’ombra. Ells en són els autèntics responsables, junt amb el mateix Joan Oliver.

Fins a quin punt va tenir importància el paper de Joan Laporta en aquell Reus i en la seva posterior desaparició?
És una bona pregunta. El mateix Joan Laporta ha reconegut públicament una vinculació amb el CF Reus, però ell afirma que únicament tenia amistat amb Joan Oliver i que actuava motivat per aquesta amistat. Econòmicament, Laporta tenia invertits més de 300.000 euros i era copropietari de Core Store SL, l’empresa que finançava el Reus, i també va intentar buscar compradors pel Reus abans que aquest desaparegués. Els fets parlen per  sols.

Creu que van jugar amb la il·lusió de l’afició?
És cert que els resultats acompanyaven i els pocs aficionats que seguien el CF Reus estaven molt il·lusionats amb el projecte. Però hem d’entendre que Oliver no només mentia reiteradament a l’afició, sinó també als periodistes que seguien el cas. Aquell Reus era un cercle viciós de mentides i fal·làcies que van acabar per cremar l’entorn del CF Reus.

Com es podria haver evitat aquesta situació?
En primer lloc, amb més transparència econòmica. No oblidem que l’any 2017 el Reus rep una auditoria que alerta del risc de desaparició, una auditoria que el club encarrega i n’ignora els resultats. I, en segon lloc, amb professionals i gent amb experiència que assessorés el CF Reus. Amb gairebé el 100% d’accions, Oliver feia i desfeia com volia, col·locant a coneguts en la direcció econòmica i executiva del Reus. S’ha demostrat que el model de negoci familiar no funciona en clubs de futbol d’elit. El més curiós és que tots els membres de l’antiga Junta Directiva del Reus es troben actualment col·locats al Barça. El cercle d’enxufisme, negoci familiar i favors personals continua vigent, només va canviant de club.

Esperaven tenir tant de ressò amb el documental?
En certa manera sí. Sabíem que era un cas bastant mediàtic, amb personatges públics de gran calibre. El fet que el cas continuï obert i amb tantes incògnites el fa molt interessant per al públic. La gent vol respostes i encara queden moltes qüestions per respondre. Només el temps -o un jutge- dictarà sentència.

PUBLICITAT



REDACCIÓ24 Febrer, 2022

Corría un 11 de marzo en los trenes de Madrid, cuando de repente tuvo lugar el mayor atentado terrorista de la historia de Europa. Este suceso, que se cobró 192 vidas e hirió a casi 2.000 personas, se atribuyó erróneamente a ETA. Y es que la culpable de los hechos fue Al-Qaeda. 18 años después de la tragedia, Netflix estrena un documental que analiza lo que se conoce como el 11-M.

El film ya está disponible y se ha elaborado con más de 230 horas de entrevistas a supervivientes,  familiares, personas directamente relacionadas, expertos,  académicos, periodistas y juristas. 11M está escrita y dirigida por José Gómez y producida por Villa Lunera  Films, Sirius Pictures y Rogue Films.  Los productores ejecutivos son David Van Der Gaag, el ganador de un Oscar  y de un Bafta, Kevin Macdonald, y José Gómez. 

PUBLICITAT



REDACCIÓ6 Octubre, 2021

El Teatre Tarragona acollirà l’estrena d’un documental al voltant dels 50 anys d’Òmnium Cultural al Tarragonès. La projecció tindrà lloc divendres a les 19:30h. La pel·lícula compta amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Tarragona, i amb guió, gravació i muntatge a càrrec de S. Morris Produccions.

El documental pretén oferir un recorregut per la trajectòria de l’entitat, posant de manifest els canvis que ha sofert la delegació territorial al llarg dels seus cinquanta anys a través de testimonis directes de la seva història. Així, l’audiovisual és el puzle resultant d’una vintena d’entrevistes fetes a persones destacades de l’entitat, com els socis fundadors Josep Sendra i Ramon Marrugat; els expresidents i expresidentes de la delegació del Tarragonès Olga Xirinacs, Lluís-Carod Rovira, Núria Aguadé, Joan Andreu Torres i Rosa Maria Codines; o Jordi Cuixart com a president d’Òmnium Cultural.

L’assistència és gratuïta amb invitació, amb un màxim de dues per petició. Els tiquets es poden adquirir a través d’aquest enllaç.

PUBLICITAT


REDACCIÓ5 Octubre, 2021

El Gimnàstic de Tarragona presentava avui un nou documental sobre el seu projecte més especial, el Nàstic Genuine, “el millor Nàstic de la història”.  L’acte, que ha tingut lloc aquest vespre al Teatre Tarragona, ha estat plagat de somriures, rialles, aplaudiments i – sobretot – emoció. No hi havia per a menys. I és que la peça audiovisual repassa la història i els relats de l’equip, des dels voluntaris, fins als jugadors, l’entrenador i el president del club, Josep Ma. Andreu. 

En aquest sentit, abans de l’estrena s’han fet alguns discursos per part de grans figures del projecte com el tècnic, Rafel Magrinyà, o el director del documental, Ramon Giner. Les anècdotes i les imatges de com va sorgir i com es va desenvolupar LaLiga Genuine conviden a l’espectador a conèixer la humilitat de la iniciativa.

VÍDEO



PUBLICITAT


REDACCIÓ25 Desembre, 2020
Cinta-Bellmunt4.jpg

Fa menys d’un mes que Tarragona celebrava els 20 anys des que la UNESCO va declarar les restes de Tarraco com a Patrimoni Mundial de la Humanitat.

L’Ajuntament va organitzar diversos actes telemàtics com webinars i debats envers aquest tema. Una d’aquestes propostes va ser el documental de Cinta Bellmunt: Tarraco al món, 20 anys de Patrimoni Mundial’, el qual es va emetre per TAC12 i  encara es pot gaudir via YouTube. Es tracta del seu primer documental com a guionista i productora. De fet, Bellmunt va seguir d’aprop la fita històrica, sent periodista de de Cultura i Universitat del ‘Nou Diari’.

Com va arribar la idea del documental?
Just el cap de setmana abans del primer confinament des del Museu d’Història de Tarragona van contactar amb mi per comentar-me que enguany se celebraven 20 anys de la inclusió del conjunt arqueològic de Tarraco al llistat de Patrimoni Mundial de la Unesco i s’havia d’elaborar un programa d’actes. 

Entre les coses que vam posar damunt la taula des del primer moment hi havia un vídeo institucional commemoratiu d’aquesta fita. Ens va semblar que calia explicar com s’havia aconseguit, quines estratègies es van posar en marxa quan l’Ajuntament de Tarragona va decidir emprendre el camí cap a la Unesco i dues dècades després que havia servit aquest esforç. Però calia constatar també que el procés per recuperar el patrimoni de Tarraco ve de molt lluny, de quan després de la Guerra del Francès Tarragona queda arrasada i als anys vint del segle passat comença la seva revitalització amb l’expansió del port i el creixement de la ciutat que posa al descobert importants restes. Així que partim del 1920, perquè cent anys semblava un temps adient per veure l’evolució d’aquest conjunt arqueològic i els esforços que s’han fet per la seva preservació i socialització.

Què ha significat aquest projecte per vostè?
Ha estat molt vital i emocionant, així com una gran font de bon estrès i d’aprenentatge. És el meu primer documental i li he dedicat moltes hores. Era una de les moltes assignatures professionals que encara tinc pendents. Es podria dir que vaig descobrir l’arqueologia l’any 1986 quan vaig arribar a Tarragona. Poc després sorgiria el TED’A (Taller Escola d’Arqueologia), que va revolucionar aquesta ciència per la seva manera exemplar de treballar. Vaig anar seguint el que feien, que era molt, per recuperar Tarraco, i des de mitjans locals, primer, i després com a corresponsal, era un dels temes que sempre m’agrada de tractar.

Porto més de 30 anys observant de prop els passos que s’han fet i em va fer molta il·lusió que pensessin en mi, ja no sols pel documental, sinó per portar gran part de la programació relacionada amb els 20 anys Patrimoni Mundial. Així que una mica sabia de què anava el tema, però calia treballar un guió i fer molta feina de producció. En tot cas, ha estat com un reconeixement al treball que com a periodista havia dut a terme durant anys sobre Tarraco. He estat molt contenta de retrobar-me amb persones que en aquells anys tractava sovint i ara he vist per entrevistes, perquè m’han facilitat documentació… També m’ha anat molt bé realitzar una feina diferent de l’habitual, i això sempre és un repte, un estímul i en aquest cas, també un orgull fer memòria d’una fita tan important i contribuir a la seva socialització.

I què creu que representa per la ciutat?
És un cas d’èxit que demostra que els somnis no s’assoleixen en un dia i que a Tarragona es treballa per recuperar el patrimoni arqueològic des de fa molts anys. Ser Patrimoni Mundial no va ser fàcil, però la ciutadania s’hi va abocar moltíssim. En el camí cap a la Unesco quedava clar que no era una idea d’uns polítics i prou, sinó que Tarragona s’havia fet seu aquest desig, que els habitants de la Tarraco actual s’estimen el patrimoni i volen el millor per a ell. Per tant, es demostra que les il·lusions ben gestionades i amb esforç poden assolir fites com aquesta, per fer de Tarraco un indret encara més universal i reconegut, a l’elit del turisme cultural i d’un gran valor científic, únic i excepcional en molts aspectes.

Quins han estat els majors reptes a l’hora de produir el documental?
Primer tenir clar què calia explicar, centrar molt els continguts per assolir un relat on s’havia de donar certa coherència a fets que en principi podrien semblar que no tenien res a veure i, en canvi, és obvi que hi ha una evolució. I un repte molt important era trobar el material adient, sobretot les imatges. En aquest sentit, hi ha hagut una feina considerable de trucar a diverses institucions i arxius que s’han bolcat per aconseguir tot allò que pogués ajudar a fer una obra tan atractiva com sigui possible. A més, tot aquest procés de documentació s’ha realitzat en plena pandèmia i l’accés als llocs estava molt limitat en dies i hores, però la resposta ha estat fantàstica.

Hi ha algun nou repte a la vista?
M’han compartit una idea d’una productora que pensa en un documental i si es tira endavant potser els ajudi d’una manera o altra, però tot està a les beceroles. Ara bé, després d’aquesta primera experiència de ‘Tarraco al món, 20 anys de Patrimoni Mundial’, no m’importaria de continuar amb nous projectes en aquest àmbit professional. De fet, fa més d’una dècada vaig assistir a un curs de guionatge perquè sóc molt consumidora de documentals i estar a l’altra banda també m’ha resultat molt engrescador.

PUBLICITAT


REDACCIÓ10 Setembre, 2020
concurs-castells-1970.png

S’estrena el “Concurs del Segle”

Els amants dels castells estan d’enhorabona. Aquest 21 de setembre s’estrenarà el documental titulat “Concurs 1970. El desafiament Nens-Vella”, que coincidirà amb les Festes de Santa Tecla. La peça audiovisual es projectarà al Teatre Auditori Camp de Mart, a dos quarts de nou.

Al documental es podrà reviure un capítol especial de la història dels castells, rememorant el concurs de 1970, que enguany celebra el seus 50è aniversari, quan es va reprendre aquesta cita biennal, que s’ha convertit en l’esdeveniment més important del món casteller.

Durant aquell “concurs del segle”, com es podrà observar al documental, es va viure la intensa pugna entre la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la dels Nens del Vendrell. A l’estrena d’aquest film, dirigit per Maria Roig, es podrà assistir gratuïtament fent la reserva prèvia, que ja es pot realitzar des d’avui mateix.

PUBLICITAT


REDACCIÓ21 Agost, 2019
DSC_0949d-1280x853.jpg

Pau Ricomà amb el director Munteanu

Tarragona acollirà la preestrena del documental ‘La Vida con Williams’, un projecte amb origen tarragoní amb l’objectiu de visibilitzar la malaltia de Williams-Beuren a través de l’experiència de l’Anna. L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, ha rebut en audiència al director d’aquest projecte, Emanuel Munteanu.

“És una història de superació personal. Vaig conèixer a l’Anna el 2012 i vaig tenir clar que volia fer un projecte audiovisual. Vaig començar el 2017 i el 22 de juliol passat la vaig acabar”, ha explicat Emanuel Munteanu. L’alcalde Ricomà ha assegurat que “l’Ajuntament de Tarragona buscarà una data per fer la preestrena de la pel·lícula a principis de l’any vinent”.

Es tracta d’una malaltia genètica provocada per la pèrdua de material genètic en el cromosoma 7 i es caracteritza per presentar uns trets facials típics, discapacitat intel·lectual lleu o moderada, nivells de calci en sang elevats, estrenyiment de l’artèria principal immediatament en sortir del cor, entre d’altres.

L’Ajuntament de Tarragona, en una votació del Consell Plenari, va aprovar el 22 de febrer passat una declaració Institucional per al reconeixement de la situació de les persones afectades per la síndrome de Williams-Beuren.

B.V.

 


REDACCIÓ17 Juliol, 2018

Després del tancament de la frontera francesa l’any 2015 i el consegüent augment de la vigilància a les vies convencionals, els immigrants s’han vist obligats a optar per les muntanyes com a via per arribar a territori francès

El projecte audiovisual, ‘Alpes: última salida’, d’arrel tarragonina explicarà la realitat dels refugiats a la frontera nord italiana, concretament als Alps, entre els pobles de Bardonecchia i Briançon. L’equip del projecte està format per quatre exestudiants de la URV: els comunicadors Robert Gassó, Àlex Folguera i Sandra Pascual i el periodista Carlos Domènech.

Aquest equip es desplaçarà a la zona a finals de juliol i hi romandrà fins a la primera setmana de setembre, quan tornarà a Tarragona per elaborar la postproducció del documental. L’equip ha iniciat un Verkami amb el qual poder invertir en allotjament, transport i material audiovisual. ‘Alpes: última salida’ es tracta d’un documental de baix cost que pretén conscienciar i mostrar la realitat que amaguen els mitjans de comunicació.

Aquest hivern, l’Equip de Socors Alpí va rescatar 35 refugiats. Lamentablement, fins ara, el nombre de morts arriba a la desena. La xifra, però, ha augmentat: amb el començament del desglaç, a finals de maig, s’han localitzat quatre cossos de joves africans.

Les organitzacions humanitàries pugnen amb l’auge de la ultradreta per seguir donant atenció mèdica, menjar i un llit.

 

 


REDACCIÓ31 Desembre, 2015

Algú es va perdre algun capítol de la sèrie documental de ‘Ingeniería Romana’? Doncs avui teniu l’oportunitat de tornar a gaudir d’aquestes meravelloses imatges que ens traslladen a la Tarraco més antiga.

Ingeniería RomanaLa 2 de TVE tornarà a emetre avui a les 21h el capítol ‘Ciudades’ i el divendres demà, 1 de gener de 2016, també a les 21h, emetrà el capítol ‘Acueductos’. Tots dos capítols compten en bona part amb imatges de Tarragona i el protagonisme de Tàrraco en el seu esplendor; així com amb la presència d’actors de diferents grups de reconstrucció històrica de Tàrraco Viva.

La sèrie documental, “Ingeniería Romana. El ingenio de Roma al servicio del pueblo” coproduïda per RTVE, Digivisión i Structuralia es va presentar a Tarragona el passat mes d’octubre.

 VÍDEO: