Arxius de documental | Diari La República Checa

Fa menys d’un mes que Tarragona celebrava els 20 anys des que la UNESCO va declarar les restes de Tarraco com a Patrimoni Mundial de la Humanitat.

L’Ajuntament va organitzar diversos actes telemàtics com webinars i debats envers aquest tema. Una d’aquestes propostes va ser el documental de Cinta Bellmunt: ‘Tarraco al món, 20 anys de Patrimoni Mundial’, el qual es va emetre per TAC12 i  encara es pot gaudir via YouTube. Es tracta del seu primer documental com a guionista i productora. De fet, Bellmunt va seguir d’aprop la fita històrica, sent periodista de de Cultura i Universitat del ‘Nou Diari’.

Com va arribar la idea del documental?
Just el cap de setmana abans del primer confinament des del Museu d’Història de Tarragona van contactar amb mi per comentar-me que enguany se celebraven 20 anys de la inclusió del conjunt arqueològic de Tarraco al llistat de Patrimoni Mundial de la Unesco i s’havia d’elaborar un programa d’actes. 

Entre les coses que vam posar damunt la taula des del primer moment hi havia un vídeo institucional commemoratiu d’aquesta fita. Ens va semblar que calia explicar com s’havia aconseguit, quines estratègies es van posar en marxa quan l’Ajuntament de Tarragona va decidir emprendre el camí cap a la Unesco i dues dècades després que havia servit aquest esforç. Però calia constatar també que el procés per recuperar el patrimoni de Tarraco ve de molt lluny, de quan després de la Guerra del Francès Tarragona queda arrasada i als anys vint del segle passat comença la seva revitalització amb l’expansió del port i el creixement de la ciutat que posa al descobert importants restes. Així que partim del 1920, perquè cent anys semblava un temps adient per veure l’evolució d’aquest conjunt arqueològic i els esforços que s’han fet per la seva preservació i socialització.

Què ha significat aquest projecte per vostè?
Ha estat molt vital i emocionant, així com una gran font de bon estrès i d’aprenentatge. És el meu primer documental i li he dedicat moltes hores. Era una de les moltes assignatures professionals que encara tinc pendents. Es podria dir que vaig descobrir l’arqueologia l’any 1986 quan vaig arribar a Tarragona. Poc després sorgiria el TED’A (Taller Escola d’Arqueologia), que va revolucionar aquesta ciència per la seva manera exemplar de treballar. Vaig anar seguint el que feien, que era molt, per recuperar Tarraco, i des de mitjans locals, primer, i després com a corresponsal, era un dels temes que sempre m’agrada de tractar.

Porto més de 30 anys observant de prop els passos que s’han fet i em va fer molta il·lusió que pensessin en mi, ja no sols pel documental, sinó per portar gran part de la programació relacionada amb els 20 anys Patrimoni Mundial. Així que una mica sabia de què anava el tema, però calia treballar un guió i fer molta feina de producció. En tot cas, ha estat com un reconeixement al treball que com a periodista havia dut a terme durant anys sobre Tarraco. He estat molt contenta de retrobar-me amb persones que en aquells anys tractava sovint i ara he vist per entrevistes, perquè m’han facilitat documentació… També m’ha anat molt bé realitzar una feina diferent de l’habitual, i això sempre és un repte, un estímul i en aquest cas, també un orgull fer memòria d’una fita tan important i contribuir a la seva socialització.

I què creu que representa per la ciutat?
És un cas d’èxit que demostra que els somnis no s’assoleixen en un dia i que a Tarragona es treballa per recuperar el patrimoni arqueològic des de fa molts anys. Ser Patrimoni Mundial no va ser fàcil, però la ciutadania s’hi va abocar moltíssim. En el camí cap a la Unesco quedava clar que no era una idea d’uns polítics i prou, sinó que Tarragona s’havia fet seu aquest desig, que els habitants de la Tarraco actual s’estimen el patrimoni i volen el millor per a ell. Per tant, es demostra que les il·lusions ben gestionades i amb esforç poden assolir fites com aquesta, per fer de Tarraco un indret encara més universal i reconegut, a l’elit del turisme cultural i d’un gran valor científic, únic i excepcional en molts aspectes.

Quins han estat els majors reptes a l’hora de produir el documental?
Primer tenir clar què calia explicar, centrar molt els continguts per assolir un relat on s’havia de donar certa coherència a fets que en principi podrien semblar que no tenien res a veure i, en canvi, és obvi que hi ha una evolució. I un repte molt important era trobar el material adient, sobretot les imatges. En aquest sentit, hi ha hagut una feina considerable de trucar a diverses institucions i arxius que s’han bolcat per aconseguir tot allò que pogués ajudar a fer una obra tan atractiva com sigui possible. A més, tot aquest procés de documentació s’ha realitzat en plena pandèmia i l’accés als llocs estava molt limitat en dies i hores, però la resposta ha estat fantàstica.

Hi ha algun nou repte a la vista?
M’han compartit una idea d’una productora que pensa en un documental i si es tira endavant potser els ajudi d’una manera o altra, però tot està a les beceroles. Ara bé, després d’aquesta primera experiència de ‘Tarraco al món, 20 anys de Patrimoni Mundial’, no m’importaria de continuar amb nous projectes en aquest àmbit professional. De fet, fa més d’una dècada vaig assistir a un curs de guionatge perquè sóc molt consumidora de documentals i estar a l’altra banda també m’ha resultat molt engrescador.

PUBLICITAT