REDACCIÓ
La desaparició del CF Reus continua sent un pou ple d’interrogants. De la nit al dia, un club amb una dinàmica espectacular va acabar diluint-se. Per posar llum a la foscor, uns alumnes del grau de Periodisme de la Universitat Rovira i Virgili (URV) han centrat el seu treball final en aquest afer. A través del documental ‘Cas CF Reus – Buscant culpables’, s’intenta recollir tota la informació possible sobre la desaparició del Reus. 
En la peça periodística, que es pot veure a través d’aquest enllaç, es posa el focus en el president, Joan Oliver, i en els seus lligams amb el directiu del FC Barcelona, Joan Laporta. Per descobrir tots els secrets, avui entrevistem a Andreu Rauet, un dels estudiants impulsors juntament amb Adrià Tella i Víctor Gómez.
A grans trets, què va passar amb el CF Reus?
És difícil definir en poques paraules la desaparició del CF Reus, jo diria que va ser un seguit de despropòsits i una nefasta gestió econòmica per part de la directiva, que va acabar atropellant el mateix club. Hi ha molts factors, molts protagonistes i tothom hi ha jugat un paper important, però a grans trets el resum és aquest: el Reus va desaparéixer per una gestió econòmica nefasta i un tracte personal distant dins del club.
Qui va tenir més culpa de la seva desaparició?
Joan Oliver tenia més del 90% de les accions del Reus i ell movia els fils del club, però Oliver només venia a Reus una vegada -o menys- cada setmana. Ell tenia el seu cercle de confiança, dos o tres homes que també gestionaven el Reus des de l’ombra. Ells en són els autèntics responsables, junt amb el mateix Joan Oliver.
Fins a quin punt va tenir importància el paper de Joan Laporta en aquell Reus i en la seva posterior desaparició?
És una bona pregunta. El mateix Joan Laporta ha reconegut públicament una vinculació amb el CF Reus, però ell afirma que únicament tenia amistat amb Joan Oliver i que actuava motivat per aquesta amistat. Econòmicament, Laporta tenia invertits més de 300.000 euros i era copropietari de Core Store SL, l’empresa que finançava el Reus, i també va intentar buscar compradors pel Reus abans que aquest desaparegués. Els fets parlen per sí sols.
Creu que van jugar amb la il·lusió de l’afició?
És cert que els resultats acompanyaven i els pocs aficionats que seguien el CF Reus estaven molt il·lusionats amb el projecte. Però hem d’entendre que Oliver no només mentia reiteradament a l’afició, sinó també als periodistes que seguien el cas. Aquell Reus era un cercle viciós de mentides i fal·làcies que van acabar per cremar l’entorn del CF Reus.
Com es podria haver evitat aquesta situació?
En primer lloc, amb més transparència econòmica. No oblidem que l’any 2017 el Reus rep una auditoria que alerta del risc de desaparició, una auditoria que el club encarrega i n’ignora els resultats. I, en segon lloc, amb professionals i gent amb experiència que assessorés el CF Reus. Amb gairebé el 100% d’accions, Oliver feia i desfeia com volia, col·locant a coneguts en la direcció econòmica i executiva del Reus. S’ha demostrat que el model de negoci familiar no funciona en clubs de futbol d’elit. El més curiós és que tots els membres de l’antiga Junta Directiva del Reus es troben actualment col·locats al Barça. El cercle d’enxufisme, negoci familiar i favors personals continua vigent, només va canviant de club.
Esperaven tenir tant de ressò amb el documental?
En certa manera sí. Sabíem que era un cas bastant mediàtic, amb personatges públics de gran calibre. El fet que el cas continuï obert i amb tantes incògnites el fa molt interessant per al públic. La gent vol respostes i encara queden moltes qüestions per respondre. Només el temps -o un jutge- dictarà sentència.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
