Arxius de carles castillo | Pàgina 3 de 15

REDACCIÓ19 Març, 2020

Aquest dimecres al vespre, Felip VI ha enviat un missatge extraordinari al país. És el segon que fa des que va assumir les funcions de cap d’estat. El primer va ser el 3 d’octubre del 2017, dos dies després de la celebració del referèndum independentista a Catalunya.

El discurs del monarca va durar poc més de set minuts. Felip VI, en el seu discurs, va agrair als professionals sanitaris la seva abnegació i va sol·licitar unitat a la població per superar la crisi provocada pel coronavirus.

El cap d’estat no ha fet cap referència a l’escàndol que implica la corona i que té com a principal protagonista el rei emèrit Joan Carles I. Un fet que ha rebut forces crítiques per diferents sectors de la societat.

A Catalunya, el discurs del monarca, que aquest cop ha estat emès per TV3, ha tingut escassa audiència. A la mateixa hora que Felip VI es dirigia a la nació, molts catalans sortien al balcó oferint una sorollosa i monumental cassolada. Les crítiques a l’omissió del rei ha estat molt criticada a les xarxes socials.

Una de les veus crítiques ha estat la del diputat socialista, el tarragoní Carles Castillo. En un històric del seu perfil de Facebook, el parlamentari del PSC ha publicat una foto del cap d’estat de cap per avall. En declaracions a larepublicacheca.cat, Carles Castillo ha justificat la seva publicació perquè el monarca va fer un discurs “allunyat de la realitat” i que va aprofitar la crisi del coronavirus per “no parlar ‘de lo seu'”. Aquesta actitud és, a parer seu, “un insult a la intel·ligència de la població”.

El monarca va fer un discurs “allunyat de la realitat” i que va aprofitar la crisi del coronavirus per “no parlar ‘de lo seu'”

El diputat entén que Felip VI es va equivocar en ometre el problema que afecta la Casa Reial i al no mencionar aquells col·lectius que ho estan passant molt malament amb aquesta crisi d’emergència sanitària. “Ha sobrevolat tot sense concretar res”, lamenta el socialista.

A finalitzar, el parlamentari ha volgut compartir la següent conclusió: Tenim una societat que en els moments més complicats i en les seves relacions fa servir, cada vegada més, valors republicans”. El rei “no ha estat ni se l’espera”.

REDACCIÓ20 Febrer, 2020

Roc Muñoz és el primer secretari del PSC

No deixa de ser estrany que el partit que feia de les primàries el seu himne a la llibertat, decideixi enviar-les a pastar fang.

El Partit Socialista de Catalunya feia bandera de ser de les poques formacions polítiques que feia servir les primàries com un estri d’absoluta salut democràtica. Però, tot indica que les coses a la seu del partit de l’Avinguda Ramon i Cajal han canviat i molt. Resulta que l’elecció del proper primer secretari del PSC a Tarragona es farà passant de llarg de les primàries.

Castillo s’ha quedat sol defensant les primàries

Segons ha pogut saber larepublicacheca.cat, en la reunió del passat 31 de gener, a la qual hi ha assistit una cinquantena de socialistes, s’ha enterrat la possibilitat de triar el substitut de Roc Muñoz a través de primàries.

Tot i que l’actual secretari d’organització, Kenneth Martínez, va defensar les primàries, el cert és que només Carles Castillo va votar a favor d’aquesta modalitat, quedant-se tot sol. L’exalcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, no hi va assistir a aquesta votació.

El nostre digital ha intentat parlar amb el diputat Carles Castillo, però el socialista s’ha excusat perquè considera que és un tema intern del partit.

Ara només cal saber quin model farà servir el PSC per triar la seva nova executiva?

REDACCIÓ31 Gener, 2020

El restaurant Les Fonts de Can Sala ha acollit el primer acte de pre campanya de cara a les autonòmiques. I el protagonista, Manuel Valls, que ha estat equivocadament presentat per Miquel Valls per un Sebastià Cabré satisfet per l’èxit de la convocatòria.

L’exprimier francès no ha revelat cap secret, tot i que ha jugat amb el titular si era o no candidat a la presidència de la Generalitat. Les 200 persones que omplien el restaurant tenien ganes de sentir missatges nous i segurament conèixer els ingredients necessaris per posar punt final al conflicte hispano-català.

Els organitzadors del sopar-col·loqui, la plataforma ‘Futur i seny’, han aconseguit una audiència poti-poti, on s’ha pogut veure cares conegudes del PSC Tarragona (el diputat Carles Castillo o el regidor Pau Pérez), de Ciutadans (el líder taronja a Salou) o del PP salouenc. També s’han deixat veure empresaris i líders associatius. Manuel Valls, que se sentia còmode, ha optat per un discurs proper carregat de ‘sentiment català’, tot i que reconeix que són molts els que el consideren un no català. De fet, ha recordat que “quan ets d’aquí i vens de lluny, la gent l’estima molt, però quan vens per quedar-t’hi la gent ja no t’estima tant”.

L’exprimer ministre francès i ministre d’Interior de François Hollande, ha parlat dels seus inicis en la política (en el Partit Socialista), on “he començat de zero”. Valls ha estat contundent, com era previsible, contra l’independentisme i el populisme. Ha dit que vivim uns moments on el sentiment parla més fort que el seny i això representa un perill i l’obertura a sistemes autoritaris. No deixava de ser curiós que mentre l’orador s’esplaiava, l’auditori estava en silenci absolut, el que era trencat, de tant en tant, pels aplaudiments o alguns somriures.

Ha dit que la ciutadania està cansada i confusa. Ha lamentat que Catalunya tingui un govern que fa de tot menys governar i que l’executiu de Pedro Sánchez s’hagi venut als partits independentistes, els quals ha titllat de “diferents”. “Ells són hàbils i tenen una agenda clara: arribar a la independència i el que més em preocupa és que el govern d’Espanya depengui d’ERC i del País Basc”.

Manuel Valls, optant per un discurs senzill i amb tocs humorístics, ha defensat la unitat d’Espanya, deixant clar que el debat de les dues Espanyes és cosa de bojos i extremadament perillós. Només dóna ales a una extrema dreta que a Espanya encara té molt recorregut.

Diu que és de bojos voler separar la ciutadania entre bons i dolents, els constitucionalistes i separatistes. De fet, en aquest sentit entén que un referèndum és el pitjor que pot passar al procés, ja que, per norma i davant una pregunta entre el sí i el no, la gent sol votar no, tot i que després reflexiona sobre la pregunta formulada. Però, a posteriori.
Manuel Valls ha actuat com aquelles persones que vénen a presentar un producte i a atraure possibles clients. El platet el passaran després, segurament durant la precampanya electoral, quan el seu partit – o una marca blanca del PP – es presenti a les eleccions.

La presidenta de l’AEDT, Ana Maria Macho en primer pla

En honor a la veritat hem de dir que l’exprimier francès no ha parlat pràcticament de Tarragona. Els temes estrella del sopar-col·loqui han estat la independència (i les seves conseqüències nefastes) i la necessitat de crear una via constitucionalista creïble i eficaç. Ha lamentat que els unionistes/constitucionalistes encara no hagin estat capaços de crear un front comú per defensar l’estat i també la dèria independentista. Manuel Valls s’ha deixat seduir i ha seduït. Ha anat a saludar els comensals taula per taula, els quals aprofitaven per immortalitzar la imatge. El líder de Barcelona pel canvi, que ha anat intercalant el castellà i el català, ha destacat les potencialitats de Catalunya i de la necessitat de recuperar la seva autoestima.

No ha deixat clar si el seu partit s’expandirà per la resta del territori. Malgrat això, ha dit que no seria un problema afegir-se a una llista amb partits constitucionalistes. O sigui, no descarta promoure o aprovar una candidatura entre PP, PSC i Ciutadans…

Manuel Valls: És fumut que diguin que sóc feixista

El protagonista de la nit, posat en evidència el seu do d’oratòria, ha arribat a dir que tot i ser originari de la família política socialista, amb el temps s’ha tornat conservador. Tanmateix, no li agrada que es titllin de feixistes als partits constitucionalistes i encara menys a aquells que no combreguen amb la fractura d’Espanya. “És fumut que diguin que sóc feixista”, ha confessat.

Castillo saludant el líder de Ciutadans de Salou

Ha explicat que Espanya és ja un estat federal (“incomplert”). Sobre aquest aspecte ha dit que cal ser reflexius i no cedir més competència a Catalunya. Abans cal que se sàpiga exercir (i de manera eficaç) les que “ja tenim”. S’ha mostrat radicalment contra el fet que les competències de la Justícia siguin transferides a la comunitat autònoma, perquè això pot fer trontollar les principals estructures de l’estat.

Abans de marxar cap a Barcelona – on durant el plenari d’aquest divendres votarà contra els pressupostos d’Ada Colau-, ha deixat un missatge a l’auditori, a qui ha tractat d’amics: “no vull que algú que està a la presó digui que la tornaria a fer…”.

A Valls li han regalat un quadre d’un pintor tarragoní, on es veu el magnífic i relaxant balcó del Mediterrani… Ha promès tornar a Tarragona, un ciutat que necessita, ha dit, sobretot ‘consideració….

Potser caldrà estar atent a alguns moviments polítics i no perdre de vista Alejandro Fernández i Carles Castillo…

V Í D E O S

REDACCIÓ15 Juliol, 2019

A Ciutadans li ha sortit un important crític. Algú que censura amb energia la darrera campanya que el partit d’Albert Rivera ha engegat contra els objectius de les forces independentistes. Els partits i les entitats favorables a la independència de Catalunya han iniciat una campanya on asseguren que ‘Ho tornarem a fer’ i ara, Ciutadans, ha impulsat una altra contrària on fa servir l’eslògan: ‘Ho tornarem a frenar’.

Davant d’aquesta guerra de campanyes (electoralistes), el diputat socialista Carles Castillo ha escrit en el seu compte de Twitter, al qual enllaça el vídeo de Lorena Roldán, que la formació taronja s’ha convertit en la cara B de l’independentisme.

“Ciutadans només és la cara B de l’independentisme. L’altra cara de la moneda. Es necessiten uns dels altres per mantenir la tensió”, resa el missatge del parlamentari tarragoní. De fet, Castillo qüestiona per què els taronges i els independentistes no proposen ni presenten cap alternativa o voluntat de solucionar el conflicte.

REDACCIÓ12 Juliol, 2019

Durante décadas, el PSOE –del PSC, mejor, ni hablamos– ha parecido cargar con el sambenito de no ser «suficientemente español», sobre todo desde quienes pretenden simbolizar la españolidad exclusivamente con banderitas por todas partes y orgullo patrio hueco. Quizá la única acusación cierta es que los y las socialistas no somos suficientemente «españolistas», que es cuestión harto diferente, y que no me parece, por cierto, que como argumento político debiera preocuparnos en exceso. Se puede amar España y repudiar, incluso con vehemencia, determinadas manifestaciones que el conservadurismo ha asociado tradicionalmente con «lo español». No estimo necesario poner ejemplos pero entre mis compañeras y compañeros no he solido encontrarme especímenes de esos de aire autosuficiente, mirada altiva, palillo en la boca, codo en la barra y hueso de aceituna en el suelo (imagen robada a José María Izquierdo).

Los españolistas carpetovetónicos carecen de complejos, me atrevería a decir que hasta de pudor. Y como nadie les va a acusar de ser antisistema, antiespaña o lo que se nos antoje, pueden permitirse pactos, componendas y alianzas con fascistas, usar la terminología de los asesinos (¿quién no recuerda el «Movimiento de Liberación Vasco» de Aznar?), acercar presos cuando lo han estimado menester, etc…

La falta de complejos les permite defender, con la misma virulencia, una cosa y la radicalmente opuesta.

Y simultáneamente, acusan a quienes no son de su pandilla de todos los pecados políticos y tropelías que puedan imaginarse. Los españolistas carpetovetónicos hoy se presentan a la opinión pública en tres colores: azul, verde y anaranjado, ¡pero ninguno más! No vaya a parecer su bandera cosa de maricones que, los soportamos porque no queda más remedio, pero calladitos, en sus casas y armarios, sin hacer mucho ruido.

Además, practican, asimismo sin complejos, el «cuanto peor, mejor». Véase si no el ostracismo al que ha sido sometido un candidato a la alcaldía de Barcelona que decidió, desde su honestidad personal, que un partido (este sí) antiindependentista como Ciudadanos, tenía que usar sus votos para que los independentistas no gobiernen la capital de Catalunya.

Pero hoy permítanme no meterme en pantanosas dinámicas catalanas… propongo mirar hacia Navarra y País Vasco…

Porque estos mismos españolistas recalcitrantes que digo acusan sin recato al PSOE de «dar la alcaldía de Zigoitia al PNV» (¡en lugar de a Bildu!). Podemos poner cientos de casos en los que el gobierno se pone a la venta porque ellos, los españoles de bien, los de toda la vida, los descendientes de la pata del caballo del Cid o que guardan reliquias del miriñaque de Isabel la Católica en un camafeo, no tienen complejos. «Y si no mandamos nosotros, los dueños del cortijo, forcemos la maquinaria para que todo vaya lo peor posible».

Enfrente, al PSOE, a veces, parecen hacerle mella esas acusaciones, casi siempre rocambolescas, y en ocasiones me da la sensación de que tenemos que andar pidiendo permiso hasta por ser demócratas, para no parecer demasiado poco españoles. ¿Qué leches significa eso?, por cierto…

Adelanto que en las próximas semanas, la compañera María Chivite será presidenta de la Comunidad Foral de Navarra. Para ello es preciso que ella quiera, que Ferraz se lo permita –hay antecedentes de los que, como socialista, no puedo sentirme orgulloso– y que Bildu se abstenga. La alternativa es que alguna de estas tres condiciones no se den y vuelva a gobernar la versión navarra de los españolistas carpetovetónicos, herederos del carlismo más montaraz.

Pues bien, si eso ocurre, todos los medios de la caverna –o sea, hoy ya la mayoría–, así como las redes sociales y los miles de bots neo-españolistas van a bramar con el mensaje de que Pedro Sánchez se ha vendido a ETA, a los separatistas o a los judeo-masones. Ojalá en Ferraz a nadie le tiemblen las canillas ante estos matones de patio de colegio.

Desconozco si alguien lo ha dicho hasta ahora en el ámbito del socialismo pero quizá toca ya: Bildu no es ETA, ETA no existe, desapareció, en parte gracias precisamente a nosotros, a los socialistas, a Alfredo Pérez Rubalcaba; Bildu rechaza la violencia desde el momento de su fundación y, en los lugares que ha gobernado –San Sebastián y Pamplona, por ejemplo–, no se han visto encapuchados por la calle perpetrando aviesas acciones antisistema, al alcalde quemando autobuses o al concejal de basuras volcando contenedores. Los antisistema son otros. Lo voy a decir más claro: Bildu no es VOX. Esquerra Republicana tampoco es VOX. Y Podemos tampoco es un peligroso partido antisistema al que no nos podemos ni acercar. Debemos tender hacia la unidad de la izquierda como objetivo real y realista. Por responsabilidad con nuestro país y con las políticas que defendemos. No hay justificación, más allá de los complejos, para trazar líneas rojas que quizá sí deberían existir en otros ámbitos.

Y confío en que Pedro Sánchez pueda formar gobierno sin concesiones absurdas pero, también sin complejos.

Carles CASTILLO
Diputat del PSC al Parlament de Catalunya

REDACCIÓ8 Juliol, 2019

L’incendi registrat en una empresa d’emmagatzemats químics continua generant molta polèmica política. La manca d’informació (creïble i a temps real) està provocant una onada de crítiques.

El diputat tarragoní Carles Castillo ha publicat en el seu compte de Facebook la seva “humil opinió” sobre l’incendi del polígon Entrevies, la matinada del passat dissabte. El parlamentari socialista i exregidor de Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament de Tarragona confessa que estaria bé revisar els protocols d’informació ciutadana en casos en què no s’han d’activar les sirenes d’alarma.

Castillo té clar que quan les notícies corren sense cap control, és imprescindible “donar instruccions i informació (a temps real) i amb el màxim detall possible”, de manera que el “desconeixement no generi pors” i angoixa. El diputat proposa que, en situacions semblant a la del passat dissabte, Tarragona Ràdio sigui el mitjà oficial, a més de crear un perfil de Facebook i un compte de Tuiter exclusius per matèries de seguretat, on la ciutadania sàpiga que hi pot accedir en situacions de crisi.

Carles Castillo recorda que “estem a la vora dels centres industrials químics més potents d’Europa”. Un fet que representa, en general, “treball de qualitat, però també riscos importants que hem de reduir al màxim”. El diputat socialista assegura que “la nostra indústria química és segura, però cal transparència i informació total a la ciutadania”.

Davant dels problemes i situacions d’emergència (i angoixa pels ciutadans), Castillo recomana “no amagar el cap” ni minimitzar-los. “Cal informar de tot amb llums i taquígrafs”, ha conclòs el socialista tarragoní.

REDACCIÓ6 Abril, 2018

Amb la intenció que sentir la veu de la ciutadania i dels diferents sectors del territori, el PSC ha decidit obrir a Tarragona una oficina parlamentària. El diputat Carles Castillo atendrà totes les consultes i registrarà suggeriments i propostes als primers i tercers dilluns del mes, de les 17 a les 20 hores.

Durant la roda de premsa, en la qual ha participat l’alcalde Ballesteros i el president de l’Agrupació Local del Psc, Santi Castellà, el parlamentari ha explicat que aquesta iniciativa pretén ser “una eina” per dotar Tarragona de més pes i influència en els àmbits de decisió de Barcelona. La manca de pes polític fa que Tarragona sigui, sovint, menystinguda en els pressupostos de la Generalitat i dels nomenaments de consellers. La nova oficina dividirà en tres sectors les seves prioritats: centre de coneixement-universitats, infraestructures-territori i sanitat; coordinació entre el partit i l’ajuntament i el contacte directe amb la ciutadania.

Les inquietuds dels sectors i dels ciutadans, així com les seves propostes globals i d’interès general, seran tractades per partit al Parlament de Catalunya, intentant que algunes d’elles siguin, si s’escau, debatudes en plenari.

El diputat socialista ha recordat que hi ha la tendència de responsabilitzar l’estat de tots els “mals” de Tarragona, però cal no oblidar que “la Generalitat també té la seva quota de culpa i responsabilitat”.

Realitat fictícia
Per la seva banda, el president de l’Agrupació Local del PSC, Santi Castellà, ha lloat l’obertura d’una oficina parlamentària perquè “fa massa temps que no fem política” i per tant, aquesta idea contribuirà a “vertebrar” i a tornar a la política de debò, aquella que és capaç d’interlocutar directament amb els ciutadans i els sectors civils, socials, empresarials, acadèmics, professionals i industrials del territori. Castellà entén que la vella fórmula de fer política està obsoleta i suggereix recuperar el “projecte Maragallista’, el qual consisteix a tornar al contacte amb la realitat i escoltar els ciutadans i portar els seus problemes i propostes al Parlament.

El líder socialista ha reconegut que el territori té un problema de governabilitat, perquè no ha sabut articular la seva influència i imposar-se. “L’entorn de Girona ho ha fet millor”, ha puntualitzat, evidenciant que “hem de replantejar la nostra influència” i apostar pel creixement econòmic, a través del sector industrial.

Santi Castellà entén que l’oficina parlamentària arriba en un moment en què la política viu moments convulsos i alguns polítics viuen “una realitat paral·lela”, perquè pensen que s’està construint una “república fictícia” i que té un govern a l’exili. Castellà ha advocat la necessitat de reconduir aquest conflicte i buscar una entesa ampli i transversal per aconseguir recuperar la governabilitat del país.

Finestra de contacte
L’alcalde de Tarragona, per la seva banda, ha lloat la iniciativa, la qual aproparà els ciutadans de la política i els parlamentaris de la realitat social del territori. “L’oficina parlamentària és tenir una finestra de contacte amb els ciutadans i els diputats”, ha remarcat Josep Fèlix Ballesteros. L’oficina posarà l’accent a Tarragona, però no menystindrà la resta de ciutats. L’èxit d’aquesta “aventura” serà l’èxit de tots els tarragonins, ha conclòs.

VIDEOS

REDACCIÓ18 Desembre, 2017

En Carles Castillo (número dos de la llista socialista per Tarragona), quan fa referència a la immersió lingüística, en les seves xerrades i intervencions, ens explica: “Jo sóc fill de la Immersió Lingüística. Sense aquesta hi hauria escoles en català per les classes pudents i en castellà per les classes populars. Gràcies a l’Escola Pública catalana la cohesió va ser possible”. Quanta raó té.

El franquisme va ser una etapa duríssima per l’escola, no només aquí sinó arreu de l’Estat. Però convindrem que en aquelles parts del territori on la utilització de la llengua pròpia s’havia desterrat tan sols a la vida familiar, per perseguida i menyspreada pels “vencedors”, el resultat va ser que en aquestes Comunitats s’omplís “d’analfabets” de la seva pròpia llengua. Només amb l’esforç i la voluntat de la gent dels nuclis obrers, o l’empeny dels sectors de la burgesia catalana, que tenien més mitjans econòmics i accés a una cultura més completa, es va poder omplir el vuit imposat.

Amb l’arribada de la Generalitat la normalització de la llengua va ser un dels principals objectius (per no dir el principal), i calia com fos cobrir el dèficit educatiu que els quaranta anys de foscor havien eliminat. D’aquí que l’escola pública es convertís en un element essencial per la integració i cohesió d’una societat dividida per motius lingüístics.

Va ser a Sta. Coloma de Gramenet on es va portar a terme la primera aplicació del Programa d’Immersió Lingüística (PIL) en el curs 1983-84, amb una població d’alumnes majoritàriament castellanoparlants. I tot mercès a l’esforç d’unes quantes famílies, que volien que els seus fills estudiessin i fossin educats en català. Un record i reconeixement al primer centre a aplicar-ho: l’Escola Rosselló-Pòrcel.

L’experiència va ser tot un èxit i en el curs 1989-90 la immersió lingüística era present en més de 700 escoles (més de cinquanta-dos mil alumnes), i des de les hores, i gràcies a un ample consens entre les forces polítiques i educatives d’aquest país, el programa inicial va anar prenent forma i consolidant-se com una de les millors escoles públiques de l’Estat amb unes estadístiques que, a la resta de l’Estat, les contemplen com un mètode a seguir per l’estabilitat, pel grau de l’educació i per damunt de tot, pel que significa d’integració i bon fer del personal docent de les escoles, instituts i universitats.

Convé remarcar que, durant aquesta campanya electoral, la gran majoria dels partits han apostat per seguir amb el model iniciat ara fa trenta-quatre anys, i només dos estan posant en dubte la seva incidència en la societat.

Em deia fa pocs dies la Directora d’una de les Escoles de Torredembarra: “La meva gran preocupació d’aquestes eleccions és que guanyin aquells que no volen l’actual model educatiu i que se’n vagi tot enlaire”.

I no li falta pas raó. L’ofensiva que tant C’s com el PP han fet contra l’actual model educatiu és per espantar-se. Agafats a una falsa idea que a les escoles s’adoctrina els nens i nenes a favor de la independència, han anat rascant entre qui creu que a Catalunya el castellà és una assignatura residual. Naturalment amb l’objectiu de treure uns vots, jugant amb la sensibilitat de molts pares. La sensibilitat o els sentiments juguen en aquestes eleccions un paper que és, em permeto dir, massa important, oblidant a voltes les qüestions de fons (les retallades patides, la manca de pressupost per les escoles bressols, la reducció del personal docent…)

Però és clar que aquests dos partits no tenen, a priori, intenció de revertir aquesta situació, és més, les polítiques en l’àmbit estatal així ens ho indiquen. Per tant podem dir que, o almenys pensar, que el seu objectiu no és un altre que desfer el model que tant ha ajudat Catalunya a tenir una societat sense complexos ni divisions per motius de la llengua.

Ens cal doncs un compromís més ferm en les polítiques educatives en la nova etapa que hauria d’obrir-se a partir del 21D. Un ample compromís per incrementar les partides pressupostàries, una dedicació ferma per seguir garantint la qualitat de l’ensenyament, el que comporta destinar més diners i, si com tots tenim clar, l’educació és la base d’una societat més moderna, més solidària, més comprensiva, cal començar per l’etapa de 0-3 anys. Les escoles bressol són fonamentals i no podem seguir fent caure la responsabilitat a les espatlles d’unes administracions locals que han anat suplint allò que li correspon a altres institucions més fortes econòmicament.

Per acabar, repeteixo les paraules d’en Carles Castillo: “Gràcies a l’Escola Pública catalana la cohesió va ser possible”. No ho perdéssim pas

Jordi SOLÉ
Regidor del PSC a Torredembarra
@jordisolef

REDACCIÓ6 Desembre, 2017

Va passar del cabreig a la resignació. Carles Castillo va veure com, des de Barcelona, el desbancaven del primer lloc de la candidatura del PSC a Tarragona. Al PSC i davant l’actual escenari “jo no importo una merda”, reconeix en aquesta entrevista. L’ex diputat considera que no es van respectar la voluntat de les bases. Diu que no va engegar tot a rodar per lleialtat a Miquel Iceta, qui, a parer seu, és el més capacitat per ser el president de la concòrdia i del sentit comú. No té dubtes que la justícia espanyola està polititzada i que no té cap problema en exhibir el llaç groc que simbolitza la lluita per l’alliberament dels presos polítics. En relació a la seva hipotètica candidatura a l’alcaldia de Tarragona, Carles Castillo confessa que Ballesteros és un líder fort i que és difícil fer-li ombra. Convé fixar-s’hi en els missatges entre línies.

Castillo és el número de la llista socialista

Es va sorprendre quan el van desbancar de cap de llista del PSC per Tarragona?
Sí.

Trist i rebotat?
Al principi sí. Molt.

Amb qui, concretament?
Amb la Comissió de llistes de Catalunya.

Quina relació manté ara amb la cap de llista, la vallenca Rosa Maria Ibarra?
No amagaré que hem passat per diferents etapes. Inicialment va ser molt difícil pair-ho, però he de confessar que l’aprecio molt i lloo la seva capacitat personal i política. En mi trobarà tota la col·laboració i lleialtat.

Mentre Rosa Ma. Ibarra ha anat guanyant pes i protagonisme polític vostè ha anat perdent…
És una interpretació lícita, però insisteixo que, ara mateix, el més important és aconseguir que Miquel Iceta arribi a la presidència de la Generalitat.

Marxar cap a casa?
Per què no se’n va anar cap a casa? Per orgull, per l’eròtica del poder, pel sou…?
Per cap d’aquestes raons. A mi m’importa una merda el poder i el sou de 3 mil i pico euros. Sóc un polític vocacional. A banda, molta gent em va venir a veure i em va dir que continués…

Això ho diuen tots els polítics que no volen marxar. És al·lucinant…
En les passades eleccions em va elegir a través d’unes primàries i no podia decebre la gent que m’ha fet confiança. També per lleialtat a Miquel Iceta (que és el president que tots volem tenir) i també perquè vaig entendre que no era el moment per exhibir l’orgull o alimentar guerres estèrils.

Va sentir por en poder tornar a la vida real quan va ser relegat al segon lloc de la candidatura amb la possibilitat de no ser elegit?
No. En absolut. En un primer moment vaig sentir alleugeriment. Era com si m’hagués tret un pes de sobre. No vaig sentir por. A la taula mai no em faltarà un plat de sopa ni se’m cauran els anells si he de fer de cambrer.

Creu honestament que Iceta podrà ser cap de govern?
Té moltes probabilitats. Si ell no ho és, qualsevol altra alternativa serà un veritable desastre.

Doncs, farà campanya en positiu per un partit que el va menystenir quan les bases havien confiat en vostè com a cap de llista…
Ara mateix Carles Castillo no és important. Vivim una situació excepcional i hem de batallar en contra d’aquells que ens han portat al precipici. Hem d’aglutinar tots els esforços possibles. Davant aquest escenari, reitero, Carles Castillo no importa una merda.

Catalunya està trencada
Quin és l’objectiu real d’aquestes eleccions?
Són, sens dubte, les més importants dels darrers 30 anys. El PSC s’ha d’esforçar per arribar al Palau de la Generalitat i aconseguir que Miquel Iceta, que és la persona més assenyada del panorama política català, sigui el proper president.

Catalunya és independentista?
Està trencada per la meitat. Hi ha un percentatge molt important que és independentista i que s’ha d’escoltar i intentar donar solucions a les seves inquietuds. Però cal tenir en compte que no hi ha una majoria absoluta en cap de les dues bandes, el que obliga al diàleg i a la negociació.

L’exdiputat diu que la justícia està polititzada

Vostè se sent còmode pertanyent al denominat bloc del 155?
Home… no!!! Però també he de confessar que quan es va començar a plantejar el 155 es parlava d’un escenari de 6 mesos sostinguts en el temps amb presència policial al carrer. Era una aberració. Però després de tot el que va passar entenc que calia una resposta efectiva per part de l’estat.

Cal alternativa més enllà del 155
Està d’acord, doncs, amb el 155…
No veia cap altra sortida a la dèria independentista. A l’escenari on ens trobàvem, en què s’havia trencat la convivència social, calia actuar. No oblidem que va ser el bloc independentista que ens va portar fins al desastre on ens trobem.

El president Puigdemont es troba a Brussel·les… no pot fer campanya normal…
Sembla una pel·lícula. Una patotxada. Va ser ell qui va decidir escapolir-se de la justícia.

Per cert, què fem amb els milers de ciutadans que surten al carrer…?
Hem d’escoltar-los. És obvi.

Però no s’està fent…
O potser no s’està escoltant l’altra part, la considerada constitucionalista. No oblidem que l’ocupació de la via pública s’ha fet sobretot per part de la gent independentista.

Com se soluciona aquest embrolli?
Cal un canvi profund de la constitució. Hem de donar un caràcter accentuadament federal. Cal canviar el Senat i l’estat de les autonomies s’ha quedat curt. És important donar també resposta a l’independentisme més moderat, el qual s’ha quedat sense alternatives. Urgeix la reflexió, el diàleg i el sentit comú.

PP responsable trencament d’Espanya
I qui pot liderar aquesta opció?
Els socialistes, sens dubte. El PP, malgrat les batzegades que està fent, és conscient que per salvar Espanya s’haurà de fer canvis constitucionals profunds, cas contrari serà el responsable del trencament d’Espanya.

Li agrada l’Espanya actual?
No, en absolut. No m’agrada l’statu quo actual. Faria una clara aposta per la República. S’hauria de donar la possibilitat que el poble triï entre la Monarquia i la República.

Vostè va escriure un tuit on es podia llegir que el seu pare li havia dit que amb el cabell llarg mani no encapçalaria una candidatura… Tenia raó…
Era una manera de prendre’m amb humor la meva pròpia desgràcia i de riure de mi mateix.

El Twitter sempre li ha jugat males passades. Avui és més ‘relaxat’ a l’hora de tuitejar?
He madurat, però no he perdut ni una mica de la meva passió ni dels meus principis.

Anirà al Parlament. Què defensarà allà? Insistirà en el monotema… en contra la independència?
Vull defensar els temes socials, els que preocupen els sectors més desfavorits.

Portaria el llaç groc
Qui guanyarà les eleccions el 21D?
Esquerra Republicana. El PSC, Junts per Catalunya i Ciutadans estarem molt igualats.

Portaria el llaç groc a la solapa?
Sí, de fet vaig assistir a alguna manifestació on s’ha demanat l’alliberament dels ‘Jordis’ i dels consellers empresonats.

Hi ha presos polítics?
No. Són presos per fer política.

La justícia està polititzada?
Sí. En aquests moments sí. Depèn de qui, ja justícia no actua de la mateixa manera ni amb la mateixa rapidesa. L’estàndard de la llibertat d’expressió està baix al nostre país i això em preocupa.

Alcaldable…
Vostè es veu lluitant per ser alcalde de Tarragona en les eleccions del 2019?
Ni idea. Ara estic concentrat a Barcelona.

Això vol dir que no serà candidat en les municipals del 2019?
No he dit això.

Carles Castillo va ser regidor a Tarragona

Li agradaria ser alcalde de Tarragona?
Crec que a tothom li agradaria ser alcalde de la seva ciutat.

Creu que tindrà possibilitats mentre estigui Fèlix Ballesteros?
L’alcalde Ballesteros és un líder potent i per tant és difícil fer-li ombra.

Estaria disposat a fer-li ombra?
No crec que aquesta situació sigui possible.

I es veu fent ombra a Bego Floria?
És una situació de ciència-ficció que no vull alimentar.

Però si Bego Floria és alcaldable vostè s’hi presentaria?
Sondejaria la militància.

REDACCIÓ13 Novembre, 2017

És de tots conegut que el PSC va desbancar Carles Castillo de cap de llista per Tarragona, substituint-lo per la vallenca Rosa Maria Ibarra. Fa dies que l’exdiputat romana en silenci, digerint el cop inesperat de la comissió de llistes quan a Tarragona tot estava encarrilat perquè repetís com a cap de llista a les eleccions del 21D.

Després d’uns quants dies de silenci, reflexió i meditació, Carles Castillo ha decidit enviar una carta a la militància socialista, on manifesta que li va sorprendre el canvi d’última hora. En la missiva, a que ha tingut accés el nostre digital, l’exregidor i actual diputat, reconeix que “m’hagués il·lusionat i enorgullit molt tornar a encapçalar un projecte comú” compartit per la majoria de la família socialista.

Castillo se sent trist i decebut amb la direcció del partit, sobretot per la manera de fer. “No mentiré, les formes no van ser les millors i crec que molts de nosaltres ens vam sentir impotents i enfadats al veure com els despatxos ens treien allò que primer les agrupacions, i el consell de federació després, vam votar i aprovar per unanimitat”.

No obstant, quan molts militants pensaven que Castillo es rebel·laria i s’enfrontaria a un partit que, un cop més no ha respectat la decisió no la voluntat de les bases, el socialista diu que accepta el canvi, evitant d’aquesta forma polèmiques innecessàries que no contribueixen en res de positiu. Promet que es deixarà “tota l’ànima per defensar la candidatura socialista”.

Justifica la seva decisió, tot dient que “la situació actual del país ens obliga apartar les discrepàncies orgàniques per centrar-nos en allò que totes i tots volem: un PSC fort i decidit a governar Catalunya per tal que la convivència i el civisme tornin a imperar al nostre territori”.

Carles Castillo, intentant allunyar-se de conflictes, demana “confiança” a la militància, la qual és “un pilar fonamental del partit” i per tant “us necessitem mobilitzats” per fer front el moment històric que viu Catalunya.

Castillo, decebut i ferit per les formes com s’han elaborat les llistes, promet, malgrat tot, continuar lluitant i treballant per “un PSC d’esquerres, de la militància i valent que acabi amb la política de blocs que PP i independentistes han creat”.

El nostre digital ha contactat amb Carles Castillo, però el diputat ha dit que no vol alimentar cap polèmica amb el partit i que, ara mateix, encara que no s’hagi entès algunes actituds, cap “unitat”.

Newer Posts

Older Posts

Arxius de carles castillo | Pàgina 3 de 15 | Diari La República Checa

xxx Partners

El socialista Carles Castillo posa el rei de cap per avall

El PSC/TGN s’oblida de les primàries a l’hora de triar el nou líder

Manuel Valls a TGN: “És fumut que diguin que sóc feixista”

CARLES CASTILLO: Ciutadans és la cara B de l’independentisme

CARLES CASTILLO: Complejos heredados y desacomplejados irredentos

Castillo sobre l’incendi a Entrevies: ‘Cal informar amb llums i taquígrafs’

EL PSC OBRE LA PRIMERA OFICINA PARLAMENTÀRIA DE TOT EL TERRITORI

JORDI SOLÉ: L’Escola catalana: Exemple d’integració

CARLES CASTILLO: Al PSC i davant l’actual escenari “jo no importo una merda”

CASTILLO CRITICA LES FORMES DEL PSC A L’HORA DE TREURE’L DE CAP DE LLISTA