Arxius de carles castillo | Pàgina 2 de 13 | Diari La República Checa

REDACCIÓ18 Desembre, 2017

En Carles Castillo (número dos de la llista socialista per Tarragona), quan fa referència a la immersió lingüística, en les seves xerrades i intervencions, ens explica: “Jo sóc fill de la Immersió Lingüística. Sense aquesta hi hauria escoles en català per les classes pudents i en castellà per les classes populars. Gràcies a l’Escola Pública catalana la cohesió va ser possible”. Quanta raó té.

El franquisme va ser una etapa duríssima per l’escola, no només aquí sinó arreu de l’Estat. Però convindrem que en aquelles parts del territori on la utilització de la llengua pròpia s’havia desterrat tan sols a la vida familiar, per perseguida i menyspreada pels “vencedors”, el resultat va ser que en aquestes Comunitats s’omplís “d’analfabets” de la seva pròpia llengua. Només amb l’esforç i la voluntat de la gent dels nuclis obrers, o l’empeny dels sectors de la burgesia catalana, que tenien més mitjans econòmics i accés a una cultura més completa, es va poder omplir el vuit imposat.

Amb l’arribada de la Generalitat la normalització de la llengua va ser un dels principals objectius (per no dir el principal), i calia com fos cobrir el dèficit educatiu que els quaranta anys de foscor havien eliminat. D’aquí que l’escola pública es convertís en un element essencial per la integració i cohesió d’una societat dividida per motius lingüístics.

Va ser a Sta. Coloma de Gramenet on es va portar a terme la primera aplicació del Programa d’Immersió Lingüística (PIL) en el curs 1983-84, amb una població d’alumnes majoritàriament castellanoparlants. I tot mercès a l’esforç d’unes quantes famílies, que volien que els seus fills estudiessin i fossin educats en català. Un record i reconeixement al primer centre a aplicar-ho: l’Escola Rosselló-Pòrcel.

L’experiència va ser tot un èxit i en el curs 1989-90 la immersió lingüística era present en més de 700 escoles (més de cinquanta-dos mil alumnes), i des de les hores, i gràcies a un ample consens entre les forces polítiques i educatives d’aquest país, el programa inicial va anar prenent forma i consolidant-se com una de les millors escoles públiques de l’Estat amb unes estadístiques que, a la resta de l’Estat, les contemplen com un mètode a seguir per l’estabilitat, pel grau de l’educació i per damunt de tot, pel que significa d’integració i bon fer del personal docent de les escoles, instituts i universitats.

Convé remarcar que, durant aquesta campanya electoral, la gran majoria dels partits han apostat per seguir amb el model iniciat ara fa trenta-quatre anys, i només dos estan posant en dubte la seva incidència en la societat.

Em deia fa pocs dies la Directora d’una de les Escoles de Torredembarra: “La meva gran preocupació d’aquestes eleccions és que guanyin aquells que no volen l’actual model educatiu i que se’n vagi tot enlaire”.

I no li falta pas raó. L’ofensiva que tant C’s com el PP han fet contra l’actual model educatiu és per espantar-se. Agafats a una falsa idea que a les escoles s’adoctrina els nens i nenes a favor de la independència, han anat rascant entre qui creu que a Catalunya el castellà és una assignatura residual. Naturalment amb l’objectiu de treure uns vots, jugant amb la sensibilitat de molts pares. La sensibilitat o els sentiments juguen en aquestes eleccions un paper que és, em permeto dir, massa important, oblidant a voltes les qüestions de fons (les retallades patides, la manca de pressupost per les escoles bressols, la reducció del personal docent…)

Però és clar que aquests dos partits no tenen, a priori, intenció de revertir aquesta situació, és més, les polítiques en l’àmbit estatal així ens ho indiquen. Per tant podem dir que, o almenys pensar, que el seu objectiu no és un altre que desfer el model que tant ha ajudat Catalunya a tenir una societat sense complexos ni divisions per motius de la llengua.

Ens cal doncs un compromís més ferm en les polítiques educatives en la nova etapa que hauria d’obrir-se a partir del 21D. Un ample compromís per incrementar les partides pressupostàries, una dedicació ferma per seguir garantint la qualitat de l’ensenyament, el que comporta destinar més diners i, si com tots tenim clar, l’educació és la base d’una societat més moderna, més solidària, més comprensiva, cal començar per l’etapa de 0-3 anys. Les escoles bressol són fonamentals i no podem seguir fent caure la responsabilitat a les espatlles d’unes administracions locals que han anat suplint allò que li correspon a altres institucions més fortes econòmicament.

Per acabar, repeteixo les paraules d’en Carles Castillo: “Gràcies a l’Escola Pública catalana la cohesió va ser possible”. No ho perdéssim pas

Jordi SOLÉ
Regidor del PSC a Torredembarra
@jordisolef

 


REDACCIÓ6 Desembre, 2017

Va passar del cabreig a la resignació. Carles Castillo va veure com, des de Barcelona, el desbancaven del primer lloc de la candidatura del PSC a Tarragona. Al PSC i davant l’actual escenari “jo no importo una merda”, reconeix en aquesta entrevista. L’ex diputat considera que no es van respectar la voluntat de les bases. Diu que no va engegar tot a rodar per lleialtat a Miquel Iceta, qui, a parer seu, és el més capacitat per ser el president de la concòrdia i del sentit comú. No té dubtes que la justícia espanyola està polititzada i que no té cap problema en exhibir el llaç groc que simbolitza la lluita per l’alliberament dels presos polítics. En relació a la seva hipotètica candidatura a l’alcaldia de Tarragona, Carles Castillo confessa que Ballesteros és un líder fort i que és difícil fer-li ombra. Convé fixar-s’hi en els missatges entre línies.

Castillo és el número de la llista socialista

Es va sorprendre quan el van desbancar de cap de llista del PSC per Tarragona?
Sí.

Trist i rebotat?
Al principi sí. Molt.

Amb qui, concretament?
Amb la Comissió de llistes de Catalunya.

Quina relació manté ara amb la cap de llista, la vallenca Rosa Maria Ibarra?
No amagaré que hem passat per diferents etapes. Inicialment va ser molt difícil pair-ho, però he de confessar que l’aprecio molt i lloo la seva capacitat personal i política. En mi trobarà tota la col·laboració i lleialtat.

Mentre Rosa Ma. Ibarra ha anat guanyant pes i protagonisme polític vostè ha anat perdent…
És una interpretació lícita, però insisteixo que, ara mateix, el més important és aconseguir que Miquel Iceta arribi a la presidència de la Generalitat.

Marxar cap a casa?
Per què no se’n va anar cap a casa? Per orgull, per l’eròtica del poder, pel sou…?
Per cap d’aquestes raons. A mi m’importa una merda el poder i el sou de 3 mil i pico euros. Sóc un polític vocacional. A banda, molta gent em va venir a veure i em va dir que continués…

Castillo confessa decepció

Això ho diuen tots els polítics que no volen marxar. És al·lucinant…
En les passades eleccions em va elegir a través d’unes primàries i no podia decebre la gent que m’ha fet confiança. També per lleialtat a Miquel Iceta (que és el president que tots volem tenir) i també perquè vaig entendre que no era el moment per exhibir l’orgull o alimentar guerres estèrils.

Va sentir por en poder tornar a la vida real quan va ser relegat al segon lloc de la candidatura amb la possibilitat de no ser elegit?
No. En absolut. En un primer moment vaig sentir alleugeriment. Era com si m’hagués tret un pes de sobre. No vaig sentir por. A la taula mai no em faltarà un plat de sopa ni se’m cauran els anells si he de fer de cambrer.

Creu honestament que Iceta podrà ser cap de govern?
Té moltes probabilitats. Si ell no ho és, qualsevol altra alternativa serà un veritable desastre.

Doncs, farà campanya en positiu per un partit que el va menystenir quan les bases havien confiat en vostè com a cap de llista…
Ara mateix Carles Castillo no és important. Vivim una situació excepcional i hem de batallar en contra d’aquells que ens han portat al precipici. Hem d’aglutinar tots els esforços possibles. Davant aquest escenari, reitero, Carles Castillo no importa una merda.

Catalunya està trencada
Quin és l’objectiu real d’aquestes eleccions?
Són, sens dubte, les més importants dels darrers 30 anys. El PSC s’ha d’esforçar per arribar al Palau de la Generalitat i aconseguir que Miquel Iceta, que és la persona més assenyada del panorama política català, sigui el proper president.

Catalunya és independentista?
Està trencada per la meitat. Hi ha un percentatge molt important que és independentista i que s’ha d’escoltar i intentar donar solucions a les seves inquietuds. Però cal tenir en compte que no hi ha una majoria absoluta en cap de les dues bandes, el que obliga al diàleg i a la negociació.

L’exdiputat diu que la justícia està polititzada

Vostè se sent còmode pertanyent al denominat bloc del 155?
Home… no!!! Però també he de confessar que quan es va començar a plantejar el 155 es parlava d’un escenari de 6 mesos sostinguts en el temps amb presència policial al carrer. Era una aberració. Però després de tot el que va passar entenc que calia una resposta efectiva per part de l’estat.

Cal alternativa més enllà del 155
Està d’acord, doncs, amb el 155…
No veia cap altra sortida a la dèria independentista. A l’escenari on ens trobàvem, en què s’havia trencat la convivència social, calia actuar. No oblidem que va ser el bloc independentista que ens va portar fins al desastre on ens trobem.

El president Puigdemont es troba a Brussel·les… no pot fer campanya normal…
Sembla una pel·lícula. Una patotxada. Va ser ell qui va decidir escapolir-se de la justícia.

Per cert, què fem amb els milers de ciutadans que surten al carrer…?
Hem d’escoltar-los. És obvi.

Però no s’està fent…
O potser no s’està escoltant l’altra part, la considerada constitucionalista. No oblidem que l’ocupació de la via pública s’ha fet sobretot per part de la gent independentista.

Com se soluciona aquest embrolli?
Cal un canvi profund de la constitució. Hem de donar un caràcter accentuadament federal. Cal canviar el Senat i l’estat de les autonomies s’ha quedat curt. És important donar també resposta a l’independentisme més moderat, el qual s’ha quedat sense alternatives. Urgeix la reflexió, el diàleg i el sentit comú.

 

PP responsable trencament d’Espanya
I qui pot liderar aquesta opció?
Els socialistes, sens dubte. El PP, malgrat les batzegades que està fent, és conscient que per salvar Espanya s’haurà de fer canvis constitucionals profunds, cas contrari serà el responsable del trencament d’Espanya.

Li agrada l’Espanya actual?
No, en absolut. No m’agrada l’statu quo actual. Faria una clara aposta per la República. S’hauria de donar la possibilitat que el poble triï entre la Monarquia i la República.

Vostè va escriure un tuit on es podia llegir que el seu pare li havia dit que amb el cabell llarg mani no encapçalaria una candidatura… Tenia raó…
Era una manera de prendre’m amb humor la meva pròpia desgràcia i de riure de mi mateix.

El Twitter sempre li ha jugat males passades. Avui és més ‘relaxat’ a l’hora de tuitejar?
He madurat, però no he perdut ni una mica de la meva passió ni dels meus principis.

Anirà al Parlament. Què defensarà allà? Insistirà en el monotema… en contra la independència?
Vull defensar els temes socials, els que preocupen els sectors més desfavorits.

Portaria el llaç groc
Qui guanyarà les eleccions el 21D?
Esquerra Republicana. El PSC, Junts per Catalunya i Ciutadans estarem molt igualats.

Portaria el llaç groc a la solapa?
Sí, de fet vaig assistir a alguna manifestació on s’ha demanat l’alliberament dels ‘Jordis’ i dels consellers empresonats.

Hi ha presos polítics?
No. Són presos per fer política.

La justícia està polititzada?
Sí. En aquests moments sí. Depèn de qui, ja justícia no actua de la mateixa manera ni amb la mateixa rapidesa. L’estàndard de la llibertat d’expressió està baix al nostre país i això em preocupa.

Alcaldable…
Vostè es veu lluitant per ser alcalde de Tarragona en les eleccions del 2019?
Ni idea. Ara estic concentrat a Barcelona.

Això vol dir que no serà candidat en les municipals del 2019?
No he dit això.

Carles Castillo va ser regidor a Tarragona

Li agradaria ser alcalde de Tarragona?
Crec que a tothom li agradaria ser alcalde de la seva ciutat.

Creu que tindrà possibilitats mentre estigui Fèlix Ballesteros?
L’alcalde Ballesteros és un líder potent i per tant és difícil fer-li ombra.

Estaria disposat a fer-li ombra?
No crec que aquesta situació sigui possible.

I es veu fent ombra a Bego Floria?
És una situació de ciència-ficció que no vull alimentar.

Però si Bego Floria és alcaldable vostè s’hi presentaria?
Sondejaria la militància.

 


REDACCIÓ13 Novembre, 2017

És de tots conegut que el PSC va desbancar Carles Castillo de cap de llista per Tarragona, substituint-lo per la vallenca Rosa Maria Ibarra. Fa dies que l’exdiputat romana en silenci, digerint el cop inesperat de la comissió de llistes quan a Tarragona tot estava encarrilat perquè repetís com a cap de llista a les eleccions del 21D.

Rosa Ma. Ibarra serà la cap de llista

Després d’uns quants dies de silenci, reflexió i meditació, Carles Castillo ha decidit enviar una carta a la militància socialista, on manifesta que li va sorprendre el canvi d’última hora. En la missiva, a que ha tingut accés el nostre digital, l’exregidor i actual diputat, reconeix que “m’hagués il·lusionat i enorgullit molt tornar a encapçalar un projecte comú” compartit per la majoria de la família socialista.

Castillo se sent trist i decebut amb la direcció del partit, sobretot per la manera de fer. “No mentiré, les formes no van ser les millors i crec que molts de nosaltres ens vam sentir impotents i enfadats al veure com els despatxos ens treien allò que primer les agrupacions, i el consell de federació després, vam votar i aprovar per unanimitat”.

No obstant, quan molts militants pensaven que Castillo es rebel·laria i s’enfrontaria a un partit que, un cop més no ha respectat la decisió no la voluntat de les bases, el socialista diu que accepta el canvi, evitant d’aquesta forma polèmiques innecessàries que no contribueixen en res de positiu. Promet que es deixarà  “tota l’ànima per defensar la candidatura socialista”.

Castillo i Iceta en un miting

Justifica la seva decisió, tot dient que “la situació actual del país ens obliga apartar les discrepàncies orgàniques per centrar-nos en allò que totes i tots volem: un PSC fort i decidit a governar Catalunya per tal que la convivència i el civisme tornin a imperar al nostre territori”.

Carles Castillo, intentant allunyar-se de conflictes, demana “confiança” a la militància, la qual és “un pilar fonamental del partit” i per tant “us necessitem mobilitzats” per fer front el moment històric que viu Catalunya.

Castillo, decebut i ferit per les formes com s’han elaborat les llistes, promet, malgrat tot,  continuar lluitant i treballant per “un PSC d’esquerres, de la militància i valent que acabi amb la política de blocs que PP i independentistes han creat”.

El nostre digital ha contactat amb Carles Castillo, però el diputat ha dit que no vol alimentar cap polèmica amb el partit i que, ara mateix, encara que no s’hagi entès algunes actituds, cap “unitat”.

 

 


REDACCIÓ11 Novembre, 2017
resized_DSC_0298.jpg

Mal rotllo. Molt mal rotllo. L’ambient al PSC a Tarragona és irrespirable. Els nervis estan a flor de pell. El sentiment d’injustícia i la incredulitat són els grans protagonistes. Ningú entén que el comitè de llistes ha ignorat del tot la militància del PSC (sobretot la proposta de les agrupacions) i hagin desbancat l’exregidor de Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament de Tarragona i actual diputat al Parlament de Catalunya, Carles Castillo per la vallenca Rosa Maria Ibarra, número 2 en la llista del PSC/Tarragona a la cambra catalana.

El consell de Federació i les agrupacions tarragonines, en les seves reunions celebrades durant la setmana, havien donat llum verda perquè Castillo encapçalés la candidatura del partit de la rosa. No obstant això, els barons del PSC, a Barcelona, van desmuntar la llista ‘aprovada’ per les bases i van decidir, per allò de les quotes feministes, que la vallenca Rosa Maria Ibarra seria la cap de llista, desbancant així Carles Castillo. La notícia ha caigut com una gerra d’aigua freda. El malestar s’ha instal·lat en algunes agrupacions i algunes veus d’importants socialistes lamenten les formes com s’ha tractat tot aquest procés i la manca de respecte de l’executiva nacional en relació a la militància tarragonina. El comitè de llistes del PSC entén que és més favorable a la formació presidida per Iceta que Rosa Maria Ibarra presideixi la llista que tindrà com a número 2 Carles Castillo i número 3 l’ebrenc Joan Caballol, cobrint així la plaça destinada als nous socis dels socialistes de cara al 21D, Units per Avançar.

Compromís no era… aquest
El president de l’Agrupació del PSC a Tarragona, Santiago Castellà, en declaracions al nostre digital ha confessat que va ser informat aquest divendres del canvi da les llistes. Un canvi que no veu encertat sobretot després que l’executiva i la federació de Tarragona havien acordat que la llista proposada seria la mateixa que al 2015. “No era el compromís que havíem arribat”, confessa Castellà que es de viatge a Madrid.
Cal recordar que fa una setmana, el nostre digital va publicar que els barons socialistes no tenien gens d’interès que Carles Castillo encapçalés la candidatura de cara al 21D. La seva “manera de fer” i seva implicació no havia superat les expectatives.

Castillo està reflexionant
En aquest moment, la divisió interna és notòria. El mal rotllo ´les discrepàncies són evidents sobretot en els grups de Whatsapps socialistes.Cal esperar per veure quina serà la reacció de Carles Castillo que, de moment, està desconnectat “del món”, intentant buscar una resposta a aquesta ‘traïdoria’ i decidir si vol continuar o no. Durant el dia d’ahir, Castillo va manifestar a alguns dirigents polítics el seu disgust i va dir que ho posava tot en qüestió. Ara cal saber quines conclusions traurà de la reflexió personal…
El PSC té fins aquest diumenge per decidir definitivament quina llista sotmetrà a votació el proper 21D. Tothom espera que la llista sigui encapçalada per algú de la federació de la capital.

 


REDACCIÓ15 Octubre, 2017

Els representants del PSC que han participat en l’homenatge a l’expresident de la Generalitat, Lluís Companys, a Tarragona, han hagut de passar un mal tràngol. En el moment de fer la seva ofrena floral, alguns independentistes presents els han brindat amb escridassades i xiulets. Alguns dels assistents els han girat l’esquena.

El diputat Carles Castillo, Sandra Ramos, Joan Sanhauges i Pepi Mellado han hagut de dipositar el ram de flores als peus de l’expresident assassinat pel franquisme sota la cridòria independentista, atenent que el PSOE/PSC és un dels partits que aliat a Mariano Rajoy per aplicar l’article 155 de la Constitució si el president Carles Puigdemont contesta que, el passat dimarts, va declarar i suspendre la independència de Catalunya.

Carles Castillo, més tard ha dit als periodistes que respecta la llibertat d’opinió i expressió, tot i que reconeix que “fa mal”. No obstant això, ha avançat que els socialistes no permetran que “ens expulsin d’espais que també són nostres”, com és el cas de la lluita antifranquista i antifeixista, en la qual el socialista va tenir un paper rellevant.

Cal recordar que regidor del PSC a l’Ajuntament de Tarragona ha participat en l’ofrena floral. La regidora independent Elvira Ferrando i l’ex titular de Cultura, Josep Maria Prats, van marcar presència en l’homenatge a l’expresident de la República Catalana.

VIDEO

 


REDACCIÓ15 Maig, 2017

infollon_Francesc Roca, recién llegado a los asuntos municipales, que circula en las órbitas más exteriores del socialismo local, que gestiona un área simpática  en el gobierno de Ballesteros, pero que tiene los dones de la equidistancia y del estar donde se debe estar, es el ‘ungido’ por el alcalde para sucederle en caso de un zasca judicial a la alcaldía que obligue al ballesterismo a reinventarse. El juez del caso Inipro está a punto de levantar el secreto de sumario y consecuentemente optar por la apertura del juicio oral.francesc_roca

Carlos Castillo y Begoña Floria, los aspirantes pseudo oficiales a alcaldable, ya no cuentan ni con el beneplácito del propio Ballesteros. Sabemos que tampoco serían aceptados por el PP, actual socio de gobierno, en una eventual reinterpretación, en 2019, del pacto que gobierna hoy día la ciudad. Ellos, sobretodo Castillo, está convencido que sí. ¿Qué le vamos a hacer? Incluso en un futuro consenso que incluya el color naranja no tendrían juego de rótula ni Castillo ni Floria.

En cambio, Roca sí genera ese consenso rojo-azul-naranja, teniendo además el apoyo del alcalde, también el de su alfil “macroniano” Santi Castellá, que poco tiempo ha tardado en desmarcarse de su musa Floria. Si todo eso parece poco, suma Roca su sintonía con el otro “P-P”, factótum siempre presente, Pau Pérez. Se cierra el círculo.

Si tal cosa ocurriese, si a causa de un sartenazo iniproiano Ballesteros cediese su bastón a Roca, hablaríamos de un final insospechado para el ballesterismo; un “the end” fuera de guion y al margen del PSC versión original Ramón y Cajal. Incluso ni versión subtitulada o doblada. Otra película, vamos.ballesteros_6

Solamente hay que observar el fraccionamiento aleatorio que viven los socialistas de la ciudad ante las primarias de su partido: nadie sabe a qué juegan los dos referentes más visibles, Ballesteros y Castellá. Tal es la distancia existencial entre la cúpula socialista municipal y su base orgánica.

Para el alcalde, la sede de Ramón y Cajal está tan lejos como una isla remota. La militancia socialista de Tarragona está náufraga en esa isla. Y lo que Ballesteros está proponiendo como simple S.O.S, dibujado en la arena de la playa, puede convertirse en la nueva esperanza del electorado “crusoe” del post-ballesterismo: Francesc Roca, una proa sobre el horizonte. Ballesteros ha podido descubrir a quien haga olvidarle antes de lo que el propio alcalde desearía.

Así de cruel es la política.

Seguiremos informando…

El Infollón regresa el lunes con otras historias…

 


REDACCIÓ11 Maig, 2017

pedro-susana-patxi-800x445Tres destacats socialistes del Camp de Tarragona, Rocio León, Daniel Cid i Carles Castillo han participat en un debat a Nova Ràdio sobre les primàries del PSOE. Cadascú ha esgrimit arguments a favor del seu candidat a secretari general dels socialistes espanyols.

Rocio León dóna suport a la candidatura de la presidenta d’Andalusia, Susana Díaz, mentre que Dani Cid recolza Patxi López, el diputat Carles Castillo, per la seva banda, defensa la llista encapçalada per Pedro Sánchez. Durant la tertúlia, els tres socialistes donen el seu punt vista sobre les primàries i expliquen per què el PSOE ha d’estar liderat pel seu candidat.

ESCOLTA LA TERTÚLIA:

 

 

 

 


REDACCIÓ5 Maig, 2017

Els portaveus de Ciutadans, Cup Tarragona, ICV i Unió Democràtica han participat en una taula rodona sobre el Pàrquing Jaume I que ha tingut, aquest vespre a la Sala d’Àmbit Cultural del Corte Inglés.

També han intervingut els presidents de la Plataforma Cívica d’Advocats del Camp de Tarragona i Veu Ciutadana, David Peña Nofuentes i César Segura. Albert Abelló, Pau Ricomà i Bego Floria han excusat la seva assistència. Carles Castillo, actual diputat socialista al Parlament de Catalunya, ha assistit com a públic.

El director de l’empresa Skyline, Santiago Rosés, ha explicat que, al 2015, va presentar a l’equip del govern una alternativa al forat de ferralla, però des de l’executiu de Ballesteros la va rebutjar.

 


REDACCIÓ2 Maig, 2017

Representants de la Plataforma Veu Ciutadana i cares conegudes del món polític municipal participaran en la xerrada que tindrà lloc el dijous a les 19 hores a la sala Àmbit Cultural del Corte Inglés

jaumeI‘Pàrquing Jaume I, com sortir del forat?’ Aquesta és la pregunta que es formularà als ponents del col·loqui que tindrà lloc el proper dijous, dia 4 de maig.

El debat, moderat pel periodista Ricard Checa, tindrà lloc a la sala Àmbit Cultural del Corte Inglés, a partir de les 19 hores i comptarà amb l’assistència de representants polítics i de la Plataforma Veu Ciutadana.

Entre tots, s’intentarà conèixer l’estat del que hauria de ser el pàrquing intel·ligent de Tarragona i que, finalment, s’ha convertit en forat de ferralla i un de les vergonyes més cares de la ciutat.

A banda de representar un flagell per a les arques municipals, la justícia investiga el desgavell econòmic de l’obra i així poder atribuir-ne responsabilitats.  L’Ajuntament de Tarragona va plantejar un concurs d’idees, però tot ha quedat en intencions. El debat pretén, essencialment, provocar una reflexió sobre el que no s’ha de tornar a repetir i quin ús es podria donar a un forat que ha deixat de ser intel·ligent.

 


REDACCIÓ2 Maig, 2017

Pedro Sánchez ha arribat de Lleida amb el temps just per explicar als militants tarragonins el seu programa. S’ha trobat amb un centre cívic a vessar de socialistes de base. L’aparell del partit es va distribuint entre Paxi López i Susana Díaz. 

pedro_sanchezL’ex secretari general i candidat a liderar el PSOE, Pedro Sánchez, ha afirmat en un míting al Centre Cívic de Bonavista que defensa l’autogovern català i que la seva aposta és la d’una reforma constitucional que contempli que “Espanya és una nació de nacions i Catalunya és una nació “.

“Jo defenso l’autogovern davant la reculada i atac sistemàtic que ha fet el Govern de Madrid amb el de Catalunya, amb la Lomce per exemple”, ha asseverat en una trobada, on les bases s’han imposat a l’aparell.

Sánchez ha assegurat que “necessitem a tots els catalans progressistes i catalanistes perquè hem de regenerar la vida política i social a Espanya, i ho hem de fer des d’un catalanisme que mai es va desentendre de la modernització de Catalunya i d’Espanya”, moment en el que ha reivindicat en aquest sentit les figures de Pasqual Maragall, Ernest Lluch i Jordi Solé Tura.

En aquest context, Sánchez ha advocat per un “PSOE que vull que torni a sigui el partit de l’esquerra a Catalunya i a la resta d’Espanya, i que torni a ser el partit que entén l’Espanya plural, el català, el gallec i el basc no són accents sinó idiomes dels quals ens sentim molt orgullosos ”

“També vull un Partit Socialista unit, i el dia després (de les primàries) es reconstruirà; tots ens posarem al costat del nostre secretari general”, ha subratllat Sánchez, que ha apuntat que “necessitem un PSOE que vertebri Espanya” i regeneri i modernitzi el país.

Què fan a la presó?pedro_sanchez_
El precandidat a secretari general del PSOE ha advocat per “retre comptes amb la ciutadania” a l’hora de combatre la precarietat laboral, l’atur, la pobresa i la corrupció.

“Si tots els del PP són bons, què fan tants a la presó”, ha ironitzat abans de proposar que “els pactes electorals hagin de consultar amb la militància” precisament per evitar una altra vegada el suport del PSOE al PP.

El diputat tarragoní al Parlament Carles Castillo i la regidora de Medi Ambient de Tarragona, Ivana Martínez, han acompanyat a Sánchez en aquest acte, que ha conclòs cantant la Internacional.

També hi han assistit el diputat Joan Ruiz, el tercer tinent d’alcalde de Tarragona, Javier Villamayor, i nombrosos regidors socialistes del Camp de Tarragona.

L’alcalde Josep Fèlix Ballesteros i la portaveu del govern municipal, Begoña Floria, recolzen el candidat Patxi López.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter