23. Abril 2024

Arxius de REFERÈNDUM | Diari La República Checa

REDACCIÓ21 Maig, 2018

Els  imputats per  haver participat en la vaga del 8 de novembre han  arribat aquest matí als jutjats de Tarragona entre aplaudiment i crides de solidaritat. Una quarantena de persones, entre ells el portaveu d’ERC, Pau Ricomà, s’ha concentrat davant l’edifici judicial. Alguns han exhibit pancartes amb la frase  ‘Llibertat’ i crits de “No esteu sols!”

Avui estaven citats a declarar, acusats d’un delicte contra la seguretat del trànsit, vull persones, entre les quals es troben els dos regidors de la CU P, Laia Estrada i Jordi Martí. Al Camp de Tarragona estan imputat per aquest delicte 39 persones. Dels 8 citats, només 5 han decidit comparèixer davant el jutge d’instrucció número 2 de Tarragona. Quatre han respost a les preguntes del seu defensor, mentre que el cinquè ha decidit optar pel silenci. Jordi martí, que està imputat en d’altres causes d’aquesta índole, ha decidit – avui sí – presentar-se davant del magistrat. El regidor cupaire Jordi Martí ha decidit comparèixer en aquesta ocasió perquè “a nivell personal” li anava “millor declarar”. Una cinquena persona s’ha acollit al seu dret de no declarar i n’hi ha hagut dues més que han declinat comparèixer, entre les quals la regidora de la CUP de Tarragona Laia Estrada qui entén que es tracta d’una criminalització i persecució política.

La regidora cupaire ha dit als periodistas que amb aquesta causa “s’està acarnissant” els membres dels CDR i de l’esquerra independentista. “Jo acumulo dues causes i l’altre regidor de la CUP de Tarragona, Jordi Martí, tres”, ha exemplificat. Segons Estrada, aquesta és una mostra més “de criminalització i persecució política” i de “muntatges policials i judicials amanits amb l’ajuda de la premsa espanyola, que està demonitzant el moviment independentista”. “No compareixerem perquè és una causa política i un muntatge. És una autèntica cacera de bruixes”, ha reblat.

Per la seva banda, l’advocat d’una trentena dels investigats, Carles Perdiguero, ha reiterat que sol·licitaran l’arxivament de la causa perquè “no hi ha base legal per continuar amb un delicte contra la seguretat del trànsit per uns fets que s’emmarquen en el dret legítim de protesta i en el propi dret de vaga”.

Perdiguero ha insistit que no s’ha acreditat que alguns dels investigats participessin en les protestes d’aquell 8-N, en què es van convocar marxes lentes de vehicles en diverses vies del territori.

Els afectats han denunciat un cop més que l’atestat de la policia espanyola inclou dades d’afiliació política, sindical o d’associacions. A les portes dels jutjats de Tarragona s’han concentrat mig centenar de persones a partir de dos quarts de deu per donar suport als investigats.

VÍDEOS
Arriba dels imputats als jutjats

 La regidora de la CUP Laia Estrada fent de portaveu dels imputats

 


REDACCIÓ23 Abril, 2018

 

Rocío Monasterio és la presidenta de Vox a Madrid. Aquesta arquitecta i empresària va estar a Tarragona , en marc de les jornada ‘Cañas por España’, per explicar al jovent les polítiques que defensa el seu partit i quins són els seus principals objectius. Monasterio, cubano-espanyola, mare de quatre fills, creu que la unitat d’Espanya està en perill. Per aquesta raó és partidària d’eliminar els parlaments autonòmics. Sobre la no extradició de Puigdemont pel delicte de rebel·lió, la líder de Vox titlla de vergonyós perquè, diu, pensàvem que Europa respectaria Espanya.

 

Les presidentes de Vox de Tarragona i de Madrid durant l’entrevista
Rocío Monasterio en el moment de l’entrevista / Foto: ordi Farré

Quin és l’objectiu del partit VOX?
Sobretot la defensa de la nació espanyola.

Pot ser més concreta?
Vox és un partit molt jove que intenta protegir la identitat i la unitat d’Espanya com a nació, defensar els valors que creiem que s’estan perdent com és el cas de la família, l’exemplaritat política i també proposar respostes a reptes autonòmics i econòmics que Espanya haurà d’enfrontar.

En què consisteix el repte autonòmic?
Hem de tenir en compte que si ara mateix no tenim recursos per pagar les pensions i millorar l’educació i la sanitat, segurament hauríem d’acabar amb les autonomies.

Eliminar-les? Totes?
Sí, sí eliminar-les. Hem de garantir en primer lloc el benestar de tots els espanyols.

Expliqui’s…
La nostra principal inquietud és recuperar l’educació, la sanitat i la justícia. Entenen que són sectors que no estan funcionant bé. La sanitat no funciona bé perquè està descentralitzada. Estem gastant massa i no es nota cap millora. Cal un sistema més eficaç.

Catalunya està gastant massa?
Tots en general.

Què pensa d’aquells que defensen el federalisme?
Abans de parlar d’un estat federal hi ha d’haver 17 nacions i a Espanya això no passa. Alguns confonen federalisme amb confederalisme. Ara mateix, Espanya ja té més descentralització que a qualsevol estat federal existent.

Proposeu un govern únic, el central?
Hem de tenir només un parlament i no 17.

I els governs autonòmics?
Ja tenim administracions locals i provincials que fan aquesta feina. No podem permetre que 17 autonomies legislin.

Doncs, aposta per eliminar els parlaments autonòmics?
Exacte. Defenem, insisteixo, en un únic parlament nacional.

Us considereu un partit radical?
És un partit radicalment necessari.

Però sou radicals?
Ens titllen de radicals perquè parlem molt clar i això de vegades espanta. Diem sempre el que pensem, tal com pensem. Sense maquillatges.

Vox és extrema dreta?
Crec que a Espanya ja no sabem que és dreta o esquerra. No hi ha dreta a Espanya. Nosaltres som la dreta.

I el PP i Ciutadans?
El PP és centre socialdemòcrata, el PSOE és socialdemòcrata i Ciutadans actua de penell, ja que avui és una cosa i demà n’és una altra. Podemos és d’una línia més d’esquerra. Per tant, davant d’aquest escenari només queda Vox a la dreta.

Si Vox guanyés les eleccions generals quina seria la primera mesura a implementar a Catalunya?
Fer que qualsevol nen es pugui escolaritzar en espanyol. Garantir l’ensenyament en castellà.

Això no passa a Catalunya?
Avui dia no. Defensem la llibertat dels per matricular els seus fills en la llengua que vulguin.

Això no passa en Catalunya?
No. Avui dia no. Defensem la llibertat dels pares que puguin matricular els fills en la llengua que vulguin.

Què faria amb Catalunya si fos la presidenta del govern espanyol?
Millor preguntar que faria amb Espanya.

Ok! Què faria amb Espanya?
Reforçaria la idea de nació. Els espanyols hem d’estar orgullosos de pertànyer a aquesta pàtria meravellosa. Ha de ser un orgull i un privilegi ser espanyol.

Ja, però què faria? L’orgull no es fa, se sent o no…
Hem de garantir la igualtat de tots els espanyols, independentment de la seva ideologia. Crec que tots volem un pla hidrològic nacional, un sistema nacional d’educació i sanitat. No podem ni volem anar amb 17 targetes sanitàries quan canviem de comunitat. És absurd.

I què faria amb els que no senten orgull de ser espanyols?
L’espanyolitat no és quelcom que es pugui elegir. Eres espanyol i punt. Hem de ser capaços de contagiar a tothom l’orgull de ser espanyols.

Com veu l’independentisme?
Amb molta tristesa. Emana d’un cert supremacisme i egoisme. És excloent. L’egoisme sempre ens ha portat per mal camí.

Què està passat, segons vostè, a Catalunya?
Estan buscant un pacte per distreure’ns. Va haver-hi un tancament en fals i estem abocats a unes eleccions que són molt negatives per a Catalunya. Les anteriors, del 20 de desembre, també van ser un error brutal. A Catalunya s’ha de garantir la llibertat de tothom.

Llibertat també per a votar?
No es pot votar allò que no és votable. No es pot votar quelcom que incumbeix a tots els espanyols.

Hi ha presos polítics?
Sí. A Cuba. A Espanya no. A Espanya hi ha oposició i partits que defensen les seves idees. A Espanya no s’empresona a ningú per defensar les seves ideologies.

Què són els polítics (independentistes) que estan a la presó?
Són polítics que han violat la llei. Hem d’entendre que els que creiem en la democràcia hem de respectar la llei i sobretot complir-la. Aquesta és la base de la democràcia.

La justícia espanyola està polititzada o és independent?
Per desgràcia el poder executiu i el judicial no són independents. És quelcom a millorar a Espanya. És vergonyosa la interferència del govern en el poder judicial. En aquests moments estem veient com el jutge Pablo Llarena està actuant amb criteri propi, independentment de les voluntats del govern central. L’actuació del magistrat és un exemple a aplaudir per la seva professionalitat, valentia i independència.

El ministre Montoro diu que no hi ha hagut malversació… Què en pensa?
Em sembla inexplicable i intolerable que un ministre qüestioni el criteri del magistrat. Confio en la Guàrdia Civil i està acreditat que s’han malversat fons públics per a fins il·legals.

El dia 1 d’octubre va haver-hi violència?
Els funcionaris vam complir ordres judicials i van fer respectar la llei. L’independentisme va posar la Guàrdia Civil i la Policia Nacional en una tessitura molt difícil.

No m’ha contestat. Va haver-hi violència?
Sempre que hi ha incomprensió es produeixen situacions violentes. Però la violència no la provoquen els que compleixen la llei. La cadena de comandament independentista va provocar situacions molt indesitjables.

La justícia alemanya i la belga no combreguen amb els delictes imputats als exgovernants catalans que estan a l’estranger. Diuen que res de rebel·lió… Què en pensa?
És una vergonya. Pensàvem que Europa respectaria Espanya. Sempre que ens han reclamat l’extradició d’un delinqüent no hem entrat a valorar quina era la raó. Sempre els hem extradit. Per part d’Alemanya hi ha hagut una manca de respecte a la sobirania espanyola.

Què hauria d’haver fet Alemanya i Bèlgica?
S’ha de respectar el criteri de la justícia espanyola i que siguin jutjats amb totes les condicions i garanties.

Creu que serien jutjats amb garanties?
Espanya disposa d’un sistema judicial garantista. Ningú no es pot donar lliçons de com s’ha de jutjar a un espanyol.

Quan es passeja per Catalunya i veu les balconades plenes d’estelades, què li ve al cap?
És un dels errors comesos per l’estat. Ha renunciat a estar present a Catalunya. Ha defugit de les seves responsabilitats i d’aquesta batalla. La seva funció era explicar a la gent, de manera entenedora, què està passant. Hem de tenir clar que en un moment de globalització les dèries independentistes no ens porten enlloc.

 

 


REDACCIÓ21 Abril, 2018

|

La Guàrdia Civil sospita que la Generalitat “va reemborsar” a l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) els 115.218 euros que va costar a l’entitat sobiranista l’organització de l’acte d’inici de la campanya del referèndum de l’1-O, celebrat al recinte Tàrraco Arena Plaça (TAP).

L’inici de campanya es va celebrar a la TAP

L’informe, que inclou factures i contractes de l’acte celebrat a Tàrraco Arena, conclou que aquest va ser organitzat per Òmnium i ANC, que va pagar un total de 115.218 euros pel mateix, mentre que no s’ha pogut calcular el cost del de final de campanya , que també va ser muntat per les dues associacions.

En l’opinió de la Guàrdia Civil, el paper de les entitats sobiranistes en el full de ruta “no només seria la mobilització de la societat per a aconseguir una participació activa” en l’1-O, “sinó que la seva participació també es circumscriu al pla econòmic, afrontant el cost de diferents campanyes promotores del referèndum”.

A més d’aquests despeses que anomenen “directes”, a l’escrit remès al jutge de Barcelona els agents apunten a més que no es pot descartar que el cost dels actes d’inici i final de la campanya de l’1-O “hagin estat reemborsats d’alguna manera , que fins a la data no s’ha determinat “, per part de la Generalitat.

Els agents també sospiten que JxSí va poder pagar l’acte del TNC amb diners procedents de les subvencions públiques que rebia com a grup parlamentari.

Enllaços interessants:
http://www.larepublicacheca.com/pp-demana-josep-poblet-que-suspengui-lacte-independentista-tarraco-arena/

http://www.larepublicacheca.com/guardia-civil-no-ha-rebut-ordres-precintar-tarraco-arena-placa/

 


REDACCIÓ24 Desembre, 2017

El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que investiga a diversos exmembres del Govern i als exdiputats de Catalunya per delictes de rebel·lió, ha acordat dirigir també el procediment contra l’expresident de la Generalitat Artur Mas; la número dos a la llista d’Esquerra Republicana Marta Rovira i la dirigent de la CUP i exportaveu Ana Gabriel per la seva participació “especial i destacada” en el procés independentista. Contra aquesta decisió no cap recurs.

La resolució donada a conèixer divendres (un dia després de les eleccions) suposa, segons assenyala la sentència del jutge, “ampliar l’espai subjectiu de la investigació” també contra la coordinadora general del PDeCAT Marta Pascal; la presidenta del grup parlamentari de la CUP, Mireia Boya; i la presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Lloveras.

A aquestes sis persones se’ls informa de les sospites que existeixen contra elles, si bé Llarena encara no ha fixat cita per la seva declaració, que realitzaran en condició de investigades. Totes aquestes persones haurien format part del comitè estratègic per declarar unilateralment la independència de Catalunya segons el document ‘Enfocats’, el full de ruta de l’ ‘Procés’ confiscada al domicili de Josep Maria Jové, número dos de l’exvicepresident Oriol Junqueras, a la presó des el passat dos de novembre.

Totes aquestes persones haurien format part del comitè estratègic per declarar unilateralment la independència de Catalunya segons el document ‘Enfocats’, el full de ruta de l’ ‘Procés’ confiscada al domicili de Josep Maria Jové, número dos de l’exvicepresident Oriol Junqueras, a la presó des el 2 de novembre passat per la seva implicació en aquest assumpte.

En el seu acte, l’instructor de la causa pel ‘Procés’ -investiga possibles delictes de rebel·lió o secessió i de malversació de cabals – comunica l’existència del procediment a aquests nous investigats, així com les sospites que sobre ells planen, amb instrucció dels drets que els assisteixen de conformitat amb l’article 118 de la Llei d’enjudiciament criminal i la possibilitat d’exercir-los de forma immediata.

 


REDACCIÓ19 Desembre, 2017

L’alcalde d’Altafulla, Fèlix Alonso, ha presidit aquest migdia un conveni de col·laboració amb els representants dels centres educatius La Portalada i El Roquissar i president del Club Marítim.

L’alcalde Alonso amb els altres signants de l’acord

L’objectiu d’aquest acord és, essencialment, oferir el projecte de Vela Escolar alumnes de tercer fins a sisè de primària. Es pretén que aquest alumnat prengui coneixement de les tècniques de navegació a vela, tal en l’àmbit pràctic com teòric.

Aquest projecte visa també fomentar l’equilibri, l’orientació i la capacitat d’observació i anàlisi del que succeeix quan es maniobra amb el timó, o quan es pilota l’embarcació en rumbs directes. També s’intentarà dotar totes les escoles d’Altafulla d’una eina didàctica complementària que permeti difondre el coneixement del medi marí, mitjançant la pràctica de la navegació a vela.

Un altre aspecte passa per implicar, de manera directa o indirecta, altres disciplines que es van entrellaçant com ara l’educació física, la meteorologia, les matemàtiques (navegació sobre una carta, o com es munta un camp de regates), la tecnologia (taller de nusos, construcció d’una embarcació de fusta o fibra, construcció d’una vela), la llengua materna o bé estrangera (nomenclatura en català i en altres idiomes), el medi ambient (contaminació), entre altres aspectes. El projecte no oblida comprometre el medi natural proper com a formatiu.
Concretament, la metodologia es divideix en dues parts: El bateig de mar, adreçat als alumnes de 3r i 4t de Primària, que consisteix en una sortida en catamarà col·lectiu amb un monitor que guia l’activitat i explica als nois i les noies com es navega a vela.
I una altra, l’activitat de vela escolar, adreçat als alumnes de 5è i 6è de Primària, que es divideix en dos cursos, primer el que realitza l’alumnat de 5è i posteriorment, el curs següent continua quan els alumnes realitzen 6è, on s’amplien els coneixements, entorn a la navegació i s’intenta, si les condicions ho permeten, que els nois i les noies siguin cada cop més autònoms i segueixin sumant hores de navegació en els catsys i amb els catamarans col·lectius.

L’alcalde d’Altafulla ha explicat que, amb la signatura d’aquest conveni, “donem continuïtat a les activitats de vela que fa nou anys que els nostres nens i nenes gaudeixen del mar fent esport”, i ha sentenciat: “És un orgull fer polítiques de cohesió que amplien la qualitat de vida del poble”.


REDACCIÓ11 Desembre, 2017

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha demanat a la Guàrdia Civil que l’informi de “els diferents actes d’agressió, danys, així com els de greu resistència o intimidació” ocorreguts a Catalunya en les vagues generals convocades el 3 d’octubre i el 8 de novembre.

En una providència, el magistrat que investiga el procés d’independència català reclama a aquest cos que li comuniqui en un informe, “de manera individualitzada i seqüencial”, els actes violents que es van registrar “en ocasió del procés secessionista” en diversos dies clau i també la participació en els fets de les persones imputades al Suprem.

Inclou en la seva petició el 20 i 21 de setembre, quan es va produir el setge a la Conselleria d’Economia amb ocasió del seu registre judicial, i l’1 d’octubre, la jornada del referèndum il·legal, però també introdueix, per primera vegada, els dies 3 d’octubre i 8 de novembre.

La jornada de vaga general del 3 d’octubre en protesta per l’actuació policial en l’1-O va provocar fins a mig centenar de talls de carretera q

 

ue van col·lapsar la xarxa viària i va tenir un gran seguiment en el sector educatiu, on es van tancar universitats, col·legis i instituts.

A part de la manifestació principal de Barcelona, ​​també hi va haver concentracions davant alguns dels principals edificis públics, la seu del PP i a les portes de la Prefectura de la Policia Nacional a la ciutat comtal.

A la segona vaga general del 8 de novembre, en reacció a l’empresonament dels “Jordis” i els exconsellers, els principals incidents es van produir a les artèries viàries de Catalunya amb fins a 70 talls de carreteres en les hores de major afluència de trànsit, com l’AP-7, on els Mossos van haver de desallotjar un centenar de manifestants.

 

A més, diversos manifestants, majoritàriament estudiants, van aconseguir obstaculitzar les vies de l’AVE a l’estació de Sants durant cinc hores i un altre grup va fer el mateix a l’estació de l’AVE a Girona, on a més es va tancar l’accés viari a l’aeroport d’aquesta localitat , el que va generar nombrosos retards.

Segons el jutge, l’informe “ha de recollir, per a cada un dels episodis violents” una sèrie de dades, com “la descripció bàsica del que va passar i de la seva transcendència” i “la identificació de l’agent policial que estigués al comandament de la dotació policial que es mobilitzés per afrontar l’incident “.

 

També una relació dels serveis afectats o avaluació de la repercussió de l’incident, fotografies i vídeos que reflecteixin els fets concrets i, si s’escau, “identificació dels agents que poguessin resultar lesionats, amb documentació mèdica acreditativa de les lesions”.

Si s’haguessin produït danys “particulars, urbans o relatius a la dotació policial” també s’hauran de detallar, amb la seva documents acreditatius dels mateixos i el seu import.

Finalment, demana a la Guàrdia Civil que concreti la participació en aquests fets dels imputats en el Suprem (13 exconsellers del Govern cessat i Carles Puigdemont, 6 membres de la Mesa del Parlament i els líders d’ANC i Òmnium) i de les persones que formaven part del “comitè estratègic” que es reflecteix en el document EnfoCat.

En concret, reclama als agents que descriguin el “posicionament d’elogi, tolerància o rebuig que hagin pogut mantenir” aquestes persones sobre cadascun dels fets violents i que ho recolzin amb suports de vídeo, àudio foto o informacions periodístiques.

La seva participació pot plasmar, diu el jutge, tant “per la seva presència al lloc dels fets, com per declaracions prèvies o posteriors que facin referència als fets concrets”.

 


REDACCIÓ11 Desembre, 2017

El magistrat del Suprem cita en la seva providència els delictes de rebel·lió, sedició, prevaricació o malversació, en els quals podrien estar implicats els investigats en la causa o altres nous imputats.

El jutge Pablo Llarena

El jutge del Suprem Pablo Llarena ha sol·licitat noves diligències en la causa pel procés cap a la independència de Catalunya i planeja estudiar, un cop tingui els resultats, si s’imputa a més persones, entre les que podria estar la número 2 d’ERC a les eleccions autonòmiques, Marta Rovira.

En tot cas, les noves diligències no es dirigeixen personal o concretament contra Rovira ni contra cap persona, sinó, en principi, es limiten simplement a demanar dades objectives a la Guàrdia Civil.

La intenció del jutge és saber si hi va haver un concert per la independència entre els representants de CDC, ERC i les associacions independentistes ANC i Òmnium Cultural, així com l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), i en quins actes concrets es va plasmar aquest suposat pla. Vol saber més si alguna d’aquestes associacions ha sufragat aquests actes.

I també conèixer el paper en tot això de les persones ja imputades en la causa o altres, per exemple les que fossin membres de l’anomenat Comitè Estratègic, del que segons el document EnfoCat formava part l’esmentada Rovira, entre d’altres.

El document denominat EnfoCat determinava suposadament el full de ruta de seguir després de la declaració unilateral d’independència (DUI) i en ell es parlava d’un comitè estratègic format pel president i vicepresident del Govern, membres de grups parlamentaris independentistes i els presidents i vicepresidents de ANC, Òmnium i AMI.

Marta Rovira, número 2 d’ERC

El valor del document Enfocat com a prova ha estat qüestionat per algunes defenses dels imputats.

En tot cas, el jutge vol esbrinar, sempre a partir d’investigacions de la Guàrdia Civil, si aquest suposat concert incloïa mobilitzacions públiques i possibles actes violents, i també si s’han fet servir fons públics en aquests actes, cas que s’hagin dut a terme.

Així, exigeix ​​investigar que fons públics s’han pogut emprar en iniciatives anul·lades o prohibides pel Tribunal Constitucional, com podrien ser campanyes de disseny i promoció de vídeos promocionals del referèndum, cartells, paperetes, urnes, registre de catalans a l’estranger i altres semblants .

Demana també un informe “individualitzat” i “seqüencial” sobre possibles actes violents comesos en el context del procés independentista.

A més, vol saber què va fer l’exconseller d’Interior, Joaquim Forn, com a responsable de les forces de seguretat catalanes, en relació amb tot això.

El magistrat reclama també al jutjat 13 de Barcelona, ​​que ha instruït un sumari sobre fets vinculats amb la causa, diverses actuacions que ha practicat en relació amb el procés secessionista.

 


REDACCIÓ6 Desembre, 2017

Carles Puigdemont oferirà aquest migdia una roda de premsa a Brussel·les, juntament amb els quatre consellers cessats que l’acompanyen, després que el Tribunal Suprem espanyol acordés retirar les Ordres Europees de Detenció i Lliurament (OEDE) dictades contra ells.

Carles Puigdemont es troba a Brussel·les

La compareixença de Puigdemont, que acudirà acompanyat de Lluís Puig, Toni Comín, Meritxell Serret i Clara Ponsatí, tindrà lloc en un hotel de Brussel·les a les 13:00 hores (hora local).

Segons l’advocat belga que assumeix la seva defensa, Paul Bekaert, Puigdemont no sortirà de Bèlgica tot i la retirada de les euroordres.

Per la seva banda, la Fiscalia belga, que ja va confirmar haver rebut la interlocutòria del jutge Pablo Llarena, va anunciar que demanarà al tribunal de primera instància competent que retiri les euroordres espanyoles en una data encara per determinar.

El Ministeri Públic de Brussel·les va informar que el jutge haurà de desestimar el cas i retirar les mesures cautelars a què estaven subjectes a Bèlgica.

El jutge Pablo Llarena considera que s’han de retirar les ordres europees que va emetre contra ells l’Audiència Nacional, perquè ara tot el cas el porta ell i es requereix una única actuació ja que en cas contrari “podria trencar-se la continència de la causa i conduir el procés a respostes contradictòries i divergents per als diferents partícips”.

 


REDACCIÓ4 Desembre, 2017

Un jutge ha ordenat als Mossos d’Esquadra que identifiquin un inspector, a un sotsinspector i al cap de la comissaria a Santa Perpètua de Mogoda per citar-los com investigats per desobediència en la seva investigació sobre la suposada passivitat de la policia catalana l’1-O.

En una providència data del 29 de novembre, el titular del jutjat d’instrucció número 2 de Sabadell requereix als Mossos perquè identifiquin aquests tres comandaments de la policia catalana, després que diversos agents investigats s’han referit a ells en les seves compareixences judicials a la causa sobre la passivitat del cos per impedir el referèndum de l’1-O.

En el seu escrit, el jutge també ha requerit als Mossos d’Esquadra que remetin al jutjat una còpia de les instruccions per escrit que s’haguessin lliurat als agents per la seva actuació a l’hora d’impedir la votació de l’1-O, complint les ordres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

A més, el jutge ha requerit a la direcció del Col·legi Pere Calders de Polinyà (Barcelona) -un dels punts de votació de l’1-O- perquè identifiqui la persona que va exercir el càrrec o funcions de director del mateix entre els dies 27 de setembre i 1 d’octubre, per citar-lo com investigat en la causa.

Les investigacions obertes en diferents jutjats catalans, com el de Sabadell, discorren de forma paral·lela a la causa oberta per la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela, que manté imputat per sedició a l’ex cap de la policia catalana, el major Josep Lluís Trapero, per la passivitat dels Mossos davant l’assetjament a la comitiva judicial que el 20 de setembre va registrar la conselleria d’Economia.