Ho reconec. Enguany torno a anar tard. Però és que no hi ha manera. Entre la situació marcada per la nova variant òmicron i que -no els enganyaré, i això no és culpa de cap virus- l’arribada de Nadal m’ha acabat atropellant, un any més. El que sí que és cert és que alguns plans pels àpats, amb noves restriccions a la vista, se n’han anat a norris, i tornaré a apostar per fer les trobades nadalenques a casa.
Doncs amb aquest panorama, avui m’he proposat anar al Mercat Central de Tarragona, amb el propòsit de veure com està la situació i si els preus -desorbitats segons les últimes informacions- s’adeqüen a les dates pròximes. El que sí que m’he proposat, és consumir productes de la demarcació i de kilòmetre 0.
Quarts de nou del matí i el Mercat ja bull. Només entrar ja es veu que les parades són un moviment constant de gent i de carretons plens. La decoració de Nadal guarneix l’imponent edifici, emmarcant-ho tot. A més, la ràdio de la ciutat ha traslladat la seva tertúlia política a ‘la plaça’ i els polítics debaten mentre els clients passegen amunt i avall, en una imatge prou curiosa.
Abans d’entrar en matèria, vaig al bar Colón i demano un cafè. Pregunto a l’Edu i a l’Inma com estan els preus abans d’entrar a inspeccionar les parades. “La veritat és que enguany tot va pujar molt al novembre, però ara després del pont la cosa sembla que s’ha estabilitzat, però segur que demà fins divendres tornaran a pujar”, m’expliquen. He fet bé de venir avui pel que sembla.
Començo pel peix. Com m’han dit abans, en una primera volta de reconeixement, no veig cap preu desorbitat o fora de lloc. Vaig cap al ‘Ferdi‘ i demano torn. Mentre em despatxen, la peixatera m’explica que enguany la gent ha estat molt més previsora i han apostat per encarregar i congelar peix i marisc. Sobre els preus admet que els marca la llotja i que tot gira en funció de la quantitat de producte que arribi de les barques.
Pregunto quins són els productes que més agraden als tarragonins. “Marisc i peix de Tarragona”, assegura. La gamba vermella, els escamarlans i els llagostins serien el ‘trident’ escollit pels clients i de peix l’aposta ha estat pel rap i el llenguado, que segons la peixatera “són peixos que congelen prou bé”. Sobre enguany, m’admet que la campanya de Nadal és molt similar a la d’altres èpoques.
Un cop feta la ronda del peix, em dirigeixo cap a la verdura. A la Filla de la Patro m’atenen amb un discurs similar, no s’ha notat una gran pujada de preu en els productes, més enllà dels de fora de temporada que s’han d’importar, com les maduixes o les cireres. El client tarragoní aposta per les ‘herbes’ per fer els brous de Nadal i les verdures de temporada, com les faves, les txalotes i les cebetes per acompanyar els diferents plats.
També agraden els fruits vermells, com els gerds i les maduixes, típics d’aquestes dates nadalenques. Pel que fa a la fruita, el volcà de la Palma sí que ha fet pujar de preu els plàtans canaris, però aquest ja és un altre tema. “Sincerament, aquesta campanya de Nadal és molt semblant a la d’anys anteriors”, assegura la Tere.
Acabada la ronda a la verdura, passo a les parades de la carn. Aquí sí que es veu un encariment. Parlo amb la Maria Virgili, que mentre atén els clients em diu que el preu del cabrit s’ha disparat, un dels productes que tradicionalment és típic de Nadal. “Com a curiositat, avui m’han vingut bastants clients a encarregar coses perquè han decidit anul·lar les taules als restaurants”, m’explica.
Sobre què encarreguen els tarragonins, a banda del cabrit i el xai l’altre producte estrella de Nadal és la vedella. També s’ha apostat enguany pels productes ja elaborats. “I molta gent ha aprofitat els ‘Bons Comerç TGN‘ i va fer les compres setmanes abans, aprofitant aquesta iniciativa”, diu la Maria.
Amb tot comprat, marxo ben carregat de bosses i amb la sensació d’haver aprofitat el matí. El que sí que és cert és que un any més les famílies tarragonines segueixen apostant pel producte KM-0, tot i la pandèmia i la recessió. Ara queda el més difícil, que és cuinar, però això ja és una altra història. Tarragona aposta pel producte local.