REDACCIÓAra més que mai podem demostrar que no estem a favor d’aquest estat i de cap altre que mantingui representacions polítiques estèrils i interessades.
Un bon amic em parlava d’un pensador francès Éttienne de la Boétie, fa uns mesos i m’estimulava a llegir el seu “Discurso sobre la servidumbre voluntaria”. Aquest assaig el va escriure al 1546, i està editat per l’Editorial Trotta a Madrid 2010.
Cansats, i molt per sobre de la porcellana fina, la societat civil té l’oportunitat de manifestar el seu desacord amb els representants polítics i la seva manera de fer. Aquest pensador francès deia: “Por el momento, yo no querría sino comprender cómo es posible que tantos hombres, tantos pueblos, tantas villas, tantas ciudades, tantas naciones soporten a veces a un solo tirano que tiene por poder el que ellos le dan, que tiene el poder de perjudicarles tanto como ellos quieran aguantarle y que no podría hacerles daño alguno si ellos no prefirieran sufrirle a contradecirle”. Com és possible que encara tolerem aquestes formes retòriques de representació política tan fràgils, manifestades aquests dies i no tirem pel dret?
Diuen que votar el nou de novembre (m’inquieta escriure abreviatures) no tindrà més que un valor simbòlic. Doncs fantàstic, estem fins als collons de tant imaginari ideològic, pseudopolític i emocional, sostingut per uns representants que no saben si anar endavant o darrere, junts o separats, només entenen de càlculs i estratègies ofegadores de tot desig: desig de votar, desig de manifestar que volem una altra cosa, que la societat civil no vol polítiques estèrils.
La societat civil no pateix per la seva unitat, ni la fràgil voluntat de dir el que vulgui davant d’unes urnes.
La dimensió individual ciutadana es posiciona per sobre de qualsevol programa polític, eleccions plebiscitàries, o llistes sobiranistes conjuntes. L’intent popular és clar en les seves intencions transformadores, per tal de modificar les institucions que ens gestionen.
Podem aconseguir modificar el sistema institucional que ens representa, perquè la voluntat de cada individu és la llibertat de saber escollir, i perquè els estira-i-arronses partidistes dels nostres representants polítics no ens interessa en absolut.
La ruptura l’han escenificat ells, i ells sabran el per què. Dit això no estaria malament que algú expliqués el per què del trencament. Però el que sí està clar, és que els moviments socials empenyen amb força i tenen l’oportunitat de fer-ho diferent amb capacitat de canvi.
Consulta anticipada, presentació d’una candidatura conjunta, instruments definitius, eleccions plebiscitàries, Tribunal Constitucional, decrets, estratègia de govern, compromís carregat de simbolisme, la constitució, l’estatut, el futur de Catalunya, missatges d’unitat, porcellanes fines, ruptures d’interessos, exhaurir la legislatura, pacte d’estabilitat trencat, impugnacions, garanties, decrets de convocatòria, SÍ SÍ, SÍ NO, NO; ja en tenim prou.
Armand MEDINA
Educador Social
Volem decidir i no ens calen representants polítics per dir allò que volem.
REDACCIÓ
