Arxius de 9-N | Diari La República Checa

REDACCIÓ31 Desembre, 2014

mas
El president durant el seu missatge de Cap d’Any

La corrupció, la unitat dels catalans i la crisi han estat els tres pilars del discurs de cap d’any del president de la Generalitat. Artur Mas, ha recordat que Espanya ens vol dividir i que hem de fer els possibles per no accedir-se a aquesta intenció estatal.

“L’Estat ens vol dividits, cadascú pel seu compte. Sap que així som més dèbils i més vulnerables”, ha avisat per després cridar a prendre’n bona nota i “actuar en conseqüència”.

També sobre l’actitud de l’Estat, el president ha avisat que “alguna cosa falla,  i no pas menor” quan decideix querellar-se per la via penal contra “els que faciliten la participació i donen la veu i el vot a la ciutadania”. Ha insistit que “la unitat ens fa més forts i ens permet avançar de manera més sòlida”.

El president del govern català s’ha referit al 2015 com l’any de les decisions, tot i que no ha parlat de eleccions anticipades.  Preveu que en les properes setmanes s’hauran de prendre  decisions “complicades i no exemptes de risc” , recordant que el camí fins al 9-N estava ple d’obstacles que es van superar, “molts d’externs i alguns d’interns”.

“És la meva responsabilitat com a president, no defugir les decisions per difícils que puguin ser. Mentre tingui la confiança que m’heu atorgat amb els vostres vots, així ho faré”, ha puntualitzat.

MAS
Mas diu que l’estat ens vol dividits

Pop corrupte
Fent referència a la corrupció, Artur Mas ha donat a entendre que està decidit a apostar fortament per la transparència i les bones pràctiques de l’administració, un àmbit en el qual la Generalitat “s’ha situat com a capdavantera de la regeneració democràtica que la societat reclama i exigeix”.

ÇMas reconeix que actualment hi ha una “consciència més extensa i una exigència més gran” per eradicar les males pràctiques i per instaurar unes administracions “més àgils, més properes i més transparents”.

“No vull dir amb això que tot es faci bé; però sí que hi ha el ferm compromís de fer les coses millor; de combatre les irregularitats i les males pràctiques quan hi siguin; d’exigir responsabilitats quan algun governant o servidor públic les cometi; d’administrar els recursos públics amb la mateixa cura que si fossin els nostres precisament perquè són els de tots”, ha subratllat.

Les desigualtats socials

Mas durant la seva intervenció després de la votació al congrés
Per a Mas 2015 serà l’any de les grans decisions

Una part del seu missatge de cap d’any ha servit per parlar de la crisi i la seva persistència. Ha reconegut que no es pot dir que la crisi està superada perquè les desigualtats entre ciutadans continua i l’atur és encara una dura i cruel realitat. No obstant, ha dit que s’està treballant en la bona direcció: per primer cop des de fa set anys cada trimestre de l’any hi ha hagut creixement econòmic i, també per primer cop, cada mes l’atur ha baixat en relació al mateix mes de l’any anterior així com que s’ha creat ocupació i feina de “manera sostinguda”.

Mas ha volgut deixar clar que la pobresa o el risc de caure-hi no ha disminuït i que encara no hi ha feina per a tothom que vol treballar. En aquest context, ha considerat que queda camí per recórrer i que “no es pot baixar la guàrdia ni un sol mil·límetre”, ha conclòs.

 

 


REDACCIÓ30 Desembre, 2014

9NQuan faltaven 15 minuts per les dotze del migdia ja es començava a intuir que avui havia de passar alguna cosa a l’Avinguda Lluís Companys, número 10,  de Tarragona.  Una autoinculpació massiva

Almenys 200 persones s’han acostat al Jutjat de Guàrdia de Tarragona per autoinculpar-se per haver participat en el 9-N, en motiu de la crida feta per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) per donar suport al president de la Generalitat, Artur Mas, a la vicepresidenta, Joana Ortega, a la consellera Irene Rigau i al conseller Ramon Espadaler, per l’acceptació de la querella per part del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya.

En només 30 minuts la cua per presentar el  document d’autoinculpació ja s’havia difuminat perquè, segons els participants, els funcionaris treballaven a dues mans i sense comprovar el DNI ja que volien “que la tempesta passés ràpidament”.

Objectiu?
Albert Cortés, coordinador d’ANC al Tarragonès, ha manifestat que l’acte d’avui serveix, més que per  col·lapsar els jutjats, per “denunciar que no hi ha separació de poders a l’Estat, perquè la querella que es va fer al president Mas i als dos consellers va ser dictada abans per la televisió i després posada als jutjats”. A banda, també ha reivindicat que a Espanya hi ha manca de democràcia “perquè no pot ser que per posar unes urnes i fer un procés participatiu el que rebis sigui una querella”.

Un Mosso d'Esquadra observant la cua
Un Mosso d’Esquadra observant la cua

Una convocatòria amb èxit
Des de l’ANC creuen que a tots aquells que s’hagin inculpat no hauran de patir cap mena de repercussions judicials i qualifiquen l’acte d’avui d’èxit rotund ja que aquest s’ha produït en unes dates força complicades, és a dir, enmig de festes.

Tot i les 200 persones que s’han presentat  avui, des de l’organització han afirmat que  al voltant d’una cinquantena de persones ja havien anat al jutjat ahir, com la diputada i portaveu del Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament de Tarragona, Victòria Forns i el vicepresident de la Diputació, Albert Vallvé. A més, estan convençuts que al llarg d’aquests dies hi haurà un degoteig constant d’autoinculpats.

Sendra, Molinera, Reig…
Entre els tarragonins que han pres part d’aquest acte de suport als membres del govern català, hi ha hagut la presència de diverses cares  conegudes, com l’advocat Tomàs Gilabert,  el músic Joan Reig,  el senador Jordi Miquel Sendra (CiU)  i el regidor d’Altafulla Jordi Molinera (ERC).

Jonathan OCA

 


REDACCIÓ30 Desembre, 2014

Forns_valllve forns_vallve

Un dia abans que els tarragonins s’apropin al jutjat de guàrdia de la ciutat per autoinculpar-se arran de la consulta popular del 9-N, la diputada i portaveu del Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament de Tarragona, Victòria Forns i el vici-president de la Diputació, Albert Vallvé, s’han desplaçat al jutjat d’instrucció de guàrdia de Tarragona per autoinculpar-se.

Tant Forns com Vallvé han lliurat un document on admeten haver participat en la consulta del 9-N voluntàriament i denuncien l’estat espanyol per la manca de garanties democràtiques.

 


REDACCIÓ29 Novembre, 2014

rajoyraj

El president del govern espanyol ha complert la seva promesa i ha vingut a Catalunya a explicar què pensava dels problemes que afecten els catalans. Davant una sala plena de simpatitzants populars, i després que la presidenta del PP català, demanés a Rajoy que faci els possible sper reforçar la presència de l’estat a Catalunya, el mandatari, que ha estat molt contundent en el seu discurs, ha criticat el full de ruta d’Artur Mas, ja que “és un viatge a enlloc”.

rajoy_cartell
Dos manifestants a l’entrada de l’hotel

Rajoy ha començat dient que des de que està a Moncloa ha visitat Catalunya en 16 ocasions. Per tant, diu que coneix prou la realitat catalana i no corrobora les acusacions que tenen com a objectiu diu que s’oblida del poble català. “M’importa, em preocupo i m’ocupo dels problemes dels catalans”.

Durant gairebé una hora, l’inquilí de la Moncloa ha repassat la seva política econòmica. Ha recordat que Espanya està millor, tot i que encara “hi ha molt per fer”. Ha avançat que, anualment, s’està creat llocs de treball en un 6% i que, avui, ningú no parla de la “prima de risc”.

“Catalunya necessita un govern”
En una sala de l’Hotel Grand Marina, amb un públic entregat i força expectació mediàtica, Mariano Rajoy, ha carregat fortament contra Artur Mas, a qui ha acusat de ficar-se en “enrenou” de la independència, ignorant el seu deure de governar la Generalitat. “Catalunya necessita a algú que governi de veritat” i que no hipotequi el seu futur.

Relativament a la proposta que Mas va presentar sobre una hipotètica llista única, el president del govern espanyol  “Catalunya no pot ser un país de llistes úniques, ni de partits únics, ni de polítiques úniques al servei d’una única causa, si us plau una mica de respecte”.

En la seva opinió, Mas no pot parlar en nom de tot el poble català perquè ha ignorat dos de cada tres catalans. Rajoy està convençut que el Artur Mas només cerca la seva supervivència política.

rajoy_plasma
Els redactors han seguit la conferència per un plasma

El president de l’executiu espanyol no té dubtes que Mas ha “fracassat” al voler demostrar que Catalunya és independentista, sobretot si es té en compte que 7 de cada 10 catalans no van participar en una consulta que ha estat una farsa.tot el contrari del president Mas, ja que a part de no governar porta a país a enlloc.

També ha criticat el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, a qui l’ha advertit que no es una bona política només “fent-se el simpàtic”.

Control només per a periodistes?
Els redactors credenciats han acompanyat el discurs de Mariano Rajoy des d’unes pantalles instal·lades en en sala de la primera planta de l’hotel.

Curiosament, els periodistes al moment de demanar les acreditacions han hagut de permetre que (la seguretat del partit) inspeccionés les seves motxiles i bosses, mentre que els assistents no han hagut de passar, almenys in situ, cap control de seguretat.

RC // Barcelona

 


REDACCIÓ25 Novembre, 2014

mesa9
Una nena depositant una papepreta en una urna

A la ciutat de Tarragona 1.793 persones han aprofitat el termini de 15 dies addicionals habilitat per dipositar el seu vot. Les urnes per participar al procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya han estat a disposició dels ciutadans des de l’endemà del 9 de novembre i fins aquesta tarda.

El dia amb més afluència de votants va ser el 10 de novembre. Per exemple, a Tarragona aquell dia van acudir a la delegació un total de 306 ciutadans.

Durant aquests quinze dies, la delegació del Govern a Tarragona ha obert de nou del matí a cinc de la tarda de dilluns a divendres i, els dissabtes, de nou del matí a dues del migdia.

En la majoria de casos, han optat per aquesta fórmula ja que al seu DNI hi consta una adreça diferent d’allà on viuen i el 9-N no van poder dipositar la butlleta a l’urna, o perquè aquell dia no es van poder desplaçar al seu punt de votació.

Les paperetes recollides a la delegació se sumaran a les de les 163.649 persones que van votar el 9-N al Camp de Tarragona, amb un resultat majoritari pel ‘sí-sí’, d’un 81,85%.

 


REDACCIÓ21 Novembre, 2014

EL PRESIDENTE CATALÁN, ARTUR MAS, SE REÚNE CON EL FISCAL GENERAL DEL ESTADOJa és un fet. La Fiscalia Superior de Catalunya ha presentat, avui a les 12h21, davant el TSJC una querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas, la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, per la seva implicació en el 9-N. El Ministeri Públic els acusa d’haver comès els delictes de desobediència greu, prevaricació, malversació de fons públics i usurpació de funcions.

La querella està signada pel fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, tot i l’oposició que va mostrar davant del fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, ja que la fiscalia del TSJC no veia delicte en els actes del 9-N.

Què diu la querella?
En la querella, de 30 pàgines, s’explica que la Generalitat va “planificar, patrocinar i finançar” una “consulta” convocada i articulada a través de la pàgina web www.participa2014.cat , que va servir “d’òrgan institucional de referència en el que s’animava als ciutadans a participar”. La convocatòria, denominada “procés de participació”, havia estat suspesa pel Tribunal Constitucional (TC) el 4 de novembre, en un procediment, recorda la fiscalia, en el qual la Generalitat estava personada. A més, també assegura que el Govern “coneixia les seves obligacions i va desplegar, malgrat tot, una conducta incompatible amb el contingut de la resolució del TC”. “En els actes d’impuls hi han participat de manera personal i directa els querellats”, assegura el text.artur mas

De fet, el fiscal considera que el Govern “va adoptar una nova estratègia amb l’única i exclusiva finalitat d’eludir el control jurisdiccional que fins aleshores li ho havia obstaculitzat”. Aquesta nova estratègia consistia en fer “el mateix procés” mitjançant actes jurídics “no formalitzats” i impulsant la participació a través de la citada web.

Presos voluntaris
A més de la web, la querella fa referència a altres actes d’impuls com l’elaboració de les paperetes de votació per part d’interns de la presó de Lleida, que van fer jornades laborals voluntàries de 12 hores el cap de setmana del 18 i 19 d’octubre “urgits” pel Govern, o la distribució de les urnes assignades a cada punt de votació.

El 30 d’octubre, relata la fiscalia, el Govern també va enviar un correu electrònic a les emissores de ràdio privades que emeten a Catalunya i a les televisions privades amb seu a Catalunya per difondre gratuïtament els anuncis de la campanya informativa del procés participatiu.

La querella també assegura que “la vigília del 9 de novembre es va permetre l’accés a un número no determinat d’instituts, col·legis i centres oficials dependents de la Generalitat”.

Caldrà fer investigacionsmas votant
Per tot això, el ministeri públic considera que la Generalitat va gastar fons públics en posar a disposició del procés participatiu funcionaris públics i mossos d’Esquadra.

Igualment, també recrimina al Govern haver pagat a una empresa privada de missatgeria la distribució a les bústies dels catalans de propaganda per anar a votar el 9-N. En aquest sentit, la querella diu que encara no es pot quantificar exactament el cost del procés participatiu, cosa que caldrà concretar durant el procediment judicial si el TSJC admet a tràmit el text.

Mas assumeix responsabilitat
Per últim, el fiscal superior de Catalunya recorda que el mateix Mas, en el moment de votar el 9-N es va atribuir a ell i al seu govern la responsabilitat de la consulta, i la vicepresidenta Ortega va comparèixer oficialment diverses vegades aquell diumenge davant dels mitjans de comunicació per donar dades de participació i resultats.

 

 


REDACCIÓ20 Novembre, 2014

boschbosch1

El president de Societat Civil Catalana (SCC), Josep Ramon Bosch, s’ha desplaçat avui a Tarragona, on ha informat que dóna suport a la querella que presentarà la fiscalia contra el president Mas, Ortega i Rigau pel 9-N. En la seva opinió, la resposta de fiscalia arriba tard, ja que s’hauria d’haver fet “molt abans”.

Bosch entén que judicialitzar la política “no és bo”, però ha remarcat que el president Mas “s’ha saltat la legalitat i haurà de respondre davant la llei”.

El dirigent de l’organització, que defensa la unitat de Catalunya i Espanya, ha reclamat que es refacin “els ponts de diàleg” i que s’eviti la confrontació.fiscal

A més, ha constatat que el 9-N es va mobilitzar “molta gent” i ha instat Rajoy a no “menystenir” els 2,3 milions de catalans que van anar a votar.

Espera que la justícia actuï
Josep Ramon Bosch ha donat ple suport “a totes les iniciatives legals que puguin existir” i s’ha mostrat confiat que la justícia “actuï”.

El dirigent de Societat Civil Catalana ha afegit que “no és possible que en un estat de dret hi hagi persones que se saltin la legalitat”, en al·lusió al Govern, i ha insistit que la judicialització de la política “mai és bona”.

Davant d’aquest escenari, Bosch ha refermat el compromís de refer els ponts de diàleg entre Catalunya i Espanya i ha manifestat que la situació actual que viu Catalunya és “una gran oportunitat per pensar en una Espanya nova, en una Espanya del segle XXI”. En aquest sentit, ha instat el govern espanyol a escoltar la gent que es va mobilitzar el 9 de novembre.

 


REDACCIÓ19 Novembre, 2014
RC.jpg

Sembla  una pel·lícula però no ho és. La realitat supera la ficció. Per més voltes que doni no sóc capaç d’entendre l’estratègia del PP envers Catalunya ni el paper (gens dignificant) que està assumint el fiscal general de l’estat en relació al procés de participació del passat 9-N. Tant el govern de Rajoy com el titular de la Fiscalia General estan quedant en evidència.

L’estira i arronsa arriba a la seva fi i està clar que el Sr. Torres Dulce presideix un dels braços executors de la política del govern. És inadmissible que el govern de l’estat utilitzi, al seu plaer, les altes institucions judicials, com pot ser el Tribunal Constitucional o la Fiscalia.

Se’m regiren les tripes i em provoca arcades veure la politització de la justícia. O millor dit, la injustícia. Està quedant clar que Espanya és una democràcia dictatorial i que la separació de poders deixa molt que desitjar. La Fiscalia Superior de Catalunya entén que querellar-se contra Artur Mas i els seus consellers, arran la desobediència del 9-N, no procedeix. Una decisió que ha estat a punt de provocar un infart a Rajoy, al fiscal general de l’estat i a la colla de peperos que estan movent tots els fils perquè s’aparti de la política activa el president de la Generalitat. Això no és democràtic.

No s’entén que la persecució i la utilització dels tribunals superiors i la fiscalia siguin la única manera (cívica) que el govern de la nació té per dirimir un conflicte territorial. El fiscal general de l’estat podrà utilitzar el seu poder jeràrquic per imputar el president, però n’estic segur que se li acumularà la feina perquè haurà d’imputar molts més catalans. El seu sentit de la responsabilitat igual que el de Rajoy brillen per la seva absència. Són, indiscutiblement, una fàbrica independentistes i estan contribuint per a què l’olla a pressió esclati amb unes conseqüències imprevisibles i perilloses.

Espero i desitjo que el seny, el sentit comú i la responsabilitat acabin pautant les decisions del president del govern espanyol i del fiscal general de l’estado, perquè un error de càlcul i d’estratègia poden ser devastadores, perquè, independentment del partit que Mas representa, és el poble que li empeny a lluitar pel futur de Catalunya. El que no ho entengui té un problema. Insisteixo: el poble és qui mana i no em vingui amb constitucions obsoletes ni amb majories silencioses. La justícia espanyola està fent el ridícul i un péssim favor a la democràcia.

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ17 Novembre, 2014

fiscal
Torres Dulce perd autoritat a Catalunya

Els fiscals del Tribunal Superior de Catalunya s’han plantat davant el fiscal general de l’estat. Eduardo Torres Dulce.

Els representants del Ministeri Públic català consideren que una possible querella contra el president de la Generalitat arran del 9-N no procedeix. Torres Dulce ha conegut, aquesta mateixa tarda, la decisió dels fiscals catalans, la qual no li ha agradat gens.

Per aquesta raó imposa la seva autoritat jeràrquica i ordena que la querella sigui presentada contra el president i la vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya. En una nota de premsa, la Fiscalia general de l’estat informa que, el proper dimecres, es durà a terme una reunió amb els fiscals per tal de desencallar una problema que pot provocar serioses fractures en la justícia.


REDACCIÓ14 Novembre, 2014

MAS-JUNQUERAS
El president republicà saluda Artur Mas

El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha subratllat la “bona sintonia” entre ell i el president de la Generalitat, Artur Mas, en la reunió que han mantingut aquest dijous al Parlament. Bona sintonia que el líder republicà ha circumscrit a la “comprensió mútua”, tot i que no ha explicat si han avançat en cap acord concret.

Junqueras ha traslladat a Mas el full de ruta que els republicans plantegen per a assolir la independència i li ha reiterat que no donaran suport als pressupostos de la Generalitat en considerar-los “inviables”. També ha explicat que preveu una nova trobada després del dia 24 de novembre, dia en què Mas presentarà públicament el seu full de ruta.

“Entenem mútuament els arguments que tenim”, ha insistit Junqueras, que no ha explicat si s’ha avançat en alguna qüestió. L’únic que ha deixat clar és que ERC no aprovarà els pressupostos del 2015 i ni tan sols s’abstindrà en la votació. “No, en absolut”, ha respost a la pregunta de si ERC podria abstenir-se quan el Govern sotmeti els comptes a la votació del Parlament.

Els republicans els continuen considerant “molt inviables” perquè provocarien una retallada dels ingressos de 4.000 milions. Junqueras ha assenyalat, però, que “entén” els arguments de Mas per intentar tirar-los endavant i ha apuntat al govern espanyol com el responsable de la retallada.

MAS_JUNQUERAS
Mas i Junqueras al Parlament de Catalunya

ERC continua plantejant una convocatòria immediata d’eleccions. Un punt que, segons Junqueras, Mas troba “menys rellevant que d’altres”. Si els comicis no se celebren abans del mes de març, probablement no es podrien fer fins el 2016 pel calendari electoral de l’Estat, a no ser que es pretengués fer coincidir les eleccions al Parlament amb les municipals del mes de maig.

El president d’ERC ha insistit que per als republicans és prioritari arribar a un acord sobre el “què (independència), el com (passos a seguir) i el quan (calendari)” i així li ha traslladat al president del Govern. Pel que fa a la possible configuració d’una llista unitària, Junqueras ha deixat clar que aquesta qüestió només seria abordada en el cas que existís un acord sobre com i quan s’exerceix la independència i en cas que fos la fórmula que maximitzés els escons independentistes al Parlament.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter