Arxius de catalunya | Diari La República Checa

REDACCIÓ27 Novembre, 2020
diners.jpg

El Govern de la Generalitat ja ha obert el període de sol·licitud d’ajuts a la cultura, que seran de 750 euros. A més, ha augmentat el pressupost de 3,6 milions d’euros a 6,5 milions. Des dels Departaments de Cultura i de Treball es fa èmfasi en el fet que el criteri per atorgar les bonificacions ja no s’utilitza la ‘llei del més ràpid’, ara s’ha de presentar sol·licitud via web en un termini de 7 dies. L’ordre de preferència es confeccionarà d’acord amb els ingressos dels usuaris.

En aquesta línia, s’ha acordat amb els representants del sector una rebaixa del llindar d’ingressos per a poder arribar a més persones afectades. Concretament, es revisaran els diners obtinguts durant els tres primers trimestres de 2020, en els que el candidat no ha de superar els 13.000 euros bruts. Amb la bonificació s’espera arribar a més de 8.000 professionals.

PUBLICITAT


REDACCIÓ22 Novembre, 2020
miquel-samper.jpg

El conseller d’Interior, Miquel Sàmper

El conseller d’Interior, Miquel Sàmper, vol que les eleccions del 14-F se celebrin, “però no a qualsevol preu”, ja que si aleshores hi ha una RT “descontrolada”, per exemple, de l’1,5 o 1,6 i amb els hospitals “totalment plens”, això faria que “el dret de sufragi actiu es veiés totalment lesionat”. Sobre si voldria seguir com a conseller d’Interior després dels comicis, ha dit que li agradaria continuar perquè els propers consellers poguessin fer la seva feina sense la pressió «inherent» al mateix departament. “El conseller d’Interior ha de tenir la possibilitat de fer una feina que ajudi a fer que la seguretat de Catalunya sigui entesa com una seguretat progressista”, ha afegit.

Sàmper ha detallat que des del Procicat s’estan fent una sèrie de protocols. El primer sobre les mesures als col·legis i els «punts negres» on no es poden fer les eleccions si es donen certes circumstàncies, mentre que ara s’està fent un segon document sobre els actes de precampanya i campanya per veure com han de ser per garantir que no provoquin «endarreriments o empitjoraments» en l’àmbit sanitari. “I faltaria un tercer document que seria el marc de totes les eleccions”, ha detallat sobre aquest marc, que es gestiona des del Procicat amb la intervenció directa del conseller Bernat Soler, i que hauria d’estar tancat aquesta setmana.

Amb tot això i amb una consulta al síndic de Greuges es definirà quins són els punts que «impedirien» fer les eleccions. Segons ha dit, tot va en la línia de garantir que la ciutadania pugui lliurement votar i que aquest dret no tingui conseqüències negatives al dret de sufragi.

PUBLICITAT


REDACCIÓ20 Novembre, 2020
mossos_marihuana.jpg

Hi ha immobiliàries que ofereixen pisos i locals per plantar marihuana. No ho publiciten en cartells a la porta, però donen el servei. Els Mossos d’Esquadra ja n’han detectat alguna. I sí, això és connivència amb la delinqüència.

I és un exemple que explica que el tràfic de marihuana està implantat a Catalunya en la fase parasitària o la fase 2, de tres, com alerten els Mossos en un informe de diagnosi elaborat enguany.

La primera etapa és la depredadora; és quan els que es dediquen al tràfic de marihuana comencen a instal·lar-se i miren com expandir el negoci, sempre al marge de l’entramat socioeconòmic on habiten.

En l’etapa parasitària, en canvi, els traficants ja s’han infiltrat entre l’estructura socioeconòmica i utilitzen l’economia legal per delinquir.

Els Mossos d’Esquadra ni són l’únic cos policial que està exposat a aquests perills de la corrupció

“Estem en un període en què les bandes han establert el seu escenari criminal a Catalunya i estan utilitzant els ressorts socials i econòmics entre nosaltres, per perfeccionar-se i, cada cop més, amagar-se”, explica l’intendent Toni Rodríguez, cap de la Divisió d’Investigació Criminal dels Mossos d’Esquadra. “Fan servir altres activitats formals de l’economia per camuflar els beneficis de la marihuana.”

La tercera fase ja és quan hi ha una simbiosi entre la delinqüència i el sistema, quan una part important de la societat viu del tràfic de la marihuana, com passa a la Línea de la Concepción amb el narcotràfic d’haixix.

Corrupció de funcionaris
És en la fase 2 quan hi comença a haver els primers casos de corrupció de funcionaris públics. “Els Mossos d’Esquadra ni són l’únic cos policial que està exposat a aquests perills de la corrupció, ni són l’únic cos policial que té membres en actiu que poden estar fregant espais grisos o de connivència amb aquesta matèria”, reconeix Rodríguez a TV3.

I afegeix que “pot haver-hi altres casos que es poden estar treballant ara i que afectarien tant el nostre cos com altres cossos policials, efectivament.”

La situació de crisi econòmica no ajuda i els Mossos alerten que pot ser un incentiu perquè els traficants s’infiltrin, per exemple, en aquelles institucions que han de perseguir el delicte, com els cossos policials o els d’inspecció o la judicatura: “Si tenim una conjuntura econòmica molt desfavorable com la present, en què l’atur augmentarà i hi ha menys oportunitats laborals formals, el perill és que hi hagi més gent que s’hi aboqui.”

La marihuana ja no és un cultiu privat, sinó que s’hi han instal·lat organitzacions criminals, i això comporta que hi hagi més armes de foc perquè les utilitzen per evitar els narco assalts, per evitar que altres delinqüents els robin la marihuana just quan l’han collida o estan a punt de fer-ho.

Traficar a Espanya: més beneficis que riscos
El cap de la Divisió d’Investigació Criminal dels Mossos d’Esquadra alerta de la problemàtica i fa una crida, també, a revisar la legislació, que considera que a Espanya és més permissiva que en altres països i, per tant, això fa que Catalunya sigui un atractiu per als “brokers de la marihuana”.

Els traficants veuen més atractiu el negoci aquí que en altres països veïns: “El Codi Penal francès, és molt més sever respecte al cultiu i la distribució de la marihuana. Llavors, el risc-benefici al nord dels Pirineus és diferent que aquí, no és tan beneficiós”.

El risc-benefici al nord dels Pirineus és diferent que aquí, no és tan beneficiós

Rodríguez lamenta, a més, que hi hagi molt poques sentències amb una pena superior als dos anys i que impliqui presó preventiva. “La ciutadania criminal ha d’entendre que, si trafica amb marihuana, amb el dany que ens està comportant, l’avís de condemna i el càstig que ha de tenir és superior al que té ara.”

Per això, Rodríguez creu que la lluita contra les xarxes de traficants s’ha de revisar de dalt a baix.

PUBLICITAT


REDACCIÓ18 Novembre, 2020
foto_3651418.jpg

Diversos sindicats policials entre els quals es troba JUPOL i JUCIL han sol·licitat al Ministeri de l’Interior que declari Catalunya com a Zona d’Especial Singularitat, seguint el mateix criteri que es va utilitzar amb País Basc i Navarra. Si finalment s’aprovés, comportaria un complement econòmic, dies de permís i baremació.

En un comunicat conjunt, els agents asseguren que arran de les accions de l’1-O de 2017, va sorgir un clima d’hostilitat cap a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Alhora, afirmen que aquest clima hostil s’ha traslladat cap a les seves famílies, considerats com “espanyolistes”.

Segons els sindicats policials, les accions del Govern de la Generalitat “han assenyalat com a enemics del poble català a tot allò que representa el poble espanyol”. L’objectiu final de la proposta és “no convertir Catalunya en una destinació de pas”, ja que molts agents decideixen marxar arran d’aquestes afirmacions.

PUBLICITAT


REDACCIÓ17 Novembre, 2020
terrasses-tarragona.jpg

La segunda desescalada empezará el próximo lunes 23 de noviembre en Catalunya con la reapertura parcial de bares y restaurantes, teatros y cines. En una primera fase, se prevé que los restaurantes puedan reabrir solo hasta la tarde y con una limitación de aforo del 30% en su interior y en las terrazas. Sin embargo, las restricciones de movilidad como la prohibición de salir del municipio durante el fin de semana, el confinamiento perimetral de la comunidad y el toque de queda nocturno se mantendrán en principio varias semanas. Así consta en el borrador del plan de la desescalada de la conselleria de Salud e Interior de la Generalitat.

El documento, presentado a algunos de los sectores afectados esta semana y que todavía puede estar sujeto a retoques (lo ha de aprobar el Procicat), prevé una desescalada en 4 fases, cada una de ellas de quince días, y el avance se decidirá en función de los datos epidemiológicos. A partir del próximo lunes, cuando se prevé que arranque la primera fase, los bares y restaurantes podrán levantar la persiana después de más de un mes cerrados y servir en las mesas de 6.00h. a 17.00 horas, tanto en el interior (si están bien ventilados) como en terrazas. En ambos casos, con aforos reducidos al 30%. Los cines, teatros y salas de conciertos también podrán volver a abrir con una limitación del 50% del aforo; y los comercios, con limitación al 30%.

En la segunda fase de reapertura, que si se cumplen los criterios sanitarios empezaría el 7 de diciembre, el aforo en las terrazas e interior de bares y restaurantes se amplia al 50%, manteniéndose el horario reducido. También crecerá hasta la mitad el aforo permitido en los comercios, cines, teatros y actos culturales si la evolución de la epidemia lo permite. En cuanto al confinamiento perimetral de fin de semana, en esta segunda fase el documento incorpora el concepto “comarca” además de “municipio”. Aunque no se dan más detalles, esto podría suponer una ampliación del perímetro a toda la comarca en la que se reside.

Con todo, las prohibiciones de circular entre municipios o comarcas se mantendrán durante todo el primer mes de desescalada –es decir, como mínimo hasta el 21 de diciembre, en vísperas de Navidad–, que sería cuando se entre en fase 3. Y toque de queda nocturno (de 22.00 a 6.00) estará en vigor durante todas las cuatro fases de desescalada que contempla la Generalitat, es decir, como mínimo hasta enero de 2021.

Las escuelas, por su parte, seguirán abiertas durante las cuatro fases de desescalada, pero el bachillerato y las extraescolares no volverán a la presencialidad total hasta la última fase, es decir, hasta después de las vacaciones de Navidad. Las clases teóricas en la Universidad seguirán en formato telemático en todas las fases.

Durante toda la desescalada se mantendrá también la recomendación del teletrabajo, una de las claves para reducir la movilidad y las interacciones sociales, y no se permitirá la apertura de espacios de ocio como las ludotecas infantiles en interiores, los bingos o las salas de juego. Los aforos en centros de culto serán durante todo el proceso del 30%. Y en cuanto a las actividades deportivas, se permitirá la apertura de instalaciones y equipamientos desde este lunes siempre que sean al aire libre y al 50% de capacidad. No será hasta la fase 4 cuando puedan abrir en interiores.

Fase 3: reuniones de hasta 10 personas
En la fase 3 de reapertura, que si todo prosigue según lo esperado podría empezar el 21 de diciembre, las principales novedades serán el aumento de las reuniones sociales de seis a diez personas y el levantamiento del confinamiento perimetral de fin de semana. Sobre este último, se permitirá la movilidad entre regiones sanitarias que estén en la misma fase, aunque seguirá restringida la entrada y salida de Catalunya. Asimismo, los bares ya podrán abrir hasta las 21 horas y podrán empezar a abrir los centros comerciales.

En la fase 4, que iría del 4 al 17 de enero, se recuperaría la actividad lectiva presencial al 100% en Bachillerato y FP (aunque las universidades seguirán con clases teóricas virtuales). El resto de actividades económicas, sociales y culturales se mantendrán abiertos con los mismos de aforos. Durante esa fase seguiría manteniéndose el cierre perimetral de la comunidad autónoma “sin motivo justificado”.

Los criterios para avanzar, en función del territorio
Para avanzar en el plan de desescalada, el documento de Salud plantea unos criterios básicos que se deberán revisar cada 15 días –el período que se prevé que dure cada fase–, y que se podrían aplicar de nuevo en función de los territorios. Lo que no se especifica es si se volverá a recurrir a las Regiones Sanitarias. El avance de fases dependerá sobre todo de la velocidad de transmisión del virus (el indicador RT) y de la presión asistencial.

Básicamente, lo que estipula el plan es que para saltar de una fase a la siguiente habrá que tener una RT “persistentemente” por debajo de 0,9 (ahora está por debajo de 0,8) y una reducción también de los ingresos hospitalarios semanales. Si estos indicadores no van a la baja sino que se estabilizan (con una RT entre 0,9 y 1) se planteará prorrogar una misma fase. Y si los indicadores son elevados (RT por encima de 1 y los ingresos hospitalarios subiendo) se revisará si hay que dar marcha atrás.

PUBLICITAT


REDACCIÓ17 Novembre, 2020
Pere-Aragonès.jpeg

Rosa María Ibarra

El PSC, a través de la diputada Rosa Maria Ibarra, ha arremès durament contra el Govern de la Generalitat. El motiu és l’actual estat de les llistes d’espera per accedir als serveis de la llei de dependència, ja que, segons Ibarra, 20.000 persones de la demarcació de Tarragona es troben en aquesta situació. La diputada vallenca ho ha qualificat “d’intolerable i inadmissible”.

Ibarra ha explicat que “la pandèmia ha atacat amb una especial virulència a les persones grans, sobretot a aquelles que viuen en residència. Precisament, en la gestió de la crisi en aquestes residències la gestió del Govern ERC-Junts ha estat més negligent de l’habitual. De fet, la crisi ha evidenciat les conseqüències de les retallades socials que tant la dreta com els independentistes han aplicat els darrers anys.”

D’altra banda, la diputada socialista ha destacat que el Govern de Pedro Sánchez vol augmentar les inversions destinades a dependència en els pressupostos generals de l’Estat per al 2021. “Quan governem els socialistes es prioritza l’atenció domiciliària en l’atenció a la dependència i es redueixen les llistes d’espera d’entrada en residències de gent gran i d’accés a les prestacions per dependència”, afirmava Ibarra.

Finalment, la candidata del PSC ha promès que si el seu partit arriba al Govern de la Generalitat, restabliran els programes d’atenció de prestació econòmica. A més, declara que impulsaran un sistema excepcional de prestació econòmica a fi i efecte de garantir una plaça pública residencial a les persones més necessitades.

PUBLICITAT


REDACCIÓ16 Novembre, 2020
foto_3541693.jpg

Laura Borràs

Junts per Catalunya ja fa dies que prepara les eleccions del 14 de febrer. Primerament, han d’escollir a un candidat o candidata a la presidència de la Generalitat. Alhora, hauran de completar la llista electoral mitjançant les urnes. Són les anomenades primàries de Junts.

Com a presidenciables ja s’han presentat el conseller Damià Calvet; la diputada Laura Borràs; i l’exparlamentari tarragoní Jordi Sendra. Per a poder encapçalar la llista, a banda d’haver estat avalats per 100 afiliats, hauran de ser els més votats per la militància.

Jordi Sendra

Després, per completar la llista s’agafaran els 3 militants més votats de les províncies de Lleida i Tarragona, els 4 de Girona, i els 8 de Barcelona. La resta d’espais disponibles els escollirà la direcció nacional del partit. Entre el 12 i el 13 de desembre ja se sabran els resultats finals. No obstant, sabrem qui serà el candidat o candidata presidenciable el 29 d’aquest mes.

PUBLICITAT


REDACCIÓ15 Novembre, 2020
jordi_sendra.png

Carles Puigdemont amb Jordi Sendra

Continua la carrera per la presidència a la Generalitat de Catalunya. Per assolir aquesta cursa, primer cal escollir un candidat o candidata que representi al partit en qüestió. En el cas de Junts per Catalunya, ja s’han presentat a les seves eleccions primàries el conseller Damià Calvet i l’actual diputada al Congrés, Laura Borràs.

Ara s’uneix a la competició el tarragoní Jordi Sendra, conegut polític que, entre d’altres, ha estat senador, regidor de Serveis Públics i tinent alcalde per l’Ajuntament de Tarragona, cap de gabinet de presidència de l’Autoritat Portuària de la ciutat i parlamentari. Tots els càrrecs els va assumir amb Convergència Democràtica de Catalunya i, en el cas del Parlament, amb Junts pel Sí. De fet, ell va ser un dels parlamentaris que va contribuir a ‘l’1 d’octubre’.

El propi Jordi Sendra exposa que “cal acabar tota la feina iniciada per portar Catalunya a la Independència, i que no va ser possible continuar per la brutal repressió de l’estat espanyol”. L’exparlamentari també ha volgut destacar el seu “compromís inalterable amb el president legítim Carles Puigdemont, els presos polítics i exiliats”. Alhora ha demanat el següent: “(…) el suport dels autèntics herois de l’1 d’octubre que vam ser tots nosaltres, la ciutadania de Catalunya, us demano el vostre suport per guanyar definitivament el futur en llibertat del nostre país”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ12 Novembre, 2020
major_trapero.jpg

Era d’esperar. El major Josep Lluís Trapero torna a fer-se càrrec de la policia catalana. Tres anys i dues setmanes després d’haver estat rellevat com a comandament dels Mossos d’Esquadra a causa de l’aplicació de l’Article 155 de la Constitució, el conseller d’Interior, Miquel Sàmper, ha decidit restituir el major com el màxim responsable policial del cos.

Sàmper va mantenir, l’endemà de la sentència absolutòria, una conversa amb el policia, on li va oferir la possibilitat de tornar a liderar la policia de Catalunya. Trapero va demanar temps al titular del departament d’Interior.

Ara, Josep Lluís Trapero ha mostrat la seva més ferma disposició per tornar a ocupar el càrrec que el govern de Mariano Rajoy li va retirar.

Trapero arriba ara més enfortit que mai, perquè la justícia ha dissipat totes les ombres de la seva independència professional.

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Novembre, 2020
terrorsites.jpg

Els Mossos d’Esquadra no s’ho creuen en la versió exculpatòria dels jihadistes que estan sent jutjats a l’Audiència Nacional per la seva implicació en els atemptats de Barcelona i Cambrils a l’estiu del 2017.

Els caps antiterrorisme de la policia catalana tenen informació suficient per acreditar que els encausats van participar activament en els preparatius dels atacs jihadistes a Catalunya. Els dos màxims responsables de la investigació s’han desplaçat a Madrid per explicar detalls sobre la implicació de Mohamed Houli Chemlal i Driss Oukabir en els atemptats.

Cal recordar que en la primera sessió del judici Houli va dir que es penedia dels fets i que no compartia el propòsit dels seus companys. Per la seva banda, Driss Oukabir va assegurar que desconeixia totalment els preparatius i que no era gens religiós.

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter