Arxius de catalunya | Diari La República Checa

REDACCIÓ12 Setembre, 2022
Diners-Ajuts.jpg

Fundació “la Caixa” destinarà 10,5 milions d’euros a ajuts per a iniciatives socials de Catalunya. Això representa un augment del 42% respecte al pressupost de l’any anterior. Els diners serviran perquè diferents entitats sense ànim de lucre puguin finançar els seus projectes socials, en un context marcat per la vulnerabilitat i la inflació.

Del 4 al 27 d’octubre, les entitats socials tarragonines poden presentar els seus projectes per aquesta nova convocatòria. L’any passat, el Programa d’Ajuts a Projectes d’Iniciatives Socials va invertir a Tarragona un total de 376.250 euros repartits en 16 projectes que van beneficiar 2.637 persones.

Entre els anys 1999 i 2021, el programa ha impulsat 4.370 projectes a Catalunya, a través dels quals s’ha atès 888.672 persones, amb una aportació acumulada de 94,17 milions d’euros.

PUBLICITAT



REDACCIÓ9 Setembre, 2022
tren.jpg

La circulació de trens a Catalunya s’està restablint progressivament, després que tota la comunitat es quedés sense servei convencional (rodalies, regionals i llarga distància).

La incidència ha estat provocada per una avaria en el sistema de telecomunicacions que ja s’ha resolt. Tot i així, es preveuen endarreriments importants.

L’única excepció ha estat l’Alta Velocitat, que no ha patit cap anomalia.

PUBLICITAT



REDACCIÓ7 Setembre, 2022
guardia-civil.jpg

Cop policial contra una banda criminal albanesa a Cambrils, Reus i altres punts de la geografia catalana. De moment, la Guàrdia Civil ja ha detingut una desena de persones i n’ha fet diverses entrades, registres i escorcolls.

A Tarragona, la policia ha accedit a diferents locals de Reus i Cambrils on s’estaria cultivant marihuana. L’operació policial, que ha començat a primera hora del matí, està coordinada per la Guàrdia Civil de Tarragona i feia temps que la investigació estava en marxa.

A hores d’ara es desconeix el nombre de plantes interceptades. Tampoc se sap la quantitat de diners intervinguts. L’operació policial continua i no es descarten més detencions.

PUBLICITAT










REDACCIÓ5 Setembre, 2022
Mossos-1.jpg

Els Mossos d’Esquadra han detingut un gihadista a Empuriabrava com a suposat autor d’un delicte d’autocapacitació i adoctrinament terrorista. La investigació va començar al maig arran la localització d’un artefacte explosiu, el qual va portar la policia fins a l’home que l’havia adquirit. En aquell moment, els agents van constatar que el comprador es trobava en un avançat procés de radicalització amb convicció i el propòsit d’atemptar.

Els Mossos van establir un dispositiu que va culminar el 2 de setembre amb la detenció de l’investigat, que ha ingressat al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE), pendent d’un procediment d’expulsió per seguretat nacional.

Durant la investigació, els agents van concloure que l’actitud de l’home s’havia tornat  més agressiva. També, que havia canviat l’aspecte físic, feia manifestacions a favor d’organitzacions terroristes gihadistes i fins i tot havia expressat la intenció de cometre una acció violenta a Catalunya abans de marxar a països en conflicte.

A més, van detectar que el detingut consumia i compartia material de contingut gihadista, majoritàriament relacionat amb el martiri. Els investigadors van constatar com el detingut s’havia altament radicalitzat, s’havia adherit als postulats ideològics de l’organització terrorista i n’havia interioritzat els  missatges. També difonia de forma massiva missatges gihadistes i animava altres persones a cometre accions violentes.

La investigació ha estat coordinada per la Fiscalia de l’Audiència Nacional i tutelada pel Jutjat Central d’Instrucció número 1 de Madrid. Mentre ha durat la investigació, l’home ha estat sotmès a una vigilància exhaustiva per part de la Comissaria General d’Informació del cos policial.

PUBLICITAT


REDACCIÓ24 Agost, 2022
Platja-arrabassada-tarragona-1280x960.jpg

El sector turístic de Catalunya ha recuperat el nombre de visitants d’abans de la pandèmia. Així ho demostren les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) relatives a juliol. En aquest sentit, durant el mes passat 2,47 milions de turistes han visitat Catalunya, un 1,4% més que el 2019, quan ho van fer 2,43 milions de persones. 

En comparació amb el mateix mes de l’any passat, l’increment ha estat del 62,7% -aleshores hi va haver 1,52 milions de turistes-. Tot i això, pel que fa a pernoctacions les dades encara es troben un 4% per sota dels nivells d’abans de la covid. Catalunya ha registrat 7,86 milions de pernoctacions aquest juliol, mentre que el 2019 van ser 8,16 milions.

PUBLICITAT




REDACCIÓ19 Agost, 2022
borras_mani.jpg

El president del PPC, Alejandro Fernández, ha titllat aquest divendres de “populisme fregant l’esperpent” l’actitud de certa part de l’independentisme en l’ocorregut amb la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, en l’acte d’homenatge a les víctimes del 17A.

El diputat tarragoní ha retret a Borràs que no “respecti gens”, la seva “absència d’autocrítica” i la seva “megalomania”, que condueix a un “ego absolutament desbocat”.

Dimecres, desenes de persones concentrades als voltants de la Rambla de Barcelona van esbroncar a representants polítics i van cridar “volem la veritat”, “vergonya” i “vosaltres, feixistes, sou els terroristes”, mentre mostraven pancartes amb lemes com “Reclamem explicacions”, fins al punt que un dels concentrats va trencar el minut de silenci cridant: “Espanya és un estat assassí, volem la veritat, hipòcrites”.

No tocava
En finalitzar l’acte homenatge, Borràs – en un acte absurd i poc adequat per a una expresidenta – es va apropar a un dels grups que va protagonitzar la protesta, que la va rebre amb una ovació i crits de “presidenta, presidenta”, mentre l’animaven a “trencar el Govern”.

Sobre aquest tema, Fernández ha indicat que Borràs no valora “les més mínimes regles de la convivència i la democràcia” ja que va veure en l’acte “una oportunitat de donar-se un petitó bany de masses i li va fer igual la falta de respecte als familiars de les víctimes dels atemptats”.

“Simplement ella va considerar que allí hi tenia un moment de glòria”, ha apuntat.

En aquesta línia, el president dels populars catalans ha emplaçat el Govern a què es pronunciï “condemnant clarament aquest tipus d’actituds”.

PUBLICITAT










REDACCIÓ15 Agost, 2022
mossos2-1-1280x720.jpg

El portaveu de PSC-Units a la comissió d’estudi sobre el model policial al Parlament i exconseller d’Interior, Ramon Espadaler, ha reptat el Govern a escollir amb quin grup vol pactar la futura Llei de la Policia: “Ha de triar, o la CUP o nosaltres, perquè en aquest tema som incompatibles”.

El març passat, el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, va comparèixer davant la comissió parlamentària sobre el model policial i va anunciar que a final d’any el Govern tindrà a punt l’avantprojecte de la Llei de la Policia, un compromís legislatiu històric que no van arribar a complir els seus antecessors al càrrec.

Li traslladem amb molta claredat al Govern que haurà d’escollir amb quin soci vol aprovar una llei que serà molt rellevant

Espadaler ha llançat una advertència al conseller Elena: “Li traslladem amb molta claredat al Govern que haurà d’escollir amb quin soci vol aprovar una llei que serà molt rellevant. I ja li avancem que o va de la mà de la CUP , com ha anat fins ara en aquest tema, o canvia la perspectiva i parla amb PSC-Units”.

Espadaler, secretari general d’Units per Avançar i diputat del grup de PSC-Units, ha destacat que la conselleria d’Interior “és la que més ha destacat en el compliment dels acords amb la CUP” aconseguits el 2021, abans de la investidura de Pere Aragonès, inclosa la creació de la comissió sobre el model policial.

Aquesta comissió d’estudi -presidida per la líder del grup parlamentari de la CUP, Dolors Sabater- s’ha caracteritzat, segons la seva opinió, per una “mirada de desconfiança cap a la policia”.

Això és fruit, al seu parer, del to que ha imprès la CUP en els debats de la comissió: “Som a les antípodes de la mirada que té la CUP cap a la policia. Estem oberts a parlar amb el Govern, però en matèria policial no som compatibles amb la CUP”.

Per tant, ha advertit a Elena que la futura llei sobre el sistema policial no la podrà pactar alhora amb la CUP i amb PSC-Units, perquè tenen “mirades excloents i contraposades”.

Reconèixer l’autoritat policial és clau
“Tenim una actitud constructiva, però és evident que també tenim límits. I en una llei tan sensible com aquesta, que abasta no només els Mossos d’Esquadra sinó també les policies locals, la representativitat del PSC i Units és rellevant”, ha remarcat.

En aquest tema, ha advertit, “el Govern no pot obviar la importància del que representa el grup parlamentari de PSC-Units”, i per això “seria una notícia fatal” si el soci elegit per pactar la llei fos finalment la CUP.

Seria una “notícia fatal” si el soci elegit per pactar la llei fos finalment la CUP

Per Espadaler, que va ser conseller d’Interior a l’últim govern presidit per Artur Mas, la futura llei policial hauria de reflectir un “reconeixement a l’autoritat policial, no qüestionar-la permanentment com fa la CUP”.

“No podem tenir la policia permanentment sota sospita”, ha opinat Espadaler, que considera que la llei podria abordar, a més, la millora de la “coordinació entre policies”.

Prohibició de les bales de goma
Espadaler, que era conseller d’Interior quan el Parlament va decidir prohibir l’ús policial de les pilotes de goma, no es tanca a parlar de la prohibició de projectils de foam, però “la línia vermella és que no es pot restar capacitat operativa a l’ordre públic”.

“Es pot parlar de tot, però el balanç final no pot ser que la policia surti amb menys capacitat operativa. No pot sortir una policia més afeblida pel que fa a capacitat i recursos”, ha dit.

Si s’elimina el foam, “s’haurà de posar una altra eina, que tampoc no serà amable”, perquè “no hi ha cap instrument policial que sigui innocu”, tots tenen “elements negatius”.

PUBLICITAT










REDACCIÓ14 Agost, 2022
albert-feijoo-1-scaled-e1660471316746-1280x651.jpg

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóó, assumeix que és “molt difícil” governar Espanya si el PPC no millora els resultats electorals a Catalunya. El popular ha reconegut que el seu partit ha comès “errades” i que els ha faltat tenir “un mínim d’empatia” per fer veure els seus plantejaments als catalans.

Davant d’això, ha explicat el seu objectiu és “representar l’espai constitucionalista català: a tots aquells que se senten catalans i espanyols”.

Feijóo ha afirmat que en els darrers anys Catalunya ha tingut una “generació de mals polítics, que ha dividit la societat, que no compleix lleis i que exigeix al govern central modificacions del Codi Penal”.

PUBLICITAT










REDACCIÓ10 Agost, 2022
atemptats.jpg

Quan estem a pocs dies de l’aniversari dels atemptats de Barcelona i Cambrils, s’ha fet públic que els Mossos d’Esquadra han impulsat en l’últim any nous programes per prevenir i detectar processos de radicalització violenta i han ampliat la xarxa de col·laboració comunitària.

Fins ara han treballat molt amb la comunitat educativa, les policies locals i el sistema penitenciari i de justícia juvenil i preveuen obrir nous espais amb la protecció de la infància i la joventut, els Agents Rurals, les comunitats religioses i associatives i els serveis socials.

L’any passat es van generar un total de 191 alertes relacionades amb possibles casos de radicalització violenta. Un 85% dels casos detectats estan relacionats amb el gihadisme i un 12,5%, amb la ultradreta, les dues principals amenaces que hi ha a Catalunya en els extremismes violents.

En la majoria de casos, les deteccions són molt primerenques i, a través de la intervenció educativa, els processos de radicalització violenta no evolucionen. En d’altres ocasions aquests processos no avancen cap a la violència, malgrat hi hagi darrere una ideologia, per exemple, d’extrema dreta o islamista, i s’acaben descartant com a processos de radicalització violenta.

Transcorregut un any de la seva detecció, només un 8% dels casos segueixen sota seguiment policial. El 92% de les situacions es van reconduir a través de mecanismes d’intervenció educativa i/o assistencial.

PUBLICITAT










REDACCIÓ10 Agost, 2022
incendi2-1280x720.jpg

Els incendis forestals arrasen cada any milers d’hectàrees a Espanya, molts d’ells intencionats. Les flames es porten per davant arbres o pastura, però també proves que poden ajudar a esclarir el seu origen. Encara així, hi ha 20 presos, cinc a Catalunya, acusats de provocar-los.

Segons dades facilitades per la Generalitat, a Catalunya hi ha actualment cinc persones, tots ells homes, a la presó per haver provocat incendis forestals, dels quals quatre compleixen condemna i un es troba en presó preventiva.

En el cas dels quatre incendiaris que ja han estat condemnats i que compleixen penes de presó a Catalunya, el delicte d’incendi forestal està vinculat a un delicte d’assassinat o homicidi, ja que el foc va causar víctimes mortals.

Entre ells figura, per exemple, Juan Antonio Paz M., que el passat any va acordar una condemna de conformitat per complir 4 anys de presó pel mortal incendi d’Horta de Sant Joan (Tarragona), en el qual al juliol de 2009 van morir cinc bombers que treballaven en les labors d’extinció.

En canvi, en el cas de l’únic supòsit incendiari a la presó preventiva a les presons catalanes, el delicte principal és el d’incendi forestal.

Precisament, un jutjat de Gandesa (Tarragona) va acordar el passat 27 de juliol enviar a presó preventiva a l’home, detingut pels Mossos d’Esquadra acusat de provocar en un mateix dia tres incendis forestals a Corbera d’Ebre, Móra d’Ebre i Benissanet, en les Terres de l’Ebre.

Aquest estiu els Mossos d’Esquadra també han detingut a Catalunya a un jove de 22 anys acusat de provocar dos incendis forestals al parc del Garraf (Barcelona), on es van calcinar 184 hectàrees, i van denunciar a una menor de 17 anys que suposadament li acompanyava.

Els Mossos també han arrestat aquest estiu a un home de 25 anys acusat d’haver provocat cinc conats d’incendis forestals a Navès (Lleida).

No és fàcil per a les forces de seguretat investigar un incendi forestal, encara que se sap, de totes maneres, que el 60 per cent dels més de 15.000 que cada any pateix Espanya són intencionats.

La motivació? Doncs hi ha de tot. Des del que crema per a aprofitament agrícola, fins al qui se li va anar la mà per una imprudència passant pel qui gaudeix contemplant el foc, té un desig irrefrenable de cremar i, fins i tot, les flames arriben a excitar-lo sexualment. Una patologia molt excepcional del piròman, que així és com cal denominar a aquest tipus d’incendiari.

PUBLICITAT












RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter