Arxius de independència | Diari La República Checa

REDACCIÓ22 Gener, 2023
maria-jesus-MONTEROO.jpg

La ministra d’Hisenda i Funció Pública, Maria Jesús Montero, ha assegurat que l’independentisme ha de saber que “es va acabar el procés, es van acabar aquests processos de ruptura”.

Montero ha assenyalat que “cadascú pot tenir les seves aspiracions, els seus pensaments, però es van acabar fórmules, maneres d’estar contra la Constitució o d’estar infringint l’ordre al nostre país”.

La també sotssecretària general del PSOE va emmarcar aquestes consideracions en la defensa del diàleg entaulat pel president del govern central, Pedro Sánchez, per revertir la situació a Catalunya, ja que “el principal que ha de fer un governant, sigui un alcalde, un president d’una comunitat, com més el president d’un govern, és treballar per la convivència al seu poble, a la seva comunitat, al seu país”.

Així, ha posat com a exemple la labor d’alcaldes i regidors quan es presenta un problema d’aquesta índole, que treballen per la convivència quan hi ha un problema, “que és el que ha fet el president del govern central, treballar per la convivència a Espanya”, ha subratllat.

“Però alguns prefereixen seguir instal·lats en la polarització, en l’enfrontament, en la confrontació, en la baralla perquè solament saben fer política des de la confrontació”, ha assenyalat la ministra, que anteriorment havia posat en valor el treball de la militància i les persones properes al PSOE, així com de les organitzacions que treballen en la mateixa línia, que “el que els preocupa, el que els importa és que entre tots siguem capaços de construir aquest projecte col·lectiu”, des de l’enviament de missatges a través del seu telèfon com qui rebat en una discussió a la barra d’un bar.

El principal que ha de fer un governant és treballar per la convivència al seu poble, a la seva comunitat, al seu país

María Jesús Montero ha dit que “en aquests últims dies, aquells que es manifesten a Catalunya nostàlgics de l’any 2017, on vivíem una fallida real, un risc de ruptura de la mà d’aquells que no volen viure en el projecte col·lectiu que es diu Espanya”.

Enfront d’això va situar el PSOE que, “quan estava en l’oposició i ara al govern, ha treballat per cosir, per suturar aquestes ferides, en definitiva, per construir un projecte d’Espanya integral que permeti la convivència a tots els racons”.

PUBLICITAT









REDACCIÓ1 Octubre, 2022
urnes.jpg

Als cinc anys del referèndum il·legal de l’1-O, la trentena de càrrecs processats per organitzar-lo, entre ells dos diputats d’ERC i una consellera, esperen les acusacions de Fiscalia i Advocacia de l’Estat confiant a sortejar el delicte de malversació, penat amb presó, i amb la mirada posada en la taula de diàleg.

Els organitzadors de l’1-O no són els únics pendents de judici. Tampoc s’ha assegut encara en la banqueta cap responsable dels excessos en les càrregues per impedir el referèndum: a Barcelona, on s’instrueix la principal causa, els policies nacionals investigats superen els 40, sense que la instrucció hagi aclarit qui va planificar i va ordenar l’ús de la força contra els votants.

I mentre la taula de diàleg aborda com desjudicialitzar la política catalana -el que podria obrir la porta a una reforma del delicte de sedició o a mitigar l’ofensiva penal contra els processaments per l’1-O-, segueix sense tancar-se el front judicial per les condemnes als líders del procés, amb la decisió del Suprem de revisar els indults que els va concedir el govern central.

Els organitzadors de l’1-O, pendents de Fiscalia
Les dues causes obertes pels preparatius del referèndum estan a l’espera dels propers moviments de la Fiscalia, que en qüestió de setmanes podria presentar el seu escrit d’acusació contra els diputats d’ERC Josep Maria Jové -membre de la cúpula del partit i que ha participat en la taula de diàleg amb el Govern- i Lluís Salvadó, així com la consellera de Cultura, la republicana Natàlia Garriga.

L’escrit del ministeri públic, al costat del de l’Advocacia de l’Estat, serà clau per conèixer l’abast de les penes al fet que s’exposen Jové i Salvadó, excargos d’Economia a els qui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) situa al capdavant de la planificació del referèndum il·legal, la qual cosa segons la instructora encaixaria en els delictes de malversació, desobediència, prevaricació i revelació de secrets.

Una vegada concreti les penes per als aforats, el ministeri públic plantejarà la seva acusació contra els gairebé 30 càrrecs del Govern de Carles Puigdemont i empresaris processats per la logística de l’1-O, en la causa dirigida pel jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona que va motivar els registres del 20S a la seu de la Conselleria d’Economia i que va nodrir al Suprem de proves contra els líders del procés.

Sobre els processaments d’ambdues causes sobrevola l’amenaça del delicte de malversació, castigat amb fins a deu anys de presó i que dispararia les penes per als encausats, els qui confien que els seus processos es resolguin amb condemnes d’inhabilitació per desobediència i prevaricació que els lliurin de la presó.

La Fiscalia ja es va obrir a suavitzar la responsabilitat penal de Natàlia Garriga, quan el passat mes de desembre va demanar al TSJC que la investigués solament per desobediència, malgrat que abans de ser aforada havia estat processada també per malversació en la causa que investiga el jutjat d’instrucció número 13.

Indultats i exiliats 
Any i mig després dels indults del govern espanyol als líders del procés, que van sortir de presó al juny de 2021, el Suprem va revifar el passat mes d’abril un capítol judicial que es donava per resolt en acceptar revisar la concessió de la mesura de gràcia, en un canvi de criteri propiciat per la majoria conservadora de la sala.

En paral·lel, en l’últim any i mig s’han lliurat davant el Suprem dos de les polítiques independentistes processades per l’1-O: l’exconsellera d’Agricultura Meritxell Serret, que serà jutjada per desobediència en el TSJC, i l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, acusada també d’aquest delicte i que no és descartable que acabi absolta com la seva excompanya de files Mireia Boya, a qui s’imputaven els mateixos fets.

Mentre l’horitzó judicial es buida per als acusats de delictes menors, el retorn a Espanya s’intueix més complicat en el cas dels tres líders independentistes processats per rebel·lió -l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí-, als quals se suma l’exconseller de Lluís Puig, imputat per desobediència i malversació.

La reforma del delicte de sedició, que el govern de l’Estat va prometre abordar però segueix aparcada des del 2020, podria suposar una sortida per als escapolits de la justícia, encara que les possibilitats d’un acord entre els partits del Congrés que permeti treure-la endavant són, de moment, limitades.

El futur dels exiliats està així mateix en mans del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que ha de decidir sobre l’abast de les euro-ordres arran de la qüestió prejudicial que va plantejar el jutge del Suprem Pablo Llarena: l’Advocat General de la UE ja va mantenir el

La sindicatura electoral, hi haurà judici?
Els qui tampoc poden passar pàgina són els cinc membres de la Sindicatura Electoral de l’1-O, un dels puntals del referèndum que el Constitucional va desarborar en qüestió de dies, després d’imposar-los una multa coercitiva de 12.300 euros diaris.

A l’abril de l’any passat una jutge penal els va absoldre dels delictes de desobediència i usurpació de funcions que estaven acusats, però el ministeri públic no va afluixar i va recórrer davant l’Audiència de Barcelona, que fa dos mesos va ordenar repetir el judici.

Dos dels exmembres de la Sindicatura són ara aforats -la consellera de Feminismes, Tània Verge, i el diputat de JxCat al Congrés Josep Pagès-, amb la qual cosa el cas podria acabar en el TSJC o el Suprem.

Les càrregues policials
Cinc anys d’instrucció sobre les càrregues contra els votants de l’1-O, que van deixar centenars de ferits segons la Generalitat, s’han saldat amb més de 60 imputacions en la causa que dirigeix el titular del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, qui centralitza la investigació sobre la intervenció de la Policia Nacional per impedir el referèndum en una quinzena de col·legis.

En aquesta macro-causa, la més gran oberta a Catalunya per les càrregues, el jutge està pendent de les últimes diligències abans d’enviar a la banqueta als més de 40 policies nacionals imputats, alguns dels quals ho són doblement atès que van actuar en més d’un col·legi.

Al costat d’ells s’asseurà l’activista i excandidat de Junts al Senat Roger Español, qui l’1-O va perdre un ull pel tret d’una pilota de goma de la Policia Nacional i també està processat per un delicte d’atemptat a l’autoritat per llançar una tanca contra els agents quan es replegaven.

Malgrat l’exhaustiva investigació, els intents de les acusacions populars per tractar d’identificar als responsables polítics de les càrregues han topat amb el silenci dels agents investigats i la negativa del jutge a imputar comandaments de la Policia Nacional, mes enllà dels inspectors responsables de cada unitat.

PUBLICITAT










REDACCIÓ1 Octubre, 2022
sergi-albarran-1.jpg

Han passat cinc anys de l’1 d’octubre del 2017. Es va celebrar un referèndum que l’estat va considerar il·legal. 

El moviment independentista va sortir al carrer i va demanar als partits catalans que creuen en l’autodeterminació que actuïn en conseqüència. Sergi Albarran va ser un dels tarragonins que va ser apallissat per la policia espanyola que havia rebut ordres d’aturar la votació. El republicà va presentar una querella pels danys que va patir. Els danys psicològics estan ben presents cinc anys després. Sergi Albarran es considera una víctima de la repressió de l’estat. Entén que els polítics haurien de deixar de banda els personalismes i ser més directes – i honestos – amb el poble.01

 

 

Quins records desa de l’1 d’octubre?
Molts bons. Recordo la força de tota la gent que va participar d’una forma o altra aquells dies, les nits sense dormir amb l’ai al cor, la manifestació de rebuig en silenci absolut del dia 3 i per sobre de tot, recordo un poble sencer, aixecat i plantant cara. També en guardo algun de dolent: la impunitat, la injustícia, la repressió. Però els bons records superen els dolents.

Vostè va resultar ferit per la policia espanyola… com es troba? Encara té seqüeles?
Bé, de fet no vaig tindre massa temps per queixar-me, al cap de dues hores de la ferida tornava a un col·legi electoral. La ferida es va tancar, i em va quedar la cicatriu que em recorda diàriament el que va passar.

Va presentar denúncia, com està el procediment?
Vam interposar denúncies pel cop al cap que vaig rebre i la segona agressió quan em portaven cap a l’ambulància, tot i que la primera és la més greu. No hem pogut identificar el policia que em va agredir. Cal recordar que tenen prohibit picar per sobre de la cintura, i a mi em va picar directa al cap. Vam poder identificar l’agent de la segona agressió i estem com estàvem: a l’espera per admissió de prova i senyalament de judici. Per sort, compto amb el suport del Ramon Setó del col·lectiu Drets, estic en bones mans, però tinc assumit que no tindrà massa recorregut.

Arribarem a la independència quan alguns es deixin de personalismes, d’embolcallar-se amb la bandera. Ens cal realisme i pragmatisme i que algú ens digui com i quan. Estic segur que allà estarem, que el poble respondrà

En quin moment es troba el procés independentista?
Doncs en la meva opinió, crec que estem en un moment en què cal assumir que tenim el dret d’escollir el camí cap a la independència, que cadascú pot escollir entre la desobediència, la lluita de carrer, la negociació o totes a la vegada. Totes les vies són bones si tenim clar i prioritzem que l’objectiu és el mateix.

La divisió entre partits independentistes ajuda?
No ajuda, evidentment que no. La divisió mai és bona, però hem de respectar que cada partit enfoqui el procés de la forma que cregui convenient, però seria convenient per a tots que ens deixem d’electoralismes i féssim propostes viables i assumibles.

Ens vam equivocar celebrant el referèndum?
Preguntar al poble mai és equivocar-se. No hem de tenir por mai al resultat d’un referèndum. Crec que els catalans no el vam tenir quan el vam fer, i crec que un estat, que es diu democràtic,no pot tenir mai por a preguntar. El que els ha de fer por és la resposta, i assumir-la.

Ara, amb anys de distància, què creu que va fallar?
Opino que vam creure que Espanya és un estat democràtic de dret, i ho vam creure nosaltres i la resta d’estats europeus. Qui es podia imaginar que respondria així? Enviant a policies a apallissar ciutadans…

Ha volgut la pena l’esforç personal?
Evidentment, ho vaig fer i ho continuaré fent, perquè considero que és just. Crec que és el millor pel futur dels meus fills. No em genera cap esforç, al contrari, cada dia tinc més motius per continuar lluitant per la independència.

Creu que assolirem la independència? Quan?
Sí, crec que quan puguem preguntar de forma acordada i tindrem el reconeixement internacional. Bé, ho serem si el poble vol que així sigui.

Què cal per tornar a engegar el procés?
Que alguns es deixin de personalismes, d’embolcallar-se amb la bandera. Ens cal realisme i pragmatisme i que algú ens digui com i quan. Estic segur que allà estarem, que el poble respondrà.

 

PUBLICITAT



REDACCIÓ4 Juliol, 2022
marchena_-1280x847.jpeg

Manifestació davant el col·legi de l’advocacia

Centenars de persones han protestat aquest dilluns a la tarda davant de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) contra la presència del jutge Manuel Marchena, president de la Sala Segona del Tribunal Suprem i magistrat que va jutjar els líders independentistes condemnats pel referèndum de l’1 d’octubre de 2017. Marchena pronuncia una conferència a l’ICAB sobre intel·ligència artificial i processos penals per a col·legiats. Una vintena dels assistents s’han aixecat i han marxat de la sala quan el jutge ha començat a parlar.

La concentració de rebuig davant de l’edifici, al carrer Mallorca de Barcelona, ha aplegat, entre altres, els presidents d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, i de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Dolors Feliu, que han titllat de “farsa” el judici a l’1-O i han acusat la justícia de perseguir l’independentisme. Durant la protesta, dues persones han desplegat una bandera espanyola i els Mossos d’Esquadra els han separat de la resta de manifestants.

VÍDEO

PUBLICITAT








REDACCIÓ13 Abril, 2022
f0df132b-13ff-4f56-aa3b-4576aa9eafe3-1280x850.jpg

El vicepresident del Consell per la República i eurodiputat de Junts, Toni Comín, ha lamentat que la Generalitat no estigui desbordant democràticament l’Estat. “Tenim un problema”, ha afirmat en una entrevista a ‘El Matí de Catalunya Ràdio’.

Segons Comín, hi ha un “problema de coherència” a Catalunya entre l’objectiu d’aconseguir la independència i l’estratègia proposada: la taula de diàleg. I és que, segons ha dit, la independència no es pot fer trucant a la porta del govern espanyol i demanant que segui a una taula.

“Si s’hi acaba asseient és perquè es veu desbordat”, ha afegit. Segons Comín, cal que es retrobin les dues ànimes de l’independentisme: els “realistes” i els que tenen “moral de victòria”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ2 Novembre, 2021
Silenci-Manifestació-1-doctubre.jpg

El col·lectiu es manifestarà davant el Parlament

El col·lectiu Silenci ha anunciat una nova protesta. L’entitat independentista portarà fins a les portes del Parlament de Catalunya la seva protesta Des de dimecres 3 de novembre, començarà una permanència davant les portes de la Cambra, que es mantindrà cada dia de les 10 a les 13 h, els dies que no hi hagi Ple, i de 9 a 13 h i de 15 a 18 h els dies que hi hagi Ple.

Des de l’entitat asseguren que “com sempre en les nostres accions, cada dia farem un silenci estricte puntualment de les 12 a les 12.30 h i de 17 a 17.30 h els dies que hi hagi ple. L’acció resta oberta a qui vulgui participar-hi”. La idea d’aquesta acció es basa en la plantada que Lluís Maria Xirinacs va iniciar fa vint anys davant del Palau de la Generalitat, per demanar que es constituís l’Assemblea dels Països Catalans, per emprendre la marxa cap a la independència.

“Nosaltres, com a part del Poble, també ara, després de 20 anys, ens sentim disgustats, venuts, estafats, domesticats i silenciats pel que han fet i fan, i pel que han deixat de fer, els nostres representants polítics. Per això decidim plantar cara i dir-los aquí, davant del Parlament, diàriament, el que pensem i el que volem” asseguren.

PUBLICITAT


REDACCIÓ30 Juny, 2021
pedro-sanchez-investidura.jpg

El president de Govern, Pedro Sánchez, ha comparegut aquest matí al Congrés a petició pròpia per explicar el contingut dels últims Consells Europeus i la concessió dels indults als presos independentistes. El Govern manté aquesta estratègia de pedagogia per traslladar a l’opinió pública la necessitat de posar en marxa la mesura de gràcia com una palanca per promoure la “concòrdia” i “passar pàgina” de l’etapa del “càstig”, protagonitzada per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, a la del “perdó” que s’obre ara.

Sánchez assegura que no hi haurà referèndum d’autodeterminació

El cap de l’Executiu ha començat la seva intervenció apel·lant a l'”esperit de concòrdia” de la Constitució i reivindicant la legalitat de l’indult, “un instrument reconegut en l’ordenament jurídic” i “plenament constitucional”, que es troba regulat des de 1870 i desenvolupada en l’article 62 de la Carta Magna.
“No suposa una excepcionalitat jurídica al nostre país, està present en el nostre entorn”.

En aquest punt, Sánchez ha recordat que s’han concedit 18.100 indults durant la democràcia. I ha posat especial èmfasi en els que va concedir José María Aznar (6.200) i Mariano Rajoy (898), etzibant-li al PP que quan ho van fer “no estaven qüestionant l’actuació dels tribunals”.

Sánchez ha estat molt taxatiu, tot just unes hores després de reunir-se amb Pere Aragonès, assegurant que “no hi haurà referèndum d’autodeterminació”. “Llevat que els que el defensin aconsegueixin convèncer 3/5 d’aquesta Cambra i després ho ratifiquin els espanyols amb el seu vot”. El president s’ha mostrat escèptic sobre aquesta qüestió i ja ha avançat que “el PSOE mai més donarà suport aquest tipus de derivada”.

PUBLICITAT




REDACCIÓ1 Febrer, 2021

La periodista Raquel Sans encapçala la llista d’ERC al Parlament per Tarragona. En una conversa amb larepublicacheca.cat, la vallenca explica com va endinsar-se en aquest projecte i també remarca la diferència entre ‘l’independentisme’ de Junts per Catalunya i el republicà. Sans diu que no se sent identificada amb la classe política i apunta quins han estat els ingredients que van contribuir a minvar la credibilitat de la política. La periodista i diputada confessa que la política està pensada i dibuixada pels homes. A aquest respecte, manifesta el seu més vehement repudi en relació amb les crítiques contra la consellera de Salut, Alba Vergés, només pel simple fet de ser dona. En la propera legislatura, aquesta amant del món casteller promet fer el millor que sap: treballar, treballar i treballar.

 

Quan i per què va decidir encapçalar la llista d’ERC al Parlament?
Va ser un procés natural. No va haver-hi un moment determinat. És el resultat de fer feina i d’assumir responsabilitats. El partit, després que jo entrés a formar-ne part de l’executiva, em va proposar ser la cap de llista i jo com no sé dir mai que no, em vaig animar i acceptar fer un pas endavant.

Ara mateix vostè se sent més periodista o política?
Em sento perduda (riu). Quan sento a parlar de la classe política no m’hi sento identificada. Vaig exercir de periodista durant prop de 20 anys, he picat molta pedra, he treballat caps de setmana, he hagut de tenir quatre feines per poder arribar a final de mes. Tinc tres fills… Em sento molt normal. Vull dir… no em sento classe política. De fet, el concepte classe política em genera distància emocional. Ara, de tant en tant, em recorden que en formo part i, he de dir, és quelcom que em costa digerir. La periodista que porto dins no la perdré mai.

En quina fase es troba la ‘periodista’?
En fase de congelació. M’agrada escriure. De tant en tant faig algun article i les històries m’agraden. No ho puc evitar. A qualsevol cosa trobo el punt comunicatiu, periodístic… Darrere de qualsevol tema hi ha una història per explicar.

Com ho fa per poder conciliar el paper de mare, dona, professional i ara cap de llista?
És molt difícil. Entenc que moltes dones, sobretot les que no volen renunciar a la maternitat (amb tot el que comporta) no es vulguin dedicar a la política. La política, malauradament, està pensada i dissenyada per als homes. Si jo m’hi puc dedicar és gràcies a la xarxa familiar i perquè tinc una parella amb qui és possible compartir aquesta i altres responsabilitats.

PUBLICITAT

Abans deia que no se sent representada per (aquesta) classe política. Per què?
Sobretot per les etiquetes que hi hem anat posant entre tots i afegint tota mena de continguts negatius. També és cert que la corrupció ens ha desacreditat i molt. El discurs polític i les necessitats de la ciutadania no sempre coincideixen i això provoca distanciament. Hauríem d’intentar fer que la política sigui una eina per resoldre els problemes dels ciutadans. A la política només s’hi hauria de dedicar persones amb mirada i preocupades pel bé comú.

Però… si no s’hi sent identificada per què vol ser-hi?
Per canviar coses. Les coses no es poden canviar si ens limitem a queixar-nos. Hem d’assumir reptes i responsabilitats.

Quins canvis vol fer sola?
Jo no estic sola. Quan t’hi fixes, te n’adones que hi ha molta fent que es dedica a la política de forma honrada i honesta i que pensa i veu el mateix que tu.

Considera que els caps de llista un cop ocupen el seu escó al Parlament s’acaben oblidant de les promeses fetes?
És un tema complex. Quan ets cap de llista has de ponderar dues coses: la representativitat territorial i aconseguir una veu forta i potent al Camp de Tarragona a les institucions. Inevitablement quan prens decisions polítiques, moltes vegades no ho fas amb criteris d’objectivitat, però amb la mirada posada en el territori que representes. Per exemple, quan es discuteix temes relacionats amb les infraestructures ferroviàries a Tarragona, tots sabem de què s’està parlant, sobretot si et desplaces en tren. El secret és no oblidar a qui representem i quines són les seves necessitats i prioritats.

Per cert, vostè què en pensa de l’accident d’Iqoxe?
Aquell dia jo arribava de Barcelona i 20 minuts després es va produir l’explosió. Vaig veure com la gent passejava pel carrer, sortia i entrada del Parc Central i cotxes circulant com si no res. Després em vaig adonar de la perillositat si l’aire fos tòxic.

Què s’hauria de fer per què un accident mortal com aquest no es torni a repetir?
Hi ha molta feina a fer i en diferents línies. Una és la seguretat industrial que cal revisar i l’altra és el sistema d’emergències en si mateix. En cas que es produís un altre accident d’aquestes característiques cal saber, sense dubtar, qui haurà d’activar les sirenes; què haurà de fer la ciutadania; quin paper hauran de jugar els mitjans de comunicació (sobretot els locals)… Hi ha molta feina pendent i no podem entendre aquest debat com quelcom negatiu.

El debat és complex, delicat… Creu que hi ha la por que la petroquímica es desplaci de Tarragona amb les conseqüències que això representaria?
Hem d’abraçar la indústria química, la qual dóna molts llocs de treball, però hem de ser exigents amb la indústria. Química sí, però més segura i menys contaminant. Crec que hem de prioritzar les nostres vides. Està molt bé tenir llocs de treball, però a costa de què?

PUBLICITAT

Vostè és feminista. Ha pogut posar el seu segell al Parlament?
El segell es va posant en tot el trajecte vital i personal. Al Parlament ser feminista vol dir ser capaç de treballar en equip, fer les coses d’una altra manera (no crec en els lideratges messiànics). Cal definir les prioritats, tot deixant de banda les discrepàncies polítiques i prioritzar allò que és realment important.

Independentista?
I tant.


Independentista com a mitjà per a aconseguir una República Catalana. La societat en la qual vivim no és justa. Penso que hem de construir un país per resoldre diferències i injustícies. Es tracta de lluitar per la igualtat d’oportunitats en tots els nivells: cultural, lingüística i/o històrica.
Hi ha altres comunitats que tenen els mateixos problemes i no demanen la independència…
Sóc independentista perquè crec que Catalunya té el dret de viure en llibertat i de disposar plenament de totes les eines d’un estat, col·laborant amb la resta de pobles.

Creu que el suflé independentista ha minvat?
Les dades de les eleccions del 14F seran un bon indicatiu per saber en quin punt ens trobem. Les darreres eleccions al

Congreso i al Senado no van posar en evidència una davallada. Ens fa falta recuperar la il·lusió. No crec que sigui una qüestió numèrica, però sí d’il·lusió. La repressió no ens ho posa fàcil. De fet, la repressió només busca la divisió, la confrontació i la incertesa, la desmotivació.

Per on passa la Il·lusió?
Passa, sobretot, per mirar-nos als ulls i recuperar les forces i fer els possibles per corregir els errors que vam poder cometre l’1 d’octubre.

Quina diferència hi ha entre els independentistes de Junts per Catalunya, PDeCAT i ERC?
Crec que és una qüestió de projecte polític. Tots tenim clar que volem una república catalana, encara que cadascú posi l’accent en punts diferents. Hem de saber com assolir el desig comú i quin camí ha de seguir la proposta de l’independentisme: la república catalana.

En quina fase estem?
En la d’acumulació de forces i de saber quins estris disposem. Hi ha uns que creuen que podem ser més ràpids, però l’horitzó ha de ser compartit.

PUBLICITAT

S’identifica, per exemple, amb el projecte de Junts per Catalunya?
No.

No?
Tinc molt clar que sóc d’esquerres. A mi pesa ant la qüestió social com la d’ideologies d’esquerra. Els nostres projectes tenen similituds, però són diferents.

Considera que el català està en perill?
Sí. És una llengua minoritària. El català va estar perseguit durant 40 anys. Només cal veure les estadístiques de l’ús que fa la gent del català. Després de fer una repassada per tots els canals de TDT que ens diguin quina és la llengua que cal reforçar, el català o el castellà.

Raquel, en què ha canviat la seva vida després de ser diputada?
Les hores que hi dedico. Estic connectada les 24 hores – el mateix em passava quan era periodista – i estic molt exposada pública i mediàticament.

PUBLICITAT

Li agrada?
De vegades em fa molta mandra. T’has de mesurar en diferents coses. Hauràs de tenir clar que, d’alguna manera, ets un referent, un exemple i, per tant, hauràs de ser hipermega curosa amb tot. També fa que t’endinsis en un món on gairebé sempre són els mateixos. És una mena de bombolla.

Es perd la noció de la realitat?
Si no hi poses mesures, sí. Jo intento conservar les amistats que discrepen políticament…

Ha deixat de parlar amb algú per qüestions polítiques?
No.

Creu que la gent s’hi més en un bon programa electoral o en el carisma d’un(a) candidata(a)?
Estaria bé que s’hi fixessin en les dues coses. En un programa electoral anem a màxims, construïm la realitat que ens agradaria. Després te n’adones que el paper tot ho aguanta i que has de ser realista. De totes maneres, penso que s’ha perdut la cultura de llegir els programes electorals.

Quim Torra va tenir un mandat complicat. Ara governa un republicà (Pere Aragonès). Qui va governar millor?
El govern és el mateix, malgrat tenir dos lideratges diferents. El projecte és el mateix. Hem de valorar el govern en la seva globalitat.

Qui li agradaria que governés Catalunya?
Pere Aragonès, sens dubte.

Ha governat aquest govern?
I tant, sobretot en la gestió de la pandèmia. Amb molts errors, equivocacions o altres decisions, però hi ha hagut lideratge i la gent que s’hi dedica s’ha implicat a fons i amb sentit de la responsabilitat.

Com va viure la pandèmia?
He tingut la sort de no tenir en el meu cercle més proper cap positiu en Covid. He viscut amb molta intensitat, sobretot el primer confinament, tancada en un pis amb un petit balcó i tres nens petits, dos dels quals tot just començava a caminar. Vaig viure el confinament com molts milers de ciutadans.

PUBLICITAT

Es podria gestionar millor la pandèmia?
No oblidem que el virus ens va agafar per sorpresa. Es tracta d’una pandèmia mundial, on no hi ha un acord i una opinió unànime entre la comunitat científica. El que sí que és cert és que qualsevol discrepància en el si del govern no hauria d’haver transcendit a la ciutadania. No tots ho veiem igual, tots rebem pressions, però les discrepàncies internes s’haurien de quedar en el fòrum intern.

Aquesta picabaralla no estava estudiada?
Espero que no. Espero que hagi estat fruit d’una equivocació.

A qui interessa aquesta picabaralla?
A ningú.

Què no trobarem mai a Raquel Sans?
Rendició. No em rendeixo mai. Tampoc tinc excés d’orgull. Intento practicar la comprensió i l’empatia.

Ha plorat molt darrerament?
Molt. Sobretot pels meus companys que estan a la presó. He plorat de ràbia i de tristesa cada cop que sortia de la presó. També quan la meva companya Alba Vergés (consellera de Salut) rebia atacs ferotges i descarnats que no tenen res a veure amb la gestió.

Creu que ella és objecte de tantes crítiques només perquè és dona?
Segurament sí. Se la pot criticar, però és el to. Hi ha un to que no s’utilitzaria si el gestor de la pandèmia fos un home. Curiosament, l’expressió de les emocions en política sembla que no es puguin fer, sobretot si ets una dona. Es qualifica immediatament de feblesa, debilitat. A canvi, a qui no agrada o no entendreix veure un home plorar? Sembla que l’humanitza. En política, les llàgrimes per què són tan diferents si són d’una dona o d’un home?

Es veu consellera?
No n’hi veig ni tinc gens d’interès. És un orgull ser diputada i representar el meu territori.

Fins quan serà diputada? Ha posat algun termini?
No he posat límits temporals, però emocionalment no crec que sigui massa llarg.

Com li agradaria ser recordada?
Com a una bona persona.

PUBLICITAT


REDACCIÓ12 Gener, 2021
independencia3.jpg

Set de cada 10 catalans (67’2%) estan convençuts que el procés ha perjudicat l’economia, segons les dades d’una enquesta que Societat Civil Catalana ha encarregat a GAD3.

La majoria dels enquestats també considera que el procés català ha empitjorat la imatge de Catalunya (65,1%) i la imatge d’Espanya (67,7%), que ha deteriorat les institucions catalanes (57,1%) i que ha malmès la convivència entre catalans (53,6%) i entre espanyols (64%).

L’enquesta s’ha fet a un miler de persones entre el 30 de novembre i el 9 de desembre. El president de SCC, Fernando Sánchez-Costa, ha afirmat que les dades demostren que el procés és sinònim de “mal rotllo” i que cal “passar pàgina”. “El procés s’ha convertit en un corc per a Catalunya. Ha malmès tot el que ha tocat i molt particularment la nostra economia, la nostra convivència i les nostres institucions”, ha afegit el president de Societat Civil Catalana.


REDACCIÓ2 Gener, 2021
carrizosa.jpg

El president del grup de Ciutadans al Parlament, Carlos Carrizosa, ha alertat aquest dissabte d’un “segon procés” que és la formula que proposa el líder d’ERC, Pere Aragonès, “ni un tercer tripartit” que és la formula del candidat del PSC a les eleccions, Salvador Illa. Però contra, ha apostat per la “convivència i llibertat”, i la “moderació que ofereix” el seu partit. Així mateix, també ha avisat que el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, pactaria amb “qui sigui i al preu que sigui” després que el dirigent socialista hagi manifestat que “si et poses d’acord en què cal fer, pots pactar amb qui sigui”.

Edmundo Bal i Carlos Carrizosa, de Ciutadans

Carrizosa ha assegurat que a les pròximes eleccions els ciutadans hauran d’escollir el 14F entre “els tripartits” que proposa el PSC, “el procés dels independentistes” o la moderació que proposa Ciutadans.

Ha considerat que la proposta del candidat d’ERC, Pere Aragonès, d’un govern format per JxCat, PDeCAT, CUP i comuns si ERC guanya les pròximes eleccions “abunda” en la continuïtat del procés a Catalunya.

Miquel Iceta
Carrizosa també s’ha referit a les declaracions del primer secretari del PSC, Miquel Iceta, qui ha afirmat que “si et poses d’acord en què cal fer, pots pactar amb qui sigui”. El dirigent de Ciutadans ha indicat que Iceta pactaria amb qui sigui i “al preu que sigui”. Ha posat com exemple que en els dos anteriors tripartits, el PSC va “donar” conselleries clau a ERC i això que els socialistes eren “el partit potent”.

Carrizosa, acompanyat de la diputada de Cs al Congrés, María Carmen Martínez, i del diputat de Cs al Parlament per Tarragona, Francisco Domínguez, ha visitat les bodegues de Vinícola de Sarral. El president del grup de Ciutadans ha estat increpat durant la seva roda de premsa per algunes persones.




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter