Arxius de independència | Diari La República Checa

REDACCIÓ1 Octubre, 2022
sergi-albarran-1.jpg

Han passat cinc anys de l’1 d’octubre del 2017. Es va celebrar un referèndum que l’estat va considerar il·legal. 

El moviment independentista va sortir al carrer i va demanar als partits catalans que creuen en l’autodeterminació que actuïn en conseqüència. Sergi Albarran va ser un dels tarragonins que va ser apallissat per la policia espanyola que havia rebut ordres d’aturar la votació. El republicà va presentar una querella pels danys que va patir. Els danys psicològics estan ben presents cinc anys després. Sergi Albarran es considera una víctima de la repressió de l’estat. Entén que els polítics haurien de deixar de banda els personalismes i ser més directes – i honestos – amb el poble.01

 

 

Quins records desa de l’1 d’octubre?
Molts bons. Recordo la força de tota la gent que va participar d’una forma o altra aquells dies, les nits sense dormir amb l’ai al cor, la manifestació de rebuig en silenci absolut del dia 3 i per sobre de tot, recordo un poble sencer, aixecat i plantant cara. També en guardo algun de dolent: la impunitat, la injustícia, la repressió. Però els bons records superen els dolents.

Vostè va resultar ferit per la policia espanyola… com es troba? Encara té seqüeles?
Bé, de fet no vaig tindre massa temps per queixar-me, al cap de dues hores de la ferida tornava a un col·legi electoral. La ferida es va tancar, i em va quedar la cicatriu que em recorda diàriament el que va passar.

Va presentar denúncia, com està el procediment?
Vam interposar denúncies pel cop al cap que vaig rebre i la segona agressió quan em portaven cap a l’ambulància, tot i que la primera és la més greu. No hem pogut identificar el policia que em va agredir. Cal recordar que tenen prohibit picar per sobre de la cintura, i a mi em va picar directa al cap. Vam poder identificar l’agent de la segona agressió i estem com estàvem: a l’espera per admissió de prova i senyalament de judici. Per sort, compto amb el suport del Ramon Setó del col·lectiu Drets, estic en bones mans, però tinc assumit que no tindrà massa recorregut.

Arribarem a la independència quan alguns es deixin de personalismes, d’embolcallar-se amb la bandera. Ens cal realisme i pragmatisme i que algú ens digui com i quan. Estic segur que allà estarem, que el poble respondrà

En quin moment es troba el procés independentista?
Doncs en la meva opinió, crec que estem en un moment en què cal assumir que tenim el dret d’escollir el camí cap a la independència, que cadascú pot escollir entre la desobediència, la lluita de carrer, la negociació o totes a la vegada. Totes les vies són bones si tenim clar i prioritzem que l’objectiu és el mateix.

La divisió entre partits independentistes ajuda?
No ajuda, evidentment que no. La divisió mai és bona, però hem de respectar que cada partit enfoqui el procés de la forma que cregui convenient, però seria convenient per a tots que ens deixem d’electoralismes i féssim propostes viables i assumibles.

Ens vam equivocar celebrant el referèndum?
Preguntar al poble mai és equivocar-se. No hem de tenir por mai al resultat d’un referèndum. Crec que els catalans no el vam tenir quan el vam fer, i crec que un estat, que es diu democràtic,no pot tenir mai por a preguntar. El que els ha de fer por és la resposta, i assumir-la.

Ara, amb anys de distància, què creu que va fallar?
Opino que vam creure que Espanya és un estat democràtic de dret, i ho vam creure nosaltres i la resta d’estats europeus. Qui es podia imaginar que respondria així? Enviant a policies a apallissar ciutadans…

Ha volgut la pena l’esforç personal?
Evidentment, ho vaig fer i ho continuaré fent, perquè considero que és just. Crec que és el millor pel futur dels meus fills. No em genera cap esforç, al contrari, cada dia tinc més motius per continuar lluitant per la independència.

Creu que assolirem la independència? Quan?
Sí, crec que quan puguem preguntar de forma acordada i tindrem el reconeixement internacional. Bé, ho serem si el poble vol que així sigui.

Què cal per tornar a engegar el procés?
Que alguns es deixin de personalismes, d’embolcallar-se amb la bandera. Ens cal realisme i pragmatisme i que algú ens digui com i quan. Estic segur que allà estarem, que el poble respondrà.

 

PUBLICITAT



REDACCIÓ4 Juliol, 2022
marchena_-1280x847.jpeg

Manifestació davant el col·legi de l’advocacia

Centenars de persones han protestat aquest dilluns a la tarda davant de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) contra la presència del jutge Manuel Marchena, president de la Sala Segona del Tribunal Suprem i magistrat que va jutjar els líders independentistes condemnats pel referèndum de l’1 d’octubre de 2017. Marchena pronuncia una conferència a l’ICAB sobre intel·ligència artificial i processos penals per a col·legiats. Una vintena dels assistents s’han aixecat i han marxat de la sala quan el jutge ha començat a parlar.

La concentració de rebuig davant de l’edifici, al carrer Mallorca de Barcelona, ha aplegat, entre altres, els presidents d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, i de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Dolors Feliu, que han titllat de “farsa” el judici a l’1-O i han acusat la justícia de perseguir l’independentisme. Durant la protesta, dues persones han desplegat una bandera espanyola i els Mossos d’Esquadra els han separat de la resta de manifestants.

VÍDEO

PUBLICITAT








REDACCIÓ13 Abril, 2022
f0df132b-13ff-4f56-aa3b-4576aa9eafe3-1280x850.jpg

El vicepresident del Consell per la República i eurodiputat de Junts, Toni Comín, ha lamentat que la Generalitat no estigui desbordant democràticament l’Estat. “Tenim un problema”, ha afirmat en una entrevista a ‘El Matí de Catalunya Ràdio’.

Segons Comín, hi ha un “problema de coherència” a Catalunya entre l’objectiu d’aconseguir la independència i l’estratègia proposada: la taula de diàleg. I és que, segons ha dit, la independència no es pot fer trucant a la porta del govern espanyol i demanant que segui a una taula.

“Si s’hi acaba asseient és perquè es veu desbordat”, ha afegit. Segons Comín, cal que es retrobin les dues ànimes de l’independentisme: els “realistes” i els que tenen “moral de victòria”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ2 Novembre, 2021
Silenci-Manifestació-1-doctubre.jpg

El col·lectiu es manifestarà davant el Parlament

El col·lectiu Silenci ha anunciat una nova protesta. L’entitat independentista portarà fins a les portes del Parlament de Catalunya la seva protesta Des de dimecres 3 de novembre, començarà una permanència davant les portes de la Cambra, que es mantindrà cada dia de les 10 a les 13 h, els dies que no hi hagi Ple, i de 9 a 13 h i de 15 a 18 h els dies que hi hagi Ple.

Des de l’entitat asseguren que “com sempre en les nostres accions, cada dia farem un silenci estricte puntualment de les 12 a les 12.30 h i de 17 a 17.30 h els dies que hi hagi ple. L’acció resta oberta a qui vulgui participar-hi”. La idea d’aquesta acció es basa en la plantada que Lluís Maria Xirinacs va iniciar fa vint anys davant del Palau de la Generalitat, per demanar que es constituís l’Assemblea dels Països Catalans, per emprendre la marxa cap a la independència.

“Nosaltres, com a part del Poble, també ara, després de 20 anys, ens sentim disgustats, venuts, estafats, domesticats i silenciats pel que han fet i fan, i pel que han deixat de fer, els nostres representants polítics. Per això decidim plantar cara i dir-los aquí, davant del Parlament, diàriament, el que pensem i el que volem” asseguren.

PUBLICITAT


REDACCIÓ30 Juny, 2021
pedro-sanchez-investidura.jpg

El president de Govern, Pedro Sánchez, ha comparegut aquest matí al Congrés a petició pròpia per explicar el contingut dels últims Consells Europeus i la concessió dels indults als presos independentistes. El Govern manté aquesta estratègia de pedagogia per traslladar a l’opinió pública la necessitat de posar en marxa la mesura de gràcia com una palanca per promoure la “concòrdia” i “passar pàgina” de l’etapa del “càstig”, protagonitzada per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, a la del “perdó” que s’obre ara.

Sánchez assegura que no hi haurà referèndum d’autodeterminació

El cap de l’Executiu ha començat la seva intervenció apel·lant a l'”esperit de concòrdia” de la Constitució i reivindicant la legalitat de l’indult, “un instrument reconegut en l’ordenament jurídic” i “plenament constitucional”, que es troba regulat des de 1870 i desenvolupada en l’article 62 de la Carta Magna.
“No suposa una excepcionalitat jurídica al nostre país, està present en el nostre entorn”.

En aquest punt, Sánchez ha recordat que s’han concedit 18.100 indults durant la democràcia. I ha posat especial èmfasi en els que va concedir José María Aznar (6.200) i Mariano Rajoy (898), etzibant-li al PP que quan ho van fer “no estaven qüestionant l’actuació dels tribunals”.

Sánchez ha estat molt taxatiu, tot just unes hores després de reunir-se amb Pere Aragonès, assegurant que “no hi haurà referèndum d’autodeterminació”. “Llevat que els que el defensin aconsegueixin convèncer 3/5 d’aquesta Cambra i després ho ratifiquin els espanyols amb el seu vot”. El president s’ha mostrat escèptic sobre aquesta qüestió i ja ha avançat que “el PSOE mai més donarà suport aquest tipus de derivada”.

PUBLICITAT




REDACCIÓ1 Febrer, 2021
raquelSans.jpg

La periodista Raquel Sans encapçala la llista d’ERC al Parlament per Tarragona. En una conversa amb larepublicacheca.cat, la vallenca explica com va endinsar-se en aquest projecte i també remarca la diferència entre ‘l’independentisme’ de Junts per Catalunya i el republicà. Sans diu que no se sent identificada amb la classe política i apunta quins han estat els ingredients que van contribuir a minvar la credibilitat de la política. La periodista i diputada confessa que la política està pensada i dibuixada pels homes. A aquest respecte, manifesta el seu més vehement repudi en relació amb les crítiques contra la consellera de Salut, Alba Vergés, només pel simple fet de ser dona. En la propera legislatura, aquesta amant del món casteller promet fer el millor que sap: treballar, treballar i treballar.

 

Quan i per què va decidir encapçalar la llista d’ERC al Parlament?
Va ser un procés natural. No va haver-hi un moment determinat. És el resultat de fer feina i d’assumir responsabilitats. El partit, després que jo entrés a formar-ne part de l’executiva, em va proposar ser la cap de llista i jo com no sé dir mai que no, em vaig animar i acceptar fer un pas endavant.

Ara mateix vostè se sent més periodista o política?
Em sento perduda (riu). Quan sento a parlar de la classe política no m’hi sento identificada. Vaig exercir de periodista durant prop de 20 anys, he picat molta pedra, he treballat caps de setmana, he hagut de tenir quatre feines per poder arribar a final de mes. Tinc tres fills… Em sento molt normal. Vull dir… no em sento classe política. De fet, el concepte classe política em genera distància emocional. Ara, de tant en tant, em recorden que en formo part i, he de dir, és quelcom que em costa digerir. La periodista que porto dins no la perdré mai.

En quina fase es troba la ‘periodista’?
En fase de congelació. M’agrada escriure. De tant en tant faig algun article i les històries m’agraden. No ho puc evitar. A qualsevol cosa trobo el punt comunicatiu, periodístic… Darrere de qualsevol tema hi ha una història per explicar.

Com ho fa per poder conciliar el paper de mare, dona, professional i ara cap de llista?
És molt difícil. Entenc que moltes dones, sobretot les que no volen renunciar a la maternitat (amb tot el que comporta) no es vulguin dedicar a la política. La política, malauradament, està pensada i dissenyada per als homes. Si jo m’hi puc dedicar és gràcies a la xarxa familiar i perquè tinc una parella amb qui és possible compartir aquesta i altres responsabilitats.

PUBLICITAT

Abans deia que no se sent representada per (aquesta) classe política. Per què?
Sobretot per les etiquetes que hi hem anat posant entre tots i afegint tota mena de continguts negatius. També és cert que la corrupció ens ha desacreditat i molt. El discurs polític i les necessitats de la ciutadania no sempre coincideixen i això provoca distanciament. Hauríem d’intentar fer que la política sigui una eina per resoldre els problemes dels ciutadans. A la política només s’hi hauria de dedicar persones amb mirada i preocupades pel bé comú.

Però… si no s’hi sent identificada per què vol ser-hi?
Per canviar coses. Les coses no es poden canviar si ens limitem a queixar-nos. Hem d’assumir reptes i responsabilitats.

Quins canvis vol fer sola?
Jo no estic sola. Quan t’hi fixes, te n’adones que hi ha molta fent que es dedica a la política de forma honrada i honesta i que pensa i veu el mateix que tu.

Considera que els caps de llista un cop ocupen el seu escó al Parlament s’acaben oblidant de les promeses fetes?
És un tema complex. Quan ets cap de llista has de ponderar dues coses: la representativitat territorial i aconseguir una veu forta i potent al Camp de Tarragona a les institucions. Inevitablement quan prens decisions polítiques, moltes vegades no ho fas amb criteris d’objectivitat, però amb la mirada posada en el territori que representes. Per exemple, quan es discuteix temes relacionats amb les infraestructures ferroviàries a Tarragona, tots sabem de què s’està parlant, sobretot si et desplaces en tren. El secret és no oblidar a qui representem i quines són les seves necessitats i prioritats.

Per cert, vostè què en pensa de l’accident d’Iqoxe?
Aquell dia jo arribava de Barcelona i 20 minuts després es va produir l’explosió. Vaig veure com la gent passejava pel carrer, sortia i entrada del Parc Central i cotxes circulant com si no res. Després em vaig adonar de la perillositat si l’aire fos tòxic.

Què s’hauria de fer per què un accident mortal com aquest no es torni a repetir?
Hi ha molta feina a fer i en diferents línies. Una és la seguretat industrial que cal revisar i l’altra és el sistema d’emergències en si mateix. En cas que es produís un altre accident d’aquestes característiques cal saber, sense dubtar, qui haurà d’activar les sirenes; què haurà de fer la ciutadania; quin paper hauran de jugar els mitjans de comunicació (sobretot els locals)… Hi ha molta feina pendent i no podem entendre aquest debat com quelcom negatiu.

El debat és complex, delicat… Creu que hi ha la por que la petroquímica es desplaci de Tarragona amb les conseqüències que això representaria?
Hem d’abraçar la indústria química, la qual dóna molts llocs de treball, però hem de ser exigents amb la indústria. Química sí, però més segura i menys contaminant. Crec que hem de prioritzar les nostres vides. Està molt bé tenir llocs de treball, però a costa de què?

PUBLICITAT

Vostè és feminista. Ha pogut posar el seu segell al Parlament?
El segell es va posant en tot el trajecte vital i personal. Al Parlament ser feminista vol dir ser capaç de treballar en equip, fer les coses d’una altra manera (no crec en els lideratges messiànics). Cal definir les prioritats, tot deixant de banda les discrepàncies polítiques i prioritzar allò que és realment important.

Independentista?
I tant.


Independentista com a mitjà per a aconseguir una República Catalana. La societat en la qual vivim no és justa. Penso que hem de construir un país per resoldre diferències i injustícies. Es tracta de lluitar per la igualtat d’oportunitats en tots els nivells: cultural, lingüística i/o històrica.
Hi ha altres comunitats que tenen els mateixos problemes i no demanen la independència…
Sóc independentista perquè crec que Catalunya té el dret de viure en llibertat i de disposar plenament de totes les eines d’un estat, col·laborant amb la resta de pobles.

Creu que el suflé independentista ha minvat?
Les dades de les eleccions del 14F seran un bon indicatiu per saber en quin punt ens trobem. Les darreres eleccions al

Congreso i al Senado no van posar en evidència una davallada. Ens fa falta recuperar la il·lusió. No crec que sigui una qüestió numèrica, però sí d’il·lusió. La repressió no ens ho posa fàcil. De fet, la repressió només busca la divisió, la confrontació i la incertesa, la desmotivació.

Per on passa la Il·lusió?
Passa, sobretot, per mirar-nos als ulls i recuperar les forces i fer els possibles per corregir els errors que vam poder cometre l’1 d’octubre.

Quina diferència hi ha entre els independentistes de Junts per Catalunya, PDeCAT i ERC?
Crec que és una qüestió de projecte polític. Tots tenim clar que volem una república catalana, encara que cadascú posi l’accent en punts diferents. Hem de saber com assolir el desig comú i quin camí ha de seguir la proposta de l’independentisme: la república catalana.

En quina fase estem?
En la d’acumulació de forces i de saber quins estris disposem. Hi ha uns que creuen que podem ser més ràpids, però l’horitzó ha de ser compartit.

PUBLICITAT

S’identifica, per exemple, amb el projecte de Junts per Catalunya?
No.

No?
Tinc molt clar que sóc d’esquerres. A mi pesa ant la qüestió social com la d’ideologies d’esquerra. Els nostres projectes tenen similituds, però són diferents.

Considera que el català està en perill?
Sí. És una llengua minoritària. El català va estar perseguit durant 40 anys. Només cal veure les estadístiques de l’ús que fa la gent del català. Després de fer una repassada per tots els canals de TDT que ens diguin quina és la llengua que cal reforçar, el català o el castellà.

Raquel, en què ha canviat la seva vida després de ser diputada?
Les hores que hi dedico. Estic connectada les 24 hores – el mateix em passava quan era periodista – i estic molt exposada pública i mediàticament.

PUBLICITAT

Li agrada?
De vegades em fa molta mandra. T’has de mesurar en diferents coses. Hauràs de tenir clar que, d’alguna manera, ets un referent, un exemple i, per tant, hauràs de ser hipermega curosa amb tot. També fa que t’endinsis en un món on gairebé sempre són els mateixos. És una mena de bombolla.

Es perd la noció de la realitat?
Si no hi poses mesures, sí. Jo intento conservar les amistats que discrepen políticament…

Ha deixat de parlar amb algú per qüestions polítiques?
No.

Creu que la gent s’hi més en un bon programa electoral o en el carisma d’un(a) candidata(a)?
Estaria bé que s’hi fixessin en les dues coses. En un programa electoral anem a màxims, construïm la realitat que ens agradaria. Després te n’adones que el paper tot ho aguanta i que has de ser realista. De totes maneres, penso que s’ha perdut la cultura de llegir els programes electorals.

Quim Torra va tenir un mandat complicat. Ara governa un republicà (Pere Aragonès). Qui va governar millor?
El govern és el mateix, malgrat tenir dos lideratges diferents. El projecte és el mateix. Hem de valorar el govern en la seva globalitat.

Qui li agradaria que governés Catalunya?
Pere Aragonès, sens dubte.

Ha governat aquest govern?
I tant, sobretot en la gestió de la pandèmia. Amb molts errors, equivocacions o altres decisions, però hi ha hagut lideratge i la gent que s’hi dedica s’ha implicat a fons i amb sentit de la responsabilitat.

Com va viure la pandèmia?
He tingut la sort de no tenir en el meu cercle més proper cap positiu en Covid. He viscut amb molta intensitat, sobretot el primer confinament, tancada en un pis amb un petit balcó i tres nens petits, dos dels quals tot just començava a caminar. Vaig viure el confinament com molts milers de ciutadans.

PUBLICITAT

Es podria gestionar millor la pandèmia?
No oblidem que el virus ens va agafar per sorpresa. Es tracta d’una pandèmia mundial, on no hi ha un acord i una opinió unànime entre la comunitat científica. El que sí que és cert és que qualsevol discrepància en el si del govern no hauria d’haver transcendit a la ciutadania. No tots ho veiem igual, tots rebem pressions, però les discrepàncies internes s’haurien de quedar en el fòrum intern.

Aquesta picabaralla no estava estudiada?
Espero que no. Espero que hagi estat fruit d’una equivocació.

A qui interessa aquesta picabaralla?
A ningú.

Què no trobarem mai a Raquel Sans?
Rendició. No em rendeixo mai. Tampoc tinc excés d’orgull. Intento practicar la comprensió i l’empatia.

Ha plorat molt darrerament?
Molt. Sobretot pels meus companys que estan a la presó. He plorat de ràbia i de tristesa cada cop que sortia de la presó. També quan la meva companya Alba Vergés (consellera de Salut) rebia atacs ferotges i descarnats que no tenen res a veure amb la gestió.

Creu que ella és objecte de tantes crítiques només perquè és dona?
Segurament sí. Se la pot criticar, però és el to. Hi ha un to que no s’utilitzaria si el gestor de la pandèmia fos un home. Curiosament, l’expressió de les emocions en política sembla que no es puguin fer, sobretot si ets una dona. Es qualifica immediatament de feblesa, debilitat. A canvi, a qui no agrada o no entendreix veure un home plorar? Sembla que l’humanitza. En política, les llàgrimes per què són tan diferents si són d’una dona o d’un home?

Es veu consellera?
No n’hi veig ni tinc gens d’interès. És un orgull ser diputada i representar el meu territori.

Fins quan serà diputada? Ha posat algun termini?
No he posat límits temporals, però emocionalment no crec que sigui massa llarg.

Com li agradaria ser recordada?
Com a una bona persona.

PUBLICITAT


REDACCIÓ12 Gener, 2021
independencia3.jpg

Set de cada 10 catalans (67’2%) estan convençuts que el procés ha perjudicat l’economia, segons les dades d’una enquesta que Societat Civil Catalana ha encarregat a GAD3.

La majoria dels enquestats també considera que el procés català ha empitjorat la imatge de Catalunya (65,1%) i la imatge d’Espanya (67,7%), que ha deteriorat les institucions catalanes (57,1%) i que ha malmès la convivència entre catalans (53,6%) i entre espanyols (64%).

L’enquesta s’ha fet a un miler de persones entre el 30 de novembre i el 9 de desembre. El president de SCC, Fernando Sánchez-Costa, ha afirmat que les dades demostren que el procés és sinònim de “mal rotllo” i que cal “passar pàgina”. “El procés s’ha convertit en un corc per a Catalunya. Ha malmès tot el que ha tocat i molt particularment la nostra economia, la nostra convivència i les nostres institucions”, ha afegit el president de Societat Civil Catalana.


REDACCIÓ2 Gener, 2021
carrizosa.jpg

El president del grup de Ciutadans al Parlament, Carlos Carrizosa, ha alertat aquest dissabte d’un “segon procés” que és la formula que proposa el líder d’ERC, Pere Aragonès, “ni un tercer tripartit” que és la formula del candidat del PSC a les eleccions, Salvador Illa. Però contra, ha apostat per la “convivència i llibertat”, i la “moderació que ofereix” el seu partit. Així mateix, també ha avisat que el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, pactaria amb “qui sigui i al preu que sigui” després que el dirigent socialista hagi manifestat que “si et poses d’acord en què cal fer, pots pactar amb qui sigui”.

Edmundo Bal i Carlos Carrizosa, de Ciutadans

Carrizosa ha assegurat que a les pròximes eleccions els ciutadans hauran d’escollir el 14F entre “els tripartits” que proposa el PSC, “el procés dels independentistes” o la moderació que proposa Ciutadans.

Ha considerat que la proposta del candidat d’ERC, Pere Aragonès, d’un govern format per JxCat, PDeCAT, CUP i comuns si ERC guanya les pròximes eleccions “abunda” en la continuïtat del procés a Catalunya.

Miquel Iceta
Carrizosa també s’ha referit a les declaracions del primer secretari del PSC, Miquel Iceta, qui ha afirmat que “si et poses d’acord en què cal fer, pots pactar amb qui sigui”. El dirigent de Ciutadans ha indicat que Iceta pactaria amb qui sigui i “al preu que sigui”. Ha posat com exemple que en els dos anteriors tripartits, el PSC va “donar” conselleries clau a ERC i això que els socialistes eren “el partit potent”.

Carrizosa, acompanyat de la diputada de Cs al Congrés, María Carmen Martínez, i del diputat de Cs al Parlament per Tarragona, Francisco Domínguez, ha visitat les bodegues de Vinícola de Sarral. El president del grup de Ciutadans ha estat increpat durant la seva roda de premsa per algunes persones.


REDACCIÓ23 Novembre, 2020
pellicer_reus.jpg

L’Audiència de Tarragona ha decretat el sobreseïment lliure i l’arxivament de la causa oberta per un suposat delicte d’oci contra l’alcalde de Reus i quatre portaveus municipals, arran del manifest signat dos dies després de l’1-O per rebutjar la violència policial i per demanar la retirada dels agents enviats a Catalunya en l’operació ‘Copèrnic’. Els investigats i la fiscalia havien demanat arxivar el cas, entre d’altres motius pel fet que el TSJC ja va descartar que el col·lectiu de policies pogués considerar-se vulnerable. L’Audiència comparteix que la protesta que va haver-hi davant l’hotel Gaudí, on s’allotjaven agents de la policia nacional, s’emmarca en un context de “polèmica política” i està emparada per la llibertat d’expressió.

El cas va arrencar arran d’una denúncia de la pròpia policia espanyola i, després d’arribar a sumar prop d’una vintena de persones investigades, el desembre del 2018 el jutjat número 2 de Reus va tancar la instrucció i va deixar a un pas de judici l’alcalde Carles Pellicer i els aleshores portaveus municipals Montserrat Vilella (PDeCAT), Noemí Llauradó (ERC), Mariona Quadrada (CUP) i Jordi Cervera (Ara Reus), pels suposats delictes d’incitació a l’odi i contra la integritat moral.

Els investigats van presentar sengles recursos davant la resolució del jutjat d’instrucció per demanar l’arxivament de la causa i la pròpia fiscalia va descartar presentar acusació contra els investigats. En un auto del 2 de novembre al qual ha tingut accés l’ACN, la secció quarta de l’Audiència de Tarragona ha estimat els recursos presentats pels cinc responsables polítics, a més del ministeri públic, i ha acordat revocar les resolucions i decretar el sobreseïment lliure de les actuacions.

Sobre la concentració que es va fer després de la lectura del manifest davant l’hotel Gaudí, on s’allotjaven policies, la resolució assenyala que la multitud s’hi va aplegar llançant consignes instant a l’expulsió dels agents durant uns 40 minuts. Tot i això, precisa que cap manifestant va aconseguir accedir dins l’establiment, que no consten danys a l’hotel, ni cap altercat, incident o agressió a algun dels policies allotjats.

Els dies previs al 3 d’octubre del 2017, afegeixen els magistrats de l’Audiència, ja hi havia hagut “diverses concentracions a l’hotel Gaudí amb crits i consignes similars, de manera que les expressions utilitzades en el manifest pels investigats s’emmarquen en un context de polèmica política sobre els fets ocorreguts l’1 d’octubre del 2017”.

Tal com ja va indicar la fiscalia, els magistrats apunten que no consta que l’alcalde Pellicer o els portaveus municipals fessin “gestions personals i directes” perquè es cancel·lés l’allotjament dels policies en l’hotel. En aquesta línia, recorda que el director de l’hotel va dir que no hi havia hagut cap cancel·lació anticipada i que els policies van marxar de l’hotel el dia que va acabar la reserva. També ho va corroborar, afegeix, un inspector en cap del cos.

La lectura del manifest, conclouen els magistrats, “no pot estimar-se constitutiva del delicte d’incitació a l’odi ni molt menys d’un delicte contra la integritat moral dels agents”. Apunta que el cap de l’operatiu va dir que no es va sentir assetjat i que “l’ambient a la ciutat era hostil sobretot a partir del dia 1 i que les manifestacions eren gairebé diàries”.

En aquest sentit, el responsable policial va detallar que va ser el dia 2 quan l’encarregat d’un gimnàs on anaven va dir-los que no podrien acudir-hi més perquè d’altres socis s’havien queixat de la seva presència. “No pot atribuir-se als recurrents -Pellicer i els portaveus municipals- l’assetjament i humiliació que afirmen haver sentit els agents per l’actuació d’alguns ciutadans de la localitat”, conclou l’Audiència de Tarragona.

En la fase d’instrucció la magistrada ja havia arxivat provisionalment la causa contra dos regidors de la CUP, dos treballadors d’un gimnàs i diversos bombers que havien estat inicialment investigats també per suposats delictes d’odi contra els mateixos agents de la policia espanyola destinats a Reus.

PUBLICITAT


REDACCIÓ22 Juliol, 2020
torra_quim.jpg

El president Quim Torra

El president català, Quim Torra, continua insistint en la seva proposta de fer un nou referèndum perquè Catalunya decideixi el seu futur polític: “Crec que ho hem d’organitzar una altra vegada. Crec que ho hem de tornar a fer”.

Ho ha dit en la sessió de control al president durant el ple de Parlament, en resposta a president d’ERC a la Cambra, Sergi Sabrià, que li ha demanat aplicar la unitat generada entre els socis de Govern per dissenyar el pla de reactivació econòmica després el coronavirus, al pla independentista de construir una república catalana.

Sabrià s’ha referit a l’esperit de treball de la Comissió per a la reactivació econòmica i protecció social a conseqüència de la crisi de la Covid-19 (Coreco), però ha advertit: “No hi haurà reconstrucció completa, reactivació completa, sense disposar de les eines d’un estat”.

“Ho hem de fer sense retrets. Ens agrada l’esperit de treball del Coreco. Cal repetir per a l’estratègia compartida i els objectius dels propers anys. És hora de trencar barreres i hem fet els deures extraient lliçons de l’1-O”, ha dit, i li ha demanat al president sumar-se a un nou embat.

Torra ha assegurat que ell ve del món de la unitat independentista i ha afegit: “No crec que tinguem mai possibilitat de guanyar ni tirar endavant si no som capaços de fer un salt col·lectiu. No és possible aconseguir la independència si no ens posem a treballar tots junts”.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter