REDACCIÓ22 Gener, 2023
La ministra d’Hisenda i Funció Pública, Maria Jesús Montero, ha assegurat que l’independentisme ha de saber que “es va acabar el procés, es van acabar aquests processos de ruptura”.
Montero ha assenyalat que “cadascú pot tenir les seves aspiracions, els seus pensaments, però es van acabar fórmules, maneres d’estar contra la Constitució o d’estar infringint l’ordre al nostre país”.
La també sotssecretària general del PSOE va emmarcar aquestes consideracions en la defensa del diàleg entaulat pel president del govern central, Pedro Sánchez, per revertir la situació a Catalunya, ja que “el principal que ha de fer un governant, sigui un alcalde, un president d’una comunitat, com més el president d’un govern, és treballar per la convivència al seu poble, a la seva comunitat, al seu país”.
Així, ha posat com a exemple la labor d’alcaldes i regidors quan es presenta un problema d’aquesta índole, que treballen per la convivència quan hi ha un problema, “que és el que ha fet el president del govern central, treballar per la convivència a Espanya”, ha subratllat.
“Però alguns prefereixen seguir instal·lats en la polarització, en l’enfrontament, en la confrontació, en la baralla perquè solament saben fer política des de la confrontació”, ha assenyalat la ministra, que anteriorment havia posat en valor el treball de la militància i les persones properes al PSOE, així com de les organitzacions que treballen en la mateixa línia, que “el que els preocupa, el que els importa és que entre tots siguem capaços de construir aquest projecte col·lectiu”, des de l’enviament de missatges a través del seu telèfon com qui rebat en una discussió a la barra d’un bar.
El principal que ha de fer un governant és treballar per la convivència al seu poble, a la seva comunitat, al seu país
María Jesús Montero ha dit que “en aquests últims dies, aquells que es manifesten a Catalunya nostàlgics de l’any 2017, on vivíem una fallida real, un risc de ruptura de la mà d’aquells que no volen viure en el projecte col·lectiu que es diu Espanya”.
Enfront d’això va situar el PSOE que, “quan estava en l’oposició i ara al govern, ha treballat per cosir, per suturar aquestes ferides, en definitiva, per construir un projecte d’Espanya integral que permeti la convivència a tots els racons”.
PUBLICITAT
Els organitzadors de l’1-O no són els únics pendents de judici. Tampoc s’ha assegut encara en la banqueta cap responsable dels excessos en les càrregues per impedir el referèndum: a Barcelona, on s’instrueix la principal causa, els policies nacionals investigats superen els 40, sense que la instrucció hagi aclarit qui va planificar i va ordenar l’ús de la força contra els votants.
Les dues causes obertes pels preparatius del referèndum estan a l’espera dels propers moviments de la Fiscalia, que en qüestió de setmanes podria presentar el seu escrit d’acusació contra els diputats d’ERC Josep Maria Jové -membre de la cúpula del partit i que ha participat en la taula de diàleg amb el Govern- i Lluís Salvadó, així com la consellera de Cultura, la republicana Natàlia Garriga.
Una vegada concreti les penes per als aforats, el ministeri públic plantejarà la seva acusació contra els gairebé 30 càrrecs del Govern de Carles Puigdemont i empresaris processats per la logística de l’1-O, en la causa dirigida pel jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona que va motivar els registres del 20S a la seu de la Conselleria d’Economia i que va nodrir al Suprem de proves contra els líders del procés.
Sobre els processaments d’ambdues causes sobrevola l’amenaça del delicte de malversació, castigat amb fins a deu anys de presó i que dispararia les penes per als encausats, els qui confien que els seus processos es resolguin amb condemnes d’inhabilitació per desobediència i prevaricació que els lliurin de la presó.
Any i mig després dels indults del govern espanyol als líders del procés, que van sortir de presó al juny de 2021, el Suprem va revifar el passat mes d’abril un capítol judicial que es donava per resolt en acceptar revisar la concessió de la mesura de gràcia, en un canvi de criteri propiciat per la majoria conservadora de la sala.
Mentre l’horitzó judicial es buida per als acusats de delictes menors, el retorn a Espanya s’intueix més complicat en el cas dels tres líders independentistes processats per rebel·lió -l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí-, als quals se suma l’exconseller de Lluís Puig, imputat per desobediència i malversació.
Els qui tampoc poden passar pàgina són els cinc membres de la Sindicatura Electoral de l’1-O, un dels puntals del referèndum que el Constitucional va desarborar en qüestió de dies, després d’imposar-los una multa coercitiva de 12.300 euros diaris.
Cinc anys d’instrucció sobre les càrregues contra els votants de l’1-O, que van deixar centenars de ferits segons la Generalitat, s’han saldat amb més de 60 imputacions en la causa que dirigeix el titular del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, qui centralitza la investigació sobre la intervenció de la Policia Nacional per impedir el referèndum en una quinzena de col·legis.
Al costat d’ells s’asseurà l’activista i excandidat de Junts al Senat Roger Español, qui l’1-O va perdre un ull pel tret d’una pilota de goma de la Policia Nacional i també està processat per un delicte d’atemptat a l’autoritat per llançar una tanca contra els agents quan es replegaven.
Vostè va resultar ferit per la policia espanyola… com es troba? Encara té seqüeles?
Ara, amb anys de distància, què creu que va fallar?
El president de Govern, Pedro Sánchez, ha comparegut aquest matí al Congrés a petició pròpia per explicar el contingut dels últims Consells Europeus i la concessió dels indults als presos independentistes. El Govern manté aquesta estratègia de pedagogia per traslladar a l’opinió pública la necessitat de posar en marxa la mesura de gràcia com una palanca per promoure la “concòrdia” i “passar pàgina” de l’etapa del “càstig”, protagonitzada per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, a la del “perdó” que s’obre ara.
La periodista 
Ara mateix vostè se sent més periodista o política?
Aquell dia jo arribava de Barcelona i 20 minuts després es va produir l’explosió. Vaig veure com la gent passejava pel carrer, sortia i entrada del Parc Central i cotxes circulant com si no res. Després em vaig adonar de la perillositat si l’aire fos tòxic.
Les dades de les eleccions del 14F seran un bon indicatiu per saber en quin punt ens trobem. Les darreres eleccions al
Estaria bé que s’hi fixessin en les dues coses. En un programa electoral anem a màxims, construïm la realitat que ens agradaria. Després te n’adones que el paper tot ho aguanta i que has de ser realista. De totes maneres, penso que s’ha perdut la cultura de llegir els programes electorals.
A ningú.
Set de cada 10 catalans (67’2%) estan convençuts que el procés ha perjudicat l’economia, segons les dades d’una enquesta que Societat Civil Catalana ha encarregat a GAD3.
