REDACCIÓ
Tarragona està plena de reptes mediambientals. D’una banda, el territori sempre ha mantingut el debat entre economia i salut de la mà de la indústria petroquímica. Ara, però, sorgeixen altres qüestions com els ‘pros’ i els ‘contres’ del turisme de creuers. Tanmateix, el municipi ha de posar la lupa en moltes altres problemàtiques com la contaminació de pellets (microplàstics) o la gestió forestal de l’Anella Verda. En aquest àmbit, la renaturalització del riu Francolí també esdevé vital per a Tarragona. 
Per tal d’esbrinar més quant a tot plegat, avui entrevistem al president GETE-Ecologistes en Acció, Víctor Álvarez. El seu punt de vista ecologista serveix per adonar-nos de la multitud de fronts oberts que té la societat tarragonina en matèria de sostenibilitat.
Quins són els principals problemes mediambientals que té Tarragona?
Els trobem al voltant de la ciutat, tant des de la part marítima amb el Port com de l’interior amb els pols químics. Tarragona es troba rodejada de grans actors contaminants, enmig d’un triangle de les bermudes conformat pels dos polígons químics i el Port. Això té una afectació a gran escala per terra mar i aire. Tenim batalles obertes a tot arreu. Finalment, també hem d’intentar salvaguardar l’Anella Verda, ja que és el darrer gran espai verd de la zona, el nostre pulmó que fa contrapès a la contaminació.
Què amenaça l’anella verda?
Diversos fets. En primer lloc, l’àmbit urbanístic a través del POUM, i després l’abandonament de la gestió forestal, que ha provocat una deixadesa de l’entorn i un desequilibri. Això es tradueix en convertir l’Anella en polvorí durant aquests estius tan calorosos. Hem de recuperar la gestió agroforestal per ser capaços d’autoabastir-nos amb alguns aliments i alhora fer de defensors de l’espai verd.
On entra aquí el BCN–World?
Això va en la línia de grans projectes urbanístics, associat a una massificació turística i de consum. La zona en qüestió ja està molt castigada per l’urbanisme. És un model de ciutat que busca la destrucció i el caos. No volem aquest tipus de turisme, volem respectar el medi ambient. Hem d’acabar amb aquest tipus de projectes que tan sols serveixen perquè s’enriqueixin uns quants, sense cap benefici per a la població.
Es podrà aturar el projecte Hard Rock?
Esperem que sí. És la nostra il·lusió. És possible que s’avanci fins a un punt on Incasol pugui vendre els terrenys. En quant la Caixa es pugui desfer d’aquests, aquest projecte perdrà molta força perquè dependrà únicament de la societat.
Quina valoració fan del parc fotovoltaic que ha anunciat PortAventura de cara als propers anys?
En l’àmbit energètic, no és fàcil dir si una cosa està bé o malament. Has de valorar si pesen més els aspectes positius o els negatius. No estem a favor de macroprojectes personalistes de grans empreses, però si es fa des d’un punt de vista sostenible per autoproduir-se la seva energia, està bé. No obstant, en comptes d’ocupar una zona verge podrien fer ús dels espais lliures a les seves instal·lacions com els terrats.
Tarragona tindrà una Zona de Baixes Emissions el 2023, quina és la seva posició?
Estem totalment a favor. Cada cop som més conscients que la contaminació afecta la nostra salut amb els costos econòmics que també comporta. Volem que els polítics siguin més ambiciosos i no facin el mínim que obliga la llei.
No obstant, la indústria contamina molt més que els cotxes…
Sí, cada zona és un lloc especial i no es pot comparar. Tanmateix, és cert que les emissions dels vehicles són una proporció molt menor en comparació a les d’una fàbrica o a les dels creuers. Això no vol dir que no hàgem de fer un consum responsable. És vital un bon servei de transport públic amb preus assequibles i moltes freqüències perquè la població deixi el cotxe a una banda. Si a la ciutadania se l’obliga a fer aquest canvi en matèria de sostenibilitat, a les empreses també se les ha de requerir.
S’obliga les empreses a seguir l’exemple de la ciutadania?
Se les obliga amb mínims. Un gran exemple és la indústria química de Tarragona amb l’estudi de la qualitat de l’aire. Legalment, hi ha uns requisits, però són mesures de mitjanes anuals. Per tant, és possible que durant una setmana contaminis molt més del permès, i després estiguis un més a mínims. Legislativament, s’han de posar pics de contaminació que no es puguin sobrepassar. També s’ha d’obligar a invertir més innovació per trobar maneres de contaminar menys. Alhora, hi ha components químics que no es troben regulats. La normativa espanyola ha de ser més exigent.
Defineixi l’estudi de la qualitat de l’aire amb una sola paraula.
Imprescindible.
Reformulo la pregunta. Defineixi l’actual estudi de la qualitat de l’aire amb una sola paraula.
Inútil, paper mullat. Sobretot per part de l’administració, ja que hauria de tenir un control més contundent i que es fes a altres zones.
L’Agenda 2030 és una promesa ferma o tan sols una mentida?
Tant de bo fos una promesa ferma, però l’administració no està treballant el necessari per a poder assolir-ho.
Vol dir que simplement estan quedant bé cap a la ciutadania?
Podríem dir que sí. Estem fent petits passos que, davant de l’emergència climàtica, és com si no féssim res. Ens estem quedant curts. Ens quedarem a mig camí fins que ens obliguin a canviar radicalment.
Per què passa això?
Entenc que per interessos econòmics. Per desgràcia, no podem viure a banda del sistema econòmic del qual formem part. Els interessos econòmics controlen les voluntats polítiques.
Com afectarà la visita dels creueristes a Tarragona?
Estem fomentant un famós model turístic que a altres parts del món l’estan bloquejant. Venècia, Barcelona, València, Mallorca… Tots aquests ports estan rebutjant creuers perquè s’han adonat del problema que hi ha. No fa falta cometre el mateix error si veiem com ha anat en altres indrets. L’objectiu de l’Autoritat Portuària de Tarragona és potenciar aquest vessant turístic aprofitant la limitació que impulsa Barcelona. En resum, fer de Tarragona l’alternativa a Barcelona.
La gran realitat és que moltes persones no surten dels creuers, es queden dins perquè sovint ho tenen tot pagat. Alguns baixen, però si només tenen unes poques hores per visitar la ciutat… El punt dels creuers és la contaminació, ja que fins i tot parats mantenen els motors en marxa; la massificació turística que no té un gran impacte econòmic; i sobretot la construcció de la nova terminal al Moll de Balears. Hi ha estudis del Port que apunten que la despesa mitjana de cada creuerista a Tarragona és d’uns 26 euros. Un tarragoní es gasta més sortint a sopar. Per què han de gastar molt si ho tenen tot inclòs al creuer?
El que més consumeixen a la ciutat és roba, souvenirs i servei de cafeteria; però ara construiran una terminal duty free que vendrà roba, souvenirs i bar-cafeteria. La majoria ja no trepitjaran Tarragona. El poc impacte econòmic que tenien els creuers a la ciutat es perdrà totalment amb la nova terminal.
El Moll de Balears serà un fracàs?
Tant de bo ho fos. Sabem que el Port el potenciarà i ho vendrà com el futur dels creuers. En cap cas ho vendran com fracàs, malgrat la gran despesa pública que s’hi pugui fer. Sempre parlen de beneficis milionaris en termes macroeconòmics. D’aquests diners, la majoria es queden al Port de Tarragona, que recordem que depèn de l’Estat. Llavors, aquests diners no entren a la xarxa monetària del municipi. El que sí que s’endú Tarragona és la contaminació i la massificació turística.
Com valoreu el topall de 200.000 creueristes que es proposa l’Autoritat Portuària per fer un estudi sobre l’impacte d’aquest sector a Tarragona?
És un despropòsit. Ho aconseguiran ràpidament gràcies a les prohibicions de Barcelona. En el seu dia, les seves previsions eren de 150.000 creueristes pel 2025. Abans de la pandèmia ja hi van arribar. No cal esperar als 200.000 o 250.000 visitants per fer estudis, podem fixar-nos en altres anàlisis que s’han fet a altres indrets i que evidencien que els creuers no són positius.
Tarragona es convertirà en Barcelona?
Serà una minibarcelona. A més, Barcelona té la capacitat de retenir els creueristes que baixen del vaixell. Tarragona, en canvi, té un bon grapat de turistes que arriben al Port i marxen a PortAventura o fins i tot a Barcelona. Que ensenyin els seus estudis i que expliquin com s’han fet.
Des de la seva associació teniu dades sobre les emissions dels creuers a Tarragona?
No. És una reclamació que fem, ja que no hi ha mesuradors de la qualitat de l’aire. Moltes dades no es fan públiques. A més, no tan sols s’haurien d’instal·lar als molls, sinó també a la ciutat, perquè la contaminació es mou amb l’aire. Hem de saber les emissions totals i aquelles que la ciutadania respira. Aquests estudis no es fan perquè saben que van en contra seva.
La legislació permet que no es facin aquests estudis?
Clar. Tot i que fos obligatori, s’hauria de controlar que es fes i la manera de fer-lo. Per exemple, tots els ports han de tenir un sistema bypass pel moviment de sorra, i cap en té. Tot s’ha de regular, però després s’ha de fer complir la normativa.
L’Autoritat Portuària de Tarragona és una institució transparent?
No. L’Autoritat Portuària no és una institució transparent. Donen les dades que els hi agraden. En el món dels creuers sempre es parla dels creueristes de trànsit i dels de port base; els primers són els que estan de pas i els segons són els que es queden a la ciutat un temps. Els de Tarragona són de trànsit, que deixen un benefici irrisori. A Barcelona, Calvet treu pit perquè tenen molts de port base, però a Tarragona això no es menciona, ja que és molt difícil que dos ports tan propers tinguin molts creueristes d’aquest tipus a cada indret. A Tarragona, aquestes dades no es donen, no sabem el tipus de creuerista que ve a la ciutat. Tampoc controlen les persones que baixen de l’embarcació. La informació que tenim les trèiem dels diaris.
Tarragona com pot treure’s la bandera negra per la contaminació de les platges amb microplàstics?
Té molta feina, però es podria fer en poc temps si s’ataqués el problema d’arrel. Els pellets (microplàstics) vénen d’un complex industrial determinat que tots sabem. Hem de centrar els nostres esforços allà. Moltes d’aquestes boletes de plàstic vénen de les pèrdues diàries de la indústria química, ho he vist amb els meus propis ulls. Quan netegen amb aigua o plou, els pellets acaben a les rieres i al mar. En comptes del projecte voluntari que impulsen les químiques, hauria de ser una obligació. No haurien de perdre ni una sola unitat. La indústria química segurament es defensarà posant les culpes als transportistes, però el seu marge de benefici és tan petit que ja es preocupen de no perdre gaire mercaderia. En canvi, a la química li és igual perdre un quilo de microplàstics, ni se n’adonen.
Com es pot evitar aquesta problemàtica?
Millorant els sistemes de la mateixa química i dels filtres pluvials, així com apostant per un altre material que no fos plàstic.
Quina és la situació a Tarragona respecte a l’abandonament d’animals?
Malament. Tenim una protectora que no té els recursos necessaris ni pels animals que atenen. Les instal·lacions no tenen el volum ni la qualitat adequada per un municipi com Tarragona. Està en una deixadesa total. És penós. Els voluntaris fan màgia. Sovint posen diners de la seva butxaca. L’Ajuntament hauria de potenciar-ho econòmicament i millorar les instal·lacions. L’administració podria cercar col·laboracions i convenis per a ajudar els voluntaris. Sabem que estan mirant d’aconseguir ajuts, però potser no és suficient. A més, es va pensar en la possibilitat de traslladar la protectora a les gavarres, tot i que no hi ha res oficial.
L’Ajuntament de Tarragona s’hauria d’implicar més en la protectora?
Molt més. L’Ajuntament té competència directa amb la gossera, unes instal·lacions molt petites que estan en condicions deplorables. Allí van els animals que acaben de recollir del carrer. Pel que fa a la protectora, el Consistori delega competències a una entitat, tot i que l’edifici és de titularitat municipal. Aquesta entitat t’ho pot gestionar, però l’has de dotar de recursos suficients.
Quin és el nombre d’abandonaments d’animals?
És un nombre constant. En època de pandèmia va augmentar per l’excusa de sortir de casa per treure el gos. S’hauria de fer més pedagogia i fer entendre a la població que els animals no són una joguina. Els gossos s’impliquen i creuen en la persona, són conscients de com és la vida a la protectora.
Què implica el fet que els animals ja no siguin considerats béns?
Legalment implica molt. Comencen a tenir drets i se’ls ha de tractar amb uns mínims. Ara manca un control i un seguiment de segons quines conductes. Esperem que aquesta problemàtica baixi gràcies a les penes més severes. Moltes persones no cuiden els seus animals perquè no es poden permetre anar al veterinari, aquí tenim una altra gran qüestió.
Què proposen amb el projecte de renaturalització del riu Francolí?
Fer que el riu torni a les condicions naturals. A Tarragona, el Francolí més aviat sembla un canal perquè està tot empedrat. Un riu ha de tenir el seu bosc de ribera. Tenim situacions d’estiu on el riu va sec i la gespa del costat s’està regant. És una mica incoherent. Aconseguir que el Francolí es renaturalitzi ajudarà a millorar la qualitat ambiental i la vida de les persones. També volem que hi hagi aigua constant. A Tarragona, hi ha trams secs per la sobreexplotació dels aqüífers, tant per a ús de rec com per a les químiques.
El projecte va ser presentat i acceptat per l’Ajuntament de Tarragona, i ara rebrà els fons next generation. La renaturalització del Francolí ha estat el pilar que ha permès al Consistori obtenir aquests fons europeus que també destinarà per a altres afers. Tenim 3,3 milions d’euros per millorar l’entorn de la ciutat.
No obstant, hem de lluitar per disposar d’aigua constant al Francolí. És l’únic punt que l’Ajuntament no va acceptar. El projecte incloïa la construcció d’un terciari a la depuradora per bombar aigua riu amunt per a assegurar que hi hagués bon cabal tot l’any. Això no es farà i creiem que al govern municipal li ha faltat valor per a acceptar-ho dins de la iniciativa. L’Agència Catalana de l’Aigua donava el seu vistiplau i de fet està construint aquests terciaris en altres llocs.
Per què l’Ajuntament s’hi va negar?
No ho sabem. Van dir que no ho veien viable. Un riu sense aigua és un riu mort. Això té afectacions a la fauna. Hi ha amfibis i altres animals com l’anguila que estan protegits per llei a causa del seu perill d’extinció. En l’àmbit internacional s’està fent molta feina per defensar aquestes espècies, i a Tarragona les estem deixant morir.
Podrien presentar el projecte a altres municipis?
Sí, és una altra opció. Ens plantegem anar a Constantí. Molts Ajuntaments reclamen aquestes depuradores amb les millores que comporten. Ens ha estranyat que el de Tarragona no l’hagi volgut. Volem un conveni amb el govern de Tarragona per fiscalitzar i seguir dia rere dia el desenvolupament de l’obra. No volem rebre diners, tan sols controlar el projecte.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
