Arxius de Indústria Química | Diari La República Checa

REDACCIÓ25 Juliol, 2022
Víctor-Álvarez-Ecologistes-en-Acció4-1280x826.jpg

Tarragona està plena de reptes mediambientals. D’una banda, el territori sempre ha mantingut el debat entre economia i salut de la mà de la indústria petroquímica. Ara, però, sorgeixen altres qüestions com els ‘pros’ i els ‘contres’ del turisme de creuers. Tanmateix, el municipi ha de posar la lupa en moltes altres problemàtiques com la contaminació de pellets (microplàstics) o la gestió forestal de l’Anella Verda. En aquest àmbit, la renaturalització del riu Francolí també esdevé vital per a Tarragona. Per tal d’esbrinar més quant a tot plegat, avui entrevistem al president GETE-Ecologistes en Acció, Víctor Álvarez. El seu punt de vista ecologista serveix per adonar-nos de la multitud de fronts oberts que té la societat tarragonina en matèria de sostenibilitat.

 

Quins són els principals problemes mediambientals que té Tarragona?
Els trobem al voltant de la ciutat, tant des de la part marítima amb el Port com de l’interior amb els pols químics. Tarragona es troba rodejada de grans actors contaminants, enmig d’un triangle de les bermudes conformat pels dos polígons químics i el Port. Això té una afectació a gran escala per terra mar i aire. Tenim batalles obertes a tot arreu. Finalment, també hem d’intentar salvaguardar l’Anella Verda, ja que és el darrer gran espai verd de la zona, el nostre pulmó que fa contrapès a la contaminació.

Què amenaça l’anella verda?
Diversos fets. En primer lloc, l’àmbit urbanístic a través del POUM, i després l’abandonament de la gestió forestal, que ha provocat una deixadesa de l’entorn i un desequilibri. Això es tradueix en convertir l’Anella en polvorí durant aquests estius tan calorosos. Hem de recuperar la gestió agroforestal per ser capaços d’autoabastir-nos amb alguns aliments i alhora fer de defensors de l’espai verd.

On entra aquí el BCNWorld?
Això va en la línia de grans projectes urbanístics, associat a una massificació turística i de consum. La zona en qüestió ja està molt castigada per l’urbanisme. És un model de ciutat que busca la destrucció i el caos. No volem aquest tipus de turisme, volem respectar el medi ambient. Hem d’acabar amb aquest tipus de projectes que tan sols serveixen perquè s’enriqueixin uns quants, sense cap benefici per a la població.

Es podrà aturar el projecte Hard Rock?
Esperem que sí. És la nostra il·lusió. És possible que s’avanci fins a un punt on Incasol pugui vendre els terrenys. En quant la Caixa es pugui desfer d’aquests, aquest projecte perdrà molta força perquè dependrà únicament de la societat.

Quina valoració fan del parc fotovoltaic que ha anunciat PortAventura de cara als propers anys?
En l’àmbit energètic, no és fàcil dir si una cosa està bé o malament. Has de valorar si pesen més els aspectes positius o els negatius. No estem a favor de macroprojectes personalistes de grans empreses, però si es fa des d’un punt de vista sostenible per autoproduir-se la seva energia, està bé. No obstant, en comptes d’ocupar una zona verge podrien fer ús dels espais lliures a les seves instal·lacions com els terrats.

Tarragona tindrà una Zona de Baixes Emissions el 2023, quina és la seva posició?
Estem totalment a favor. Cada cop som més conscients que la contaminació afecta la nostra salut amb els costos econòmics que també comporta. Volem que els polítics siguin més ambiciosos i no facin el mínim que obliga la llei.

No obstant, la indústria contamina molt més que els cotxes…
Sí, cada zona és un lloc especial i no es pot comparar. Tanmateix, és cert que les emissions dels vehicles són una proporció molt menor en comparació a les d’una fàbrica o a les dels creuers. Això no vol dir que no hàgem de fer un consum responsable. És vital un bon servei de transport públic amb preus assequibles i moltes freqüències perquè la població deixi el cotxe a una banda. Si a la ciutadania se l’obliga a fer aquest canvi en matèria de sostenibilitat, a les empreses també se les ha de requerir.

S’obliga les empreses a seguir l’exemple de la ciutadania?
Se les obliga amb mínims. Un gran exemple és la indústria química de Tarragona amb l’estudi de la qualitat de l’aire. Legalment, hi ha uns requisits, però són mesures de mitjanes anuals. Per tant, és possible que durant una setmana contaminis molt més del permès, i després estiguis un més a mínims. Legislativament, s’han de posar pics de contaminació que no es puguin sobrepassar. També s’ha d’obligar a invertir més innovació per trobar maneres de contaminar menys. Alhora, hi ha components químics que no es troben regulats. La normativa espanyola ha de ser més exigent.

Defineixi l’estudi de la qualitat de l’aire amb una sola paraula.
Imprescindible.

Reformulo la pregunta. Defineixi l’actual estudi de la qualitat de l’aire amb una sola paraula.
Inútil, paper mullat. Sobretot per part de l’administració, ja que hauria de tenir un control més contundent i que es fes a altres zones.

L’Agenda 2030 és una promesa ferma o tan sols una mentida?
Tant de bo fos una promesa ferma, però l’administració no està treballant el necessari per a poder assolir-ho.

Vol dir que simplement estan quedant bé cap a la ciutadania?
Podríem dir que sí. Estem fent petits passos que, davant de l’emergència climàtica, és com si no féssim res. Ens estem quedant curts. Ens quedarem a mig camí fins que ens obliguin a canviar radicalment.

Per què passa això?
Entenc que per interessos econòmics. Per desgràcia, no podem viure a banda del sistema econòmic del qual formem part. Els interessos econòmics controlen les voluntats polítiques.

Com afectarà la visita dels creueristes a Tarragona?
Estem fomentant un famós model turístic que a altres parts del món l’estan bloquejant. Venècia, Barcelona, València, Mallorca… Tots aquests ports estan rebutjant creuers perquè s’han adonat del problema que hi ha. No fa falta cometre el mateix error si veiem com ha anat en altres indrets. L’objectiu de l’Autoritat Portuària de Tarragona és potenciar aquest vessant turístic aprofitant la limitació que impulsa Barcelona. En resum, fer de Tarragona l’alternativa a Barcelona.

La gran realitat és que moltes persones no surten dels creuers, es queden dins perquè sovint ho tenen tot pagat. Alguns baixen, però si només tenen unes poques hores per visitar la ciutat… El punt dels creuers és la contaminació, ja que fins i tot parats mantenen els motors en marxa; la massificació turística que no té un gran impacte econòmic; i sobretot la construcció de la nova terminal al Moll de Balears. Hi ha estudis del Port que apunten que la despesa mitjana de cada creuerista a Tarragona és d’uns 26 euros. Un tarragoní es gasta més sortint a sopar. Per què han de gastar molt si ho tenen tot inclòs al creuer?

El que més consumeixen a la ciutat és roba, souvenirs i servei de cafeteria; però ara construiran una terminal duty free que vendrà roba, souvenirs i bar-cafeteria. La majoria ja no trepitjaran Tarragona. El poc impacte econòmic que tenien els creuers a la ciutat es perdrà totalment amb la nova terminal.

El Moll de Balears serà un fracàs?
Tant de bo ho fos. Sabem que el Port el potenciarà i ho vendrà com el futur dels creuers. En cap cas ho vendran com fracàs, malgrat la gran despesa pública que s’hi pugui fer. Sempre parlen de beneficis milionaris en termes macroeconòmics. D’aquests diners, la majoria es queden al Port de Tarragona, que recordem que depèn de l’Estat. Llavors, aquests diners no entren a la xarxa monetària del municipi. El que sí que s’endú Tarragona és la contaminació i la massificació turística.

Com valoreu el topall de 200.000 creueristes que es proposa l’Autoritat Portuària per fer un estudi sobre l’impacte d’aquest sector a Tarragona?
És un despropòsit. Ho aconseguiran ràpidament gràcies a les prohibicions de Barcelona. En el seu dia, les seves previsions eren de 150.000 creueristes pel 2025. Abans de la pandèmia ja hi van arribar. No cal esperar als 200.000 o 250.000 visitants per fer estudis, podem fixar-nos en altres anàlisis que s’han fet a altres indrets i que evidencien que els creuers no són positius.

Tarragona es convertirà en Barcelona?
Serà una minibarcelona. A més, Barcelona té la capacitat de retenir els creueristes que baixen del vaixell. Tarragona, en canvi, té un bon grapat de turistes que arriben al Port i marxen a PortAventura o fins i tot a Barcelona. Que ensenyin els seus estudis i que expliquin com s’han fet.

Des de la seva associació teniu dades sobre les emissions dels creuers a Tarragona?
No. És una reclamació que fem, ja que no hi ha mesuradors de la qualitat de l’aire. Moltes dades no es fan públiques. A més, no tan sols s’haurien d’instal·lar als molls, sinó també a la ciutat, perquè la contaminació es mou amb l’aire. Hem de saber les emissions totals i aquelles que la ciutadania respira. Aquests estudis no es fan perquè saben que van en contra seva.

La legislació permet que no es facin aquests estudis?
Clar. Tot i que fos obligatori, s’hauria de controlar que es fes i la manera de fer-lo. Per exemple, tots els ports han de tenir un sistema bypass pel moviment de sorra, i cap en té. Tot s’ha de regular, però després s’ha de fer complir la normativa.

L’Autoritat Portuària de Tarragona és una institució transparent?
No. L’Autoritat Portuària no és una institució transparent. Donen les dades que els hi agraden. En el món dels creuers sempre es parla dels creueristes de trànsit i dels de port base; els primers són els que estan de pas i els segons són els que es queden a la ciutat un temps. Els de Tarragona són de trànsit, que deixen un benefici irrisori. A Barcelona, Calvet treu pit perquè tenen molts de port base, però a Tarragona això no es menciona, ja que és molt difícil que dos ports tan propers tinguin molts creueristes d’aquest tipus a cada indret. A Tarragona, aquestes dades no es donen, no sabem el tipus de creuerista que ve a la ciutat. Tampoc controlen les persones que baixen de l’embarcació. La informació que tenim les trèiem dels diaris.

Tarragona com pot treure’s la bandera negra per la contaminació de les platges amb microplàstics?
Té molta feina, però es podria fer en poc temps si s’ataqués el problema d’arrel. Els pellets (microplàstics) vénen d’un complex industrial determinat que tots sabem. Hem de centrar els nostres esforços allà. Moltes d’aquestes boletes de plàstic vénen de les pèrdues diàries de la indústria química, ho he vist amb els meus propis ulls. Quan netegen amb aigua o plou, els pellets acaben a les rieres i al mar. En comptes del projecte voluntari que impulsen les químiques, hauria de ser una obligació. No haurien de perdre ni una sola unitat. La indústria química segurament es defensarà posant les culpes als transportistes, però el seu marge de benefici és tan petit que ja es preocupen de no perdre gaire mercaderia. En canvi, a la química li és igual perdre un quilo de microplàstics, ni se n’adonen.

Com es pot evitar aquesta problemàtica?
Millorant els sistemes de la mateixa química i dels filtres pluvials, així com apostant per un altre material que no fos plàstic.

Quina és la situació a Tarragona respecte a l’abandonament d’animals?
Malament. Tenim una protectora que no té els recursos necessaris ni pels animals que atenen. Les instal·lacions no tenen el volum ni la qualitat adequada per un municipi com Tarragona. Està en una deixadesa total. És penós. Els voluntaris fan màgia. Sovint posen diners de la seva butxaca. L’Ajuntament hauria de potenciar-ho econòmicament i millorar les instal·lacions. L’administració podria cercar col·laboracions i convenis per a ajudar els voluntaris. Sabem que estan mirant d’aconseguir ajuts, però potser no és suficient. A més, es va pensar en la possibilitat de traslladar la protectora a les gavarres, tot i que no hi ha res oficial.

L’Ajuntament de Tarragona s’hauria d’implicar més en la protectora?
Molt més. L’Ajuntament té competència directa amb la gossera, unes instal·lacions molt petites que estan en condicions deplorables. Allí van els animals que acaben de recollir del carrer. Pel que fa a la protectora, el Consistori delega competències a una entitat, tot i que l’edifici és de titularitat municipal. Aquesta entitat t’ho pot gestionar, però l’has de dotar de recursos suficients.

Quin és el nombre d’abandonaments d’animals?
És un nombre constant. En època de pandèmia va augmentar per l’excusa de sortir de casa per treure el gos. S’hauria de fer més pedagogia i fer entendre a la població que els animals no són una joguina. Els gossos s’impliquen i creuen en la persona, són conscients de com és la vida a la protectora.

Què implica el fet que els animals ja no siguin considerats béns?
Legalment implica molt. Comencen a tenir drets i se’ls ha de tractar amb uns mínims. Ara manca un control i un seguiment de segons quines conductes. Esperem que aquesta problemàtica baixi gràcies a les penes més severes. Moltes persones no cuiden els seus animals perquè no es poden permetre anar al veterinari, aquí tenim una altra gran qüestió.

Què proposen amb el projecte de renaturalització del riu Francolí?
Fer que el riu torni a les condicions naturals. A Tarragona, el Francolí més aviat sembla un canal perquè està tot empedrat. Un riu ha de tenir el seu bosc de ribera. Tenim situacions d’estiu on el riu va sec i la gespa del costat s’està regant. És una mica incoherent. Aconseguir que el Francolí es renaturalitzi ajudarà a millorar la qualitat ambiental i la vida de les persones. També volem que hi hagi aigua constant. A Tarragona, hi ha trams secs per la sobreexplotació dels aqüífers, tant per a ús de rec com per a les químiques.

El projecte va ser presentat i acceptat per l’Ajuntament de Tarragona, i ara rebrà els fons next generation. La renaturalització del Francolí ha estat el pilar que ha permès al Consistori obtenir aquests fons europeus que també destinarà per a altres afers. Tenim 3,3 milions d’euros per millorar l’entorn de la ciutat.

No obstant, hem de lluitar per disposar d’aigua constant al Francolí. És l’únic punt que l’Ajuntament no va acceptar. El projecte incloïa la construcció d’un terciari a la depuradora per bombar aigua riu amunt per a assegurar que hi hagués bon cabal tot l’any. Això no es farà i creiem que al govern municipal li ha faltat valor per a acceptar-ho dins de la iniciativa. L’Agència Catalana de l’Aigua donava el seu vistiplau i de fet està construint aquests terciaris en altres llocs.

Per què l’Ajuntament s’hi va negar?
No ho sabem. Van dir que no ho veien viable. Un riu sense aigua és un riu mort. Això té afectacions a la fauna. Hi ha amfibis i altres animals com l’anguila que estan protegits per llei a causa del seu perill d’extinció. En l’àmbit internacional s’està fent molta feina per defensar aquestes espècies, i a Tarragona les estem deixant morir.

Podrien presentar el projecte a altres municipis?
Sí, és una altra opció. Ens plantegem anar a Constantí. Molts Ajuntaments reclamen aquestes depuradores amb les millores que comporten. Ens ha estranyat que el de Tarragona no l’hagi volgut. Volem un conveni amb el govern de Tarragona per fiscalitzar i seguir dia rere dia el desenvolupament de l’obra. No volem rebre diners, tan sols controlar el projecte.

PUBLICITAT



REDACCIÓ15 Juny, 2022
Pellets-10-Diciembre-en-las-playas-de-Tarragona-1280x960.jpg

És una realitat. Les platges de Tarragona es troben entre les més contaminades del món. Segons l’informe de banderes negres d’Ecologistes En Acció, el nostre litoral multiplica per cinc els nivells mitjans de microplàstics al mar, situant-nos en dades semblants a les del Líban o Israel. L’estudi, que està basat en l’anàlisi del grup Tecnatox, culpabilitza el polígon petroquímic, el Port de Tarragona i les depuradores i plantes d’aigües residuals.

I és que la contaminació la descobrim en forma de pellets, uns microplàstics d’entre un i cinc mil·límetres que sura per tota la costa marítima fins a acabar a la sorra o en el fons marí. En el pitjor dels casos, aquest material acaba sent ingerit per peixos i mariscs que alhora acaben a la panxa dels tarragonins. L’informe delimita la zona contaminada fins al cap Salou, ja que aquest element fa de barrera natural.

Per tot plegat, Ecologistes En Acció ha reconegut negativament el nostre litoral amb una bandera negra. Com a solucions, proposen fer un control més exhaustiu del tractament de residus i emissions, així com reduir aquests dos elements. L’estudi també recomana la implantació de millors sistemes de tractament de residus.

PUBLICITAT




REDACCIÓ13 Juny, 2022
basf.jpg

S’ha acabat de moment la ‘guerra’ entre BASF i els seus treballadors a Tarragona. La companya continuarà negociant amb els representants sindicals el pacte d’aplicació del conveni general de la Indústria Química, el qual va ser signat el 2021 i té vigència fins al 2023.

BASF, en una nota, explica que sol negociar amb els comitès de cada centre, millors condicions, si les comparem amb la resta del sector. Aquest acord, que millora les condicions estipulades pel conveni marc, ja ha estat signat en la resta dels centres de producció que l’empresa té arreu d’Espanya. Aquests increments, aplicats en els darrers anys, han estat superiors a la inflació acumulada fins al 2021.

El conveni general de la Indústria Química ha convertit el sector químic en un dels més ben remunerats del país

Cal remarcar que el conveni general de la Indústria Química ha convertit el sector químic en un dels més ben remunerats del país, amb un sou mitjà proper als 40.000 euros anuals (un 63% més que la mitjana nacional), una taxa de contractació indefinida del 94% i un important paquet de beneficis socials addicionals al salari (gratificacions, plusos, pla de pensions i assegurança mèdica, entre d’altres).

PUBLICITAT











REDACCIÓ18 Març, 2022
quimiques-tarragona.jpg

L’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) respondrà els dubtes de la ciutadania a cada sessió del seu Panel Públic Assessor (PPA). En aquest sentit, els tarragonins poden enviar les seves qüestions a resoldre a través del mail ppa@aeqtonline.com.

Aquesta acció, que forma part del desplegament Pla Estratègic de l’AEQT 2021-2023, persegueix reforçar el Panel Públic Assessor com a eina de feedback, diàleg i transparència amb l’entorn, i també el grau de formació i informació de la ciutadania del territori envers un dels seus sectors productius més importants.

A partir d’ara, i començant per la de dimarts vinent, amb uns dies d’antelació s’anunciarà per diferents canals la celebració de cada reunió del Panel (habitualment, es reuneix quatre vegades l’any), i s’informarà també de l’assumpte o assumptes que està previst tractar-hi, i del ponent o ponents convidats. En aquest mateix anunci es convidarà a tots aquells ciutadans interessats a fer arribar preguntes o consultes, a fer-ho a través del canal habilitat.

Durant la reunió del Panel, a més de la mecànica habitual de presentació per part dels ponents, i posterior debat i consultes dels panelistes, s’afegirà també un apartat per donar resposta a aquestes altres consultes arribades des de fora. Posteriorment, de cada reunió es publicarà una nota que es difondrà en els canals de comunicació propis de l’AEQT (pàgina web, xarxes socials) en la qual es recollirà la crònica de la sessió i la resposta que s’ha donat als temes plantejats.

PUBLICITAT



REDACCIÓ17 Febrer, 2022
Pau-Ricomà10-1280x960.jpg

Acord unànime a l’Ajuntament de Tarragona per millorar la seguretat respecte a la indústria química. Així s’ha segellat amb l’aprovació total de les conclusions sobre el plenari especial que el Consistori va organitzar el març de 2021 amb aquest tema com a punt únic. Entre les mesures a treballar hi ha la difusió de campanyes informatives i la implantació del sistema d’avís d’emergència via SMS, el qual ha d’arribar el juny d’aquest any.

L’encarregat de presentar totes les propostes ha estat l’alcalde, Pau Ricomà, qui també ha destacat la necessitat de què el Plaseqta torni a gestionar-se des de Tarragona. Un altre punt clau és la consecució d’estudis independents de la qualitat de l’aire impulsats des de la Generalitat o, per contra, des dels municipis.

Finalment, també dibuixa com a necessari “obrir un debat al voltant del model econòmic pel Camp de Tarragona que tingui en consideració la diversificació econòmica”. “La descarbonització és un objectiu global compartit i, en el cas del Complex Petroquímic, és absolutament necessari. El camí és cap a l’energia verda, neta i renovable”, subratlla l’alcalde Ricomà.

Col·laborar amb Inspecció de Treball, la principal novetat
La principal novetat d’aquestes conclusions és una mesura que afecta Inspecció de Treball. En aquest sentit, es demana que aquest departament “revisi, com a mínim cada 6 mesos, la contractació temporal, els equips i els ritmes de treball” de les empreses petroquímiques. “La indústria petroquímica la volem, però amb els millors estàndards de qualitat i seguretat”, remarca l’alcalde Ricomà.

VÍDEO

PUBLICITAT





REDACCIÓ16 Febrer, 2022
2019_Sessió-dun-dels-tallers-de-ledició-de-2019-1280x789.jpg

Covestro i la Universitat Rovira i Virgili (URV) han renovat l’acord per fomentar els estudis químics entre els adolescents de l’INS Campclar de Tarragona. És, per tant, una col·laboració que també promou la igualtat d’oportunitats a través de 10 sessions pràctiques conduïdes per tres investigadores en actiu. Covestro també participarà de la mà dels seus experts, exposant com els productes que fabrica a Tarragona estan molt presents a la vida diària.

El projecte, anomenat STEM URV, és un programa educatiu extralectiu que té per finalitat despertar l’interès per la ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques en els més joves. El programa utilitza, en els seus tallers, materials didàctics desenvolupats per l’Acadèmia de Ciències de Nova York i el Projecte APQUA de la Universitat Rovira i Virgili.

PUBLICITAT


REDACCIÓ3 Febrer, 2022
unnamed-6-1280x853.jpg

BASF, empresa química amb planta a Tarragona, ha iniciat una nova edició de Kid‘s Labs, una sèrie d’experiments duts a terme a centres educatius de la ciutat perquè els infants coneguin de primera mà la indústria. La Salle Torreforta ha estat la primera escola a participar en el programa, el qual consta de 6 sessions distribuïdes en 6 mesos.

Entre les activitats, els alumnes podran crear un medicament o aprendre a extreure l’ADN d’una maduixa. L’objectiu és despertar en els estudiants d’educació primària l’interès per la ciència, l’aprenentatge de desenvolupar les activitats amb les mesures de seguretat necessàries a més de mostrar com el sector químic en general i BASF en particular aporten valor a la societat.

PUBLICITAT



REDACCIÓ3 Desembre, 2021

El Govern aixeca la suspensió de les tres plantes

El Departament d’Empresa i Treball aixecarà la suspensió d’activitat de tres plantes d’IQOXE de derivats d’òxid d’etilè i d’òxid de propilè després de l’explosió del 14 de gener de 2020. Tot i que cap de les plantes que tornaran a operar es va veure implicada en l’accident, s’han incrementat les garanties de seguretat i també s’ha reelaborat tota la documentació i s’han fet més revisions.

En aquest sentit, el Govern insisteix que les instal·lacions compleixen tota la normativa vigent en matèria de seguretat industrial i que s’han introduït millores més enllà de la normativa existent. La instal·lació afectada per l’explosió no tornarà a operar després que fos desmantellada.

L’empresa ha hagut de tornar a elaborar l’Informe de Seguretat –que analitza la instal·lació i detecta possibles riscos- i el Dictamen de Seguretat –que inclou una inspecció completa de la instal·lació. En la tramitació de reobertura també s’han introduït millores com la bunquerització de la sala de control, la instal·lació de sistemes per interrompre el procés productiu o l’increment dels equips de detecció i extinció d’incendis.

A la vegada, s’han incorporat les conclusions dels dos informes encarregats per la Generalitat i IQOXE per investigar què va provocar l’explosió de la planta de derivats de l’òxid d’etilè U-3100. D’altra banda, el Departament d’Empresa i Treball manté obert un expedient informatiu per determinar les causes de l’accident del 14 de gener que va provocar tres víctimes mortals.

PUBLICITAT


REDACCIÓ25 Octubre, 2021
Covestro-foto-familia-1280x1143.jpg

Covestro inaugura una nueva planta de destilación en Barcelona para reafirmar su apuesta por la sostenibilidad. Este nuevo complejo permite una importante reducción de monómeros en la producción de polímeros que se destinan para recubrimientos y adhesivos. Estas nuevas instalaciones han conllevado una inversión de 15 millones de euros e implican la creación de 10 nuevos puestos de trabajo para operarios y técnicos cualificados, que supondrán un incremento del 15% de la plantilla operativa del centro.

La compañía reafirma así su apuesta por la sostenibilidad y la economía circular. En ese sentido, la tecnología de destilación utilizada permite que algunos componentes no utilizados en el producto resultante sean condensados y reincorporados en el propio proceso de fabricación. Este hecho garantiza una producción más sostenible de revestimientos, adhesivos, elastómeros y espumas aislantes de alto rendimiento para las industrias del automóvil, la construcción y el textil, entre otras.

PUBLICITAT


REDACCIÓ25 Octubre, 2021

La CUP es personarà contra IQOXE

La CUP ha anunciat aquest dilluns que la seva personació com a acusació popular en les tres peces del cas IQOXE ha estat acceptada. La peça principal fa referència a l’explosió del passat 14 de gener del 2020 i les dues peces separades estan relacionades amb vessaments il·legals de residus al mar i amb la possessió d’un reactor clandestí per part de l’empresa química.

La formació anticapitalista ha presentat un escrit al jutjat demanant la còpia de tot l’expedient del cas i ha considerat que aquesta “és una passa important per tal de reclamar les pertinents responsabilitats davant d’un dels desastres més fatídics al territori”.

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter