Arxius de Contaminació | Diari La República Checa

porn
REDACCIÓ26 Octubre, 2022
repsol.jpg

La Comissió Europea ha proposat aquest dimecres una proposta per revisar la directiva sobre la qualitat de l’aire en la qual planteja garantir el dret a indemnitzacions a les persones amb malalties causades per la contaminació de l’aire allà on se superen els límits de pol·lució.

Les normes proposades per l’executiu comunitari apunten a endurir els estàndards de qualitat de l’aire per al 2030 i a aconseguir contaminació zero com a molt tard l’any 2050, quan la Unió Europea vol ser climàticament neutra. Entre els nous objectius, Brussel·les planteja reduir en més de la meitat la matèria particulada 2,5 l’any 2030 per tal de reduir en 10 anys un 75% les morts prematures que causa.

Les noves regles de l’executiu comunitari demanen afavorir l’accés a la justícia de les persones amb malalties causades per la contaminació, també a través d’accions col·lectives en les quals els representin organitzacions no governamentals. La proposta també busca donar “més claredat” en l’accés a la justícia, sancions “efectives” i la millorar informació pública sobre la qualitat de l’aire. En aquest sentit, l’executiu comunitari planteja regles per millorar el suport a les autoritats locals per reduir la contaminació.

Segons dades de la Comissió Europea, 300.000 persones moren cada any per malalties relacionades amb la contaminació de l’aire, que continua sent la causa mediambiental que provoca més morts prematures a la Unió Europea. Els efectes de la contaminació també tenen un cost d’entre 231.000 i 853.000 milions d’euros l’any, segons l’executiu comunitari.

Contaminació de l’aigua
La proposta per revisar la directiva de qualitat de l’aire forma part d’un paquet contra la contaminació que Brussel·les ha presentat aquest dimecres, que també inclou mesures contra la pol·lució de l’aigua. Així, la Comissió Europea planteja una revisió de la directiva de tractament d’aigües residuals urbanes que vol obligar a recuperar-ne els nutrients i endurir els estàndards de microntaminants, com els microplàstics. Brussel·les planteja que l’obligació de tractar les aigües residuals s’ampliï també als municipis de 1.000 habitants. Actualment s’obliga en el cas de municipis d’almenys 2.000 habitants.

A més, Brussel·les vol endurir la responsabilitat en la contaminació dels productors i fer-los pagar la retirada dels contaminants. El 92% dels microcontaminants tòxics que es detecten a les aigües residuals són de medicaments i cosmètics.

Finalment, la Comissió Europea proposa ampliar la llista de contaminants de l’aigua i afegir-hi 24 substàncies que tenen “efectes problemàtics en la salut humana”. Entre les noves substàncies hi ha les perfluoroalquilades (PFAS), pesticides com el glifosat, el bisfenol A i medicaments antiinflamatoris i analgèsics com els antibiòtics.

PUBLICITAT







REDACCIÓ25 Juliol, 2022
Víctor-Álvarez-Ecologistes-en-Acció4-1280x826.jpg

Tarragona està plena de reptes mediambientals. D’una banda, el territori sempre ha mantingut el debat entre economia i salut de la mà de la indústria petroquímica. Ara, però, sorgeixen altres qüestions com els ‘pros’ i els ‘contres’ del turisme de creuers. Tanmateix, el municipi ha de posar la lupa en moltes altres problemàtiques com la contaminació de pellets (microplàstics) o la gestió forestal de l’Anella Verda. En aquest àmbit, la renaturalització del riu Francolí també esdevé vital per a Tarragona. Per tal d’esbrinar més quant a tot plegat, avui entrevistem al president GETE-Ecologistes en Acció, Víctor Álvarez. El seu punt de vista ecologista serveix per adonar-nos de la multitud de fronts oberts que té la societat tarragonina en matèria de sostenibilitat.

 

Quins són els principals problemes mediambientals que té Tarragona?
Els trobem al voltant de la ciutat, tant des de la part marítima amb el Port com de l’interior amb els pols químics. Tarragona es troba rodejada de grans actors contaminants, enmig d’un triangle de les bermudes conformat pels dos polígons químics i el Port. Això té una afectació a gran escala per terra mar i aire. Tenim batalles obertes a tot arreu. Finalment, també hem d’intentar salvaguardar l’Anella Verda, ja que és el darrer gran espai verd de la zona, el nostre pulmó que fa contrapès a la contaminació.

Què amenaça l’anella verda?
Diversos fets. En primer lloc, l’àmbit urbanístic a través del POUM, i després l’abandonament de la gestió forestal, que ha provocat una deixadesa de l’entorn i un desequilibri. Això es tradueix en convertir l’Anella en polvorí durant aquests estius tan calorosos. Hem de recuperar la gestió agroforestal per ser capaços d’autoabastir-nos amb alguns aliments i alhora fer de defensors de l’espai verd.

On entra aquí el BCNWorld?
Això va en la línia de grans projectes urbanístics, associat a una massificació turística i de consum. La zona en qüestió ja està molt castigada per l’urbanisme. És un model de ciutat que busca la destrucció i el caos. No volem aquest tipus de turisme, volem respectar el medi ambient. Hem d’acabar amb aquest tipus de projectes que tan sols serveixen perquè s’enriqueixin uns quants, sense cap benefici per a la població.

Es podrà aturar el projecte Hard Rock?
Esperem que sí. És la nostra il·lusió. És possible que s’avanci fins a un punt on Incasol pugui vendre els terrenys. En quant la Caixa es pugui desfer d’aquests, aquest projecte perdrà molta força perquè dependrà únicament de la societat.

Quina valoració fan del parc fotovoltaic que ha anunciat PortAventura de cara als propers anys?
En l’àmbit energètic, no és fàcil dir si una cosa està bé o malament. Has de valorar si pesen més els aspectes positius o els negatius. No estem a favor de macroprojectes personalistes de grans empreses, però si es fa des d’un punt de vista sostenible per autoproduir-se la seva energia, està bé. No obstant, en comptes d’ocupar una zona verge podrien fer ús dels espais lliures a les seves instal·lacions com els terrats.

Tarragona tindrà una Zona de Baixes Emissions el 2023, quina és la seva posició?
Estem totalment a favor. Cada cop som més conscients que la contaminació afecta la nostra salut amb els costos econòmics que també comporta. Volem que els polítics siguin més ambiciosos i no facin el mínim que obliga la llei.

No obstant, la indústria contamina molt més que els cotxes…
Sí, cada zona és un lloc especial i no es pot comparar. Tanmateix, és cert que les emissions dels vehicles són una proporció molt menor en comparació a les d’una fàbrica o a les dels creuers. Això no vol dir que no hàgem de fer un consum responsable. És vital un bon servei de transport públic amb preus assequibles i moltes freqüències perquè la població deixi el cotxe a una banda. Si a la ciutadania se l’obliga a fer aquest canvi en matèria de sostenibilitat, a les empreses també se les ha de requerir.

S’obliga les empreses a seguir l’exemple de la ciutadania?
Se les obliga amb mínims. Un gran exemple és la indústria química de Tarragona amb l’estudi de la qualitat de l’aire. Legalment, hi ha uns requisits, però són mesures de mitjanes anuals. Per tant, és possible que durant una setmana contaminis molt més del permès, i després estiguis un més a mínims. Legislativament, s’han de posar pics de contaminació que no es puguin sobrepassar. També s’ha d’obligar a invertir més innovació per trobar maneres de contaminar menys. Alhora, hi ha components químics que no es troben regulats. La normativa espanyola ha de ser més exigent.

Defineixi l’estudi de la qualitat de l’aire amb una sola paraula.
Imprescindible.

Reformulo la pregunta. Defineixi l’actual estudi de la qualitat de l’aire amb una sola paraula.
Inútil, paper mullat. Sobretot per part de l’administració, ja que hauria de tenir un control més contundent i que es fes a altres zones.

L’Agenda 2030 és una promesa ferma o tan sols una mentida?
Tant de bo fos una promesa ferma, però l’administració no està treballant el necessari per a poder assolir-ho.

Vol dir que simplement estan quedant bé cap a la ciutadania?
Podríem dir que sí. Estem fent petits passos que, davant de l’emergència climàtica, és com si no féssim res. Ens estem quedant curts. Ens quedarem a mig camí fins que ens obliguin a canviar radicalment.

Per què passa això?
Entenc que per interessos econòmics. Per desgràcia, no podem viure a banda del sistema econòmic del qual formem part. Els interessos econòmics controlen les voluntats polítiques.

Com afectarà la visita dels creueristes a Tarragona?
Estem fomentant un famós model turístic que a altres parts del món l’estan bloquejant. Venècia, Barcelona, València, Mallorca… Tots aquests ports estan rebutjant creuers perquè s’han adonat del problema que hi ha. No fa falta cometre el mateix error si veiem com ha anat en altres indrets. L’objectiu de l’Autoritat Portuària de Tarragona és potenciar aquest vessant turístic aprofitant la limitació que impulsa Barcelona. En resum, fer de Tarragona l’alternativa a Barcelona.

La gran realitat és que moltes persones no surten dels creuers, es queden dins perquè sovint ho tenen tot pagat. Alguns baixen, però si només tenen unes poques hores per visitar la ciutat… El punt dels creuers és la contaminació, ja que fins i tot parats mantenen els motors en marxa; la massificació turística que no té un gran impacte econòmic; i sobretot la construcció de la nova terminal al Moll de Balears. Hi ha estudis del Port que apunten que la despesa mitjana de cada creuerista a Tarragona és d’uns 26 euros. Un tarragoní es gasta més sortint a sopar. Per què han de gastar molt si ho tenen tot inclòs al creuer?

El que més consumeixen a la ciutat és roba, souvenirs i servei de cafeteria; però ara construiran una terminal duty free que vendrà roba, souvenirs i bar-cafeteria. La majoria ja no trepitjaran Tarragona. El poc impacte econòmic que tenien els creuers a la ciutat es perdrà totalment amb la nova terminal.

El Moll de Balears serà un fracàs?
Tant de bo ho fos. Sabem que el Port el potenciarà i ho vendrà com el futur dels creuers. En cap cas ho vendran com fracàs, malgrat la gran despesa pública que s’hi pugui fer. Sempre parlen de beneficis milionaris en termes macroeconòmics. D’aquests diners, la majoria es queden al Port de Tarragona, que recordem que depèn de l’Estat. Llavors, aquests diners no entren a la xarxa monetària del municipi. El que sí que s’endú Tarragona és la contaminació i la massificació turística.

Com valoreu el topall de 200.000 creueristes que es proposa l’Autoritat Portuària per fer un estudi sobre l’impacte d’aquest sector a Tarragona?
És un despropòsit. Ho aconseguiran ràpidament gràcies a les prohibicions de Barcelona. En el seu dia, les seves previsions eren de 150.000 creueristes pel 2025. Abans de la pandèmia ja hi van arribar. No cal esperar als 200.000 o 250.000 visitants per fer estudis, podem fixar-nos en altres anàlisis que s’han fet a altres indrets i que evidencien que els creuers no són positius.

Tarragona es convertirà en Barcelona?
Serà una minibarcelona. A més, Barcelona té la capacitat de retenir els creueristes que baixen del vaixell. Tarragona, en canvi, té un bon grapat de turistes que arriben al Port i marxen a PortAventura o fins i tot a Barcelona. Que ensenyin els seus estudis i que expliquin com s’han fet.

Des de la seva associació teniu dades sobre les emissions dels creuers a Tarragona?
No. És una reclamació que fem, ja que no hi ha mesuradors de la qualitat de l’aire. Moltes dades no es fan públiques. A més, no tan sols s’haurien d’instal·lar als molls, sinó també a la ciutat, perquè la contaminació es mou amb l’aire. Hem de saber les emissions totals i aquelles que la ciutadania respira. Aquests estudis no es fan perquè saben que van en contra seva.

La legislació permet que no es facin aquests estudis?
Clar. Tot i que fos obligatori, s’hauria de controlar que es fes i la manera de fer-lo. Per exemple, tots els ports han de tenir un sistema bypass pel moviment de sorra, i cap en té. Tot s’ha de regular, però després s’ha de fer complir la normativa.

L’Autoritat Portuària de Tarragona és una institució transparent?
No. L’Autoritat Portuària no és una institució transparent. Donen les dades que els hi agraden. En el món dels creuers sempre es parla dels creueristes de trànsit i dels de port base; els primers són els que estan de pas i els segons són els que es queden a la ciutat un temps. Els de Tarragona són de trànsit, que deixen un benefici irrisori. A Barcelona, Calvet treu pit perquè tenen molts de port base, però a Tarragona això no es menciona, ja que és molt difícil que dos ports tan propers tinguin molts creueristes d’aquest tipus a cada indret. A Tarragona, aquestes dades no es donen, no sabem el tipus de creuerista que ve a la ciutat. Tampoc controlen les persones que baixen de l’embarcació. La informació que tenim les trèiem dels diaris.

Tarragona com pot treure’s la bandera negra per la contaminació de les platges amb microplàstics?
Té molta feina, però es podria fer en poc temps si s’ataqués el problema d’arrel. Els pellets (microplàstics) vénen d’un complex industrial determinat que tots sabem. Hem de centrar els nostres esforços allà. Moltes d’aquestes boletes de plàstic vénen de les pèrdues diàries de la indústria química, ho he vist amb els meus propis ulls. Quan netegen amb aigua o plou, els pellets acaben a les rieres i al mar. En comptes del projecte voluntari que impulsen les químiques, hauria de ser una obligació. No haurien de perdre ni una sola unitat. La indústria química segurament es defensarà posant les culpes als transportistes, però el seu marge de benefici és tan petit que ja es preocupen de no perdre gaire mercaderia. En canvi, a la química li és igual perdre un quilo de microplàstics, ni se n’adonen.

Com es pot evitar aquesta problemàtica?
Millorant els sistemes de la mateixa química i dels filtres pluvials, així com apostant per un altre material que no fos plàstic.

Quina és la situació a Tarragona respecte a l’abandonament d’animals?
Malament. Tenim una protectora que no té els recursos necessaris ni pels animals que atenen. Les instal·lacions no tenen el volum ni la qualitat adequada per un municipi com Tarragona. Està en una deixadesa total. És penós. Els voluntaris fan màgia. Sovint posen diners de la seva butxaca. L’Ajuntament hauria de potenciar-ho econòmicament i millorar les instal·lacions. L’administració podria cercar col·laboracions i convenis per a ajudar els voluntaris. Sabem que estan mirant d’aconseguir ajuts, però potser no és suficient. A més, es va pensar en la possibilitat de traslladar la protectora a les gavarres, tot i que no hi ha res oficial.

L’Ajuntament de Tarragona s’hauria d’implicar més en la protectora?
Molt més. L’Ajuntament té competència directa amb la gossera, unes instal·lacions molt petites que estan en condicions deplorables. Allí van els animals que acaben de recollir del carrer. Pel que fa a la protectora, el Consistori delega competències a una entitat, tot i que l’edifici és de titularitat municipal. Aquesta entitat t’ho pot gestionar, però l’has de dotar de recursos suficients.

Quin és el nombre d’abandonaments d’animals?
És un nombre constant. En època de pandèmia va augmentar per l’excusa de sortir de casa per treure el gos. S’hauria de fer més pedagogia i fer entendre a la població que els animals no són una joguina. Els gossos s’impliquen i creuen en la persona, són conscients de com és la vida a la protectora.

Què implica el fet que els animals ja no siguin considerats béns?
Legalment implica molt. Comencen a tenir drets i se’ls ha de tractar amb uns mínims. Ara manca un control i un seguiment de segons quines conductes. Esperem que aquesta problemàtica baixi gràcies a les penes més severes. Moltes persones no cuiden els seus animals perquè no es poden permetre anar al veterinari, aquí tenim una altra gran qüestió.

Què proposen amb el projecte de renaturalització del riu Francolí?
Fer que el riu torni a les condicions naturals. A Tarragona, el Francolí més aviat sembla un canal perquè està tot empedrat. Un riu ha de tenir el seu bosc de ribera. Tenim situacions d’estiu on el riu va sec i la gespa del costat s’està regant. És una mica incoherent. Aconseguir que el Francolí es renaturalitzi ajudarà a millorar la qualitat ambiental i la vida de les persones. També volem que hi hagi aigua constant. A Tarragona, hi ha trams secs per la sobreexplotació dels aqüífers, tant per a ús de rec com per a les químiques.

El projecte va ser presentat i acceptat per l’Ajuntament de Tarragona, i ara rebrà els fons next generation. La renaturalització del Francolí ha estat el pilar que ha permès al Consistori obtenir aquests fons europeus que també destinarà per a altres afers. Tenim 3,3 milions d’euros per millorar l’entorn de la ciutat.

No obstant, hem de lluitar per disposar d’aigua constant al Francolí. És l’únic punt que l’Ajuntament no va acceptar. El projecte incloïa la construcció d’un terciari a la depuradora per bombar aigua riu amunt per a assegurar que hi hagués bon cabal tot l’any. Això no es farà i creiem que al govern municipal li ha faltat valor per a acceptar-ho dins de la iniciativa. L’Agència Catalana de l’Aigua donava el seu vistiplau i de fet està construint aquests terciaris en altres llocs.

Per què l’Ajuntament s’hi va negar?
No ho sabem. Van dir que no ho veien viable. Un riu sense aigua és un riu mort. Això té afectacions a la fauna. Hi ha amfibis i altres animals com l’anguila que estan protegits per llei a causa del seu perill d’extinció. En l’àmbit internacional s’està fent molta feina per defensar aquestes espècies, i a Tarragona les estem deixant morir.

Podrien presentar el projecte a altres municipis?
Sí, és una altra opció. Ens plantegem anar a Constantí. Molts Ajuntaments reclamen aquestes depuradores amb les millores que comporten. Ens ha estranyat que el de Tarragona no l’hagi volgut. Volem un conveni amb el govern de Tarragona per fiscalitzar i seguir dia rere dia el desenvolupament de l’obra. No volem rebre diners, tan sols controlar el projecte.

PUBLICITAT



REDACCIÓ16 Juny, 2022
NDP2-600x400-1.jpg

Les empreses químiques de Tarragona han participat en una jornada tècnica sobre com evitar la contaminació del medi ambient amb microplàstics, anomenats pellets. L’objectiu d’aquesta trobada, que va tenir lloc ahir al Palau de Congressos, va ser conscienciar les companyies sobre aquest problema, especialment important al territori. A la jornada van assistir més de 100 professionals de la cadena de valor i logística, representant més de 65 organitzacions i empreses diferents.

El director dels Serveis Territorials d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat a Tarragona, Àngel Xifré, va ser l’encarregat d’obrir la sessió. Posteriorment, el director de Medi Marí del Centre d’Estudis de Ports i Costes del CEDEX (organisme que depèn del MITERD i del MITMA), José Francisco Sánchez González, va fer una primera aproximació al marc regulador sobre els pellets al medi ambient, oferint una panoràmica de quina és la situació a Tarragona.

El va seguir el responsable d’Afers Públics i Sostenibilitat de Plastics Europe a la Regió Ibèrica, Juan Ruiz, que va informar sobre el marc regulador europeu en relació amb la temàtica. En les dues intervencions següents es va presentar la iniciativa OCS (Operation Clean Sweep®), el programa voluntari de la indústria basat en bones pràctiques de neteja i control que a Espanya coordina ANAIP. Totes les empreses productores i bona part de les transformadores a Espanya ja estan adherides a OCS i a la jornada es va incitar a totes les empreses assistents a sumar-s’hi i a aplicar les mesures necessàries en cada cas per evitar les fuites de gransa al medi ambient.

En aquestes dues ponències, que van anar a càrrec de Mònica de la Cruz, directora de Qualitat d’ANAIP, i de Ricardo Pascual, director de Certificació de Productor d’AENOR, també es va informar els assistents sobre el nou sistema de certificació del programa OCS que permet garantir, mitjançant auditoria externa, l’efectiu compliment de les mesures i dotar-lo, per tant, de més efectivitat i credibilitat.

Finalment, després d’un torn de preguntes i col·loqui en el qual els integrants de la cadena de valor dels pellets van poder plantejar els seus dubtes, el líder del projecte Zero Pellet Loss de l’AEQT, Anton Rovira, va presentar les conclusions i va tancar la sessió recordant el fort compromís del sector dels plàstics per lluitar contra la pèrdua involuntària de pellets.

PUBLICITAT




REDACCIÓ15 Juny, 2022

És una realitat. Les platges de Tarragona es troben entre les més contaminades del món. Segons l’informe de banderes negres d’Ecologistes En Acció, el nostre litoral multiplica per cinc els nivells mitjans de microplàstics al mar, situant-nos en dades semblants a les del Líban o Israel. L’estudi, que està basat en l’anàlisi del grup Tecnatox, culpabilitza el polígon petroquímic, el Port de Tarragona i les depuradores i plantes d’aigües residuals.

I és que la contaminació la descobrim en forma de pellets, uns microplàstics d’entre un i cinc mil·límetres que sura per tota la costa marítima fins a acabar a la sorra o en el fons marí. En el pitjor dels casos, aquest material acaba sent ingerit per peixos i mariscs que alhora acaben a la panxa dels tarragonins. L’informe delimita la zona contaminada fins al cap Salou, ja que aquest element fa de barrera natural.

Per tot plegat, Ecologistes En Acció ha reconegut negativament el nostre litoral amb una bandera negra. Com a solucions, proposen fer un control més exhaustiu del tractament de residus i emissions, així com reduir aquests dos elements. L’estudi també recomana la implantació de millors sistemes de tractament de residus.

PUBLICITAT




REDACCIÓ19 Maig, 2022
iqoxe-1280x960.jpg

El director del complex de DOW a Tarragona, Ignasi Cañagueral, i el director general d’IQOXE, José Manuel Segura, han participat en la comissió d’Acció Climàtica del Parlament. L’objectiu és explicar els projectes que tenen per reduir les emissions de CO₂, ja que les dues empreses formen part de les 15 companyies més contaminants de Catalunya. En aquest sentit, les dues entitats han assegurat que continuaran superant els límits de drets d’emissions de gasos d’efecte hivernacle fins que no hi hagi canvis tecnològics.

Cañagueral ha exposat que estan desenvolupant un pla perquè el 2035 el 100% dels productes fabricats per DOW siguin reciclables. “Hem d’aconseguir que els residus siguin matèries primes“, ha dit. Entre els plans de la companyia hi ha descarbonitzar els ‘crackers‘ (torxes), els elements que més CO2 produeixen. La química nord-americana genera un milió de tones de CO₂ anuals, en gran part per aquestes torxes.

“Són difícilment descarbonitzables si no es fan canvis estructurals”, ha avançat el director. Les opcions passarien per l’electrificació o per l’hidrogen. Dues alternatives que, segons ha indicat, el dia d’avui estan lluny de ser una realitat. “Encara no tenim la tecnologia. Necessitem molt hidrogen en un ‘cracker‘ i el necessitem tot l’any, això vol dir que s’haurà d’emmagatzemar. Són reptes que hi ha damunt la taula”, ha remarcat.

“Per electrificar un ‘cracker‘ calen més de 500 megawatts i fer-ho amb renovables és un repte majúscul. Ja veurem si seran elèctrics o d’hidrogen, però probablement l’hidrogen té més opcions de materialitzar-se”, ha pronosticat. Amb tot, ha destacat que “qui no faci els deures, no té futur”.

L’impost sobre el CO₂ del Govern ha estat un dels elements tractats per les empreses, que han criticat la “falta d’harmonització” de les taxes entre els diferents territoris, i han assegurat que a causa d’això Catalunya és “menys competitiva”. Segura, per la seva banda, ha demanat que el suport dels governs “per tenir subvencions per tirar endavant els canvis” en matèria mediambiental.

PUBLICITAT




REDACCIÓ28 Febrer, 2022
Ciutat-30-2.jpg

L’Ajuntament de Tarragona ha començat a plantejar els primers passos per a la creació d’una zona de baixes emissions a la ciutat, per tots aquells vehicles amb més de 15 anys i que siguin considerats com a més contaminants. Tot i que encara no es coneix quina serà la zona o les zones on el trànsit quedarà limitat, el consistori ja ha activat els processos per aquesta mesura.

Segons ha pogut saber aquest mitjà, el projecte liderat per l’àrea de Territori i Mobilitat es troba en mans del departament de contractació. Es tracta d’una qüestió prioritària per l’executiu de Pau Ricomà, ja que els municipis de més de 50.000 habitants hauran de tenir zones restringides als vehicles més contaminants a partir del 2023, tal com marca la nova llei.

Ara mateix des de l’Ajuntament s’està realitzant els primers passos per definir quins carrers i avingudes es veuran afectades per aquesta nova mesura, que també vol impulsar altres tipus de mitjans de transport, com l’autobús o els vehicles de mobilitat personal (VMP), que ja disposen d’una primera xarxa de carrils bici (qüestionada per alguns ciutadans).

Des del consistori tarragoní també s’ha previst una actualització del pla de Mobilitat Urbana i Sostenible. A més, tot es podria incloure en un projecte finançat pels fons Next Generation que s’atorgaran a la capital de la demarcació. Caldrà veure com avança aquest nou pla, però Tarragona camina cap a la mobilitat sostenible.

PUBLICITAT


REDACCIÓ24 Febrer, 2022
16408481370276-1280x720.jpg

Reus crearà una zona de baixes emissions on es restringirà l’accés dels vehicles més contaminants abans de 2024. La revisió del pla de mobilitat urbana determinarà el seu perímetre, on s’instal·laran punts de control d’accés dels vehicles i en comprovaran l’etiqueta ambiental.

El projecte, amb un pressupost de 532.431 euros cofinançat pels fons europeus i l’Ajuntament, es complementarà amb la instal·lació de sensors de qualitat de l’aire i soroll o la inversió en un sistema informàtic amb geolocalització.

Aquestes són dues de les apostes per les quals el consistori reusenc rebrà 4.777.560 euros dels fons europeu Next Generation i que segons l’alcalde Carles Pellicer “suposaran una injecció per a les polítiques de mobilitat sostenible”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ18 Gener, 2022
RIERA-CONTAMINADA.jpg

Es tracta d’una de les rieres més importants de la demarcació de Tarragona. La riera de Maspujols ha protagonitzat diferents episodis, ja que és una de les avingudes d’aigua que baixen sense cabal fix d’aigua i permet als veïns de les poblacions del Baix Camp fer diferents activitats i sempre està força concorreguda. Però l’últim episodi espanta.

A la redacció de larepúblicacheca.cat han arribat unes imatges impactants de la riera, on un veí denuncia la troballa de diferents elements contaminants en un dels trams de la via fluvial. Segons aquest testimoni es tractaria d’elements de construcció molt perillosos com la uralita, amiant i diferents fibres sintètiques que poden arribar a ser molt tòxiques.

El testimoni també denuncia la passivitat de les diferents autoritats polítiques i policials del territori davant d’aquesta situació. Cal recordar que és una zona de pas de molta gent i que, en cas d’avinguda d’aigua, tots aquests residus acaben al mar. Preocupació, enuig i cabreig. Fins quan?

VÍDEO

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ11 Gener, 2022
WhatsApp-Image-2022-01-11-at-11.29.49-AM-1280x960.jpeg

Un cartell de campanya de Vox es podreix al sol

El títol d’una de les pel·lícules amb més èxit de la història del cinema modern és bastant recurrent de vegades. Cada cop és més habitual el fet de veure restes de cartells publicitaris en avançat estat de descomposició pels diferents carrers i avingudes de les localitats de la demarcació de Tarragona.

De fet, és el cas d’aquesta imatge. Un cartell de campanya de Vox per a les eleccions del passat 14 febrer al Parlament de Catalunya, segueix en peu. Bé, més aviat continua dret “d’aquella manera”. Com es pot observar a plena llum del dia, l’estat és força lamentable i poc queda visible ja d’aquell cartell.

A banda que ben aviat farà un any d’aquells comicis, aquest tipus de publicitat en descomposició -en aquest cas pròxim a l’Anella Mediterrània- creen imatges que no són gaire agradables de veure, a més de la contaminació i el risc que poden suposar aquests cartells de grans dimensions que es podreixen, sense que ningú faci res.

PUBLICITAT


REDACCIÓ24 Maig, 2021
IMG_20180625_161057_952-1024x768-1.jpg

Les mostres més properes a la boca del port són les que registren valors més elevats en les tres matrius ambientals, aigua, sediments i sorra.

Un estudi de la URV publicat a la revista científica The Science of the total Environment, ha analitzat la mida, la quantitat, la morfologia i la composició de les partícules de plàstic que es troben a la sorra de les platges de Tarragona, en els seus sediments submarins i a les aigües superficials, des de la punta de la Móra fins a la Pineda. Amb lestudi s’ha analitzat la contaminació dels microplàstics marins des d’un punt de vista integrat, que inclou aigua de mar superficial, sorra de platges i sediments.

Tenint en compte que la costa daurada té una pressió alta per la indústria, l’urbanisme i el turisme, un problema emergent és la contaminació per plàstics i microplàstics. Per això, el grup de recerca TecnAtox de la URV ha investigat sobre aquestes partícules marines.

A la costa de Catalunya hi ha nivells de microplàstics més elevats que en la majoria d’àrees de la Mediterrània i oceans. És un problema que els investigadors preveuen que anirà a més, ja que “aquests plàstics tardaran molts anys a degradar-se i contínuament n’alliberem a la mar”, explica Joaquim Rovira, un dels investigadors que han participat en aquesta recerca.

Aquest fet, que corrobora el mar Mediterrani occidental com a regió d’acumulació de microplàstics, el provoquen dos factors principals: d’una banda, el Mediterrani com a mar tancat amb molta pressió humana i, d’una altra, els corrents d’aigua que apleguen plàstics entre la costa espanyola i les Illes Balears.

 

PUBLICITAT

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter