REDACCIÓ27 Abril, 2015

Amb les eleccions al tombar és quan els polítics llueixen el millor dels seus somriures. Ara bé, mirant de prop te n’adones de que alguns necessiten alguns consells per tenir cura de la seva boca. Aquí deixo uns quants per si us poden servir d’ajuda.

La rutina diària de de rentar-se les dents, molt pocs la duen a terme correctament. I és que no és tan senzill com sembla. La majoria mou el raspall de dreta a esquerra, aconseguint així fer-se mal bé les genives. Els moviments han de ser de dalt a baix, de dins a fora girant el canell uns 45º, la cara externa i l’interna, la superfície de masticació i la llengua (millor mireu el dibuix). Es convenient passar el fil dental, no sabeu la de sorpreses que us podeu trobar.

Ja sé que lo de “l’obre fàcil” dels envasos és una utopia, però per això s’han inventat les estisores. Fer servir les dents per obrir coses no va bé. Tampoc mossegar-se les ungles. A banda de deixar-te unes ungles horroroses, desgasta les dents. raspallar_dents

Quelcom que no puc patir, veure algú mossegant glaçons. Ahhh… Quina mania!

El canvi brusc de temperatura i la duresa del glaçó podria fer que la dent es fracturés. Igual de dolent és l’abús de les begudes carbonatades i ensucrades. Molts ens rentem les dents després de menjar, però gaire sempre ens oblidem de fer-ho després de consumir un refresc. Per no parlar del mal que aquest tipus de begudes li fan a les genives . I els que mosseguen la llimona de la beguda quan s’acaben el refresc? Però, perquè? Sapigueu que l’àcid de la llimona descalcifica les dents. Si us agrada la llimonada, millor beveu-la amb canyeta.

I finalment, en campanya electoral és fàcil abusar del cafè o del té, procureu disminuir la seva dosi, per la salut en general i per les dents en particular, ja que són productes que les tenyeixen i fa lleig. Tingueu en conte que els electors ens fixem molt en la imatge que transmeteu, gairebé més que en els programes electorals que ja no se’ls creu ningú.

Yolanda SERRA
Educadora per a la Salut

REDACCIÓ16 Març, 2015

Qui no ha sentit mai l’expressió: els nens són cruels… Des de sempre, el més alt, o el més grassonet, ha estat diana d’una pluja de fletxes feridores i rialles mordaces.

Fa uns dies llegia la ressenya del llibre d’un psicòleg estatunidenc ,especialista en nens, anomenat Clark Pickart. Segons Pickart, el que motiva aquesta crueltat en alguns nens és, ni més ni menys, una estratègia per tal de desviar l’atenció sobre ells mateixos i la seva aparença. És a dir, el que motiva aquest comportament és la necessitat de protegir la seva pròpia autoestima. Si ataquen, eviten ser agredits primer.

Ok, partim d’aquest plantejament: teòricament, és un fet: alguns nens necessiten ser cruels per “supervivència”. Ara bé, què fem amb l’autoestima de l’assetjat?

De petita, em va tocar ser la grassoneta de la classe. Encara recordo les males estones que alguns companys em feien passar a l’hora del pati. Afortunadament, els meus pares varen reaccionar a temps. En vista de la passivitat del director del centre, que afirmava que tot m’ho inventava per cridar l’atenció, em van canviar de col·legi. Aquí es va acabar el problema.

Jo vaig tenir molta sort però, tot i així, reconec que sempre m’ha quedat certa preocupació pel pes i l’autoestima ressentida.

D’un temps cap aquí, se’n parla molt de les maleïdes pàgines pro-anorèxia i pro-bulímia, que amagades sota els pseudònims “Ana” i “Mia”, aconsellen a les seves seguidores (el 80 % de són noies menors d’edat) sobre què fer per treure’s la gana o per vomitar sense aixecar sospites. Proposen dietes perillosament restrictives i obren fòrums on les princeses (que així es diuen les seguidores) deixen les seves propostes per ser més Skinny (prima) .

A l’abril del passat any, Lidia Amella, mare d’una princesa que s’havia deixa’t caure als braços de l’”Ana”, va endegar una iniciativa a la plataforma Charge.org i que, a dia d’avui, compta amb més de 200.000 signatures. Poc a poc s’han anat tancant moltes pàgines. El problema és que tanques una i s’obren tres en forma de bloc, de web, canal Youtube, Facebook… L’objectiu d’aquesta mare és el d’arribar a les 300.000 signatures i de la seva ma van associacions tant importants com l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia i Protégeles.

Però qui hi ha darrera d’aquestes pàgines? Qui és l’encarregat de crear els seus continguts? Poden ser persones malaltes decidides a arrossegar a d’altres cap a la seva obsessió, però també poden amagar-se psicòpates oportunistes amb interessos comercials o sexuals.

Torno als pares de les persones vulnerables, dels nens assetjats i amb baixa autoestima. La millor vacuna perquè un fill no vagi a cercar amistats perilloses a la xarxa és l’EDUCACIÓ. Educar, per una banda, a ser crítics amb la publicitat i amb els mitjans, però també, l’educació en VALORS, valors com el respecte i la tolerància i sobretot, sobretot, hem de fer-los saber que són importants per nosaltres i quant n’estem d’orgullosos, per tal de que la seva autoestima estigui sempre on ha d’estar, ni per sobre ni per sota.

Yolanda SERRA
Educadora per a la Salut

REDACCIÓ23 Febrer, 2015

Feia anys que no em submergia entre els bafs d’una olla d’aigua calenta amb eucaliptus per tal de poder aclarir les meves vies respiratòries. Estic que em surt el suc de taronja per les orelles…

Les abelles s’estan extingint i és per culpa meva, de tota la mel i tot el pròpolis que estic engolint… I res! La maleïda grip no vol marxar! Serà veritat que dura set dies facis el que facis?

La setmana en que s’estrenen les Cinquanta ombres de Grey, jo pateixo els cinquanta virus de la Grip. I creieu-me, també em sodomitzen i em fan tremolar, i em lliguen al llit, i em fan cridar ai, ai, ai…

Tot va començar dilluns passat, quan de cop i volta em vaig trobar tremolant al sofà amb 39 de febre. A l’endemà, un mal de gola, una tos seca, un mal d’ossos… I va la metgessa i em diu que tractament simptomàtic. Simptomàtic? Però si tinc tots els símptomes del món! Mai m’havia sentit com una yonki fins fa dos dies, quan vaig entrar a la farmàcia a demanar que em donessin el més fort que tinguessin. El més fort per a què? Per a tot! Vaig contestar.

El pitjor de tot és, que com a bona epidèmia, la està patint tot quisqui. Tothom que em truca a veure com estic em diu que també està fotut o ja l’ha passat.

Si sou dels afortunats que heu aconseguit torejar als maleïts virus, eviteu visitar als malalts, ells ho entendran.

I si, malauradament la grip t’ha enxampat , doncs no et queda una altre que:

En primer lloc, evita més contagis. Tapat el nas i la boca en esternudar i després, rentat les mans amb aigua i sabó.

No comparteixis ni gots, ni plats, ni coberts, ni mals vicis.

Fes repòs (et durarà set dies més o menys, paciència). Si vols accelerar el procés pots provocar l’efecte contrari .

Veu molts líquids, especialment aigua, sucs de taronja, infusions, sopeta de la mama… Evita els làctics, aquests provoquen mucositats i ja tens prou amb les que tens.

Evidentment, res de fumar ni beure alcohol (no, aigua del Carme tampoc).

Si noteu que empitjoreu als quatre dies de començar el quadre gripal, truqueu al vostre metge.

Bé doncs, que sigui lleu.

Salut!

Yolanda SERRA MARTÍNEZ
Educadora per a la Salut

REDACCIÓ9 Febrer, 2015

Qui no s’ha trobat mai estar dinant i veure que algú s’ennuega? La persona afectada està passant un moment d’angoixa absoluta i, què és el que fem? Va si, què és el què fem? Copets a l’esquena, oi que si? Doncs no, no i no! Mai s’han de donar copets a l’esquena d’una persona a qui un tros de menjar li està jugant una mala passada. Ben al contrari, podríem empitjorar la situació.

L’altre dia mi vaig trobar i l’ennuegada vaig ser jo. Durant un dinar familiar, van explicar un acudit i, a la primera riallada, un tros de calamar se’m va travessar.

Al començament pensaven que l’acudit em feia molta gràcia per la manera en que movia les mans, una gràcia desproporcionada (doncs era ben dolent), però quan van veure que començava a posar-me vermella, en un acte heroic, algú (no desvetllaré a l’assassí potencial) se’m tirà al damunt i començà a donar-me cops a l’esquena, cosa que accentuà bastant més la meva angoixa.

La teoria me la sabia, estossegar ben fort. Vaig mirar al cel i, com a l’acudit de l’Eugenio, li vaig preguntar a Déu nostre Senyor si hi havia algú més que em pogués salvar. Davant la manca de resposta, vaig treure forces (encara no sé d’on) i vaig tossir com si m’hi anés la vida (que mi anava). De cop i volta, com un projectil, va sortir disparat aquell tros de cefalòpode arrebossat amb ganes de venjança. No més hagués faltat sentir dir a ma mare que amb el menjar no s’hi juga…

Deixeu-me doncs que us expliqui, de manera molt breu, què s’ha de fer davant un ennuegament.

Si la víctima pot tossir, el millor és no intervenir per tal de deixar que el reflex de la tos faci el treball per si sol. Si pot tossir, vol dir que pot passar aire.

En contra del que moltes persones creuen, és molt important NO DONAR COPS A L’ESQUENA. La única cosa que podem aconseguir és que l’objecte traïdor (també anomenat cos estrany), es desplaci cap endins i acabar-la de pifiar.

Si la persona no pot tossir és que les vies respiratòries estan obstruïdes. Llavors, realitzarem la famosa maniobra de Heimlich, que consisteix en posar-se darrera de la víctima, rodejar-la i, amb el puny a la mitat de l’estèrnum, empènyer cap a dins i cap a dalt amb decisió (endavant vídeo).

Si la víctima ha perdut la consciència, la estirarem al terra practicant cinc pressions fortes amb el palmell de la ma al mateix lloc, en mig de l’estèrnum.

I, si us plau, mirar l’espectacle no salva vides així que, si et trobes en aquesta situació i ja hi ha algú realitzant els primers auxilis, però no d’ensurt, TRUCA AL 112.

Us deixo un vídeo perquè pugueu aprendre la maniobra de Heimlich correctament. No serà una pèrdua de temps, us ho asseguro:

Yolanda SERRA
Educadora per a la Salut

REDACCIÓ20 Gener, 2015

Sempre he trobat una estupidesa identificar les coses de nens o de nenes en funció dels colors blau o rosa. Detesto les joguines sexistes. Sóc partidària de que els nens plorin i no m’agrada l’educació diferenciada (ho diu una que no va anar a classe amb un noi fins a la universitat).

I és que, més enllà del coneixement purament biològic, trobo fonamental educar a nens i nenes, des de ben petits, en aspectes sexuals mitjançant una informació rigorosa, objectiva i complerta; tant a nivell biològic, com psíquic i social, entenent la sexualitat com un acte de comunicació humana, font de salut, afectivitat i, també, es clar, de plaer.

Tot això ho dic inspirada per l’enrenou que s’ha muntat a Suècia arrel de l’emissió d’un curt que proba d’educar als nens sobre el seu propi cos mitjançant uns penis i unes vulves ballant al ritme d’una cançó d’allò més enganxosa. El clip forma part d’un programa infantil anomenat “ Bacillakuten” de la televisió pública SVT, i ha esdevingut un fenomen viral a les xarxes.

Encuriosida pel rebombori, m’he posat a veure altres programes de la mateixa sèrie i us he de dir que, com educadora sanitària, m’han semblat d’allò més genials. Cada programa tracta en profunditat una part del cos al llarg de vint-i-cinc minuts.

Per exemple, el programa que tracta del peu, no? Doncs parlen de l’anatomia del peu, qui és l’especialista que tracta els peus, com s’han de tallar les ungles i com evitar l’aparició de fongs. Un altre programa explica l’Ebola d’una manera intel·ligible per a nens de manera magistral… Ja m’agradaria a mi que, a casa nostra, poguéssim comptar amb programes tan educatius com aquest.

El que no entenc és tanta polèmica pel vídeo dels penis i les vulves. No és gens ofensiu. A veure quan comencem a entendre que una bona educació sexual comença des de ben petits. A més a més, vinga, que el conte de l’abella i el de la cigonya ja no se’l creu ningú…

Salut!

Yolanda SERRA

El vídeo: Snipp i Snopp

REDACCIÓ20 Octubre, 2014

TITOL_tardor

Yolanda SERRA, Educadora sanitària

M’encanten les bogeries

Té una mira expressiva. És somrient i agradable. Mai té un no com a resposta. Però és una dona amb molt de caràcter. No perd el temps amb futileses. Li agrada comunicar i considera que s’ha de ‘provar’ de tot per després parlar amb coneixement de causa. Comunicadora nata, la Yolanda considera que es pot fer molt per aquest país que estima. Diu que li agrada estar ben acompanyada. Si ha de menjar sola, s’ho estima més fer-ho dreta.

REPÚBLICA CHECA – Una paraula que la identifiquis amb la tardor?

YOLANDA SERRA – Romanticisme

RC – Un record de tardor de la teva infantesa.

YS – La castanyera a la porta del col·legi i la paperina de castanyes calentes a les mans. Llavors ja feia fred per Tots Sants (ara anem a la platja…)

RC – El teu paisatge idíl·lic…

YS – La cala de la Penya Tallada, al Cap Salou. No cal anar gaire lluny

RC – Dorms amb pijama i mitjons?

YS – No… Només tinc un pijama i el reservo per quan viatjo fora de casa. Samarreta vella i calcetes

RC – Quins canvis fas al teu armari?

YS – Pocs, els texans no es mouen. Canvia la màniga curta per la llarga, desapareixen els vestits de platja i apareixen les botes (m’encanten les botes). Viure a Salou et permet vestir informal tot l’any i això és fantàstic

RC – Una pijada típica de la Tardor.

YS – Em fan mania les “pijades” tot l’any

RC – T’agrada el conte de la Castanyera?

YS – Si! És molt nostre. M’agraden els contes… Però detesto els “cuentistes”

RC – Una recepta amb castanyes…

YS – Ufff… Les castanyes torrades i prou

RC – El que no deixes de fer encara que sigui tardor?

YS – Caminar per la platja, ho faig gairebé cada dia de l’any

RC – El teu color predilecte?

YS – El blanc,el violeta i el taronja (no sabria amb quin quedar-me)

RC – És de bojos fer…

YS – Depèn, no sé… m’encanten les bogeries. Jo n’he fet moltes i espero fer-ne moltes més.

RC – Què no pot faltar a la taula?

YS – Una bona companyia. No m’agrada dinar sola. Si ho he de fer, menjo de peu a la cuina

RC – Un complement imprescindible?

YS – Un fulard

RC – Què portes a la cartera?

YS – Què no porto a la cartera… acabaríem abans. Per deformació professional, una petita farmaciola; caramels per la gola, les ulleres de sol, les de veure, una ampolla petita d’aigua, unes galetes integrals, un fulard, les claus de casa i pocs diners. La meva esquena ho agraeix.

RC – La darrera vegada que has resat el Pare Nostre?

YS – Fa un moment, abans de començar aquesta entrevista

RC – Series voluntària pel 9-N?

YS – No… Aniria a votar, però els diumenges són per la família.

RC – Tres desitjos inconfessables?

YS – Vols que et confessi desitjos inconfessables?Vinga va: Una nit amb Kenneth Branagh, ser la Blanca de Mar i Cel i entrevistar al periodista Ricard Checa

RC – El darrer refredat…

YS – Fa anys! Toco fusta. Prenc pròpoli cada dia.

RC – Què et fa mania?

YS – Dormir amb pijama i mitjons

RC – Amb qui no t’importaria passejar sota la pluja?

YS – Passejar no, millor ballar!Amb les meves filles, fer el boig, saltar, cridar, cantar!

RC – Et quedes amb cara de moniato quan…

YS – Quan la meva filla de quatre anys parla dels seus nuvis; és per morir-se

RC – Tens al·lèrgia a…

YS – L’estupidesa, a la hipocresia, als somriures superficials, a la gent que no mira als ulls quan et parla, a la gent que va regalant consells… Paro ja?

REDACCIÓ10 Febrer, 2014

Máximo González Jurado vindria a ser, per les infermeres i infermers d’aquest país, el que Voldemort pels mags de Hogwarts: “aquell que no s’ha d’anomenar”. A mi, personalment, quan sento el seu nom, comencen a sortir-me unes ronxes, un prurit generalitzat… Per aquells que no coneguin al personatge, permeteu-me que us el presenti. Don Máximo, Il dottore en endavant, és el president del Consejo General de Enfermeria des de fa més de 25 anys, un d’aquells que no treus ni amb aigua calenta, un mafiós a qui no li tremola el pols a l’hora de repartir caps de cavall a tots aquells que el “traeixen” tractant d’obrir finestres perquè entri aire fresc.
Mil caràcters es queden curts per tal d’explicar els “tejemanejes” del personatge. Ara bé, una sent una mena d’orgasme emocional quan veu que els draps bruts es comencen a ventilar. Ja el passat estiu van ser diversos els mitjans que van donar a conèixer la implicació de Il dottore a la trama Gürtel per un suposat blanqueig de diners mitjançant una operació urbanística. Però és que, més enllà dels seus vincles empresarials amb la Gürtel, en una sentència recent del Suprem, es discuteix la legitimitat de González afirmant que la seva presidència al Consejo General és il·legal des del 2010. Bé, d’afegitó, ara és l’Udef (Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal) qui informa d’una sèrie de viatges de plaer (i en família) dels que el susdit s’ha beneficiat. I no s’ho perdin, organitzats per l’agencia de viatges Pasadena Viajes SL. Si senyor, agencia implicada a la trama Gürtel. El millor de tot: a nom de qui es facturava? Han encertat, a nom del Consejo General de Enfermeria. Qui li ha costejat els viatges de plaer al Il dottore?, els més que putejats (perdó) infermers d’aquest país que s’han de pagar els viatges de la seva pròpia butxaca, però, en aquests casos, per cercar feina fora del país. No anem bé.
Yolanda SERRA
Informadora Sanitària

Arxius de Yolanda Serra | Diari La República Checa

xxx Partners

UN BON SOMRIURE POT DONAR VOTS

L’ANA I LA MIA

FORTA I PODEROSA GRIP

Com salvar la vida a algú que s’ennuega?

Penis i vulves amb molta marxa

OLOR DE TARDOR: Yolanda SERRA, Educadora sanitària

Yolanda SERRA, Educadora sanitària

M’encanten les bogeries

YOLANDA SERRA: "Desmuntant màfies"