REDACCIÓ
Qui no ha sentit mai l’expressió: els nens són cruels… Des de sempre, el més alt, o el més grassonet, ha estat diana d’una pluja de fletxes feridores i rialles mordaces.
Fa uns dies llegia la ressenya del llibre d’un psicòleg estatunidenc ,especialista en nens, anomenat Clark Pickart. Segons Pickart, el que motiva aquesta crueltat en alguns nens és, ni més ni menys, una estratègia per tal de desviar l’atenció sobre ells mateixos i la seva aparença. És a dir, el que motiva aquest comportament és la necessitat de protegir la seva pròpia autoestima. Si ataquen, eviten ser agredits primer.
Ok, partim d’aquest plantejament: teòricament, és un fet: alguns nens necessiten ser cruels per “supervivència”. Ara bé, què fem amb l’autoestima de l’assetjat?
De petita, em va tocar ser la grassoneta de la classe. Encara recordo les males estones que alguns companys em feien passar a l’hora del pati. Afortunadament, els meus pares varen reaccionar a temps. En vista de la passivitat del director del centre, que afirmava que tot m’ho inventava per cridar l’atenció, em van canviar de col·legi. Aquí es va acabar el problema.
Jo vaig tenir molta sort però, tot i així, reconec que sempre m’ha quedat certa preocupació pel pes i l’autoestima ressentida.
D’un temps cap aquí, se’n parla molt de les maleïdes pàgines pro-anorèxia i pro-bulímia, que amagades sota els pseudònims “Ana” i “Mia”, aconsellen a les seves seguidores (el 80 % de són noies menors d’edat) sobre què fer per treure’s la gana o per vomitar sense aixecar sospites. Proposen dietes perillosament restrictives i obren fòrums on les princeses (que així es diuen les seguidores) deixen les seves propostes per ser més Skinny (prima) .
A l’abril del passat any, Lidia Amella, mare d’una princesa que s’havia deixa’t caure als braços de l’”Ana”, va endegar una iniciativa a la plataforma Charge.org i que, a dia d’avui, compta amb més de 200.000 signatures. Poc a poc s’han anat tancant moltes pàgines. El problema és que tanques una i s’obren tres en forma de bloc, de web, canal Youtube, Facebook… L’objectiu d’aquesta mare és el d’arribar a les 300.000 signatures i de la seva ma van associacions tant importants com l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia i Protégeles.
Però qui hi ha darrera d’aquestes pàgines? Qui és l’encarregat de crear els seus continguts? Poden ser persones malaltes decidides a arrossegar a d’altres cap a la seva obsessió, però també poden amagar-se psicòpates oportunistes amb interessos comercials o sexuals.
Torno als pares de les persones vulnerables, dels nens assetjats i amb baixa autoestima. La millor vacuna perquè un fill no vagi a cercar amistats perilloses a la xarxa és l’EDUCACIÓ. Educar, per una banda, a ser crítics amb la publicitat i amb els mitjans, però també, l’educació en VALORS, valors com el respecte i la tolerància i sobretot, sobretot, hem de fer-los saber que són importants per nosaltres i quant n’estem d’orgullosos, per tal de que la seva autoestima estigui sempre on ha d’estar, ni per sobre ni per sota.
Yolanda SERRA
Educadora per a la Salut
