Yolanda SERRA, Educadora sanitària

 

M’encanten les bogeries

Té una mira expressiva. És somrient i agradable. Mai té un no com a resposta. Però és una dona amb molt de caràcter. No perd el temps amb futileses. Li agrada comunicar i considera que s’ha de ‘provar’ de tot per després parlar amb coneixement de causa. Comunicadora nata, la Yolanda considera que es pot fer molt per aquest país que estima. Diu que li agrada estar ben acompanyada. Si ha de menjar sola, s’ho estima més fer-ho dreta.

 

REPÚBLICA CHECA – Una paraula que la identifiquis amb la tardor?

YOLANDA SERRA – Romanticisme

RC – Un record de tardor de la teva infantesa.

YS – La castanyera a la porta del col·legi i la paperina de castanyes calentes a les mans. Llavors ja feia fred per Tots Sants (ara anem a la platja…)

RC – El teu paisatge idíl·lic…

YS – La cala de la Penya Tallada, al Cap Salou. No cal anar gaire lluny

RC – Dorms amb pijama i mitjons?

YS – No… Només tinc un pijama i el reservo per quan viatjo fora de casa. Samarreta vella i calcetes

RC –  Quins canvis fas al teu armari?

YS – Pocs, els texans no es mouen. Canvia la màniga curta per la llarga, desapareixen els vestits de platja i apareixen les botes (m’encanten les botes). Viure a Salou et permet vestir informal tot l’any i això és fantàstic

RC – Una pijada típica de la Tardor.

YS – Em fan mania les “pijades” tot l’any

RC – T’agrada el conte de la Castanyera?

YS – Si! És molt nostre. M’agraden els contes… Però detesto els “cuentistes”

RC – Una recepta amb castanyes…

YS – Ufff… Les castanyes torrades i prou

RC –  El que no deixes de fer encara que sigui tardor?

YS – Caminar per la platja, ho faig gairebé cada dia de l’any

RC – El teu color predilecte?

YS – El blanc,el violeta i el taronja (no sabria amb quin quedar-me)

RC – És de bojos fer…

YS – Depèn, no sé… m’encanten les bogeries. Jo n’he fet moltes i espero fer-ne moltes més.

RC –  Què no pot faltar a la taula?

YS – Una bona companyia. No m’agrada dinar sola. Si ho he de fer, menjo de peu a la cuina

RC – Un complement imprescindible?

YS – Un fulard

RC – Què portes a la cartera?

YS – Què no porto a la cartera… acabaríem abans. Per deformació professional,  una petita farmaciola; caramels per la gola, les ulleres de sol, les de veure, una ampolla petita d’aigua, unes galetes integrals, un fulard, les claus de casa i pocs diners. La meva esquena ho agraeix.

RC – La darrera vegada que has resat el Pare Nostre?

YS – Fa un moment, abans de començar aquesta entrevista

RC – Series voluntària pel 9-N?

YS – No… Aniria a votar, però  els diumenges són per la família.

RC –  Tres desitjos inconfessables?

YS – Vols que et confessi desitjos inconfessables?Vinga va: Una nit amb Kenneth Branagh, ser la Blanca de Mar i Cel i entrevistar al periodista Ricard Checa

RC –  El darrer refredat…

YS – Fa anys! Toco fusta. Prenc pròpoli cada dia.

RC – Què et fa mania?

YS – Dormir amb pijama i mitjons

RC – Amb qui no t’importaria passejar sota la pluja?

YS – Passejar no, millor ballar!Amb les meves filles, fer el boig, saltar, cridar, cantar!

RC –  Et quedes amb cara de moniato quan…

YS – Quan la meva filla de  quatre anys parla dels seus nuvis; és per morir-se

RC – Tens al·lèrgia a…

YS – L’estupidesa, a la hipocresia, als somriures superficials, a la gent que no mira  als ulls quan et parla, a la gent que va regalant consells… Paro ja?