REDACCIÓ19 Novembre, 2018
Avui parlarem del sota plat, en castellà: “el bajoplato”, suposo que tots sabeu que vull dir, perquè si no els feu servir, que ho dubto… els heu vist mil vegades.
És una peça del servei de taula que es col·loca sota la vaixella i es fa servir durant el dinar. Sol ser rodó, encara que en les fires i en molt restaurants ja comença la moda de fer-los quadrats (per vaixelles quadrades) i són més grans que els plats plans que utilitzem…
De sota plats, podem trobar de diversos materials: vidre, metall, fusta, plàstic de fibres vegetals. Els triarem segons la decoració que tenim pensada fer a taula… Ara bé si no us va bé fer una despesa gran per festes però heu de posar sota plat, ( insisteixo HEU DE POSAR) peça a la qual no donem importància però és imprescindible i essencial a la taula, podeu comprar uns que són de plàstic, amb colors metall, daurat i platejats, que no són de tanta qualitat, però que us faran la mateixa funció. En cas de no tenir res de res, busqueu el plat més gran que tingueu (si és de diferent color que la vaixella millor) i feu-lo servir de sota plat.
Us recomano que si compreu uns sota plats nous, intenteu trobar uns estalvis (salva manteles en castellà) a conjunt. D’aquesta manera, protegireu la taula de la calentor de l’olla amb el caldo de Nadal o de la safata dels canelons, seguint la mateixa línia cromàtica.
També he de recordar-vos que la seva col·locació sol ser a dos centímetres (dos dits d’una mà junts) de la vora de la taula. Amb aquestes mides ja veureu com la seva ubicació dins del conjunt de la taula, us quedarà perfecte.
I us preguntareu quina és la seva funció, què té d’especial el baix plat?
. Ornamental, ben combinat amb altres elements, com la cristalleria, els coberts o el centre de taula, donarà harmonia al conjunt de la taula.
. Fa que les estovalles no es taquin, ja que en cap concepte es pot retirar el sota plat de la taula.
. No s’ha de posar mai les estovalles al davant del comensal. Recordeu que un convidat no es pot quedar en el canvi entre plat i plat amb les estovalles nuetes al davant seu, sempre ha d’haver-hi un sota plat al davant del comensal.
. Elegància, una taula amb sota plats, sempre serà una taula elegant.
La setmana pròxima us espero, tot parlant del plat de pa nostre de cada dinar de Nadal!!
PD: Podeu posar-vos en contacte amb Mar Toribio i fer-li totes consultes sobre Protocol que creieu oportunes. Podeu enviar els vostres dubtes a rcheca@larepublicacheca.com
REDACCIÓ
Hi ha una expressió anglesa que diu: ‘no Brown in town’ (no al color marró a la ciutat), i es refereix a les sabates dels homes, que són molt inadequades quan són marrons i es combinen amb colors com el negre o el blau marí. Pot semblar un petit detall però desestabilitza tot l’etilisme i l’elegància del vestit d’un home.
Els britànics d’upper class (classe alta) se solien posar el vestit de nit pel sopar, (vegeu capítol 2 de la temporada 3 de Downtow Abbey a on li cremen la màniga d’un frac negre a Mattweu i ha de sopar inadequadament amb un esmòquing i es comenta com s’estan perdent els costums, i com l’ajudant de càmera ha deixat en ridícul a la família).
Si tenim convidats d’altres cultures al nostre costat, que no ens sorprenguin certs costums que per a ells són normals. Per exemple hi ha altres països en què quan t’acaben de conèixer et fan moltes preguntes i només és per saber de tu i poder establir una conversa posterior, però ens pot semblar estrany, ja que si algú ens comença a bombardejar amb preguntes com: estàs casat? Quants fills tens? On vius? De què treballes? Segurament acabarem fugint. No està de menys saber la procedència dels altres convidats i fins i tot poder, d’aquesta manera, parlar de temes relacionats amb el seu país. Per cert, quan presentem a dos amics, no ens limitem a dir el seu nom. En aquell moment hem d’afegir alguna cosa que els pugui fer començar una conversa entre ells. Si sabem que els dos són esportistes, els agrada la cuina, o qualsevol altra afició que tinguin ho direm i d’aquesta manera ells tindran un tema en comú per començar una conversa.
També hem de parlar de la “situació bucle”: saps qui sóc? Qui no s’ha trobat a algú que el saluda i no té ni idea de qui és? Si després de la pregunta aquella persona ens diuen el seu nom, excel·lent; però si tenim memòria d’elefant?, ja sabem el seu nom i el nostre cervell està obrint carpetes a veure si la pot ubicar. Jo prefereixo dir: el nom i de què em coneix aquella persona o a on vam coincidir la darrera vegada, d’aquesta manera estalvio la revisió de carpetes en el seu ordinador personal.
