18. Maig 2024

Arxius de Protocol | Pàgina 4 de 5 | Diari La República Checa

REDACCIÓ8 Abril, 2017

mar_toribio_Si veieu en algun lloc la paraula “dress code” o “codi de vestimenta” penseu que es refereix a la nostra indumentària, és a dir, com hem d’anar vestits en una situació determinada.

En aquests dies de Setmana Santa, hi ha moltes persones que surten en la processó. Us heu preguntat mai quin és el dress code per aquesta ocasió, o més senzillament: ‘Que m’hi poso?’ semana santa_

En primer lloc, hem de tenir clar: on anem? Hem de saber si es tracta d’un acte religiós, cultural, tradicional… i hem d’aplicar la norma del respecte quan ens vestim.
Les senyores no podem personar-nos amb un maquillatge de nit, buidar el joier de casa per tal de lluir, ni permetre que el vestit vagi pel damunt del genoll.

Com ja us he dit, tot és sentit comú: veritat que mai aniríeu a l’enterrament d’un familiar directe o de recolliment vestides de la manera com us he detallat abans? Doncs tampoc no ho farem a la Processó de Setmana Santa, que és una desfilada solemne amb motiu religiós.

 


REDACCIÓ14 Maig, 2015

castells
Els castells ja tenen un protocol renovat

Em vaig alegrar quan em vaig assabentar fa uns dies que s’estava redactant un nou protocol per a les actuacions castelleres a la ciutat de Tarragona. I és que el “protocol” i els “castells” van ser el motiu per començar a col·laborar amb el Diari La República Checa.

Entenc perfectament que per a molts de vosaltres “protocol” sigui ordenar banderes, cadires o coberts. Per altres, una cosa amb olor de ranci, només per a classes altes i aristocràcia. Per això vam començar amb aquest espai. I per això hi ha un col·lectiu de professionals que dia a dia ens dediquem a explicar que “protocol” és quelcom diferent.

“Protocol” és una paraula amb moltes accepcions i sembla que ens costa trobar la definició amb la què els professionals del sector ens trobem més a gust. En el món de les institucions oficials, “protocol” és la regla cerimonial establerta per decret o per costum que regula molts aspectes de la vida pública de les insitucions i, en conseqüència, influeix en tota la societat, quedant reflectida en les persones que la representen.

Però “protocol” és també una sèrie de pautes amb les quals es desenvolupa un acte o esdeveniment. I això és precisament el què s’ha fet amb el nou “Protocol de les actuacions castelleres a la ciutat de Tarragona” que s’ha presentat a l’Ajuntament de Tarragona.

Un protocol que contempla tots els elements esencials que tenim en compte a l’hora d’organitzar un esdeveniment:

  • Defineix clarament qui és l’organitzador, i per tant, pren les decisions
  • El paper de tots els implicats, les Colles
  • Els horaris i espais de les actuacions
  • L’ordre d’actuació, donant un paper important en aquest cas a la tradició
  • L’entrada a plaça, un dels moments més importants des del punt de vista protocol·lari, doncs és la manera com es marca l’inici de la diada castellera de forma oficial
  • El muntatge de les pinyes i enlairament dels castells, o desenvolupament de l’acte
  • Els pilars de commiat, un altre moment clau, quan es tanca la diada
  • Els espais pels membres de les colles, especialment la canalla
  • La seguretat, és a dir, el dispositiu sanitari, bàsic en tot acte que s’organitzi, i en especial en els castells
  • El nostre famós “pla B”, és a dir, què fem en cas de pluja
  • Fins i tot, regula l’ús de la Senyera

He llegit molts valoracions en les darreres hores, però em quedo amb la de Xavier Ribera (@XavierRibera), qui ha dit que en aquest document es conserva l’essència tradicional del fet casteller, i la seva revisió i reinvenció l’apropa més a la gent.

Esperem veure aires de canvi aviat en altres àmbits “protocol·laris”. Jo, de fet, ja hi estic treballant amb molts altres companys i companyes. I que noticies com aquesta ens ajudin a revaloritzar la nostra feina i fer-la entendre millor.

Marta DOMÈNECH
@mdv70

 


REDACCIÓ9 Març, 2015

abello_
Albert Abelló, candidat de CDC

El nerviosisme és un factor predominant en pràcticament totes les candidatures. A mida que passen els dies els petits detalls i les equivocacions que, en altres moments passarien desapercebudes, ara mateix es magnifiquen.

El passat divendres, en l’acte d’homenatge a la dona treballadora, sembla ser que va tenir lloc un episodi que a banda de ser aprofitat políticament va generar polèmica. És cert que la majoria de candidats es dona ‘codazos’ per sortir a la foto.

El polèmic episodi té com a protagonistes la cap de protocol de l’Ajuntament de Tarragona i el cap de llista de CDC, Albert Abelló. Sembla ser que l’expresident de la Cambra havia ‘okupat’ un lloc que no li pertocava en la zona reservada a les autoritats.

La responsable de protocol, fent la seva feina, li va demanar que abandonés aquell espai i es posicionés entre el públic ja que, de moment, és només un candidat.

Una recomanació que el candidat convergent va accedir sense cap problema. Ens comenten que Abelló, fent broma, va dir a Montse Pasqual que ‘després de les eleccions ens veurem les cares’. L’experta en ‘bons modals’ li va contestar rient: ‘No es preocupi que quan vostè sigui regidor tindrà el mateix tracte que els altres”.

Abelló no entenia per què el feien ‘fora’ de la zona vip, tenint en compte que el candidat d’Ara Tarragona n’ocupava un lloc.  Davant aquest fet, Abelló va qüestionar la raó de la presència d’Emili Rivelles entre les autoritats. La resposta: un lapsus. La cap de protocol va demanar a Rivelles que abandonés també la zona vip.

Una polèmica que passaria desapercebuda si l’ambient no estigués caldejat per la proximitat de les eleccions municipals.

 


REDACCIÓ26 Febrer, 2015

FELIPE
Felipe Reyes abraça el seu ‘tocayo’ el rei Felipe VI

Fa temps que em rondava parlar d’un tema que és massa habitual veure als mitjans de comunicació i que no fa cap favor a la nostra professió. I arran dels comentaris que hi ha hagut després de l’abraçada del capità del Reial Madrid de Bàsquet, Felipe Reyes, al rei Felip VI, després de guanyar la Copa del Rei en aquesta modalitat esportiva, crec que ha arribat el moment de fer alguna reflexió.

Felipe Reyes declarava que ”em vaig saltar el protocol, però no podia quedar-me amb les ganes d’abraçar el rei”. Doncs no cal que demanis disculpes, Reyes. És del tot normal i no vas infringir cap llei. Espontaneïtat i proximitat no estan barallats amb protocol. Com tampoc ho estan amb el saber estar i l’etiqueta.

És més que freqüent llegir coses com ‘saltar-se el protocol’ referint-se a quan una personalitat s’acosta a saludar a les persones que l’esperen per veure-la (a vegades durant hores). O pensar que ‘el protocol és car’, referint-se a les despeses de representació d’empreses o institucions. O el que encara és pitjor: la falta de respecte envers els professionals cada cop més formats (actualment ja existeix una carrera universitària oficial) assegurant que som ‘cursis’ i que només pensem amb com menjar a taula, amb quin cobert primer, o quina roba s’ha de portar en un acte o un altre.

Així que he pensat en iniciar una campanya per tal que als Jocs Mediterranis del 2017 s’inclogui un nou esport: “salt del protocol”. I aprofitant que aviat ens visitarà Sa Majestat el Rei Felip VI, segur que podrem començar amb els entrenaments … i fins i tot aconseguir els primers rècords!

Marta DOMÈNECH
@mdv70

 


REDACCIÓ29 Gener, 2015

La presa de posssessió de Tsipras
La presa de posssessió de Tsipras

Ja hi som. Un altre cop hem hagut de llegir als mitjans de comunicació que s’ha trencat el protocol. Com si parlessin del centre que ens va regalar la sogra quan ens vam casar i que malauradament ens ha caigut a terra quan l’anàvem a deixar ben net … Hi ha coses que no canviaran mai, sembla ser! En fi, deixeu-me que us expliqui per què el Sr. Tsipras ha ‘trencat el protocol’, segons alguns periodistes.

L’Església Ortodoxa Grega està reconeguda a la Constitució, on se la reconeix com a religió predominant al país hel·lènic. Això ha significat que durant anys, tots els actes, inclosos en el protocol oficial d’aquest país, hagin comptat amb la presència d’un representant religiós, i que tots els juraments s’hagin fet amb una mà sobre la Bíblia.

Les eleccions del passat diumenge han posat de cap per avall el país i de retruc, el seu protocol. A diferència, per exemple de casa nostra, l’endemà mateix de les eleccions el primer ministre prenia possessió del seu càrrec al palau presidencial. I és aquí on podíem veure els primers canvis importants en protocol i etiqueta.

Alexis Tsipras prometia el seu càrrec amb vestit, però sense corbata, i ja no es comptava amb la presència de l’Arquebisbe d’Atenes, i per tant, la fórmula utilitzada obviava els termes religiosos: “Declaro en el meu nom, honor i consciència obeir la Constitució i les lleis”, convertint així a Tsipras en el primer cap de Govern de la història de Grècia que ha optat per aquesta nova fórmula, decidida en menys de 24h, i que repeteixo, en cap cas, ha trencat el protocol.

Nous costums per a una nova manera de governar el país.

Això si, una estirada d’orelles a Tsipras. No pot ser que un govern progressista, no compti amb cap dona al capdavant dels seus ministeris. Aquí ho deixo. Anirem veient què passa.

Marta DOMÈNECH
@mdv70

 


REDACCIÓ11 Novembre, 2014

Ministre Rafael Català
El ministre de Justícia, Rafael Català

El passat diumenge em vaig quedar garratibada amb el nyap del ministre de Justicia del Govern d’Espanya, el Sr. Rafael Catalá.

I no pas pel fet que el dia que Catalunya celebrava la consulta alternativa del 9N, les declaracions oficials del govern d’Espanya anessin a càrrec del titular de Justícia.

El meu astorament tampoc va ser produït perquè un cop més les declaracions públiques del govern de l’estat es duguessin a terme davant una sola càmera de Tv (TVE), sense assistència de periodistes que tinguessin la possibilitat de fer preguntes.

El nyap d’en Catalá va ser sens dubte el material utilitzat per a fer la seva compareixença pública. Als pocs minuts, tothom ja n’anava ple. Una cinta adhesiva era l’encarregada de sostenir en la posició correcta un micròfon més propi del segle passat.

El ministeri, potser perquè també pateix les retallades, va donar una imatge molt pèssima al deixar comparèixer al seu màxim responsable amb aquesta imatge.

Diumenge se celebrava a la capital d’Espanya la festa de la seva Santa Patrona, la Virgen de la Almudena. Potser els tècnics es trobaven a la plaça de l’Almudena, a l’ofrena floral, i el pobre ministre no va poder solucionar-ho d’una altra manera. Pobres responsables de protocol i premsa, quina cara se’ls devia quedar al veure el nyap d’en Catalá a les xarxes, als pocs minuts!

Marta DOMÈNECH
@mdv70

 


REDACCIÓ4 Novembre, 2014

rodrigo rato
Rodrigo Rato, Doctor Honoris Causa

La nostra societat, quan vol agrair els serveis especials dels seus conciutadans, reconeix els mèrits amb els honors, una distinció que està present a les institucions, polítiques i també del món acadèmic.

Acabem de saber que el Consell de Govern de la Universitat d’Alacant (UA) ha aprovat per unanimitat la revocació del títol “Honoris Causa” que va concedir l’any 2011 a l’ex ministre d’Economia i expresident de Caja Madrid, Rodrigo Rato, després que el seu nom figurés en la llista de polítics, banquers i empresaris sobre els quals plana l’ombra de la corrupció.

El Govern andalús ha iniciat gairebé al mateix moment el procediment per a la retirada de la medalla d’Andalusia a la cantant Isabel Pantoja després de la seva condemna a dos anys de presó per blanqueig de capitals en el marc del cas Malaia.

I aquest estiu Jordi Pujol va renunciar a tots els càrrecs honorífics així com a tots els privilegis derivats de la seva condició com a expresident de la Generalitat, inclòs el tracte protocol·lari de Molt Honorable, després de fer-se públic que durant 34 anys ha mantingut una fortuna oculta en paradisos fiscals.

Existeix molta normativa legal per a atorgar honors però caldrà anar pensant en començar a incloure en aquests documents, també com retirar-los.

El decret 189/1981 de 2 de juliol, que estableix les normes de protocol i cerimonial en l’àmbit del Govern català no contempla aquesta situació i per tant, perque sigui efectiu que Jordi Pujol deixi de ser Molt Honorable, caldria fer una resolució ad personam, que només afecti l’afectés a ell o bé fer una resolució o llei que afecti a tots els casos que hi pugui haver.

Marta DOMÈNECH
@mdv70

 


REDACCIÓ24 Octubre, 2014

petit nicolasEl CNI (Centre Nacional d’Intel·ligència) va començar aquest estiu a investigar a un tal Francisco Nicolás Gómez Iglesias. Segons s’ha dit, el jove de 20 anys, hauria actuat de forma continuada com a impostor i s’hauria relacionat amb les més altes institucions de l’estat durant força temps. Ara, com a conseqüència d’aquest greu error de protocol i seguretat, Zarzuela i la Moncloa han endurit el control d’assistència dels acompanyants als actes oficials.

El que em costa molt d’entendre és com ha pogut passar quelcom semblant. De què serveixen tants controls de les forces de seguretat quan hi ha la presència d’una alta autoritat de l’estat? Per a què portar gossos i segellar clavegueres si un jove, amb cara de ben poca cosa, aconsegueix fins i tot assistir a la recepció al Palau Reial el dia de la proclamació de Felip VI?

Amb aquestes informacions, pot semblar que les altes institucions no tenen bons professionals del protocol i la seguretat. A alguns dels membres d’aquests departaments els conec personalment i us puc assegurar que són molt bons professionals. Em costa molt creure que ‘el petit Nicolás’ hagi fet això tot sol, sense la complicitat d’algú amb molta mà dins del sistema.

Marta DOMÈNECH
@mdv70


REDACCIÓ14 Octubre, 2014

ministra ana mato
ministra ana mato

No fa massa ja vaig dir en aquest mateix espai que Protocol és comunicació i aquests dies hi he tornat a pensar veient les imatges de la ministra de Sanitat, Ana Mato.

Les institucions (i empreses) haurien de confiar més en els seus departaments de Protocol. No em cansaré de repetir que PROTOCOL ÉS COMUNICACIÓ.

Mentre no arribi el dia que els departaments de Protocol i Premsa vagin agafats de la mà continuarem trobant-nos amb rodes de premsa o compareixences públiques desastroses com la de la setmana passada: la roda de premsa de la ministra Ana Mato sobre la problemàtica de l’Ebola.

La ministra no va mostrar lideratge davant la situació i això es podia només observant-la. El color del seu vestit, el negre, no ajudava massa, ni l’expressió de la seva cara ni de les persones que l’acompanyaven a la taula.

La comunicació no verbal és essencial i ‘jugar’ tota l’estona amb un bolígraf a la mà no transmetia pas sensació de serenor.

Deixeu que el Protocol s’encarregui de comunicar i sigui el responsable de la vostre institució (o empresa) i que el gabinet de premsa sigui l’encarregat d’informar. Els uns sense els altres només poden portar problemes, sobretot en situacions de crisis com l’actual.

 


REDACCIÓ4 Octubre, 2014

collesEn el món del protocol es considera l’etiqueta com el conjunt de compliments i cerimònies que hem de fer servir les persones en les diferents situacions de la vida. Els castells també tenen la seva etiqueta però em centraré només en com es vesteix, o s’hauria de vestir, dins d’una colla castellera.

Els Castellers d’Andorra ho tenen clar i per aquest motiu han editat un cartell on demanen que els seus membres portin calçat còmode, pantalons blancs i faixa a més de les samarretes de les colles a les que aquest cap de setmana donaran suport. I afegeixen també unes normes bàsiques d’higiene personal. Però és francament lleig veure castellers que semblen arbres de Nadal, plens de cintes, penjant per les seves camises.

Un altre assumpte són els mocadors grocs que s’han repartit, a l’entrada del Tarraco Arena Plaça, per donar suport al 9-N … A les graderies, tot allò què vulgueu, però, mai, als troncs dels castells. Respecteu l’etiqueta! I és que no anar degudament vestit a l’hora de fer un castell et pot portar a perdre els pantalons com li ha passat, aquesta tarda, a un casteller de la Colla Jove Castellers de Sitges.

No volia parlar de les autoritats, però em permetreu que només faci una petita ressenya. Em sembla molt lleig que avui a la llotja estigui gairebé buida. Aquestes 18 colles es mereixen, òbviament, el mateix suport i respecte que les 12 que actuaran demà, dia que hi haurà empentes per poder ocupar una de les cadires blaves de la zona vip.

Marta DOMÈNECH