25. Abril 2024

Arxius de Protocol | Pàgina 2 de 5 | Diari La República Checa

REDACCIÓ12 Agost, 2019

Estem en plena temporada de casaments i amb ella, les convidades donen el tret de sortida a la recerca activa i inesgotable de vestit. Llarg o curt ?, Tocat o tiara de flors ?, Cops de taló o ballarines?, aquestes són les preguntes més freqüents.

A la difícil elecció de vestuari se sumen les regles protocol·làries que marquen amb detall el que has de, pots i tens prohibit portar a un casament.

Encara que amb els anys el protocol nupcial ha perdut força i els nuvis donen, cada vegada, més flexibilitat als seus convidats pel que fa al Dress Code, hi ha regles indestructibles en un casament que tot convidat ha de conèixer i respectar.

El negre és un dels colors que sentin millor però lamentablement, el protocol nupcial ho prohibeix. “El protocol estipula que l’únic esdeveniment al qual pots anar totalment de negre és a un funeral”. No obstant això, hi ha un color encara més prohibit que el negre i que sol, si la núvia ho permet, es pot dur: el blanc.

El blanc és el color de la núvia. Assenyala la protagonista, al costat del nuvi, l’esdeveniment pel que en cap cas s’ha de dur aquesta tonalitat sense el permís explícit de qui es casa. No voldràs fer-li ombra a la núvia.

 


REDACCIÓ9 Agost, 2019

És un professional com la copa d’un pi. És exigent i autoexigent. Diplomàtic, afable, empàtic i amb capacitat d’oratòria, ha esdevingut una de les veus més populars de Salou. No és un showman però no és difícil veure’l damunt un escenari o fent de mestre de cerimònies. Sap de protocol com ningú. De fet, s’hi dedica professionalment.

Estem parlant de Juan Maria Hidalgo (JuanMa), el cap de protocol de l’Ajuntament de Salou. Va néixer a Reus però des de ben petit viu a la capital de la Costa Daurada. Pare d’una preciosa nena, JuanMa està super vinculat a la majoria d’iniciatives i entitats del municipi.

La seva intervenció, des de fa 28 edicions, com a speaker en un dels esdeveniments més multitudinaris de Salou – el Cós Blanc – l’ha fet un personatge més de la cultura salouenca. La seva capacitat d’improvisació, la seva humilitat i la seva veu inconfusible el fan diferent. Les seves al·locucions són amenes i agradables. És una persona propera i tremendament cultura i observadora.

És una persona entregada. Tant li veiem en una cabina de so com en un escenari presentant les màximes autoritats que visiten la ciutat. A ell li és indiferent portar vestit i corbata o una gorra. És un camaleó. Sempre sense perdre la finness i sempre atent perquè el protocol es compleixi, en JuanMa ha marcat tendències.

El món protocol·lari sol ser complex i rígid, però en JuanMa, amb la seva discreció, professionalitat, savoir faire i personalitat, és capaç de fer que el protocol acabi sent interessant, atractiu i fins i tot divertit. Ell evita molt el protagonisme i els focus mediàtics.

Com ell sol dir, l’èxit del protocol és quan gairebé no es nota la seva presència. La seva darrera aparició va ser en la inauguració de les Nits Daurades de Salou…

Ara segur que molts de vosaltres s’hi fixaran molt més… Oi que sí? Feliciteu-lo si ho considereu que ho fa francament bé… Nosaltres no tenim cap mena de dubte.

 


REDACCIÓ10 Juliol, 2019

El primer que cal saber sobre el dress code és que, com indica l’especialista en luxe Abraham de Amézaga, “qui organitza l’esdeveniment al qual ens conviden és qui dicta la vestimenta i ho indica en la invitació”.

El que passa és que no existeixen termes unívocs per denominar cada categoria, de manera que estrenar-se als codis de vestimenta pot resultar un laberint de termes anglosaxons: ‘casual dress’ (roba casual), ‘dress down’ (roba senzilla), ‘ vestit cap suit ‘(vestit d’etiqueta),’ vestit cap amunt ‘(etiqueta o fins i tot disfressa amb motiu de la festa), etc.

Encara que a priori tots coneixem els codis bàsics de l’etiqueta, “els subtipus o afegitons com ‘informal’, ‘sport’, ‘bussiness’, etc., han anat sorgint per adaptar aquest estil més despreocupat o casual que està exageradament presenta en els nostres dies “, explica.

Ramon Piqué Sans, autor de Vestimenta i Protocol apunta que interpretar eldress code “depèn de factors tan diferents com el tipus de festa, l’hora o fins i tot el clima o els costums de la zona geogràfica en la qual tingui lloc l’esdeveniment”.

Les regles no escrites de l’etiqueta també tenen alguna cosa a dir al voltant de la utilització del color. En general els colors clars s’utilitzaran de dia i els foscos, a la nit, tot i que si es té perícia en l’art de vestir aquests límits pot sortejar.

 


REDACCIÓ29 Abril, 2019

I us preguntareu que té a veure aquí el director de cinema, però és que aquest art també ha creat tendències en vestir.
El 1940, Alfred Hitchcock va dirigir una pel·lícula basada en la novel·la de Daphne de Maurier, va ser la primera que va rodar als Estats Units i que va guanyar dos Òscars; un d’ells a la millor pel·lícula, estem parlant de: Rebecca.
La protagonista d’aquest film, llueix una jaqueta amb botons que rebria el nom de la pel·lícula; també coneixem aquesta peça de vestir com a Cardigan, perquè el 7è comte de Cardigam la lluïa constantment.

Més tard Coco Chanel va ser una de les predecessores del Twinset. Una jaqueta amb un jersei a joc, que és tot un clàssic i personalment el trobo molt elegant combinat amb faldilles i molt fresc quan afegim un pantaló. Proveu amb uns jeans, queda extraordinari el contrast.

La Rebeca és una jaqueta oberta pel davant. Es caracteritza per tenir una filera de botons en vertical, i el més proper està al costat de la gola. Per fer-ho més fàcil us diré que és un jersei obert pel davant i amb botons.

Pot estar confeccionada de llana, de punt lleuger, de cotó, de seda o de teles sintètiques i està concebuda per aquesta època de l’any i per no anar sols amb una sola peça (una camiseta). Si tenim fred, ens la posem, que tenim calor, ens la trèiem. Ara bé, l’evolució de la rebeca i els diferents teixits amb el qual ens trobem ens allarga la temporada i és per fer-la servir a l’estiu i a l’hivern.

Les podem veure amb moltes versions: amb botons, amb cremallera, més curtes i amb un sol botó a prop de la gola, us diré que aquesta és de les meves preferides. Fins i tot podem parlar del Maxi Cardigam, que és com un abric en punt i sense botons.

Es pot combinar per anar casual amb texans, per vestir fent-la servir en comptes d’un fulard. Una peça que ens pot protegir del fred, en les seves diferents versions ens pot estilitzar, i teniu en compte que segons quins models de Cardigan són unisex. Penseu que rebeca i Cardigan és el mateix.

Les podem trobar d’un color, amb ratlles o amb diferents dissenys que les fan fàcilment combinable amb altres peces que tinguem a l’armari.

 


REDACCIÓ10 Març, 2019

Us he parlat en moltes ocasions del color negre relacionat amb la roba i amb el dol, tant quan hem parlat de la Setmana Santa com quan hem parlat d’un enterrament. I així ha estat al llarg de la història la simbiosi que s’ha tingut el negre i la moda. Un color que les senyores no feien servir per a les seves reunions socials perquè era més luxós aparèixer amb teles d’altres colors, i perquè era el color del vestuari les dones de fer feina a més del color del dol; fins que una dona pionera i trencadora d’esquemes es va presentar en una festa amb un vestit negre. Aquesta dona va transformar la moda, volia fugir dels ‘corsés’ i atribuir a la dona una llibertat del moviment a l’hora de vestir.

D’altra banda, i com us anava explicant, l’esmentada dona va aparèixer amb un vestit negre en una festa als anys 20. Potser ara ho veiem normal, però ho era quan ella ho va fer? Luny de ser un escàndol que l’apartés del disseny i de la moda, va crear tendència, així era Coco Chanel.

Des d’aleshores tenir un vestit negre com a fons d’armari ha estat un clàssic i una revolució. El LBD (Little Black Dress: petit vestit negre) s’ha convertit en una peça imprescindible per a totes. El llarg del vestit ha de ser pel genoll o si voleu una miqueta més alt.

Un vestit negre us pot servir per a moltes ocasions. Si el combineu amb unes ballarines, el podeu fer servir per anar a treballar o com a vestit de dia, combinat amb unes sabates de taló i un xal de color és una bona peça per sortir a la nit.

Depenent dels complements que l’afegiu, us donarà molts bons resultats i el podeu reutilitzar en moltes ocasions. I com no, avui acabarem amb una frase de Coco Chanel que reflecteix el canvi en la moda que ella va propiciar, amb dissenys a on la dona es trobés còmoda: “La llibertat sempre és elegant”.

 


REDACCIÓ5 Febrer, 2019

Moltes vegades sentim l’expressió ‘fons d’armari’, i es refereix a aquelles peces de roba que sempre hem de tenir en el nostre vestidor, peces que no passen de moda o que es poden combinar fàcilment.
Els fons d’armari van clarament a la moda. Recordo que abans era imprescindible una camisa blanca com a fons d’armari i ara la trobo fàcilment substituïble per una de color blau cel.

Trobar consells per tenir un bon fons d’armari, és a dir la peces bàsiques que no us poden faltar, és relativament fàcil per internet, però crec que cadascú ha de trobar el seu fons d’armari personalitzat, i és per això que revisarem alguns complements i peces de roba, perquè cadascú es confeccioni o acabi de confeccionar el seu fons d’armari.

També us diré que em vull centrar més en el llenguatge que fem servir per segons quines peces de vestir. Tots sabem que és un fulard, o un blaser i com dur-lo?

En aquesta nova temporada, intentaré mostrar-vos noms que segurament heu sentit milers de vegades i associar-los a una imatge, i com no dir-vos com ho heu de dur-lo.
Així segons la vida que porteu, heu d’acabar confeccionant-vos el vostre fons d’armari a mida i personalitzat, no estàndard.

Per cert, recordeu que per fer un fons d’armari nou, primer haureu de fer neteja i que associacions com a Càritas, rebran de bon grat tota aquella roba que ja no la feu servir.

 


REDACCIÓ20 Gener, 2019

Durant aquests dies, hem estat parlant de com parar una taula, però no hem dedicat ni un sol moment a les normes bàsiques d’urbanitat en aquesta secció. Farem un breu repàs per alguna d’elles.
Abans de començar a menjar, és habitual que ens cruspim el pa que ens deixen (al costat esquerre) i que sovint és de nous, de ceba i a més està calentet i fa bona olor. Aquest pa és per acompanyar el dinar, no és un aperitiu de consolació perquè el mengem mentre arriba el primer plat.  Ja us vaig comentar que no es pot tocar.

Alguns consells d’urbanitat a la taula

Quan estiguem a taula, és possible que trobem un cobert que no està massa net. Cridem al cambrer o si estem a casa d’algú, molt discretament ens dirigirem a l’amfitrió/na i li comentem. Ara bé, no agafarem els tovallons i ens posarem a netejar a taula els coberts com si volguéssim que estiguessin molt lluents.
No beurem mai quan tinguem menjar a la boca, com tampoc parlarem. Penseu que és una visió desagradable per aquells que tenim al davant. Recordeu també no masticar el menjar amb la boca oberta.

No escopirem els ossos al plat com si fóssim bàrbars. Si podem amb la forquilla, els retirarem de la boca i els deixarem al plat i a més ho farem amb molta naturalitat.

En cap concepte, no ens pintarem a taula. Per això està el bany. Ara hi ha el costum de posar el mòbil en foto selfie i pintar-se els llavis. No ho feu. No és gens elegant, a més si seguim així, el proper pas serà fer-nos la manicura.

Hi ha temes que no s’hauria de tocar a la taula

Per últim, afegiré un consell: no beure el cafè o la infusió amb la cullereta a la tassa. Recordeu de deixar-la sempre al platet.

I com sempre els temes prohibits quan no coneixeu massa els vostres companys d’àpat són: política, futbol, religió, malalties i sexe.

Mar TORIBIO


REDACCIÓ14 Gener, 2019

Fa dies em va comentar una persona esquerrana, seguidora d’aquesta secció,. que sempre s’asseia en la cantonada de les taules per no molestar a ningú durant un àpat i em preguntava que havia fer quan es trobava en un dinar i era laúnica persona esquerrana.

Els esquerrans no molesten. Molesten les taules mal posades. Si un esquerrà està menjant sopa, pot tenir la sensació de que si s’asseu a la cantonada no molestarà a ningú. Si aquest és el seu desig , per qüestions comoditat personal, endavant, però realment no molesta a ningú.

Sempre que tenim un esdeveniment amb convidats asseguts i amb el lloc assignat a la taula, intentarem que els coberts estiguin col·locats per donar facilitat si tenim a un esquerrà i ho sabem, és a dir la cullera que sempre es posa a la dreta la canviarem a l’esquerra i així ho farem amb la resta dels coberts.
Però si no sabem que hi ha un esquerrà a taula? Que segui a on vulgui. Quan una persona dretana està tallant un filet, fa servir les dues mans i d’aquí podríem interpretar que també està molestant als seus companys de taula amb els colzes.

Els esquerrans no molesten a les taules

Els esquerrans o ambidextres no molestem. L’errada més comuna és no deixar a taula la distància suficient perquè els colzes dels comensals no coincideixin.

Ja vaig apuntar en un altre article que una distància recomanable i estàndard solen ser 60 centímetres per comensal i mai no reduir aquesta distància. Si volem, la podem ampliar a 75 cms i a més si estem en una taula que no és rodona. També si sabem la complexió dels comensals. Per exemple, jo mateixa amb 60 cm a taula tinc prou espai per sentir-me còmoda, però si he de parar una taula amb persones de complexió més forta que la meva, allargo la distància entre ells.

Per cert, la mida que agafeu per cada comensal ha de ser sempre la mateixa. I si teniu espai, com més còmode puguin estar els vostres convidats més us ho agrairan sempre tenint especial cura en què no hi hagi grans distàncies per fomentar el diàleg entre ells.

D’aquesta manera facilitarem a tots els que estan a taula, esquerrans i dretans la comoditat de no xocar amb els colzes quan estan dinant.

Benvolguda Carol, seu a on vulguis, i no creguis que pel fet de ser esquerrana has d’anar a la cantonada de la taula.

Mar TORIBIO


REDACCIÓ3 Desembre, 2018

La vaixella és un element important pels àpats de Nadal. Us aporto dues raons: l’ornamental: són les peces que més es visualitzen; i el funcional, és la peça a on dipositem els aliments.

Una vaixella pot tenir molta decoració, però n’hi ha tres coses que s’ha de tenir en compte: el plat pla (de poca fondària), el plat soper (plat fondo), i el plat fruiter (plat per les postres) i pot estar feta de diversos materials: ceràmica, vidre, plàstic o porcellana.

Abans de col·locar-los a la taula, els revisarem. Han d’estar nets i, sobretot que no hi hagi cap de trencat. Podem fer servir els sota plats i al damunt un plat de presentació. La funció del plat de presentació només és decorativa, es retira quan arriben els plats amb el menjar.

En relació als dissenys, jo recomanaria que si us heu de comprar una vaixella – perquè moltes peces de la vostra s’han trencat – que sigui clàssica, perquè dóna més joc, no passa de moda, i es combina més fàcilment.
Si en canvi, voleu tenir una altra de diferent, avui dia hi ha vaixelles de disseny realment trencadores.

El posicionament a la taula és fàcil: damunt del sota plat i al davant del convidat i es van col·locant les peces a mesura que es necessiten. Aquí ens pots anar molt bé la taula auxiliar per deixar-hi tots els plats que necessitarem durant l’àpat.

Us faré un breu resum de què no hem de fer amb la vaixella:
1. Mai fer servir dues vaixelles diferents en un mateix dinar.
2. No posar un plat brut o trencat. Els plats s’han de repassar un per un.
3. El plat no es mou de sobre del sota plat.
4. Mai no s’apropa el plat al cambrer.
5. No es mou el plat per apropar-lo: es mouen les safates. Mai els plats.
6. Mai es col·loquen dos plats plans junts ni dos plats de sopa junts
7. El plat de sopa no pot anar mai sobre la taula directament. Ha d’haver-hi sempre un plat pla

Teniu en compte sempre que la vaixella que trieu, tingui les peces suficients que necessitareu i d’altres peces com safates, recipients per les salses o bols.

Mar TORIBIO

PD. Recordeu que podeu fer arribar les vostres consultes o dubtes a través del correu: rcheca@larepublicacheca.com

 


REDACCIÓ25 Novembre, 2018

Vull dedicar tota una menció especial al plat del pa i a l’ús que es fa del pa a la taula perquè té més importància del que pot semblar.

El plat del pa, és un plat petit i circular que pot anar acompanyat d’un ganivet o cullereta per untar mantega.

Sempre es col·loca a la banda esquerra del plat – a l’alçada aproximadament de les copes – així que no us equivoqueu i agafeu el pa del convidat del costat. Un error tenir un efecte cadena. O sigui: algú es quedarà sense pa.

Si hem fet servir sota plats, queda molt bonic si tenim a conjunt el plat del pa. Depositem en aquest plat una peça individual de pa o una llesca. Si volem posar llesques tallades i servir-les totes juntes, sempre les tallarem a la cuina i les depositarem en una cistella i cadascú agafarà el que necessiti.

Sovint veiem actituds a taula amb el pa que no són massa adequades, i és per això que proposo una llista de que no es pot fer amb el pa a la taula:
1. El pa no es talla amb cap ganivet a la taula, es trosseja amb les mans
2. El pa, l’anem esmicolant amb les mans i l’anem menjant. Haurem d’evitar deixar el plat ple de molles
3. El pa no es menja a queixalades directament. No ens estem cruspint un entrepà
4. No juguem amb el pa, ni fem boletes, i encara menys llençar-les als demés
5. El pa pot ajudar si els coberts no ho fan amb algun element del menjar, però després aquest tros de pa se’l mengem o el deixem al plat principal perquè el retirin
6. El pa no es mulla en salses ni fonts comunes, només en el nostre plat i en contades ocasions. Si ho fem amb la mà, mai punxat amb la forquilla
7. El pa es retira en arribar les postres. Només es deixa si les postres són formatges

Hem de tenir en compte els següents consells: no s’hauria de tocar el pa fins que no arribi el primer plat, encara que aquest trigui. No es pot menjar el pa que ens posen a la taula com si estiguéssim famèlics.
No siguem impacients i no toquem el pa, al final l’espera que sembla eterna sempre és qüestió de minuts.