17. Maig 2024

Arxius de marroc | Pàgina 4 de 5 | Diari La República Checa

REDACCIÓ28 Gener, 2021

Moulay Noamane Belghiti és un empresari establert a Tànger. A banda de promotor immobiliari és el secretari general de l’Associació Nord Sud Action, la qual està compromesa amb la promoció el turisme a la zona sud del Marroc. Belghiti, en una conversa amb larepublicacheca.cat, ha destacat les potencialitats de Dahkla. Una regió del sud marroquí que està fent una aposta importantíssima pel turisme sostenible i per la creació d’infraestructures necessàries perquè esdevingui una regió atractiva pels inversors, tant en l’àmbit nacional com internacional.


Dakhla és una regió on tot està per fer…

És lloc ideal per poder invertir, ja que, com vostè ben diu, tot està per fer.

Moulay Noamane Belghiti

Però hi ha molts projectes previstos per a aquesta zona…
Hi ha macroprojectes pensats per canviar radicalment la imatge de la regió en els propers anys. Tal com ja va explicar el director del centre regional d’inversió en una entrevista a larepublicacheca.cat, Dakhla té projectada una infraestructura portuària importantíssima i alhora fonamental que comptarà tanmateix amb una zona logística de més de mil hectàrees. Un fet força rellevant sobretot pels llocs de treball que es crearan.

Està tot per fer, però per on s’ha de començar?
El desenvolupament de Dahkla passa indiscutiblement per quatre eixos fonamentals: Turisme; logística; agricultura i pesca. En relació amb el sector turístic, Espanya i les empreses espanyoles, amb el saber fer i l’experiència que tenen, podrien, aprofitant aquesta aposta pel progrés, per projectar unitats hostaleres. Sobre l’agricultura, encara que sembli parlar d’ella al desert, cal recordar que a partir de 2023 està previst un sistema de reg per a més de 5 mil hectàrees. Sobre la pesca, un sector força arrelat al territori i a la seva economia, cal no oblidar que les empreses espanyoles hi juguen un paper primordial.

La regió es prepara per a nous inversors. Qui serien els més adequats per a aquesta zona?
Jo em considero un inversor més que està estudiant els potencials de Dahkla. I molts haurien de fer el mateix que estic fent: conèixer la zona i esbrinar la seva potencialitat. De moment, i sense presses ni pauses, s’ha de convidar el teixit empresarial a visitar la regió perquè vegi in situ tot allò que ella ofereix a diferents nivells. L’inversor idoni, en la meva opinió, és l’europeu per proximitat i en concret l’espanyol pels lligams històrics.

Com a empresari, Dahkla és un bon indret per invertir?
Sense cap mena de dubte. Jo personalment estic estudiant totes les possibilitats en el camp immobiliari i també turístic, construint algunes unitats hoteleres a la zona. Crec que hi haurà un dèficit d’hotels quan es concloguin els macroprojectes previstos.

 Belghiti amb Omar El Alaoui El Balrhiti

El president del Consell Regional de Dahkla deia que es donaran moltes facilitats a la inversió, però sempre pensant en projectes sostenibles…
El turisme a Dahkla és una activitat que mereix tota l’atenció de les autoritats locals i nacionals perquè s’evitin la massificació. Hem de saber preservar el Medi Ambient molt peculiar que ofereix la zona. L’aposta passa pel desenvolupament sostenible.

És una zona força segura…
Dahkla és una destinació turística que a banda de segura és exòtica, perquè ofereix platja i desert i també una llacuna de 40 quilòmetres de i un microclima impressionant. El fet que es tracti d’una zona ventosa fa que es torni atractiva pels esports aquàtics com pot ser el Surf.

PUBLICITAT


REDACCIÓ4 Gener, 2021
Rotary-1280x960.jpg

Des d’ahir i fins avui a la nit, el Rotary Club Amistad Hispano Marroquí té oberta una carpa solidària a la fira de Nadal de Tarragona, concretament, s’ubica a just davant de l’Escola Teresianas.

Amb aquest stand, l’entitat vol promocionar la seva tasca social que desenvolupa arreu del món, mitjançant iniciatives i campanyes solidàries.

En el cas del Club Rotary Amistad Hispano Marroquí un dels principals objectius és treballar per l’amistat i cooperació entre els dos pobles, sempre allunyats de la política i religió. En aquests moments, el club està treballant en dos projectes internacionals: un relacionat amb l’educació i l’altre amb la salut.

En el primer cas, hi ha la possibilitat d’apadrinar els estudis d’un infant marroquí per 50 euros l’any. Pel que fa al segon projecte, es tracta de recopilar cadires de rodes, crosses i bastons per a persones invàlides del Marroc.

Aquest material sanitari es farà arribar a zones del Marroc on hi ha persones que no poden sortir de casa perquè tenen problemes de mobilitat. Per manca de recursos per adquirir aquest material sanitari fa temps que pateixen un trist i lamentable confinament domiciliari.

La carpa està oberta al públic durant les mateixes hores que la Fira de Nadal que està instal·lada a la Rambla Nova de Tarragona. És una bona oportunitat per ajudar aquells que més necessiten.

PUBLICITAT


REDACCIÓ16 Novembre, 2020
saloua-e1605560705155.jpg

La cònsol del Marroc a Tgna també ha assistit

La situació és complexa, tensa i delicada al Sàhara Occidental. Els consolats del Regne del Marroc arreu del món han incrementat la seguretat després del conflicte ocasionat arran dels “actes violents” del Frente Polisario. Per evitar imatges com les viscudes a València aquest diumenge, associacions marroquines han sortit al carrer per condemnar les actuacions i la provocació permanent dels seguidors del Polisario.

A Tarragona, dirigents associatius i ciutadans marroquins han volgut marcar presència davant l’edifici consular del Marroc a Tarragona. La cònsol general, Salou Bichri, també hi ha assistit per censurar els actes menyspreables del Frente Polisario.

En una nota enviada a la premsa i signada per 15 col·lectius, se censura l’assalt roí i mesquí que ha representat la retirada de la bandera del Regne del Marroc del pal de l’edifici consular de València i substituïda per la del Polisario. Aquest fet, al·leguen, “fereix greument els sentiments de tots els marroquins” visquin o no al Marroc. Insten les autoritats policials a investigar als autors dels “fets deplorables” i vandàlics i a castigar-los de forma exemplar. Els edificis consulars han reforçat la vigilància policial.

Les associacions entenen que la resposta “meditada i justificada” de les Forces Reals Armades del Marroc ha estat l’adequada per defensar “la causa nacional, la integritat territorial i la marroquinitat de Sàhara”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ18 Juny, 2020

La cònsol general del Marroc, Saloua Bichri

Les ciutats de Rabat i Tarragona podrien estar agermanades. Aquest és el desig i que vol proposar la Cònsol del Marroc a Tarragona, Lleida i l’Aragó, Saloua Bichri; segons ha exposat en el programa ‘Tarragonins i tarragonines del món’ de la ràdio municipal.

Si no pogués ser la capital marroquina, la màxima representant del Regne del Marroc, no descarta que aquesta unió d’agermanament pugui ser amb qualsevol altra ciutat del país. Actualment el consolat marroquí és el segon en nombre de població de 9.700 habitants.

“Encara no he tingut l’oportunitat de poder parlar amb l’alcalde sobre aquest tema però és una proposta que m’encantaria fer, amb Rabat o altres ciutats. De fet hi ha diverses localitats on tenim patrimoni clàssic romà i seria molt positiu el fet de poder realitzar un agermanament”, ha apuntat Bichri.

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Març, 2020
saloua_cara-1280x960.jpg

Saloua Bichri es la primera mujer que ejerce las funciones de cónsul general de Marruecos en Tarragona, Lleida y Aragón. Es una defensora nata de los derechos de la mujer. Entiende que la cultura, la religión o el origen no pueden ser motivo para alimentar discriminaciones. Considera que la cultura y el respeto mutuo son los mejores ingredientes para nortear la coexistencia i la convivencia entre los dos pueblos. La diplomática agradece el cariño que ha recibido de las autoridades. Su gran objetivo es dar a conocer su país y acabar con algunos estereotipos que están fundados, muchos de ellos, en el desconocimiento. Saloua Bichri que ya dejado huella a Tarragona por su personalidad trabaja de forma incansable para mantener la hermandad entre Tarragona i Marruecos, alejada de las polémicas políticas. Cree que el respeto y el cariño superan todas las dificultades y generan Paz.

Hace un poco más de un año que ejerce las funciones de cónsul general de Marruecos en Tarragona. ¿Cómo definiría su estancia aquí?
En primer lugar, agradezco a mi ministro, el Sr. Nasser Bourita, que haya depositado la confianza en mi para ejercer éste cargo, al igual que al gobierno de España y al de Cataluña y Aragón que me han acogido con confianza y generosidad. Mi trabajo en este tiempo se ha centrado en hacerme una composición de lugar, en escuchar y atender las demandas de la comunidad marroquí, así como en mantener un diálogo permanente con las autoridades locales, civiles e institucionales ante las que estoy acreditada como representante de mi país.

Si tuviera que concretar mi experiencia, le diría que es tremendamente positiva, enriquecedora y fructífera en el acercamiento y conocimiento de nuestros pueblos entre sí.

Desde el primer día, he abierto las puertas de este Consulado General a todos, de forma que tanto nuestros compatriotas marroquíes como nuestro entorno social, político y cultural supiese que nuestras oficinas están al servicio de los y las ciudadanas y que, aparte de ser un espacio administrativo por su propia naturaleza, es también un espacio para la convivencia, el dialogo y el conocimiento mutuo.

Cuáles son las principales preocupaciones y reivindicaciones de los ciudadanos magrebíes, en Tarragona?
No sé exactamente la situación de los ciudadanos magrebíes que, como sabe, aparte de Marruecos, el Magreb lo componen otros países del Norte de África. En concreto y en lo que a mis compatriotas marroquíes se refiere, le puedo decir que los problemas más acuciantes, al igual que para los españoles, son los derivados del trabajo, la vivienda, la salud, la educación y naturalmente el cómo afrontar las diferencias culturales, sociales, religiosas y de convivencia cotidiana entre vecinos.

Si ambas sociedades hacemos el esfuerzo de conocernos, sobra cualquier adaptación ya que el respeto y el conocimiento serían suficientes para una mayor y mejor convivencia

Naturalmente afrontamos estas demandas informándoles lo más exactamente posible sobre sus derechos y obligaciones en este país, y en su caso acompañándoles en los tramites administrativos ante las autoridades locales, ya que no en pocas ocasiones a los problemas generales se suman los de conocimiento del idioma o de normas o costumbres que lógicamente a veces son diferentes a las nuestras.

¿Cuál es la principal misión de su equipo en Tarragona?
Nuestro personal está muy familiarizado con su entorno, lo que hace que su misión sea muy eficaz en la resolución de problemas y demandas de nuestros compatriotas. Además, ejercen una buena labor de interlocución y mediación en toda clase de situaciones, incluso en las que son delicadas o que requieren una alta profesionalidad. En ese sentido, su asesoramiento y acompañamiento hacen que mi misión esté a la altura de lo que mi país espera de mi labor aquí.

Apuesta por la Cultura
Usted apoya mucho la Cultura entre los dos pueblos, ¿cree que es importante para su cohabitación?
Yo le pediría que le ponga “apellidos” a la cultura y verá la inmensa riqueza que contiene, porque es un conjunto de bienes materiales espirituales, patrimonio de las civilizaciones y sociedades que nos la han llegado de generación a generación. Hay una cultura de la lengua, de los modos de vida, de las costumbres, de las tradiciones, de los valores, del conocimiento, del deporte, hay cultura culinaria, hay industria cultural, hay tal riqueza en la Cultura que estoy convencida que su valor más preciado es la de ser generadora de la Paz.

Y sin Paz, como bien sabe, no hay progreso y por consiguiente la Cultura debe ser promocionada en todas sus múltiples facetas desde todas las instituciones, todas. En este sentido toda inversión será poca porque la riqueza que nos proporciona es generadora de los más altos valores de la Humanidad.

El día 13 de marzo organiza un encuentro para celebrar el Día de la Mujer. Marruecos tiene muchas mujeres cónsules en España e incluso una Embajadora. ¿Eso significa que su país está apostando también por dar a la mujer el papel que se merece en una sociedad moderna?
Ya el pasado año celebramos en Tarragona el Día de la Mujer y fue un éxito total que nos desbordó en participación, emoción y convivencia entre ambos pueblos. Por ello, este año queremos repetir y aportar una vez más nuestro compromiso con la sensibilización de nuestras sociedades de forma que pongamos en valor el trabajo de la Mujer y su aportación al bienestar y desarrollo de la sociedad.

La nueva Constitución de Marruecos del 2011, ya recoge en su Artículo 19 la igualdad de género y en su preámbulo proclama que se compromete a combatir y a prohibir toda discriminación hacia cualquiera por razón de sexo

Si no me equivoco, Marruecos tiene más personal diplomático femenino destinado en España que España en Marruecos, por lo que en ese sentido nuestro país no hace una apuesta como tal, sino que hace una política activa que ya hace años Su Majestad el Rey Mohammed VI está llevando a la práctica en todos los campos de la administración marroquí.

La nueva Constitución de Marruecos del 2011, ya recoge en su Artículo 19 la igualdad de género y en su preámbulo proclama que se compromete a combatir y a prohibir toda discriminación hacia cualquiera por razón de sexo.

¿Cuáles son las principales dificultades para que la mujer musulmana se adapte a nuestra sociedad?
Yo quitaría las palabras “dificultad” y “adaptación”, y comenzaría diciendo facilidades y respeto mutuo por lo y el diferente, ya que con ello facilitamos de entrada la convivencia.

En primer lugar, somos mujeres y debería no importarnos si somos musulmanas o cristianas, ya que aparte del culto religioso que, como sabe, forma parte del mismo tronco, poco o nada nos diferencia en cuanto a la condición de mujer se refiere.

Somos mujeres y debería no importarnos si somos musulmanas o cristianas

¿No sería mucho mejor hacer un planteamiento desde lo que nos une como mujeres? ¿Esa adaptación a la que usted alude no sería más enriquecedora vista como una complementariedad de dos culturas? Fíjese que si une desde el respeto mutuo el conocimiento de unas y otras el resultado es una suma de riqueza cultural privilegiada que pueden tener ambas sociedades.

Si ambas sociedades hacemos el esfuerzo de conocernos, sobra cualquier adaptación ya que el respeto y el conocimiento serían suficientes para una mayor y mejor convivencia.

Acojida fantástica
Usted es la primera mujer cónsul en Tarragona, ¿Ha sido fácil integrarse, ¿La han acogido bien?

Si bien es importante ser la primera, lo crucial es que no sea la última y en eso concentro también mi esfuerzo personal y profesional.

En mi caso ya había tenido experiencia profesional en España y por consiguiente mi llegada aquí no ha tenido el más mínimo problema para habituarme al ritmo local. No se trata de integración que pienso es una acepción de asimilación, algo que en la sociedad del siglo 21 creo que debemos superar. En ese sentido la acogida ha sido fantástica y el respeto que desde la diferencia me otorgan cada día tanto los y las tarraconenses como mis compatriotas hacen que me sienta una marroquí orgullosa de serlo y de compartirlo con los que me acogen, rodean y aprecian.

¿Qué consejos le daría a españoles y marroquíes para que la convivencia y coexistencia sean más fáciles?
Viajar y conocer.

Concurso literario
¿Qué proyecto le gustaría llevar a cabo como cónsul y que fuera benéfico para todos sus compatriotas que viven en la provincia?

Sí que me gustaría llevar a cabo proyectos. Uno de ellos es pensado para jóvenes marroquíes y españoles y se trata de una ruta cultural. Este proyecto pretende, a través de un concurso literario, seleccionar a un grupo de jóvenes marroquíes que viajaran a España y españoles que viajaran a Marruecos para realizar una ruta cultural.

Para jóvenes españoles lo tengo claro, tendré que determinar la ‘’ Rihla de Ibn Batuta’’ (viajero árabe) y establecer el programa del viaje en Marruecos. Se pretende involucrar a los jóvenes marroquíes y españoles a debatir con creatividad y originalidad sus problemas actuales a través de una figura que pertenece al imaginario colectivo.

En la vida cotidiana de España, hasta no hace mucho, las mujeres también llevaban velo, incluso fuera de la propia liturgia religiosa

Para jóvenes marroquíes que vendrán de Marruecos, aún no lo tengo claro. Estoy pensando en una ruta en Cataluña, la de una figura universal.

Al finalizar estas dos rutas, se organizaran en Marruecos y en España una exposición itinerante (fotos y textos) que refleje los sentimientos y experiencias de los jóvenes participantes a estas rutas.

Hay personas que se sorprenden en ver a una cónsul más ‘europeizada’. Puede que algunos esperaran verla con pañuelo. …. ¿Cómo se puede acabar con estos estereotipos?
¡En este país ver a una mujer dirigiendo ya no debería sorprender a nadie! No obstante, no comparto que se me tilde de ‘europeizada’, ya que sería como admitir que como marroquí mi Cultura es inferior a otra, algo que forma parte de esos estereotipos a los que usted alude y que compartirá conmigo que no se deben ni se pueden admitir.

Es lo mismo que si piensan que debería llevar pañuelo para cubrir mi pelo, algo que una mujer en Marruecos puede optar por hacerlo o no. A estas valoraciones quizá convendría hacerlas reflexionar en la propia Historia de la Cristiandad, donde todas las imágenes de la Virgen María aparecen con velo, por no decir que, en la vida cotidiana de España, hasta no hace mucho, las mujeres también llevaban velo, incluso fuera de la propia liturgia religiosa.

Si usted viaja hoy por Marruecos, y sé que ya lo ha hecho en varias ocasiones, verá que lo que le estoy diciendo sobre el uso del velo está equilibrado entre llevarlo o no llevarlo.

Por ello, insisto una vez más en recomendar viajar y conocer, y si esto por el motivo que sea no es posible, acercarse y convivir con los que son diferentes y que tenemos aquí, hará que estos prejuicios desaparezcan de nuestro imaginario.

 


REDACCIÓ6 Novembre, 2019

La solidaritat, la fraternitat i la pau al món són alguns dels ingredients que es comparteixen en les trobades rotàries. De fet, són frontisses que obren les portes de l’harmonia, de la convivència i de la inter-ajuda.

El sopar de rotaris a Tarragona

Després d’un viatge al Marroc, organitzat pel Rotary Amistat Hispano Marroquí, amb la col·laboració del Rotary de Tarragona, es va decidir que s’intensificaria l’ajuda amb alguns centres educatius del regne de Mohammed VI.

En el viatge que es va fer al setembre, els dos clubs rotaris van mantenir contacte amb els responsables de l’Escola Erfoud, quedant segellat el compromís de noves col·laboracions. L’objectiu, ara mateix, és contribuir a l’escolarització (efectiva) d’uns 40 nens d’aquella zona del Marroc.

Membres del rotary amb el director del centre

L’ajuda que s’està projectant, com si es tractés d’una prova pilot, versa facilitar material escolar i didàctic. Cadires, taules, ordinadors, roba, productes sanitaris i joguines podrien integrar les ajudes pels nens que freqüenten l’Escola Erfoud, la qual compta, en l’actualitat, amb 30 nens, alguns d’ells menors de 6 anys.

Els dos clubs, presidits per la cònsol del Marroc a Tarragona, Saloua Bichri i l’odontòleg Alejandro Romeo, amb l’objectiu d’engegar aquest projecte de col·laboració, constituiran, tot seguit, una comissió de seguiment i control integrada per experts.

0,15 cèntims al dia

Alejandro Romeo i Saloua Bichri

La campanya que es posarà en marxa consisteix, en un primer moment, a aconseguir que cada membre del Rotary es comprometi a ‘apadrinar’ l’escolarització d’un infant durant un any escolar. Això implica una col·laboració econòmica de 50 euros a l’any. O sigui, menys de 0,15 cèntims al dia durant un any. El projecte no és exclusiu dels membres dels dos Rotarys, ja que amics i familiars s’hi podran adherir.

La presidenta del Rotary Hispano Marroquí, Saloua Bichri, que ha participat en el sopar on s’ha explicat les línies mestres del projecte, ha agraït l’estima, el respecte i la col·laboració que ha rebut d’ençà que exerceix les funcions de cònsol general del Marroc a Tarragona.

“Em sento orgullosa pel tracte i l’estima que em brindeu i satisfeta pels esforços realitzats per trencar els clixés i els prejudicis contra el meu país”, ha dit Bichri, tot ressaltant la màgia i les virtuts de la coexistència, basada en el respecte mutu i en l’amistat.

L’escola que rebrà la col·laboració dels 2 rotaris

Cuscús solidari
La presidenta del Rotary Hispano Marroquí també ha anunciat que aviat es durà a terme un acte benèfic que pretén ajudar els més desfavorits tant a Catalunya com al Marroc.

Està previst, abans de cap d’any i a Tarragona, un cuscús solidari. Els diners recaptats aniran destinats, essencialment, a l’Associació La Muralla , ubicada a la Part Alta de Tarragona.

Es tracta d’una entitat sense ànim de lucre que es dedica a la inserció sociocomunitària de persones amb problemes de salut mental i de les seves famílies i per la lluita contra l’estigma i la sensibilització i normalització d’un problema de salut mental.
|

VÍDEO


REDACCIÓ2 Novembre, 2019

Un dels salons de l’Hotel Catalonia Barcelona Plaza, ubicat en la imponent de la Plaça Espanya, s’ha tornat petit per acollir totes aquelles persones que han volgut assistir en directe al ‘Caftan Show Marrocain’. Es tracta d’un esdeveniment de moda maridat amb la música i la cultura del regne de Mohammed VI.

Els cònsols de Marroc a Tarragona, Girona i Barcelona han donat suport a un acte que va néixer l’any 2002 i que, any rere any, esdevé un important aparador pels dissenyadors de les línies de caftans marroquins.

Persones de totes les edats han pogut gaudir d’una desfilada – presentada per Samira El Baloui – que, a banda de potenciar el sentiment patriòtic, es converteix també en una gran competició de moda.

Els organitzadors han destacat, amb un lliurament de premis, l’esforç i la dedicació de molts ciutadans marroquins residents en el món i que són, en alguns casos, en el mirall de la solidaritat i una insígnia de l’esforç.

La cònsol del Marroc a Tgna també hi ha asssitit

Per la passarel·la, a banda de les models que exhibien les diferents línies del Caftan, han passat artistes de renom i que, en alguns casos, han fet embogir els assistents: Saida Charaf; Abdellah Daoudi; Ibtissam Tisket; Mourad Bouarik; Cheb Amir i Redouam Ouahbi.

El còmic Abdelkahlek Fahid ha aportat el bon humor a una cita  internacional que s’ha celebrat aquest dissabte a Barcelona.

 

VÍDEOS


REDACCIÓ29 Juliol, 2019

 La comunitat marroquina celebra aquest dimarts el 20è aniversari de l’entronització de Mohammed VI com a rei del Marroc. Per commemorar aquest efemèrid, la cònsol general del Marroc, Saloua Bichri, ha convidat les màximes autoritats i personalitats de la seva circumscripció diplomàtica a participar de la ‘Festa del tro’. La celebració tindrà lloc a l’emblemàtica Casa Joan Miret. 200 convidats podran gaudir d’un acte sentit i valorat pels marroquins, qui tenen una veneració especial pel seu monarca. En aquesta entrevista, la diplomàtica Saloua Bichri, que ocupa el càrrec des de finals del 2018, explica com se sent a Tarragona i quina és la seva missió. De moment, s’esforça per dignificar la imatge del seu país i fins i tot eliminar alguns tabús i prejudicis. Bichri entén que els estereotips només es poden desfer si hi ha respecte mutu, enteniment, empatia i capacitat d’acceptació i adaptació.  Saloua és la primera dona que ocupa el càrrec de cònsol general a Tarragona, Lleida i Aragó

Què esteu programant per aquest dimarts a les 20h30 a la Casa Joan Miret?
Celebrem el 20è aniversari de l’entronització del nostre Rei, Sa Majestat el Rei Mohammed VI.

La cònsol general del Marroc a Tarragona

Quin significat té per a la comunitat marroquina aquesta celebració?
La nostra Festa del Tron té un arrelament històric que es remunta a l’any 1933, any en què el poble marroquí va realitzar per primera vegada un homenatge a l’avi del nostre actual monarca, el Rei Mohammed V, que va ser perseguit i fins i tot exiliat per potències estrangeres presents a casa nostra.
Va ser precisament aquesta monarquia, que dotada de simbolisme, carisma i popularitat va cohesionar la legítima aspiració del nostre poble i els moviments polítics alliberadors de la colonització, a una justa integritat i identitat territorial i cultural que tenim com a país sobirà. Ja en 1956, amb el reconeixement mundial com a país i Estat sobirà, es va consolidar la Festa del Tron, com un element d’unitat nacional i llaç d’unió de Sa Majestat el Rei amb seu poble i, des d’aleshores, cada any els nostres sobirans i nostre poble celebrem i compartim aquest dia amb els nostres amics i molt especialment amb els nostres veïns. Amb motiu del la seva entronització, ara fa 20 anys, Sa Majestat el Rei Mohammed VI, farà un discurs a la nació, on comunicarà els futurs projectes per al desenvolupament del país.

Quins són aquests projectes?
És exhaustiu. Descriurà un programa d’activitats que marquen de forma clara els reptes, les oportunitats i les amenaces que haurem d’enfrontar, plegats, com a poble i com a país.

La diplomata saludant la delegada del govern d’Aragó

El monarca ha volgut introduir canvis importants en la seva relació amb el poble…?
Si hi ha un líder molt proper al seu poble, és el rei del Marroc qui mai perd l’oportunitat de comunicar-se i escoltar els seus conciutadans. Que ningú tingui dubtes que el Marroc està governat per un rei molt savi, molt proper a la gent i que fa tot el possible per comunicar-se amb el seu poble.

És un monarca estimat?
Els marroquins estimem ardentment al nostre sobirà. Sa Majestat és el símbol d’un Marroc modern i de la simbiosi entre el rei i el seu poble. Durant les seves visites oficials, el rei s’allunya del protocol i visita els districtes populars de la ciutat conduint el seu propi cotxe. Envoltat per la multitud, parla amb els habitants dels seus problemes i mai no es va registrar cap incident. El rei Mohammed VI ha establert una nova forma de govern monàrquic al Marroc, primant la proximitat als ciutadans i fent els possibles per donar resposta a les seves demandes.

Bichri en una reunió de treball

És un rei molt carismàtic, oi?
El rei Mohammed VI no és el monarca que podem trobar només en els palaus i que parla només amb la societat més elitista. Per a molts marroquins és molt més que un Rei, és un pare, un germà o un membre de la família molt estimat, i per a qui un desitja felicitat i salut.

Vostè representa el Regne del Marroc a Tarragona. Quin paper té una cònsol general? Quin és el seu principal objectiu?
Té la responsabilitat i l’honor de servir representar el seu país i servir el ciutadà marroquí a Tarragona, Lleida i Aragó. La meva missió és ajudar els nostres conciutadans, facilitar els tràmits administratius, ser atenta i sensible a les seves demandes, escoltar-los, i sobre tot ser humana i tenir el sentit del patriotisme.

Saloua és la primera dona a exercir el càrrec a Tgna

No és fàcil…
Hem de pensar que res és fàcil ni tot és difícil. Faig un esforç per realçar la feina dels meus compatriotes en aquestes contrades. No podem oblidar que la comunitat marroquina contribueix amb la seva riquesa cultural al multiculturalisme inclusiu i a un model de la societat plural, tolerant i de progrés per a ambdues parts.
No podem oblidar que alguns han arribat a aquestes terres per treballar, molts han tingut aquí els seus fills, els quals ja s’han casat aquí. Estem davant d’una tercera generació de marroquins.

No podem oblidar que són éssers humans que també contribueixen amb la seva riquesa cultural al multiculturalisme inclusiu i aun model de societat plural, tolerant i de progrés per a ambdues parts.

 


REDACCIÓ6 Juliol, 2019

Terminal logística de Tanger Med 1

Una manera d’entendre l’impacte del hub marítim Tanger Med a l’economia marroquina i africana és una anàlisi de tots els factors financers i econòmics. Al diari La República Checa us donem totes les xifres clau que han portat a Tanger Med a esdevenir el primer port de l’Àfrica i a impulsar l’economia regional de Tànger i del Marroc.

Xifres i dades de l’impacte de Tanger Med
El hub marítim Tanger Med explota la seva ubicació a l’estret de Gibraltar i és un dels principals eixos d’èxit del port marroquí. En total, les dades recollides al llarg de 2018 segons l’Autoritat Portuària de Tànger Med mostren una capacitat de gestió de 9 milions de contenidors, 700.000 camions i 1 milió de vehicles.

Aquestes xifres posicionen Tanger Med com el principal port de l’Àfrica, per davant de hubs logístics com Durban (Àfrica del Sud) i Port Saïd (Egipte-Canal de Suez). En l’àmbit de superfície activa, Tanger Med té una extensió de 1600 hectàrees, que conformen els tres ports i sis zones destinades a l’activitat industrial, fent que també sigui el hub logístic més extens del continent africà.

Hub logístic Tanger Med 2

Tanger Med genera 75.000 llocs de treball; uns 70.000 empleats són directament aplicats a les activitats portuàries i 5.000 llocs de treball destinats al pol portuari de Tanger Med. A més, les autoritats del port tangerí han estimat que 900 empreses nacionals i internacionals s’han establert dins del hub i operen a escala global des de les seves instal·lacions.

Pel que fa a la inversió, Tanger Med ha publicat que s’han invertit uns 8100 mil milions d’euros entre capital públic del Regne del Marroc i capital estranger. D’aquesta xifra estimen que 3.200 MEUR han estat aportats pel capital públic marroquí i uns 4.900 MEUR s’han aportat des de capital privat estranger, dels quals 3.800 MEUR s’han invertit al desenvolupament logístic del hub i 1.113 MEUR s’han destinat al desenvolupament de la infraestructura portuària.

Borja VIZCARRO
Enviat Especial a Tànger


REDACCIÓ6 Juliol, 2019

Tanger Med és el port més important d’Àfrica

Es tracta d’una de les inversions més importants que s’ha dut mai a l’Àfrica. Tanger Med és la infraestructura marítima més gran que s’ha realitzat a la història, no només al Marroc, sinó a tot el continent. El seu objectiu va més enllà del trànsit marítim. El port de Tanger pretén esdevenir una potència mundial en logística, sent el port amb més capacitat de tot el nord d’Àfrica i impulsar l’economia marroquina. Però, què és Tanger Med? A la República Checa us donem tots els detalls d’aquest gran ‘hub’ mundial:

Mohamed VI és l’impulsor de Tanger Med

Una aposta directa de Mohamed VI
La història de Tanger Med comença l’any 2003, en una visita de la família reial marroquí a la província de Tànger. Històricament aquesta província no tenia un eix industrial potent, on sí es trobava amb més presència a zones com Casablanca i a la capital, Rabat. Malgrat això, el monarca va creure en el projecte local: un port logístic que esdevingués l’obra marítima més important del continent.

Però per què realitzar una inversió d’aquesta invergadura a Tànger? Només cal veure la seva localització i el seu potencial. Tànger està situada a l’estret de Gibraltar, és la porta de l’Àfrica tant per l’oceà Atlàntic com pel mar Mediterrani; i, el més important, només 14 kilòmetres separen la ciutat tangerina amb Europa, aproximadament una hora de navegació fins a la costa de Tarifa i Gibraltar.

El regne del Marroc va decidir invertir més de 1.000 milions d’euros en la primera fase de Tanger Med 1 i la Terminal de Passatgers que es van inaugurar finalment, l’any 2007. I aquella aposta inicial de Mohamed VI de seguida va donar els seus fruits, esdevenint en pocs anys el port africà de contenidors més important a escala global.

Un creixement imparable exponencialment
Tanger Med arrenca la seva activitat portuària l’any 2007, situant-se en el número 83 a la classificació mundial de connectivitat marítima (UNCTAD), creixent més d’un 15% en el seu primer any de vida. Aquest fet no ha passat desapercebut per nombroses empreses europees i globals, que han vist la costa tangerina com un lloc potencial d’inversió. Actualment, el 2019, Tanger Med s’ha convertit en el 17è port més important al món.

Terminal Logística de Tanger Med 1

Les dades ho demostren: Tànger Med mou per la mediterrània i l’Atlàntic 3,4 milions de contenidors l’any, el que ha generat uns 29 mil milions d’euros com a plataforma d’importació i exportació i un trànsit de passatgers de 2,8 milions de persones, només el 2018.

La creació d’aquest hub mundial ha permés crear un teixit industrial tèxtil, automobilístic i aeronàutic potent, on destaquen multinacionals com Renault, Dacia; Grup PGA (Citroën i Peugeot), Boeing, Airbus, Inditex, El Corte Inglés, Siemens, Maersk, DHL, Nippon, entre d’altres; que ha permès impulsar l’economia de la regió de Tanger i del Marroc.

En total, Tanger Med consta de dues àrees logístiques, TM1 i TM2, l’àrea d’hidrocarburs i l’àrea destinada als passatgers i als ferris. Totes aquestes zones estan interconnectades per xarxes viàries i de ferrocarril, tant de passatgers com de mercaderies, que permeten arribar a qualsevol punt del país. Aquesta infraestructura marítima consta de tres ports, més de mil hectàrees de superfície i amb més de 75 mil empleats.

Horitzó 2025
Tanger Med ha decidit invertir més de 8000 milions d’euros en la seva expansió. Actualment el hub marroquí ha inaugurat una nova terminal de càrrega i descàrrega de contenidors, Tanger Med 2 la tercera fase de desenvolupament de la infraestructura marítima africana.

Tanger Med 2 incrementa la capacitat portuària a 6 milions de contenidors TEU. Segons Fouad Brini, president de Tanger Med: “L’objectiu implica reforçar encara més la posició del nostre complex portuari i esdevenir el centre de referència d’Àfrica i del món en fluxe logístic i comercial internacional”.

Tanger Med 2, la nova terminal automatitzada

En aquesta nova àrea del hub de Tanger, l’empresa especialitzada en el transport logístic mundial, el grup Maersk APM, ha decidit invertir 1.100 milions d’euros a la seva nova terminal a Tanger Med 2.

Aquest nou espai de la terminal incorporarà els equipaments més moderns i d’última generació, sota un espai de concessió.

Brini també assegura que “el nostre objectiu és visualitzar el que denominem horitzó 2025 i són totes aquelles fites que volem assolir amb una inversió de més de 800 milions d’euros. Aquests objectius impliquen proporcionar les solucions logístiques necessàries i impulsar el creixement de les exportacions del Marroc, especialment les industrials i les agrícoles”.

Control exhaustiu de la seguretat i la migració
És un dels temes més sensibles de l’actualitat, el fluxe migratori africà cap a Europa. Preguntat sobre aquesta qüestió, el president de l’Autoritat Portuària va ser clar: “Nosaltres apliquem més mesures de seguretat que altres ports de capacitat global”.

President de Tanger Med, Foad Brini

Brini va explicar que tots els contenidors que arriben a Tànger Med, abans de ser carregats a les terminals logístiques i descarregats en els vaixells, passen per tres filtres de seguretat.molt exhaustius.

S’escanegen a consciència en tres ocasions, tant camions com vehicles que pugen als ferris i la seguretat és extrema per part de la policia portuària de Tanger Med i la Gendarmeria Real del Marroc.

“Cal recordar que el Marroc va ser el primer país africà en acceptar i oferir llocs de treball i permís de residència a tots aquells estrangers que realment vulguin venir a treballar al nostre país i vulguin assegurar-se un futur. Aquesta mesura vol demostrar el nostre compromís amb aquesta problemàtica”, va recordar el president de Tanger Med.

Borja VIZCARRO
Enviat especial a Tànger