Arxius de mariano rajoy | Pàgina 2 de 8 | Diari La República Checa

REDACCIÓ6 Desembre, 2017

Va passar del cabreig a la resignació. Carles Castillo va veure com, des de Barcelona, el desbancaven del primer lloc de la candidatura del PSC a Tarragona. Al PSC i davant l’actual escenari “jo no importo una merda”, reconeix en aquesta entrevista. L’ex diputat considera que no es van respectar la voluntat de les bases. Diu que no va engegar tot a rodar per lleialtat a Miquel Iceta, qui, a parer seu, és el més capacitat per ser el president de la concòrdia i del sentit comú. No té dubtes que la justícia espanyola està polititzada i que no té cap problema en exhibir el llaç groc que simbolitza la lluita per l’alliberament dels presos polítics. En relació a la seva hipotètica candidatura a l’alcaldia de Tarragona, Carles Castillo confessa que Ballesteros és un líder fort i que és difícil fer-li ombra. Convé fixar-s’hi en els missatges entre línies.

Castillo és el número de la llista socialista

Es va sorprendre quan el van desbancar de cap de llista del PSC per Tarragona?
Sí.

Trist i rebotat?
Al principi sí. Molt.

Amb qui, concretament?
Amb la Comissió de llistes de Catalunya.

Quina relació manté ara amb la cap de llista, la vallenca Rosa Maria Ibarra?
No amagaré que hem passat per diferents etapes. Inicialment va ser molt difícil pair-ho, però he de confessar que l’aprecio molt i lloo la seva capacitat personal i política. En mi trobarà tota la col·laboració i lleialtat.

Mentre Rosa Ma. Ibarra ha anat guanyant pes i protagonisme polític vostè ha anat perdent…
És una interpretació lícita, però insisteixo que, ara mateix, el més important és aconseguir que Miquel Iceta arribi a la presidència de la Generalitat.

Marxar cap a casa?
Per què no se’n va anar cap a casa? Per orgull, per l’eròtica del poder, pel sou…?
Per cap d’aquestes raons. A mi m’importa una merda el poder i el sou de 3 mil i pico euros. Sóc un polític vocacional. A banda, molta gent em va venir a veure i em va dir que continués…

Castillo confessa decepció

Això ho diuen tots els polítics que no volen marxar. És al·lucinant…
En les passades eleccions em va elegir a través d’unes primàries i no podia decebre la gent que m’ha fet confiança. També per lleialtat a Miquel Iceta (que és el president que tots volem tenir) i també perquè vaig entendre que no era el moment per exhibir l’orgull o alimentar guerres estèrils.

Va sentir por en poder tornar a la vida real quan va ser relegat al segon lloc de la candidatura amb la possibilitat de no ser elegit?
No. En absolut. En un primer moment vaig sentir alleugeriment. Era com si m’hagués tret un pes de sobre. No vaig sentir por. A la taula mai no em faltarà un plat de sopa ni se’m cauran els anells si he de fer de cambrer.

Creu honestament que Iceta podrà ser cap de govern?
Té moltes probabilitats. Si ell no ho és, qualsevol altra alternativa serà un veritable desastre.

Doncs, farà campanya en positiu per un partit que el va menystenir quan les bases havien confiat en vostè com a cap de llista…
Ara mateix Carles Castillo no és important. Vivim una situació excepcional i hem de batallar en contra d’aquells que ens han portat al precipici. Hem d’aglutinar tots els esforços possibles. Davant aquest escenari, reitero, Carles Castillo no importa una merda.

Catalunya està trencada
Quin és l’objectiu real d’aquestes eleccions?
Són, sens dubte, les més importants dels darrers 30 anys. El PSC s’ha d’esforçar per arribar al Palau de la Generalitat i aconseguir que Miquel Iceta, que és la persona més assenyada del panorama política català, sigui el proper president.

Catalunya és independentista?
Està trencada per la meitat. Hi ha un percentatge molt important que és independentista i que s’ha d’escoltar i intentar donar solucions a les seves inquietuds. Però cal tenir en compte que no hi ha una majoria absoluta en cap de les dues bandes, el que obliga al diàleg i a la negociació.

L’exdiputat diu que la justícia està polititzada

Vostè se sent còmode pertanyent al denominat bloc del 155?
Home… no!!! Però també he de confessar que quan es va començar a plantejar el 155 es parlava d’un escenari de 6 mesos sostinguts en el temps amb presència policial al carrer. Era una aberració. Però després de tot el que va passar entenc que calia una resposta efectiva per part de l’estat.

Cal alternativa més enllà del 155
Està d’acord, doncs, amb el 155…
No veia cap altra sortida a la dèria independentista. A l’escenari on ens trobàvem, en què s’havia trencat la convivència social, calia actuar. No oblidem que va ser el bloc independentista que ens va portar fins al desastre on ens trobem.

El president Puigdemont es troba a Brussel·les… no pot fer campanya normal…
Sembla una pel·lícula. Una patotxada. Va ser ell qui va decidir escapolir-se de la justícia.

Per cert, què fem amb els milers de ciutadans que surten al carrer…?
Hem d’escoltar-los. És obvi.

Però no s’està fent…
O potser no s’està escoltant l’altra part, la considerada constitucionalista. No oblidem que l’ocupació de la via pública s’ha fet sobretot per part de la gent independentista.

Com se soluciona aquest embrolli?
Cal un canvi profund de la constitució. Hem de donar un caràcter accentuadament federal. Cal canviar el Senat i l’estat de les autonomies s’ha quedat curt. És important donar també resposta a l’independentisme més moderat, el qual s’ha quedat sense alternatives. Urgeix la reflexió, el diàleg i el sentit comú.

 

PP responsable trencament d’Espanya
I qui pot liderar aquesta opció?
Els socialistes, sens dubte. El PP, malgrat les batzegades que està fent, és conscient que per salvar Espanya s’haurà de fer canvis constitucionals profunds, cas contrari serà el responsable del trencament d’Espanya.

Li agrada l’Espanya actual?
No, en absolut. No m’agrada l’statu quo actual. Faria una clara aposta per la República. S’hauria de donar la possibilitat que el poble triï entre la Monarquia i la República.

Vostè va escriure un tuit on es podia llegir que el seu pare li havia dit que amb el cabell llarg mani no encapçalaria una candidatura… Tenia raó…
Era una manera de prendre’m amb humor la meva pròpia desgràcia i de riure de mi mateix.

El Twitter sempre li ha jugat males passades. Avui és més ‘relaxat’ a l’hora de tuitejar?
He madurat, però no he perdut ni una mica de la meva passió ni dels meus principis.

Anirà al Parlament. Què defensarà allà? Insistirà en el monotema… en contra la independència?
Vull defensar els temes socials, els que preocupen els sectors més desfavorits.

Portaria el llaç groc
Qui guanyarà les eleccions el 21D?
Esquerra Republicana. El PSC, Junts per Catalunya i Ciutadans estarem molt igualats.

Portaria el llaç groc a la solapa?
Sí, de fet vaig assistir a alguna manifestació on s’ha demanat l’alliberament dels ‘Jordis’ i dels consellers empresonats.

Hi ha presos polítics?
No. Són presos per fer política.

La justícia està polititzada?
Sí. En aquests moments sí. Depèn de qui, ja justícia no actua de la mateixa manera ni amb la mateixa rapidesa. L’estàndard de la llibertat d’expressió està baix al nostre país i això em preocupa.

Alcaldable…
Vostè es veu lluitant per ser alcalde de Tarragona en les eleccions del 2019?
Ni idea. Ara estic concentrat a Barcelona.

Això vol dir que no serà candidat en les municipals del 2019?
No he dit això.

Carles Castillo va ser regidor a Tarragona

Li agradaria ser alcalde de Tarragona?
Crec que a tothom li agradaria ser alcalde de la seva ciutat.

Creu que tindrà possibilitats mentre estigui Fèlix Ballesteros?
L’alcalde Ballesteros és un líder potent i per tant és difícil fer-li ombra.

Estaria disposat a fer-li ombra?
No crec que aquesta situació sigui possible.

I es veu fent ombra a Bego Floria?
És una situació de ciència-ficció que no vull alimentar.

Però si Bego Floria és alcaldable vostè s’hi presentaria?
Sondejaria la militància.

 


REDACCIÓ31 Octubre, 2017

Òscar Peris, ahir al seu despatx

El representant del govern d’Espanya a Catalunya, Enric Millo, ha informat, en roda de premsa, després del consell de ministres celebrat a Madrid, que s’ha decidit cessar els delegats del govern de la Generalitat en les diferents províncies, així com els directors territorials i suprimir tres organismes vinculats amb l’executiu autonòmic.

Els estaments suprimits són: la Secretària per al Desenvolupament de la Generalitat, l’Oficina per a la millora de les institucions i la Comissió interdepartamental de la Generalitat – els 3, creats a març de 2016 –, també s’ha destituit el director de l’Institut d’Estudis Autonòmics, Carles Viver Pi-Sunyer.

Aquesta decisió del govern de Rajoy sorgeix un dia després que el delegat a Tarragona, el republicà Òscar Peris, hagi informat els periodistes que continuava treballant amb normalitat.

 

 


REDACCIÓ28 Octubre, 2017

El delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, ha subratllat que la màxima autoritat a Catalunya és el president del Govern, Mariano Rajoy, d’acord amb el publicat en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), i que Carles Puigdemont ja no és el president de la Generalitat.

Millo ha indicat que, tot i que no ha parlat amb cap dels membres del cessat Govern, “entenc que el que faran és acatar aquesta decisió i permetre, que a través d’unes mesures que es prenen amb serenitat i prudència , recuperarem la legalitat democràtica, trencada ahir al Parlament “.

Segons la seva opinió, ara es tracta de “garantir la convivència i sobretot, el més important de les mesures d’aquest divendres és que els catalans puguin decidir sobre el seu futur, tots i legalment, en unes eleccions el pròxim 21 de desembre”.

Sobre aquestes eleccions, ha deixat clar que els partits independentistes podran concórrer ja que “la defensa de l’aspiració legítima de la independència es pot defensar democràticament, ningú ha dit el contrari, sempre ha estat així i que jo sàpiga no hi ha hagut cap modificació al respecte”.

A Millo li costa imaginar “que els demòcrates vulguin boicotejar unes eleccions democràtiques on les urnes estaran posades perquè tots, no només uns quants catalans, i de manera legal puguin expressar la seva voluntat política en relació al futur de Catalunya”.

 


REDACCIÓ27 Octubre, 2017

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha anunciat aquest divendres les primeres mesures que adopta d’acord a l’article 155 de la Constitució per al que ha obtingut l’aval del Senat, que comporten el cessament del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el vicepresident, Oriol Junqueras, i tot el seu Govern, i la designació dels ministeris com els òrgans que gestionaran les competències de cada àrea.

El president espanyol també ha acordat la dissolució del Parlament de Catalunya i la convocatòria d’eleccions autonòmiques el 21 de desembre.

A més, ha anunciat extinció de les oficines del president i del vicepresident, del Consell de la Transició Nacional, del DIPLOCAT, de totes les delegacions a l’estranger excepte Brussel·les i del cessament dels delegats de Brussel·les i Madrid. També el cessament del secretari de l’Interior, César Puig, i del director general dels Mossos, Pere Soler.

A més, el Consell de Ministres espanyol ha aprovat presentar un incident d’execució de sentència davant del TC contra les resolucions aprovades al Parlament de Catalunya, on aquest divendres s’ha votat i proclamat la República catalana.

 


REDACCIÓ21 Octubre, 2017

L’aplicació de l’article 155 servirà, segons Rajoy, per restablir la normalitat institucional, el respecte per les lleis vigents i que se celebrin eleccions autonòmiques en un termini màxim de 6 mesos.

L’article 155 de la Constitució Espanyola ja està en marxa. El govern, liderat per Mariano Rajoy, l’ha activat. Ara només cal que el Senat l’aprovi i l’apliqui.

El president del govern central, en una roda de premsa multitudinària, ha avançat que ha proposat al Senat – on el PP té majoria –  que se procedeixi al cessament de Carles Puigdemont i de tors els seus consellers. Aquesta és una de les mesures que Rajoy considera necessària per restaurar l’ordre constitucional ii l’Estat d’Autonomia.

Segons ha explicat, l’exercici d’aquestes funcions s’encarregarà als òrgans i autoritats que creu o designi el govern de l’estat, tot i que la idea és que les competències les assumeixin els ministres. El termini d’aplicació d’aquesta mesura excepcional és de 6 mesos.

Segons Rajoy, les facultats de control recauran en l’òrgan que designi el Senat i el Parlament no pot adoptar iniciatives contràries a la Constitució i a l’Estatut, mentre que el Govern tindria un termini de 30 dies per exercir el dret a veto.

El Parlament de Catalunya, segons Rajoy, exercirà la funció representativa que té encomanada “per garantir el ple respecte a l’Estatut i la Constitució”.

Rajoy també pretén que el president del Parlament no pugui proposar candidat a la presidència de la Generalitat i que el parlament català no podrà celebrar el debat i votació de investidura.

 

 


REDACCIÓ20 Octubre, 2017

El president del govern de Cantàbria, el mediàtic Miguel Angel Revilla, considera que s’hauria d’intentar saber com i per què el conflicte entre Catalunya i Espanya ha arribat a aquest extrem.

En una entrevista a Pablo Motos, conductor del programa El Hormiguero, Revillas ha volgut deixar clar que “el problema no és de Puigdemont, a ell el coneixem fa un any. Si treuen Puigdemont, vindrà un altre semblant”.

Pel president càntabre, “el problema és que hi ha dos milions, com a mínim, de catalans que estan cabrejats amb Espanya i potser tenen alguna raó”. Miguel Angel Revilla ha recordat el ‘recorregut’ de l’Estatut d’Autonomia aprovat l’any 2006 pel Parlament de Catalunya i ratificat pel Congrés dels Diputats i que, finalment, va ser retallat, sense contemplacions, pel Tribunal Constitucional. “L’Estatut de Catalunya era igual a l’andalús”, insisteix, subratllant que s’havia de retallar només perquè era català.

Revilla ha criticat durament el Tribunal Constitucional, però sobretot la forma com es nomenen els seus representants. Es tracta d’un tribunal “molt nomenat pels que manen” i es fa durant un sopar entre el PP i el PSOE. El cap de govern de Cantàbria diu que no vol comentar la independència del TC, però es manifesta radicalment en contra la politització dels òrgans judicials. “Crec que haurien de ser designats pel poder judicial i sense tenir la mà dels partits”.

Revilla també ha carregat contra el PP en acusar-lo de “no entendre la pluralitat”. “El PP no entén que vivim en un país plural. Espanya és plural. Les coses més meravelloses és que un poble conservi la seva llengua i les seves tradicions”, però malauradament, “els del PP no entenen de pluralitat”, ha conclòs.

 


REDACCIÓ16 Octubre, 2017

El conseller d’Interior, Joaquim Forn, està convençut que el Govern central està actuant amb “ràbia” contra Catalunya i algunes de les seves institucions, com és el cas dels Mossos d’Esquadra, perquè després dels atemptats jihadistes de l’agost passat a Barcelona i a Cambrils, va constatar “molt clarament” que “el estat havia desaparegut “de Catalunya.

Joaquim Forn en una visita a Cambrils

Forn, en una entrevista a Catalunya Ràdio, ha advertit que el Govern està intentat “recuperar competències” en sectors clau que actualment té la Generalitat, com en Seguretat i Ensenyament.

El conseller ha indicat que després dels atemptats, ja va percebre que des del govern de Rajoy “portaven molt malament” que l'”única veu” que se sentia en les reunions sobre seguretat, atenció sanitària als ferits i contactes amb consolats fos la de la Generalitat.

“Vaig veure les cares d’aquelles persones (els representants del Govern en les reunions després dels atemptats) i vaig pensar: ‘això ha anat molt bé (la gestió), però ho pagarem molt car’. El vaig intuir”, ha indicat Forn.

El conseller ha denunciat que el més gran dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, que avui declara acusat de sedició davant l’Audiència Nacional, es va convertir llavors en un “enemic públic” per a alguns sectors perquè la policia catalana va aconseguir al seu entendre un gran reconeixement internacional per la seva gestió després dels atemptats.

Forn ha afirmat que està “preparat per a tot”, fins i tot perquè li destitueixin des de Madrid, tot i que ha advertit que algú li haurà d’explicar “molt bé” per què ho fan, si finalment passa, ja que no ha comès “cap delicte “.

“Sobre la base de quina decisió em poden cessar com a membre del govern? M’agradaria que algú m’ho expliqués. L’article 155 no parla de la substitució dels membres del Govern. Seria curiós. No crec que pugui passar”, ha remarcat.

 

 


REDACCIÓ15 Octubre, 2017

El Govern espanyol ultima els detalls per a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució si el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, no aclareix aquest dilluns que no ha declarat la independència de Catalunya i no es retracta d’aquesta decisió abans de dijous.

Fins a les 10:00 hores d’aquest dilluns té de termini Puigdemont per respondre al requeriment de l’executiu espanyol i explicar si va declarar o no la independència en la seva intervenció de dimarts passat davant del Parlament.

El govern del PP assegura que una contestació ambigua que no deixi clar que no va declarar la independència, comportarà que s’activi la segona fase de l’article 155 de la Constitució.

Mantindria fins dijous la qual consideren que seria “l’última oportunitat” de Puigdemont per impedir que es recorri a aquest precepte del text constitucional, ja que fins a les deu del matí d’aquest dia tindria el president de la Generalitat per rectificar i tornar a la legalitat.

Si no ho fes, ja no hi hauria marxa enrere i el govern central, en Consell de Ministres, hauria de decidir les mesures concretes que pretén posar en marxa.

Unes mesures que s’estan ultimant després d’un “estudi detallat” de totes les opcions que existeixen però que eviten enumerar perquè, recordant les paraules de la vicepresidenta de l’executiu, Soraya Sáenz de Santamaría, divendres passat, recalquen que hi ha d’anar pas a pas i no avançar esdeveniments.

Cada vegada hi ha més veus de dirigents dels diversos partits en què s’apunta que l’aplicació de l’article 155 hauria de desembocar en la convocatòria d’eleccions a Catalunya.

Les mesures haurien de ser aprovades per majoria absoluta del Senat, un tràmit per al qual no hi hauria cap problema perquè el PP compta amb majoria absoluta i, a més, està segur que els socialistes les avalarien.

Si demà no hi hagués resposta satisfactòria del president de la Generalitat, Mariano Rajoy, podria convocar reunió del Consell de Ministres el dijous al matí per aprovar les mesures que ja tingui decidides en aplicació de l’article 155, o bé podria esperar uns dies. Després les remetria al Senat.

El que assegura el Govern és que Rajoy viatjarà aquest mateix dijous a Brussel·les per participar a la reunió del Consell Europeu, on s’evidenciaria de nou el total suport a Rajoy dels líders europeus i de les institucions de la UE davant l’independentisme català.

 

 


REDACCIÓ15 Octubre, 2017

Les afirmacions de Puigdemont a Montjuïc ja han estat valorades pel ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, en apuntar que espera “fets reals” i no “paraules buides que sonin bé”, ja que basar les seves decisions en “la pau, la fermesa i la democràcia “només es pot entendre” dins de la llei”.

El president homenatjant Lluís Companys

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha reivindicat, a menys de 24 hores perquè expiri el termini per respondre el requeriment de Mariano Rajoy, la fermesa democràtica, la pau i la serenitat com a valors que inspiraran les seves decisions, enmig de crides a la unitat independentista.

Puigdemont ha exalçat els valors democràtics i el civisme front “a la baixesa del franquisme” després de dipositar una corona de flors davant la tomba del president de la Generalitat republicana Lluís Companys, coincidint amb el 77è aniversari de la seva mort.

Al costat de tots els membres del seu Govern, Puigdemont ha recordat que Companys va ser afusellat “en nom de l’ordre i de la legalitat establerta” i ha retret al PP que segueixi “banalitzant aquest crim mentre tria com a companys de manifestació als quals alcen el braç per fer la salutació feixista”.

Ha afirmat, a més, que ell sempre actuarà en sentit contrari al PP, guiat pel “respecte obligat” als oponents polítics i als que pensen diferent, i ha assegurat que Catalunya “és un poble que busca la pau”, la seva llibertat i la preservació de la democràcia.

 

 


REDACCIÓ13 Octubre, 2017

Al llarg d’avui, pel Palau de la Generalitat han desfilat diversos consellers, a més del president de l’ANC, Jordi Sánchez, i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, amb els qui Puigdemont ha analitzat els escenaris que s’obren a partir d’ ara.

Puigdemont al Parlament de Catalunya

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, prepara la seva resposta al requeriment del Govern de Mariano Rajoy, amb múltiples contactes i consultes, mentre la CUP s’ha afegit a les pressions de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) per proclamar i a la “República” catalana.

Puigdemont esgotarà el termini del requeriment – que finalitza el proper dilluns a les 10.00 hores – per aclarir si el passat 10 d’octubre al Parlament va declarar o no la independència de Catalunya, pel que no preveu anunciar la seva resposta fins que l’hagi enviat a l’Executiu central.

Encara Puigdemont espera a dilluns per respondre al requeriment de Rajoy, diumenge que té previst pronunciar un discurs després de fer la tradicional ofrena floral a la tomba de l’expresident de la Generalitat republicana Lluís Companys, al 77 aniversari del seu afusellament a mans del règim franquista .

Mentrestant, després que ahir a la nit l’ANC demanés al Parlament que “aixequi” la suspensió de la declaració d’independència davant “la negativa de l’Estat espanyol a qualsevol proposta de diàleg”, avui la CUP s’ha expressat en aquesta mateixa línia.

En una carta adreçada a Puigdemont, la CUP li ha demanat que proclami la república abans que el Govern apliqui l’article 155 de la Constitució i intervingui l’autonomia, en considerar que el requeriment al president català suposa una “amenaça” i no hi ha aparences que prosperi una mediació internacional.

Tothom a l’espera del president

També Demòcrates de Catalunya, soci del PDeCAT i ERC a la coalició de Junts pel Sí, s’ha alineat amb la CUP: la diputada al Parlament Assumpció Laïlla, des de Twitter, ha instat a Puigdemont a “proclamar la independència ja”, després de constatar “una altra vegada que a l’altre costat de la taula hi ha un desert”.

Ahir, l’exconseller socialista Ernest Maragall també es va dirigir a través de Twitter a Puigdemont i al vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, per advertir-los que “és l’hora d’assumir el risc de la llibertat”, al que Junqueras va respondre: “Totalment d’acord”.

L’expresident de la Generalitat Artur Mas ha subratllat que ni la CUP ni l’ANC “presideixen el govern de Catalunya”, pel que ha relativitzat les seves “pressions” sobre Puigdemont, i ha considerat essencial el reconeixement exterior a la independència.

L’última oportunitat
Per la seva banda, el delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, ha instat a Puigdemont a obviar les “pressions de ANC, Òmnium i la CUP” i a acollir-se a l'”última oportunitat per al diàleg”.

Segons Millo, “només la CUP, ANC i Òmnium volen que s’apliqui” l’article 155 de la Constitució, que obre la porta a intervenir l’autonomia.

En el pla judicial, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha citat a declarar com a testimonis el conseller de la Presidència, Jordi Turull, i als lletrats del Parlament Xavier Muro i Antoni Bayona, en la causa que investiga la presidenta de la cambra catalana , Carme Forcadell, per desobeir el Tribunal Constitucional.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter