24. Abril 2024

Arxius de mariano rajoy | Diari La República Checa

REDACCIÓ13 Març, 2021
rajoy-e1527789352126.jpg

Els expresidents del govern espanyol pel Partit Popular José María Aznar i Mariano Rajoy declararan com a testimonis en el cas de la caixa B del PP el pròxim 24 de març, segons ha disposat la sala número 2 del penal de l’Audiència Nacional.

Rajoy tornarà a una sala de judici

El judici té com a encausat principal l’extresorer del partit, Luis Bárcenas, que intenta demostrar que alts càrrecs de la formació conservadora, com el mateix Mariano Rajoy, estaven al cas de la comptabilitat paral·lela.

Els magistrats també han marcat el calendari per a altres testimonis destacables com l’expresident balear Jaume Matas, l’exdirector del diari ‘El Mundo’ Pedro J. Ramirez o expesos pesants del PP com Javier Arenas, Francisco Álvarez Cascos o Maria Dolores de Cospedal.

També han de passar per la banqueta del judici, igualment en condició de testimonis, Rodrigo Rato, Federico Trillo, Pablo Crespo o Francisco Correa, entre d’altres.

PUBLICITAT


REDACCIÓ15 Setembre, 2020
rajoy.jpg

La Batllia d’Andorra (primera instància de la Justícia del Principat) ha admès a tràmit la querella presentada contra l’expresident de govern espanyol Mariano Rajoy per suposades coaccions contra Banca Privada d’Andorra (BPA) per a “forçar el lliurament de les dades dels comptes dels Pujol “, segons l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA).

L’associació IDHA – que va presentar la querella –, explica en un comunicat de la seva web que el batlle (jutge) “just després d’acceptar la querella s’ha inhibit i el tema passa a la secció especialitzada”.

La querella inclou a l’expresident Rajoy i també a l’exministre d’Economia Cristóbal Montoro per presumpta falsedat documental.

“Els dos van fer una visita a Andorra on presumptament haurien pressionat el Govern d’Andorra pel cas BPA”, afirma la nota de premsa, que afegeix que també s’acusa tots dos de coaccions a òrgans constitucionals pel mateix motiu.

Al mateix temps també s’ha acceptat la querella contra l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, l’exdirector de la Policia Ignacio Cosidó i l’exnúmero dos del Ministeri Francisco Martínez.

Se’ls acusa de suposades “amenaces, coaccions, extorsió i xantatge a BPA per obtenir les dades dels Pujol”, la família de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol.

 


REDACCIÓ30 Abril, 2020

 Sembla que li sortirà cara a l’expresident del govern estatal l’última sortida per practicar esport en ple confinament. La Policia Nacional denuncia l’expresident del govern espanyol Mariano Rajoy per saltar-se el confinament per fer esport al carrer.

Fa una setmana el cos policial va traslladar a la delegació de Madrid una denúncia amb un relat complet dels fets. Ara, la delegació del govern espanyol a la comunitat de Madrid ha de decidir si sanciona o no l’expresident i li imposa una multa, segons el diari que ho publica.

El ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ja va dir fa dues setmanes que les forces de seguretat investigaven si l’expresident s’havia saltat el confinament per anar a caminar als voltants del seu domicili a Madrid, tal com apunten unes imatges difoses per La Sexta.


REDACCIÓ15 Abril, 2020
rajoy-e1527789352126.jpg

De vegades aquells que haurien de donar l’exemple són els pitjors. A aquests podríem aplicar aquell proverbi: “Fes el que dic i no el que faig”. En aquesta situació d’emergència sanitària tots hi hem de col·laborar, confinant-se o sortir al carrer només per motius inexcusables i de força major.

Mariano Rajoy, expresident del govern

L’expresident del govern espanyol, el conservador Mariano Rajoy, ha decidit passar per l’arc del triomf les restriccions imposades per l’estat d’alarma. Va decidir saltar-se el confinament donant prioritat a l’exercici físic. L’excap de govern espanyol va sortir de casa per anar a fer exercici. Mariano Rajoy va ser gravat quan, vestit d’esport, caminava de pressa pels voltants de casa seva, a Madrid. Les imatges mostrades per La Sexta corresponen al diumenge passat, però la cadena assegura que en té de similars d’altres dies.

El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, diu que, si es confirma, se li aplicaran les sancions com a qualsevol altra persona

El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, diu que, si es confirma, se li aplicaran les sancions com a qualsevol altra persona: “El principi de legalitat és un pilar bàsic; per tant, la norma s’aplicarà en els termes que s’hagi de fer, si s’acrediten els extrems que sostenen la norma. El nom no determina l’aplicació de la norma.”

Recordem que l’estat d’alarma decretat pel govern espanyol, que obliga al confinament, prohibeix, de moment, sortir al carrer per fer exercici.

L’import de les multes previstes és, si es tracta d’una infracció lleu, d’entre 100 i 600 euros; per a les sancions greus, l’import oscil·la entre 601 i 30.000 euros; i les sancions molt greus estan penalitzades a partir dels 30.001 euros.

Més de 650.000 persones han estat denunciades a tot Espanya per les forces de seguretat, durant els primers 30 dies d’estat d’alarma, per no respectar el confinament i desplaçar-se sense causa justificada. Les ordres són de confinar-se es digui Rajoy o Manolin…

 


REDACCIÓ5 Desembre, 2019
foto_3582040.jpg

Rajoy durant la presentació del seu llibre

L’expresident del govern espanyol del PP Mariano Rajoy ha avisat Pedro Sánchez que seria “irresponsable” deixar que l’Estat espanyol “estigui condicionat per partits que res tenen a veure ni amb la sobirania nacional ni la Constitució ni estan precisament a favor de la unitat d’Espanya”.

L’expresident del govern popular, en una clara referència a les negociacions entre PSOE i ERC, Rajoy ha dit que “una de les majors preocupacions” que han de tenir “els espanyols en aquest moment és a conseqüència dels acords als quals alguns puguin arribar”.

“Amb aquests temes és obligat que els dos partits nacionals vagin de la mà”, ha defensat Rajoy aquest dimecres al vespre a la presentació del seu llibre. Rajoy ha remarcat que el “consens” és “fonamental” quan es tracta “d’afers d’Estat”, com la “unitat d’Espanya”.


REDACCIÓ2 Desembre, 2019
foto_3246554.jpg

Puigdemont i Rajoy en un acte

L’expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy, revela que hauria aplicat igualment el 155 a Catalunya encara que Puigdemont hagués convocat eleccions al Parlament el 2017. “No veia cap raó per deixar en suspens una decisió que no era fruit de cap rampell, sinó conseqüències de setmanes d’estudi i de molt sòlids arguments jurídics i polítics”, ha assegurat Rajoy

“Abans d’arribar a aplicar aquell precepte constitucional ens havíem carregat de raons i aquestes no desapareixien pel fet que Puigdemont convoqués eleccions; la independència continuava declarada”, reflexiona Rajoy al seu llibre de memòries ‘Una Espanya millor’ (Plaza Janés), que es presentarà dimarts a Madrid.

En paral·lel, l’expresident espanyol també afirma que l’expresident català li va reconèixer que no podia permetre un referèndum a Catalunya: “No l’autoritzaràs perquè no pots”. Aquesta resposta s’hauria produït en una reunió entre Rajoy i Puigdemont a Moncloa el 2017, quan el líder del PP li va preguntar al president de la Generalitat si ell creia que anava a permetre la convocatòria del referèndum. “Encara avui em produeix perplexitat la seva resposta. No l’autoritzaràs, perquè, a més, no pots”, ha recordat que va contestar Puigdemont.

Rajoy: “Puigdemont mai va tenir la voluntat d’acordar res. El referèndum ho era tot per a ell i el que digués la llei no li importava”

“Davant aquell desvergonyiment com podia seguir intentant fer entrar en raó a qui deliberadament havia decidit ignorar la realitat i la llei. Com argumentar contra aquell obstinat entossudiment? Allò era nou per a mi en els meus quasi 40 anys que portava en política”, ha apuntat Rajoy en el volum de memòries. “Puigdemont mai va tenir la voluntat d’acordar res. El referèndum ho era tot per a ell i el que digués la llei no li importava”, ha afegit l’expresident espanyol.

1-O: “L’escàndol per l’actuació policial va ser exagerat”
En el llibre, Rajoy també fa una defensa tancada de l’actuació policial durant l’1-O. “La Policia Nacional i la Guàrdia Civil van complir amb la seva obligació i van atendre les instruccions judicials, tot i veure’s assetjats i inclús agredits”, ha apuntat el president espanyol entre 2011 i 2018.

“L’escàndol organitzat per l’actuació policial va ser exagerada i injusta”, ha puntualitzat Rajoy, que també destapa que va ser ‘La Caixa’ qui va demanar al ministre De Guindos un decret llei urgent per traslladar la seva seu de Catalunya sense haver de reunir la junta. “L’últim que ens faltava aquell octubre del 2017 era afrontar una situació de pànic bancari”, ha sentenciat l’exlíder del PP.


REDACCIÓ27 Febrer, 2019

Mariano Rajoy declara com a testimoni

L’expresident del govern espanyol Mariano Rajoy ha destacat, en qualitat de testimoni,  durant el judici contra el “Procés” que les autoritats de la Generalitat eren “plenament conscients” que ell no aprovaria cap gest per autoritzar un referèndum per “liquidar” la sobirania nacional ni la unitat d’Espanya”.

Rajoy considera “normal” que en una situació com l’1-O hi hagi “enfrontaments”, sobretot quan hi ha “voluntat en alguns casos concrets que els hagi”.

Rajoy ha recordat que estava “seriosament preocupat” per “els assetjaments” a policies i guàrdies civils, a més de a alcaldes no independentistes, que es van produir dies abans de la celebració del referèndum declarat il·legal.

I ha manifestat que el que es va fer des de l’Executiu l’1-O va ser donar compliment a les resolucions judicials perquè es complís la llei. “I es va complir la llei, perquè la Junta Electoral Central va dir que no s’havia celebrat el referèndum”, ha afegit.

Pel que fa als “enfrontaments”, ha manifestat: “En una situació com aquesta, és normal que es puguin produir enfrontaments, sobretot quan hi ha voluntat en alguns casos concrets que els hagi”.

 


REDACCIÓ27 Febrer, 2019

Ferran Bel responent als periodistes davant el Suprem

El diputat del PDeCAT al Congrés, Ferran Bel, diu que amb les declaracions de l’expresident Mariano Rajoy i l’exministre d’Hisenda, Cristobal Montoro, les acusacions de malversació contra els líders independentistes haurien de “caure”. “Espero que diguin la veritat i que mantinguin el que han dit fins ara: que no es va destinar ni un euro al referèndum”, assegura. “L’acusació hauria de caure automàticament i si això no passa, llavors se’ls hauria d’imputar perquè eren els responsables finals de les finances”, afegeix.

Per la seva banda, la diputada de JxCat Aurora Madaula ha dit que sospiten que la sentència ja està escrita, que els interrogatoris “constaten” que es tracta d’un judici polític” i que enviar un tuit o fer un retuit no pot ser un delicte. “No entenen el que és el dret a l’autodeterminació però el que és més greu és que no entenen què és la democràcia”, ha insistit.

Bel i Madaula han comparegut davant dels mitjans de comunicació el dia que comencen a declarar els testimonis davant del Tribunal Suprem. Bel ha assegurat que el judici i la situació de presó que viuen els líders independentistes no només “avergonyeix” els catalans sinó també a tots els demòcrates. “Hi ha la sensació que no s’estan jutjant determinats delictes isnó la democràcia, la llibertat d’expressió, de manifestació o de si fa un tuit”, ha dit.

Els dos diputats han acudit al Tribunal Suprem

El diputat ha fet una crida als “demòcrates espanyols” i els ha demanat que escoltin les declaracions i que “jutgin”ells mateixos. Per a Bel, els interrogatoris de la fiscalia i de l’advocacia de l’estat no se sustenten i diu que “no es pot estar a la presó per haver fet un tuit”.

En referència a les declaracions previstes de Mariano Rajoy i Cristobal Montoro, Bel ha dit que espera que diguin la veritat i que mantinguin el que ja van dir: “que no es va destinar ni un euro al referèndum”. Davant d’això, ha afegit “l’acusació de malversació hauria de caure i si no cau s’hauria d’imputar Rajoy i Montoro perquè ells eren els responsables finals de les finances”.

Per la seva banda, Madaula ha dit que les declaracions i els interrogatoris han constatat que es tracta d’un judici polític, que “s’està jutjant que es pugui debatre al Parlament i que es puguin encetar debats”. “No pot ser mai un crim o un delicte enviar un tuit o fer un retuit”, ha dit.

“Avui veurem com el tripartit del 155 que va fer un cop d’estat a Catalunya declara i espero que ratifiquin el que van dir en públic”, ha dit. Madaula ha insistit que es tracta d’un conflicte polític que mai s’hauria d’haver judicialitzat i que tot plegat demostra que “no entenen el dret a l’autodeterminació però el que és més greu és que no entenen què és la democràcia”.

Madaula també ha dit que sospiten que la sentència ja està escrita i que no poden fer més que denunciar una situació que consideren injusta i que demostra que la democràcia espanyola s’està ensorrant.

 

VÍDEO


REDACCIÓ22 Febrer, 2019

Rajoy compareixerà al Suprem el dimarts

L’expresident del Govern, Mariano Rajoy, el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, i l’expresident Artur Mas seran els primers testimonis a declarar davant del Tribunal Suprem pel judici contra el Procés dimarts que ve.

Davant el tribunal Suprem compareixeran més de 500 testimonis entre els quals també es troba l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i els exministres d’Hisenda i Interior, Cristóbal Montoro i Juan Ignacio Zoido, que declararan un dia més tard, el dimecres 27.

Amb aquestes citacions, el tribunal dóna a entendre que serà estricte amb el calendari que s’ha plantejat per aconseguir concloure la vista abans fins i tot de la celebració de les eleccions generals anunciades per al proper 28 d’abril.

A més de Rajoy i els exministres, la setmana que també desfilaran pel Saló de Plens de l’Suprem Gabriel Rufián, Iñigo Urkullu i Ada Colau, entre d’altres.

El primer dels testimonis, previst per a les 10.00 hores del 26 de febrer, serà el diputat d’ERC Joan Tardà, i el seguiran el president del Parlament català, Roger Torrent, i l’expresident de la Generalitat Artur Mas. A la tarda, a les 16.00 hores, serà el torn de Rajoy, l’excoordinadora general del PDeCAT Marta Pascal i l’exportaveu d’En Comú Podem al Parlament, Xavier Domènech.

Cristóbal Montoro

El 27 de febrer començarà la testifical de Sáenz de Santamaría, seguida de les de Montoro i Zoido. Després estan previstes les de l’expresidenta del Parlament Núria de Gispert; els exdiputats de la CUP Eulàlia Reguan i Antonio Baños; el secretari general de Treball de la Generalitat, Josep Ginesta; el secretari d’Afers Socials i Família, Francesc Iglesias; i el director del Catsalut, Adrià Comella.

L’endemà, 28 de febrer, el tribunal cita el primer al lehendakari, Iñigo Urkullu; el diputat d’ERC Gabriel Rufián; el exparlamentari català Albano Dante-Fachín; l’expresident del Parlament Ernest Benach; i, en darrer lloc, l’alcaldessa de Barcelona, ​​Ada Colau.

 


REDACCIÓ5 Juny, 2018

Estava previst que la número 2 de Mariano Rajoy es desplacés aquest dimarts a Tarragona per tallar la fita de la piscina, però la moció de censura contra el govern del PP ha canviat l’escenari. Els jocs s’inauguren el proper 22 de juny

La inauguració de la piscina olímpica de l’Anella Mediterrània de Campclar prevista per aquest dimarts haurà de ser ajornada. La ja exvicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáez de Santamaria havia confirmat la seva assistència, però la sobtada moció de censura ha capgirat la truita, trasbalsant la composició del govern central.

Pel fet de no haver un executiu constituït, l’organització dels jocs ha decidit suspendre, de moment, la descoberta de la placa inaugural. L’alcalde Ballesteros i president dels jocs ha agraït “l’enorme feina” duta a terme per l’executiu liderat per Mariano Rajoy en benefici dels jocs.

L’alcalde de Tarragona ha dit que, en aquests moments, treballen en una nova data per tallar la cinta de la piscina, a l’espera de la constitució del futur govern del socialista Pedro Sánchez.

No obstant això, atenent que falten 15 dies per la cerimònia d’inauguració dels jocs hi ha veus que asseguren que no hi haurà temps per tallar la fita de la piscina.