Tarragona es convertirà en un gran escenari d’un cicle de Música Sacra que es desenvoluparà en diferents espais de la ciutat, entre els mesos d’abril i juny.
La iniciativa és de Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, tot i que compta amb la col·laboració amb el Capítol de la Catedral, la Universitat Rovira i Virgili, l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa i Joventuts Musicals. Aquest cicle musical neix amb l’objectiu de convertir-se, en 2018, en un festival consolidat, a banda de ser l’exponent de la multiculturalitat i la interreligiositat.
Es podrà gaudir de cinc concerts, tots ells d’una gran qualitat, ja sigui per la música o pels espais escollits. El primer concert tindrà lloc el diumenge 19 de març, coincidint amb el Dia del Pare, i està dedicat a W.A. Mozart (Missa de Requiem). La direcció del concert anirà a càrrec de Montse Ríos i l’escenari triat és la Catedral de Tarragona.
El dilluns, 10 d’abril, la Catedral tornarà a acollir un concert dedicat, en aquesta ocasió a G. Puccini (Messa di Gloria), que comptarà amb la col·laboració del Cor Ciutat de Tarragona i l’Orquestra Simfònica del Vallès.
El diumenge, 30 d’abril, el Teatre de Tarragona obrirà per acollir el concert per a piano i orquestra en La Major número 23 de W.A. Mozart i F.J. Haydn (Missa in augustis). El concerta serà dirigit per Òscar Boada.
El cercle de Música Sacra continuarà fins els 13 de juny. El dia 6 de maig, Xavier Pastrana, dirigirà el concert que tindrà lloc a l’Església de Sant Agustí.
El dimarts, 13 de juny, el públic podrà gaudir, a la Catedral, d’un concert d’orgue, organitzat per la JMT amb la col·laboració del Capítol de la Catedral.
En aquesta campanya electoral hem escoltat pocs missatges engrescadors, els nostres polítics s’han limitat a repetir la rastellera de tòpics dels darrers anys, talment com si ningú s’atrevís a “posar el ventre en perill”. La política, en campanya, ha optat per l’escenografia, l’impacte mediàtic assolit mitjançant frases vàcues, i les posades en escena que ens reculen a litúrgies ancestrals. Propostes? Les justes amb escadussers continguts.
Partits, tradicionalment moderats, han radicalitzat missatges i programes per arribar a una terra promesa que ha mutat en el paradís perdut. Una vegada més la llei del pèndol s’ha imposat i ha esmicolat la centralitat, la qual havia esdevingut, en el decurs de la història contemporània del nostre país, el pont amb el que s’havien teixit les aliances que possibilitaren el progrés i fonamentaren l’estat del benestar.
Els extrems a Catalunya ja no es toquen, els separa l’erm. Però a pagès saben que la terra necessita reposar per tornar a donar fruit. Aquest és el context en el que ens hem mogut en els darrers anys: els uns i els altres, amb mi o contra mi; tanmateix els temps d’aventures, de messianismes salvífics i de miratges embolcallats amb pàtines d’intel·lectuals reciclats en tertulians al servei del règim imperant, tenen la caducitat anunciada. Culpabilitzar l’altre de les misèries pròpies ja no sedueix ningú, prometre la lluna en un cove és el recurs dels ingenus i elevar les ocurrències a la categoria de dogma és la constatació més fefaent de l’orfenesa ideològica i de la mediocritat.
Són temps d’incerteses. Les èpoques dels garantismes i les seguretats difícilment tornaran. Els que hauran de gestionar aquest moment històric ho hauran de fer passant el rasclet, des del diàleg, la moderació i la centralitat. En aquest espai hi trobarem tots aquells que, des del catalanisme moderat, lluitaran per fer un país cohesionat, amb justícia social, benestar i progrés. Hi serà, òbviament, Unió Democràtica de Catalunya. Altres el van abandonar de manera maldestra i ara volen tornar-hi, sense ser conscients, potser, que els ciutadans tenen memòria i que a cada bugada es perd un llençol.
Per això sobta que Artur Mas, president de Convergència, faci una crida a la “la bona gent d’Unió” perquè els voti. Resulta que la “bona gent” són 64.726 vots. Els que mesos endarrere eren titllats de traïdors, àdhuc de botiflers, de poc valents, d’endeutats i de mesells resulta que, de cop i volta, per intercessió divina, s’han convertit en necessaris, ja que poden ajudar a minimitzar l’ensulsiada. A Unió no ens agraden les batzegades, ni els estirabots, ni els servilismes. Hem perdut patrimoni, militants, responsabilitats, ens queda la dignitat i la voluntat de treballar per Catalunya i la seva gent des de la tradició del catalanisme polític, per això en aquestes eleccions votarem en blanc i a aquells que volen seduir “la bona gent d’Unió” els remetria als versos de Salvador Espriu que es recullen en el poemari “Per a la bona gent”:
No t’oblidis de l’arbre
de l’alta quietud.
Si les arrels asseques
També t’agostes tu.
Josep Maria PRATS BATET Regidor a l’Ajuntament de Tarragona
En aquesta campanya electoral hem escoltat pocs missatges engrescadors, els nostres polítics s’han limitat a repetir la rastellera de tòpics dels darrers anys, talment com si ningú s’atrevís a “posar el ventre en perill”. La política, en campanya, ha optat per l’escenografia, l’impacte mediàtic assolit mitjançant frases vàcues, i les posades en escena que ens reculen a litúrgies ancestrals. Propostes? Les justes amb escadussers continguts.
Partits, tradicionalment moderats, han radicalitzat missatges i programes per arribar a una terra promesa que ha mutat en el paradís perdut. Una vegada més la llei del pèndol s’ha imposat i ha esmicolat la centralitat, la qual havia esdevingut, en el decurs de la història contemporània del nostre país, el pont amb el que s’havien teixit les aliances que possibilitaren el progrés i fonamentaren l’estat del benestar.
Els extrems a Catalunya ja no es toquen, els separa l’erm. Però a pagès saben que la terra necessita reposar per tornar a donar fruit. Aquest és el context en el que ens hem mogut en els darrers anys: els uns i els altres, amb mi o contra mi; tanmateix els temps d’aventures, de messianismes salvífics i de miratges embolcallats amb pàtines d’intel·lectuals reciclats en tertulians al servei del règim imperant, tenen la caducitat anunciada. Culpabilitzar l’altre de les misèries pròpies ja no sedueix ningú, prometre la lluna en un cove és el recurs dels ingenus i elevar les ocurrències a la categoria de dogma és la constatació més fefaent de l’orfenesa ideològica i de la mediocritat.
Són temps d’incerteses. Les èpoques dels garantismes i les seguretats difícilment tornaran. Els que hauran de gestionar aquest moment històric ho hauran de fer passant el rasclet, des del diàleg, la moderació i la centralitat. En aquest espai hi trobarem tots aquells que, des del catalanisme moderat, lluitaran per fer un país cohesionat, amb justícia social, benestar i progrés. Hi serà, òbviament, Unió Democràtica de Catalunya. Altres el van abandonar de manera maldestra i ara volen tornar-hi, sense ser conscients, potser, que els ciutadans tenen memòria i que a cada bugada es perd un llençol.
Per això sobta que Artur Mas, president de Convergència, faci una crida a la “la bona gent d’Unió” perquè els voti. Resulta que la “bona gent” són 64.726 vots. Els que mesos endarrere eren titllats de traïdors, àdhuc de botiflers, de poc valents, d’endeutats i de mesells resulta que, de cop i volta, per intercessió divina, s’han convertit en necessaris, ja que poden ajudar a minimitzar l’ensulsiada. A Unió no ens agraden les batzegades, ni els estirabots, ni els servilismes. Hem perdut patrimoni, militants, responsabilitats, ens queda la dignitat i la voluntat de treballar per Catalunya i la seva gent des de la tradició del catalanisme polític, per això en aquestes eleccions votarem en blanc i a aquells que volen seduir “la bona gent d’Unió” els remetria als versos de Salvador Espriu que es recullen en el poemari “Per a la bona gent”:
No t’oblidis de l’arbre
de l’alta quietud.
Si les arrels asseques
També t’agostes tu.
Josep Maria PRATS BATET Regidor a l’Ajuntament de Tarragona
El ‘rentat de cara’ forma part d’un pla de millora de la relíquia jujolina, però aquesta intertenció s’ha fet de manera que les butaques (en pitjor estat) estiguin a punt per rebre la visita del president de la Generalitat que assistirà als Premis Conca del proper dia 8
Algunes butaques del Teatre Metropol estan sent arreglades
Una de les joies modernistes i més emblemàtiques de Tarragona, el Teatre Metropol, acollirà, el proper dia 8 de juny, els Premis Nacionals de Cultura 2016.
L’acte comptarà amb la presència del president de la Generalitat, Carles Puigdemont. De moment, i perquè la relíquia jujolista estigui a punt per rebre una de les cerimònies culturals més importants del país, l’Ajuntament de Tarragona invertirà un 13 mil euros per fer una ‘acció de millora’ ràpida en les butaques que estan seriosament malmeses (entre 70 i 80).
En declaracions a aquest digital, el regidor de Cultura ha defensat la necessitat d’aquest ‘rentat de cara’, atenent les innúmeres queixes ciutadanes i l’estat de deteriorament d’alguns aspectes del teatre. De moment, la intervenció consistirà a arreglar només unes 80 de les 500 butaques existents. “La prioritat és millorar només les que estan molt deteriorades”, ha explicat Josep Maria Prats, insistint que s’està preparant un pla de millora a “tres anys vista”. La intenció del consistori és dignificar un dels espais més emblemàtics i singulars de la ciutat, que actualment està força deteriorat.
Centre d’interpretació El manteniment d’aquest edifici requereix una important disponibilitat econòmica. De moment, s’estudia quina utilitat es donarà als pisos de l’edifici del Teatre Metropol que estan buits. Des de la Regidoria de Cultura s’estudia la possibilitat d’instal·lar, en aquests pisos, el centre d’interpretació de l’obra Jujol. També es podria utilitzar per ‘arxivar’ el llegat de l’arquitecte i dibuixant modernista, Josep Maria Jujol, el qual està al dipòsit del Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, tot i que a la família de l’arquitecte li agradaria que fos traslladat a Tarragona.
De recordar que l’edifici adjacent al Teatre Metropol es va treure a subhasta per un milió d’euros, però de moment no hi ha cap proposta de compra.
Els premiats 2016
Els Premis Nacionals de Cultura 2016 són AntoniaVicens, Enrique Vila-Matas, l’empresa Antaviana Films, Lola Badia, el Centre de Documentació de Patrimoni i Memòria La Carrutxa, la companyia LosGalindos, DaniKaravan, el Quartet Casals, Clara Segura i Joan Guillén. Els guardons es lliuraran el proper dia 8 a les 20 hores al Teatre Metropol.
“Li hem proposat al consistori que compri el solar del Carrer Fortuny, 28 (amb més de 800m2 i ruïnes romanes) i la casa del Carrer Cardenal Cervantes 8 (té més de 1.000 metres de superfície útil i 5 plantes)
El regidor de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Josep Maria Prats, ha rebut, aquest matí, els veïns del Fòrum de la Colònia. Durant la trobada, els representants veïnals han pogut expressar-li les seves preocupacions i inquietuds en relació a la Biblioteca Pública ubicada al Carrer Gasòmetre. Josep Maria Prats ha explicat que en el Pla de Biblioteques, està previst que la Biblioteca Provincial de la Generalitat acabarà sent traslladada a la Tabacalera, mentre que a l’edifici del Carrer Gasòmetre s’hi ubicaria la Biblioteca Central de l’Ajuntament de Tarragona. La posició dels veïns és que no hi hagi cap alteració relativament a la ubicació de l’actual biblioteca pública.
“Li hem proposat al consistori que compri el solar del Carrer Fortuny, 28 (amb més de 800m2 i ruïnes romanes) i la casa del Carrer Cardenal Cervantes 8 (té més de 1000 metres de superfície útil i 5 plantes). Opció que ja havia estat contemplada des de la Conselleria de Cultura i de la mateixa Biblioteca”. “Hem perfilat un possible projecte: enllaçar les dues edificacions amb una passarel·la d’uns 20 metres d’amplada que serviria per ampliar la superfície útil de la Biblioteca, i el solar que té l’entrada pel carrer Unió podria ser una combinació de zona lúdica, verda i amb ruïnes romanes, que revaloritzaria la zona i dotaria la ciutat d’una biblioteca singular i de les dimensions que Tarragona es mereix. A més que revifaria el carrer Unió que està bastant degradat”, descriuen en una nota de premsa.
Jordi Agràs
El delegat mostra interès
Aquesta mateixa posició ha estat defensada davant del director territorial dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat, Jordi Agràs.
Durant la trobada, el representant del govern català a Tarragona ha mostrat interès per la proposta veïnal, però ha matisat que “com a delegat de Cultura de la Generalitat no té competències per decidir el lloc on s’han d’ubicar les biblioteques, que això és competència de l’ajuntament”.
Els dirigents polítics han reemplaçat els representants veïns per una nova trobada després que els tècnics s’han manifestat. Els veïns defensen que, al cap i a la fi, la decisió “correspon al poble, perquè no estem d’acord amb el Pla de Biblioteques de l’Ajuntament de Tarragona”.
Maria del Mar Bonet oferirà un concert, gratuït, el proper 20 de juliol al Pla de la Seu de la Catedral. Es tracta d’una actuació emmarcada en el Festival d’Estiu de Tarragona – que comença a principis de juliol – i es farà en col·laboració amb l’Institut Ramon Llull.
Des de la regidoria de Cultura, es pretén recuperar el Festival Keese i el Festival d’orgue. De fet, un dels objectius és no circumscriure la cultura exclusivament a les instal·lacions del Camp de Mart. Per aquesta raó, s’està fent els possibles per portar la cultura a diferents espais de la ciutat, amb la intenció d’apropar-la encara més al públic en general.
S’està preparant un programa cultural ‘auster’ pel TGN2017
Festival de la Mediterrània
S’està estudiant, igualment, el programa cultural que s’exhibirà durant la celebració dels Jocs del Mediterrani.
La idea és crear el Festival Mediterrània, el qual estarà planificat de manera a ‘conviure’ amb la tradició i la cultura de cada una de les subseus del Tarragona 2017.
El festival tarragoní també estarà pensat per complementar-se i encaixar sense gaires complicacions en el programa de ‘Reus, capital de la Cultura 2017’. Ha quedat descartat el projecte cultural pels Jocs del 2017 que havia preparat el ‘pare’ de Tàrraco Viva, Magí Seritjol.
És més que probable que aquest migdia durant la conferència que l’alcalde Ballesteros farà sobre la situació de la sanitat a Tarragona, els periodistes aprofitin per qüestionar-lo sobre els recents episodis del cas Inipro.
La detenció de l’ex mà dreta de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros, en el marc de l’operació policial ‘Amfiteatre’ (la peça separada del cas Inipro) ha provocat una tempesta política a l’Ajuntament de Tarragona.
Els partits de l’oposició han sortit en trompa a felicitar el paper de la justícia i a demanar al govern municipal que doni les explicacions pertinents en un cas que està prenent, cada cop,més dimensió geogràfica. CUP, que està personada com a acusació particular, Convergència, ERC i Ciutadans, en declaracions als periodistes, han reclamat transparència i que, aquesta vegada, Ballesteros sigui més clar i que doni la cara, sobretot després de la detenció del seu ex home de confiança i actual secretari de Formació de la Federació del PSC del Camp de Tarragona.
Però, ahir, mentre la policia copiava els discs durs d’alguns ordinadors del departament informàtic de l’Ajuntament de Tarragona, l’absència de l’alcalde de Ballesteros – que és un dels investigats en aquest cas – era la ‘comidilla‘ de periodistes i regidors.
El batlle, segons els seus assessors, no es trobava bé de salut. Una indisposició que ha servit per alimentar tota mena de rumors i esmolar les llengües que insisteixen que Ballesteros només vol sortir a la foto somrient, però mai donant explicació en situacions de crisi.
Ana Santos i Bego Floria sorpreses amb l’escorcoll
La que sempre parla
La ‘dona de ferro’ del Palau Municipal i portaveu del govern, Bego Floria, no ha tingut problemes de cancel·lar la cita a la perruqueria per fer (i bé) la seva feina: donar la cara i explicar que estava passant. Ho va fer en dues ocasions i no tenia en fer-ne més. Floria, és de les poques que mai s’amaga, passi el que passi.
Els que callen… quan més convé
Curiosament, s’ha trobat a faltar els dos partits que, avui dia, cohabiten amb el PSC en el tro del poder: Unió i Partit Popular. Ni Josep Maria Prats, ni Alejandro Fernández (o un portaveu del partit conservador) han volgut valorar l’escorcoll policial (el segon que fa la Guàrdia Civil a l’ajuntament) ni la detenció de l’excap de gabinet del president de la corporació. S’ha vist el regidor José Luis Martin, però s’ha mantingut, en tot moment, allunyat de la premsa.
Cap dels tres han valorat encara la detebció de Cuadrado
El poder ja té d’aquestes coses: assumim una posició quan s’està a l’oposició i una ben diferent quan s’està al govern. El silenci del PP i d’Unió suscita algunes crítiques més o menys encertades. Hi ha qui lamenta que ni Fernández ni Prats es preocupin per saber què està passant quan la ‘Casa del poble’ està sent objecte de registre policial a causa d’un escàndol relacionat amb tràfic d’influències i malbaratament de diners públics.
La portaveu de l’executiu tarragoní insisteix que es tracta d’un cas on es pot trobar ‘mala praxi’ política, però, en absolut, delictes administratius o corrupció. De totes maneres, ‘Ciutadans’ ja ha verbalitzat, a través de Rubén Viñuales, que podríem estar davant un cas que ens podrà conduir al finançament il·legal del PSC.
Es de conocimiento general en la casa consistorial que la mayoría de los días los que mandan andan crispados, con mala cara y poco buen humor. El personal municipal lo sabe y lo sortea de la mejor manera que ha aprendido de los manuales para funcionarios sufridores. Los cuadros técnicos que más deben lidiar con los “jefes y jefas” intentan no pisar terrenos peligrosos en sus respectivas relaciones con los y las mandamases.
Existe una especie de protocolo invisible pero efectivo entre los empleados municipales para pasar las hojas del calendario en el mejor anonimato posible, no sea que se abra la veda y se busquen cabezas de turco. Y es que ya en la pasada legislatura, pero mucho más en ésta, los regidores y regidoras más veteranos usan y abusan del argumento que los trabajadores del ayuntamiento, sobre todo los de niveles altos, tienen la culpa de la mayoría de ralentizaciones, bloqueos, errores y desaguisados de la gestión política que sale de la Plaza de la Font.
Pero también es verdad que hay “consellers y conselleres” que acuden a sus quehaceres municipales de buen tono y trino, con alegría, con afán: son los que no se enteran.
Normalmente a los que no se enteran les han vendido que su gestión es medular y fundamental para el éxito de la legislatura. Los que en verdad mandan les halagan, les animan, les aprueban… y se parten de risa viendo con qué candorosa credulidad se aplican a sus cargos y labores.
La lista de los que no se enteran es sabida y reconocida, pero vamos a darle un repasito:
JOSEP MARIA PRATS BATET (Culturilla). El verso suelto del “seminarismo” político. Entró en la lista de CiU porque Albert Abelló no controlaba nada en el partido y Prats le pilló en un brete. Sus socios de gobierno, todos los días, le dicen cuán importante es su papel en el equipo. Le cuentan que él es eje de equidistancia, punto de encuentro, médula espinal, vamos, la mitocondria municipal. Le han llegado a decir que él encarna el fundamento moral del actual pacto de gobierno. Pero lo cierto es que no pinta nada. Él, por supuesto, va a lo suyo, que es asegurarse el cargo para esta y la que viene.
Es un hombre que cae bien y tiene gracia. Cada día deja caer, deslizándolo entre frases hechas y vacuas, lo bien que se siente entre socialistas y peperos, lo buenas personas que son Ballesteros y Fernández, lo que se han perdido sus excompañeros de oposición por ser tan tiquismiquis. Va sembrando el terreno de amiguismo y buenas intenciones para recoger los frutos en 2019 y que le abran hueco en la bancada socialista como el que busca un sitio en el cielo.
Josep Maria Milà
JOSEP MARIA MILÀ ROVIRA (Urban-mismo). Este buen urbanista entró en la lista de Ballesteros con la hoja de ruta bien aprendida. Sus ocupaciones anteriores al cargo municipal eran lo mismo que ahora, pero desde la profesionalidad privada -qué cosas, ¿eh? – Con su entrada en el consistorio ha cambiado de jefe… ¿o no? Lo cierto es que este hombre lleva su cargo como Sísifo su piedra. En su departamento le respetan… pero ha bastado un año para que no se lo tomen demasiado en serio. Y es que cada día viene con alguna ocurrencia. Y lo que es peor, piensa él que por saber de urbanismo ya sabe de todo y pontifica metiendo la pata día sí y día también. No tiene suerte Ballesteros con sus designaciones al frente de urbanismo. Se vendió el fichaje de Milà como la panacea para el lastre urbanístico de la ciudad y todo parece indicar que la cosa no va a mejorar. Pero Milà cree de veras que él está ahí para salvar Tarragona de sus agujeros negros urbanísticos. Dejemos que “el joven” Milà sea feliz en su combate contra los “molinos” urbanísticos; no en vano es el año cervantino y hacerle honores al personaje Don Quijote resulta oportuno e incluso elegante.
ELVIRA FERRANDO GÓMEZ (“Pubilla” Public Relations). Se especula si Elvira Ferrando fue una “jugada” de Ballesteros contra Abelló, o esa jugada se urdió desde dentro de CDC por alguna alma resentida con el aparato del partido (apuesten por ambas cosas).
De todas las incorporaciones consistoriales que Ballesteros se ha ido sacando de la manga, sin duda nuestra Elvira es la que más ilumina. Es la estrella invitada. No tiene puñetera idea de la mayor parte de los temas que le toca gestionar, pero le pone un derroche de simpatía; no pretende dar a entender que sabe más de lo que sabe y, aunque su peso específico en la política municipal es multiplicable por cero, se ha convertido en la cara amable del consistorio.
Si te diriges a ella para que solvente un tema seguramente te darán las uvas sin ningún resultado práctico, pero habrás conocido a una personita de trato delicioso. Es como una “cookie” de fresa y nata, como la abeja Maya de Plaza de la Font. Vive su momento princesa y lo vive intensamente. No le arruinen la historia con problemas problemáticos o un final infeliz. Dejémosla en su rol de coreógrafa consistorial del buen rollito.
ANA SANTOS (Servicios sociales a las personas seres humanos o que se les parezcan). La presento sin segundo apellido para llamar la atención de que en la web del ayuntamiento es la única que aparece así en la pantalla del gobierno, con un solo apellido. Santos pasó directamente de linotipista a pack-woman.
Novata donde las queramos encontrar, ella está convencida que puede ser la que releve a Ballesteros al frente del consistorio. Habla y se mueve como proto-candidata. Es una incansable estajanovista y siempre pendiente de los movimientos y gestos de su entorno, que después lee e interpreta como las meigas interpretan los montoncitos de huesecillos. Se lleva unos disgustos “que pa qué” cuando sus gestiones, declaraciones y acciones no se ven reflejadas en los medios de comunicación y sospecha, en silencio, que antes Cuadrado y ahora Bonet, boicotean sus aspiraciones por una especie de conjura de celos, envidias y temores. El problema es que, a diferencia de Elvira Ferrando, Santos sí está absolutamente convencida que sabe de todo y en abundancia y eso provoca salidas de pista y bastantes chistes fáciles en la casa.
Francesc Roca
FRANCESC ROCA ROSELL (Tutorías municipales). Muchos todavía no entienden por qué Roca aceptó la invitación de Ballesteros. De todas las nuevas incorporaciones, sin duda alguna, Roca es el que aportaba más caché. Su consideración profesional es alta y era pieza codiciable para cualquier partido político.
Su perfil personal no tiene nada que ver con la chernobilización que sufre el entorno de Ballesteros en los últimos años. Su área de gestión es muy concreta, no dispone de recursos significativos, pero conoce bien el paño que cepilla de la enseñanza… y el resto postureo. Si tuviese que buscar un mirlo blanco para dar el gran salto, sin duda sería Francesc Roca el escogido. No se entera de muchas cosas por táctica personal, pero realmente se entera y bien. Antes que él otros bien hallados fueron víctimas de la máquina diabólica de ambiciones y mediocridades que parasitan la alcaldía -y si no que le pregunten a Javier Tarrés -, por eso Roca prefiere no enterarse demasiado.
IVANA MARTÍNEZ VALVERDE (Basura y juventud, oh yeah). Esta buena chica es un producto “made in Juventudes Socialistas”. Y como la mayoría de productos de esa factoría no se sabe muy bien para qué sirve. No lo hace ni bien ni mal, no se sabe si está de subida o de bajada. Su ambición se circunscribe a sobrevivir. Podría estar 5 legislaturas en el consistorio y seguir en “off”.
De hecho, fíjense que el alcalde le ha encomendado un área que podría ser calificada de caliente como es la contrata de la basura, pero por eso mismo se la ha adjudicado: Ivana Martínez siempre tiene efectos analgésicos y somníferos. Y luego le agencian “juventud”, cuando es la joven menos joven que hemos conocido. No se entera, como el resto de los que le acompañan en esta entrega de El Retrovisor, pero eso le beneficia. Podría afirmarse que tiene, en el fondo, alma de funcionaria más que de política. Pero hacer oposiciones da una pereza…
INMACULADA RODRÍGUEZ MORANTA (Tárraco siesta). Es el “jarrón chino” del actual equipo de gobierno. Está cualificada curricularmente para gestionar temas de calado, pero su genoma político es muy débil. Es firme candidata a no repetir.
Pensemos que la apuesta turística de Tarragona no tiene más impulso que la de Matadepera. Incluso diría que la población vallesana nos gana. Y por eso Rodriguez viene como anillo al dedo: se acabaron los brincos y tirones de Patricia Antón, ahora toca dormir la siesta.
MARIA ISABEL NEGUERUELA MORALES (Lo que la echen). ¡Ah, señoras y señores, Negueruela! Una “echá pa’lante”. Si se tiene que bailar se baila, si se tiene que hacer la foto, pues se hace. Es una todo terreno con doble tracción. ¿Y en deportes? Bueno, en eso ya no digamos: el presidente del COE y ella amigos de toda la vida, si no vean las fotos del Sr. Blanco en su última visita a Tarragona, ¡qué coleguitas!
Negueruela tiene capacidad para multiplicarse, desdoblarse, reinventarse: igual te plancha un huevo que te fríe una corbata, o te diseña una colegiata. Simplemente que designándola a ella como responsable de deportes en la ciudad que organiza unos juegos olímpicos ya no podemos tomarnos en serio ni los juegos ni a los designadores.
La más seria es ELLA, que, sin enterarse de nada olímpicamente, le pone genio y figura. Es, por hacer comparaciones odiosas, la versión femenina y sexy de Agustí Mallol y con mejor gusto a la hora de elegir vestuario que el del Serrallo. Si le quitan deportes, puede ser una excelente regidora y con proyección de futuro.
Bueno, pues hasta aquí este breve recorrido por los avatares de los que no se enteran o se enteran poco. En la próxima, si les parece, nos asomaremos a los que se enteran… o eso dicen ellos.
No fue ni la “última cena” ni la “cena de los idiotas”; los comensales, un selecto grupo de dos políticos, tres empresarios y un anfitrión. En Tarragona. La intención era encontrarse, cenar y comentar despreocupadamente la actualidad tarraconense. Y lo que empezó con buena comida y escogido vino, acabó con varias rondas de chupitos y todo tipo de intercambio de rumores, maledicencias y oscuros contubernios.
Ese menú de rumores que caldeó la sobremesa nocturna fue de los que rompen imperios. Y se los serviré a los lectores d’El Retrovisor para su disfrute y regocijo, estupefacción y alarma, decepción e indignación.
El alcalde quiere ser diputado. Josep Félix Ballesteros ya tiene decidido que será él quien encabece la próxima lista socialista al Parlament de Catalunya. Será así sí o sí. Una vez apartado Xavier Sabaté del promontorio socialista ya no hay más obstáculo que propinarle la correspondiente patadita a Carlos Castillo, rival mucho más asequible y fácil para las ambiciones de Ballesteros que el dinosaurio de Flix. El objetivo del alcalde ya tendría el visto bueno en Nicaragua.
Begoña Floria presidenta comarcal.Entre los movimientos que se estarían urdiendo en Ramón y Cajal, destacable es el de Begoña Floria en el Consell Comarcal del Tarragonés. Se estaría trabajando el cambiazo del relevo. En vez de ser Cid, alcalde de Vespella, quien releve a Pere Virgili (acalde de Roda de Berá), sería Floria la tronista comarcal. Un cambiazo de matute que obedece a una pretensión: rebajar la tensión sucesoria en el PSC, saciar el hambre de Floria y despejar el camino a Ballesteros para alcanzar su objetivo parlamentario.
Los de Unió al PSC.Que la histórica UDC está hecha unos zorros ya nadie puede ocultarlo. Van de las rebajas a los saldos. Son producto barato de mercadillo político. Pero el “Prat Team” va vislumbrando su clavo ardiendo para agarrarse a él desesperadamente: formar una sola candidatura con el PSC para las próximas elecciones de 2019. Sea cual sea la ceremonia funeraria que decida Unió, Prats y los suyos ya estarían buscando habitación de huésped en el hotel de los líos de Ramón y Cajal para tener donde alojarse electoralmente en 2019. Y si no son huéspedes, serán okupas.
Renunciar a los Juegos.Pese a las declaraciones optimistas del alcalde – ¿Cuándo no? –, todo apunta a enormes dificultades para llegar a tiempo y con los deberes hechos al 2017. Renunciar a los Juegos liberaría al equipo de gobierno de una más que segura espada de Damocles. A cambio, la ciudad obtendría dos nuevos equipamientos a cambio de nada: el Sant Jordi y el Pabellón de Camp Clar (Palau d’Esports).
La Generalitat no pondría pegas a eso ya que se librarían de las selecciones españolas en un año más que probablemente electoral en Catalunya. Alejandro Fernández quedaría algo mal en la foto, pero peor sería verse obligado a romper con Ballesteros para evitar la zozobra de 2017. Unas nuevas elecciones generales y un segundo periplo de negociaciones para formar gobierno podrían llevar el calendario político español a las puertas de la Navidad de 2016, enlazando con unas más que previsibles y precipitadas elecciones autonómicas. Hagan cuentas, manejen calendarios, sumen y resten presupuestos y llegarán a la misma conclusión que nuestros comensales de la cena: renunciar a los Juegos sería un mal menor. Un ratito “coloraos”, pero para 2019 pelillos a la mar.
Viñuales, un zorro en el gallinero.Que Rubén Viñuales es más listo que inteligente y más ambicioso que sincero, eso ya lo saben en la peluquería de mi barrio, o sea, que ya le han calado. Pero eso no quita que su proyecto y proyección vayan engordando. Nuestro ciudadano naranja se está aplicando a fondo en el gallinero local: viejos roqueros socialistas, mallolistas, algún líder sindical, convergentes en verso suelto, algunos botiguers y un líder vecinal algo “pecoso”. También se lleva a los de Ara del Rivelles, según contaban en la cena. Un pupurri tan variopinto y surrealista que podría decirse que el jefe de la oposición bien podría bautizarse como el nuevo Pancho Villa a la hora de reclutar genta para su revolución naranja: si saben disparar, valen.
Sendra será el candidato.Ya está más que claro y decidido en Barcelona, que es donde se deciden las cosas serias e importantes de Tarragona: el candidato post-convergente en 2019 será nuestro “bertínosborneindepedeselfie” Jordi Sendra. ¿Y Albert Abelló? Pues los efluvios caldosos del Chartreuse afinaron el ingenio y colocaron a Abelló al frente de la patronal CEPTA, sustituyendo al Sr. Belmonte. Y lo mejor es que ese by pass estaría medio hablado con Ballesteros. ¡Uy como se les va a quedar la cara a algunos insignes papás venidos a menos y que querían colocar a sus vástagos en la butaca de Abelló!
Carod, tú sí que vales. ¿Dónde anda Carod-Rovira? Pues entre otras cosas, dejándose querer por algunos militantes de ERC que le habrían propuesto una acción relámpago en el seno republicano, antes de las próximas municipales, para birlar a Pau Ricomà la poltrona y ser él quien encabece la lista electoral en 2019. La respuesta de Carod habría sido que aprecia mucho la labor que está haciendo el bueno de Pau. ¿Suena a algo esa respuesta? ¿Yo no voy que me llevan?
Laia Estrada busca trabajo.Los cuperos tienen estas cosas: una vez se acomoda uno de sus aventajados en una poltronilla – como la del ayuntamiento –, vienen los puristas y exigen rotación de cargos electos.
Laia Estrada (CUP)
Y Laia lo sabe. Igual es capaz de cambiar las reglas y repetir de regidora ya que no en vano los Estrada son catedráticos en longevidad pública. Pero por si acaso, según comentaron en la cena, Laia (una chica que vale mucho) busca horizontes profesionales donde dirigir sus pasos en el futuro. Y es que la nómina municipal te acostumbra rápidamente a lo bueno. Ballesteros seguro le hace llegar alguna propuesta. Y es que nuestro alcalde es un generoso y una buena persona. Claro que si le hace alguna proposición, ésta no debería ser ‘inipropiada’.
¿Lahoz cabalgará de nuevo? Esta sería una traca mediática, pero por lo que parece algunos le vuelven a situar al frente de la empresa local de medios. Puede parecer imposible, pero cuando se conozcan otros futuros nombramientos de la Plaza de la Font ya no extrañará tanto. No se dio por hecho este tema en la cena, pero se comentó.
Y para acabar, una delicatesen: ¿recuerdan el simpático estudio de emparejamientos consistoriales que les ofrecí hace unas semanas? Pues hay tema, según salió a chismorreo en la cena. Una concejala ha tirado los tejos a un concejal y no son del mismo partido. Lo iría explicando el propio concejal a quien le quiera escuchar. Pongan el oído si van a una terracita concreta de la Plaza de la Font y puede que se enteren de quienes son los “protas” de esta historia.
Un espontani que assistia al plenari, s’ha insurgit contra el fet el ple donés llum verda a la construcció del Palau d’Esports. “Otro pelotazo para cuatro y el pueblo arruinado”, ha cridat, abans d’abandonar el saló de plens
Quan falten 15 mesos per la celebració dels Jocs del Mediterrani, la majoria dels regidors ha votat a favor del projecte d’urbanització de l’Anella Mediterrània que abasta uns 300.000 metres quadrats i compta amb un pressupost de 9,2 milions d’euros. Durant el ple extraordinari, la portaveu de la CUP ha estat la més escèptica i critica perquè considera que els Jocs – “que són una gran presa de pèl” – seran un fracàs, tenint en compte que es tracta d’un projecte desastrós i que representarà endeutament per a la ciutat.
Ha acusat el govern tripartit presidit per Ballesteros de vendre fum. Per això, ha exigit que es renunciï al projecte que fa aigües per tots els costats en un oceà d’incerteses. Per fomentar el seu posicionament, Laia Estrada ha recordat algunes de les declaracions fetes recentment per l’expresident de la Candidatura Tarragona 2017. Mario Rigau demanava que es fes algunes adaptacions en el projecte, cas contrari els Jocs caminen cap al precipici.
Dir la veritat
Per la seva banda, el portaveu republicà, Pau Ricomà, ha sol·licitat a Ballesteros que digui la veritat al Comitè Internacional dels Jocs del Mediterrani (CIJM), de visita a Tarragona durant dijous i divendres. Ha demanat que comparteixi amb els màxims responsables de l’organització dels jocs “la deslleialtat” del govern de Mariano Rajoy. Ricomà diu que encara som a temps de ser realistes i adequar aquest esdeveniment esportiu a la realitat econòmica i social, a fi d’evitar que ens aboquem al precipici.
El convergent Albert Abelló, que sempre havia estat contrari als jocs, ha decidit no entorpir la realització del Tarragona 2017, perquè es tracta d’un projecte sense retorn. “Estem en la vall de la mort”, ha remarcat. Diu que recolza el projecte perquè no vol que s’entri en el camp de la indefinició i de les recriminacions. “Ningú no podrà dir que no vam estar quan calia. Després ja demanarem explicacions i que rendeixin comptes”, ha subratllat Abelló, deixant clar que l’aportació econòmica del govern de l’estat són, fins al moment, minses.
Incerteses…
També ha manifestat els seus dubtes Arga Sentis. La regidora ecosocialista ha recordat que s’està perdent massa temps i que es corre el perill de trobar-nos amb una anella urbanitzada i sense Palau d’Esports ni Centre Aquàtic. Ha insistit en l’ajustat termini per concloure les obres, un fet que, òbviament, genera incertesa i especulacions contraproduents pel projecte.
D’altra banda, el portaveu taronja, Rubèn Viñuales, ha volgut donar el benefici del dubte. Està convençut que la ciutadania abraçarà el projecte un cop vegi que comença a rodar i la urbanització a ser una realitat. En la qüestió de la construcció del Palau d’Esports ha defensat l’ajuntament, perquè la responsabilitat és de la Generalitat. Perquè els Jocs del Mediterrani no siguin un fracàs, Viñuales ha demanat que no s’abaixin els braços i que es continuï lluitant encara que les coses no semblin fàcils.
La posició còmoda Alejandro Fernández, per la seva banda, ha volgut transmetre un missatge de tranquil·litat i a aconseguir aliances per fer possible que un projecte important per a la ciutat esdevingui una realitat. Ha enaltit que el ple aprovi, per quarta vegada, amb majoria qualificada una qüestió relacionada amb els Jocs del Mediterrani. Ha demanat que es confiï en els governs català i espanyol perquè també estan interessats que es dugui a terme aquest esdeveniment esportiu. Ha remarcat que la posició més còmoda, ara com ara, és aquella que adopten els contraris als jocs.
Crítica als rondinaires
En la mateixa línia, el portaveu d’Unió i soci del govern, Josep Maria Prats, ha sol·licitat unitat política davant d’un projecte que representa molt per a Tarragona. Ha tingut paraules crítiques per aquells que nomes “rondinen” i que són pessimistes.
Després de tots aquests arguments, el regidor responsable dels jocs ha informat que aquest dijous s’enceta un període de 12 mesos per culminar els treballs.
REDACCIÓ12 Febrer, 2017
La iniciativa és de Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, tot i que compta amb la col·laboració amb el Capítol de la Catedral, la Universitat Rovira i Virgili, l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa i Joventuts Musicals. Aquest cicle musical neix amb l’objectiu de convertir-se, en 2018, en un festival consolidat, a banda de ser l’exponent de la multiculturalitat i la interreligiositat.
La política, en campanya, ha optat per l’escenografia, l’impacte mediàtic assolit mitjançant frases vàcues, i les posades en escena que ens reculen a litúrgies ancestrals. Propostes? Les justes amb escadussers continguts.
En vez de ser Cid, alcalde de Vespella, quien releve a Pere Virgili (acalde de Roda de Berá), sería Floria la tronista comarcal. Un cambiazo de matute que obedece a una pretensión: rebajar la tensión sucesoria en el PSC, saciar el hambre de Floria y despejar el camino a Ballesteros para alcanzar su objetivo parlamentario.
