Representants de la Plataforma Veu Ciutadana i cares conegudes del món polític municipal participaran en la xerrada que tindrà lloc el dijous a les 19 hores a la sala Àmbit Cultural del Corte Inglés
‘Pàrquing Jaume I, com sortir del forat?’ Aquesta és la pregunta que es formularà als ponents del col·loqui que tindrà lloc el proper dijous, dia 4 de maig.
El debat, moderat pel periodista Ricard Checa, tindrà lloc a la sala Àmbit Cultural del Corte Inglés, a partir de les 19 hores i comptarà amb l’assistència de representants polítics i de la Plataforma Veu Ciutadana.
Entre tots, s’intentarà conèixer l’estat del que hauria de ser el pàrquing intel·ligent de Tarragona i que, finalment, s’ha convertit en forat de ferralla i un de les vergonyes més cares de la ciutat.
A banda de representar un flagell per a les arques municipals, la justícia investiga el desgavell econòmic de l’obra i així poder atribuir-ne responsabilitats. L’Ajuntament de Tarragona va plantejar un concurs d’idees, però tot ha quedat en intencions. El debat pretén, essencialment, provocar una reflexió sobre el que no s’ha de tornar a repetir i quin ús es podria donar a un forat que ha deixat de ser intel·ligent.
El regidor de Cultura de Tarragona ho tenia clar. Volia que Mariona Llort fos la coordinadora del Centre d’Art Contemporani. L’ajuntament, a nivell intern, va crear una plaça i Mariona Llort va ser l’única persona que hi va concòrrer. Els sindicats diuen que el cas “fa pudor” i que podriem estar davant un concurs simulat
La periodista Mariona Llort
Al concurs, destinat al personal interí de l’Ajuntament de Tarragona per la plaça de cap tècnic del Centre d’Art Contemporani, només es va presentar Mariona Llort, una de les periodistes del gabinet de premsa del consistori.
El malestar a l’ajuntament és evident entre alguns treballadors i els sindicats, atenent que “curiosament, l’única aspirant a la plaça, és la persona que el regidor de Cultura havia anunciat, prèviament, que seria la nova directora del Centre d’Art”.
Fonts sindicals asseguren que “estem d’un frau i d’un concurs simulat” i creat per “afavorir” una persona en concret. “Qui tingui competència, hauria de fer els possibles per investigar tot el procés i esbrinar si la guanyadora ha rebut informació privilegiada sobre el concurs. També s’hauria de saber si és legal que el regidor de l’àrea hagi anunciat, dos mesos abans, sobre qui li agradaria que gestionés el Centre d’Art”, asseguren fonts sindicals que demanen mantenir l’anonimat, convençudes que “estem davant de la creació d’un càrrec a dit”, embolcallat amb “un concurs simulat”.
Per la seva banda, el regidor Josep Maria Prats nega l’existència de qualsevol intromissió política en el resultat del concurs.
El titular de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona assegura que no tenia gens d’interès personal en la tria de Mariona Llort per ocupar la coordinació del Centre d’Art que s’ubicarà al Tinglado 2 del Moll de Costa del Port de Tarragona.
Els sindicats volen que la justícia investigui aquest cas “que es miri per on miri, hi ha motius per sospitar que alguna cosa no quadra”.
L’Ajuntament de Tarragona ha convocat un concurs, peL personal interí, però el regidor de Cultura, 2 mesos abans, va dir qui era la seva escollida. Els sindicats, que demanen la intervenció judicial, parlen de frau i de concurs simulat. El regidor ho nega.
Josep Maria Prats
Els maldecaps del regidor de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona es van acumulant. Quan està en el centre de la polèmica per la seva posició en relació a la prohibició de la música en directa a les guinguetes, Josep Maria Prats podria haver de donar explicacions a la justícia sobre un lloc de treball al Centre d’Art Contemporani.
Ja fa dies que el regidor de Cultura va manifestar el seu interès en el fet que Mariona Llort, periodista del gabinet de premsa de l’Ajuntament de Tarragona, assumís les funcions de coordinadora del Centre d’Art.
Prats no ha amagat mai aquesta voluntat ferma, tal com es va publicar el passat mes de febrer el Punt Avui. Un propòsit explicit que no ha estat ben rebut entre alguns dels funcionaris municipals i sobretot dirigents sindicals.
Denúncia judicial
Per aquest motiu, i segons ha pogut saber aquest digital, la justícia té damunt la taula una denúncia, on es demana que s’investigui les condicions del concurs públic (destinat a personal interí) per ocupar la plaça de cap tècnic del centre d’art, que hauria d’obrir el proper mes d’octubre.
La presentació de sol·licituds termina aquest dijous dia 20 d’abril. En la denúncia, s’aconsella parar atenció en la “formalitat del concurs” i si està o no arreglat. Es demana investigar si la candidata ‘escollida’ abans del concurs ha rebut informació privilegiada per part de la Regidoria de Cultura; si s’ha confeccionat aquesta plaça amb uns requisits personalitzats i adaptats a la candidata ‘anunciada amb anterioritat’ pel regidor Josep Maria Prats. També es qüestiona la imparcialitat política necessària i es diu que una cosa és el canvi de departament (canvi d’adscripció) i un altre “ben diferent” és que es creï un lloc de treball a dit. “Es miri des del punt que es miri, hi ha motius per sospitar que alguna cosa no quadra”, ressalta l’escrit.
Un dels plantejaments que es fa – a l’escrit enviat a Fiscalia – és saber si hi ha més aspirants o si tot està ‘treballat’ i ‘estudiat’ perquè la periodista sigui l’única candidata. Es denuncia “l’estil Prats”, una manera de fer que està provocant força conflictes i problemes de ‘convivència’ en el dia a dia de la regidoria de Cultura. Es posa també l’accent en el fet d’haver-hi un important nombre de funcionaris que fa molts anys que esperen la seva promoció i que se senten, professionalment, menystinguts pels polítics, els quals esmercen esforços en els “càrrecs de confiança i nomenaments a dit”.
Regidor i les pilotes fora
Confrontat amb aquest episodi, el regidor Josep Maria Prats ha confirmat ser coneixedor del malestar que aquest cas ha ocasionat en els sindicats. “Sé que estan dolguts”, ha confessat. De totes maneres, el titular de Cultura ha volgut deixar clar que el concurs que termina el proper dijous dia 20 “ha estat gestionat i preparat” des de l’àrea de Recursos Humans de l’Ajuntament. “Jo no he donat cap consigna ni cap indicació” amb l’objectiu d’afavorir cap aspirant.
Segons ha explicat, “la meva aposta per la Mariona Llort se sustenta perquè considero que, a banda de ser llicenciada en Història de l’Art, coneix l’administració i està preparada per assumir el càrrec de cap tècnic”.
Cap interès personal
Prats ha deixat clar que les funcions del cap tècnic del centre d’art passen per, transitòriament, “gestionar la posada en marxa del centre” que estarà ubicat al Tinglado 2 del Moll de Costa del Port de Tarragona.
“Quan estigui posada en marxa la part tècnica, es convocarà la plaça de director del centre d’art contemporani”, ha esclarit Prats, assegurant que no té gens d’interès personal en aquest concurs, es tracta només d’una “aposta possibilista. D’una aposta interna per tirar endavant”. “És obvi que si es presenten més persones, respectaré, com no podria ser d’una altra manera, el resultat”, ha conclòs.
La justícia podria esperar el resultat del concurs per entrar en acció.
Josep Maria Prats (UDC) és el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona. S’ha parlat molt d’aquest departament, sobretot després que s’hagi cancel·lat el Festivat d’Estiu que es feia a l’Auditori Camp de Mart. Prats és contundent en afirmar que pretén allunyar la política cultural de l’oci i que la seva prioritat, ara per ara, és el Pla de Biblioteques. En aquesta entrevista, confirma aposta pel nom de la periodista Mariona Llort per a la direcció del Centre d’Art Contemporani. Instat a comentar si ha estat una idea encertada separar Cultura de Festes, diu que es tracta del resultat d’un pacte de govern. Josep Maria Prats vol racionalitzar els recursos que no són, segons subratlla, il·limitats.
Darrerament s’ha parlat molt de la Cultura, quin rumb pretén donar a la regidoria que tutela?
Les principals línies de treball són dotar la ciutat de Tarragona d’un pla de biblioteques i executar-lo, recuperar el Tinglado 2 com a centre d’art contemporani amb una programació estable, redefinir els serveis que ha d’oferir l’administració municipal en matèria cultural i Josep Maria Jujol i el Modernisme. Aspirem a una política cultural que s’allunyi de l’oci i de l’entreteniment i que entengui la Cultura com una eina de progrés social.
Quins canvis importants vol introduir en la Cultura a Tarragona?
Bàsicament es tracta de racionalitzar els serveis que s’ofereixen.
Per què considera aquestes modificacions imprescindibles?
Els recursos no són il·limitats.
Ha cercat el consens o s’ha de fer canvis sí o sí?
El consens el cerquem sempre i encara més quan parlem de projectes de ciutat com pot ser el Pla de Biblioteques de Tarragona.
Aquest pla té l’aval dels patrocinadors del festival d’estiu. Estan interessats a apostar en les biblioteques?
No, és l’Ajuntament qui ha de finançar el pla i la seva execució amb la col·laboració de la resta d’administracions que hi tenen competències.
Quina serà l’aportació econòmica real de la regidoria de Cultura destinada a aquest pla?
A partir de l’aprovació del pla es podrà dissenyar l’execució i l’aprovació d’un pressupost.
Fora festival generalista Per què va contractar realment Nei Torrell com a home de la seva confiança?
El Nei Torrell no és un càrrec de confiança, és un funcionari del Parlament de Catalunya en comissió de serveis a l’Ajuntament de Tarragona. El cap de gestió de la conselleria estava vacant i vam considerar que el seu perfil era l’adequat per coordinar l’equip.
Vostè ha decidit acabar amb el Festival d’Estiu… Per què?
Hem canviat de model d’un festival generalista a un festival especialitzat.
Diu que s’estalviaran 110 mil euros per a un pla de biblioteques… Pot explicar millor?
He dit que l’any passat va costar aquesta xifra.
Sala Trono beneficiada? Què respon a les crítiques que asseguren que des de l’ajuntament s’està afavorint la Sala Trono?
No sé ben bé a què es refereix. En qualsevol dels casos des de la conselleria hem de treballar perquè la professionalització de la cultura sigui possible. La Sala Trono és un modest exemple que lamentablement en el sector no té gaires analogies.
Per què el director del FITT és un directiu de la Sala Trono…?
El FITT és un festival de l’empresa que gestionava la Sala Trono, per tant, són ells els que decideixen qui ha de ser el director artístic.
Quina relació té el Sr. Nei Torrell, cap de gestió cultural de l’Ajuntament amb la Sala Trono?
Cap, excepte que és un consumidor i amic de la sala (soci).
Intervencions al Camp de Mart Què es farà amb l’Auditori Camp de Mart? Quines intervencions s’hauran de fer?
De moment el que cal fer és un diagnòstic per poder determinar quines són les intervencions. El diagnòstic el fan els Serveis Tècnics de l’Ajuntament.
Es farà el dia 21 de juliol el concert programat pel Camp de Mart?
Sí.
Model discutible Quan comencen les obres previstes pel Teatre Metropol?
Hem iniciat el tractament de les termites i aviat tindrem un informe per intervenir. Esperem que a la tardor puguin ser possibles les obres d’accessibilitat, seguretat i condicionament.
Com està el tema del projecte cultural pel 2018?
Hi estem treballant.
Ha estat una bona idea separar Cultura de Festes?
És un model que és discutible, com qualsevol altre, i en aquest cas és el resultat d’un pacte de govern (PSC, PP i Unió)
Mariona Llort serà realment la seva aposta pel Centre d’Art Contemporani?
Sí, davant de les possibilitats que tenim. Tanmateix, un aspecte és la direcció de l’equipament i un altre és la direcció artística que haurem d’abordar més endavant.
Separar la cultura de l’oci
Va dir que Tarragona ja no tindrà festivals de música organitzats per l’ajuntament…
L’afirmació no és del tot exacta. L’Ajuntament i la conselleria en concret no té àrea de música. El que ha fet sovint l’ajuntament finançar concerts, però la major part dels que es programen són produïts pel sector privat. De festivals de música com a mínim hi ha el cicle de música sacra, el d’orgue, el Dixieland o programació estable.
El regidor de Cultura, J.M. Prats i Jordi Giramé
Quan tindrem música al carrer i en directe als ‘xiringuitos’?
Em remeto al que he dit més amunt: hem de fer una política cultural que ens allunyi de l’oci.
Tem que el recordin com el pitjor regidor de Cultura de la història?
El temps ho dirà. Com he fet sempre, aplico criteris de coherència amb un horitzó clar. Els adjectius van implícits amb els resultats. El que sí puc dir, és que esmerçaré tots els esforços i capacitat en treballar per un projecte cultural que creï públics, que sigui capaç d’alimentar la indústria cultural i posicionar la ciutat com a referent.
Quin balanç fa de la seva feina al capdavant de la regidoria de Cultura?
Crec que estem abordant temes cabdals i el que volem oferir són dades i no percepcions.
L’única supervivent espanyola del camp de concentració nazi de Ravensbrück, Neus Català, tindrà un carrer amb el seu nom. Estarà ubicat al PP10.
No hi ha quòrum. Els partits amb representació a l’Ajuntament de Tarragona no s’acaben de posar d’acord en relació a la nomenclatura de la placeta que hi ha entre els carrers Ixart i Estanislau Figueras. Damunt la taula dels portaveus de la comissió de Cultura, Festes i Patrimoni, es troben dos suggeriments de noms: d’Òmnium Cultural i de Comissions Obreres i UGT.
L’entitat independentista va presentar el passat octubre una instància on sol·licitava batejar la placeta amb el nom de la seva expresidenta Muriel Casals, que va morir el passat 14 de febrer arran d’un accident de bicicleta. Els sindicats, no obstant això, proposen un honorífic reconeixement a la ‘Dona Treballadora’. El consistori, presidit pel socialista Josep Fèlix Ballesteros, a l’hora de batejar els carrers de la ciutat, pretén donar prioritat als noms de dones il·lustres.
Buscar consensos
El cert és que, en la comissió informativa del passat 9 de març, els polítics assistents no van arribar a cap acord. Segons hem pogut saber, el regidor d’ERC, Xavier Puig, va recordar que la proposta que suggeria el nom de Muriel Casals és anterior a la sol·licitud dels sindicats. Tot indica que el republicà i el regidor de Cultura havien mantingut converses en el sentit que Josep Maria Prats recolzés el reconeixement postmortem a l’expresidenta d’Òmnium. Des d’Òmnium tambée s’ha contactat amb el titular de Cultura…
La regidora de Festes i Patrimoni, Begoña Floria, en la seva intervenció, no es va mullar, tot i haver dit que està d’acord que Muriel Casals tingui una plaça en un indret emblemàtic de la ciutat. La regidora Arga Sentis va recordar que en relació a la nomenclatura dels carrers sempre hi ha hagut “moltes sensibilitats”, per tant és imprescindible arribar a consensos.
Davant la manca d’una unanimitat, l’expedient quedarà pendent de ‘diàleg’ i mentrestant es demanarà al Consell de les Dones un llistat actualitzat dels noms de dones que reuneixen els requisits per rebre aquest tribut.
No, al carrer de l’Advocat d’ofici
D’altra banda, la proposta dels Joves Advocats de Tarragona – dedicar un carrer a l’Advocat d’ofici – no ha reunit el consens de la comissió. En tot cas, la CUP considera que el plantejament hauria de ser més generalista – ‘l’advocat’. Tot i així, la majoria dels assistents entén que es donarà prioritat a les sol·licituds que proposin noms de dones.
El portavei de Ciutadans a l’Ajuntament de Tarragona critica que el regidor de Cultura hagi decidit no organitzar el festival d’estiu, afavorint així la iniciativa privada
El líder de l’oposició a Tarragona està preocupat amb el futur de l’auditori Camp de Mart després que s’hagués posat fi al Festival d’Estiu. Rubén Viñuales exigeix al regidor de Cultura, Josep Maria Prats, que “esclareixi el futur” del teatre que, en aquest moment, està força degradat per manca de manteniment.
El portaveu de Ciutadans ha instat a Prats “aclarir públicament si el cessament d’inversió a l’auditori per part de l’equip de govern respon a l’estratègia de seguir sumant espais emblemàtics de la ciutat al desús”. En aquest sentit, ha criticat que “amb mesures d’aquest tipus és difícil fomentar la Cultura a Tarragona”.
Viñuales lamenta que es deixi d’organitzar el festival de música d’estiu per “cedir-lo a iniciativa privada”, el que posa de manifest “la falta de lideratge en la gestió de l’equip de govern” encapçalat per Ballesteros.
El líder taronja es posiciona radicalment en contra del fet que “Tarragona deixi de ser un referent cultural al territori i perdi atractiu turístic” amb “l’eliminació d’espectacles culturals emblemàtics”. I ha reiterat que “la política de Ballesteros i els seus socis està desgastada i manca d’un projecte de futur per a Tarragona”.
L’estat del teatre Camp de Mart, on se celebrava el festival, és precari. Fa anys que no se li fa manteniment. De fet, no pas gaire va caure un cargol, evidenciant el seu estat de deixadesa
Tarragona posa punt i final al Festival d’Estiu i amb els diners estalviats s’apostarà pel foment de la lectura i es reforçarà el Pla de Biblioteques.
El regidor de Cultura, Josep Maria Prats, ha assegurat en roda de premsa que tenint en compte altres festivals catalans, la idea, a partir d’ara, és potenciar exclusivament el Festival Internacional de Teatre de Tarragona (FITT), que programarà fins a una dotzena de produccions a mitjan juliol, i deixa en mans dels gestors privats l’opció de seguir contractant els noms més comercials – la Tàrraco Arena Plaça, per exemple, ja va anunciar l’actuació del cantant David Bisbal. “Era un sac foradat”, ha dit el regidor de Cultura, Josep Maria Prats.
Per optar per la supressió del festival, un dels més antics de l’estat, s’ha tingut en compte l’estat precari i de manca de manteniment del teatre Camp de Mart. S’estalviaran uns 110 mil euros.
Torna el Festival Internacional de Dixieland de Tarragona. Locals i carrers de la ciutat seran escenari d’una vuitantena d’activitats en els sis dies que durarà el certamen, del 4 al 9 d’abril.
El festival, que arriba a la 23a edició, enguany ret homenatge a la figura d’Ella Fitzgerald – protagonista del cartell promocional – per celebrar el centenari del naixement de la cantant més influent del jazz i la cançó americana. Per aquest motiu, les veus femenines acaparen el gruix del programa de concerts -un 90% dels artistes són dones.
Entre aquestes destaca la cantant nord-americana Tamar Korn, fidel representant del jazz harmònic vocal. S’han programat quatre concerts de tribut a Fitzgerald, amb veus i músics de renom com Andrea Motis, Susana Sheiman i Crazy Trio, Rita Payés i Joan Fort , i La Cris. Entre concerts, tallers, espectacles, exposicions, classes de ball i activitats diverses, el festival reunirà participants de més de 100 nacionalitats.
La cara somrient de la considerada com la gran dama del jazz és el cartell de la nova edició del Festival Internacional de Dixieland de Tarragona, presentada aquest dilluns a la Tarraco Arena Plaça de Tarragona. Cafès, teatres, sales de concerts i nombrosos racons de la ciutat esdevenen els escenaris d’un festival que converteixen Tarragona en la capital del dixie per una setmana.
El festival arrencarà el dimarts dia 4 d’abril a les vuit del vespre amb el concert inaugural al Teatre Tarragona, a càrrec de Saphie Wells & The Swing Cats, que presentaran un repertori de swing, al costat del grup de ball Swing Maniacs. “El programa augmenta en quantitat i varietat (…) i hi ha molta més activitat al carrer”, ha afirmat el director del festival, Kike Colmenar.
El programa estarà dedicat al llegat de l’Ella Fitzgerald, amb nombroses veus femenines que versionaran cançons de la cantant. A part dels quatre concerts d’homenatge ja esmentats, també s’abordarà una retrospectiva amb temes que van ser grans referències per a Fitzgerald, i que portaran la banda sevillana O Sister! i la cantant nord-americana Tamar Korn, les quals presentaran els seus nous treballs.
El gòspel, una altra de les influències d’Ella, que també va cantar al cor de la seva església, quedarà representant en aquesta edició del festival per Rachel Ratsizafy, una de les veus joves més destacades a França que, amb el grup Shakin’All, proposen una trobada entre el gòspel i el jazz tradicional.
Completen el programa des de classes de claqué a tallers infantils, passant per la projecció de films, una exposició de cartells i programes de les anteriors edicions, i el trenet turístic recorrent la ciutat a ritme de dixie, entre moltes altres activitats i concerts.
El festival tancarà amb l’habitual pícnic dixie en família, a l’aire lliure, a l’amfiteatre romà.
L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va compartir el passat dijous la seva visió personal sobre l’estat de la ciutat. Davant més de 250 persones concentrades a la sala d’actes del Col·legi d’Advocats, el batlle ha analitzat l’actualitat política i ha fet menció a alguns dels projectes més rellevants pel municipi.
En el seu discurs, on ha proferit en 23 ocasions la paraula Tarragona, Ballesteros no va voler fer cap referència sobre el cas Inipro, les Smarts City, l’ajornament dels Jocs del Mediterrani, la Cultura o l’ensenyament. Va insistir molt en la necessitat de dur a construir una gran aliança amb tots els partits de l’oposició. Un pacte que, segons Ballesteros, reclama la ciutadania i el futur de la ciutat.
Ballesteros, Alcalde de Tarragona
L’oposició, no obstant això, ha decidit donar carabassons a l’alcalde. El PDECAT i la CUP ni van perdre el temps en sentir la conferència, mentre que la resta dels partits (C’s, ERC i ICV) han criticat durament el discurs, la posada en escena i l’absència de missatge de l’alcalde socialista.
La majoria coincideix que Ballesteros ha perdut una bona oportunitat per fer autocrítica. Va optar per continuar venent fum i projectes que no passen de bones intencions, idees il·lusionades o de competències d’altres administracions.
El nostre digital va demanar als diferents grups municipals que fessin un exercici d’anàlisi, però sense massa estridència. La idea era valorar la conferència de l’alcalde fent servir les lletres de l’alfabet. En el fons, hem demanat l’ABECEDARI del
Absència d’objectius estratègics de ciutat Buit de continguts Culpabilitzar els altres de la seva ineficàcia Decebedor Esquiu Fi de cicle Gens d’autocrítica Hostatge del PP INIPRO? Justificant un pacte injustificable Lleugeresa Massa temps a l’alcaldia Ningú li compra el discurs Ofensiu amb qui suposadament vol teixir una aliança Perdut Qui dia passa any empeny Reiteratiu Sense rumb Tarragona Gran Naturalment Un alcalde que ni fa ni deixa fer Visió estratègica nul·la Workinprogress Xerrameca Zigzaguejant
Albert ABELLÓ Portaveu PDECAT
Albert ABELLÓ
Absent Banc d’Espanya Cas Inipro Dóndeestá la bolita….? Espectacle d’il·lusionisme Fi de cicle Galàctic Hipnòtic Incapacitat Jocs de malabars 2028 Karaoke, deu anys cantant la mateixa cançó Lamentable Llegenda de l’Smart City Makinghistory? Nyap Optimisme patològic Paràlisi Quants diners públics han costat les deu conferències sobre l’estat de la ciutat? Regidors de barri, desapareguts en combat Sarsuela de projectes inacabats Titànic, el vaixell s’enfonsa Utopia Venda de fum Workinprogress Xarop contra la manca de lideratge Yupi, el món bonic i feliç, però irreal Ziga-zaga, sense cap mena de projecte de ciutat
Laia ESTRADA Portaveu CUP
Laia ESTRADA
Avorrida Buida Clientelar Decadència Esgotament Fracàs Grans Runes Histriònica Inipro JocsMediterranis2017/2018/201… KO Llast Màscara Nyaps urbanístics Opacitat Pilotes fora Química Reaccionària Servilisme Trumpejar (per lo de TGN) Últim (mandat) Vulgar Watermarron (la versió de la Watermelon del PSC) Xiulada Zero
Desprendre alegria, felicitat i energia positiva. Aquest és el principal objectiu del nou disc del grup tarragoní Stromboli Jazz Band que commemora el seu cinquè aniversari. El nou treball discogràfic intitulat ‘BeHappy‘ inclou 12 cançons, algunes de nova creació, i se n’editaran, de moment, 1.000 còpies a un preu de 12 euros cada CD.
El líder del grup, Raül Cid, en una roda de premsa acompanyat pel regidor de Cultura, Josep Maria Prats, ha assegurat que el disc pretén ser una explosió de sensacions positives, tot recordant que aquest segon treball és molt més madur que el primer, ja que el grup ha anat creixent i impregnant-se de paciència. De fet, el grup musical sempre ha apostat per missatges positius. El seu primer CD, del qual se’n va fer 2 mil exemplars, s’intitulava ‘Smile‘ (Somriu).
El Teatre Metropol obrirà les seves portes aquest diumenge a partir de les 19 hores per acollir el concert del Stromboli Jazz Band, on s’hi bufaran les espelmes.
Durant el concert, el públic, amant del jazz de proximitat, – es podran adquirir les entrades a tarracoticket-cat o a les taquilles del teatre – gaudirà de diferents sorpreses que el músic no ha volgut revelar. Tot i així, ha donat a entendre que n’hi hauran alguns artistes convidats. El bon rotllo sembla estar assegurat.
Raül Cid no ha volgut ‘mullar-se’ quan els periodistes li han demanat si havia notat un canvi en l’àrea de la Cultura d’ençà que Josep Maria Prats (UDC) és regidor. Ha dit, sense entrar en polèmiques, que tots els regidors tenen el “seu tarannà” i que la majoria “té ganes d’ajudar-nos”.
Per la seva banda seva, el regidor de Cultura ha tingut paraules d’elogi envers el grup musical, el qual en forma part del “talent tarragoní”. Prats ha insistit que el Teatre Metropol, que no pretén ser un centre parroquial, és el lloc ideal perquè representa l’esperit del talent.
El governant ha insistit que la cultura tarragonina ha de ser de referència. Això, segons ha afirmat, no vol dir que hem d’apostar per la Cultura d’alt nivell reservada només per a alguns, però sí per la qualitat dels productes que s’ofereix.
Josep Maria Prats ha deixat intuir la gran transformació que vol fer en la cultura tarragonina, per la qual necessita el talent dels músics locals. “Hem de crear i potenciar el talent de casa nostra”, ha subratllat el regidor, lloant el paper que Stromboli Jazz Band ha assumit en la cultura de la ciutat en els darrers anys.
En el dibuix de la caràtula del CD, els músics del grup tarragoní són escupits d’un vulcà amb els seus respectius instruments. Raül Cid diu qu es tracta de l’explosió de l’alegria i felicitat.
REDACCIÓ2 Maig, 2017
‘Pàrquing Jaume I, com sortir del forat?’ Aquesta és la pregunta que es formularà als ponents del col·loqui que tindrà lloc el proper dijous, dia 4 de maig.
