19. Maig 2024

Arxius de Josep maria prats | Pàgina 4 de 4 | Diari La República Checa

REDACCIÓ10 Febrer, 2016

 

Esquerra Republicana i la CUP han carregat de valentcontra la nova composició dels consells d’administració de les cinc empreses 100% municipals (Transports, Mitjans de Comunicació,CUP_erc Smausa, Desenvolupament Econòmic i Aparcaments) perquè consideren que Ballesteros ha volgut premiar i afavorir els seus socis de govern (PP i Unió).

Després de signat el pacte “reaccionari, de dretes i conservador”, el PSC suma un conseller i el PP, el principal beneficiat, passa de 2 a 4 representants als consells d’administració.  Els perjudicats: Ciutadans i Esquerra que passem de 2 a 1. Aquest canvi no ha agradat en absolut als republicans i als ‘cupaires’. El qualifiquen d’una maniobra grollera per “anul·lar i marginar l’oposició”, segons les paraules de Laia Estrada.

Premiar el transfuguismeCUP_eRC_
En una roda de premsa conjunta, i abans que se celebri la Junta de Portaveus, ERC i la CUP han volgut manifestar la seva estupefacció pel gir a la dreta del govern Ballesteros, a l”estendre la catifa al partit de la corrupció” (en al·lusió al PP) i en premiar el transfuguisme del portaveu d’Unió, Josep Maria Prats i la seva promesa de contribuir que el mandat sigui plàcid.

‘Cupaires’ i republicans han coincidit a l’hora d’emprar paraules per qualificar la decisió de l’equip de Ballesteros: prepotència, manca de diàleg, poca transparència, absolutisme…
La nova composició dels consells d’administració dels ens municipals, segons ERC i CUP, no reflecteix la realitat existent a la sala de plens ni respecta els vots de la ciutadania. Prova d’això és que el major partit de l’oposició ha perdut un representant en cada empresa.CUP_erca

L’única explicació plausible per entendre “aquesta imposició” de l’alcalde Ballesteros és, segons Laia Estrada, és evitar la “dinàmica d’oposició que estàvem assumint, atenent que en els darrers quatre anys l’oposició brillava per la seva absència”.

Menysprear l’a oposició
“Ens volen anul·lar com a oposició”, ha coincidit Estrada i Ricomà. El portaveu d’ERC ha anat més enllà al lamentar l’actitud “de prepotència innecessària” practicada per el batlle socialista. “Ha volgut deixar clar que aquí manen ells”, remarcat Pau Ricomà, alhora que Laia Estrada es comprometia a seguir “plantant batalla” i a “qüestionar” encara que això molesti el nou tripartit de la Plaça de la Font. Amb aquests canvis als consells d’administració de les empreses municipals, tant ERC com CUP creuen que PP, PSC i Unió podran guardar molts ‘secrets’ sota les catifes. Però, els dos partits de l’oposició prometen continuar aixecar-les i denunciar tot allò que és passible de constituir una il·legalitat, ja que “no ens podran tapar la boca”.

 

 


REDACCIÓ27 Gener, 2016

El portaveu del grup municipal que encara es denomina formalment CiU a l’Ajuntament de Tarragona, Albert Abelló, ha presentat aquest dimecres a registre del consistori el recurs de reposició a la decisió manifestada per un informe de la Presidència i de Secretaria de permetre la constitució del grup municipal d’Unió Democràtica de Catalunya en la figura del seu únic regidor, Josep Maria Prats. Un primer pas d’una batalla legal que podria acabar als jutjats.

Albert Abelló
Albert Abelló

Segons el document, al qual ha tingut accés aquest diari, des de Convergència es considera que la decisió “és contrària a l’ordenament jurídic i comporta que s’adquireixen facultats i drets per part del Grup Municipal i del senyor Prats com a portaveu del mateix, quan manquen els requisits essencials per a la seva adquisició”.

En aquest sentit, el document defensa que segons la reglamentació vigent Prats hauria de ser considerat com a membre no adscrit, “ja que suposa l’abandonament del grup de procedència”.

“Un error fonamental”
Alhora, rebat el contingut de l’informe elaborat per Presidència perquè “parteix d’un error de base fonamental” quan considera que CiU “és una coalició, quan realment es tracta d’una federació de dos partits” que “malgrat que es troba en fase de dissolució-liquidació resta legalment constituïda i per tant, plenament vigent”. Un aspecte clau perquè la llei només permet la constitució de grups municipals diferents dels partits que s’hagin presentat a les eleccions formant part de “coalicions electorals”. “En definitiva, és la Federació de CiU qui va presentar uns candidats i els que van ser escollits són regidors de CiU, no d’Unió Democràtica o de Convergència Democràtica”, afegeix el recurs.

El document també mostra “el nostre total desacord i la nostra perplexitat per com s’ha tramitat i resolt aquest assumpte, atès que entenem que hauria estat del tot necessari donar tràmit d’audiència al grup municipal afectat, per tal de poder presentar al·legacions, atès que la resolució d’aquest assumpte també afecta els legítims drets no tan sols del mateix Grup Municipal de Convergència i Unió, sinó també dels regidors que la integren”.

Finalment, el recurs es remet al prop ROM de Tarragona on, segons els serveis jurídics de CDC responsables de la redacció, “el tercer apartat deixa ben clar que els regidors que abandonen el grup format per la candidatura en la qual van concórrer a les eleccions queden en la condició de regidors no adscrits. I segueix dient que durant el mandat corporatiu, cap regidor no es podrà integrar en un grup diferent en què ho faci inicialment. Per tant, si un regidor abandona un grup municipal necessàriament passa a ser membre no adscrit”.

J.S.

 


REDACCIÓ18 Gener, 2016

floria2
La regidora Bego Floria

La tinent d’alcalde i portaveu de l’equip de govern socialista, Begoña Floria, ha donat corda a la marxa enrere de l’anunci d’un futur pacte amb PP i UDC amb un article d’opinió que publiquem en aquest diari digital.

A l’espera que tot estigui lligat i ben lligat, i en política això vol dir moltes coses, Floria aplana el camí recordant que els pressupostos municipals, aprovats amb el vot favorable d’aquestes dues formacions més l’abstenció de CDC, ha estat la clau que explica el pas endavant d’un PSC en minoria. El tripartit podria ser tornat públic la primera setmana de febrer.

“Tots tres -assenyala Floria al seu article- han estat a l’altura de donar estabilitat al full de ruta econòmic d’una ciutat, com Tarragona, que en l’incert panorama general que hi ha a Catalunya i Espanya requereix especialment una situació d’estabilitat per poder avançar”.

Alejandro Fernández i Ballesteros en un ple
El pacte podria ser oficial la primera setmana de febrer

La portaveu socialista també aprofita per carregar contra la resta de grups de l’oposició. “Dos no negocien si un no vol. Això és el que hem de tenir en compte a l’hora d’avaluar què ha passat amb els partits més propers ideològicament als socialistes des de la vessant d’esquerra, com ERC i ICV (excloc la CUP perquè en el seu ADN no està donar suport en temes importants a governs que ells etiqueten com a capitalistes).

I també amb Ciutadans, una formació que en l’àmbit local encara no ha fixat un criteri clar i dóna contínues batzegades en els posicionaments però on jo creia que ens podríem entendre en temes de ciutat”.

 


REDACCIÓ15 Gener, 2016

ballesteros_alejandro
Alejandro Fernández podria convertir-se en tinent d’alcalde

Als nou socis de govern, Ballesteros els hi podria ‘cedir’ Turisme, Cultura i promoció econòmica. El popular Josep Acero podria convertir-se en el president del Consell d’Administració d’Aparcaments. El pacte de govern podria ser donat a conèixer en les properes setmanes

Sembla que els tripartits estan de moda. Es preveu que Tarragona experimenti, un altre cop, una coalició política a l’ajuntament. Tot indica que, en les properes setmanes, l’alcalde socialista Josep Fèlix Ballesteros podria informar que Unió i el PP seran els seus companys de viatge i conseqüentment, entraran a formar part de l’executiu municipal.

En aquest moment, l’home de confiança de Pep Ballesteros, Pau Pérez, està llimant amb Josep Maria Prats (UDC) i amb José Luis Martin (PP) les arrestes d’un pacte de govern que obligarà a alterar el cartipàs municipal. Els grans canvis es podrien produir en les àrees de Seguretat Ciutadana, Turisme, Cultura i promoció econòmica.

Unió Democràtica podria encarregar-se de Cultura, mentre que el partit liderat pel conservador Alejandro Fernández podria ocupar-se del Mercat Municipal i de Turisme. Les mateixes fonts asseguren que l’exregidor del PP i excandidat al Senat, Josep Acero, podria ser el president del Consell d’Administració d’Aparcaments Municipals.

guardia_urbana
Pau Pérez podria ‘deslliurar-se’ de la Guàrdia Urbana

Canvis a la Guàrdia Urbana?
D’altra banda, tot indica que Pau Pérez podria aprofitar el canvi de cartipàs per ‘traspassar’ la titularitat de la Guàrdia Urbana a un altre regidor socialista o a un altre soci del futur govern, atenent que és pràcticament impossible compaginar economia i personal amb la seguretat de la ciutat.
Fonts municipals consultades per aquest diari han confirmat “l’existència de converses amb el PP i Unió”, tot i que, en aquest moment, no hi ha “res tancat”. “En tot moment es busca el millor per a Tarragona”, explica la mateixa font.

Amb aquest pacte de govern, Ballesteros podria acabar de forma relaxada el seu mandat sense que estigui obligat a negociar, una per una, totes les decisions o mesures que pretengui dur a terme. És més que probable que Ciutadans, ICV, Convergència, ERC i la CUP critiquin durament aquest tripartit, al·legant ser prejudicial per a la ciutat.

 


REDACCIÓ1 Desembre, 2015

OPINIO

J.M. Prats
Josep Ma. Prats

Explica la història que el Tsar Pere I de Rússia, anomenat “el gran”, va voler modernitzar i occidentalitzar l’estat rus, per tal d’homologar-lo als principals corrents culturals absolutistes del segle XVII.

El símbol de la magnificència fou St. Petersburg, la nova capital a la costa del Bàltic, que evidenciava el poder del Pare de totes les Rússies.

Entre les extravagàncies destaca l’edicte que el tsar va promulgar, l’any 1698, que establia l’obligatorietat de què tots els homes de l’imperi anessin amb la barba afaitada, seguint la moda europea masculina d’anar ben rasurats.

La decisió fou rebutjada per la societat moscovita, que identificava les seves llargues barbes en un referent d’identitat. Pere I, davant les reticències dels seus súbdits, va imposar càstigs corporals (sovint intercanviables per multes pecuniàries) a tot aquell rus que incomplís la disposició reial del tsar.

Els deliris megalòmans, produïts per l’obcecació delirant de l’autòcrata, portaren la societat russa a un atzucac . Salvant la distància i respectant el tempushistòric, l’exemple serveix per il·lustrar el moment polític actual que viu Catalunya. Un 48% de la societat catalana recolzà amb els seus vots un projecte polític que proposava la desconnexió amb l’Estat espanyol i instava al Govern de la Generalitat a crear estructures d’Estat.

La proposta no comptà amb el suport de la majoria de ciutadans, tanmateix els diputats electes de CDC, d’ERC i de la CUP, aprovaren, el 9 de novembre, la Resolució 1/XI del Parlament de Catalunya que contempla, en el segon punt, l’inici d’un procés de creació d’un Estat català en forma de república, la qual cosa dispara el tret de sortida de la declaració unilateral d’independència de Catalunya.

Aquests dies assistim a un sainet polític que no té equivalent en l’Europa contemporània. Els estira i arronsa entre les forces independentistes per repartir-se les quotes de poder aboquen la societat al desencís i minen la credibilitat internacional de Catalunya. Enmig del marasme, alguns partits volen obtenir la complicitat dels Ajuntaments per justificar una il·legalitat que només pot conduir al desconcert i a la fragmentació.

Tarragona no queda al marge de l’estratègia independentista, per això, en el proper plenari que es celebrarà el propvinent dilluns, alguns partits presenten una moció de suport a la Resolució 1/XI del Parlament. Com a conseller d’Unió votaré No perquè aposto pel diàleg entre el govern de Catalunya i el govern de l’Espanya, diàleg que no exclou un referèndum pactat amb l’Estat espanyol, que serveixi per decidir, de forma democràtica i legítima, quin és el futur polític que desitgen tots els catalans. Winston Churchill havia escrit que “el valor és el que es necessita per aixecar-se, però també és el que cal per asseure’s i escoltar”.

I el meu No es sustenta en què la Resolució, en el seu punt primer, afirma que compta amb una majoria de vots i d’escons, però és obvi que no té la majoria absoluta dels vots dels electors del 27 de setembre. La proposta d’Unió passa perquè les decisions es prenguin de forma netament democràtica, fent que cadascuna d’elles gaudeixi de la majoria de vots de la ciutadania.

Unió és un partit inequívocament europeista i sempre ha defensat que no farà res que pugui deixar a Catalunya al marge de la Unió Europea, quelcom que és contrari a la Resolució la qual només contempla posar en coneixement de l’Estat i de la Unió Europea la creació d’un nou Estat. El redactat sobiranista contradiu l’aposta d’Unió de garantir en tot moment la seguretat jurídica, sense dur a terme una declaració unilateral d’independència i un procés constituent que menystingui la legalitat.

El punt sisè del text aboca a tots els catalans a la desobediència de la legalitat vigent, afirmant que el Parlament no es supeditarà a les decisions de l’Estat i en particular del Tribunal Constitucional, atemptant així contra els principis legals i democràtics que conformen el nostre estat de dret i del benestar que, entre tots, hem ajudat a construir. Finalment la Resolució pretén iniciar, en el termini màxim de trenta dies, la tramitació de les lleis de procés constituent, de seguretat social i d’hisenda pública, quelcom que suposa deixar a tots els ciutadans en mig d’una forta inseguretat jurídica que va en contra del que defensem des d’Unió Democràtica.

Nosaltres treballem per enfortir les institucions no per dinamitar-les. Creiem, emparant-nos en la frase de Calderón, “que el valor és fill de la prudència, no de la temeritat”. El meu No és un Sí al diàleg, a la seguretat jurídica, a Europa i a la cohesió social i territorial de Catalunya. És un Sí al respecte democràtic, a l’estabilitat econòmica, a la creació d’ocupació…

Al capdavall, és un Sí a la convivència democràtica, que és el gran patrimoni del catalanisme integrador. No esperem que ens passi com a Pere el Gran, respectem la voluntat de la majoria, ja que “els que no volen ser vençuts per la veritat, seran vençuts per l’error” (Sant Agustí).

Josep M. PRATS BATET 
Conseller d’Unió Ajuntament de Tarragona

 


REDACCIÓ14 Agost, 2015

OPINIO

El Cap local d'UDC a Tarragona, J.M Prats
Josep Maria Prats

La incorporació a l’Església, des de l’època dels primers cristians, es fa a través del baptisme.

En les primeres comunitats cristianes,  quan un adult manifestava el desig de ser batejat, havia de passar per un procés de catecumenat que comprenia quatre etapes. La primera la denominaven “kerigma” que era una instrucció -“catequesi”- per a pagans que desconeixien els fonaments de la fe.

La segona, que durava tres anys, es coneixia pròpiament com a catecumenat, i en ella l’iniciat podia assistir a la primera part de la missa però no a l’eucaristia. En la tercera, els candidats eren presentats davant l’assemblea i passaven a formar-se en la doctrina a la vegada que trencaven definitivament amb els costums pagans.

El procés concloïa amb la “mistatogia” que comportava un aprofundiment  en el missatge evangèlic per educar la fe.

Aquesta litúrgia amb el temps ha quedat reduïda a la catequesi que precedeix els sagraments de la comunió, de la confirmació i, àdhuc, del matrimoni. Catequitzar vol dir preparar -instruir- per a la maduresa, cada nova etapa implica un compromís amb la fe que va de bracet amb el procés de creixement interior del creient.

La televisió pública del país -TV3-, “la nostra”, ha aprofitat l’estiu, a les portes de les eleccions autonòmiques, per evidenciar els dos principis que estan en el seu ADN professional: la neutralitat i la pluralitat. Ambdós flairen tothora en els informatius i en la graella de programació. Hi ho fa utilitzant la catequètica patrimonial d’una confessió religiosa a la qual, emparant-se en la laïcitat, sovint dilueix en estereotips propis d’ideologies vuitcentistes.

Els dilluns és el dia escollit per remoure les emocions pàtries. Fa quinze dies, en horari de màxima audiència, es va programar una entrevista amb el Sr. Oriol Junqueras, en la seva condició de cap de l’oposició. Les preguntes eren més pròpies per a qui exerceix de conseller que per a qui ha de fiscalitzar el govern. Darrere un capítol de la sèrie de “John Adams”, uns dels herois de la independència dels Estats Units. Òbviament una casualitat pròpia de la letargia estiuenca. Fase de “kerigma” i de catecumenat.

Aquesta setmana ha reposat el programa “300”, repàs a la vida quotidiana dels catalans en els darrers tres-cents anys, que ha anat seguit, com no podia ser d’altra manera, d’un altre capítol del qui fou segon president dels EUA i pare de la pàtria. La “mistatogia” és més que evident.

I per a reblar-ho, cada dia es repeteix la cantarella de la cançó de l’estiu, que té una tornada força significativa –“junts!”-, la qual queda ben explicitada en lletres damunt d’unes fresques imatges de ciutadans, majoritàriament nens, que gaudeixen feliços de les remullades caniculars. De ben segur que no hi ha cap intencionalitat política darrere de la tornada, ni tampoc cap relació amb una de les candidatures que opten al Parlament de Catalunya.

Arribarem al 27 de setembre amb la catequesi ben apresa. “La nostra” ens haurà preparat per trepitjar a la Terra Promesa i fer caure les muralles de Jericó. Esperem que en tot aquest trànsit no hàgim de cantar les absoltes al país.

 Josep M. PRATS
Cap Local d’Unió a Tarragona

 


REDACCIÓ14 Maig, 2015

JosepMPrats
Josep Maria Prats

OPINIO“La situació del castellà a Catalunya és comparable a la situació del català en aquelles èpoques que els agrada tant recordar”. Paraules literals. I així d’ample es va quedar aquest dimecres el ministre Wert després de comparar la situació actual del castellà a l’educació a Catalunya amb l’època franquista. Una nova agressió a la llengua per part d’aquells que tenen ganes d’atiar i alimentar un debat que amb prou feines existeix a casa nostra.

Per sort, la nostra canalla té la capacitat i el privilegi de parlar, escriure i llegir dues llengües i en molts casos aquest privilegi s’ha ampliat fins als tres idiomes, ja que són moltes les escoles que estan fent autèntics esforços per equiparar l’anglès al nivell d’importància del català i el castellà per garantir un futur millor als nostres infants. És per això que ja n’hi ha prou d’utilitzar la llengua com a eina política. La llengua és el patrimoni d’un poble, una senyal d’identitat i en cap cas ha de ser una eina discriminatòria que creï enfrontament o divisió entre els qui cohabiten en un mateix país.

L’actual model d’immersió lingüística fa anys que garanteix la integració i l’aprenentatge de dos idiomes a un bon grapat de generacions, unes generacions que en cap cas mai no havien vist persecució o discriminació del castellà enfront del català. O és que algú coneix algun alumne de les escoles catalanes que únicament sàpiga expressar-se en català i no sàpiga, ni tan sols, entendre el castellà?

Durant anys CiU ha treballat per garantir la convivència i la cohesió social dels catalans en qüestions tan identitàries com la llengua, una feina que es vol seguir fent i defensant davant d’aquells que intenten declarar la guerra o tancar amb clau en un calaix un model d’escola catalana que es va acordar fa més de 30 anys de manera democràtica i que ha permès fer més gran el país.

D’aquesta manera votar CiU és la forma més útil i garantista de tenir algú al capdavant que continuï defensant un model d’escola que alguns s’encaparren en destruir. I és que, segurament, el ministre Wert passarà a la història per ser el ministre que més institucions ha posat en peu de guerra, com el més mal valorat i qui més retrets ha arrencat als seus col·legues polítics coetanis, però en cap cas ha de ser recordat com el ministre que es va carregar el model d’ensenyament a Catalunya.

Senyores i senyors, el català no es toca.

Josep Maria PRATS
Cap local d’Unió Democràtica i número 2 a les llistes municipals de CiU Tarragona

 

 

 


REDACCIÓ8 Abril, 2015

abell_equip
Abelló amb alguns membres de la seva llista

La presentació pública de la candidatura encapçalada per Albert Abelló a l’alcaldia de Tarragona tindrà lloc el proper dilluns a les 20 hores a l’Antiga Audiència. L’acte convergent coincidirà amb la conferència sobre l’estat de la ciutat que protagonitzarà el líder i alcaldable del PP, Alejandro Fernández.

Albert Abelló revelarà, finalment, els noms de les persones que l’acompanyaran en aquesta aventura electoral. La candidatura liderada per l’expresident de la Cambra de Comerç ha suscitat força expectativa després que el propi Abelló hagués dit, minuts després de ser proclamat candidat, que no comptaria amb polítics i que optaria pels independents i sense experiència política.

Fins el moment, a banda d’Abelló, està confirmat Josep Maria Prats, Cristina Guzmán, Joan Adserà, Irene Mallol, Agustí Domènech, Carles Pedreño, Mònica Martín i Belén Riola.

L’acte de presentació oficial de CiU comptarà amb la presència de Lluís Coromonas, el secretari general adjunt de Convergència Democràtica de Catalunya. Artur Mas, al contrari del què va passar a Reus amb l’alcaldable Carles Pellicer, no farà costat a Albert Abelló.

 


REDACCIÓ23 Març, 2015

abello_prats_sendra
Prats, Abelló i Sendra, aquest migdia

Convergència i Unió (CiU) ha posat punt i final a totes les especulacions sobre un possible divorci polític. Jordi Sendra i Jordi Maria Prats, presidents del comitè local de les dues formacions, han triat l’estàtua dels castellers com a fons per segellar l’acord que els conduirà ‘agafats de la mà’ a la cita electoral del proper 24 de maig.  Albert Abelló ha desvetllat el misteri, revelant que Josep Maria Prats l’acompanyarà a la llista de número 2. Les altres posicions seran donades a conèixer, oficialment, la setmana que ve.

Durant la roda de premsa, Josep Maria Prats ha negat que les relacions entre els dos partits han estat a punt de trencar-se, malgrat haver-se especulat tot el contrari. Prats, que serà el número 2 de la coalició, ha destacat la ‘generositat’ del cap de llista, asseverant que Abelló no va posar cap condició per arribar a un pacte. Durant les negociacions més enllà de les persones s’ha tingut en compte el projecte i el programa i aquesta ha estat la base per arribar a un enteniment.

Sendra molt contundentabello_prats
El més dur i contundent ha estat Jordi Sendra. El cap local de Convergència, després de dir que està convençut que el grup municipal col·laborarà amb la candidatura, ha estirat les orelles a ‘Ara Tarragona’ i al PSC perquè integren a la seva llista (ex) militants convergents, com és el cas de Pep Manresa i Elvira Ferrando.

Sendra, amb un to crispat, ha promès que ni Convergència ni Unió aniran a demanar a ningú que es doni de baixa d’un altre partit per formar part de la llista encapçalada per Albert Abelló. “No anirem a pescar a cap lloc”, ha sentenciat, remarcant que la candidatura de CiU estarà feta per militants, simpatitzants i independents que “defensen la nostra causa”. “No hi haurà ningú a la llista que s’hagi anar a pescar a altres partits”, ha dit el màxim responsable de CDC a Tarragona.

Grup municipal col·laboraràabello_prat
Conscient del ‘mal rotllo’ existent entre el grup municipal i la candidatura, arran de la defenestració de Victòria Forns, Jordi Sendra sense entrar en massa detalls ha donat a entendre que “no hi ha ningú a CiU que no vulgui sumar” i guanyar el govern de Tarragona.

Després de ressaltar la tasca desenvolupada pel grup liderat per Victòria Forns, ha insistit que els projectes estan per damunt de les persones i que els actuals regidors col·laboraran amb la candidatura.

Arreglar les fissures
L’encaixada de mà entre Josep Maria Prats i Jordi Sendra pretén simbolitzar una harmonia que molts convergents insisteix que no existeix, atenent que hi ha moltes fissures i esquerdes originades per les formes com s’ha produït la ‘designació’ d’Albert Abelló.

El camí a percórrer des d’avui i fins al 24 de maig ha de ser basat en la unitat d’un partit que Jordi Sendra està convençut que sabrà està a l’alçada de les circumstàncies. “Hem de fer pinya. Fer l’aleta. I l’Albert Abelló és el nostre enxaneta. Des de baix treballarem, dialogarem abastament per coronar aquest castell que es diu govern de Tarragona”, ha il·lustrat el cap de CDC.

Josep Maria Prats ha dit que l’objectiu d’aquest pacte és tornar a guanyar l’Ajuntament per posicionar Tarragona en el lloc que es mereix.

 


REDACCIÓ2 Febrer, 2015

ENTREVISTA  Josep Maria Prats fa 30 anys que és militant d’Unió Democràtica de Cataunya. És el nou cap local      d’Unió després de guanyar la moció de censura contra Robert Vendrell. Josep Ma. Prats, director de ‘La Salle’, admet que tant a Convergència com a Unió els processos de renovació van provocar víctimes. Diu no conèixer Albert Abelló però demana que no es personalitzi els projectes de ciutat. Fer-ho seria posar el carro davant els bous. Critica que Ballesteros no doni la cara davant les adversitats. A Tarragona li falta lideratge i això no es fa només amb la simpatia d’un alcalde.

jmp3
Josep Maria Prats, el nou cap local d’Unió, en l’estació d’Autobusos de Tarragona

REPUBLICA CHECA – Ha arribat a la presidència del Comitè Local d’Unió Democràtica de forma sobtada, per dir-ho d’una manera suau…
JOSEP Ma. PRATS – És cert que no he arribat pels camins tradicionals. Tot s’ha precipitat. Convergència ha canviat les regles del joc i nosaltres vam haver de canviar alguns detalls per poder jugar a la mateixa lliga. El que no podríem permetre és que Convergència jugués en la primera divisió i Unió en la regional preferent.

jmp
Prats és el nou cap local d’Unió

RC – Aquest canvi és positiu per UDC?
JMP –
Clar, sinó no l’haguéssim fet. Era important que Unió jugués en igualtat de condicions que el seu soci de la federació. Ara haurem de consensuar el projecte amb la coalició nacionalista i després ja ens dedicarem als candidats. Però abans de tot hem de conèixer les línies mestres del projecte.

RC – Però és important parlar de les persones…
JMP –
És obvi. No obstant, insisteixo que abans de les persones s’ha de conèixer el projecte. No ens interessa entrar en un debat personal abans de consensuar el programa.

RC – Està tot entrelligat, oi?
JMP – El més important és el projecte i no les persones. Hem de saber de quin projecte estem parlant per trobar les persones idònies per desenvolupar-lo. El que no podem fer és insultar la intel·ligència dels ciutadans.

RC – Què vol dir?
JMP –
El lideratge polític ha de ser responsabilitat i competència dels polítics i no dels tècnics. Les línies estratègiques d’una programa no les poden seguir qualsevol i això condiciona, lògicament, la llista. Si, per exemple, Unió consensua amb Convergència que el tema prioritari en el proper mandat és Patrimoni i en les seves fileres no té cap especialista, pot ser ha de recórrer a un independent. Creiem que per honestedat política hem d’actuar d’aquesta manera.

RC – Però no està d’acord que es faci llistes només amb independents…
JMP –
Els independents són importants, però no podem oblidar tota aquella gent vàlida que s’ha mullat pels partits i porten molts anys preparant-se i picant pedra. Aquests tenen dret a ser avaluats per la seva capacitat, treball i experiència. No prioritzo la qüestió dels carnets, ja que el que ens interessa són les persones amb capacitat per liderar un projecte.

jmp1
Prats critica passivitat de Ballesteros

El carro abans dels bous
RC – Durant els propers dies seureu amb els vostres companys de Convergència per parlar del projecte. Què podria entorpir o encallar les negociacions?
JMP – Sí abans dels bous hi posem el carro.

RC – Com?
JMP –
Parlar de persones abans que del projectes o de definir les línies estratègiques bàsiques.

RC – Albert Abelló és el millor candidat?
JMP –
No el conec personalment. Com a persona em mereix tot el respecte i com a president de la Cambra tinc referències molt positives sobre la tasca desenvolupada. Crec que és un bon líder amb qui s’ha de parlar.

Tarragona necessita idees clares
RC – Tarragona necessita un canvi?
JMP – Necessita sobretot idees clares. I desencallar assumptes que els maregem com si fossin una perdiu. La manca de diners no pot ser l’excusa permanent. Cal prendre iniciatives i donar la cara. No podem continuar sense solucions pel pàrquing Jaume I i tenir la Tabacalera com un cul de sac. Parlar de la façana marítima durant 300 anys i no fer res. No saber quan s’inaugurarà el Mercat. El canvi no passa només per les persones, però per les mentalitats guanyadores i lideratge. Apalancar-nos en la resignació no soluciona ni fa avançar ni modernitzar la ciutat.

Zapatero també era simpàtic
RC – Per Tarragona té un alcalde proper i simpàtic…
JMP – També ho era Zapatero…

RC – L’alcalde Ballesteros atribueix de demora en l’obertura del Mercat al Sr. Albert Abelló… Per què ho diu?
JMP –
No ho entenc. La responsabilitat és de qui lidera la ciutat i que jo sàpiga el Sr. Abelló era el president d’una associació privada.

Públics diferents
RC – Vostè arriba en un moment en que el fenomen ‘Podem’ guanya adeptes. Li espanta?
JMP – Crec que, tal i com diuen en llenguatge econòmic, tenim públics diferents.

RC – Què heu de fer per fidelitzar el vostre electorat?
JMP –
S’ha viscut una forta sotragada per múltiples errades comeses alienes a la ciutat i que són atribuïbles a polítiques de país. Hem d’aconseguir que la gent torni a il·lusionar-se. Més enllà dels grans projectes messiànics, de les decisions polítiques i dels dogmes que tothom pugui tenir, hem de recuperar la confiança i la credibilitat.

Cicatritzar ferides
RC – Tant Convergència com Unió han creat algunes víctimes en els seus processos de renovació. Quina col·laboració espereu de Victòria Forns i de Robert Vendrell?
JMP – El procés ha estat dur i ha deixat, sens dubte, gent ferida. Ara toca cicatritzar les ferides amb el diàleg. Serà difícil, però res està perdut perquè tant la Victòria com el Robert són actius que els partits han de tenir en compte.

jmp2
El líder d’Unió demana ànims a la militància

RC – Compteu amb Robert Vendrell per a l’Ajuntament?
JMP –
En cap moment hem dit que no pot aspirar a anar a l’ajuntament. Només van canviar el lideratge del comitè local.

RC – Parlem de ferits o de no cadàvers polítics…
JMP –
No hi ha cap cadàver. El Robert no està exclòs ni el volem cadàver. Ell continua com a membre del comitè executiu local.

Salvador independent
RC – Heu criticat les formes emprades per Convergència per desfer-s de Victòria i heu acabat  fent el mateix…
JMP – Hi ha una petita diferència: no ha vingut cap independent a salvar-nos. Jo sóc militant d’UDC des de fa 30 anys.

RC – Quin uneix Unió a Convergència ara mateix?
JMP –
Guanyar l’alcaldia per tirar endavant un projecte de ciutat necessari.

RC – Serà fàcil arrancar l’alcaldia de les mans dels socialistes?
JMP –
En política una setmana és una eternitat. Tot dependrà si ho fem bé i sabem engrescar la gent.

RC – Després dels darrers episodis potser és difícil parlar d’ànims a CiU…
JMP –
La lluita serà dura però hem de tenir prou energia per lluitar per un projecte sense personalitzar-lo.