REDACCIÓ
En aquesta campanya electoral hem escoltat pocs missatges engrescadors, els nostres polítics s’han limitat a repetir la rastellera de tòpics dels darrers anys, talment com si ningú s’atrevís a “posar el ventre en perill”. 
La política, en campanya, ha optat per l’escenografia, l’impacte mediàtic assolit mitjançant frases vàcues, i les posades en escena que ens reculen a litúrgies ancestrals. Propostes? Les justes amb escadussers continguts.
Partits, tradicionalment moderats, han radicalitzat missatges i programes per arribar a una terra promesa que ha mutat en el paradís perdut. Una vegada més la llei del pèndol s’ha imposat i ha esmicolat la centralitat, la qual havia esdevingut, en el decurs de la història contemporània del nostre país, el pont amb el que s’havien teixit les aliances que possibilitaren el progrés i fonamentaren l’estat del benestar.
Els extrems a Catalunya ja no es toquen, els separa l’erm. Però a pagès saben que la terra necessita reposar per tornar a donar fruit. Aquest és el context en el que ens hem mogut en els darrers anys: els uns i els altres, amb mi o contra mi; tanmateix els temps d’aventures, de messianismes salvífics i de miratges embolcallats amb pàtines d’intel·lectuals reciclats en tertulians al servei del règim imperant, tenen la caducitat anunciada. Culpabilitzar l’altre de les misèries pròpies ja no sedueix ningú, prometre la lluna en un cove és el recurs dels ingenus i elevar les ocurrències a la categoria de dogma és la constatació més fefaent de l’orfenesa ideològica i de la mediocritat.
Són temps d’incerteses. Les èpoques dels garantismes i les seguretats difícilment tornaran. Els que hauran de gestionar aquest moment històric ho hauran de fer passant el rasclet, des del diàleg, la moderació i la centralitat. En aquest espai hi trobarem tots aquells que, des del catalanisme moderat, lluitaran per fer un país cohesionat, amb justícia social, benestar i progrés. Hi serà, òbviament, Unió Democràtica de Catalunya. Altres el van abandonar de manera maldestra i ara volen tornar-hi, sense ser conscients, potser, que els ciutadans tenen memòria i que a cada bugada es perd un llençol.
Per això sobta que Artur Mas, president de Convergència, faci una crida a la “la bona gent d’Unió” perquè els voti. Resulta que la “bona gent” són 64.726 vots. Els que mesos endarrere eren titllats de traïdors, àdhuc de botiflers, de poc valents, d’endeutats i de mesells resulta que, de cop i volta, per intercessió divina, s’han convertit en necessaris, ja que poden ajudar a minimitzar l’ensulsiada. A Unió no ens agraden les batzegades, ni els estirabots, ni els servilismes. Hem perdut patrimoni, militants, responsabilitats, ens queda la dignitat i la voluntat de treballar per Catalunya i la seva gent des de la tradició del catalanisme polític, per això en aquestes eleccions votarem en blanc i a aquells que volen seduir “la bona gent d’Unió” els remetria als versos de Salvador Espriu que es recullen en el poemari “Per a la bona gent”:
No t’oblidis de l’arbre
de l’alta quietud.
Si les arrels asseques
També t’agostes tu.
Josep Maria PRATS BATET
Regidor a l’Ajuntament de Tarragona
REDACCIÓ
