L’hotel Ohtel Sant Salvador de Coma-ruga, al Vendrell i l’OhtelLa Hacienda de la Pineda, a Vila-seca han avançat la seva obertura de temporada –prevista per al mes d’abril– per acollir refugiats ucraïnesos.
L’hotel La Hacienda ha obert aquest dimecres i ja acull més de tres-centes persones. Aquest dijous arribaran a l’hotel Sant Salvador 298 refugiats i “un gran nombre més” a Vila-seca. La Creu Roja s’encarrega dels trasllats.
Els dos establiments s’han preparat “per gestionar de forma àgil i eficaç” les necessitats de les famílies ucraïneses. Ohtels col·labora amb l’expedició solidària ‘Comboi Ucraïna’ que va sortir de Salou divendres passat amb material humanitari i portarà a Tarragona una família ucraïnesa.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha defensat reforçar la resposta de l’OTAN en la seva arribada a la cimera extraordinària de l’Aliança d’aquest dijous.
En el dia que es compleix un mes des de l’inici de la invasió russa, el cap de l’executiu espanyol ha volgut traslladar la seva “solidaritat” als ucraïnesos i ha afirmat que aquesta trobada extraordinària entre els líders de la UE, el G7 i l’OTAN servirà per “continuar treballant en com coordinar la resposta” dels aliats.
Pedro Sánchez també ha instat la Xina a mantenir un paper “constructiu” en la resolució del conflicte, i ha exigit a Putin que retorni les seves tropes a les fronteres de la Federació de Rússia “reconegudes internacionalment”. En la mateixa línia, Sánchez ha apuntat que la cimera servirà per discutir sobre la necessitat d’augmentar la capacitat de dissuasió de l’Aliança Atlàntica, així com el finançament d’aquesta.
D’altra banda, el president espanyol també ha subratllat la importància de posar sobre la taula ajudes complementàries pels països que estan rebent i acollint els refugiats ucraïnesos i que tenen estructures institucionals “dèbils”, com Moldàvia.
Continua el drama humanitari a causa de la invasió de Rússia a Ucraïna. Més de 200 refugiats ucraïnesos han demanat la sol·licitud de protecció temporal per establir-se a la demarcació, segons fonts del Govern de Catalunya. Fins ara s’han resolt 1.771 sol·licituds, de les quals 1.041 pertanyen a la província de Barcelona, 327 a Lleida, 214 a Tarragona i 189 a Girona.
Totes aquestes sol·licituds s’estan tramitant des del Centre de Recepció, Acollida i Derivació de desplaçats ucraïnesos pel conflicte bèl·lic, que s’ha aconseguit ubicar al recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona (Creade-Barcelona), per tal de poder tramitar totes aquestes sol·licituds de manera més eficient.
El centre, que compta amb el suport de Creu Roja, atén la ciutadania ucraïnesa desplaçada per documentar-la i que puguin obtenir de “forma àgil” la resolució de Protecció Temporal que dona accés a permís de residència, treball i altres drets socials per un període d’un any, ampliable a tres.
Opera per oferir documentació des de les 8.00 fins a les 20.00 hores, encara que el centre està obert les 24 hores del dia, cada dia de la setmana per “donar atenció a situacions d’emergència”, i els permisos de residència i treball s’aconseguiran en menys de 24 hores.
Les tropes russes han destruït un laboratori que gestiona les deixalles radioactives a la central nuclear de Txernòbil, ocupada a l’inici de la invasió d’Ucraïna, segons ha denunciat l’Agència Estatal d’Ucraïna per a la Gestió de les Zones d’Exclusió.
Segons aquest centre, el laboratori va costar més de 6 milions d’euros, estava a la zona d’exclusió de la central nuclear de Txernòbil i era un complex amb “importants capacitats analítiques i de recerca” en l’àmbit de la gestió de les deixalles radioactives.
El laboratori va ser construït el 2015 amb ajuda de fons de la UE per a la cooperació en seguretat nuclear i, segons el comunicat, tenia equips i capacitats analítiques úniques a Europa. Segons el comunicat ucraïnès, al laboratori hi havia “mostres altament actives i mostres de radionúclids que avui estan en mans de l’enemic”.
La central nuclear de Txernòbil, després de l’accident del 1986, el més important de la història en aquest tipus d’energia, no està operativa, però encara requereix tasques de control, anàlisi i vigilància.
El secretari general de les Nacions Unides, Antonio Guterres, ha assegurat aquest dimarts que Rússia no podrà guanyar la guerra a Ucraïna. Segons Guterres, encara que ciutats com Mariúpol caiguin en mans de l’exèrcit rus, Ucraïna “no es pot conquerir ciutat per ciutat”, i tard o d’hora s’haurà de passar del camp de batalla a la taula de negociacions.
Guterres ha afirmat que hi ha “progrés diplomàtic” que ja s’està veient en qüestions “clau” i que “no s’ha de perdre l’esperança”. El cap de l’ONU ha afirmat que sobre la taula de negociacions hi ha material “suficient” com perquè els atacs s’aturin ja. “Continuar la guerra a Ucraïna és moralment inacceptable, políticament indefensable i militarment insensible”, ha expressat Guterres.
El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha instat el seu homòleg rus, Vladímir Putin, a reunir-se personalment per poder abordar el conflicte a Ucraïna. En una entrevista emesa per la televisió pública ucraïnesa, Zelenski ha afirmat estar disposat a discutir sobre els “territoris ocupats” de Donetsk, Lugansk i Crimea.
Segons el líder ucraïnès, el final de la guerra no serà viable si no té lloc una reunió personal amb Putin. No obstant això, Zelenski ha admès que no creu que el diàleg pugui ser “efectiu”. “Estic disposat a plantejar aquestes qüestions sobre els territoris ocupats, són rellevants per a nosaltres. Tanmateix, estic segur que aquesta decisió no es prendrà en aquesta reunió”, ha expressat Zelenski.
En la mateixa línia, el líder ucraïnès ha declarat que sense una reunió personal amb Putin és “impossible” entendre què està disposada a fer la Federació Russa per aturar la guerra, així com per a què està preparada si Ucraïna no es rendeix.
El mandatari d’Ucraïna ha advertit prèviament que, en qualsevol cas, els eventuals compromisos que es puguin pactar Rússia hauran de ser ratificats per la ciutadania ucraïnesa a través d’un referèndum.
Les forces russes que han envaït Ucraïna només tenen reserves de municions, combustible i aliments per no més de tres dies, segons diu l’últim comunicat de guerra pel Ministeri de Defensa d’Ucraïna al començament del vint-i-setè dia d’invasió.
Segons aquest informe, “les forces d’ocupació russes que operen a Ucraïna tenen reserves de municions i aliments per no més de tres dies. La situació és semblant amb el combustible, que es reposa amb camions cisterna”. El Ministeri ucraïnès de Defensa ha dit que Rússia “no va poder establir un oleoducte per satisfer les necessitats de les seves tropes” a les zones on opera.
El comunicat del Ministeri ucraïnès ha indicat que “no s’han notat canvis significatius en la posició i la naturalesa de les accions de les forces de defensa durant l’últim dia”. Així mateix, durant les últimes 24 hores, ha afegit, “més de 9 objectius aeris enemics han estat abatuts per unitats de la Força Aèria de les Forces Armades d’Ucraïna i la Defensa Aèria de les Forces Terrestres”. Es tracta d’1 avió, 6 vehicles aeris no tripulats (drons) i 2 helicòpters.
“S’han observat més accions actives d’avions enemics les últimes 24 hores”, segons el comunicat de guerra ucraïnès, que també diu que a la regió de Lugansk s’estan produint actes de desobediència civil perquè “una gran part de la població no dona suport a la política dels ocupants i no té desig de prendre les armes”.
Primers atacs russos a Lviv, fins ara considerada com la capital de la rereguarda a Ucraïna, i lloc des d’on centenars de milers de refugiats fan l’última parada abans de fugir cap a la Unió Europea.
Aquesta matinada les forces russes han atacat una planta de reparació d’avions propera a la ciutat, que està a només uns 70 kilòmetres de Polònia. L’alcalde de Lviv, AndriySadovy, ha confirmat a Telegram que hi ha diversos edificis destruïts, però que per ara no es té constància de víctimes.
Mentrestant, el setge a la ciutat portuària de Mariúpol, al sud-est d’Ucraïna, continua, i el ministeri de Defensa rus ha assegurat que està més a prop d’ocupar la ciutat, segons ha dit en un comunicat en vídeo el portaveu IgorKonashenkov. Segons la traducció difosa per l’agència estatal russa Ria Novosti, els combats a Mariúpol són ja “al centre de la ciutat”.
Una vintena de persones han protestat aquest dijous al vespre a Tarragona per denunciar l’increment del preu de la llum i del gas. Els organitzadors de l’acció, membres d’Endavant OSAN, han llegit un manifest a l’estàtua dels Despullats i després s’han dirigit cap a l’oficina d’una empresa energètica per empaperar-la amb factures.
Els manifestants han denunciat que sempre s’atribueix les pujades dels preus a situacions de crisi, com ara la guerra a Ucraïna, i han carregat contra el sistema capitalista. Davant d’això, els protestants han reclamat una elèctrica pública, tarifes populars i l’aposta per les energies renovables. També han demanat als ciutadans que retornin les factures “injustes”.
Mentre l’exèrcit de Vladímir Putin continua bombardejant de forma despietada diferents ciutats d’Ucraïna, el món es deixa portar per una onada de solidaritat sense precedents. En definitiva, mentre uns lluiten amb esperit conqueridor, la resta defensa la llibertat i la seguretat mundial. Si bé és cert que la solidaritat no entén de nacionalitats, el poble espanyol s’està movent amb gran exemplaritat amb l’objectiu d’ajudar els ucraïnesos que, d’un dia a l’altre, ho han perdut tot.
Suso, un dels membres de la caravana de TGN
La carretera s’ha convertit en la millor via de comunicació per fer arribar l’ajuda als gairebé tres milions de refugiats. Són molts els cotxes espanyols que, per la carretera, s’identifiquen amb un adhesiu on es pot llegir ‘Ajuda Ucraïna’. El viatge d’anada es fa amb il·lusió perquè, d’una manera o altra, l’ajuda arribarà a algunes de les víctimes de la barbàrie protagonitzada pel règim de Putin.
Els camioners ucraïnesos quan identifiquen els combois solidaris – que van al rescat dels seus conciutadans – ens saluden botzinant o fent senyal de llums. És un gest senzill però d’un profund agraïment. Les furgonetes carregades d’aliments, roba, medicaments i material sanitari s’acosten a Polònia. Els mòbils dels voluntaris no cessen. Intenten quadrar les hores i els ‘timings‘ amb les seves persones de contacte. El material sanitari i els medicaments escassegen als hospitals. Tota l’ajuda és poca. El nombre de ferits augmenta a mesura que passen els dies. Les fosses comunes comencen a ser quelcom ‘normal’ en un país devastat per la bogeria imperialista de Putin.
Hi ha molts sentiments que es barregen en aquest viatge. Hi ha la il·lusió de poder ajudar i la frustració de no poder fer res per frenar la guerra
El cas de Suso Ibáñez és un dels exemples de la solidaritat existent. Aquest és el seu segon viatge a Polònia. El primer va sorgir de forma inesperada i espontània. La setmana passada es va desplaçar a Cracòvia en una de les tres furgonetes carregades, essencialment, de medicaments i aliments. En aquesta aventura es va fer acompanyar de dos espanyols i tres ucraïnesos (residents a Espanya). El viatge va durar gairebé 30 hores d’anar i altres 35 de tornada. 23 nens i 7 mares van poder abandonar l’estació de Cracov, ara convertida en un camp de refugiats ucraïnesos.
La caravana avança al cor d’Europa
Aquest dimecres, Suso ha decidit tornar a Polònia. Aquest cop, el grup era de 30 persones distribuïdes en nou furgonetes. Un autobús de 50 places integrava el comboi humanitari. Tots els vehicles van carregats de material. De tornada, els seients seran ocupats per refugiats que busquen al nostre país seguretat i pau.
Suso Ibáñez ha explicat a larepublicacheca.com que el cos li demanava fer aquest viatge, ja que tenia necessitat d’ajudar el poble ucraïnès, víctima dels bombardejos de l’exèrcit rus. “Hi ha molts sentiments que es barregen en aquest viatge. Hi ha la il·lusió de poder ajudar i la frustració de no poder fer res per frenar la guerra”, ens contava, afegint que tot l’esforç és poc per ajudar els civils que sense tenir res a veure amb el conflicte bèl·lic, acaben sent els més perjudicats.
Fa 26 hores que la caravana humanitària ha emprès el camí cap a la frontera d’Ucraïna. En cap de les furgonetes es pronuncia, de moment, la paraula cansament. Ara només es parla d’il·lusió i solidaritat. Un cop arribats al destí, les emocions es transfiguraran. El panorama també. El moment de mirar als ulls dels refugiats marcarà un abans i un després…
REDACCIÓ24 Març, 2022
Mentre l’exèrcit de Vladímir Putin continua bombardejant de forma despietada diferents ciutats d’Ucraïna, el món es deixa portar per una onada de solidaritat sense precedents. En definitiva, mentre uns lluiten amb esperit conqueridor, la resta defensa la llibertat i la seguretat mundial. Si bé és cert que la solidaritat no entén de nacionalitats, 
