REDACCIÓ
Set furgonetes carregades de material sanitari, roba, aliments de primera necessitat per a adults i nens i medicaments abandonen el Col·legi Turó a Tarragona en direcció a la ciutat polonesa de Janusza, frontera amb Ucraïna. Els 30 voluntaris que participen en aquesta aventura marxen amb il·lusió i amb convicció que poden aportar ajudar als refugiats, les grans víctimes de l’absurda guerra declarada pel règim de Vladímir Putin.
Per davant hi ha 26 hores de viatge. És un dels viatges més durs per a alguns dels passatgers d’aquest ‘comboi de la solidaritat’, però alhora un dels més gratificants. La durada del viatge i les baixes temperatures són els ingredients negatius, però la il·lusió i les ganes d’ajudar superen tots els obstacles.
Un dels passatgers, Ramon López Gil ens acompanya en aquesta expedició. Aquest jove de la Selva del Camp té 22 anys i està opositant per formar part de l’Exèrcit. “No he tingut cap dubte a l’hora de decidir que volia fer aquest viatge. Sentia que havia d’ajudar i de viure in situ el drama dels refugiats”, explica, tot afegint que aquesta és l’hora de la solidaritat.
No he tingut cap dubte a l’hora de decidir que volia fer aquest viatge. Sentia que havia d’ajudar i de viure in situ el drama dels refugiats
En una de les furgonetes, viatgen tres ucraïnesos. Dos d’ells són menors d’edat. La nena té 14 anys, mentre el nen està a punt de complir els 7. Van arribar a Catalunya la setmana passada. El seu pare està en la primera línia de combat i la seva mare és infermera. Durant aquestes van viure a casa d’una tieta que viu a Tarragona. Ara marxen per estar amb l’àvia que va poder abandonar Ucraïna. No saben si podran tornar mai més a la seva ciutat, la qual va ser devastada pel despietat exèrcit rus.
La ‘història’ d’aquests nens és només un dels molts drames de la bogeria de Putin. D’altra banda, un dels conductors és Lluis Purcallá. És un home avesat als conflictes bèl·lics. Com a mínim, com a ‘espectador’. Va ‘viure’, per raons laborals, guerres com la de Iemen, guerra del Golf, de l’Iraq, Donbass el 2014… Les furgonetes que surten de Tarragona van carregades d’històries i de molta il·lusió, però sobretot de vocació solidària.
Molts dels passatgers d’aquest ‘comboi’ van haver de demanar dies personals i de vacances per poder desplaçar-se a un camp de refugiats ucraïnesos. Tots els que formen part d’aquesta expedició són conscients que el viatge serà llarg i dur, no obstant això, un dels més inoblidables de la seva vida. En les seves mirades es poden veure il·lusió i alhora frustració i impotència.
No entenen que ningú no sigui capaç de frenar la bogeria imperialista de Vladímir Putin i que tingui el món amenaçat. Hi ha molta incertesa sobre el futur d’aquesta guerra. La tristesa és una de les companyes d’aquest viatge, la qual es baralla amb fortalesa personal i la voluntat de salvar vides. Comença el viatge de la solidaritat…
VÍDEO
PUBLICITAT
REDACCIÓ
