25. Abril 2024

Arxius de GUERRA UCRAÏNA-RÚSSIA | Diari La República Checa

REDACCIÓ13 Maig, 2022
diners2.jpg

La Unió Europea (UE) finançarà la defensa d’Ucraïna amb 500 milions d’euros en ajudes militars. Això es traduirà tancs, artilleria pesant i munició. Amb aquest nou ajut, la UE ja haurà destinat al voltant de 2.000 milions d’euros en subministraments al país presidit per Zelinski. L’alt representant de la Unió Europea, Josep Borrell, ha subratllat que la UE continuarà treballant en “l’aïllament de Rússia” i confia que els 27 arribaran a un acord per aturar les importacions del petroli rus.

PUBLICITAT




REDACCIÓ10 Maig, 2022

Tarragona ha recaptat 21 palets de material humanitari per a Ucraïna. D’aquests paquets, 14 són de roba, 3 de mantes, 3 de medicaments i higiene personal, i un de roba de llit. Tot el subministrament ha estat recollit per entitats solidàries del territori, les quals han donat suport a la campanya coordinada pel Govern de la Generalitat. El Port de Tarragona ha participat, des del passat mes de març, en la recepció i col·laboració directa amb la Generalitat de Catalunya. L’objectiu és facilitar la concentració dels materials humanitaris i posteriorment fer el trasllat al magatzem logístic de 1.800 m² al Port de Barcelona, des d’on s’envia a Ucraïna.

Els materials recollits que no s’han ajustat a les necessitats del poble ucraïnès s’entregarà a Càritas. Es tracta de 7 palets de roba usada que han quedat descartats per a Ucraïna, però que permetran a l’ONG realitzar altres accions.

PUBLICITAT



REDACCIÓ22 Abril, 2022

L’alcalde de la ciutat portuària de Mariúpol, Vadim Boitxenko, ha denunciat la troballa d’una gran fossa comuna amb milers de cadàvers. Segons ha dit, s’hi han trobat entre 3.000 i 9.000 cadàvers, que ha mostrat a través d’imatges de satèl·lit. La fossa comuna descoberta, diuen les autoritats de Mariúpol, és “20 vegades més gran” que la de Butxa.

Segons l’alcalde de la ciutat, els soldats russos han “cavat trinxeres i les han omplert de cadàvers a diari durant tot el mes d’abril”. L’anunci de la descoberta arriba el mateix dia que Rússia ha anunciat els seus plans de controlar completament el Donbass i el sud d’Ucraïna en la segona fase de la guerra.

“Ja han assassinat desenes de milers de civils a Mariúpol. Això reclama una forta reacció de tot el món civilitzat. S’ha d’aturar aquest genocidi”, ha dit Boitxenko després de la troballa de la fossa comuna. Algunes estimacions apunten que el total de morts a Mariúpol per part de l’exèrcit rus podria ser de més de 22.000 persones.

Pel que fa als plans de Rússia a Ucraïna, les autoritats russes plantegen prendre el control de tot el Donbass i el sud d’Ucraïna en la segona fase de la guerra. Segons apunta l’agència Interfax, el general Rustam Minnekayev ha assegurat que també volen unir amb un pas terrestre el Donbass amb Crimea, annexionada el 2014.

PUBLICITAT


REDACCIÓ21 Abril, 2022
sanchez-kiev.png

El president espanyol, Pedro Sánchez, ja és a la capital ucraïnesa, Kíiv, on aquest dijous té previst mantenir una trobada amb el president del país, Volodímir Zelenski. Sánchez viatja juntament amb la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen. Cap al migdia, després de la trobada, tots tres mandataris faran una compareixença conjunta.

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Abril, 2022

Rússia “tindrà més adversaris” si Suècia i Finlàndia s’uneixen a l’OTAN. Així ho ha advertit aquest dijous el vicepresident del consell de seguretat de Rússia i exprimer ministre i expresident rus, Dmitri Medvedev, en declaracions recollides per l’agència Tass. Dimecres, la portaveu d’Exteriors russa, Maria Zajarova, ja va qualificar de “poc intel·ligent” el debat a Finlàndia i Suècia per unir-se a l’Aliança Atlàntica.

Segons Medvedev, si aquests dos països fan el pas d’adherir-se a l’OTAN, “ja no es podrà parlar d’un espai lliure d’armes nuclears als Bàltics, i caldrà restaurar l’equilibri”. Medvedev ha dit que “ningú amb dos dits de front” vol “augmentar les tensions” a les fronteres amb aquests països i ha reclamat que s’ho repensin.

En tot cas, l’ex-primer ministre rus i home de confiança de Vladímir Putin ha dit que Rússia no té “disputes territorials” amb Finlàndia i Suècia –com sí que té, ha afirmat, amb Ucraïna- i que, per tant, “el preu” de la seva hipotètica entrada a l’OTAN “seria diferent”.
El polític rus ha criticat que l’Aliança Atlàntica es plantegi acceptar nous membres “amb les mans obertes, en un període de temps el més curt possible i amb els mínims procediments burocràtics”. Per Medvedev, Rússia haurà de reaccionar a una eventual adhesió a l’OTAN d’aquests dos països “sense sentimentalismes i amb el cap fred”. “Què significa? Significa que Rússia tindrà oficialment dos adversaris més registrats”, ha dit.

Aquesta setmana, Finlàndia i Suècia han assegurat que la invasió russa d’Ucraïna ha canviat el panorama de seguretat a Europa i han posat seriosament sobre la taula la possibilitat d’unir-se a l’OTAN, única opció real que tenen de ser protegits per l’Article 5 de l’Aliança en cas d’invasió.

PUBLICITAT


REDACCIÓ12 Abril, 2022

El fundador del regiment “Azov” d’Ucraïna, Andrei Biletsky, en un missatge de Telegram d’aquesta matinada ha acusat les tropes russes d’utilitzar una substància química a Mariúpol i ferir tres persones el mateix dia que el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, advertia en el seu discurs diari.

En el seu missatge de Telegram, Biletsky ha denunciat que Rússia va fer servir una substància verinosa d’origen desconegut que va ser llançada des de l’UAV (vehicle aeri no tripulat, dron) sobre la planta d’Azovstal a Mariúpol i tres persones van resultar ferides.

Per la seva banda, el president Zelenski ha recalcat en un discurs ofert a la seva pàgina web oficial que un portaveu rus va declarar que podien fer servir armes químiques contra Mariúpol, i ha recordat que “l’ús d’armes de químiques per part de l’exèrcit rus ja ha estat discutit amb els líders mundials” i considera que “aquell moment vol dir que calia reaccionar a l’agressió russa molt més fort i ràpid”.

Zelenski també ha informat que la Unió Europea ha començat a discutir un sisè paquet de sancions contra Rússia per al qual, ha afegit, “és hora de fer aquest paquet de manera que ni tan sols una paraula sobre armes de destrucció massiva ja no s’escolti de la part russa. Un embargament petrolier contra Rússia és obligatori”.

Una de les primeres reaccions internacionals ha estat la de la secretària de Relacions Exteriors britànica, Elizabeth Truss, que ha assegurat en un tuit que el Regne Unit està investigant els fets.

PUBLICITAT


REDACCIÓ12 Abril, 2022
Anatoly_Shariy_2020.jpg

Anatoli Sharí

Anatoli Sharí és un periodista ucraïnès prorús que des de 2019 viu a Roda de Berà, després de fugir del seu país el 2012. El servei d’intel·ligència ucraïnès el va acusar d’alta traïdoria i de violació de la igualtat dels ciutadans en funció de la seva raça, nacionalitat, creences religioses, discapacitat i altres motius. Sharí també és videoblogger i fins i tot es va dedicar a la política, fundant un partit favorable a Rússia.

La seva formació política, amb representació a diverses localitats, distribuïa mapes d’Ucraïna sense la península de Crimea, annexionada per Rússia el 2014.

Ahir, una trentena d’ucraïnesos residents a Catalunya es va manifestar a les portes de casa seva. Malgrat la protesta, que va durar unes tres hores, Sharí no va sortir de la seva propietat en cap moment, per la qual cosa no va tenir lloc cap incident violent o extremadament tens. Sharí està empadronat a Roda des de fa uns mesos i viu en una casa de luxe amb vigilància les 24 h.

PUBLICITAT



REDACCIÓ8 Abril, 2022

Un atac rus a l’estació de tren de Kramatorsk, a l’est d’Ucraïna, ha causat més de 30 morts i més d’un centenar de ferits. Segons ha informat la companyia ferroviària ucraïnesa, dos coets han impactat contra l’estació d’aquesta ciutat, des de la qual s’estan evacuant civils a zones més segures del país.

Dijous un atac aeri rus ja va bloquejar el pas de tres trens que evacuaven civils des d’aquesta zona del país, segons ha dit la companyia ferroviària ucraïnesa.

PUBLICITAT


REDACCIÓ7 Abril, 2022

La crisi econòmica derivada de la invasió de Rússia a Ucraïna està afectant l’economia de moltes famílies de Tarragona. L’augment dels preus i la inflació que estan protagonitzant alguns dels productes més bàsics, han fet que moltes famílies hagin de fer mans i mànigues per poder quadrar comptes i omplir el carro de la compra.

Des de larepublicacheca.cat ens hem desplaçat fins a diferents supermercats de la capital tarragonina, per observar com estan realitzant els consumidors de la ciutat les seves compres, en plena escalada de preus. I una de les primeres realitats que observem és que moltes famílies opten ara per les marques blanques, en lloc de comprar primeres marques.

I és que l’escalada de preus és evident i ha fet que molts dels productes com els ous, làctics, farines, olis, peixos i carns hagin pujat de forma exponencial. Un exemple pot ser el cas del pollastre, una de les carns més econòmiques del mercat alimentari històricament, que en pocs dies ha pujat de mitjana uns dos euros. També cal recordar la vaga del sector del transport, que ha fet que encarir també alguns productes.

Es tracta d’una realitat que es va donant cada vegada que hi ha una crisi. Els consumidors tarragonins opten per aquest tipus de productes més genèrics, com en el cas de la crisi econòmica del 2008, on el 42% dels consumidors a Espanya optaven per les marques blanques. Ara, amb el conflicte a Ucraïna, aquesta xifra torna a augmentar.

D’altra banda, cal recordar que hi ha supermercats que només ofereixen la seva pròpia marca, com és el cas de Mercadona, Lidl o Aldi opció que ja està sobre la taula des de fa anys pels clients de Tarragona, però que amb aquesta nova crisi, han aconseguit atreure més clients que busquen intentar estalviar al màxim en les seves compres.

PUBLICITAT


REDACCIÓ5 Abril, 2022

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha realitzat una intervenció al Congrés dels Diputats davant les autoritats espanyoles on ha demanat sancions més dures contra l’executiu de Vladímir Putin. “Rússia no busca la pau de debò”, ha assegurat Zelenski qui també ha demanat a l’executiu de Pedro Sánchez que les empreses deixin de fer negoci amb Rússia.

L’acte, que ha arrencat amb minuts de retard, després de la compareixença del cap de l’executiu ucraïnès a l’ONU, ha començat amb una gran ovació de tots els grups polítics de la cambra nacional. També ha assistit l’ambaixador d’Ucraïna a Espanya, així com diferents membres de la diplomàcia europea i internacional a l’Estat.

Zelenski també ha volgut empatitzar amb els diputats i membres del govern, comparant els últims bombardejos amb el protagonitzat per l’aviació nazi a Gernika l’any 1937. “Sembla que ens trobem a Gernika, l’abril del 1937. Europa no pot mirar de reüll el que està passant. Poden ajudar-nos. Valorem el suport d’Espanya”, ha dit el president ucraïnès.

Finalment, Pedro Sánchez, ha assegurat que Espanya “condemna determinadament aquesta guerra de Putin contra Ucraïna, donem suport a la unitat territorial i la independència del territori ucraïnès. Sempre ens tindran al costat del seu poble, Espanya estarà a l’altura”.

PUBLICITAT