Arxius de corrupció | Diari La República Checa
Pla tancat de la part frontal de l'avioneta del CESDA encastada sobre un camp de vinyes de Sant Jaume dels Domenys, al Baix Penedès, el 19 d'abril del 2021. (Horitzontal)

REDACCIÓ9 Desembre, 2020
laia9-1280x1707.jpg

La corrupció és una xacra tan estesa a l’Estat espanyol que la majoria de la població ha acabat assumint-la com a tret característic de l’esfera política i econòmica. I si avui en dia podem dir que aquest Estat sembla podrit de corrupció és per tres elements que es retroalimenten.

En primer lloc, arrosseguem una normalització de les pràctiques corruptes que molt probablement és part de l’herència franquista, com la sacralització de la «unidad del reino» i el Borbó.

A principis d’any, l’organització no governamental Transparència Internacional, que cada any publica un índex de percepció de la corrupció, alertava el govern espanyol del seu nivell greu de corrupció. I és que allò que la població percep no està gens allunyat de la realitat.

El 2016 la CUP impulsava un atles de la corrupció fruït d’un extens treball d’investigació en relació a les 1700 causes obertes en l’àmbit polític i econòmic. A finals de 2018, Els Verds/Aliança Lliure Europea quantificaven en 90.000 milions d’euros anuals el cost de la corrupció. Però xifres com aquestes lluny d’indignar la població acaben sent assimilades gràcies al mantra «tots els polítics són iguals, tothom qui té poder, roba», com si es tractés d’una mena de llei física.

El segon element és que es parla molt de la corrupció, però massa poc de la seva companya fidel i indispensable de viatge: la impunitat. Si bé és cert que s’obren processos judicials, es duen a terme investigacions i fins i tot detencions, la majoria de corruptes ni tornen el que han robat, ni trepitgen la presó o ho fan per molt poc temps, en comparació a la majoria de pobres que omplen les presons espanyoles, el que demostra un biaix clarament classista. I la trista explicació rau en el paper del propi aparell judicial que busca i/o permet una estratègia de dilació planificada perquè al final els casos prescriguin (un exemple clar i proper és el cas del (no)pàrquing Jaume I). I si no és així, arriba el moment desacomplexat dels vergonyosos indults.

Per últim, quan parlem de corrupció pensem en aquelles pràctiques delictives, il·legals, tipificades penalment. Tanmateix, en l’àmbit polític l’hauríem d’entendre com tota aquella conducta i decisió que representa una desviació del deure de servei públic. L’amnistia fiscal aprovada pel PP el 2012 va permetre que «afloressin» i es regularitzessin 40.000 milions d’euros que romanien ocults en paradisos fiscals. Posteriorment, va ser declarada inconstitucional, però en cap cas va comportar cap conseqüència per als més de 30.000 contribuents que s’hi van acollir ni per als càrrecs polítics que la van promoure. Aquest és un cas claríssim de corrupció que no està considerat delicte, però n’existeixen molts més, com l’opacitat, la connivència amb els poders fàctics, el clientelisme subtil i ordinari o el malbaratament de recursos públics en projectes de partit que en cap cas són de ciutat.

Combatre totes les cares de la corrupció i la seva impunitat no és fàcil. És un desgast econòmic, i emocional, que en molts casos comporta vendettes per a les persones o les organitzacions denunciants. Algunes ho sabem del cert perquè ho hem viscut en primera persona. A vegades, algunes de les causes tiren endavant i permeten rendir comptes, obliguen a assumir responsabilitats, però són l’excepció, mai la norma. I tot i així, combatre la corrupció és acte de dignitat i un deure de tothom qui aspiri a construir una societat realment democràtica.

Laia ESTRADA
Regidora de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona


REDACCIÓ6 Desembre, 2020
foto_3038114.jpg

El Ministeri Públic demana per l’exalcalde de Tarragona, el socialista Josep Fèlix Ballesteros, més de 5 anys de presó per la seva implicació en l’escàndol de corrupció, més conegut com a cas Inipro. Es tracta, segons la justícia, d’una trama il·legal ordida per finançar el PSC a través del pagament de factures irregulars.

La Fiscalia també demana presó per la que va ser portaveu del govern liderat per Ballesteros, la regidora Begoña Floria, actualment a l’oposició.

La petició de penes per part del Ministeri Fiscal és fonamental perquè pot marcar les línies del judici. La CUP, en el seu escrit d’acusació va demanar importants penes de presó per l’exedil tarragoní. El pas següent del cas és conèixer la data del judici oral, moment en què tots els acusats podran defensar la seva innocència. Cal recordar que l’Ajuntament de Tarragona també es va personar a la causa com a acusació.

Alguns dels delictes són prevaricació, malversació de cabals públics, frau i falsedat documental

Josep Fèlix Ballesteros i la resta d’acusats han defensat sempre la seva innocència i han rebutjat amb vehemència la seva participació en cap cas de corrupció. Estan en causa gairebé 300 mil euros de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSST), els quals, segons la investigació duta a terme per la Guàrdia Civil, van servir per finançar irregularment el PSC. S’havia sol·licitat treballs a una empresa afí al PSC que sembla que no va fer els treballs sol·licitats. Ballesteros assegura que té la consciència tranquil·la. La resta dels acusats diu el mateix.

La Fiscalia manté una altra versió del que ha passat. Entén que els pagaments són constitutius de delictes de prevaricació, malversació de cabals públics, frau i falsedat documental. En base a un contracte signat l’any 2010, l’empresa Inipro havia de prestar serveis a l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSST) per promoure l’associacionisme de col·lectius desfavorits, com la població d’origen immigrant.

PUBLICITAT


REDACCIÓ7 Novembre, 2020
messer-e1604608003137-1280x888.jpg

Laia Estrada

La CUP, després de les detencions dels màxims directius de les empreses Messer Ibérica i Carburos Metálicos,  exigeix al govern de la Generalitat que es personi en “aquest cas de corrupció” que investiga el Jutjat d’Instrucció número 2 de Tarragona. Els cupaires també demanen que es fiscalitzi d’una vegada per totes l’activitat del Complex petroquímic en la seva totalitat i demostrar, així, la fi de la connivència política imperant.

En l’opinió de la regidora Laia Estrada, cal endurir la legislació pel que fa al control ambiental, les mesures de seguretat i les condicions laborals, i garantir-ne el compliment mitjançant una tasca d’inspecció real, exhaustiva i regular. Alhora, però, és imprescindible encetar el debat sobre el model de desenvolupament econòmic a les nostres comarques, en pro d’avançar a cap l’anomenada “química verda”.

Folgado és un dels investigats

La detenció dels dirigents de les dues petroquímiques – ja estan en llibertat amb càrrecs – “evidencia el que fa temps que portem denunciant la CUP: el Complex Petroquímic de Tarragona està envoltat de corrupció, opacitat i impunitat, gràcies a la connivència política de la que gaudeix”.

Cal recordar que les detencions s’han efectuat per les sospites dels Mossos d’Esquadra que la planta de Messer Ibèrica, al Polígon Nord, es va construir sense llicència. A més, els sis detinguts són sospitosos d’una estafa multimilionària per haver falsificat, presumptament, dades per a obtenir un contracte més avantatjós amb la companyia elèctrica que subministra a aquestes plantes químiques.

PUBLICITAT


REDACCIÓ6 Novembre, 2020
mossos_messer-1280x588.jpg

Endesa està estudiant presentar-se com a perjudicada en aquest procediment judicial 

Els advocats dels detinguts

Han quedat en llibertat amb càrrecs els sis directius de Messer Carburos Metálicos, investigats per presumptes delictes d’estafa, falsedat documental i corrupció en els negocis. Un d’ells va quedar en llibertat ahir al vespre per problemes de salut.

Després de passar la nit als calabossos de la comissaria dels Mossos d’Esquadra a Campclar, cinc dels sis arrestats – un d’ells va sortir ahir en llibertat – han comparegut davant l’autoritat judicial per videoconferència. Han seguit les instruccions dels seus defensors i no han declarat, atenent que el cas està sota secret de sumari. El titular del Jutjat d’Instrucció número 2 de Tarragona els ha deixat en llibertat amb càrrecs.

La justícia investiga una presumpta estafa milionària a la companyia subministradora d’electricitat, Endesa, per part d’aquestes dues firmes petroquímiques que podria oscil·lar entre els 90 i els 100 milions d’euros. En aquests moments, Endesa estudia la possibilitat d’emprendre accions legals com a entitat perjudicada.

Els investigats, un cop decretada la seva llibertat amb càrrecs, han abandonat les instal·lacions policials en companyia dels seus advocats. Els lletrats no han volgut fer declaracions als periodistes ni a l’entrada no a la sortida de la comissaria.

Polèmica

Un mosso controla la porta lateral de la comissaria

La manera com els investigats han abandonat la comissaria ha generat molta polèmica i controvèrsia. Es podria arribar a concloure que els Mossos d’Esquadra ofereixen un tracte diferencial segons la ‘classe’ i el nivell social, econòmic o mediàtic dels detinguts.

No deixa de ser curiós que mentre la majoria dels detinguts posats en llibertat abandona l’edifici policial per la porta principal, els cinc directius de les dues empreses petroquímiques hagin rebut un incomprensible tracte de favor: han sortit pel pàrquing amagat a l’interior dels vehicles amb vidres tintats dels seus advocats.

Resulta difícil d’entendre que, quan el país està immers en el nivell 4 d’alerta terrorista, no hi hagi un major control dels vehicles que accedeixen a l’interior de la comissaria. El que ha quedat palès és que els Mossos d’Esquadra de Tarragona han afavorit, sense que ningú sàpiga explicar les raons, els directius de Messer Iberica i Carburos Metálicos, implicats en un escàndol d’estafa elèctrica milionària. És qüestió per preguntar si els detinguts sense ‘pedigrí’ són llençats a la seva sort, mentre els de ‘coll blanc‘ són brindats amb tota mena de privilegis.

La presumpció d’innocència i el dret a l’honor i a la imatge no entenen de classes ni estatus social. El codi d’ètica dels Mossos de ben segur que recomana no fer diferències entre ciutadans. A no ser que una mà negra, un error inadmissible o les pressions d’altes esferes tinguin un pes rellevant a l’hora de tractar amb els investigats posats en llibertat.

A la policia s’exigeix el compliment de la llei sense discriminacions… i no complicar ni pertorbar la tasca dels mitjans de comunicació. És cas per dir: ‘todos moros o todos cristianos. La credibilitat i el respecte no es guanyen així…

V Í D E O 

PUBLICITAT


REDACCIÓ5 Octubre, 2020
jutges.jpg

El magistrat ho deixa clar en una interlocutòria on demana ampliar la causa per la seva complexitat tècnica

Tots ja sabem que quan toquen en un vesper, les abelles poden embogir-se, sense que les conseqüències siguin del tot previsibles. Això podria ser el que està passant a l’Ajuntament de Torredembarra, més concretament a la comissaria de la Policia Local.

La setmana passada, larepublicacheca.cat va publicar una notícia on es feia pal·les el mal rotllo existent entre les seves fileres, fins al punt que un sergent, esgotat per l’assetjament laboral extrem a què està sotmès, va sol·licitar al jutge la detenció urgent del cap de la policia.

El cop d’efecte, pretenia calmar els ànims d’un entorn on la persecució i el menysteniment eren – i continuen sent – els grans protagonistes. Fons de la Fiscalia han confirmat a aquest digital que el mobbing està judicialitzat. O sigui, el sergent en qüestió va interposar una querella criminal per “assetjament i prevaricació” contra l’anterior junta del govern municipal, així com del cap de la policia Miguel Ángel Marchal. Però aquesta no és l’única denúncia que aquest comandament ha presentat contra membres de l’executiu – de l’anterior mandat – i dels màxims responsables de la prefectura policial. La Fiscalia després de conèixer el contingut de les queixes ha ordenat incoar diligències amb l’objectiu de saber si els fets denunciats són passibles de recriminació penal.

L’alcalde amb l’exregidor de Seguretat i el cap de la policia

Per la seva banda, el titular del Jutjat d’Instrucció 5 del Vendrell, Manuel Eiriz García, va ordenar la investigar els fets denunciats, els quals, per la seva gravetat, mereixen una atenció especial per part del jutjat. Així, el magistrat va declarar la “complexitat tècnic-jurídica” de la causa, per considerar-la “d’extensió potencial indeterminada”. A parer seu, (…) es tracta d’un cas de “corrupció política” que manté connexions “més que probable” amb altres procediments investigats en el mateix jutjat.

S’ha ampliat el termini de la investigació perquè, d’acord amb la interlocutòria judicial s’ha de “valorar amb tacte les diligències” a dur a terme.

Fonts judicials contactades per aquesta redacció asseguren que ja s’han començat a fer diligències. De fet, alguns dels membres de l’anterior govern ja van ser interrogats pel jutge en qualitat d’investigats i algun exmembre de l’oposició, com a testimoni.

La desfilada de cares polítiques pels passadissos judicials podria començar ben aviat…

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Agost, 2020
jordi_pujol.jpg

El expresidente de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, su mujer Marta Ferrusola y sus siete hijos han recurrido su procesamiento afirmando que no son una organización criminal y acusando al juez de la Audiencia Nacional José de la Mata, de proponer juzgar a todos sólo por ser miembros de esa familia.

También piden el sobreseimiento de la causa en la que están imputados desde hace casi ocho años y cuya instrucción acaba de concluir el titular del Juzgado Central de Instrucción número 5, que ha propuesto juzgar a toda la familia por delitos contra la Hacienda Pública, blanqueo de capitales, organización criminal y falsedad documental.

Para empezar, la defensa de los Pujol considera en su recurso, de 76 páginas, que el magistrado no justifica en ningún momento el delito de organización criminal, pues no describe las conductas individualizadas que habría desarrollado cada miembro de la familia dentro de esa red.

“Se acude a una suerte de responsabilidad de la tribu o ‘Sippe’ germánica y a una suerte de derecho penal de autor (ser un Pujol), construcciones ambas impropias de nuestro sistema penal garantista, que se construye sobre el derecho penal del hecho y la exigencia de responsabilidad con arreglo al principio de culpabilidad, que sólo atiende a la responsabilidad por el hecho propio”, explica.

Según la defensa, que dirige el letrado Cristóbal Martell, el auto no describe “atribución individualizada de conducta” a los miembros de la familia porque “sencillamente no han desplegado esa conducta delictiva que tan graciosamente se les atribuye”.

Ferrussola, la pasiva

Es más, recuerda que el auto subraya que era el primogénito, Jordi Pujol Ferrusola, quien administraba la fortuna, mientras que el resto de hermanos y la madre “muestran una conducta perfectamente estática y pasiva”. “Son receptores de una corriente monetaria, que les efectúa liquidaciones periódicas. Su comportamiento es perfectamente pasivo como receptores de ingresos, conducta que no resulta subsumible en las exigencias típicas de miembro de la organización criminal”, apunta.

“El auto no consigue concretar, ni remotamente, delitos singulares, y mucho menos la ejecución de actos de autoría o, más sencillamente, de colaboración, participación, preparación o encubrimiento. Nada, ni una sola atribución concreta a persona concreta en relación con padre, madre y conjunto de hermanos. El auto sólo refiere conductas de Jordi Pujol Ferrusola relativas a predicada actividad delictiva”, remarca.

Por otro lado, la defensa reprocha que el auto en el que el juez propone juzgar a los Pujol no dé crédito a la explicación de que la fortuna sea fruto de la gestión de la herencia del abuelo Florenci Pujol, pero al mismo tiempo diga que “desconoce el concreto origen de los fondos” aunque lo atribuya después a “pagos ilícitos” de autoridades o cargos públicos de Cataluña en concepto de comisiones a cambio de tener el favor de la familia.

En este sentido, la defensa llama la atención sobre la inconcreción sobre esos pagos que, en su opinión, se hace patente en el auto del instructor. “¿A qué autoridades se refiere? ¿A qué funcionarios públicos responsables de informar o resolver? ¿A qué resoluciones administrativas? ¿A qué modificaciones del planeamiento urbanístico? El auto no identifica a uno solo de ellos ni describe relación con empresarios ni intervención en operaciones económicas”, explica.

En todo caso, la defensa opina que el delito de organización criminal estaría prescrito para Jordi Pujol, Marta Ferrusola y cinco de sus hijos –Marta, Josep, Pere, Mireia y Oleguer–, pues la investigación “no ha conseguido concretar respecto de ninguno de ellos tareas de dirección de la asociación ilícita”.

Pujol sí, però poco
En cuanto a la actuación concreta del expresidente catalán, el escrito resalta que “aparece muy escasamente mencionado” en el auto del juez, ya que “sólo” se le atribuye de manera directa una cuenta en la entidad andorrana Andbank “que se afirma titularizaba”.

“Una larga instrucción de ocho años no ha evidenciado ni puesto de manifiesto ni indiciaria ni remotamente que Jordi Pujol hubiera realizado en favor de los clientes de las empresas de su hijo mayor la más mínima gestión, sugerencia, invitación o influjo. Ni un solo caso”, afirma la defensa, que añade que tampoco se le atribuye ninguna conducta relacionada con el blanqueo de capitales.

PUBLICITAT


REDACCIÓ26 Juny, 2020
foto_3666893.jpg

Millet va arribar a la presó amb ambulància

L’expresident del Palau de la Música Fèlix Millet ha ingressat a la presó de Brians 2, a Sant Esteve Sesrovires, poc abans de les set de la tarda d’aquest dijous, quan es complia el termini màxim per entrar al centre penitenciari per complir la pena de nou anys i vuit mesos que li va imposar el Tribunal Suprem pel ‘cas Palau’.

Dilluns va entrar a la mateixa presó Jordi Montull, exnúmero 2 del Palau, i aquest dijous a les 5 de la tarda ha entrat l’extresorer de CDC Daniel Osàcar. Millet ha arribat amb ambulància, que l’ha introduït directament a l’aparcament de la presó, i la premsa que l’esperava no li ha pogut veure la cara.

A finals d’abril, el Tribunal Suprem va confirmar la sentència de l’Audiència de Barcelona pel ‘cas Palau’ i va condemnar Fèlix Millet a 9 anys i 8 mesos de presó, Jordi Montull a una pena de 7 anys, sis mesos i 15 dies, i a l’extresorer de CDC Daniel Osàcar a 3 anys i mig de presó per delictes com malversació de fons públics, apropiació indeguda, tràfic d’influències, falsificació en document mercantil, falsedat comptable i blanqueig de capitals.

L’Audiència de Barcelona va desestimar fa uns dies el recurs de súplica de Millet mentre es resol la petició d’indult que ha fet al govern espanyol, com havia demanat la seva defensa. La defensa de Millet va demanar suspendre l’execució de la seva condemna mentre no es resolgui una petició d’indult presentada al govern espanyol.

 


REDACCIÓ19 Juny, 2020
foto_3038114.jpg

Ramon Setó represantarà l’Ajuntament

 A poc a poc es van coneixent novetats sobre la personació com a acusació particular de l’Ajuntament de Tarragona en el cas Inipro. L’alcalde Pau Ricomà assegurava recentment que el seu executiu faria tot el possible per esclarir “tots els fets i netejar el nom de la ciutat, davant d’un presumpte cas de corrupció tan greu”.

I ja es coneix el nom de la persona que representarà la ciutat en el procés judicial. En aquest sentit, el digital larepublicacheca.cat ha pogut confirmar que l’advocat Ramon Setó, conegut penalista, serà qui representi els interessos de l’Ajuntament en el cas Inipro, mitjançant un decret d’alcaldia.

Cal recordar que Setó formava part de les llistes d’Esquerra Republicana a les eleccions municipals de l’any passat, concretament el jurista formava part dels republicans tarragonins, presentant-se en el 25è lloc de la llista i com a candidat independent.

 


REDACCIÓ18 Juny, 2020
foto_36568451.jpg

Laura Borràs intervenint al Congrés

La comissió de l’Estatut dels Diputats del Congrés ha aprovat aquest dijous un dictamen favorable a aixecar la immunitat parlamentària a la portaveu de JxCAT, Laura Borràs, tal com demana el suplicatori del Tribunal Suprem. ERC i Bildu no han participat en la votació, on PSOE, PP, Vox i Cs han imposat la seva majoria per fer prosperar el text. JxCAT i PNB hi ha votat en contra i Podem s’ha abstingut.

És el primer pas perquè Borràs quedi en mans dels magistrats de la Sala Segona del Tribunal Suprem, presidida per Manuel Marchena, que la vol investigar per suposades irregularitats mentre era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). La decisió definitiva del Congrés es produirà el pròxim dijous 25 de juny, quan el ple votarà el dictamen i previsiblement concedirà el suplicatori.

Segons fonts parlamentàries, PSOE, PP, Vox i Cs han votat en bloc a favor del dictamen que aposta per concedir el suplicatori del Suprem contra Laura Borràs, mentre que JxCAT i PNB han fet un vot en contra i Podem s’ha abstingut.

Fonts d’ERC han explicat que la seva formació –i també Bildu– han optat per no participar en la votació perquè consideren que malgrat que Borràs ha de poder defensar-se davant d’un tribunal, i són favorables a què s’investigui qualsevol indici de corrupció, no hi ha garanties que sigui objecte d’un judici just al Tribunal Suprem.

 


REDACCIÓ17 Juny, 2020
IMG_8424-1280x720.jpg

Les regidores de la CUP en roda de premsa

Les regidores de la CUP Tarragona han demanat que l’Empresa Municipal d’Aparcaments (AMT) es personi com a acusació particular en els casos del ‘Coaching‘ i l’aparcament ‘Jaume I’ per tal de “garantir que es depurin responsabilitats”.

Les cupaires recorden que, tot i que l’Ajuntament s’ha personat en el cas ‘Inipro‘ encara queden casos als jutjats en els quals l’actual govern hauria de mostrar la mateixa contundència, com és el cas del ‘Coaching‘, que la CUP va portar fa dos anys a la fiscalia, i del pàrquing ‘Jaume I’.

Les anticapitalistes recorden que en el cas del Coaching l’AMT va gastar prop de 50.000 € en un contracte amb una empresa per a coaching i formació de treballadors relacionada amb la llavors presidenta de l’AMT, una despesa que “no disposava de la documentació pertinent i que, segons la CUP, no va quedar acreditada la seva realització”.

En aquest sentit, la regidora Laia Estrada, explica que “ja que, de moment, l’actual govern no té la intenció d’aixecar noves catifes, almenys que es personin com acusació particular davant les que ja estan aixecades i s’estan investigant”.

Eva Miguel ha manifestat que “lamentem que en cap de les ocasions no se’ns hagi donat una resposta clara, fet que posa en relleu un total desinterès i ignorància per part de la presidència en un cas de presumpta corrupció que en el seu dia l’actual alcalde Pau Ricomà va qualificar d’un fet molt greu”.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter