Arxius de corrupció | Diari La República Checa

REDACCIÓ9 Agost, 2021
pere_segira1.jpg

Pere Segura va assumir la presidència de l’Ajuntament de Vila-seca intentant marcar un estil propi després de les majories absolutes de totpoderós Josep Poblet. Segura és un jove polític que té les coses molt clares, sobretot quin projecte de ciutat vol. És una persona preocupada amb els seus conciutadans, majoritàriament els que més dificultats estan passant a causa de la pandèmia. De fet, tornar a la ‘normalitat’ social i econòmica és una de les seves prioritats. En aquesta entrevista confessa que va viure moments difícils i de molta tristesa i impotència. És un alcalde que intenta mantenir el diàleg i el consens. Pere Segura no sap si es presentarà a la reelecció, encara que tot apunta que sí, sobretot perquè – ha dit – el seu projecte municipal no està acabat. També opina sobre el PDeCAT i el que pretén del govern de Pere Aragonès. Per cert, l’edil vila-secà és partidari de l’amnistia pels líders independentistes que van ser empresonats. Sobre la corrupció diu que serà intransigent. 

 

Quin balanç fa d’aquests dos anys?

L´alcalde de Vila-seca durant l´entrevista

És molt positiu. Han estat dos anys intensos, els quals han posat a prova la nostra capacitat d’adaptació, de resiliència i de buscar solucions per a la pandèmia. Ha estat un any accidentat, no podem oblidar que hem hagut de fer font a l’accident d’Iqoxe, de les tempestes Glòria i després la Covid. Hem fet molta feina, tots plegats, i ara veiem que els resultats comencen a fructificar.

Vol donar algun exemple?
Vaig començar el mandat amb força complexitat i incògnites. Volia fer un govern més ampli i no va ser possible i vam estar en minoria. Això ens obligava a reforçar el diàleg i les negociacions i crec que finalment vam decidir prioritzar els interessos del municipi i dels ciutadans.

Vostè va ser regidor i ara és alcalde. En quin paper se sent més còmode?
M’ho vaig passar bé fent de regidor i és cert que sempre teníem el superior jeràrquic que ens defensava i rebia l’última estovada. Fer d’alcalde també és molt interessant, però hi ha el vertigen d’haver de decidir i que en moltes situacions tens la darrera paraula. Cada funció té la seva responsabilitat i la seva part bonica i complexa.

Amb quina es queda?
Ser alcalde del teu poble és l’honor més gran que et poden concedir.

S’ha sentit sol en aquests dos anys?
No. Tinc un gran equip que està molt bé compenetrat. És cert que de vegades hi ha moments de solitud quan has de prendre decisions rellevants i que t’envaeixen els dubtes.

Un dels moments més polèmics va ser assistir a l’entrada dels Mossos d’Esquadra a causa d’una investigació… Com ho va viure?
Vaig tenir una sensació d’incredulitat. No sabia que estava passant i sobretot el perquè. Però estava tranquil. Sóc molt curós en les decisions que prenc i confio en el meu equip. Tenia la consciència tranquil·la.

Va intentar saber què va passar? Va parlar amb els implicats?
No. La policia va al·legar secret d’actuacions i encara estem a l’espera de conèixer el contingut de la instrucció.

Durant el confinament vam intentar no fallar als nostres conciutadans i fer que ells notessin que ens tenien al seu costat

Com va viure i va intentar aportar solucions a la pandèmia i a la gent afectada directa o indirectament?
Mai no estem preparats per a aquestes situacions tan extremes. No havíem viscut mai una pandèmia. I per a nosaltres parlar de pandèmia ens resultava molt llunyà. Quan passa te n’adones que tot ho trasbalsa i que ho canvia tot. Hem vist que una simple mascareta – un complement poc propi de la nostra cultura – ara és una realitat i la fem servir com una peça de roba o un complement més. Vam intentar durant el confinament donar el servei més essencial a tots aquells que ho necessitaven. Vam intentar no fallar als nostres conciutadans i fer que ells notessin que ens tenien al seu costat.

Quan vostè va començar a veure i a sentir històries dramàtiques, què va fer? Impotència, oi? Molta gent ho va perdre tot…
L’impacte social de la pandèmia és el més frapant. La covid ha fet mal a molta fent, sigui a nivell de salut o econòmic. S’han vist abocats a Ertes o a l’atur. Han vist trencada tota la seva perspectiva de futur. Això impacta molt i provoca convulsions socials, familiars… L’Ajuntament ha intentat estar al costat de la seva més fragilitzada. Va ser molt dur i molt trist. A mi m’ha trasbalsat personalment i com a alcalde. Hem de reforçar tots els sectors vitals i serveis bàsics, no només a nivell de beneficència però també pel que fa a dignitat de la persona.

Però això es fa amb voluntat i diners. D’on es treuen els diners?
Vam fer un expedient de modificació de crèdit històric, vam habilitar els estalvis – uns 11 milions d’euros – per fer-los servir com a escut social. Tota la corporació va actuar amb responsabilitat i sentit comú. Vaig trobar una oposició exigent i constructiva.

Vostè ha arribat a plorar?
Vaig estar tocat. La impotència i la tristesa em consumien.

I ara com es recupera el que s’ha perdut?
Caldrà un esforç per part dels diferents sectors i molta empenta de l’administració. Quan se surti de la pandèmia, l’activitat econòmica haurà d’emergir i amb força. Les persones que estan en Erto hi hauran de passar a l’activitat econòmica i que no es consolidi com a atur. Si no és així, el futur serà molt magre.

En Josep Poblet sempre m’ho ha posat fàcil. Ell sempre em va dir que estaria per tot allò que fos estrictament necessari, però sempre ha evitat les intromissions

Què es va fer amb les residències, un sector fortament sacsejat per la crisi sanitària?
La nostra residència, que és medicalitzada, va estar molt afectada per la Covid, tot i que no va ser alarmant. La situació dels nostres avis va ser dolorosa. Era trist veure com traspassaven en solitud sense poder acomiadar-se dels seus familiars.

Com es reactiva l’activitat del petit comerç i dels autònoms?
És complicat. Hem aprovat ajudes econòmiques – que som ampliables – perquè alguns tinguessin un respir. Sé que són quantitats que no ajuden massa, però és el que podem fer amb el pressupost que tenim.

Vila-seca congelarà els impostos i taxes?
No incrementarem els impostos fins a final del mandat.

Vostè substitueix en l’alcaldia una persona que ha deixat petjada. Com ho fa per tenir una marca pròpia?
En Josep Poblet sempre m’ho ha posat fàcil. Ell sempre em va dir que estaria per tot allò que fos estrictament necessari, però sempre ha evitat les intromissions i això s’agraeix.

Manté contacte amb l’alcalde Josep Poblet?
Clar. És un referent polític i una persona que estimo molt.

Es presentarà a les properes eleccions municipals?
No vull fixar una temporalitat. L’important és gaudir i aportar. El dia que jo cregui que ja no aporto res marxaré cap a casa.

Està gaudint i aportant?
La política ben utilitzada pot ser un element transformador i em sento molt realitzat. Ara caldrà saber que pensa la gent.

Doncs, entenc que vostè serà candidat…
Ni si, ni no, ni todo lo contrario. Avui dia m’ho passo bé i els reptes són enormes.

Si demà se celebressin eleccions seria candidat a l’alcaldia?
Sí.

El concepte independentista no m’aclareix massa. Crec que les societats modernes han de decidir quin ha de ser el seu futur

Creu que el seu projecte polític finalitza en quatre anys o caldrà més temps?
Hi ha projectes que es culminen els quatre anys i d’altres que necessiten 12.

El seu…?
Té a veure amb molts àmbits no només amb la visió de ciutat. Pensi que per prendre la decisió de candidatar-me no depèn només de mi. La família també té una paraula a dir. Si depengués de la meva parella, jo no estaria en política. La política és com un forat negre que si no poses límits, ho consumeix tot. Quan tens tres fills, que és el meu cas, has de fer algunes reflexions.

Quin llegat vol deixar als seus fills després de ser alcalde?
Parlaria més de valors. M’agradaria que es comprometessin amb la societat que els envolta, abraçant projectes positius d’interès col·lectiu.

Encara se sent identificat amb el seu partit (PDeCAT)?
(Riu) Amb quin? Vaig entrar quan érem convergents, després vam passar per Junts i ara he donat suport al Partit Demòcrata des d’una visió independent. Jo em sento identificat amb una visió de centre del país i moderada. El concepte independentista no m’aclareix massa. Crec que les societats modernes han de decidir quin ha de ser el seu futur (d’una manera pactada i dialogada).

Si depengués de la meva parella, jo no estaria en política. La política és com un forat negre que si no poses límits, ho consumeix tot

Hi ha molta pressió política…
Cal descomprimir i haurem de caminar cap a una desescalada de la tensió política. Independència sí o independència no és un element instrumental.

Si hi hagués unes eleccions per decidir que Catalunya serà independent, què votaria?
La veritat és que no ho sé. El dia que passi faré una reflexió i votaré en conseqüència. Però el més important és saber quina és la proposta de país que oferim.

Quina és la seva?
Una Catalunya pròspera, rica, innovadora i amb una visió europeista.

Fora d’Espanya?
Per a això estan els governs de Catalunya i d’Espanya per prendre decisions.

I quin projecte té per a Vila-seca?
Quan ets alcalde intentes fer el millor per a la teva ciutat, millorant la qualitat de vida de les persones i que sigui una ciutat que generi oportunitats per als seus conciutadans.

Està d’acord amb els indults o s’estimaria més l’amnistia?
Amnistia.

Però els presos independentistes han violant algunes normes o no?
No mereixien estar a la presó. HI ha altres alternatives a la privació de la llibertat.
Què té Vila-seca que us diferencia de la resta dels municipis de l’entorn?
Tenim un projecte coherent des de fa 40 anys i això ha permès anar fent realitat un somni.

Està preocupat amb la inseguretat al municipi?
No. Hem baixat els nivells de delinqüència i això ens convida a continuar treballant perquè aconseguir un grau de seguretat important.

Tarragona va viure no fa pas gaire l’accident petroquímic, amb l’explosió d’Iqoxe. Què s’ha de fer amb la petroquímica?
Amb la petroquímica s’ha de ser exigents i que tenim dret a defensar sense pors ni tabús el sector industrial que, per cert, genera riquesa i llocs de treball qualificats i estables i té una trajectòria i una projecció important. No ens hem de posar cap bena als ulls i admetre que hi ha coses que són francament millorables. Ha de ser compatible viure en un territori pròsper però alhora segur. No podem renunciar a les dues coses, però sempre tenint com a objectiu principal la seguretat. La gran majoria de les empreses del sector petroquímic és responsable i aposta per la seguretat. Les administracions, però, han de tenir les eines per fer controls reals i creïbles. Som un exemple d’un territori amb economies tan disperses com la química i el turisme i això ho hem de convertir-lo en una fortalesa, però hem de ser exigents.

Amb la petroquímica s’ha de ser exigents i que tenim dret a defensar sense pors ni tabús el sector industrial que, per cert, genera riquesa i llocs de treball qualificats i estables

Qui és Pere Segura?
Fill d’un torner i una mestra, nascut a Vila-seca. De petit, em van educar amb la importància de la política com a element transformador i avui és l’alcalde de Vila-seca.

Quins són els seus principals valors?
Intento ser bona persona.

Com pretén ser recordat?
No pretenc ser recordat.

Què espera del seu poble?
Espero ser mereixedor del seu respecte i confiança.  Intento que la covardia no em bloquegi.

Què no trobem en l’Ajuntament sent vostè alcalde?
Tinc molt clar els meus valors d’honestedat. Seré implacable amb la corrupció. Però tampoc són ingenu. Avui dia es ‘fabriquen‘ casos de corrupció que acaben en no res. Quan estàs en política, està en el ‘disparadero‘ i pots ser que et vulguin implicar en algun problema legal. Però en relació amb la meva tranquil·litat personal seré inquebrentable.

Es mantidrà al PDeCAT?
Sí, des del punt de vista independent.

Creu que el govern de Pere Aragonès esgotarà la legislatura?
Crec que sí. Aquest país necessita un govern fort perquè els projectes tirin endavant. Estem endavant de projectes globals i hem de començar a fer polítiques d’un cert recorregut. Competim amb tot el món i no podem quedar enrere.

 

PUBLICITAT




REDACCIÓ8 Maig, 2021
jordi_pujol.jpg

El clan Pujol-Ferrusola anirà a judici. El Ministeri Públic demanarà nou anys de presó per a l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol pels delictes d’associació il·lícita i blanqueig de capitals, i 29 anys per al seu fill gran, Jordi Pujol Ferrusola, pels mateixos delictes que el pare i els de falsedat documental, cinc delictes contra la hisenda pública i frustració de l’execució, segons han informat diversos mitjans.

Les peticions de pena per a la resta de la família van dels vuit anys -per Pere, Oriol, Oleguer, Mireia i Marta Pujol- als catorze, per a Josep Pujol. L’exdona de Jordi Pujol Ferrusola, Mercè Gironès, s’enfronta a 17 anys de presó, i diversos dels empresaris investigats, a cinc anys.

Segons el relat de la Fiscalia, els Pujol van ocultar “una quantitat ingent de diners” a Andorra almenys des de 1991 fruit d’afavorir determinats empresaris que guanyaven concursos públics de la Generalitat. De fet, el fiscal del cas Pujol apunta que l’expresident va aprofitar la seva posició política -va ser president durant 23 anys- per crear una xarxa clientelar d’empresaris afins a CDC. La pena més elevada és per al primogènit, l’encarregat de gestionar els fons de la família a Andorra i també de distribuir-los a la resta de germans, segons apunta també el jutge José de la Mata.

La mecànica per ocultar i fer aflorar els fons passava per la creació de nombroses societats en paradisos fiscals

El ministeri fiscal sosté que l’expresident i la seva dona van acordar que els fons procedents d’activitats il·lícites es distribuïssin “en comptes oberts” a noms d’ella i dels set fills en bancs andorrans. Concretament a Banca Reig, que després es va fusionar amb Banc Agrícula i va esdevenir Andbank. L’acusació apunta que Pujol i Ferrusola van designar en Júnior la gestió dels fons. El patrimoni obtingut “va ser ocultat a Hisenda” i va aflorar mitjançant “operacions sistemàtiques de blanqueig on van intervenir els membres de la família de manera coordinada al llarg de molts anys”.

Qui no s’asseurà al banc dels acusats és l’esposa de Pujol perquè està molt malalta

El matrimoni, segons el fiscal, dirigien les operacions d’ocultament i aflorament i el primogènit i la seva exdona en gestionaven els beneficis. La mecànica per ocultar i fer aflorar els fons passava per la creació de nombroses societats en paradisos fiscals, comptes oberts a nom de terceres persones, i transferències i ingressos en efectiu que van permetre repartir els fons il·lícits i disposar-ne mitjançant càrrecs als comptes d’Andorra.

L’Audiència Nacional va proposar al juliol jutjar Jordi Pujol, Marta Ferrusola i els set fills pels delictes d’organització criminal, falsedat documental, delictes contra la hisenda pública, blanqueig de capitals i falsedat documental. Qui no s’asseurà al banc dels acusats és l’esposa de Pujol.

El jutge ha decidit arxivar la causa contra Ferrusola per la demència que pateix. De fet, la Fiscalia no la fa constar en el seu escrit d’acusació.

PUBLICITAT


REDACCIÓ9 Desembre, 2020
laia9-1280x1707.jpg

La corrupció és una xacra tan estesa a l’Estat espanyol que la majoria de la població ha acabat assumint-la com a tret característic de l’esfera política i econòmica. I si avui en dia podem dir que aquest Estat sembla podrit de corrupció és per tres elements que es retroalimenten.

En primer lloc, arrosseguem una normalització de les pràctiques corruptes que molt probablement és part de l’herència franquista, com la sacralització de la «unidad del reino» i el Borbó.

A principis d’any, l’organització no governamental Transparència Internacional, que cada any publica un índex de percepció de la corrupció, alertava el govern espanyol del seu nivell greu de corrupció. I és que allò que la població percep no està gens allunyat de la realitat.

El 2016 la CUP impulsava un atles de la corrupció fruït d’un extens treball d’investigació en relació a les 1700 causes obertes en l’àmbit polític i econòmic. A finals de 2018, Els Verds/Aliança Lliure Europea quantificaven en 90.000 milions d’euros anuals el cost de la corrupció. Però xifres com aquestes lluny d’indignar la població acaben sent assimilades gràcies al mantra «tots els polítics són iguals, tothom qui té poder, roba», com si es tractés d’una mena de llei física.

El segon element és que es parla molt de la corrupció, però massa poc de la seva companya fidel i indispensable de viatge: la impunitat. Si bé és cert que s’obren processos judicials, es duen a terme investigacions i fins i tot detencions, la majoria de corruptes ni tornen el que han robat, ni trepitgen la presó o ho fan per molt poc temps, en comparació a la majoria de pobres que omplen les presons espanyoles, el que demostra un biaix clarament classista. I la trista explicació rau en el paper del propi aparell judicial que busca i/o permet una estratègia de dilació planificada perquè al final els casos prescriguin (un exemple clar i proper és el cas del (no)pàrquing Jaume I). I si no és així, arriba el moment desacomplexat dels vergonyosos indults.

Per últim, quan parlem de corrupció pensem en aquelles pràctiques delictives, il·legals, tipificades penalment. Tanmateix, en l’àmbit polític l’hauríem d’entendre com tota aquella conducta i decisió que representa una desviació del deure de servei públic. L’amnistia fiscal aprovada pel PP el 2012 va permetre que «afloressin» i es regularitzessin 40.000 milions d’euros que romanien ocults en paradisos fiscals. Posteriorment, va ser declarada inconstitucional, però en cap cas va comportar cap conseqüència per als més de 30.000 contribuents que s’hi van acollir ni per als càrrecs polítics que la van promoure. Aquest és un cas claríssim de corrupció que no està considerat delicte, però n’existeixen molts més, com l’opacitat, la connivència amb els poders fàctics, el clientelisme subtil i ordinari o el malbaratament de recursos públics en projectes de partit que en cap cas són de ciutat.

Combatre totes les cares de la corrupció i la seva impunitat no és fàcil. És un desgast econòmic, i emocional, que en molts casos comporta vendettes per a les persones o les organitzacions denunciants. Algunes ho sabem del cert perquè ho hem viscut en primera persona. A vegades, algunes de les causes tiren endavant i permeten rendir comptes, obliguen a assumir responsabilitats, però són l’excepció, mai la norma. I tot i així, combatre la corrupció és acte de dignitat i un deure de tothom qui aspiri a construir una societat realment democràtica.

Laia ESTRADA
Regidora de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona


REDACCIÓ6 Desembre, 2020
foto_3038114.jpg

El Ministeri Públic demana per l’exalcalde de Tarragona, el socialista Josep Fèlix Ballesteros, més de 5 anys de presó per la seva implicació en l’escàndol de corrupció, més conegut com a cas Inipro. Es tracta, segons la justícia, d’una trama il·legal ordida per finançar el PSC a través del pagament de factures irregulars.

La Fiscalia també demana presó per la que va ser portaveu del govern liderat per Ballesteros, la regidora Begoña Floria, actualment a l’oposició.

La petició de penes per part del Ministeri Fiscal és fonamental perquè pot marcar les línies del judici. La CUP, en el seu escrit d’acusació va demanar importants penes de presó per l’exedil tarragoní. El pas següent del cas és conèixer la data del judici oral, moment en què tots els acusats podran defensar la seva innocència. Cal recordar que l’Ajuntament de Tarragona també es va personar a la causa com a acusació.

Alguns dels delictes són prevaricació, malversació de cabals públics, frau i falsedat documental

Josep Fèlix Ballesteros i la resta d’acusats han defensat sempre la seva innocència i han rebutjat amb vehemència la seva participació en cap cas de corrupció. Estan en causa gairebé 300 mil euros de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSST), els quals, segons la investigació duta a terme per la Guàrdia Civil, van servir per finançar irregularment el PSC. S’havia sol·licitat treballs a una empresa afí al PSC que sembla que no va fer els treballs sol·licitats. Ballesteros assegura que té la consciència tranquil·la. La resta dels acusats diu el mateix.

La Fiscalia manté una altra versió del que ha passat. Entén que els pagaments són constitutius de delictes de prevaricació, malversació de cabals públics, frau i falsedat documental. En base a un contracte signat l’any 2010, l’empresa Inipro havia de prestar serveis a l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSST) per promoure l’associacionisme de col·lectius desfavorits, com la població d’origen immigrant.

PUBLICITAT


REDACCIÓ7 Novembre, 2020
messer-e1604608003137-1280x888.jpg

Laia Estrada

La CUP, després de les detencions dels màxims directius de les empreses Messer Ibérica i Carburos Metálicos,  exigeix al govern de la Generalitat que es personi en “aquest cas de corrupció” que investiga el Jutjat d’Instrucció número 2 de Tarragona. Els cupaires també demanen que es fiscalitzi d’una vegada per totes l’activitat del Complex petroquímic en la seva totalitat i demostrar, així, la fi de la connivència política imperant.

En l’opinió de la regidora Laia Estrada, cal endurir la legislació pel que fa al control ambiental, les mesures de seguretat i les condicions laborals, i garantir-ne el compliment mitjançant una tasca d’inspecció real, exhaustiva i regular. Alhora, però, és imprescindible encetar el debat sobre el model de desenvolupament econòmic a les nostres comarques, en pro d’avançar a cap l’anomenada “química verda”.

Folgado és un dels investigats

La detenció dels dirigents de les dues petroquímiques – ja estan en llibertat amb càrrecs – “evidencia el que fa temps que portem denunciant la CUP: el Complex Petroquímic de Tarragona està envoltat de corrupció, opacitat i impunitat, gràcies a la connivència política de la que gaudeix”.

Cal recordar que les detencions s’han efectuat per les sospites dels Mossos d’Esquadra que la planta de Messer Ibèrica, al Polígon Nord, es va construir sense llicència. A més, els sis detinguts són sospitosos d’una estafa multimilionària per haver falsificat, presumptament, dades per a obtenir un contracte més avantatjós amb la companyia elèctrica que subministra a aquestes plantes químiques.

PUBLICITAT


REDACCIÓ6 Novembre, 2020
mossos_messer-1280x588.jpg

Endesa està estudiant presentar-se com a perjudicada en aquest procediment judicial 

Els advocats dels detinguts

Han quedat en llibertat amb càrrecs els sis directius de Messer Carburos Metálicos, investigats per presumptes delictes d’estafa, falsedat documental i corrupció en els negocis. Un d’ells va quedar en llibertat ahir al vespre per problemes de salut.

Després de passar la nit als calabossos de la comissaria dels Mossos d’Esquadra a Campclar, cinc dels sis arrestats – un d’ells va sortir ahir en llibertat – han comparegut davant l’autoritat judicial per videoconferència. Han seguit les instruccions dels seus defensors i no han declarat, atenent que el cas està sota secret de sumari. El titular del Jutjat d’Instrucció número 2 de Tarragona els ha deixat en llibertat amb càrrecs.

La justícia investiga una presumpta estafa milionària a la companyia subministradora d’electricitat, Endesa, per part d’aquestes dues firmes petroquímiques que podria oscil·lar entre els 90 i els 100 milions d’euros. En aquests moments, Endesa estudia la possibilitat d’emprendre accions legals com a entitat perjudicada.

Els investigats, un cop decretada la seva llibertat amb càrrecs, han abandonat les instal·lacions policials en companyia dels seus advocats. Els lletrats no han volgut fer declaracions als periodistes ni a l’entrada no a la sortida de la comissaria.

Polèmica

Un mosso controla la porta lateral de la comissaria

La manera com els investigats han abandonat la comissaria ha generat molta polèmica i controvèrsia. Es podria arribar a concloure que els Mossos d’Esquadra ofereixen un tracte diferencial segons la ‘classe’ i el nivell social, econòmic o mediàtic dels detinguts.

No deixa de ser curiós que mentre la majoria dels detinguts posats en llibertat abandona l’edifici policial per la porta principal, els cinc directius de les dues empreses petroquímiques hagin rebut un incomprensible tracte de favor: han sortit pel pàrquing amagat a l’interior dels vehicles amb vidres tintats dels seus advocats.

Resulta difícil d’entendre que, quan el país està immers en el nivell 4 d’alerta terrorista, no hi hagi un major control dels vehicles que accedeixen a l’interior de la comissaria. El que ha quedat palès és que els Mossos d’Esquadra de Tarragona han afavorit, sense que ningú sàpiga explicar les raons, els directius de Messer Iberica i Carburos Metálicos, implicats en un escàndol d’estafa elèctrica milionària. És qüestió per preguntar si els detinguts sense ‘pedigrí’ són llençats a la seva sort, mentre els de ‘coll blanc‘ són brindats amb tota mena de privilegis.

La presumpció d’innocència i el dret a l’honor i a la imatge no entenen de classes ni estatus social. El codi d’ètica dels Mossos de ben segur que recomana no fer diferències entre ciutadans. A no ser que una mà negra, un error inadmissible o les pressions d’altes esferes tinguin un pes rellevant a l’hora de tractar amb els investigats posats en llibertat.

A la policia s’exigeix el compliment de la llei sense discriminacions… i no complicar ni pertorbar la tasca dels mitjans de comunicació. És cas per dir: ‘todos moros o todos cristianos. La credibilitat i el respecte no es guanyen així…

V Í D E O 

PUBLICITAT


REDACCIÓ5 Octubre, 2020
jutges.jpg

El magistrat ho deixa clar en una interlocutòria on demana ampliar la causa per la seva complexitat tècnica

Tots ja sabem que quan toquen en un vesper, les abelles poden embogir-se, sense que les conseqüències siguin del tot previsibles. Això podria ser el que està passant a l’Ajuntament de Torredembarra, més concretament a la comissaria de la Policia Local.

La setmana passada, larepublicacheca.cat va publicar una notícia on es feia pal·les el mal rotllo existent entre les seves fileres, fins al punt que un sergent, esgotat per l’assetjament laboral extrem a què està sotmès, va sol·licitar al jutge la detenció urgent del cap de la policia.

El cop d’efecte, pretenia calmar els ànims d’un entorn on la persecució i el menysteniment eren – i continuen sent – els grans protagonistes. Fons de la Fiscalia han confirmat a aquest digital que el mobbing està judicialitzat. O sigui, el sergent en qüestió va interposar una querella criminal per “assetjament i prevaricació” contra l’anterior junta del govern municipal, així com del cap de la policia Miguel Ángel Marchal. Però aquesta no és l’única denúncia que aquest comandament ha presentat contra membres de l’executiu – de l’anterior mandat – i dels màxims responsables de la prefectura policial. La Fiscalia després de conèixer el contingut de les queixes ha ordenat incoar diligències amb l’objectiu de saber si els fets denunciats són passibles de recriminació penal.

L’alcalde amb l’exregidor de Seguretat i el cap de la policia

Per la seva banda, el titular del Jutjat d’Instrucció 5 del Vendrell, Manuel Eiriz García, va ordenar la investigar els fets denunciats, els quals, per la seva gravetat, mereixen una atenció especial per part del jutjat. Així, el magistrat va declarar la “complexitat tècnic-jurídica” de la causa, per considerar-la “d’extensió potencial indeterminada”. A parer seu, (…) es tracta d’un cas de “corrupció política” que manté connexions “més que probable” amb altres procediments investigats en el mateix jutjat.

S’ha ampliat el termini de la investigació perquè, d’acord amb la interlocutòria judicial s’ha de “valorar amb tacte les diligències” a dur a terme.

Fonts judicials contactades per aquesta redacció asseguren que ja s’han començat a fer diligències. De fet, alguns dels membres de l’anterior govern ja van ser interrogats pel jutge en qualitat d’investigats i algun exmembre de l’oposició, com a testimoni.

La desfilada de cares polítiques pels passadissos judicials podria començar ben aviat…

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Agost, 2020
jordi_pujol.jpg

El expresidente de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, su mujer Marta Ferrusola y sus siete hijos han recurrido su procesamiento afirmando que no son una organización criminal y acusando al juez de la Audiencia Nacional José de la Mata, de proponer juzgar a todos sólo por ser miembros de esa familia.

También piden el sobreseimiento de la causa en la que están imputados desde hace casi ocho años y cuya instrucción acaba de concluir el titular del Juzgado Central de Instrucción número 5, que ha propuesto juzgar a toda la familia por delitos contra la Hacienda Pública, blanqueo de capitales, organización criminal y falsedad documental.

Para empezar, la defensa de los Pujol considera en su recurso, de 76 páginas, que el magistrado no justifica en ningún momento el delito de organización criminal, pues no describe las conductas individualizadas que habría desarrollado cada miembro de la familia dentro de esa red.

“Se acude a una suerte de responsabilidad de la tribu o ‘Sippe’ germánica y a una suerte de derecho penal de autor (ser un Pujol), construcciones ambas impropias de nuestro sistema penal garantista, que se construye sobre el derecho penal del hecho y la exigencia de responsabilidad con arreglo al principio de culpabilidad, que sólo atiende a la responsabilidad por el hecho propio”, explica.

Según la defensa, que dirige el letrado Cristóbal Martell, el auto no describe “atribución individualizada de conducta” a los miembros de la familia porque “sencillamente no han desplegado esa conducta delictiva que tan graciosamente se les atribuye”.

Ferrussola, la pasiva

Es más, recuerda que el auto subraya que era el primogénito, Jordi Pujol Ferrusola, quien administraba la fortuna, mientras que el resto de hermanos y la madre “muestran una conducta perfectamente estática y pasiva”. “Son receptores de una corriente monetaria, que les efectúa liquidaciones periódicas. Su comportamiento es perfectamente pasivo como receptores de ingresos, conducta que no resulta subsumible en las exigencias típicas de miembro de la organización criminal”, apunta.

“El auto no consigue concretar, ni remotamente, delitos singulares, y mucho menos la ejecución de actos de autoría o, más sencillamente, de colaboración, participación, preparación o encubrimiento. Nada, ni una sola atribución concreta a persona concreta en relación con padre, madre y conjunto de hermanos. El auto sólo refiere conductas de Jordi Pujol Ferrusola relativas a predicada actividad delictiva”, remarca.

Por otro lado, la defensa reprocha que el auto en el que el juez propone juzgar a los Pujol no dé crédito a la explicación de que la fortuna sea fruto de la gestión de la herencia del abuelo Florenci Pujol, pero al mismo tiempo diga que “desconoce el concreto origen de los fondos” aunque lo atribuya después a “pagos ilícitos” de autoridades o cargos públicos de Cataluña en concepto de comisiones a cambio de tener el favor de la familia.

En este sentido, la defensa llama la atención sobre la inconcreción sobre esos pagos que, en su opinión, se hace patente en el auto del instructor. “¿A qué autoridades se refiere? ¿A qué funcionarios públicos responsables de informar o resolver? ¿A qué resoluciones administrativas? ¿A qué modificaciones del planeamiento urbanístico? El auto no identifica a uno solo de ellos ni describe relación con empresarios ni intervención en operaciones económicas”, explica.

En todo caso, la defensa opina que el delito de organización criminal estaría prescrito para Jordi Pujol, Marta Ferrusola y cinco de sus hijos –Marta, Josep, Pere, Mireia y Oleguer–, pues la investigación “no ha conseguido concretar respecto de ninguno de ellos tareas de dirección de la asociación ilícita”.

Pujol sí, però poco
En cuanto a la actuación concreta del expresidente catalán, el escrito resalta que “aparece muy escasamente mencionado” en el auto del juez, ya que “sólo” se le atribuye de manera directa una cuenta en la entidad andorrana Andbank “que se afirma titularizaba”.

“Una larga instrucción de ocho años no ha evidenciado ni puesto de manifiesto ni indiciaria ni remotamente que Jordi Pujol hubiera realizado en favor de los clientes de las empresas de su hijo mayor la más mínima gestión, sugerencia, invitación o influjo. Ni un solo caso”, afirma la defensa, que añade que tampoco se le atribuye ninguna conducta relacionada con el blanqueo de capitales.

PUBLICITAT


REDACCIÓ26 Juny, 2020
foto_3666893.jpg

Millet va arribar a la presó amb ambulància

L’expresident del Palau de la Música Fèlix Millet ha ingressat a la presó de Brians 2, a Sant Esteve Sesrovires, poc abans de les set de la tarda d’aquest dijous, quan es complia el termini màxim per entrar al centre penitenciari per complir la pena de nou anys i vuit mesos que li va imposar el Tribunal Suprem pel ‘cas Palau’.

Dilluns va entrar a la mateixa presó Jordi Montull, exnúmero 2 del Palau, i aquest dijous a les 5 de la tarda ha entrat l’extresorer de CDC Daniel Osàcar. Millet ha arribat amb ambulància, que l’ha introduït directament a l’aparcament de la presó, i la premsa que l’esperava no li ha pogut veure la cara.

A finals d’abril, el Tribunal Suprem va confirmar la sentència de l’Audiència de Barcelona pel ‘cas Palau’ i va condemnar Fèlix Millet a 9 anys i 8 mesos de presó, Jordi Montull a una pena de 7 anys, sis mesos i 15 dies, i a l’extresorer de CDC Daniel Osàcar a 3 anys i mig de presó per delictes com malversació de fons públics, apropiació indeguda, tràfic d’influències, falsificació en document mercantil, falsedat comptable i blanqueig de capitals.

L’Audiència de Barcelona va desestimar fa uns dies el recurs de súplica de Millet mentre es resol la petició d’indult que ha fet al govern espanyol, com havia demanat la seva defensa. La defensa de Millet va demanar suspendre l’execució de la seva condemna mentre no es resolgui una petició d’indult presentada al govern espanyol.

 


REDACCIÓ19 Juny, 2020
foto_3038114.jpg

Ramon Setó represantarà l’Ajuntament

 A poc a poc es van coneixent novetats sobre la personació com a acusació particular de l’Ajuntament de Tarragona en el cas Inipro. L’alcalde Pau Ricomà assegurava recentment que el seu executiu faria tot el possible per esclarir “tots els fets i netejar el nom de la ciutat, davant d’un presumpte cas de corrupció tan greu”.

I ja es coneix el nom de la persona que representarà la ciutat en el procés judicial. En aquest sentit, el digital larepublicacheca.cat ha pogut confirmar que l’advocat Ramon Setó, conegut penalista, serà qui representi els interessos de l’Ajuntament en el cas Inipro, mitjançant un decret d’alcaldia.

Cal recordar que Setó formava part de les llistes d’Esquerra Republicana a les eleccions municipals de l’any passat, concretament el jurista formava part dels republicans tarragonins, presentant-se en el 25è lloc de la llista i com a candidat independent.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter