Arxius de corrupció | Diari La República Checa

REDACCIÓ14 Agost, 2020
jordi_pujol.jpg

El expresidente de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, su mujer Marta Ferrusola y sus siete hijos han recurrido su procesamiento afirmando que no son una organización criminal y acusando al juez de la Audiencia Nacional José de la Mata, de proponer juzgar a todos sólo por ser miembros de esa familia.

También piden el sobreseimiento de la causa en la que están imputados desde hace casi ocho años y cuya instrucción acaba de concluir el titular del Juzgado Central de Instrucción número 5, que ha propuesto juzgar a toda la familia por delitos contra la Hacienda Pública, blanqueo de capitales, organización criminal y falsedad documental.

Para empezar, la defensa de los Pujol considera en su recurso, de 76 páginas, que el magistrado no justifica en ningún momento el delito de organización criminal, pues no describe las conductas individualizadas que habría desarrollado cada miembro de la familia dentro de esa red.

“Se acude a una suerte de responsabilidad de la tribu o ‘Sippe’ germánica y a una suerte de derecho penal de autor (ser un Pujol), construcciones ambas impropias de nuestro sistema penal garantista, que se construye sobre el derecho penal del hecho y la exigencia de responsabilidad con arreglo al principio de culpabilidad, que sólo atiende a la responsabilidad por el hecho propio”, explica.

Según la defensa, que dirige el letrado Cristóbal Martell, el auto no describe “atribución individualizada de conducta” a los miembros de la familia porque “sencillamente no han desplegado esa conducta delictiva que tan graciosamente se les atribuye”.

Ferrussola, la pasiva

Es más, recuerda que el auto subraya que era el primogénito, Jordi Pujol Ferrusola, quien administraba la fortuna, mientras que el resto de hermanos y la madre “muestran una conducta perfectamente estática y pasiva”. “Son receptores de una corriente monetaria, que les efectúa liquidaciones periódicas. Su comportamiento es perfectamente pasivo como receptores de ingresos, conducta que no resulta subsumible en las exigencias típicas de miembro de la organización criminal”, apunta.

“El auto no consigue concretar, ni remotamente, delitos singulares, y mucho menos la ejecución de actos de autoría o, más sencillamente, de colaboración, participación, preparación o encubrimiento. Nada, ni una sola atribución concreta a persona concreta en relación con padre, madre y conjunto de hermanos. El auto sólo refiere conductas de Jordi Pujol Ferrusola relativas a predicada actividad delictiva”, remarca.

Por otro lado, la defensa reprocha que el auto en el que el juez propone juzgar a los Pujol no dé crédito a la explicación de que la fortuna sea fruto de la gestión de la herencia del abuelo Florenci Pujol, pero al mismo tiempo diga que “desconoce el concreto origen de los fondos” aunque lo atribuya después a “pagos ilícitos” de autoridades o cargos públicos de Cataluña en concepto de comisiones a cambio de tener el favor de la familia.

En este sentido, la defensa llama la atención sobre la inconcreción sobre esos pagos que, en su opinión, se hace patente en el auto del instructor. “¿A qué autoridades se refiere? ¿A qué funcionarios públicos responsables de informar o resolver? ¿A qué resoluciones administrativas? ¿A qué modificaciones del planeamiento urbanístico? El auto no identifica a uno solo de ellos ni describe relación con empresarios ni intervención en operaciones económicas”, explica.

En todo caso, la defensa opina que el delito de organización criminal estaría prescrito para Jordi Pujol, Marta Ferrusola y cinco de sus hijos –Marta, Josep, Pere, Mireia y Oleguer–, pues la investigación “no ha conseguido concretar respecto de ninguno de ellos tareas de dirección de la asociación ilícita”.

Pujol sí, però poco
En cuanto a la actuación concreta del expresidente catalán, el escrito resalta que “aparece muy escasamente mencionado” en el auto del juez, ya que “sólo” se le atribuye de manera directa una cuenta en la entidad andorrana Andbank “que se afirma titularizaba”.

“Una larga instrucción de ocho años no ha evidenciado ni puesto de manifiesto ni indiciaria ni remotamente que Jordi Pujol hubiera realizado en favor de los clientes de las empresas de su hijo mayor la más mínima gestión, sugerencia, invitación o influjo. Ni un solo caso”, afirma la defensa, que añade que tampoco se le atribuye ninguna conducta relacionada con el blanqueo de capitales.

PUBLICITAT


REDACCIÓ26 Juny, 2020
foto_3666893.jpg

Millet va arribar a la presó amb ambulància

L’expresident del Palau de la Música Fèlix Millet ha ingressat a la presó de Brians 2, a Sant Esteve Sesrovires, poc abans de les set de la tarda d’aquest dijous, quan es complia el termini màxim per entrar al centre penitenciari per complir la pena de nou anys i vuit mesos que li va imposar el Tribunal Suprem pel ‘cas Palau’.

Dilluns va entrar a la mateixa presó Jordi Montull, exnúmero 2 del Palau, i aquest dijous a les 5 de la tarda ha entrat l’extresorer de CDC Daniel Osàcar. Millet ha arribat amb ambulància, que l’ha introduït directament a l’aparcament de la presó, i la premsa que l’esperava no li ha pogut veure la cara.

A finals d’abril, el Tribunal Suprem va confirmar la sentència de l’Audiència de Barcelona pel ‘cas Palau’ i va condemnar Fèlix Millet a 9 anys i 8 mesos de presó, Jordi Montull a una pena de 7 anys, sis mesos i 15 dies, i a l’extresorer de CDC Daniel Osàcar a 3 anys i mig de presó per delictes com malversació de fons públics, apropiació indeguda, tràfic d’influències, falsificació en document mercantil, falsedat comptable i blanqueig de capitals.

L’Audiència de Barcelona va desestimar fa uns dies el recurs de súplica de Millet mentre es resol la petició d’indult que ha fet al govern espanyol, com havia demanat la seva defensa. La defensa de Millet va demanar suspendre l’execució de la seva condemna mentre no es resolgui una petició d’indult presentada al govern espanyol.

 


REDACCIÓ19 Juny, 2020
foto_3038114.jpg

Ramon Setó represantarà l’Ajuntament

 A poc a poc es van coneixent novetats sobre la personació com a acusació particular de l’Ajuntament de Tarragona en el cas Inipro. L’alcalde Pau Ricomà assegurava recentment que el seu executiu faria tot el possible per esclarir “tots els fets i netejar el nom de la ciutat, davant d’un presumpte cas de corrupció tan greu”.

I ja es coneix el nom de la persona que representarà la ciutat en el procés judicial. En aquest sentit, el digital larepublicacheca.cat ha pogut confirmar que l’advocat Ramon Setó, conegut penalista, serà qui representi els interessos de l’Ajuntament en el cas Inipro, mitjançant un decret d’alcaldia.

Cal recordar que Setó formava part de les llistes d’Esquerra Republicana a les eleccions municipals de l’any passat, concretament el jurista formava part dels republicans tarragonins, presentant-se en el 25è lloc de la llista i com a candidat independent.

 


REDACCIÓ18 Juny, 2020
foto_36568451.jpg

Laura Borràs intervenint al Congrés

La comissió de l’Estatut dels Diputats del Congrés ha aprovat aquest dijous un dictamen favorable a aixecar la immunitat parlamentària a la portaveu de JxCAT, Laura Borràs, tal com demana el suplicatori del Tribunal Suprem. ERC i Bildu no han participat en la votació, on PSOE, PP, Vox i Cs han imposat la seva majoria per fer prosperar el text. JxCAT i PNB hi ha votat en contra i Podem s’ha abstingut.

És el primer pas perquè Borràs quedi en mans dels magistrats de la Sala Segona del Tribunal Suprem, presidida per Manuel Marchena, que la vol investigar per suposades irregularitats mentre era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). La decisió definitiva del Congrés es produirà el pròxim dijous 25 de juny, quan el ple votarà el dictamen i previsiblement concedirà el suplicatori.

Segons fonts parlamentàries, PSOE, PP, Vox i Cs han votat en bloc a favor del dictamen que aposta per concedir el suplicatori del Suprem contra Laura Borràs, mentre que JxCAT i PNB han fet un vot en contra i Podem s’ha abstingut.

Fonts d’ERC han explicat que la seva formació –i també Bildu– han optat per no participar en la votació perquè consideren que malgrat que Borràs ha de poder defensar-se davant d’un tribunal, i són favorables a què s’investigui qualsevol indici de corrupció, no hi ha garanties que sigui objecte d’un judici just al Tribunal Suprem.

 


REDACCIÓ17 Juny, 2020
IMG_8424-1280x720.jpg

Les regidores de la CUP en roda de premsa

Les regidores de la CUP Tarragona han demanat que l’Empresa Municipal d’Aparcaments (AMT) es personi com a acusació particular en els casos del ‘Coaching‘ i l’aparcament ‘Jaume I’ per tal de “garantir que es depurin responsabilitats”.

Les cupaires recorden que, tot i que l’Ajuntament s’ha personat en el cas ‘Inipro‘ encara queden casos als jutjats en els quals l’actual govern hauria de mostrar la mateixa contundència, com és el cas del ‘Coaching‘, que la CUP va portar fa dos anys a la fiscalia, i del pàrquing ‘Jaume I’.

Les anticapitalistes recorden que en el cas del Coaching l’AMT va gastar prop de 50.000 € en un contracte amb una empresa per a coaching i formació de treballadors relacionada amb la llavors presidenta de l’AMT, una despesa que “no disposava de la documentació pertinent i que, segons la CUP, no va quedar acreditada la seva realització”.

En aquest sentit, la regidora Laia Estrada, explica que “ja que, de moment, l’actual govern no té la intenció d’aixecar noves catifes, almenys que es personin com acusació particular davant les que ja estan aixecades i s’estan investigant”.

Eva Miguel ha manifestat que “lamentem que en cap de les ocasions no se’ns hagi donat una resposta clara, fet que posa en relleu un total desinterès i ignorància per part de la presidència en un cas de presumpta corrupció que en el seu dia l’actual alcalde Pau Ricomà va qualificar d’un fet molt greu”.

 


REDACCIÓ16 Juny, 2020
juan-carlos-devuelva-770.jpg

PSOE, PP i VOX han votat en contra de la comissió

PSOE, PP i Vox han sumat els seus vots a la Mesa del Congrés dels Diputats per rebutjar les dues peticions de creació d’una comissió d’investigació sobre el rei emèrit, Joan Carles de Borbó. Només Podem ha votat a favor de les iniciatives, que venien també signades per ERC, JxCAT, PNB, Bildu, Mas País, Compromís i BNG.

PSOE, PP i Vox s’han escudat en l’informe dels lletrats del Congrés dels Diputats que –malgrat que Joan Carles I no és cap d’Estat i els fets a investigar són posteriors a la seva abdicació- no es pot investigar el rei emèrit per les “prerrogatives d’inviolabilitat” que li atorgava l’article 56.3 de la Constitució.

Segons l’informe dels lletrats les prerrogatives d’inviolabilitat que la Constitució atribueix al cap d’Estat “són absolutes i engloben la totalitat del període en què s’exerceix la comandància d’Estat”. Tot plegat després que la Fiscalia actués en direcció contrària i decidís investigar pel seu compte les suposades irregularitats del rei emèrit en el cobrament de comissions per l’AVE Medina-La Meca.

Tant el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, com el diputat de Podem i secretari primer de la Mesa, Gerardo Pisarello, han advertit aquest dimarts que les seves formacions no desistiran de reclamar la creació d’una comissió d’investigació. Tots dos han apel·lat al PSOE, que amb el seu ‘no’ ha tombat les propostes. “Al PSOE cada cop li costa més frenar aquest tipus d’investigacions”, ha afirmat Rufián.

 


REDACCIÓ8 Juny, 2020
foto_3493222.jpg

 El jutjat penal número 3 de l’Audiència de Tarragona ha condemnat l’exalcalde de la Bisbal del Penedès Josep Maria Puigibet a quatre anys, quatre mesos i quinze dies d’inhabilitació per a càrrec o feina pública per un delicte de prevaricació administrativa.

Puigibet inhabilitat durant 4 anys

La sentència, assenyala que Josep Maria Puigibet va ocultar les actes de les Juntes de Govern Local a l’oposició durant els anys que va ostentar l’alcaldia, del 2007 al 2012. En aquest sentit, el jutge recorda que l’oposició va presentar diversos escrits reclamant la documentació, i remarca que l’agost del 2011 el mateix Puigibet va signar un decret d’alcaldia on acordava suspendre l’entrega de les actes.

Al mateix temps, recorda que, en paral·lel a aquest decret, la Secretaria de l’Ajuntament de la Bisbal del Penedès va emetre un informe on recordava a l’aleshores alcalde que existeix l’obligació de remetre les actes de les Juntes de Govern a tots els membres de la Corporació, siguin o no a l’executiu local. Per aquest motiu, el jutge determina que Puigibet va actuar “de manera conscient i voluntària”.

La condemna de més de quatre anys d’inhabilitació per prevaricació s’ajusta a la petició feta per la Fiscalia durant el judici, i queda lluny dels deu anys que demanava l’acusació particular, exercida pels regidors del grup de CiU del mandat 2007-2011. Al mateix temps, la sentència, que no és ferma i es pot recórrer, absol Puigibet d’un delicte contra els drets individuals.


REDACCIÓ5 Maig, 2020
jordi_marti.jpg

La màfia tarragonina campa lliurement per les seves possessions fins i tot en temps de coronavirus, se salta el confinament, entra de nit a la ràdio municipal i n’esborra alguns dels arxius de la comptabilitat. Així sembla, perquè la nit del dilluns 27 d’abril algú va entrar a l’emissora municipal Tarragona Ràdio, va accedir al servidor de l’empresa i es va endur diferents factures de la comptabilitat.

No se sap si això té relació amb les informacions que deien que, segons l’actual direcció de l’emissora municipal Tarragona Ràdio, fins a mitjans de 2019 algú feia transferències bancàries de diners «de forma recurrent» de l’emissora a comptes particulars. Ho explica l’executiu local, segons notícia signada per Octavi Saumell al Diari de Tarragona, dient que «Són quantitats petites, que moltes d’elles no arriben ni als mil euros però que sumades només des de 2018 suposen entre uns 5.000 i 10.000 euros».

La comprovació rutinària de factures hauria mostrat aquesta continuada desaparició de diners i és per això que l’Ajuntament de Tarragona ha decidit portar la detecció d’irregularitats comptables a la ràdio municipal a la Fiscalia Provincial. A més, els Mossos d’Esquadra van ser requerits a les instal·lacions de l’emissora municipal de l’avinguda de Roma després de detectar l’esborrament d’arxius i la desaparició d’algunes factures de paper.

Si jo fos periodista en aquesta ciutat, feina que fa 17 anys que no exerceixo i de la qual en recordo sobretot l’autocensura i la censura, recordaria als lectors que fins fa quatre dies el cap del gabinet de l’exalcalde Ballesteros era el cap de la ràdio municipal, més que res perquè si aquestes pràctiques es remunten a fa anys alguna cosa n’hauria o en podria saber o dir.

Vist el que ha passat amb aquestes visites nocturnes a Tarragona Ràdio, penso que és una llàstima que tanqués tan aviat la redacció del meu llibre Tarragona desballestada (Lleixiu de cendra o pixum), perquè sembla ser que l’ombra de la màfia de qui reclamàvem l’expulsió del consistori i de Tarragona, és nocturna, allargada i dura, dura

O recordaria que la CUP, en una reunió de l’Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació va preguntar fa uns anys si era cert que es desviaven diners d’aquesta empresa municipal a comptes privats d’algun conegut exregidor tarragoní, ja que corria aquest rumor per la ciutat i nosaltres en volíem comprovar la veracitat o la falsedat. Interrogat en la reunió del consell d’administració de l’empresa municipal l’aleshores regidor Javier Vilamayor, ja que aleshores n’era el ‘president’, aquest va assegurar que no tenia cap notícia al respecte i, per tant, pensava que els rumors eren falsos. Com que no es tractava de res més que de rumors, aquí vam deixar el tema tot i que l’exregidor de qui es deia que rebia els diners va acudir l’endemà a l’Ajuntament a primera hora del matí per dir-nos que ell no havia cobrat res de la ràdio. Evidentment, com que sempre hem cregut en l’honestedat de tothom fins que s’ha demostrat el contrari, i en aquest cas Vilamayor ja ens havia assegurat que ell no en sabia res i l’exregidor matiner ens assegurà que ell no havia cobrat res, el tema es va quedar aquí.

Ara, vist el que ha passat amb aquestes visites nocturnes a Tarragona Ràdio, penso que és una llàstima que tanqués tan aviat la redacció del meu llibre Tarragona desballestada (Lleixiu de cendra o pixum), perquè sembla ser que l’ombra de la màfia de qui reclamàvem l’expulsió del consistori i de Tarragona, és nocturna, allargada i dura, dura.

Jordi MARTÍ FONT
Exregidor de la CUP a Tarragona


REDACCIÓ1 Maig, 2020
festes-inclusives-1280x854.jpg

La CUP està decidida a aixecar totes les catifes per analitzar la gestió feta a les empreses municipals i mixtes pels socialistes. Els cupaires volen posar fre a la corrupció i informar la ciutadania dels casos existents durant l’era de l’alcalde Ballesteros.

Per dissipar dubtes, les regidores de la formació anticapitalista exigeixen conèixer l’estat en què es troben els casos de corrupció relacionats amb l’AMT i l’EMT que es troben en mans del Ministeri Fiscal, i les passes que han fet les noves presidències al respecte. Pretenen que es depurin responsabilitats.

La regidora Eva Miguel

En relació a l’empresa pública de mitjans de comunicació (EMMCT), la regidora Eva Miguel ha requerit els comptes i factures corresponents als exercicis 2016-2019 i ha sol·licitat a la presidenta del consell d’administració, Paula Varas (ERC), que faci públic el que ha revelat la revisió dels comptes efectuada, arran dels indicis d’irregularitats que van portar al cessament de l’anterior gerent, el qual també era el cap de gabinet de l’exalcalde Ballesteros. Per últim, la política ha sol·licitat la celebració d’un consell d’administració extraordinari, una vegada s’hagi lliurat tota la documentació requerida, per tal de tractar les irregularitats detectades en la comptabilitat de Tarragona Ràdio.

La CUP, que al llarg del mandat anterior havia manifestat dubtes sobre la gestió comptable de l’empresa pública de comunicació – la qual va ser gestionada per Josep Maria Bonet –, es mostra preocupada pel fet que la nova presidenta tingués intenció de sotmetre a votació els comptes de l’empresa, malgrat els indicis d’irregularitats i el robatori de dades i documents a la seu d’emissora pública.

La CUP sospita que la lluita contra la corrupció no sigui una prioritat per al govern liderat pel republicà Pau Ricomà

Tot i que el primer ordre del dia del consell d’administració contemplava la signatura i aprovació dels comptes de l’empresa, davant els qüestionaments i objeccions formulades per la representant anticapitalista, la resposta s’havia reduït al fet que la signatura de comptes era inajornable. No va ser fins que diferents membres del consell d’administració van requerir documentació que el punt es va eliminar de l’ordre del dia el dimecres a la tarda.

La CUP va intentar que els pressupostos del 2020 comptessin amb una partida de 60.000 euros per tal de depurar responsabilitats en els casos del “coaching”, a l’AMT, el Jaume I i el pla urbanístic de la Budellera. La partida va quedar fora dels acords amb ERC i ECP, i aquest fet, juntament amb la despreocupació vers els casos que s’estan investigant actualment, fa témer a la CUP que la lluita contra la corrupció no sigui una prioritat per al nou govern.

 


REDACCIÓ22 Abril, 2020
foto_3637733.jpg

El magistrat de l’Audiència Nacional José de la Mata, instructor del ‘cas 3%’, investiga per blanqueig de capitals dotze exalts càrrecs de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) entre els quals els exconsellers Felip Puig, Irene Rigau, Jordi Jané i Pere Macias.

De la Mata ha obert una peça separada per investigar si donacions en efectiu que els investigats van fer al partit “poguessin constituir actes d’aflorament de diner procedent de delicte, amb la finalitat de finançar il·lícitament el partit CDC”. A banda dels exconsellers, el jutge també investiga Carles Flamerich, Marc Guerrero, Víctor Vila, Jordi Moltó, Gloria Renom, Xavier Crespo, Montserrat Candini i Eduard Freixedes.

De la Mata diu que la investigació del ‘cas 3%’ permet constatar que “concorren dades objectives de generació i possessió de diners en efectiu, no declarar, per CDC, procedent d’empreses que busquen amb això ser beneficiades en la contractació pública”Advertisement

El magistrat afirma que les donacions dels dotze exalts càrrecs investigats no són aparentment quotes d’afiliats i són per imports “excessius” per poder-ho ser i també per ser “aportacions al partit de càrrecs electes”. També diu que no es va exigir un esforç major als alts càrrecs o militants perquè fessin donacions.

“Tots els anteriors elements apunten solidesa cap a la tesi que aquestes donacions, en realitat, són actes d’aflorament de diners procedents de delicte realitzats per persones pròximes a CDC seguint el pla superior traçat per jerarques del partit”. Per això, els citarà a declarar com a investigats.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter