Arxius de Confinament | Pàgina 6 de 13 | Diari La República Checa

Quedem poques hores perquè els carrers tornen a omplir-se. Després de gairebé 50 dies de confinament, el govern ha obert la porta a les passejades i a l’esport individual, sempre tenint en compte les mesures de seguretat imposades i les franges horàries. La psicòloga clínica, Maria Checa, explica quins efectes tindran en les persones aquesta desescalada. Recomana adoptar algunes mesures i facilita alguns consells. La psicòloga recomana desconfinar-se de forma progressiva ja que els dies d’aïllament passaran factura física i emocionalment. Maria Checa recorda que arran del confinament hi haurà més casos d’hipocondria. 

Quins efectes tindran en les persones la desescalada?
La desescalada és un altre canvi. Suposa una situació nova que requereix una adaptació. El nostre cos, un cop més s’ha d’activar i mobilitzar i la nostra ment ha de reaccionar per processar l’experiència.

En la situació actual, davant d’una amenaça real a la qual hem de fer front tots nosaltres, hem començat a tenir una sèrie de conductes que en altres moments ens haurien semblat patològiques (rentar-nos més les mans, anar amb mascareta i guants, portar un pot de gel hidroalcohòlic, rentar tota la compra amb aigua i lleixiu en arribar a casa, o ser incapaç d’estar per casa amb la roba de carrer).

La nostra conducta s’ha adaptat a la situació, però ara a poc a poc també s’haurà d’anar modificant per adaptar-se a la nova realitat que comporta la desescalada.

Com es trobaran les persones al carrer després de gairebé 50 dies de confinament?
La societat actual ens porta a no parar, a fer mil coses i de cop ens han obligat a parar, a quedar-nos quiets, a confinar-nos involuntàriament.

Després de tants dies de distanciament social, la desescalada ha de ser progressiva, hem començat pels nens, ara un nou grup. També en l’àmbit emocional, hem de fer front progressivament a aquests canvis. Si bé cada persona ho viurà d’una manera diferent, moltes potser amb eufòria, han de ser prudents per evitar que aquesta eufòria acabi amb tot el sacrifici que porten fent durant setmanes.

En quines condicions psicològiques sortim al carrer?
Continuarà sent molt important ser capaç de conviure amb la incertesa, no saber realment que està passant, si ens afectarà o no o quan acabarà… Des de l’inici del confinament, la por i la incertesa és el que més ens estan costant gestionar. A partir d’ara, les persones que comencin a sortir de casa per tornar a anar a treballar poden tenir por a infectar-se, a contagiar, a què apareguin nous brots que ens facin retrocedir… Aquesta por ens ha de ser útil per ser prudents i mantenir la distància, i anar protegits, però no ha de ser tan intensa com perquè ens bloquegi o ens generi pèrdua de la funcionalitat.

En general que buscarà la majoria de les persones després d’aquest confinament?
Ara haurem d’entendre que la por que acompanya l’actual incertesa és útil en aquests moments. Ens protegeix d’un perill real, ens fa ser més prudents, mantenint una certa distància a l’hora de relacionar-nos, acostumar-nos a veure o portar mascaretes per a evitar contagiar quan ens constipem, rentant-nos les mans amb més freqüència o esternudar tapant la cara amb el colze. Tot això són aprenentatges que ja estem fent i que ens ajudaran a la nostra nova situació vital.

Després del confinament apareix el que es coneix com la fase d’afrontament de l’estrès. La fase de resistència apareix seguidament: la situació de perill s’allarga i aguantem física i emocionalment tot el que requereixi, però arriba un moment que el perill desapareix i entrem en la fase d’esgotament, i tot el sobre esforç viscut ens comença a passar factura tant a escala física com emocional.

Quan acabi el confinament és molt probable que moltes persones caiguin en aquesta fase d’esgotament, especialment aquelles que van fer un sobre esforç durant aquestes setmanes.

Per a la majoria de persones la fi del confinament suposarà uns dies d’adaptació per després tornar a la normalitat però algunes altres ho passaran bastant malament. Els professionals de la salut hem d’estar presents per a ajudar a recuperar la seva funcionalitat i perquè aquests problemes no es cronifiquin.

Quina és la recepta per mantenir la confiança personal?
D’una forma pràctica, convé enviar al vostre cervell informació positiva de les circumstàncies, perquè si tot es veu molt terrible, suscita patiment i ens pot bloquejar i fer-nos emmalaltir. També us recordo que és important que el nostre cos se senti mobilitzat, actiu: li hem de fer pensar que sí que està fent exercici, que sí que s’està movent i que està actiu (ex. parlar per telèfon a la vegada que camines per la casa), ja que això disminuirà les sensacions que ens porten a l’angoixa i la tristesa.
És normal tenir por i tenir incertesa davant de la situació de confinament i davant de la nova situació de desescalada. Gestionar bé aquestes emocions comença per acceptar-les, no negar-les. Aquests moments fan que veiem que la mort està molt a prop, que és real.

Gestionar la por vol dir que no s’apoderi de nosaltres. Si no ho fem, apareixeran símptomes físics (que em faci mal el cap, la panxa…), psicològics (dificultats per dormir, irritabilitat, sensació de cansament, sensació de frustració que a la llarga genera tristesa o desesperança) i de conducta (consum d’alcohol, inactivitat, ingesta constant, abandonament de la higiene personal…).
La fase d’adaptació comença amb molta energia: tots a l’inici fèiem moltes coses des de casa, però el confinament a la llarga genera el component de “ja no puc més” o el de tristesa.

Les circumstàncies del confinament en cada cas faran que les conseqüències siguin unes o altres: no és el mateix viure en 50 m2 que en una casa de 300, tenir balcó o no, pis exterior o interior, sol o acompanyat, fills o no, amb una parella amb la qual et portes bé o no, tenir mascota… La nostra forma de ser també influirà en els efectes que ens provocarà el confinament: ser més sensible o menys, ser més animat o més avorrit, o més sociable o introvertit.

En aquest moment a l’amenaça real de la COVID-19, s’hi afegeixen totes les pors imaginàries de cadascú: “et quedaràs sense feina; t’estàs engreixant; els altres s’estan cuidant molt més…”. Tot això ens pot portar a sentir-nos pitjor. Hem d’intentar adonar-nos dels nostres pensaments i procurar no repetir contínuament missatges negatius i irracionals.

Hi ha persones que es troben més còmodes fent coses en lloc d’estar quietes, parant i reflexionant, normalment perquè això fa que no escoltin els seus pensaments, ja que aquests poden ser molt tòxics i desagradables. Hem de pensar que també d’aquestes circumstàncies podem treure coses bones: tornar a llegir una novel·la…

Com ens hem de comportar davant aquesta epidèmia, però ara al carrer? Resultarà fàcil mantenir la distància personal?
El desconfinament progressiu i escalonat no implica que sortirem al carrer i farem el que fèiem abans. No tindrem la relació social que teníem. Queda encara molt temps per a això i serà necessari que tinguem molt sentit de la responsabilitat individual i molt civisme. Ens haurem de frenar, ja que tindrem ganes de tocar-nos i abraçar-nos, però això encara està lluny.
Els psicòlegs sabem que la vida social és un component importantíssim a l’ésser humà: d’ençà que naixem necessitem la sensació de pell a pell, sentir-nos estimats, gaudir d’aquesta capacitat social d’estimar-nos i abraçar-nos tots…

La desescalada portarà uns primers mesos de desconfiança: no sabem encara si el virus ens genera immunitat o no tot i haver-lo passat, si som contagiosos… pel que seguirem observant a les persones tenint certa hipocondria.
Els professionals saben que apareixerà també una certa angoixa i tristesa per no poder tenir aquesta vida social de contacte tan important per nosaltres; de sortir, d’estar junts i de compartir.

Els psicòlegs creuen que hi haurà una epidèmia psicològica: la gent necessitarà consultes d’un especialista?
Les experiències que passem al llarg de la vida fan que reaccionem de dues possibles formes: o ens adaptem, aprenem d’elles i sortim reforçats o pel contrari no ens adaptem i comencem a desenvolupar símptomes (ansietat, ànim depressiu, trastorns de la son, estat d’alerta i estrès continuat…).

Les persones amb més probabilitats de desenvolupar aquests trastorns són els pacients que han donat positiu de Covid-19 i ja s’han estabilitzat; els familiars que han perdut un ésser estimat i no han pogut acomiadar-se ni fer-li un funeral digne; els professionals sanitaris que han estat tant de temps a primera línia i les persones que ja tenien antecedents d’algun problema emocional.

Per a la resta de la població, la majoria de persones, ha de pensar que serà capaç d´adaptar-se i sortir enfortida de tot això i que, potser, necessitarà ajuda professional però serà mínima i curta.

Esperem que la desescalada impliqui una primera fase de desconfiança que ens ajudarà a ser prudents i mantenir les mesures de protecció útils, el que serà totalment racional a causa del context.

En una segona fase hem d’esperar notar una certa angoixa i tristesa per no poder tenir tots els aspectes anteriors de la nostra vida, també per haver perdut aquesta vida social de contacte tan important per a nosaltres, de sortir, d’estar junts, de compartir… Si gestionem bé aquesta desconfiança, anirà marxant de forma progressiva sense generar-nos problemes complicats.

Si tots seguim sent pacients i actuant amb responsabilitat i compromís, ens en sortirem.