26. Abril 2024

Arxius de Col·legi Oficial de Metges de Tarragona | Diari La República Checa

REDACCIÓ25 Maig, 2023
Metge.jpg

El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) reclama mesures per a evitar les agressions físiques i verbals que pateixen els professionals sanitaris. L’organisme assegura que ja fa anys que es produeixen aquests incidents, i per això demanen la presència d’un vigilant de seguretat durant tota la jornada laboral, la instal·lació d’un arc de detecció de metalls en l’accés a les dependències de la Subdirecció General d’Avaluacions Mèdiques (SGAM), i la instal·lació de càmeres de seguretat a les zones comunes.

Argumenten que són mesures que garantiran “la integritat i el benestar” dels professionals que treballen al servei d’Avaluacions Mèdiques tot i que s’ubica actualment en un espai compartit que és propietat de l’Estat. El COMT també reclama més personal perquè “ha incrementat l’activitat assistencial” i que es reconegui “la responsabilitat i la perillositat que assumeixen els metges de la SGAM” amb les qualificacions i retribucions corresponents.

PUBLICITAT





REDACCIÓ15 Novembre, 2022
SERGI-BOADA.jpg

Observo amb neguit el relleu que s’ha produït en els càrrecs del departament de Salut de Catalunya i l’afectació que tenen al nostre territori. Càrrecs exercits per professionals que mereixen el reconeixement de la majoria de metges, i reitero; reconeixement i no valoració, perquè la tasca que se’ls ha encomanat és difícil de realitzar en tan curt període de temps. És lògic, que els canvis de govern que es produeixin a la Generalitat derivin, per efecte dòmino, en canvis en els càrrecs de les delegacions marcats per l’aritmètica política.

A la sanitat, però, fa temps que reclamem fronts comuns en l’àmbit polític que ofereixin continuïtat als projectes d’alçada i aquest efecte dòmino si més no, ens inquieta. Per una banda, perquè es fa molt palesa la sensació d’incertesa en relació amb el que succeirà en tot allò en què s’estava treballant. Per altra banda, perquè aquesta conjuntura ens fa reflexionar sobre qui és el professional adequat per exercir el lideratge suficient que asseguri la continuïtat dels projectes estratègics i per pilotar la transformació necessària en sanitat.

Quan parlem de sanitat, m’agrada evocar la imatge d’una ceba amb diferents capes on l’externa seria el mateix sistema sanitari amb les seves particularitats territorials. En les següents, trobaríem les lleis i els sistemes normatius, els governs, el departament de Salut amb els seus gestors i polítics, els proveïdors de diversa titularitat jurídica, els hospitals i els centres de salut. Si continuem esfullant, tindríem els professionals que van des dels directors de centres, als tècnics passant pels sanitaris, pel personal administratiu i no voldria oblidar-me del personal de neteja i el de seguretat. En fi, podríem anar posant capes i capes, però en el centre de tot, en el centre d’aquesta teòrica ceba hi trobaríem un metge, un pacient i la relació que s’estableix entre ambdós i que, no oblidem, constitueix l’acte mèdic.

Aquesta és la veritable essència del sistema sanitari; per un costat, un metge format i preparat després de passar unes proves d’accés a la universitat amb unes notes de tall altíssimes i d’haver estudiat a la universitat durant sis anys. Un metge que haurà de superar un examen MIR duríssim que li donarà accés a un període de formació especialitzada (de tres a cinc anys) sense deixar de banda que les condicions laborals que tindrà durant les primeres etapes professionals seran probablement precàries. Per l’altre costat, trobem un pacient cada vegada d’edat més avançada, amb més patologia crònica complexa, amb més problemàtica social afegida i amb un risc elevat de patologia de salut mental i, per si això no fos prou, que percep una pèrdua progressiva d’accessibilitat al metge i, en conseqüència, sent que cada vegada li costa més arribar al metge.

La relació entre metge-pacient ha navegat al llarg de la història per diferents fases. En l’antiguitat, era una relació molt paternalista on el pacient pràcticament no comptava per a res. A partir del segle XIX, la relació s’humanitza i, a poc a poc, el pacient va creixent en protagonisme i adoptant una posició més activa en el seu procés curatiu. En l’actualitat, s’està arribant a una relació metge-pacient gestionada on el centre es desplaça al contribuent i les decisions mèdiques queden supeditades a consideracions sobre l’eficiència i la conveniència social i institucional, subordinant els desitjos d’ambdós actors de la relació metge-pacient a administradors, buròcrates i també polítics.

Eficiència sí, redefinir de nous rols de professionals i competències en un context de transformació i millora del sistema sanitari també, però sempre preservant la relació metge-pacient i el lideratge mèdic

Aquest model de medicina gestionada pot ser molt necessari en el context d’un sistema sanitari públic, ja que pot ser la clau per a garantir una contenció de les despeses i administrar amb eficiència els recursos de què disposen. Tot i això, en la cerca de l’eficiència màxima, especialment en un context de pressió assistencial i de tensió demogràfica mèdica, la medicina gestionada pot caure en alguns errors.

Un podria ser atorgar rols que no els hi corresponen a altres professionals i que entrarien a afegir-se a la relació metge-pacient amb el perill de desnaturalitzar-la. Aquesta nova distribució de rols i competències s’hauria de fer de manera controlada, equilibrada, pactada, amb seguretat jurídica per tots els actors, probablement retribuïda de forma diferent i en un context de protocols realitzats per equips professionals i sempre liderada pels metges. Un altre error es produiria per la designació dels càrrecs de lideratge, desplaçant al metge per a prioritzar aspectes polítics. Hi ha diferents estudis que demostren que el lideratge mèdic ve associat a millors resultats pels pacients, major satisfacció pels proveïdors i menor esgotament dels mateixos metges donant lloc a una atenció mèdica més rendible i de major qualitat (Erin E. Sullivan et al. Engaging Physicians in Leadership).

Per tant, eficiència sí, redefinir de nous rols de professionals i competències en un context de transformació i millora del sistema sanitari també, però sempre preservant la relació metge-pacient i el lideratge mèdic. D’aquesta manera, potser, els relleus dels càrrecs podrien ser oportunitats de millora i passarien de generar neguit a il·lusió, això sí, sempre que es produeixin quan hi hagi el temps prudencial i necessari per exercir-los!

Sergi BOADA
President del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

 


REDACCIÓ6 Octubre, 2022

L’Ajuntament de Tarragona i el Col·legi Oficial de Metges (COMT) organitzen la primera Tarraco Health Race, una cursa solidària que aquesta edició es dedicarà a recaptar fons a favor d’AFANOC. L’esdeveniment tindrà lloc el 27 de novembre i comptarà amb fila zero per a totes aquelles persones que vulguin col·laborar sense córrer. Les inscripcions es poden fer a través d’aquest enllaç. El recorregut serà de 10 quilòmetres, tot i que hi haurà la possibilitat de caminar la meitat de distància.

La sortida, 09:30 hores, i l’arribada a meta es realitzaran des de l’emblemàtica Via de l’Imperi Romà de Tarragona, on també tindran lloc d’altres activitats esportives. El dia de la cursa, a la zona dels jardins del Parc Saavedra, es duran a terme una classe de Zumba i una de Pilates que seran obertes a tota la ciutadania.

La Tarraco Health Race és fruit del conveni de col·laboració establert entre el COMT i l’Ajuntament de Tarragona, un acord que té com a objectiu implementar la prescripció d’activitat física entre la població així com fomentar l’esport.

PUBLICITAT



REDACCIÓ23 Març, 2022
CAP-La-Granja.jpg

El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) defensa que l’atenció primària ha de canviar de model. Així ho exposen en un informe on apunten com hauria de ser el nou format: “L’organització i gestió de les àrees bàsiques ha de tenir un lideratge mèdic clar i ser autònom per a poder gestionar els seus pressupostos en funció de les necessitats de cada territori”.

En el document, la secció d’atenció primària del COMT també analitza el punt de vista professional, detectant un biaix en la figura de l’especialista dels CAP sota la creença que és menys important que d’altres. “Davant això, empoderar al metge o incrementar el nombre d’aquests especialistes a les facultats serien accions de millora considerables”, apunten.

Pel que fa a l’equip, consideren necessari disposar de grups interdisciplinaris liderats per metges que ajudin a optimitzar el dia a dia. “Es fa palès que els professionals de l’atenció primària han de poder prioritzar una atenció especialitzada a un pacient a altres àmbits, ja que són ells qui millor coneixen al pacient”, conclouen.

PUBLICITAT




REDACCIÓ16 Octubre, 2020
sergi_boada.jpg

El Col·legi de Metges de Tarragona viurà una nova etapa. Sergi Boada substituirà Fernando Vizcarro en la presidència de la institució. Això perquè ha guanyat les eleccions tenint com a adversària la Dra. Remedios Rico.

Sergi Boada

Sergi Boada ha aconseguit 1.395 vots enfront dels 504 de la seva contrincant. Amb 1.909 vots en total, aquests comicis han estat els més participatius de la història del Col·legi sent el vot per correu un dels grans protagonistes de la jornada.

En total, 3.463 metges i metgesses del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre, estaven cridats a votar i sembla que la feina feta durant la llarga campanya electoral ha estat clau en la captació dels vots. Boada declarava, tot just després de votar al migdia, que el sentir del col·legiat és que “el Col·legi de Metges s’ha de canviar” i ara comença la feina.

De fet, les primeres accions previstes seran, en l’àmbit intern, realitzar una auditoria i, en l’àmbit extern, treballar amb “les autoritats sanitàries, de la població civil i dels metges per ajudar i liderar tota la informació necessària per poder lluitar contra aquesta pandèmia”.

El tarragoní Sergi Boada Pié és especialista en Anestèsia, Reanimació i Tractament del Dolor. Coordina des de 2012 la Unitat de Dolor crònic de l’Hospital Universitari Joan XIII de Tarragona. A més, és un dels impulsors de l’Associació de Metges en Exercici Lliure de Tarragona, és vocal de la Societat Catalana del Dolor i també de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Tarragona.

PUBLICITAT


REDACCIÓ9 Juliol, 2020

El COMT reivindica la figura d’ Antonius Musa

El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) va presentar aquest dimecres 8 de juliol el llibre ‘Musa i August’ obra del doctor Jaume Fontanet, va servir per a donar conèixer la figura d’Antonius Musa a la ciutadania, on també es va reivindicar la necessitat de valorar la figura de qui fou el primer metge documentat a Tàrraco.

El president del COMT, el Dr. Fernando Vizcarro va destacar l’esforç que s’ha fet des del col·lectiu mèdic tarragoní per donar a conèixer la figura del metge que va guarir a Cèsar August quan va arribar a Tàrraco després de les guerres càntabres. “Antonius Musa és la imatge que millor ens representa als metges de Tarragona”, va afirmar Vizcarro.

El Dr. Fontanet exposa la figura del galè romà

En l’acte el professor Joaquín Ruiz de Arbulo, catedràtic d’arqueologia clàssica de la Universitat Rovira i Virgili, va introduir la realitat històrica de Musa. Ruiz de Arbulo va presentar documents que avalaven l’existència del metge grec i, el més important, que el tractament que va aplicar a l’Emperador per tal de guarir-lo, tenia evidència històrica i documental.

Segons va afirmar el catedràtic, la figura d’aquest metge com un dels referents de la medicina romana “un galè que va adquirir fama a Tarraco i que es va guanyar la confiança de l’emperador Cèsar August, ja que el va fer el seu metge personal”.

“La història que s’explica en el llibre és fruit de creuar biografies i dades de protagonistes com Cèsar August, Antonius Musa, Marco Antonio o Cleopatra… personatges històrics que han ajudat a confeccionar la figura d’Antonius Musa” va concloure el doctor Fontanet, autor de l’obra.

 


REDACCIÓ13 Maig, 2020

Les Regions Sanitàries del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre ja es troben de ple dret en la Fase 1 del pla de desescalada contra el coronavirus. La pressió en els centres hospitalaris ha baixat considerablement, a mesura que han anat minvant els casos i els ingressos, però és precisament ara quan no s’ha d’abaixar la guàrdia, tal com defensa el president del Col·legi de Metges de Tarragona.

Des del COMT demanen seny i prudència

Fernando Vizcarro s’ha mostrat molt preocupat amb les imatges d’algunes terrasses d’aquests primers dies de desescalada. “Sobretot preocupa el fet de veure que en alguns establiments, no es respecten les distàncies de seguretat entre taula i taula, a més de veure com en moltes taules petites, les persones tampoc estan a la distància adequada”, lamenta el president del COMT.

És per aquest motiu que des de l’entitat col·legial han volgut enviar un missatge per evitar nous contagis i rebrots de la malaltia, en aquest moment tan sensible. “És precisament ara quan més s’ha d’estar alerta”, explica Vizcarro, recomanant a les persones que mantinguin una correcta higiene de mans, rentant-les diverses vegades al dia; portant la mascareta i guardant les distàncies de seguretat adients.

Prova PCR a una pacient al CAP SPiSP

La fiabilitat dels tests ràpids, en dubte
Sobre la manera de detectar els nous contagis i casos de COVID-19, el president del col·lectiu mèdic tarragoní ha explicat que la manera més fiable és l’aplicació de les proves PCR, que ja s’han començat a realitzar en la majoria de CAP de la demarcació; i també les proves serològiques (anticossos) per detectar si ja s’ha passat la malaltia, per sobre dels tests ràpids.

“El problema dels tests ràpids és que poden portar-nos a l’error, ja que en alguns casos ens poden assenyalar falsos negatius, i acaben sent imprecissos. La manera més fiable de detectar-los és realitzant les proves PCR, que ens indiquen si el pacient té la malaltia activa.

El president del Col·legi de Metges

D’altra banda, amb les proves serològiques (anticossos) ens permet veure si el pacient ha generat anticossos contra la malaltia i detecta si ja s’ha passat”, afirma Vizcarro.

Preparats per un possible rebrot
Sobre la modificació del sistema sanitari del Camp de Tarragona, el president del COMT s’ha mostrat satisfet amb la unificació dels ingressos de pacients per COVID-19 als hospitals Sant Joan de Reus i Joan XXIII a Tarragona i que la resta de centres puguin anar recuperant l’activitat de manera progressiva.

Sobre un possible rebrot, Vizcarro destaca que s’ha après de tota la primera experiència amb el virus però recorda que el confinament “no s’ha acabat del tot”. “Hem de fer servir el sentit comú i el seny, ara més que mai. Evitar aglomeracions i el contacte massius”.

Per poder fer front a un rebrot, el president del COMT exposa que “necessitem que es garanteixin els tests de diagnòstic per poder detectar els casos i poder aïllar els pacients. També és important dotar als sanitaris de materials de protecció per evitar contagis entre el personal. Som una demarcació on la malaltia ha tingut poca incidència i encara no s’està investigant. Però crec que estem preparats”.

PUBLICITAT

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Abril, 2020

 L’arribada del coronavirus no ha suposat només una oportunitat de negoci per als productors de materials sanitaris, protecció i les farmacèutiques, entre d’altres. També ha arribat un enemic temible, que pot arribar a posar en risc la lluita diària dels sanitaris contra la pandèmia: els falsos tractaments contra el coronavirus, impulsats pels ‘gurús’ de la pseudociència.

És el cas del pseudocientífic lleidatà, Josep Pàmies. A través de les seves xarxes socials i la cooperativa ‘Dolça Revolució’, divulga que el seu producte ‘Miracle Mineral Solution‘ (MMS), en realitat clorur de sodi, una substància tòxica, que està prohibida pel seu ús mèdic però que sí que es pot comercialitzar com a producte desinfectant, fet que permet a qui l’adquireix seguir els falsos consells de Pàmies.

El tractament MMS no és nou. De fet el fals gurú català l’ha intentat vendre com a tractament contra diferents malalties, des de remei per a curar l’autisme, el càncer o altres xacres que li han costat diferents multes, de fins a 600.000 euros i ha obligat al Departament de Salut a intervenir i desautoritzar el pseudocientífic.

El COMT ha denunciat Josep Pàmies
A la demarcació de Tarragona, el fals gurú lleidatà va intentar realitzar diferents actes per vendre aquest producte i vendre falsos estudis científics que demostren la seva efectivitat contra algunes malalties, com és el cas ara del coronavirus. De fet el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) ha denunciat dos actes a Tarragona i a l’Arboç i s’ha personat com a acusació contra Josep Pàmies.

“Els col·legis de metges sempre ataquen però no tenen nassos de portar-me davant d’un tribunal, perquè saben que no em poden acusar de res.

Aquesta denúncia també tindrà el suport de la Organización Médica Colegial de España (OMC) entitat que també es personarà com a acusació particular contra el pseudocientífic, tal com han informat en un comunicat aquest mateix dimarts, quan “existeixin les diligències penals obertes contra Josep Pàmies”.

Josep Pàmies va al·legar en declaracions al Diari de Tarragona que “els col·legis de metges sempre ataquen però no tenen nassos de portar-me davant d’un tribunal, perquè saben que no em poden acusar de res. Es tracta d’una sèrie d’atacs constants que ataquen a la llibertat d’expressió”.

“S’aprofiten de les persones, quan ja no tenen solució”
Sobre la controvertida figura de Josep Pàmies hem preguntat a Fernando Vizcarro, president del COMT qui ha carregat contra el pseudocientífic explicant que “aquest tipus de persones són molt bons psicòlegs. Et vénen que tenen una solució que aconseguirà guarir-te i l’únic que fan és aprofitar-se d’aquestes persones que es troben en una situació molt desesperada, davant d’una malaltia terminal”.

Ells es remeten a falses curacions. Quan a tu ningú et dóna cap solució, t’aferres al que sigui. Estan estafant als pacients

Sobre els productes que venen, el president dels metges tarragonins assegura que la seva venda està prohibida a Espanya i que poden arribar a ser molt perjudicials per a la salut, a més de no tenir arguments ni evidències científiques. “Ells es remeten a falses curacions. Quan a tu ningú et dóna cap solució, t’aferres al que sigui. Estan estafant als pacients”, lamenta Vizcarro.

Aquest tipus de figures pseudocientífiques, com el cas del fals gurú Josep Pàmies, són especialment perillosos en la situació de lluita contra el coronavirus, tal com denuncia el doctor Vizcarro perquè pot fer abandonar tractaments que realment sí que s’ha demostrat que tenen una evidència efectiva contra la COVID-19.

 


REDACCIÓ10 Abril, 2020

 La situació de crisi sanitària provocada pel coronavirus ens ha posat a prova de manera brutal. Sobretot als metges, infermeres i tota la resta del personal sanitari que cada dia es deixen la pell per poder guanyar la batalla a la COVID-19. Però en aquesta batalla, la majoria de professionals mèdics l’estan afrontant sense mitjans. La manca de material sanitari, sobretot d’autoprotecció, i de tests de detecció ràpida estan posant a prova als professionals, posant en evidència que alguna cosa està fallant en el sistema. Parlem amb el doctor Fernando Vizcarro, president del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) per conèixer, de primera mà, com es troben els sanitaris tarragonins i com estan afrontant aquesta crisi sanitària sense precedents.

Com es troba el col·lectiu sanitari?
En general angoixat perquè s’enfronta a una situació desconeguda fins ara. Veuen com s’han d’esforçar, tan física com psíquicament, donant el màxim. En un moment donat, s’han pogut sentir desbordats per poder afrontar la situació (l’excés de malalts i la gravetat de l’estat dels pacients) que donava una sensació d’impotència que, afortunadament, s’ha superat gràcies a la fortalesa moral i coneixements tècnics dels professionals.

Com s’afronta aquesta crisi?
La crisi s’afronta com es pot. Tant bon punt apareixen els problemes, es busquen solucions, es creen nous espais hospitalaris (com poden ser els hospitals de campanya) o bé s’habiliten edificis, com poden ser els hotels. Es reubica als professionals fent tasques davant aquesta epidèmia, modificant horaris i torns, o adaptant les visites d’atenció primària entorn de la telemedicina. En aquesta situació es demostra la capacitat d’adaptació i professionalitat dels nostres sanitaris.

Quines són les preocupacions i què és el que més angoixa als metges durant la lluita contra el virus?
Una preocupació fonamental és el fet de poder complir amb el propòsit més important: protegeix-te a tu mateix, per poder protegir. La falta d’equips de protecció individual crec que és la màxima preocupació de tots els col·lectius sanitaris, tal com hem denunciat des de les institucions professionals. També la manca de tests de diagnòstic de la malaltia, que ha suposat un retard en el fet de poder evitar contagis, tant pels professionals com per als ciutadans. En l’àmbit hospitalari, la manca de llits a les UCI, i també de material fonamental, com són els respiradors; juntament amb la possibilitat de trobar un tractament universal per evitar els èxitus dels pacients, han estat exemples de preocupacions que afecten el col·lectiu mèdic.

“Si caus malalt, et veus obligat a abandonar el teu lloc de treball, en un moment crucial per lluitar contra la COVID-19”.

Què reivindiquen els professionals? Tenen prou material per a lluitar contra la COVID-19?
Tal com he comentat abans, la manca de material de protecció és evident, i això és motiu d’angoixa pels nostres professionals per diversos motius. Primer, per no poder evitar el contagi propi, després per la possibilitat d’anar contagiant (pacients, companys o familiars). I també perquè si caus malalt, et veus obligat a abandonar el teu lloc de treball, en un moment crucial per lluitar contra la COVID-19.

Hi ha prou personal per fer front a la crisi?
Depèn de la zona geogràfica i de la professió, dins de l’àmbit sanitari. Tots sabem que la situació a zones com la Comunitat de Madrid és caòtica, també en altres províncies com Sòria o Segovia. A Catalunya tenim l’exemple de la Conca d’Òdena i a Barcelona la situació és angoixant. Aquí a la demarcació de Tarragona de moment ens anem sortint, en l’àmbit de la professió medica. Probablement la demanda d’infermeres i d’auxiliars és la que més necessitats ha creat.

Estava preparat el sistema sanitari de Tarragona per afrontar la crisi?
Crec que cap sistema estava preparat per afrontar aquesta crisi, i tampoc vam aprendre del que estava passant a altres països, algun d’ells ben propers com Itàlia, amb estils de vida similars. No vam ser capaços d’avançar-nos i poder preveure aquesta situació. Només hem de tirar d’hemeroteca per veure les declaracions que van fer els responsables sanitaris de la conselleria. Hem anat a remolc, depenent de com anava evolucionant la situació i no anticipant-nos. No es van consultar experts en situacions d’emergències, com exèrcits, científics o les ONG, fins que es va arribar a una situació límit.

Cap sistema estava preparat per afrontar aquesta crisi, i tampoc vam aprendre del que estava passant a altres països

Aquesta crisi, on ha posat en evidència alguns aspectes negatius del sistema sanitari, en part ha estat provocada per les retallades d’anteriors governs?
Per descomptat. Ara s’ha fet evident tot allò que anem denunciant des de les institucions professionals. Fa molt de temps que defensem una injecció de pressupost, per no provocar que el sistema sanitari ‘peti’ en poc temps. S’ha de canviar el model sanitari, tant en l’àmbit professional com en el de canvi de material sanitari, des de l’instrumental, equips de diagnòstic i tractament dels nostres hospitals i centres d’atenció primària. D’altra banda s’ha ‘espremut’ als professionals d’una manera molt injusta i és precisament gràcies a ells, que el sistema funciona. Com diu la dita: “No tenim un dels millors sistemes sanitaris del món, sinó els millors professionals del món”.

Hi ha metges infectats? Quants professionals mèdics s’han contagiat?
Lamentablement, com no podia ser d’una altra manera donades les circumstàncies on no tenim material de protecció ni tests suficients. Hem denunciat que a causa d’aquestes condicions laborals, un 15% de la població afectada pel coronavirus, a escala nacional, són personal sanitari. És una xifra molt alta. Això sense comptar als professionals contagiats que són asimptomàtics. Desgraciadament hem de lamentar la mort de 18 metges a Espanya.

Estan satisfets amb com ha arribat el material? Hi ha prou per poder fer front a la pandèmia?
Ha sigut un autèntic desastre. En tractar-se d’una pandèmia, el mercat internacional és una batalla continua, entre els governs dels diferents països afectats. Es requisen comandes de material sanitari de qualsevol manera. Tots hem vist les notícies. S’ha de promoure la fabricació i elaboració de material sanitari en les indústries del nostre país. Tothom ha pogut veure l’exemplar actuació d’algunes empreses com Seat, a l’haver reconvertit les seves cadenes de muntatge per poder fabricar respiradors, o el cas de l’empresa Puig, o BASF a Tarragona, fabricant hidrogel pels centres sanitaris; així amb infinitat d’empreses i particulars que estan col·laborant per aportar, amb el seu esforç material sanitari. Ara bé, tot això s’ha de fer sota la supervisió de tècnics i experts perquè aquest material sigui correcte i efectiu. Per exemple, no totes les mascaretes protegeixen adequadament, inclús algunes s’ha vist com poden perjudicar

Des del COMT s’ha articulat una borsa de treball dirigida a metges jubilats, estrangers i estudiants, quantes s’han acollit?
La veritat és que s’ha acollit molta gent. Es va habilitar una adreça de correu electrònic i la gent també s’hi ha pogut inscriure per via telefònica. La borsa de voluntaris la vam posar a disposició del Departament de Salut i dels diferents proveïdors de Salut, institucions socials i entitats d’ajuda social. Pel que fa als metges, s’han inscrit 15 professionals que es trobaven jubilats i 61 que han estat col·legiats o són metges estrangers. Pel que fa als estudiants, hem registrat 385 voluntaris, dels quals 136 són estudiants de medicina, 124 d’infermeria i 135 més que formen part d’altres ensenyaments de l’àmbit de la salut.

Sobre la situació dels metges MIR, quines reivindicacions han fet arribar?
És un col·lectiu molt agredit. Són professionals que, després de sis anys de carrera i cinc més de formació especialitzada, no se’ls vol reconèixer la seva condició d’especialistes. En molts casos, no se’ls contracta com adjunts, ajudant a prolongar el seu període formatiu, amb l’excusa que no se’ls pot avaluar; quan en molts casos ja estan mostrant la seva vàlua, treballant a primera fila davant la malaltia i assumint tots els riscos. Estem realitzant, en l’àmbit estatal, una enquesta als tutors perquè ens diguin si és possible fer aquesta avaluació. Per part de l’administració i els polítics, és evident que s’abusa i maltracta als metges especialistes que inicien la seva trajectòria professional. Després es queixen que no troben especialistes per treballar al nostre sistema. Hi ha comunitats autònomes que ja s’han pronunciat sobre aquest problema.