DR VIZCARRO: Cap sistema estava preparat per afrontar aquesta crisi

 La situació de crisi sanitària provocada pel coronavirus ens ha posat a prova de manera brutal. Sobretot als metges, infermeres i tota la resta del personal sanitari que cada dia es deixen la pell per poder guanyar la batalla a la COVID-19. Però en aquesta batalla, la majoria de professionals mèdics l’estan afrontant sense mitjans. La manca de material sanitari, sobretot d’autoprotecció, i de tests de detecció ràpida estan posant a prova als professionals, posant en evidència que alguna cosa està fallant en el sistema. Parlem amb el doctor Fernando Vizcarro, president del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) per conèixer, de primera mà, com es troben els sanitaris tarragonins i com estan afrontant aquesta crisi sanitària sense precedents.

Com es troba el col·lectiu sanitari?
En general angoixat perquè s’enfronta a una situació desconeguda fins ara. Veuen com s’han d’esforçar, tan física com psíquicament, donant el màxim. En un moment donat, s’han pogut sentir desbordats per poder afrontar la situació (l’excés de malalts i la gravetat de l’estat dels pacients) que donava una sensació d’impotència que, afortunadament, s’ha superat gràcies a la fortalesa moral i coneixements tècnics dels professionals.

Com s’afronta aquesta crisi?
La crisi s’afronta com es pot. Tant bon punt apareixen els problemes, es busquen solucions, es creen nous espais hospitalaris (com poden ser els hospitals de campanya) o bé s’habiliten edificis, com poden ser els hotels. Es reubica als professionals fent tasques davant aquesta epidèmia, modificant horaris i torns, o adaptant les visites d’atenció primària entorn de la telemedicina. En aquesta situació es demostra la capacitat d’adaptació i professionalitat dels nostres sanitaris.

Quines són les preocupacions i què és el que més angoixa als metges durant la lluita contra el virus?
Una preocupació fonamental és el fet de poder complir amb el propòsit més important: protegeix-te a tu mateix, per poder protegir. La falta d’equips de protecció individual crec que és la màxima preocupació de tots els col·lectius sanitaris, tal com hem denunciat des de les institucions professionals. També la manca de tests de diagnòstic de la malaltia, que ha suposat un retard en el fet de poder evitar contagis, tant pels professionals com per als ciutadans. En l’àmbit hospitalari, la manca de llits a les UCI, i també de material fonamental, com són els respiradors; juntament amb la possibilitat de trobar un tractament universal per evitar els èxitus dels pacients, han estat exemples de preocupacions que afecten el col·lectiu mèdic.

Què reivindiquen els professionals? Tenen prou material per a lluitar contra la COVID-19?
Tal com he comentat abans, la manca de material de protecció és evident, i això és motiu d’angoixa pels nostres professionals per diversos motius. Primer, per no poder evitar el contagi propi, després per la possibilitat d’anar contagiant (pacients, companys o familiars). I també perquè si caus malalt, et veus obligat a abandonar el teu lloc de treball, en un moment crucial per lluitar contra la COVID-19.

Hi ha prou personal per fer front a la crisi?
Depèn de la zona geogràfica i de la professió, dins de l’àmbit sanitari. Tots sabem que la situació a zones com la Comunitat de Madrid és caòtica, també en altres províncies com Sòria o Segovia. A Catalunya tenim l’exemple de la Conca d’Òdena i a Barcelona la situació és angoixant. Aquí a la demarcació de Tarragona de moment ens anem sortint, en l’àmbit de la professió medica. Probablement la demanda d’infermeres i d’auxiliars és la que més necessitats ha creat.

Estava preparat el sistema sanitari de Tarragona per afrontar la crisi?
Crec que cap sistema estava preparat per afrontar aquesta crisi, i tampoc vam aprendre del que estava passant a altres països, algun d’ells ben propers com Itàlia, amb estils de vida similars. No vam ser capaços d’avançar-nos i poder preveure aquesta situació. Només hem de tirar d’hemeroteca per veure les declaracions que van fer els responsables sanitaris de la conselleria. Hem anat a remolc, depenent de com anava evolucionant la situació i no anticipant-nos. No es van consultar experts en situacions d’emergències, com exèrcits, científics o les ONG, fins que es va arribar a una situació límit.

Aquesta crisi, on ha posat en evidència alguns aspectes negatius del sistema sanitari, en part ha estat provocada per les retallades d’anteriors governs?
Per descomptat. Ara s’ha fet evident tot allò que anem denunciant des de les institucions professionals. Fa molt de temps que defensem una injecció de pressupost, per no provocar que el sistema sanitari ‘peti’ en poc temps. S’ha de canviar el model sanitari, tant en l’àmbit professional com en el de canvi de material sanitari, des de l’instrumental, equips de diagnòstic i tractament dels nostres hospitals i centres d’atenció primària. D’altra banda s’ha ‘espremut’ als professionals d’una manera molt injusta i és precisament gràcies a ells, que el sistema funciona. Com diu la dita: “No tenim un dels millors sistemes sanitaris del món, sinó els millors professionals del món”.

Hi ha metges infectats? Quants professionals mèdics s’han contagiat?
Lamentablement, com no podia ser d’una altra manera donades les circumstàncies on no tenim material de protecció ni tests suficients. Hem denunciat que a causa d’aquestes condicions laborals, un 15% de la població afectada pel coronavirus, a escala nacional, són personal sanitari. És una xifra molt alta. Això sense comptar als professionals contagiats que són asimptomàtics. Desgraciadament hem de lamentar la mort de 18 metges a Espanya.

Estan satisfets amb com ha arribat el material? Hi ha prou per poder fer front a la pandèmia?
Ha sigut un autèntic desastre. En tractar-se d’una pandèmia, el mercat internacional és una batalla continua, entre els governs dels diferents països afectats. Es requisen comandes de material sanitari de qualsevol manera. Tots hem vist les notícies. S’ha de promoure la fabricació i elaboració de material sanitari en les indústries del nostre país. Tothom ha pogut veure l’exemplar actuació d’algunes empreses com Seat, a l’haver reconvertit les seves cadenes de muntatge per poder fabricar respiradors, o el cas de l’empresa Puig, o BASF a Tarragona, fabricant hidrogel pels centres sanitaris; així amb infinitat d’empreses i particulars que estan col·laborant per aportar, amb el seu esforç material sanitari. Ara bé, tot això s’ha de fer sota la supervisió de tècnics i experts perquè aquest material sigui correcte i efectiu. Per exemple, no totes les mascaretes protegeixen adequadament, inclús algunes s’ha vist com poden perjudicar

Des del COMT s’ha articulat una borsa de treball dirigida a metges jubilats, estrangers i estudiants, quantes s’han acollit?
La veritat és que s’ha acollit molta gent. Es va habilitar una adreça de correu electrònic i la gent també s’hi ha pogut inscriure per via telefònica. La borsa de voluntaris la vam posar a disposició del Departament de Salut i dels diferents proveïdors de Salut, institucions socials i entitats d’ajuda social. Pel que fa als metges, s’han inscrit 15 professionals que es trobaven jubilats i 61 que han estat col·legiats o són metges estrangers. Pel que fa als estudiants, hem registrat 385 voluntaris, dels quals 136 són estudiants de medicina, 124 d’infermeria i 135 més que formen part d’altres ensenyaments de l’àmbit de la salut.

Sobre la situació dels metges MIR, quines reivindicacions han fet arribar?
És un col·lectiu molt agredit. Són professionals que, després de sis anys de carrera i cinc més de formació especialitzada, no se’ls vol reconèixer la seva condició d’especialistes. En molts casos, no se’ls contracta com adjunts, ajudant a prolongar el seu període formatiu, amb l’excusa que no se’ls pot avaluar; quan en molts casos ja estan mostrant la seva vàlua, treballant a primera fila davant la malaltia i assumint tots els riscos. Estem realitzant, en l’àmbit estatal, una enquesta als tutors perquè ens diguin si és possible fer aquesta avaluació. Per part de l’administració i els polítics, és evident que s’abusa i maltracta als metges especialistes que inicien la seva trajectòria professional. Després es queixen que no troben especialistes per treballar al nostre sistema. Hi ha comunitats autònomes que ja s’han pronunciat sobre aquest problema.