Esquerra Republicana i la CUP han carregat de valentcontra la nova composició dels consells d’administració de les cinc empreses 100% municipals (Transports, Mitjans de Comunicació, Smausa, Desenvolupament Econòmic i Aparcaments) perquè consideren que Ballesteros ha volgut premiar i afavorir els seus socis de govern (PP i Unió).
Després de signat el pacte “reaccionari, de dretes i conservador”, el PSC suma un conseller i el PP, el principal beneficiat, passa de 2 a 4 representants als consells d’administració. Els perjudicats: Ciutadans i Esquerra que passem de 2 a 1. Aquest canvi no ha agradat en absolut als republicans i als ‘cupaires’. El qualifiquen d’una maniobra grollera per “anul·lar i marginar l’oposició”, segons les paraules de Laia Estrada.
Premiar el transfuguisme
En una roda de premsa conjunta, i abans que se celebri la Junta de Portaveus, ERC i la CUP han volgut manifestar la seva estupefacció pel gir a la dreta del govern Ballesteros, a l’”estendre la catifa al partit de la corrupció” (en al·lusió al PP) i en premiar el transfuguisme del portaveu d’Unió, Josep Maria Prats i la seva promesa de contribuir que el mandat sigui plàcid.
‘Cupaires’ i republicans han coincidit a l’hora d’emprar paraules per qualificar la decisió de l’equip de Ballesteros: prepotència, manca de diàleg, poca transparència, absolutisme…
La nova composició dels consells d’administració dels ens municipals, segons ERC i CUP, no reflecteix la realitat existent a la sala de plens ni respecta els vots de la ciutadania. Prova d’això és que el major partit de l’oposició ha perdut un representant en cada empresa.
L’única explicació plausible per entendre “aquesta imposició” de l’alcalde Ballesteros és, segons Laia Estrada, és evitar la “dinàmica d’oposició que estàvem assumint, atenent que en els darrers quatre anys l’oposició brillava per la seva absència”.
Menysprear l’a oposició
“Ens volen anul·lar com a oposició”, ha coincidit Estrada i Ricomà. El portaveu d’ERC ha anat més enllà al lamentar l’actitud “de prepotència innecessària” practicada per el batlle socialista. “Ha volgut deixar clar que aquí manen ells”, remarcat Pau Ricomà, alhora que Laia Estrada es comprometia a seguir “plantant batalla” i a “qüestionar” encara que això molesti el nou tripartit de la Plaça de la Font. Amb aquests canvis als consells d’administració de les empreses municipals, tant ERC com CUP creuen que PP, PSC i Unió podran guardar molts ‘secrets’ sota les catifes. Però, els dos partits de l’oposició prometen continuar aixecar-les i denunciar tot allò que és passible de constituir una il·legalitat, ja que “no ens podran tapar la boca”.
L’exsecretari de Comunicació serà conseller de Justícia
Almenys dos tarragonins podrien ocupar conselleries en el govern liderat pel gironí Carles Puigdemont
Oriol Junqueras, el futur vicepresident del govern de la Generalitat, pretén que Carles Mundó sigui el conseller de Justícia, Toni Comín de Salut i Dolors Bassa titular de Benestar, Treball i Família i Raül Romeva d’Afers Exteriors, Transparència i Relacions Institucionals.
El líder d’ERC ha lliurat la llista de les seves propostes en una reunió al Palau de la Generalitat amb Carles Puigdemont, que ha fet avui el traspàs amb el president sortint, Artur Mas.
A l’espera que s’acabi de confeccionar el Govern de CDC i ERC i que els nous consellers prenguin possessió dimecres, està confirmat que Junqueras serà vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda.
El tarragoní Lluis Salvadó
A l’espera que es tanquin els últims serrells que podrien fer variar alguns noms, el secretari general adjunt d’ERC, Lluís Salvadó, es perfila per a la cartera d’Agricultura.
També està previst que Neus Munté sigui la consellera de la Presidència i la portaveu del govern. El tarragoní Jordi Jané continuarà al capdevant d’Interior.
Josep Rull podria ocupar la cartera de Territori i Sostenibilitat, mentre que Santi Vila podria convertir-se en el conseller de Cultura. El nom de Meritxell Borràs és el que més sona per la conselleria d’Ensenyament.
Tot indica que el govern presidit per Carles Puigdemont tindrà 15 consellers.
Daniel Masagué, l’exalcalde de Torredembarra, passa moments difícils tant a nivell personal com professional. La seva empresa està a punt de tancar perquè té els seus bens embargats i el cas de Torredembarra li obre les portes de la presó. Masagué, que va ser detingut per la Guàrdia Civil en dues ocasions, assegura que no té res a veure amb la trama del 3%. Confessa que la tasca del jutge instructor no és fàcil ja que el cas Torredembarra és molt complex. Carrega durament contra el secretari municipal – a qui acusa de ser l’instigador – i a Montserrat Gassull i l’exbatlle socialista Enric Grangel. Està preparant la seva defensa i nega que sigui el partit qui paga els honoraris dels seus advocats. Repeteix per activa i per passiva que no és un corrupte i que mentre va ser alcalde, l’ajuntament va tenir beneficis.
Daniel Masagué està preparant la seva defensa i reconeix que el jutge té una tasca difícil
RC – El van tornar a detenir… Tot i així continua defensant la seva innocència? DM – Si, però ara amb més força. RC – Es considera un cap de turc? DM – Considero que hi ha molta gent que ha tret molt de rèdit del “Cas Torredembarra”, sobretot en la forma i la manera. Em considero utilitzat. RC – Que sap vostè del famós 3%? DM – Res, excepte el que diu la premsa. RC – Ha participat o contribuït, directa o indirectament, en el presumpte finançament il·legal de CDC? DM – No, rotundament no. I espero que el Sr. Josep Rull (secretari general de Convergència), ho tingui tan clar com jo mateix.
Masagué diu a Rull que no té res a veure amb el 3%
És corrupte? RC – Té o ha tingut res a veure amb aquesta trama? DM – Quina trama? RC – Tot aquest enrenou… Li sembla poc? DM – La de les donacions legals que es fan a tots els partits però que només ha interessat treure les de CDC? Per què no es parla de les dels altres partits? Li dic i repeteixo: jo no hi tinc res a veure amb cap trama. RC – Com es defensa d’aquells que el consideren un corrupte? DM – Primer: defenso la presumpció d’innocència i, de moment, cap jutge m’ha acusat de res.
Segon: si fos un corrupte, l’ajuntament tindria avui molts problemes i no els té, més enllà dels que no han sabut solucionar, ni han volgut preguntar com solucionar-los. L’Ajuntament durant els anys del meu mandat sempre havia tingut números positius i en la pitjor època de crisis econòmica.
Tercer: Vostè creu que jo sortiria cada dia al carrer, a Torredembarra, a donar la cara si fos corrupte?
El dia que Masagué va ser detingut
El procés té un preu RC – Li fa por anar a la presó? DM – No em fa por afrontar res d’aquest procés. RC – Què volia la Guàrdia Civil quan el van detenir per segona vegada? DM – Oficialment em van dir que era perquè no interferís en els escorcolls que s’estaven produint a Teyco, a Barcelona. Però, per sentit comú, això comprendran que no era possible, per tant, crec que va ser per tornar a revifar el cas i tornar a posar a l’exalcalde de Torredembarra a la primera línia de la premsa i de les televisions, que equival a dir alimentar el “Cas Torredembarra”, perquè tothom tingués clar, com ha anat succeint, que el procés, té un preu. I que ningú, es relaxés. RC – Com van ser els seus dies a la presó? DM – Desconcertants. No entenia res del que estava passant, i què hi feia jo allí. RC – Qui el va anar a visitar mentre va estar empresonat? DM – Família i amics. RC – És cert que li van dir que si presentés la seva dimissió com a alcalde i sortiria immediatament de la presó? DM – No em van obligar, em van recomanar. I va ser cert. RC – Qui li va dir això? DM – Mai no ho diré.
Jutge té una feina difícil RC – Que pensa del jutge que instrueix el cas Torredembarra? DM – Que té una feina molt difícil. Perquè tot el que li arriba, està desvirtuat o amb falta de documentació creíble, perquè jo mateix ho he comprovat en alguns expedients. El jutge haurà de refer totes les conjectures que li han presentat, per poder entendre el cas. RC – Ha rebut suport del seu partit o creu que ara vostè ja no els interessa? DM – Jo no em queixaré mai del meu partit. M’ han donat tot el suport quan era alcalde i ara, ja sóc prou gran per apartar-me i no molestar, mentre duri aquest procés. RC – Qui paga la seva defensa? Té diners per pagar-la? DM – La pagaré jo quan tingui disponibilitat econòmica. Com sabeu, per ordre del jutge ara mateix tinc els comptes i els béns embargats. Ara vaig a crèdit, fins que pugui fer front. RC – De què viu? DM – De moment de l’empresa. RC – Però l’empresa té problemes econòmics. La tancarà? DM – Fa més d’ un any que lluito per no tancar-la. No ho vull fer. No vull enviar quinze famílies al carrer a causa de la meva situació processal. El sindicat CNT distribueix fulletons, demanant a la gent no entri a comprar a les botigues. D’aquesta manera com pretenen que jo pagui sous i no tanqui? Em sap molt de greu per la resta de treballadors que cada dia hi posen cos i ànima per tirar endavant. RC – Com paga els seus treballadors? DM – A terminis
Hi ha polítics que haurien d’estar imputats RC – Es penedeix d’alguna cosa? DM – No, però m’hauria agradat tenir temps per haver parlat més amb la gent. RC – Hi ha polítics de La Torre que haurien d’estar imputats? DM – Sí, rotundament sí. I més d’un. RC – De què es queixa en aquest cas? DM – Que hi ha companys que no haurien d’haver viscut aquesta situació. Per allò que pretenien, amb mi n’hi havia prou. No calia fer mal a tantes famílies. RC – Confia en la justícia? DM – Si la justícia és capaç d’escoltar i no es basa en judicis preestablerts, sí i molt.
Masagué i el seu advocat d’esquenes
Qui és el secretari? RC – Que opina del secretari de l’Ajuntament Sr. Rafael Orihuela? DM – El secretari és el principal instigador del “Cas Torredembarra”. No hauríem d’oblidar com ‘aterra’ a Torredembarra. L’Ajuntament per als habitants que té, era de segona categoria. Però quan el porten, els que governaven en aquells moments, Enric Grangel, i Montse Gasull, per tal que pugui cobrar més, i que es quedi, fan pujar l’Ajuntament a primera categoria, amb tot el que aixó comporta: ampliació de plantilla, per tant, més despesa i fer-li una plaça a mida. Quin nom té això penalment? RC – Digui’m vostè… DM – Casualment, aquests tres personatges que s’havien ajudat es tornen a trobar en el temps, el secretari passant informació a Montse Gassull, i conjuntament amb un treballador àrab radical, que acomiado de la meva empresa (que em promet enfonsar-me l’empresa, la família i la feina), van a denunciar-me a la Guàrdia Civil. I el Sr. Grangel (expulsat del seu propi partit), funcionari jubilat de Justícia, porta el cas al Jutjat de Vendrell.
Un any abans, concretament a l’abril del 2013, porto un informe a Administracions Locals de la Generalitat, perquè ja vaig veure l’estratègia del secretari, que era acusar-me de corrupció – un fet comprovable un any després – vaig anar-hi per demanar empara, perquè va utilitzar tots els medis per fer-me fora com a alcalde…. I així comença el “Cas Torredembarra”. RC – Col·laborarà o està col·laborant amb la investigació? DM – Podria col·laborar, però la segona detenció, que no feia falta, m’ha deixat bastant descol·locat, si la finalitat era que col·laborés. RC – Creu que si vostè comença a parlar, la seva vida corre perill? DM – Des de la mateixa intervenció a l’Ajuntament el 26 de juny de 2014, tot ha sigut de pel·lícula, però no fins a arribar aquest punt.
Gaudeix destruint RC – Que pensa de Montse Gassull? Li guarda rancúnia? DM – És una pobra dona que gaudeix destruint. Pensa que el que va fer ella, és el que poden fer els altres. Ella va marxar d’Esquerra Republicana perquè va perdre les primàries, per ser alcaldable, i va muntar un partit, pensant que com havia contribuït per fer caure un govern municipal des dels jutjats, tothom la votaria i, al cap i a la fi, no va sortir ni com a regidora.
RC – Li guarda rancúnia? DM – Tot i que és un dels meus quatre botxins no li guardo rancúnia. Li tinc pena; sentir-se feliç fent mal és inherent a la seva personalitat. És digna de compassió.
RC – Que pensa de l’actual situació política que travessa el país? DM – Crec que tothom va fer uns càlculs, pel que havia de ser l’endemà de les eleccions. I tothom es va equivocar. I quan dic tothom em refereixo a l’estat i a tots els partits que van participar en el 27S. I ara com en sortim?
Pujol i Masagué
Eduard Rovira es deixa portar RC – Com ho està fent Eduard Rovira? DM – La pregunta seria: Com ho està fent el secretari? Ara és ell qui porta la batuda i dirigeix l’orquestra. És un equip de govern amb gairebé amb cares noves i sense experiència governativa. Per tant, n’Eduard s’està deixant portar pel secretari i això li garanteix no tenir problemes, de moment. Altra cosa, ben diferent, és saber si es farà algun projecte nou. En aquest Ajuntament no moure’s és sinònim d’intel·ligència i no fer res és sinònim de continuïtat.
Ha demanat als Reis… RC – Tornarà a presentar-se al càrrec d’alcalde? DM – Estic retirat de la política. RC – Que ha demanat als Reis Mags? DM – Que la meva família no pateixi per haver sigut alcalde. RC – El seu desig per 2016… DM – Que es jutgi el “Cas Torredembarra”.
El Concili Vaticà segon ens va ensenyar la senda de l’ecumenisme. En política, però, aquesta vocació de diàleg entre totes les religions costa que surti de les catacumbes del joc partidista mal entès. A les passades eleccions generals en vam tenir un exemple en la figura del cap de llista al Congrés per ERC a la demarcació, Jordi Salvador.
Un cop coneguts els resultats, que el convertien en diputat a Madrid, era el moment de ser elegant. Els dos regidors de la CUP, Martí Barberà d’Unió Democràtica de Catalunya i el candidat i futur company d’hemicicle per Democràcia i Llibertat, el tortosí Ferran Bel, no van tenir cap mena de problema en felicitar-lo personalment, via telèfon, pel seu ascó.
El PSC, no obstant, va perdre una bona ocasió per practicar el savoirfaire polític que s’espera d’una classe política que hauria d’aprendre a donar exemple fins i tot en els detalls. Que el país no necessita només comunicats i rodes de premsa.
Els votants de Reus han donat la victòria a En Comú Podem, amb 8.729 vots i el 18,36% del total, un resultat molt renyit amb Ciutadans, amb 8.071 suports i el 16,97%, seguits del PSC, ERC i DiL, molt igualats.
Ferran Bel i Carles Pelllicer
L’entrada de les dues noves formacions ha desbancat els líders de les eleccions generals de 2011, que van ser CiU -que té l’alcaldia del municipi- i després PP, relegant-los a la cinquena i sisena posició.
El PSC s’ha mantingut com a tercera força amb 7.712 vots, el 16,22% del total -després perdre en 2011 la primera posició-, mentre que ERC ha escalat fins al quart lloc amb 7.396 vots, el 15,56%, triplicant els resultats anteriors de 2.746 suports -el 6,13% -.
DL ha caigut fins a representar el 15,19% dels votants, amb 7.222 paperetes, davant de les 13.770 que va guanyar CiU a 2011, quan va quedar primera amb més del 30,71% dels vots, mentre que el PP ha perdut gairebé la meitat dels votants, obtenint 6.241 -el 13,13% – enfront dels 11.502 suports de l’anterior legislatura -25,65% -.
Les eleccions municipals d’aquest any van donar la victòria a CiU, amb el 21% dels vots i set regidors, amb la CUP-PA com a segona força amb el 17% del suport i sis regidors, seguida de Ciutadans i el PSC, amb quatre regidors, i ERC i el PP, amb dos.
Missatges nítids en el míting final de campanya a Tarragona per part d’un president de la Generalitat que demostrat està en forma, a més d’en funcions. Rebuig a “l’incident greu”patit per Mariano Rajoy, defensa del sobiranisme davant l’autonomisme (“ja no dóna més de si”) i crida, sense cap paraula malsonant pels seus aliats en la política catalana reals i futuribles d’ERC i la CUP, al vot útil en defensa del Procés independentista. “Fins ara cada cop que hem tingut unes urnes les hem sabut aprofitar. No ens podem permetre fallar ara per primer cop”.
Mas saludant els assistents
Artur Mas ha volgut deixar ben clar, i en la seva condició de president de Catalunya, que condemnava “rotundament qualsevol agressió física o verbal a qualsevol persona encara que estigui als antípodes de nosaltres”. I això després de recordar que “jo personalment no em puc considerar un amic de Rajoy, ni dir que tenim una gran afinitat.
En els últims dos anys no ha complert en res amb Catalunya, ha instat querelles per posar les urnes que persegueixen la inhabilitació de càrrecs escollits pels ciutadans i en el meu cas, fins i tot la presó”.
En aquest punt, Mas s’ha sentit “molt orgullós de com en els darrers quatre anys hem defensat amb fermesa els nostres grans ideals però als antípodes del que ha passat avui a Pontevedra. Ho hem fet sense cap agressió verbal, ni física, sense llençar ni un paper a terra, sense trencar un sol vidre i sense trencar cap contenidor”. Davant de més de 400 persones al Tinglado Número 1 del Port de Tarragona, Mas ha entrat finalment en política posant com a necessari la fugida de l’Estat espanyol recordant que “si bé és el primer del món en quilòmetres d’AVE per habitants, és l’últim en utilització”.
Davant d’això, ha donat per acabat l’autonomisme i ha valorat un sobiranisme que ha guanyat, segons el seu parer, les tres últimes eleccions.
“Em sento orgullós de la coalició de Junts pel Sí, és de les millors coses que li han passat a aquest país i els resultats del 27-S van ser llegits no només a Madrid, sinó a París i Londres com el triomf del plebiscit que ens havien negat”.
Ara bé, Mas (que ha tornat a deixar entreveure una sortida a les negociacions amb la CUP per formar govern) ha intentat mobilitzar el votant sobiranista sense embuts.
“Si totes les vegades que hem tingut una urna l’hem aprofitada, aquest 20-D, cansats o no, no tenim excusa perquè sigui el primer cop que fallem. Demano a tot el poble, a tota la gent que vol el canvi que suposa la sobirania per aquest país, que vagin a votar per l’únic canvi que realment alterarà l’estatus-quo que alguns defensen de totes totes”.
I per si no havia quedat clar, ajudant-se d’un retolador i una pissarra, el president ha refermat que “com més vots aconsegueixi Democràcia i Llibertat, més petits es faran Ciutadans, PSOE i PP. I com més petits siguin més gran serà Catalunya”. Personatges que reviscolen, fotografies històriques…
La nit, pendent de sorpassos electorals, ha tingut sorpreses. L’exdemocristà Carles Sala, que algunes llengües de Convergència asseguren que s’ha garantit un nou càrrec de responsabilitat al futur govern, hi ha reviscolat políticament en una intervenció colada a darrera hora amb l’excusa de representar la quota de Demòcrates.
Per si hi havien dubtes, en la seva intervenció ha felicitat Francesc Homs per guanyar el debat de TV3 contra el que era el seu cap fins fa quatre dies, Duran i Lleida.
També hi ha hagut fotografies històriques, com la de Joan Miquel Nadal compartint primera fila i confidències amb l’actual portaveu de Convergència a l’Ajuntament de Tarragona, Albert Abelló.
Perduts el públic, i mentre les Joventuts Nacionalistes promocionaven el hashtag ’20-D PIREM’, que ja ho diu tot, Joan Aregio, Xavier Adserà i Josep Poblet, que ha assistit a un acte de desafiament a l’Estat sense deixar encara que la CUP pugui presentar a la Diputació que ell presideix la seva moció en favor de la resolució independentista del Parlament. Perquè Catalunya, al capdavall, és també una terra de contrastos. Sigui independent o autonòmica.
El jutjat número 5 del Vendrell investiga l’ex regidor de Seguretat Ciutadana de Calafell, el convergent Francesc Clavero, per haver-se auto perdonat 300 multes d’un total de 773 sancions que mai van arribar a cursar.
El jutge se centra en les multes “esborrades a polítics locals del mateix grup de Clavero” – que inclou l’exalcalde Joan Olivé, i els seus familiars més directes”.
Clavero ja ha declarat davant del jutge i dilluns vinent testificarà l’agent de la policia local que va denunciar el cas.
L’ajuntament, amb alcaldia ara del PSC, ha informat que entre el 2011 i el 2015 -sota el mandat de CiU- es van perdonar 773 multes per aparcar a la zona blava.
D’elles, són 300 les anul·lades “sense raó o motius legals” a Clavero i la seva família, per un import total de 8.571 euros.
Segons les dades municipals, Clavero es va perdonar 198 multes del seu vehicle, una desena més d’un cotxe nou i altres 92 d’un cotxe de cortesia que també hauria conduït ell.
A més, l’exregidor va anul·lar 83 denúncies a familiars directes (23 a la seva dona, 49 a la seva filla i 11 corresponen a un cotxe d’empresa de la filla) que ascendeixen a 2.371 euros.
La versió de Clavero és que les multes es van anul·lar per “criteris objectius”, que “sempre s’havia fet” i que també hi consta una de la mare de l’actual alcalde, Ramon Ferré.
El consistori està personat com a acusació particular en el cas i Ferré nega cap tracte de favor amb la multa de la seva mare, que justifica per un “recurs carregat de raó” que va prosperar.
Com que sis hores donen per a molt, i més si es tracta d’un plenari ordinari de l’Ajuntament com el d’aquest dilluns, al final fins i tot hi ha hagut temps per parlar de coses que tenen a veure amb Tarragona. L’aprovació per unanimitat d’encarregar al Museu d’Història la realització d’un pla de senyalització de la memòria democràtica (la CUP ha retirat una moció que havia presentat en la mateixa línia), i el darrer pas per aprovar definitivament el Protocol del Seguici Popular (amb l’abstenció dels cupaires i del PP) en serien dos exemples. El més debatut, però, ha arribat a l’hora de les mocions. Plenes de paraules però carregades amb bala.
Per exemple la presentada pel Grup Municipal de CiU perquè la Casa de la Festa es converteixi en un referent cultural de la ciutat. Tothom li ha votat a favor, però l’equip de govern ha tirat d’hemeroteca i li ha recordat a Convergència que la Casa de la Festa està plena de forats perquè “va ser un govern de CiU qui va decidir posar-la on està, un antic garatge, amb poc espai, amb goteres i problemes estructurals.
Els consellers de CiU durant el plenari
Si no està en un lloc digne no és per una decisió presa pels socialistes. Aquesta moció que vostès presenten té un objectiu efectista i polític”. Begoña Floria retreia d’aquesta manera la intervenció de la convergent Cristina Guzmán, que ha recordat que els elements patrimonials del Seguici Popular de Tarragona “són d’un valor incalculable i s’estan conservant en un espai que, des que es va inaugurar, ha patit molts problemes de manteniment”.
Les mocions que han quedat en paper mullat…
Dues mocions més de caràcter estrictament local han aconseguit el valor de la unanimitat, més enllà de les cinc declaracions institucionals pactades amb anterioritat al plenari i que han estat llegides per l’alcalde. La primera, també de CiU, corresponia a la creació d’una taula local d’ocupació (el regidor de la CUP, Jordi Martí, li ha posat tants condicionants que al final pocs entenien perquè li havien donat suport), i la segona, la presentada per ERC sobre l’articulació d’un pla de xoc contra la pobresa i l’exclusió social.
Entre les més rellevants de les que s’han quedat en paper mullat, la de la CUP relativa al desenvolupament d’una auditoria del deute municipal i la dels republicans per requerir l’adequació del procediment d’auditories de les empreses mixtes als controls previstos pel Pla d’auditories del consistori. Totes dues s’han quedat sense majoria però han tingut tralla.
Pau Pérez, responsable d’Hisenda
La primera era un intent de ‘pilotar’ des de l’Ajuntament el que s’està fent a altres localitats catalanes des de la societat civil en forma d’observatoris sobre la legitimitat del deute públic. Laia Estrada ha recordat els 230 milions d’euros de números vermells que suma Tarragona, ha deixat clar que si la plataforma de seguiment no es feia des de la corporació és faria des del carrer i s’ha mostrat partidària de “trencar les polítiques deutocràtiques“. El popular Alejandro Fernández ha aixecat la mà per demanar intervenció i ha carregat contra els cupaires per voler “que siguem un ajuntament ‘gorrón‘. No pagar allò que esdeu és una actitud psicològicament molt atractiva però té conseqüències molt greus: Qui ens prestarà diners en un futur?”.
“Estamos en ello“
Pel que fa a la segona, el tinent d’alcalde d’Hisenda, Pau Pérez, ha assegurat que a partir de l’any vinent ja no hi haurà més advertiments d’Intervenció i l’ha acusat de tenir com a objectiu “sembrar una ombra de dubte”. El republicà Jordi Fortuny s’ha mostrat irònic en veure que, després de gairebé vuit anys d’incompliments, era precisament ara quan s’havia trobat una solució i ha ironitzat amb la frase “estamos en ello“, que és la manera com Pérez tanca els debats incòmodes.
En aquesta moció el PSC s’ha vist auxiliat amb l’abstenció de Ciutadans i PP, que li han garantit la majoria suficient per a passar el tràngol. La cupaire Laia Estrada no estava exempta de raó quan parlava “d’una aliança estratègica” que li permet a l’equip de govern continuar traient pit de no haver perdut mai una votació. Ara bé, el taronja RubénViñuales ha estat bo en la rèplica: “Aliances estratègiques? I què és la política? Fer aliances. Jo faig rodes de premsa juntament amb la CUP. Es tracta de treballar per la ciutadania”.
La Fiscalia Anticorrupció, que atribueix al tresorer de CDC Andreu Viloca, detingut al seu domicili, 6 delictes de forma indiciària (suborn, prevaricació, finançament il·legal, tràfic d’influències, alteració de preus en concursos i blanqueig de capitals), ha explicat, en una nota enviada a la premsa, que els escorcolls s’han produït després de valorar “la situació d’urgència en la pràctica de diligències a causa del risc de destrucció de proves”.
En aquest sentit, en el transcurs de l’entrada i registre de la seu de CDC el passat mes d’agost, es van obtenir evidències que hi havia documents triturats d’especial rellevància en una destructora de paper ubicada al despatx de Viloca, que van poder ser reconstruïts pel Servei de Criminalística de la Guàrdia Civil.
Aquest element d’urgència juntament amb la informació obtinguda en les anteriors operacions (Turm, Petrum I i Petrum II) ha portat a la necessitat de realitzar les diligències d’entrades i registres d’avui.
En un comunicat, els fiscals anticorrupció Fernando Bermejo i José Grinda han concretat que aquests escorcolls s’han dut a terme després de l’anàlisi de la documentació confiscada a l’agost en els registres practicats en domicilis i seus de la fundació CatDem i de CDC al Carrer Còrsega de Barcelona.
Anticorrupció ha expressat que, donada “l’especial condició de CDC com a partit polític i pedra angular del sistema constitucional”, l’entrada i registre s’ha limitat escrupolosament als elements de recerca referits als delictes de suborn, blanqueig de capitals, prevaricació, finançament il·legal de partits polítics, alteració de preus en concursos i subhastes públiques i falsedat en document mercantil.
La Fiscalia també ha manifestat que, davant la propera entrada en vigor de la Llei Orgànica 13/2015, s’ha donat “ordre expressa” perquè en les detencions practicades es respectin les garanties establertes en aquesta norma, amb especial referència als drets constitucionals a l’honor, intimitat i imatge dels detinguts.
La incorporació a l’Església, des de l’època dels primers cristians, es fa a través del baptisme.
En les primeres comunitats cristianes, quan un adult manifestava el desig de ser batejat, havia de passar per un procés de catecumenat que comprenia quatre etapes. La primera la denominaven “kerigma” que era una instrucció -“catequesi”- per a pagans que desconeixien els fonaments de la fe.
La segona, que durava tres anys, es coneixia pròpiament com a catecumenat, i en ella l’iniciat podia assistir a la primera part de la missa però no a l’eucaristia. En la tercera, els candidats eren presentats davant l’assemblea i passaven a formar-se en la doctrina a la vegada que trencaven definitivament amb els costums pagans.
El procés concloïa amb la “mistatogia” que comportava un aprofundiment en el missatge evangèlic per educar la fe.
Aquesta litúrgia amb el temps ha quedat reduïda a la catequesi que precedeix els sagraments de la comunió, de la confirmació i, àdhuc, del matrimoni. Catequitzar vol dir preparar -instruir- per a la maduresa, cada nova etapa implica un compromís amb la fe que va de bracet amb el procés de creixement interior del creient.
La televisió pública del país -TV3-, “la nostra”, ha aprofitat l’estiu, a les portes de les eleccions autonòmiques, per evidenciar els dos principis que estan en el seu ADN professional: la neutralitat i la pluralitat. Ambdós flairen tothora en els informatius i en la graella de programació. Hi ho fa utilitzant la catequètica patrimonial d’una confessió religiosa a la qual, emparant-se en la laïcitat, sovint dilueix en estereotips propis d’ideologies vuitcentistes.
Els dilluns és el dia escollit per remoure les emocions pàtries. Fa quinze dies, en horari de màxima audiència, es va programar una entrevista amb el Sr. Oriol Junqueras, en la seva condició de cap de l’oposició. Les preguntes eren més pròpies per a qui exerceix de conseller que per a qui ha de fiscalitzar el govern. Darrere un capítol de la sèrie de “John Adams”, uns dels herois de la independència dels Estats Units. Òbviament una casualitat pròpia de la letargia estiuenca. Fase de “kerigma” i de catecumenat.
Aquesta setmana ha reposat el programa “300”, repàs a la vida quotidiana dels catalans en els darrers tres-cents anys, que ha anat seguit, com no podia ser d’altra manera, d’un altre capítol del qui fou segon president dels EUA i pare de la pàtria. La “mistatogia” és més que evident.
I per a reblar-ho, cada dia es repeteix la cantarella de la cançó de l’estiu, que té una tornada força significativa –“junts!”-, la qual queda ben explicitada en lletres damunt d’unes fresques imatges de ciutadans, majoritàriament nens, que gaudeixen feliços de les remullades caniculars. De ben segur que no hi ha cap intencionalitat política darrere de la tornada, ni tampoc cap relació amb una de les candidatures que opten al Parlament de Catalunya.
Arribarem al 27 de setembre amb la catequesi ben apresa. “La nostra” ens haurà preparat per trepitjar a la Terra Promesa i fer caure les muralles de Jericó. Esperem que en tot aquest trànsit no hàgim de cantar les absoltes al país.
REDACCIÓ10 Febrer, 2016
Smausa, Desenvolupament Econòmic i Aparcaments) perquè consideren que Ballesteros ha volgut premiar i afavorir els seus socis de govern (PP i Unió).
El Concili Vaticà segon ens va ensenyar la senda de l’ecumenisme. En política, però, aquesta vocació de diàleg entre totes les religions costa que surti de les catacumbes del joc partidista mal entès. A les passades eleccions generals en vam tenir un exemple en la figura del cap de llista al Congrés per ERC a la demarcació, Jordi Salvador.
198 multes del seu vehicle, una desena més d’un cotxe nou i altres 92 d’un cotxe de cortesia que també hauria conduït ell.
