REDACCIÓ
Daniel Masagué, l’exalcalde de Torredembarra, passa moments difícils tant a nivell personal com professional. La seva empresa està a punt de tancar perquè té els seus bens embargats i el cas de Torredembarra li obre les portes de la presó. Masagué, que va ser detingut per la Guàrdia Civil en dues ocasions, assegura que no té res a veure amb la trama del 3%. Confessa que la tasca del jutge instructor no és fàcil ja que el cas Torredembarra és molt complex. Carrega durament contra el secretari municipal – a qui acusa de ser l’instigador – i a Montserrat Gassull i l’exbatlle socialista Enric Grangel. Està preparant la seva defensa i nega que sigui el partit qui paga els honoraris dels seus advocats. Repeteix per activa i per passiva que no és un corrupte i que mentre va ser alcalde, l’ajuntament va tenir beneficis.
RC – El van tornar a detenir… Tot i així continua defensant la seva innocència?
DM – Si, però ara amb més força.
RC – Es considera un cap de turc?
DM – Considero que hi ha molta gent que ha tret molt de rèdit del “Cas Torredembarra”, sobretot en la forma i la manera. Em considero utilitzat.
RC – Que sap vostè del famós 3%?
DM – Res, excepte el que diu la premsa.
RC – Ha participat o contribuït, directa o indirectament, en el presumpte finançament il·legal de CDC?
DM – No, rotundament no. I espero que el Sr. Josep Rull (secretari general de Convergència), ho tingui tan clar com jo mateix.
És corrupte?
RC – Té o ha tingut res a veure amb aquesta trama?
DM – Quina trama?
RC – Tot aquest enrenou… Li sembla poc?
DM – La de les donacions legals que es fan a tots els partits però que només ha interessat treure les de CDC? Per què no es parla de les dels altres partits? Li dic i repeteixo: jo no hi tinc res a veure amb cap trama.
RC – Com es defensa d’aquells que el consideren un corrupte?
DM – Primer: defenso la presumpció d’innocència i, de moment, cap jutge m’ha acusat de res.
Segon: si fos un corrupte, l’ajuntament tindria avui molts problemes i no els té, més enllà dels que no han sabut solucionar, ni han volgut preguntar com solucionar-los. L’Ajuntament durant els anys del meu mandat sempre havia tingut números positius i en la pitjor època de crisis econòmica.
Tercer: Vostè creu que jo sortiria cada dia al carrer, a Torredembarra, a donar la cara si fos corrupte?
El procés té un preu
RC – Li fa por anar a la presó?
DM – No em fa por afrontar res d’aquest procés.
RC – Què volia la Guàrdia Civil quan el van detenir per segona vegada?
DM – Oficialment em van dir que era perquè no interferís en els escorcolls que s’estaven produint a Teyco, a Barcelona. Però, per sentit comú, això comprendran que no era possible, per tant, crec que va ser per tornar a revifar el cas i tornar a posar a l’exalcalde de Torredembarra a la primera línia de la premsa i de les televisions, que equival a dir alimentar el “Cas Torredembarra”, perquè tothom tingués clar, com ha anat succeint, que el procés, té un preu. I que ningú, es relaxés.
RC – Com van ser els seus dies a la presó?
DM – Desconcertants. No entenia res del que estava passant, i què hi feia jo allí.
RC – Qui el va anar a visitar mentre va estar empresonat?
DM – Família i amics.
RC – És cert que li van dir que si presentés la seva dimissió com a alcalde i sortiria immediatament de la presó?
DM – No em van obligar, em van recomanar. I va ser cert.
RC – Qui li va dir això?
DM – Mai no ho diré.
Jutge té una feina difícil
RC – Que pensa del jutge que instrueix el cas Torredembarra?
DM – Que té una feina molt difícil. Perquè tot el que li arriba, està desvirtuat o amb falta de documentació creíble, perquè jo mateix ho he comprovat en alguns expedients. El jutge haurà de refer totes les conjectures que li han presentat, per poder entendre el cas.
RC – Ha rebut suport del seu partit o creu que ara vostè ja no els interessa?
DM – Jo no em queixaré mai del meu partit. M’ han donat tot el suport quan era alcalde i ara, ja sóc prou gran per apartar-me i no molestar, mentre duri aquest procés.
RC – Qui paga la seva defensa? Té diners per pagar-la?
DM – La pagaré jo quan tingui disponibilitat econòmica. Com sabeu, per ordre del jutge ara mateix tinc els comptes i els béns embargats. Ara vaig a crèdit, fins que pugui fer front.
RC – De què viu?
DM – De moment de l’empresa.
RC – Però l’empresa té problemes econòmics. La tancarà?
DM – Fa més d’ un any que lluito per no tancar-la. No ho vull fer. No vull enviar quinze famílies al carrer a causa de la meva situació processal. El sindicat CNT distribueix fulletons, demanant a la gent no entri a comprar a les botigues. D’aquesta manera com pretenen que jo pagui sous i no tanqui? Em sap molt de greu per la resta de treballadors que cada dia hi posen cos i ànima per tirar endavant.
RC – Com paga els seus treballadors?
DM – A terminis
Hi ha polítics que haurien d’estar imputats
RC – Es penedeix d’alguna cosa?
DM – No, però m’hauria agradat tenir temps per haver parlat més amb la gent.
RC – Hi ha polítics de La Torre que haurien d’estar imputats?
DM – Sí, rotundament sí. I més d’un.
RC – De què es queixa en aquest cas?
DM – Que hi ha companys que no haurien d’haver viscut aquesta situació. Per allò que pretenien, amb mi n’hi havia prou. No calia fer mal a tantes famílies.
RC – Confia en la justícia?
DM – Si la justícia és capaç d’escoltar i no es basa en judicis preestablerts, sí i molt.
Qui és el secretari?
RC – Que opina del secretari de l’Ajuntament Sr. Rafael Orihuela?
DM – El secretari és el principal instigador del “Cas Torredembarra”. No hauríem d’oblidar com ‘aterra’ a Torredembarra. L’Ajuntament per als habitants que té, era de segona categoria. Però quan el porten, els que governaven en aquells moments, Enric Grangel, i Montse Gasull, per tal que pugui cobrar més, i que es quedi, fan pujar l’Ajuntament a primera categoria, amb tot el que aixó comporta: ampliació de plantilla, per tant, més despesa i fer-li una plaça a mida. Quin nom té això penalment?
RC – Digui’m vostè…
DM – Casualment, aquests tres personatges que s’havien ajudat es tornen a trobar en el temps, el secretari passant informació a Montse Gassull, i conjuntament amb un treballador àrab radical, que acomiado de la meva empresa (que em promet enfonsar-me l’empresa, la família i la feina), van a denunciar-me a la Guàrdia Civil. I el Sr. Grangel (expulsat del seu propi partit), funcionari jubilat de Justícia, porta el cas al Jutjat de Vendrell.
Un any abans, concretament a l’abril del 2013, porto un informe a Administracions Locals de la Generalitat, perquè ja vaig veure l’estratègia del secretari, que era acusar-me de corrupció – un fet comprovable un any després – vaig anar-hi per demanar empara, perquè va utilitzar tots els medis per fer-me fora com a alcalde…. I així comença el “Cas Torredembarra”.
RC – Col·laborarà o està col·laborant amb la investigació?
DM – Podria col·laborar, però la segona detenció, que no feia falta, m’ha deixat bastant descol·locat, si la finalitat era que col·laborés.
RC – Creu que si vostè comença a parlar, la seva vida corre perill?
DM – Des de la mateixa intervenció a l’Ajuntament el 26 de juny de 2014, tot ha sigut de pel·lícula, però no fins a arribar aquest punt.
Gaudeix destruint
RC – Que pensa de Montse Gassull? Li guarda rancúnia?
DM – És una pobra dona que gaudeix destruint. Pensa que el que va fer ella, és el que poden fer els altres. Ella va marxar d’Esquerra Republicana perquè va perdre les primàries, per ser alcaldable, i va muntar un partit, pensant que com havia contribuït per fer caure un govern municipal des dels jutjats, tothom la votaria i, al cap i a la fi, no va sortir ni com a regidora.
RC – Li guarda rancúnia?
DM – Tot i que és un dels meus quatre botxins no li guardo rancúnia. Li tinc pena; sentir-se feliç fent mal és inherent a la seva personalitat. És digna de compassió.
RC – Que pensa de l’actual situació política que travessa el país?
DM – Crec que tothom va fer uns càlculs, pel que havia de ser l’endemà de les eleccions. I tothom es va equivocar. I quan dic tothom em refereixo a l’estat i a tots els partits que van participar en el 27S. I ara com en sortim?
Eduard Rovira es deixa portar
RC – Com ho està fent Eduard Rovira?
DM – La pregunta seria: Com ho està fent el secretari? Ara és ell qui porta la batuda i dirigeix l’orquestra. És un equip de govern amb gairebé amb cares noves i sense experiència governativa. Per tant, n’Eduard s’està deixant portar pel secretari i això li garanteix no tenir problemes, de moment. Altra cosa, ben diferent, és saber si es farà algun projecte nou. En aquest Ajuntament no moure’s és sinònim d’intel·ligència i no fer res és sinònim de continuïtat.
Ha demanat als Reis…
RC – Tornarà a presentar-se al càrrec d’alcalde?
DM – Estic retirat de la política.
RC – Que ha demanat als Reis Mags?
DM – Que la meva família no pateixi per haver sigut alcalde.
RC – El seu desig per 2016…
DM – Que es jutgi el “Cas Torredembarra”.
ENTREVISTA de Ricard CHECA // Torredembarra
REDACCIÓ
