26. Abril 2024

Arxius de cdc | Pàgina 2 de 9 | Diari La República Checa

REDACCIÓ21 Juny, 2016

OPINIO

El govern espanyol ha estat incapaç de formar govern. Els grans partits de l’Estat, els de la “nova” política i els de la “vella” política, no han estat capaços d’asseure’s  a negociar i formar un govern per posar-se a treballar ràpidament per a les necessitats dels seus ciutadans i ciutadanes.

Mar Vázquez, d'UGTFa sis mesos, a les eleccions del 20 de desembre, érem nosaltres els que no teníem encara govern… Però finalment el vam formar i ho vam fer gràcies a la gent convergent, gràcies a una persona que no pensa en cadires, gràcies a una persona que va pensar en clau de país, ho vam fer gràcies a Artur Mas, l’únic capaç de fer un pas al costat per les persones del seu país. Perquè nosaltres no som ni de la nova ni de la vella política, nosaltres som els de la bona política.

Nosaltres som Convergència i per això jo sóc convergent. Perquè convergència és l’únic partit capaç de defensar els nostres interessos, els de tothom, perquè la família convergent és àmplia, formada per persones de tots els indrets de Catalunya i amb arrels ben diferents, tal i com és la nostra nació, amb un 80% de persones nouvingudes. Orgullosa de tenir dues llengües, el català i el castellà, perquè Catalunya és una societat integradora, per molt que alguns s’esforcin en dir el contrari.

I jo en sóc un exemple. Nascuda a Sevilla, tot i que sempre he viscut al Vendrell, i de pares andalusos, de la mateixa manera que molts catalans i catalanes. Orgullosa de defensar les sigles de CDC, sigles polítiques d’una ideologia centrista que fa política pensant en el benestar de les persones. Sigles polítiques que té polítics valents que posen les urnes perquè tothom pogués votar el passat 9-N tot i ser conscients de les conseqüències. Ara, estan imputats per la justícia espanyola. I això només passa a CDC.

El 26 de juny ho hem de tenir ben clar perquè ens hi juguem el futur. Una Convergència forta a Madrid és igual a una Catalunya escoltada, és igual a una Catalunya progressista i a una Catalunya que lluitarà per l’estat del benestar.

A Madrid hem de seguir defensant la inversió per les nostres infraestructures, volem ser competitius per atraure indústria. No volem viure de subsidis, volem feina, feina estable, volem salaris dignes i volem veure a tots els catalans i catalanes feliços, perquè quan tenim feina, som feliços. Proposarem millores pels autònoms i pimes, reformes reals per millorar les pensions, acabarem amb la llei Wert… En definitiva, volem ser forts a Madrid per defensar  el nostre model de societat del benestar, protegint als més febles i garantint la igualtat d’oportunitats per a tothom.

Som les candidates i els candidats dels fets per Catalunya i tot sabem que hi ha molt a defensar i volem anar a fer-ho amb molta força, una força que només ens pots donar tu amb el teu suport. Diumenge no et quedis a casa, vine a fer-nos confiança!

 Mar VÁZQUEZ OLIVEROS
Candidata núm. 3 al Congrés per CDC a Tarragona

 

 


REDACCIÓ13 Juny, 2016

OPINIO FERRAN BEL
Darrerament,  escoltem els cants de sirena que bufen des de noves formacions que apareixen a l’escenari polític i que, com si fossin hipnotitzadors, repeteixen constantment el mantra que afirma que “només allò nou ho pot solucionar tot”. Fals dilema el què contraposa una vella política dolenta, amb una novella política bona. Res més lluny de la realitat. Senzillament, hi ha política bona i política dolenta.

I una forma dolenta de fer política és aquella que després de les eleccions del passat desembre es demostra incapaç de fer un govern a l’Estat espanyol. Un fet, que a la història europea dels darrers decennis no ha passat mai. I és política dolenta la què planteja que el Corredor del Mediterrani ferroviari passi pels Pirineus cap a Madrid i oblidi els ports de Tarragona, Barcelona o València.

Nosaltres, la gent de Convergència, som gent seriosa. Centrada. Que sap com és la societat de les nostres comarques. Que no s’oblida de la gent emprenedora, que valora la cultura de l’esforç, que sap què cal crear riquesa abans de repartir-la. Enmig de la demagògia de Podemos i la CUP i la intransigència de Ciutadans i el PP.

Els convergents som els que defensem el cabal ecològic del riu Ebre, els que entenem que els manters no poden campar impunement pels nostres passejos marítims perjudicant la bona gent que paga impostos, els que treballem en la defensa dels projectes que poden generar més ocupació i turisme com és apostar pel futur del consorci turístic de Vila-seva i Salou, al costat de Port Aventura. A peu i a cavall, posem en evidència l’oblit i el maltractament continuat del govern espanyol, sobretot en els darrers quatre anys del PP, que ha menystingut la necessitat de disposar de trens que vagin a l’hora, que no ha fet les inversions en infraestructures viàries per afavorir l’economia de les nostres comarques.

Convergència sempre ha estat un partit responsable, compromès amb la seva gent i el territori. Un partit que ha liderat la construcció de la Catalunya d’avui, que defensa la nostra llengua, i que no abandona en cap moment l’ambició de fer un país nou, amb qualitat democràtica, amb valors sòlids.  Volem anar a Madrid perquè allà, encara, s’adopten decisions que marquen el nostre futur. Des dels diners pels Jocs Mediterranis 2017 a Tarragona fina a les obres de les infraestructures ferroviàries pendents des de fa anys. De l’impuls de l’aeroport de Reus o com resolem els retards ferroviaris en  la xarxa de rodalies o mitja distància o  la millora de l’N-340 per evitar la vergonya que suposa veure la seva mortalitat continuada.

Convergència sempre ha estat i estarà en aquesta línia, apostant pel pragmatisme i el seny. Demanant el que ens pertoca. Centrats en la defensa del benestar de tots els homes i dones del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre. Sense sectarismes ni estirabots. Aquesta és la nostra manera d’entendre la política. Perquè la política, la bona, la què va més enllà d’eslògans televisius i promeses que no es compliran perquè són fum i focs d’encenalls és avui més que mai  imprescindible, i la necessitem per poder fer front als reptes que tenim al davant, bé siguin  nous o  vells…

Ferran BEL
Candidat al Congrés per Convergència Democràtica de Catalunya

 


REDACCIÓ9 Juny, 2016

ENTREVISTAÉs un home respectat en el món empresarial, però un nouvingut a la política municipal. Va començar donant cop de cec i molt tímidament es va anar adaptant a l’entrellat de l’Ajuntament de Tarragona. És conscient que no té el poder suficient per fer canvis, però, darrerament, va afilant l’agulla i comença a fer-se notar. Pretén que no es porti al plenari qüestions realment importants per a la ciutadania i que s’evitin els debats absurds i que no porten enlloc. Albert Abelló dóna la seva visió del primer any del mandat. Diu que el ‘bonisme’ de Ballesteros ja cansa la gent i confessa que va sentir vergonya quan va veure que la policia escorcollava l’ajuntament en l’àmbit del cas Inipro. No vol contestar quan se li pregunta si li agradaria tornar a ser cap de llista a la presidència del govern de Tarragona.

abello_2

RC – Quin balanç fa d’aquest primer any de mandat?
AA Ha sigut decebedor, amb moltes excuses, cap fet i manca de transparència. Sabíem que la gestió de l’equip de govern no funcionava, però, un cop dins, hem vist que la situació és molt pitjor del que ens pensàvem. La legislatura va començar amb un govern en minoria sense rumb que s’ha acabat convertint amb un govern de tres debilitats l’únic objectiu del qual és la comoditat i tranquil·litat dels tres socis: PSC, PP i el regidor no adscrit Josep Maria Prats. El resultat és que la ciutat de Tarragona, amb unes enormes potencialitats, continua exactament igual que fa un any: paralitzada.

RC – Es veu diferent quan s’està assegut a la sala de plens?abello_1
AA Sí, les misèries es veuen de molt més a prop. Repeteixo: pensàvem que la gestió de l’equip de govern no era bona, però un cop a l’Ajuntament, som testimonis que la situació és molt més greu del que pensàvem.

RC – És difícil fer rodar el molí quan només es té dos regidors?
AA És obvi que és més difícil, però, més que de quantitat, és una qüestió de qualitat. Tenir molts regidors i que aquests no treballin no serveix de res. Estic molt content de la feina feta entre la Consellera Cristina Guzmán i un servidor.

RC – Quines seran les àrees que dedicarà més atenció?
AA Les nostres principals prioritats són i seguiran sent les que ja vam anunciar en el nostre programa electoral, sobre les quals ja hem treballat durant aquest primer any. Per una banda, millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Tarragona sense deixar a ningú enrere. Hi ha moltes famílies que estan patint i milers de tarragonins a l’atur. La millor política social és la creació d’ocupació i, precisament per això, la nostra altra principal prioritat és la de reactivar l’economia i generar llocs de treball.

Tarragona paralitzada
RC – Ha canviat alguna a Tarragona en els darrers 12 mesos?
AA Ens agradi o no, Tarragona continua paralitzada, està exactament igual que fa 12 mesos.

RC – El seu soci de coalició li ha decebut?
AA No. Tinc una bona relació amb el senyor Josep Maria Prats, a qui considero una gran persona. Mentre va ser al nostre costat va fer molt bona feina. Va prendre una decisió que respecto.

RC – Per què vol anar als jutjats per què no tingui grup municipal propi?abello4
AA Senzillament perquè no li toca. Unió no es va presentar a les passades eleccions municipals, es va presentar la Federació de Convergència i Unió i, per tant, considerem que el senyor Josep Maria Prats hauria de passar a ser regidor no adscrit. A més, no hem d’obviar el sobrecost important que està suposat a les arques municipals la creació d’un nou grup municipal, un regal que li ha fet el senyor Ballesteros.

Pacte de debilitats
RC – Què pensa del tripartit?
AA És un tripartit format per tres debilitats i és evident que unir febleses mai ha estat sinònim d’èxit. És un pacte de conveniència entre PSC, PP i el senyor Josep Maria Prats que només busca la tranquil·litat d’aquests tres socis i gira l’esquena a la ciutat, difícilment ajudarà el fet que Tarragona tiri endavant.

RC – És positiu per a la ciutat? Per què?
AA Seria positiu si aquest tripartit fos capaç de prendre decisions i encarar-se i solucionar els problemes de la ciutat. Avui dia s’està demostrant que aquest pacte no és gens positiu per la ciutat, que continua paralitzada.

RCBallesteros li va demanar que hi formés part del govern?
AA No.

RC – Vostè voldria?
AA La pregunta seria si haguéssim volgut i la resposta és no.

Vull els jocs
RC – Fa poc es va presentar la mascota dels Jocs. Què en pensa?
AA Crec que és encertada, personalment no em desagrada.

RC – Es faran els jocs? Vol que es facin?abello1
AA Sí i sí. Volem que es facin i que siguin un èxit per la ciutat. Segurament s’acabaran fent, el que ens preocupa, com ja alertàvem fa més d’un any, és en quines condicions se celebraran.

RC – L’equip de govern té molts fronts oberts, en quina situació està aquest govern?
AA Té molts fronts oberts perquè no n’ha tancat cap durant gairebé nou anys. Si l’equip de govern hagués governat, segurament ara mateix no tindria tants temes pendents. A més a més, a aquests fronts oberts se n’han sumat d’altres de greus i que afecten molt a la nostra ciutat com és el cas Inipro.

RC – S’està assistint al declivi del ballesterisme?
AA El “bonisme” del senyor Ballesteros acompanyat, des de fa 9 anys, de la ineficàcia i la incapacitat de prendre decisions està començant a cansar els ciutadans de Tarragona. Els tarragonins considerem que mereixem una ciutat molt millor de la que tenim.

Manca lideratge
RC – Què més el preocupa d’aquesta ciutat?
AA A Tarragona li manca un lideratge capaç d’injectar optimisme i energia positiva. Fa molt de temps que no s’actua ni es prenen decisions per solucionar els petits i els grans problemes. Això provoca tenir una ciutat paralitzada amb multitud de projectes inacabats i sense cap mena de projecte engrescador. D’altra banda, Tarragona també està patint la mala gestió d’un equip de govern que ha generat un gran endeutament que limita enormement la possibilitat de realitzar nous i bons projectes que il·lusionin.Abello_tarragonins

RC – Alguns l’acusen de no ‘fer carrer’…
AA Doncs em passo el dia al carrer.

Inipro no és només mala gestió
RC – Què passarà amb el cas Inipro?

AA Ho ha de decidir el jutge, però està clar que és un cas d’una magnitud important que no només afecta la ciutat de Tarragona. Després de les darreres detencions, veiem clar que el cas no és conseqüència d’una mala gestió ni d’una mala praxi administrativa tal com ens volien fer creure des de l’equip de govern. Esperem que es continuï investigant a fons i que quan la justícia certifiqui les possibles irregularitats, el senyor Ballesteros estigui a l’altura i es depurin totes les responsabilitats.

RC – Què va sentir quan va veure un jutge coordinant escorcolls a l’ajuntament?
AA Molta vergonya per la nostra ciutat. Tarragona tornava a aparèixer a primera línia mediàtica per un cas de presumpta corrupció.

RC – Què passarà amb Jaume I, fruit del govern convergent?
AA El cas del Jaume I és fruit d’un govern convergent i de tots els partits que en aquell moment hi van donar suport, per tant, també és un cas del PSC i del PP. Per una banda, esperem que la justícia actuï i que es depurin totes les responsabilitats i, d’altra banda, també esperem que d’una vegada per totes es trobi un ús al Jaume I. Recordo que l’any 2007 el senyor Ballesteros assegurava que hi faria un pàrquing convencional. Han passat nou anys i l’espai continua buit.

Hi debats absurdsalbert_abello
RC – Per què vol escurçar els plens? Creu que el que es debat no és prou interessant?
AA No es tracta d’escurçar, el que volem és no perdre el temps i que els plenaris siguin realment productius per a la millora de la ciutat. Creiem que hi ha debats que són absurds, que no aporten res per Tarragona i que no solucionen cap problema. La prova és que cap de les mocions presentades i debatudes fins ara s’ha dut a terme.
RC – Li agradaria tornar a presentar-se?
AA Quan arribi el moment, l’assemblea de Convergència i un servidor ho decidirem.
RC – Està decebut amb la política?
AA És un espai nou per a mi, un nou espai en el qual cal adaptar-se. Estic segur que es pot fer molt bona política.

 


REDACCIÓ2 Juny, 2016

El Balcó del Mediterrani ha estat l’escenari de la posada en escena de la candidatura de Convergència al Congrés i al Senat. Es tracten de dues llistes fetes amb segell municipal, amb l’objectiu de traspassar a Madrid les preocupacions i inquietuds dels tarragonins.

pellicerTal com ja va passar en les eleccions del 20-D, CDC – aleshores Democràcia i Llibertat –  es presenta amb “un fort arrelament al territori i al món municipal”.

Prova d’això és que els caps a les dues cambres són alcaldes: Ferran Bel (Tortosa) i Carles Pellicer (Reus). Tots dos, han insistit en la necessitat de treballar per evitar que la gran vencedora sigui l’abstenció, dificultant així la formació d’un govern a l’estat.

Durant els properes dies de campanya (on s’apostarà per la proximitat), els candidats i els membres de la seva llista es passejaran pel territori intentant auscultar les exigències de la població i buscar-ne solucions polítiques.

dalmauCarles Pellicer, candidat al Senat, ha explicat que ens els darrers mesos “no hem deixat de treballar”, encara que s’hagi fet de forma molt discreta, sense soroll ni grans titulars a la premsa.

Tant Bel com Pellicer han explicat que faran els possibles per aconseguir el major nombre de vots i contribuir així per desencallar la situació política espanyola. Insisteixen en la necessitat d’acudir a les urnes de forma massiva perquè  no s’hagi de tornar a repetir les eleccions i així generar frustració ciutadana.

Instat a comentar la poca regeneració i renovació en les dues candidatures, sobretot en relació als caps de llista, Ferran Bel, discordant d’aquesta observació, ha insistit que a Convergència tothom és important, perquè es tracta d’un projecte comú i en defensa del territori.

cdc_llistaEls candidats es comprometen a reclamar qüestions com la falta d’inversions històrica del govern espanyol per millorar  les infraestructures ferroviàries i viàries, crear llocs de treball, rebaixar els costos energètics i garantir la competitivitat de les empreses.

També ha fet menció a la necessitat de obligar el govern central a apostar més en serveis a la persona i a la cultura. Al Balcó del Mediterrani s’han fotografiat els candidats al Congrés per Tarragona (Ferran Bel, Mercè Dalmau, Mar Vázquez, Oriol Vázquez, Marc Ayala i Sara Gil) i al Senat (Carles Pellicer, Teresa Moya i Joan Basora).


REDACCIÓ24 Maig, 2016

OPINIO ALBERT ABELLÓ
Com deia Johan Cruyff, “para marcar, debes chutar” i en els plenaris municipals de l’Ajuntament de Tarragona regategem, driblem, fem passades curtes, llargues i enrere, alguns de tant en tant juguen brut, d’altres fan teatre i uns quants fins i tot intenten enganyar l’àrbitre, però xutar ningú xuta i, per tant, no marquem cap gol.

Des del juliol de l’any passat fins al passat mes de març a l’Ajuntament s’han celebrat vuit plens municipals on s’han presentat, exposat, debatut i votat 120 mocions. D’aquestes 120 propostes, només 59 s’han aprovat, però el més insòlit és que cap s’ha dut a terme. El resultat ha sigut zero. Hem dedicat hores i hores presentant i debaten mocions que no han servit de res, no hem marcat ni un gol.

Bona part del temps del plenari municipal ens estem equivocant de porteria. Gairebé la meitat de les 120 mocions presentades, exposades i debatudes no tenen res a veure amb la ciutat, són mocions legítimes però que no contribueixen en la millora de la ciutat de Tarragona ni en la qualitat de vida dels seus ciutadans.

Algun cop hem avançat cap la porteria adequada i fins i tot hem estat apunt de marcar, però l’àrbitre ha aturat la jugada, les propostes aprovades s’han quedat en paper mullat perquè des de l’equip de govern no hi ha hagut la voluntat de fer realitat allò que el plenari ha aprovat.

El senyor Ballesteros (PSC), i ara també el seu company de viatge el senyor Alejandro Fernández (PP), repeteixen dia sí i dia també que les mocions no són més que declaracions d’intencions i que, per tant, no estan obligats a fer-les realitat. On és, doncs, la voluntat política? Si les coses no són obligatòries, tot i ser favorables per la ciutat, no cal fer-les? Estem perdent temps i diners públics i seguim sense xutar. No s’ha desencallat cap dels grans projectes pendents de la ciutat com són el Banc d’Espanya, la Tabacalera, la Savinosa, el pàrquing Jaume I o el Mercat Central. Les sessions plenàries no estan servint per millorar la qualitat de vida dels que precisament aporten aquests recursos públics, els ciutadans de Tarragona, provocant una sobrecàrrega de feina molt important a l’àrea administrativa i un sobrecost d’uns 200.000 euros anuals. Estem malbaratant recursos públics en una ciutat on precisament no en sobren. Si un dels nostres principals objectius com a consellers és millorar l’eficàcia administrativa, quin exemple estem donant?

És per tot això que en el plenari del passat divendres 20 de maig el Grup Municipal de CiU vam presentar una moció per aconseguir que les sessions plenàries siguin més eficaces i productives. Lluny d’imposar cap mena de norma, proposàvem que s’establís un mètode encaminat a què els plens siguin més operatius, productius i contribueixin a la millora de la ciutat. Sembla ser, però, que a la resta dels grups municipals no els hi preocupa en absolut continuar malbaratant recursos públics i ja els hi sembla bé continuar jugant sense necessitat de guanyar res per la ciutat.

Cal, d’una vegada per totes, enfrontar-nos als problemes i buscar-hi solucions. Tarragona necessita menys teatre i més gols, hem de xutar, marcar i guanyar.

Albert ABELLÓ
Portaveu del Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament de Tarragona

 


REDACCIÓ23 Maig, 2016

retrovisorTras unas cuantas entregas semanales arreando collejas, de buen rollo, a nuestros maltrechos gobernantes, este lunes vamos a poner en fila a la oposición. Pero antes déjenme que me cuelgue un poco de nuestra eterna Tarragona.

¿Nuestra ciudad está en la comarca del Tarragonés o en la leonesa Babia? Lo digo por lo de estar en Babia. Esta alocución viene de cuando nuestros medievales monarcas patrios querían desconectarse del ajetreo palaciego y se iban de vacaciones y alquilaban un castillo en la apacible comarca de Babia en León.

Tarragona, otrora imperial, es hoy una ciudad absorta en sí misma: “chufla, chufla, que como no te apartes tú” decía el lugareño, sobre su borrico, cuando el tren se le echaba encima en Nobleza Baturra. El tiempo se ha echado encima de Tarragona y la ciudad sigue en su borrico, como si nada. La metáfora viene que ni pintada. El futuro nos puede atropellar, pero nos da lo mismo. Por lo menos a algunos.

retrovisor_Todo en la ciudad se tambalea: lo presente, como los Juegos Olímpicos del próximo año; lo pasado, como tantos edificios y espacios durmientes que ofrecen, tiempo a, una estampa deplorable de ciudad; o los futuros, como la presencia de la industria química, que igual está, como que toma la de Villadiego. El futuro inmediato nos da un enérgico toque de silbato antes de arrollarnos, pero la ciudad sigue en su borrico.

Incluso Tarragona se permite el lujo de ir contra corriente mientras el país está inmerso en un dilemático conflicto con España y consigo mismo; nuestra ciudad acoge al rey Felipe VI como tutor, padrino y abanderado de nuestro acontecimiento más significativo – pero menos financiado –, de nuestra historia reciente. El rey vino a hacerse un selfie institucional a cargo de la paletilla municipal, eso sí, con nuestra oposición haciendo pucheros. Pues bien, digo yo, o se le chafa la fiesta al monarca o te apuntas a la foto y no te muevas que no sales, como ácidamente advertía Guerra. Pero nuestra oposición – por lo menos alguna – es así, ni chicha ni “limoná”.

En medio de las inercias cósmicas y cómicas que llevan a Tarragona hacia el agujero negro, que dejan la ciudad a merced de un oleaje político barcelonés que a menudo nos zarandea, que nos ponen a los pies del tren imparable del futuro, frente a todo eso, solamente podemos vislumbrar esperanza en una inusitada Primavera Tarraconense que barra de un escobazo la parsimonia, el conformismo y el ombliguismo que tienen secuestrada la ciudad.

  • ¿Hay alguien ahí?
  • Si, toda la oposición.
  • ¡Uf! ¿Hay alguien más?

El panorama no es muy alentador que digamos. Demos un repasito a los grupos de la oposición y sus cabezas visibles, iba a decir cabezas pensantes, pero me retengo por prudencia y pudor.

Arga Sentís
Arga Sentís

ARGA SENTÍS (Ora Pro Nobis). Si no fuese de izquierdas hasta el aburrimiento, sería la perfecta madre superiora del convento consistorial. No se da ni un solo descanso en la aplicación de los preceptos de clausura de la devota política de izquierdas, ecologista, feminista, animalista, oposicionista, etc, etc, etc. (Qué diferencia con la simpática, ingeniosa y renacentista Hortènsia Grau). Arga siempre aplicada en el trabajo, correcta en las formas, circunspecta en la contrariedad de estar más sola que el conserje del Jaume I, todo en ella es de manual.

Respetada i estimada por muchos, pero ignorada por los que esperaban una abanderada de los nuevos movimientos contestatarios de la ciudad. Le falta swing, carece de chispa. Va de modernilla, pero es la viva presencia de la mojigatería progre demodé. Se ha equivocado de oficio o de década. No la veo liderando o prendiendo la mecha de una primavera tarraconense, seguro que antes debe repasar lo que dice la norma 343-G/16 de su reglamento para situaciones de agitación social espontánea. Como decía aquél… Y… mira que es buena persona.

Laia Estrada, regidora per la CUP
Laia Estrada

LAIA ESTRADA (Flower Power con espinas). Quítenle a Laia un poquito de lifting okupa, un poco bastante de colorete rojo-ultramontano y pónganle unas dosis de crema institucional, unas sesiones de “solárium tarraconensis” y unas gotitas de perfume mediático “frivolité” y ya tendrán ustedes a nuestra Thelma Roussef. Y que no falte de nada, sumemos también a su papá Lula Estrada. Laia es guapa, irreverente por joven más que por ideología, que la suya está ya más que momificada en la Plaza Roja de Moscú.

Laia es espontánea, jovial, punzante, simpática, torpe, ingenua (pese a que ella crea lo contrario), ingeniosa y, a veces, desproporcionada. Lo tiene todo para encabezar una revuelta a la francesa, poniéndose al frente de los “desarrapé” para tomar la Bastilla de la Plaça de la Font. Pero eso no sería una Primavera Tarraconense. Eso sería, más bien, un verano caliente, sobreexcitado, que daría paso a un corto otoño y a un largo, frío y penoso invierno maoísta.

PAU RICOMÀ (Subordinado al retrovisor). Este tímido i discreto historiador y funcionario de banca no da el perfil primaveral de ninguna de las maneras. pau_ricomNadie le puede quitar un ápice de mérito por haber estado en el lugar y momento adecuados para que la ola indepe le impeliese con cuatro regidores a meter de nuevo a ERC en el consistorio. Nadie discutirá que conoce Tarragona, a sus ciudadanos, su carácter, sus manías, sus dioses y credos, pero – siempre hay un pero –, le corre por las venas la misma sangre espesa que a esa Tarragona a la que antes nos referíamos, a la del borrico.

En realidad, es un lampedusiano. Además, debe estar pendiente de los movimientos de los cuperos y de que a los convergentes no les dé por encontrar un ariete de renovación. Debe estar pendiente de que no fructifique en Tarragona una nueva fuerza para el 19 en la órbita Colau. Debe estar pendiente de los movimientos internos en ERC, siempre tan caprichosos y encriptados. Nada de primaveras con Pau, a lo sumo, entretiempo. Va progresando adecuadamente, pero aún  le queda.

Albert Abelló
Albert Abelló

ALBERT ABELLÓ (Crónicas carnívoras). La serie “Crónicas carnívoras” es un doc-road americano que recorre los chiringuitos más típicos y tópicos de la gastronomía fast-food estadounidense. Se ponen las botas. Ahí veo yo a Abelló. Empezó con el tapeo en la Cambra, siguió con el carrito de las salchichas y luego stop y a hacer de regidor corriente y moliente. No, no y no. Debe dar el salto a la fama. Su filón está en recorrer los bares de la ciudad con una campaña que diga “A comer votos” y en sus visitas se debe juntar con los indígenas del bar y zampar a destajo bocatas, tapas y otros manjares de la gastronomía popular – uy, popular no, convergente… uy, puede que tampoco –.  Con el lema “A dar caña y cañas” también triunfaría. Se trata de que me lo saquen de la butaca consistorial y los discursos empanados. Algo ya ha dejado ir en sus últimas declaraciones públicas que atisba alguna esperanza de cambio. Por ejemplo, que los plenos son un coñazo, o que no irá a rendir pleitesía al monarca. Pero la pifia cuando propone su alternativa. Imagínense el auge que tomaría Abelló si dijese que cuando se le haga insoportable el tedio eterno de los plenos se bajará a algún bar de la plaza e invitará a cañas a todo ciudadano que quiera compartir barra y birra, ¡que se queden los políticos con su política que yo me voy con el pueblo a tomar unas cañas!  ¡que se quede el alcalde con su rey que yo me voy a meter un real bocata con la gente! No sería la Primavera Tarraconense, pero se parecería, por lo menos, a la de El Corte Inglés, que funciona eficazmente hace años. Me da a mí que poca primavera se puede esperar del que surgió del ultra congelado. Pero  yo confío.

RUBÉN VIÑUALES viñuales6(Cada uno es como Dios le hizo, y aún peor muchas veces. Miguel de Cervantes) Viñuales tiene todos los boletos para poder encabezar la Primavera Tarraconense, pero también los tiene para sucumbir a sus propios egos. Lleva un año sentando el culete en el sillón consistorial de jefe de la oposición y ya se mueve como el rey del mambo. Va de sobradillo la mayoría de las veces y saca al modesto y humilde aprendiz de brujo cuando cree que la circunstancia lo requiere. Eso le perderá. La gente no es tonta. Cree que tiene que demostrar algo cuando no es así. Piensa que lo controla todo en el escenario político local y no es así. Opina que ya está de vuelta de muchas cosas y se equivoca. Tiene claro quienes le son fieles y se dará un buen batacazo con ese bajar la guardia. Pero tiene chance, sex appeal político, empatía, desparpajo y audacia. Es honesto y trabajador. Nadie le comerá espacio electoral si él no se deja, pero a muchos de esos espacios electorales ajenos puede hincarles el diente en el 2019 (o antes). Todo eso dependerá de la gente con la que se rodee, de que escuche más que hable, que se someta sin postureos a la ley no escrita de los barrios, que deje ese aire de chulito de playa, de listillo de clase, de guapete de disco, que ya empieza a hacer pudor.

Viñuales es un político primaveral, con aire fresco y renovado, tiene reflejos, aprende rápido, sabe desmarcarse de la marca naranja lo suficiente para conectar con sectores de la ciudad que no le son próximos políticamente, sabe granjearse la simpatía en la distancia corta, pero se engomina de sí mismo rápidamente. Debe confiar menos en su intuición y capacidad de improvisar y aplicarse mucho más, y demostrar que es capaz de crear equipo más que de mandar. Políticamente, sabe ofrecerse seductor, pero cada vez más le sale un ramalazo autoritario que le traiciona. Por todos los rayos y truenos, ábrase el cielo y el infierno, lluevan perros y gatos, que este hombre se centre, pondere, ecualice, serene, aquilate o se vaya a la ‘fava’ si no lo hace. La primavera no espera. Digo “primavera”, que no lo mismo que “prima Vera”.

Ajuntament_TgnY hasta aquí este breve recorrido por el mapa opositor. No es gran cosa, ya lo sé, pero no hay más cera que la que arde. Si el alcalde tuviese enfrente una oposición pertrechada y garrote, seguramente no tendría pacto de estabilidad y estaría, ahora mismo, diciéndole a los suyos que para gobernar mejor salir de debajo de la mesa.

Por cierto, hablando de mesas, las del palacio consistorial guardan, en sus cajones, secretos y secretillos. Les pica la curiosidad, ¿eh? Puede que me ponga a ello en una próxima entrega, si es que mi empleo de chofer me deja tiempo suficiente para rescatar de dichos cajones los pliegos de la vergüenza.

Sean buenos… pero no demasiado, es más divertido.

Y… atentos…porqué hay siempre un…retrovisor

 


REDACCIÓ5 Maig, 2016

josep_cruset
Josep Maria Cruset

Convergència ha fet públic el resultat de les enquestes sobre el futur del partit els militants i simpatitzants han  respòs entre els dies 27 d’abril i 3 de maig. El president de la Federació blava al Camp de Tarragona, Josep Maria Cruset, acompanyat del responsable de les jornades ‘Torn Obert’, Marc Vinya, ha explicat que unes 10 mil persones – de les quals un 30% són simpatitzants – han participat en aquest sondeig.

Els resultats són importants seran la base del procés congressual del proper mes de juliol.

Cruset ha revelat que a Tarragona les xifres són equiparables a la resta de Catalunya. Un 52% ha defensat que el partit ha de ser un moviment de confluència política. Dels enquestats, el 92% se sent català o més catalans que espanyols i el 82% voldria que Catalunya esdevingués un nou país que estigués integrat a la Unió Europea.

congres_CDC
El congrés de CDC serà al juliol

Catalunya sense exèrcit
Un 75% de les enquestes han apuntat que Catalunya no hauria de tenir exèrcit propi o en tot cas pertànyer a un de més global, un de supraestatal. Pel que fa a l’àmbit social, un 87,5% han contestat que sí que s’ha de donar resposta a les prioritats i necessitats socials, però sempre acompanyades d’una contraprestació per part de les persones beneficiàries. De la mateixa manera, en un 65% dels casos, els participants consideren que davant dels desnonaments per impagament de la hipoteca, les famílies haurien de fer una dació en pagament de la seva vivenda i així quedar el deute eixugat. El 70% de les enquestes consideren positiva la coexistència de l’educació pública i la concertada, i un 91% pensen que el salari mínim interprofessional hauria d’augmentar.

Sobre la gestió política, el 71% dels enquestats pensa que els mandats polítics s’han de limitar a dues legislatures. En referència a les bases organitzatives, el 66,4% pensa que els candidats s’haurien d’escollir en base a la meritocràcia i pel seu compromís; el 63,3 % pensa que el finançament dels partits hauria de tenir un part de pública i una de privada, i d’aquests, un 60,2% creuen que el finançament privat, hauria de poder fer-se públic.

 

 


REDACCIÓ16 Abril, 2016

Com cada setmana, aquest digital planteja una pregunta als lectors. La temàtica sol ser diversa i d’actualitat. Mentre la setmana passada vam voler saber qui era l’home més sexi de Tarragona, aquesta incideix en els canvis que es preveuen per Convergència Democràtica de Catalunya a la nostra ciutat. Una renovació que l’expresident de la Generalitat Artur Mas va fer esment en la seva darrera vista a Tarragona.

En aquest sondeig popular, deixem uns noms al criteris dels lectors perquè diguin qui d’aquests (Toni Vera, Joan Adserà, Dídac Nadal, Sílvia Rodes, Irene Mallol, Albert Abelló, Oriol Vázquez, Albert Puñet i Josep Andreu) podria liderar la ‘nova’ i regenerada Convergència.

toni_vera
Toni Vera

La majoria dels implicats ha manifestat fair play. Excepcte Toni Vera. El que va ser el cap de campanya d’Albert Abelló en les passades municipals i avui gerent d’una local nocturn en la baixa de la ciutat, no li agrada la enquesta, que titlla de “tonteria“. Almenys aquesta és la conclusió a que arribem després de llegir el contingut del missatge que va fer arribar, a través de WhatsApp, en un grup de convergents. “A larepublicacheca.com hi ha una enquesta sobre qui ha de liderar la ‘nova’ Convergència. Hi ha diversos noms, entre els quals el meu. Aquest tipus de debat pertanyen només a la militància i en clau interna. No m’agrada gens aparèixer en aquesta llista per raons personals que van més enllà de la política (…)”.

No voteu a ningú
Toni Vera, després d’exposar els seus arguments, estranyament, no es limita a demanar que no el votin. Va més enllà al sol·licitar que “no voteu a ningú” perquè, en la seva opinió, “aquest tipus de coses només fan bullir l’olla de debats inexistents el dia d’avui”. És contundent en assegurar que “aquest tipus de coses no ens ajuden”. El convergent (ara empresari nocturn) recorda als destinataris del seu missatge que “hi ha molta feina al davant”.

Segons sembla, la petició de Toni Vera – per boicotejar l’enquesta – no està produint efecte, atenent que ja han votat més de 2.700 persones i, de moment, va al capdavant.

Coses del… destí.

 


REDACCIÓ1 Abril, 2016

La inactivitat, la paràlisi del projecte, la redacció del PDU i les mitges tintes del govern català empeny Hard Rock i Melco a apostar per invertir en un resort similar que es projecte a la illa-estat mediterrània

Moment de la signatura de l'acord CiU i PSC
Aquest ‘moment’ històtic té cada cop menys sentit

Tal com ha denunciat reiteradament l’alcalde de Salou, Pere Granados, els inversors de BCN World s’estan cansant d’esperar la decisió del Govern de la Generalitat per tirar endavant el macroprojecte d’oci i turisme a la Costa Daurada. Hard Rock i Melco, les dues operadores que han confirmat inversions astronòmiques als terrenys del CRT de Salou i Vila-seca, treballen en paral·lel per adjudicar-se un projecte de característiques similars que s’està desenvolupant, sense demora i sense entrebancs polítics, a l’illa-estat de Xipre.

L’aliança Hard Rock-Melco s’ha presentat i superat el darrer triatge per adjudicar-se les llicències per a la creació d’unintegrated casino ressort al país xipriota, projecte que el govern del paradisíac estat va impulsar el 2014 (dos anys després que Catalunya fes públic l’anunci de BCN World) i que, segons les seves previsions, podria obrir-se en el període màxim de dos anys. Les llicències, a les quals opten també les altres dues operadores finalistes, Bloomberry Resorts Corporation y Naga Corp Ltd., seran adjudicades pel govern xipriota el pròxim mes de setembre.

Sistèmatics retards
Hard Rock fa unes setmanes va ratificar públicament la seva convicció d’invertir fins a 2.500 milions d’euros a BCN World, però la manca de consens en el si del govern català de CDC i ERC – a més de la negativa contundent de la CUP -, estan provocant sistemàtics retards en la redacció del Pla Urbanístic del complex, fet que xoca frontalment amb la política d’expansió de la companyia internacional.

De moment Hard Rock, present en 68 països d’arreu del món, no descarta el projecte de BCN World, amb la proximitat de la ciutat Barcelona i les bones connexions com a principals arguments. Però a ningú se li escapa que la posada en marxa del ressort a Xipre descartaria el desenvolupament del macro complex de la Costa Daurada. Malgrat el clam unànim dels ajuntaments afectats i dels agents econòmics de Tarragona a favor a BCN World, la inoperància de l’actual govern de la Generalitat deixarà el territori -el més castigat per la crisi i amb l’índex d’atur més alt de Catalunya-, sense un projecte que podria suposar la creació de prop de 20.000 llocs de treball i convertir la Costa Daurada en la primera destinació turística de la Mediterrània.

Alcalde demana celeritatgranados1
Pere Granados, l’alcalde de Salou, en declaracions a aquest digital no s’ha volgut esplaiar ni atribuir responsabilitats a ningú. Ha insistit, però, en la importància econòmica d’aquest projecte pel territori i ha sol·licitat una altesa de mires, la qual ha d’estat, necessàriament, allunyada dels interessos dels partits. Demana al govern encapçalat per Carles Puigdemont que impulsi definitivament l’aprovació del PDU amb la màxima celeritat que li sigui possible. Si no s’actua amb la rapidesa que requereix les circumstàncies, Granados està convençut que “hi ha el perill real de perdre aquesta inversió”. Ha reconegut que en converses mantingudes amb els promotors li va fer saber que “hi havia altres governs que els havia demanat invertir en els seus respectius països”. La prova està en Xipre.

Mentre a Catalunya s’hi juga a la política, marejant la perdiu i perdent inversions milionàries, hi ha altres països que pensen en els seus ciutadans i van per feina.

 


REDACCIÓ22 Febrer, 2016
abello_.jpg

retrovisor

 

En 1957 se estrenó El increíble hombre menguante del director Jack Arnold; una ingeniosa película de ciencia ficción de serie B que acabó siendo una peli de culto. retrovisorEl argumento del film propone un hombre que se ve afectado por una extraña nube radioactiva que le produce una paulatina reducción de su tamaño físico. Lo que antes eran animalitos inofensivos se convierten en monstruos: primero su minino doméstico y luego una arañita que habita el sótano de su casa, por poner dos ejemplos. Finalmente, el protagonista entra a formar parte del submundo microscópico.

En Tarragona una extraña afección afectó a Convergencia al final de la etapa Nadal y ha ido empequeñeciendo el partido hasta llevarlo a la dimensión microscópica actual. Y no tanto porque solamente tenga dos regidores  (Albert Abelló y Cristina Guzmán) – de los que ya hablaremos más adelante –, sino porque los convergentes han pasado, en pocos años, de ejercer un poder omnipresente en la ciudad a que su relevancia política sea prácticamente irrisoria.

De la misma forma en que el protagonista de la película Scott Garey (Grant Williams) iba pasando por diferentes fases en su empequeñecimiento, lo mismo mismamente, ha ido sucediendo con Convergencia. Primero fue el propio Joan Miquel Nadal, con la pérdida de su jefe de guardia Ángel Fernández, el que vio reducida su talla política. Luego apareció Joan Aregio y su inefable ni saber ser ni saber estar, atrapado entre sus dudas y la sombra nadalista. Después llegó Victòria Forns, genialmente interpretada por Victòria Forns. Ella sola se bastó para un monólogo matrix que nadie entendió, ni siquiera los suyos. Y finalmente Albert Abelló, que nos obsequió generosamente con una campaña que ni Ozores la hubiese imaginado mejor.Albert_Abell

Los caprichosos resultados electorales, que siempre permiten más interpretaciones que las estatuas de la isla de Pascua, en el caso de Tarragona no dejan lugar a dudas: los convergentes han pasado de 13 concejales en sus tiempos gloriosos a tener “la parejita” en estos lacónicos tiempos. Y como en la película referida, lo que antes hubiese sido un pequeño percance se convierte ahora en un monstruo y un cataclismo, como en el caso de Prats el pactero.

Una parte de la nube radioactiva la provocó a nivel nacional la propia CDC, abandonando su papel original para interpretar otro en la interminable y empalagosa serie Vacaciones en el Mar (curiosamente también dirigida por Jack Arnold), bajo la adaptación catalana Vacaciones en el Mar del Prusés.

Pero el reparto tarraconense ha ejercido el papel protagonista y con sobreactuación. Mucho atrezzo, muchos extras, pero muy poca dirección y un guion infumable. Y así llegamos al today: dos personajes en la escena local, Albert Abelló y Jordi Sendra. Son como los Gregory Peck y Charlon Heston de Horizontes de grandeza, pero en versión tragicómica a lo Alberto Sordi. Se ignoran, se ningunean, casi ni se soportan, siempre rivalizando en no pintar ni una mona, multiplicándose por cero a diario. Nunca pudimos imaginar una Convergencia tan pésimamente representada en el consistorio y ante la comunidad política territorial…, pero CDC sigue de Vacaciones en el Mar del Prusés.sendra_abello

A Abelló ya hace semanas que los “suyos” más cercanos le buscan recambio. Están con lo del guion, pues deben sacar al personaje de la serie y no saben muy bien cómo, pero lo quieren sacar. Es candoroso observar como Abelló, en toda su estatura física, contiene tan poca fibra política de raza. No se entera, mientras otro Nadal acecha.

Y luego está Jordi Sendra: un auténtico líder, con mando en plaza, con criterio propio y un gran reconocimiento en la dirección nacional. ¿Cómo qué no? Ah, esperen. Que no encontraron a nadie para interpretar ese papel. ¿Entonces? Cambiaron el guion. Ahora la cosa va de Aquí no hay quien viva, con un presidente de comunidad de vecinos tan “jefe” él.

Formaciones políticas del consistorio en clara decadencia parecen fuerzas desatadas de la naturaleza ante la insignificancia política de los convergentes actuales. En la película original el protagonista nada puede hacer para evitar su viaje al nanomundo. Veremos si los convergentes saben darle un giro al guion y cambiar el final. A la ciudad no le vendría nada mal.