Ara sí. finalment ha arribat. La federació de Convergència i Unió “s’ha acabat”. Així ho ha afirmat el coordinador general de Convergència Democràtica, Josep Rull, qui a més, ha assegurat que es presentaran per separat a les eleccions del 27S ja que “volem fer el referèndum que no ens han deixat fer. Aquestes eleccions tenen un caràcter plebiscitari, calia clarificar conceptes”.
R.Espadaler (UDC) i J. Rull (CDC)
Després de la pregunta d’Unió, i de la victòria del Sí, CDC va demanar als democristians que es posicionessin “i la resposta ha evidenciat que hi ha una discrepància de fons en el projecte polític per al 27S”. També ha afegit que els convergents volen que els votants sàpiguen que votant aquesta candidatura voten que Catalunya sigui un estat independent.
Aquesta notícia arriba després de la reunió que el Comitè Executiu Nacional va fer ahir a la nit per valorar la sortida del Govern de la Generalitat dels consellers d’UDC.
Passar pàgina Rull ha afirmat que han de passar pàgina i que ara comença “una nova etapa apassionant, trepidant, amb un compromís molt seriós, transcendent” per part de CDC”. A banda, s’ha mostrat optimista de cara als comicis del setembre. “Ens en sortirem, el 27S serem capaços d’explicar que Catalunya pot ser un país independent, lliure, i que així podrem garantir millor el benestar dels ciutadans”, ha afegit.
Josep Rull ha anunciat que ‘s’ha acabat’
Separació amistosa El coordinador general ha assegurat que ara cal treballar per “un procés de separació amistós, endreçat, sense dramatismes”. En aquest sentit, tot i que ha assegurat que la separació és “un camí de no retorn”, ha dit que han de seguir fent coses plegats i ho seguiran fent. “Volem treballar plegats en diferents àmbits i garantir l’estabilitat a les institucions on hi tenim càrrecs electes”.
Rull ha clos dient que “el projecte polític de la federació de Convergència i Unió s’ha acabat. Ha estat una eina útil, excel·lent en termes autonòmics, però en el moment que obrim l’escenari d’una Catalunya sobirana, aquest instrument no té sentit”.
El jutjat número 1 del Vendrell ha imputat al president de l’agrupació de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a Torredembarra, Gerard Montserrat, com a cooperador necessari en els delictes d’alteració de concurs públic i tràfic d’influències.
La imputació s’emmarca en la instrucció sota secret de sumari iniciada fa més d’un any per un delicte contra l’administració pública comès, presumptament, sota el mandat de l’exalcalde de CiU Daniel Masagué.
El magistrat ha obert una peça separada per aclarir les concessions de les guinguetes de la platja entre 2011 i 2013 que va guanyar Promoesport, empresa de Montserrat i de la seva esposa, Maria José Sánchez.
La concessió del servei va sortir com a procediment negociat entre tres empreses i va acabar sent una “adjudicació directa”.
Es dóna el cas que l’empresa anterior a Promoesport també estava participada per Montserrat i presentava “situació d’abandonament i amb mancances de salubritat” a l’hivern de 2011, tot i que les guinguetes cal desmuntar-quan s’acaba la temporada.
El jutjat número 1 del Vendrell manté diverses línies d’investigació per contractacions suposadament irregulars, com l’adjudicació a la constructora Teyco per l’aparcament de Filadors, amb un sobrecost final del 40%.
També s’investiga la concessió del servei de l’aigua, el lloguer de dos locals amb dret a compra -un segueix buit- i diverses contractacions de personal sota el mandat de Masagué.
La Fiscalia ha demanat duplicar fins als 6,6 milions la fiança imposada a CDC per lucrar-se suposadament de l’espoli del Palau de la Música i embargar els 15 locals que la formació ha ofert al jutjat en substitució de la seva seu central, que fins ara figurava com aval de la seva responsabilitat civil.
El fiscal Anticorrupció ha remès un escrit al jutge que investiga l’espoli del Palau de la Música, en el qual sol·licita que ordeni embargar les quinze finques valorades en 3,6 milions que CDC ha ofert ara com a fiança, un cop emparaulada la venda de la seva seu central a Barcelona.
El passat 24 d’abril, la formació nacionalista va anunciar la venda de la seva seu corporativa, situada al carrer Còrsega de Barcelona, a un grup inversor de Hong Kong, i ha assegurat que havia dipositat altres béns immobiliaris al jutjat com a garantia de pagament de la fiança de 3,2 que inicialment li exigia el jutge instructor.
La formació, que la Fiscalia demana condemnar com a responsable civil a títol lucratiu del saqueig del Palau de la Música, va dipositar la seva seu central, valorada en 12,3 milions d’euros, com a aval de la fiança que se li exigia, però el jutge mai va arribar a decretar l’embargament de la finca.
El Palau de la Música Catalana
En un escrit remès al jutge, la defensa de CDC ha ofert com a garantia de la fiança quinze locals propietat de la formació repartits per tot Catalunya: Tarragona, Amposta, Barcelona, Castelldefels, Figueres, Granollers, Capellades, Lleida, Mataró (2), Móra d’Ebre, Reus, Sant Boi de Llobregat, Tortosa i Sant Feliu de Llobregat.
El partit del president català, Artur Mas, va enviar aquest escrit al jutge el passat 16 d’abril, vuit dies abans d’anunciar públicament la venda de la seva seu central de Barcelona.
CDC va adjuntar a l’escrit un certificat de taxació d’aquests quinze immobles, el valor oscil·la entre els 569.626 euros, en el cas de la seu de Lleida, i 142.326 euros, a la de Sant Boi de Llobregat (Barcelona).
L’embargament d’aquests béns, en el cas que el jutge així ho acordi, implicaria que CDC no podria vendre les seus dipositades en garantia sense l’autorització judicial, a diferència del que ha passat amb la seva seu principal de Barcelona.
D’estimar el jutge el plantejament de la Fiscalia, les 15 seus aportades per CDC com a aval serien insuficients per garantir la seva responsabilitat civil.
Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) ha donat de baixa a l’exalcale de Torredembarra Daniel Masagué, un cop és el cap de llista d’un altre partit (‘Units per Torredembarra’) a les eleccions municipals, un motiu més que suficient per procedir a la baixa automàtica.
Des de CDC puntualitzen que els estatuts ressenyen tres motius de baixa automàtica del partit, que Masagué coneix: per mort, per baixa voluntària o per formar part d’una altra formació política.
No està clar que l’exalcalde de Torredembarra sigui el candidat d’un altre partit, perquè les llistes estan impugnades per detalls formals i només queda un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional.
Masagué està imputat pel jutjat número 1 del Vendrell per diversos delictes contra l’administració pública, comesos, presumptament, mentre era alcalde, per la qual cosa va dimitir a principis de juliol de l’any passat.
Masagué reivindica la seva presumpció d’innocència i també la tasca realitzada al capdavant del consistori, diu que es presenta per a poder acabar-la i afirma que es pren les pressions i les crítiques amb “esportivitat”.
Després d’algunes ocurrències, encertades o no, sembla ser que els candidats comencen a posar fil a l’agulla i revelen detalls importants del seu programa electoral.
L’alcaldable convergent, Albert Abelló, si guanya les eleccions del proper 24 de maig, proposa crear l’Illa Corsini. Es tracta d’un projecte urbanístic i social que pretén posar punt i final al deteriorament que pateix aquesta zona des de fa 8 anys. Amb aquest projecte convertirà aquest indret en el gran epicentre comercial de Tarragona.
L’Illa Corsini tindria una superfície superior a l’Illa Diagonal de Barcelona, si tenim en compte que superaria els 100 mil metres quadrats. A la zona afectada es podia comptabilitzar uns 450 establiments comercials.
L’expresident de la Cambra de Comerç, que està donant un important protagonisme al sector comercial, considera que aquesta promesa electoral serà molt positiva pels comerciants i contribuirà per a què la zona es revitalitzi.
Abelló el dia que va proposar aparcar per 3 euros tot el dia
Proposta consensuada
La proposta convergent ha estat consensuada amb alguns dels representants dels botiguers de Tarragona. Un bon teixit empresarial, una important oferta comercial i l’aparcament adaptat a la realitat i a les necessitats dels clients – Abelló proposa aparcar per 3 euros al dia – contribuiran que Tarragona es posicioni en el lloc que li pertoca: convertir-se en el gran cor comercial de les comarques de Tarragona. Les persones amb mobilitat reduïda no han estat oblidades. Abelló vol que, en aquesta zona, les barreres arquitectòniques desapareguin i per aquest motiu pretén adaptar l’entorn col·locant una plataforma única.
El candidat de CiU és conscient que s’ha facilitar l’accés als vianants i per aquesta raó defensa la necessitat de corregir errors del passat, transformant els carrers Cervantes, Fortuny, Reding, Soler, Governador González, Lleida, Canyelles, Paisatge Cobos i Cristòfor Colom en una semi zona de vianants.
Veïns podran opinar
És un projecte obert a l’opinió dels veïns i comerciants locals, ja que el principal objectiu és recuperar una zona que s’ha anat deteriorament amb el temps i gràcies a desídia política.
La proposta avançada aquest mati, durant una roda de premsa, consisteix també en la creació, al Carrer Cervantes, d’un parc ecohistòric. La idea és dotar la zona d’un pulmó verd capaç de conviure amb el centre neuràlgic de Tàrraco,(les restes del Fòrum de la Colònia).
Aquesta iniciativa pretén aconseguir que Tarragona necessita recuperar, de forma urgent, el cor de la ciutat. La seva ‘Illa Corsini’ pot ser la solució per a què es posi fi a l’angoixa dels comerciants i que es recuperi els clients que han s’han fugat a causa de la incapacitat política.
Cristina Guzmán, la president de l’Associació de Veïns de Sant Salvador, serà el nom que tancarà el pòdium de la candidatura convergent, després d’Albert Abelló i Josep Maria Prats. Guzmán, que és agent dels Mossos d’Esquadra, és força coneguda per la seva implicació i defensa del moviment veïnal. No està afiliada en cap formació política.
Ha guanyat la confiança de les entitats pel seu to conciliador i alhora reivindicatiu. La líder veïnal, durant els darrers temps, s’ha reunit amb diferents autoritats municipals per reclamar millores i atenció política i social en un dels barris tarragonins on el sentiment d’inseguretat insisteix en perpetuar-se. Cristina Guzmán té una passió: l’andebol.
Amb aquest fitxatge, el top ten de la llista de CiU està pràcticament tancat. Tot i no haver la certesa dels llocs que ocuparan ja estan confirmats els següents noms: Joan Adserà, Irene Mallol, Agustí Domènech, Carles Pedreño, Mònica Martín.
Aquest mandat ha estat especialment cruel amb bona part dels regidors i regidores que l’han protagonitzat. Tots els partits amb representació han fet ‘neteja’.
D’alguns dels consellers que segur no repetiran ja hem parlat en informes anteriors, però valdrà la pena fer anotacions al marge. D’altres en parlarem directament.
Comencem pel PSC. Dels regidors socialistes que marxen en destacarem 3. Un que segur no hi serà (Carles Castillo) i altres dos que, pràcticament, han acceptat no estar (Xavier Tarrés i Patrícia Anton). Els altres absents han passat sense pena ni gloria pel consistori, sense fer res amb segell personal, sempre a remolc del grup i de l’ombra de (bona imatge) l’alcalde.
De Castillo ja he parlat anteriorment del seu perfil i de les seves peculiaritats. Per tant, el que ara importa és analitzar la seva marxa per la porta del darrera. Ballesteros ha estat especialment maquiavèl·lic amb el ‘cas Castillo’. Un polític fet a la pedrera del partit, que ha donat sempre la cara, que ha assumit tots i cadascun dels seus errors i alguns que no eren seus. Algú que sempre ha estat capaç d’armar un discurs polític propi i d’esquerres i que no s’ha amagat mai sota l’ala de l’alcalde mereix alguna cosa més que una ‘palmadeta’ a l’esquena i una frase amable de germà gran de Ballesteros, que cada dia, més que un germà gran, podria semblar la ‘hermana superiora’.
Castillo comet molts errors polítics d’estratègia i de infantilisme ideològic, però ha estat amb diferència el regidor amb més personalitat pròpia del grup i si no continua és, fonamentalment, per decisió de Ballesteros i dels seus actuals ‘estrategues’. L’objectiu: evitar guerres internes i aplanar el camí a un (ben preparat però poc carismàtic) Javier Villamayor. Amb el passar del temps Castillo anirà cargolant la seva situació i farà trinxera a Ramon i Cajal. Hem d’estar atents.
Alejandro Fernández
Xavier Tarrés ha resultat, per a alguns, una enorme decepció. Mentre ell donava a entendre que l’alcalde li havia demanat que repetís, Ballesteros ja li tenia reservat un seient a la banqueta. Per a un regidor tant significatiu com Tarrés, artífex del nou POUM, aquest final resulta deshonrós. Hagués estat molt més digne que anunciés fa temps que marxava. Oi? S’han aprofitat de Tarrés? De la seva bona fe i de les seves debilitats? I la resposta de Tarrés ha estat posar cara de circumstàncies.
I finalment Patrícia Anton. Va ser una sorpresa en la darrera llista municipal del 2011 i ha pagat dos errors greus: la seva inexperiència en gestió publica i la seva inclinació a la bronca política. El seu enfrontament amb bona part dels paradistes del Mercat Municipal ha estat un arma de doble fil. I la nova «vedette» de Ballesteros ja és Elvira Ferrando. Masses elements en contra i poca línia de defensa per part d’Anton. D’Elvira Ferrando ja tindrem ocasió de parlar.
Anton ha estat, per dir-ho d’alguna manera, més que una aposta personal de Ballesteros, una mena de caprici de l’alcalde. I s’ha cansat i l’ha posat al penjador de la roba de fora de temporada. Però, compte, Anton té els seus fidels seguidors.
Del grup de CiU ja hem parlat abastament de dos dels que no hi seran segur: Victòria Forns i Fede Adam. Ara toca parlar de dos més: Xavier Quintana i Maribel Rubio. De la resta direm que han la part anònima de la societat política convergent municipal.
Xavier Quintana va ocupareal seient de regidor després d’optimitzar al màxim el seu càrrec de dirigent veïnal i d’endevinar que venien mals temps professionals. Ha estat un il·lusionista. És bon tio. A Forns li va fer creure que era home de la seva confiança i als contraris de Forns que ell era l’enllaç entre uns i els altres. Per la seva desgracia va arribar Abelló i el seu caixa o faixa o salsitxa i aquí va finalitzar l’aventura de Quintana, malgrat que confessés a Coromines que ell ja estava desmarcat totalment de Forns i el seu pinyol. Les males llengües recorden que en una ciutat tant romana com la nostra ja hauria de saber que Roma no paga traïdors.
Maribel Rubio
I ara tenim a Maribel Rubio. Va passar, en un tres i no res, d’ariet contra Ballesteros a rendida admiradora i defensora de l’alcalde. Per què? Potser perquè tenia un problema personal i l’alcalde li va resoldre? I si resulta que CDC també va atendre aquesta circumstància personal? Potser tindrem temps per parlar d’aquest ‘cas’ en propers informes. Alguns polítics haurien de tenir en compte que tot se sap i que fins i tot les parets tenen oïdes…
La millor notícia és que podem donar gràcies a Abelló per haver lliurat a la ciutat i al consistori d’aquesta mena de polítics, malgrat que a Ballesteros ja li anés bé gestionant les misèries personals dels esmentats.
Finalment, donem una ullada al PP d’Alejandro Fernández. Fixem-nos en un cas concret que delata la forma de fer del polític popular. Ha fet fora a Judith Heras sense soroll i tapant aquesta sortida amb una entrada espectacular.
En el taulell d’escacs de la política municipal, Heras ha estat el peó que primer cau en els moviments inicials d’apertura. I no cal que Alejandro faci cap gestió de cobertura perquè Heras ‘ressuscitarà’.
De totes les llistes municipals de Tarragona, la dels populars és, fins ara, la que menys soroll fa. Les propostes electorals d’Alejandro tampoc és que facin engrescar massa fins ara.
Era d’esperar una ofensiva total d’Alejandro en els barris i en canvi el veiem perdut entre campanyes de disseny i propostes puntuals i sense connexió amb un pla general per Tarragona.
De tots els que marxen, a qui salvaria si pogués? Qui crec que mereix pròrroga i penaltis? Carles Castillo amb tota seguretat. Després podríem dir que Fede Adam i Xavier Tarrés haurien estat víctimes de les seves pors i la seva manca d’amor propi i personalitat. La resta, a fi de comptes, mediocritat política, Paco Zapater, inclòs, per a què quedi clar.
Ballesteros i Abelló abans que fos candidat de CiU
El candidat de CiU a l’alcaldia de Tarragona ja ha reaccionat al balanç de govern de Ballesteros fet públic avui durant una roda de premsa. En l’ocasió, la portaveu socialista ha asseverat que Ballesteros i el seu equip havien assolit el 92% del seu programa electoral. Una dada amb la qual discrepa Albert Abelló.
“Si diuen que han complert el 92% del programa, tenim un greu problema: un 8% ens està paralitzant la ciutat”, assenyala l’alcaldable de CiU, que lamenta que l’alcalde “continuï governant dins d’una bombolla, sense tocar de peus a terra i completament aliè a la realitat de Tarragona”.
Per a Abelló, “és lamentable enganyar la ciutadania d’aquesta manera”. Considera que l’alcalde s’equivoca quan diu que el que no s’ha fet és per culpa d’altres administracions.
Contes de ciència ficció
El balanç de govern del PSC, presentat en un dossier de 226 pàgines a tot color, és una “obra de ficció”. En to jocós, Abelló diu que “Ballesteros s’ha avançat al Sant Jordi i ja ha publicat el seu best-seller de ciència ficció”. El candidat convergent demana al cap de govern tarragoní que “no es dediqui a publicar i a relatar contes de ciència ficció i que acabi els projectes de ciutat”, designadament el Mercat, la Tabacalera i el Banc d’Espanya.
Fent números, i tenint en compte que Ballesteros diu que ha complert el 92% del seu programa, Abelló recrimina que en els 8% restants s’hauria d’encabir projectes inacabables i promeses incomplertes. A banda del Mercat Central, Abelló recorda que està pendent el soterrament de la N-240 al seu pas per Sant Salvador, congelar el preu de l’autobús urbà, la construcció de 900 habitatges socials, la millora dels polígons, la creació d’un vial a la N-340, el Centre d’Interpretació de la història de Tarragona i la millora de la façana marítima. Però n’hi ha més venda de fum i de promeses incomplertes, però “no us vull fer perdre el temps ja que ens hi passaríem tota la tarda”, ha conclòs.
Després que el PSC ja va fer pública la seva candidatura a les eleccions del proper 24 de maig, ara l’atenció mediàtica torna a estar ficada en la llista encapçalada per Albert Abelló.
Tot i que els noms dels seus companys de candidatura van sorgint a compta-gotes, hi ha dues persones que podrien sorprendre. De moment, el silenci i la discreció són els ingredients que Abelló fa servir.
L’acord amb Unió Democràtica ja està tancat. El pacte passa per cedir el segon, cinquè i novè llocs a la formació partidària presidida, a Tarragona, Josep Maria Prats, que ocuparà el segon lloc de la llista.
A banda de l’advocada Irene Mallol, es confirma la presència de Belén Riola (militant d’UDC des de 2009). També ja està confirmat que l’arquitecte Agustí Domènech, l’advocada Mònica Martin i el president de la Federació de Veïns de Llevant, Carles Pedreño.
De recordar que Belén Riola és professora de secundària i està força implicada amb el món casteller.
Dídac Nadal era un dels homes importants en la la candidatura d’Albert Abelló. El fill de l’exalcalde convergent, Joan Miquel Nadal, podria anar a la llista de l’expresident de la Cambra de Comerç, però en una posició estratègica per no sortir, de cap de les maneres, elegit.
I per què? Essencialment, perquè, segons ens expliquen, l’advocat podria haver promès a la seva mare, abans que es moris, que no es dedicaria a la política. Almenys, de moment.
No obstant, i per col·laborar amb el projecte encapçalat per Albert Abelló, Dídac Nadal podria tenir un paper de testimoniatge a la llista electoral. Una actitud lloable i respectable.
REDACCIÓ18 Juny, 2015
