Fa dies que l’església està sent objecte de crítica social
Els serveis jurídics del Monestir de Montserrat estudiaran quines mesures prendran contra els quatre joves activistes d’Arran que van desplegar una pancarta davant el cambril de la verge de Montserrat, La Moreneta, denunciant els abusos a menors en l’Església Catòlica.
Cap els volts de les 16:30 hores d’ahir, dissabte, quatre joves van esperar la cua dels visitants de la verge i, quan van arribar al cambril, tres d’ells van desplegar una pancarta mentre el quart filmava i fotografiava l’acció, que avui han difós a través de les xarxes socials.
A la pancarta es podia llegir: ‘L’Església és abús, masclisme, abús i règim. Que us perdoni el vostre Déu’, acompanyat amb els dibuixos de les cares de l’abat de Montserrat, Josep Maria Soler, de l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol i del bisbe de Girona Francesc Pardo.
Els agents de seguretat del monestir van despenjar la pancarta, van retenir als quatre joves i van avisar els Mossos d’Esquadra, que van identificar els membres de l’organització juvenil independentista i els van deixar en llibertat.
Arran ha explicat que amb la seva acció volien “assenyalar els culpables dels abusos sexuals a l’Església”, després de l’aparició durant els últims dies dels casos de presumptes abusos comesos per un monjo de Montserrat, mort fa deu anys, fa dècades, i els casos dels sacerdots de Constantí (Tarragona), Arbeca (Lleida) i Vilobí d’Onyar (Girona).
Alguns dels missatges de protesta a les portes del palau episcopal
Un centenar de persones s’han concentrat davant de l’Arquebisbat de Tarragona aquest dissabte al matí per demanar “contundència” i “prou impunitat” després dels diversos casos d’abusos sexuals a menors per part dels mossens de Constantí i Arbeca fets públics els darrers dies. Els manifestants han exigit que s’investiguin els fets i que l’església actuï amb transparència. “No podem permetre que es porti un mossèn a un altre país i parròquia i que segueixi passant el mateix, la societat n’està farta”, ha sentència Cinta Olivan, una de promotores de la protesta. En la concentració s’ha llegit la carta d’una víctima d’abusos sexuals quan era menor i s’han enganxat cartells de denúncia a les portes del palau episcopal.
La concentració ha començat amb la lectura d’una carta d’una de víctima anònima d’abús sexual – no comes pels eclesiàstics- però, que ha volgut denunciar que no es pot justificar en cap cas aquests fets. En aquest sentit, la víctima afirma que s’ha sentit “profundament ferida” per les declaracions de l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, en les que va considerar que alguns abusos a menors poden ser conseqüència d’un “mal moment” dels mossens.
Malgrat que Pujol va matisar les seves paraules en un comunicat a posteriori i va reiterar en nom de l’església el perdó a les víctimes, els manifestants comparteixen que les seves paraules són “gravíssimes”. Per això, una de les organitzadores i manifestants, Cinta Olivan, ha reclamat a l’església que actuï i denunciï davant els tribunals els casos d’abusos. “No els deixarem passar, la gent que està denunciant és molt valenta, som al seu costat”, ha defensat Olivan.
Alguns dels manifestants davant l’Arquebisbat
Durant la protesta, que s’ha allargat durant uns trenta minuts i en la qual s’ha tallat el carrer del Pla de Palau, s’han repartit impresos per aquells que vulguin donar-se de baixa de l’església catòlica. A més, l’acció s’ha acabat amb els manifestants enganxant cartells a la porta i la paret de l’edifici de l’Arxidiòcesi de Tarragona.
Els casos d’abusos es van conèixer diumenge i, posteriorment, els rectors de Constantí i la Canonja, Xavier Morell, i el d’Arbeca, Josep Maria Font, van ser destituïts quan es va saber que havien estat investigats pel Vaticà per presumptes abusos infantils entre el 2015 i el 2016. Pel que fa al de mossèn Pere Llagostera, mort fa dos anys, va ser denunciat per abusos a menors a Constantí durant dècades en excursions al Pirineu.
És la cara visible de les víctimes que van patir tocaments per part d’alguns mossens de Tarragona. L’escàndol va ser de tal magnitud que l’Arquebisbat va fer saltar dos sacerdots sospitosos de pederàstia. Un tercer, l’exrector de Constantí, Pere Llagostera, ja és mort. Avui, algunes de les seves víctimes han guanyat coratge i han decidit fer públic uns fets execrables. Joan Maria Ramon, un dels escolanets de Constantí, va decidir donar la cara i compartir la seva trista i traumàtica experiència. No ha estat l’únic.
Ramon diu que encara hi ha 8 víctimes en silenci
En una entrevista a La República Checa revela que, a banda del bateria d’Els Pets, Joan Reig, hi ha altres 8 víctimes que han optat pel silenci perquè continuen vivint al poble.
He plorat molt al començament més per la impotència que pel dolor
La conversa mantinguda amb Ramon no és fàcil, atenent que els fets són abominables. Ell tenia només 12 anys. I durant més de 40 va haver de mantenir la seva esfereïdora experiència en silenci. Els va intentar explicar-la als seus pares però “ells van entendre que allò en aquell moment no tocava”. “He plorat molt al començament més per la impotència que pel dolor”, confessa, tot afegint que és molt frustrant picar a la porta i quan s’obre no trobes a ningú que et vulgui escoltar. Els seus pares – a qui “col·loco en un determinat espai geogràfic” – li van recomanar: “això es perdona i s’oblida”. Un consell que “provoca ràbia”, reconeix.
És molt frustrant picar a la porta i quan s’obre no trobes a ningú que et vulgui escoltar.
Joan Maria Ramon recorda que els tocaments perpetrats pel mossèn Pere Llagostera consistien en “masturbacions i fel·lacions”. Les víctimes eren els escolanets que anaven d’excursió amb el sacerdot. En relació al silenci i discreció dels altres companys, Ramon, de 59 anys, casat i pare de fills, diu que se’ls ha d’entendre i respectar. És que donar la cara per un cas com aquest no et proporciona cap rellevància social.
El nostre interlocutor diu que, amb menys o menys decència i frustració, s’ha de viure amb aquest “drama” i “trauma”. Però el pitjor és aprendre a conviure amb la hipocresia social. Les víctimes no entenien que el seu agressor sexual continués mantenint “una molt bona imatge social” i que no hagués fet mai un acte de contrició.
Joan Maria Ramon enalteix l´alcalde de Constantí
Protecció de l’Arquebisbat
Instat a comentar les declaracions de l’arquebisbe Jaume Pujol, on fa referència al “mal moment” dels religiosos, Ramon confessa la seva insatisfacció. “Abans, en aquest moment i en el futur, la reacció serà sempre la mateixa. És seguir el protocol eclesiàstic: canvi de fitxa del domini, de lloc geogràfic i ‘suma i sigue'”. Defensa que s’hauria d’explorar una altra via del delicte i solucionar-ho d’una altra manera. “No estic d’acord amb la protecció que se’ls dóna dels de l’Arquebisbat”, remarca.
Sobre les declaracions de l’alcalde Ballesteros, al posicionar-se al costat de l’arquebisbe Jaume Pujol, el nostre entrevistat assegura que és una resposta “coherent” com a polític i sobretot si tenim en compte que “tenim eleccions d’aquí a quatre dies”.
Hauria desitjat una trucada (per part de l’Arquebisbat)”, sobretot tenint en compte que un dels seus membres “ha fallat”
D’altra banda, enalteix el paper desenvolupat per l’alcalde de Constantí, Óscar Sánchez. “Ha demostrat una valentia i una celeritat com a persona”. Va manifestar el seu suport absolut i els va brindar la possibilitat de crear una plataforma per denunciar-ho. Lamenta que fins al dia d’avui, cap representant de l’església s’hagi posat en contacte amb cap de les víctimes. “Hauria desitjat una trucada (per part de l’Arquebisbat)”, sobretot tenint en compte que un dels seus membres “ha fallat”.
Joan Maria Ramon assegura que no té ràbia. Només frustració. Ha decidit donar la cara perquè entén que el seu testimoni per tenir un caràcter preventiu.
Francesc Xavier Morell en l’epicentre de la polèmica
El mossèn Francesc Xavier Morell ha reaccionat a l’allau de notícies que han sorgit sobre l’escàndol d’abusos sexuals de menors que l’esquitxa personalment.
En una nota als mitjans, el sacerdot demana disculpes en el cas d’haver ofès a algú i lamenta que “s’hagi produït aquesta situació”.
Morell explica que, davant la pressió mediàtica, ha decidit abstenir-se un temps de l’exercici de les seves funcions, tot i que “els fets ocorreguts no impedeixen exercir el ministeri” en les parròquies de la Canonja i de Constantí.
Recorda que va ser nomenat rector en setembre 2018 i que sempre ha comptat amb la confiança de l’Arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol.
El 2019 serà un any de canvis a tots els nivells. En l’àmbit polític assistirem a algunes modificacions. Alguns càrrecs polítics marxaran i altres que arribaran amb motiu de les eleccions municipals. Però el canvi que es podria produir en els mesos més immediats és el relleu de l’arquebisbe de Tarragona i Primat.
Jaume Pujol i Balcells marxarà perquè està a punt d’assolir la jubilació episcopal. Complirà 75 anys el proper 8 de febrer. El màxim representant de l’Església Catòlicaa Tarragona haurà de formalitzar la seva renúncia, tal com marca la normativa canònica.
La comunicació de Jaume Pujol, per activar els moviments successoris, no implica que s’acomiadi de manera immediata de l’arquebisbat. No obstant això, tot i no haver-hi confirmació oficial sobre qui substituirà l’arquebisbe, sona amb molta intensitat el nom del bisbe de Barbastro-Monzón.
Jaume Pujol amb el Papa
Fonts coneixedores del procés, apunten al fet que Ángel Javier Pérez Pueyo, de 62 anys, rellevarà Jaume Pujol al capdavant de l’Arquebisbat a Tarragona.
Cal recordar que Pérez Pueyo va ser ordenat bisbe i va prendre possessió de la Diòcesi a la Catedral de Barbastre, el dia 22 de febrer de 2014, a les 17.00 hores.
L’Arquebisbat de Tarragona impulsa un nou projecte educatiu anomenat ESIT (Estudis Superiors Internacional Tarraconense) orientat a empreses, organismes i col·lectius de les institucions educatives.
Es tracta d’un nou projecte educatiu que pretén impulsar la formació acadèmica d’alt nivell i establir una plataforma de difusió de valors que tenen com a base a les persones i l’excel·lència en el treball.
Ja s’ha signat un conveni entre l’Arquebisbat i el Centre Tarraconense el Seminari, la Fundació Sant Fructuós, el Col·legi Sant Pau Apòstol i l’Escola Joan XXIII.
ESIT iniciarà la seva activitat el proper curs amb un cicle formatiu de grau superior de Comerç Internacional que es durà a terme al Centre Tarraconense.
La Fundació Sant Fructuós té com a objectiu impulsar un servei educatiu eficient, amb una orientació pedagògica i amb una acció pastoral dins del marc de l’escola cristiana.
El Col·legi Sant Pau Apòstol és un dels centres educatius de referència a la ciutat de Tarragona i l’Escola Joan XXIII té 40 anys d’experiència i està especialitzat en formació professional.
La delegació diocesana d’ensenyament de l’Arquebisbat de Tarragona defensa la necessitat de l’assignatura de religió i moral catòlica per “tenir la mateixa dignitat que una altra matèria optativa”, ser “un dret dels pares” i ser diferent de la catequesi.
La delegació, segons informa en un comunicat, vol aportar sentit comú a “l’extraordinari i enrarit debat dels mitjans de comunicació” basat en molts casos en “frases que s’han descontextualitzat o desvirtuat amb el clar objectiu de desprestigiar l’assignatura”.
Així, argumenten que “la formació religiosa a l’escola és un dret fonamental que els pares han d’exercir amb llibertat i responsabilitat totals”.
També recorden que, des de la democràcia, és obligatori per als centres oferir aquesta assignatura i que per a l’alumnat és optatiu cursar-la.
L’arquebisbat resumeix que “menys hores, menys dignitat” i assenyala que la matèria de religió i moral catòlica “hauria de tenir el mateix nombre d’hores lectives, no menys com passa ara, per poder cursar amb rigor acadèmic”.
Finalment, incideix en la diferència entre escola, que transmet “els continguts del cristianisme, independentment de la fe dels alumnes” i la catequesis, que “es fa a la parròquia, en el si de la comunitat cristiana, i en la família “.
A l’escola no es farà pregar, però per conèixer la religió catòlica, tant creients com no creients han de saber què significa pregar i quines són les oracions de la nostra tradició religiosa”, afirma l’Arquebisbat.
La institució religiosa cita al BOE per reforçar aquesta idea: “Convé subratllar que, lluny de la finalitat catequètica o l’adoctrinament, l’ensenyament de la religió catòlica il·lustra els estudiants sobre la identitat del cristianisme”.
El Secretariat Interdiocesà d’Ensenyament de la Religió treballarà per adaptar el currículum “amb la voluntat d’evitar l’analfabetisme dels valors i de la cultura religiosa entre els nens i joves que, lliurement, volen cursar aquesta matèria”, conclouen.
REDACCIÓ10 Febrer, 2019
RICARD CHECA
És la cara visible de les víctimes que van patir tocaments per part d’alguns mossens de Tarragona. L’
REDACCIÓ
