L’Arquebisbat de Tarragona, d’acord amb la Santa Seu, ha imposat diversos càstigs al prevere acusat d’uns abusos sexuals d’ara fa 3 dècades. En aquest sentit, Manuel M. Fuentes i Gasó, no podrà tenir cap exercici públic del ministeri presbiteral i de la docència eclesiàstica durant 1 any, ni tindrà veu ni vot com a canonge durant 15 anys, ni podrà exercir cap responsabilitat pastoral en una parròquia o organisme diocesà. A més, no se li permetrà estar amb menors d’edat sense la presència d’un adult.
Al mateix temps, l’arquebisbe, Joan Planellas, ha exhortat a Mn. Manuel M. Fuentes a ponderar el seu comportament i a assumir el ferm propòsit de dur una vida d’acord amb la dignitat que correspon al seu ministeri presbiteral i a considerar la manera més oportuna de demanar perdó a la víctima.
D’aquesta forma, l’Arquebisbat vol reafirmar la seva condemna davant tot abús sexual, especialment quan hagi estat comès per un clergue contra un menor, i convida a denunciar aquests fets a les autoritats civils i a la Comissió de Prevenció dels Abusos de l’Arquebisbat (tel. 628426853, o oficina.abusos@arqtgn.cat).
Què hi ha després de la mort? Ningú ho sap. Hi ha qui creu en la reencarnació, el cel i l’infern, o la divinització. Avui dia encara continua sent un misteri. No obstant, sí que hi ha certeses relacionades amb aquest fenomen, i és que les nostres restes perduren un cop hem creuat la línia.
El columbari a Tarragona
Tradicionalment, la forma de venerar els cossos ha estat l’enterrament, però una nova manera de sepulcrar als difunts s’està fent cada cop més popular en la nostra societat: la incineració. L’església no n’ha quedat exempta, i ha posat molts esforços -i diners- per tal d’oferir un resguard per les urnes com cal. Reformulem la pregunta inicial: hi ha negoci darrera de la mort?
Actualment existeixen els columbaris de cendres. Unes petites quadrícules -situades a criptes d’esglésies i convents- a on es dipositen les urnes amb les restes. A la província tarragonina n’hi ha dos, un a l’església Sant Joan Baptista de Tarragona i una altra a la Sant Joan Baptista de Reus. Sí, les dues estan construïdes en honor al mateix Sant. Tot fa pensar que les dues ciutats rivalitzen fins i tot amb el tema funerari. En els dos casos, cada columbari compta amb mosaics propis dels Misteris del Rosari a càrrec del Fra Angelico. En aquest sentit, cada família o individu pot escollir la part que més li agradi. De fet, un pot decidir si vol ser sepulcrat amb la seva família o si, al contrari, prefereix descansar sol en una quadrícula individual. Els usuaris sovint es demanen les millors parts del mosaic, com les cares de Jesús o les seves ferides. Fins i tot a l’hora de morir hi ha gustos.
El columbari de Reus
Pel que fa als preus, el temple reusenc li porta avantatge al tarragoní. A l’església Sant Joan de Reus, un columbari individual i familiar costa 1.500 3.000 euros cada 50 anys, respectivament. A Tarragona, dipositar les cendres durant 50 anys té un cost de 6.000 euros si és familiar i de 3.000 euros si és individual. Ara bé, en aquest mateix espai s’hi poden contractar únicament 25 anys, deixant el preu en 3.000 i 1.700 euros. Preus competitius? No entre els dos sepulcres.
Les urnes dels columbaris
Si ens fixem en la capacitat d’emmagatzematge, la de Reus també és superior, arribant a abastir 1.400 urnes enfront de les 1.200 de Tarragona. Segons el voluntari que s’encarrega del columbari de l’església Sant Joan de Reus, Marià Moliner, actualment hi ha unes 50 urnes, mentre que a Tarragona només hi ha una vintena. Deixant de banda les competicions numèriques, els dos espais compten amb un ossari, una càmera comuna on es guarden les cendres de les quals ja ningú se’n fa càrrec. “És una forma de continuar respectant les restes dels difunts”, explica Moliner.
Marià Moliner
El pas a un possible altre món és una fita a venerar, per aquest motiu, les dues esglésies organitzen diferents cerimònies cada mes. Ja des del primer moment, s’organitza un vexatori a la mateixa cripta -en el cas de Tarragona- o a la capella superior a Reus. Per un altre costat, l’església de Reus dedica la missa del primer dissabte de cada mes a tots els difunts del columbari, llegint els seus noms en veu alta. A Tarragona, aquesta pregària es fa el darrer divendres del mes.
“El dol és un sentiment que no tothom supera al mateix temps”, comenta Moliner. Per aquest motiu, la parròquia ofereix un grup d’acompanyament als familiars que hagin patit una pèrdua. A més, aquest recull de persones està format per professionals del camp de la psicologia. De fet, a la mateixa cripta es poden llegir llibres d’autoajuda referents al dol.
Jordi Figueras
D’altra banda i segons explica el mossèn de la parròquia tarragonina de Sant Joan, Jordi Figueras, l’obra del seu temple es va dur a terme el 2012 amb un cost de 200.000 euros. No és d’estranyar, ja que el material emprat pels columbaris és la ceràmica vidriada, un producte força car. Va ser l’arquebisbat qui decidí els santuaris a on s’instal·larien les criptes. En el cas de l’església de Reus, l’obra es va dur a terme el 2017, i els mateixos clergues desconeixen quant va ser el cost de la construcció. Tenint en compte que es tracta d’unes instal·lacions més noves i de major capacitat, incorporant recentment una cadira mecànica per pujar les escales, el preu de tot plegat ha de ser superior als 200.000 euros de la cripta tarragonina.
Els columbaris del cementiri de Tarragona
L’església va arribar tard a la cita amb els columbaris. Segons la treballadora administrativa del cementiri municipal de Tarragona, Marta Socias, el complex públic compta amb aquestes estructures des de 1994. Per tant, es tracta de 18 anys d’avantatge respecte al temple tarragoní, i 23 pel que fa al reusenc. En aquesta línia, els columbaris del cementiri són força més barats. Llogar-ne un durant 30 anys surt a uns 1.690 euros. Desglossant-ho, serien 800 euros pel lloguer de l’espai, uns 200 pels tràmits administratius, i 690 pel manteniment del nínxol.
De fet, un altre dels avantatges que presenten els columbaris municipals és que es paga el mateix preu havent-hi una urna que havent-hi 5 o les què s’hi puguin introduir. Ara bé, l’aspecte d’aquests nínxols no és més vistós que els de les esglésies. Val la pena pagar més diners a canvi d’un sepulcre decorat?
Respecte al nombre de columbaris, el cementiri compta amb 800, dels quals 505 ja estan ocupats. Segons l’encarregat del recinte, Carlos Hernández, “la tendència a incinerar-se és cada cop major”. N’és prova el fet que els espais amb columbaris del cementiri s’hagin ampliat fins a 3 cops des del 1994. “És la moda” afirma Hernández. Les xifres ho demostren, la incineració serà cada cop més habitual respecte a les nostres pèrdues.
L’església Sant Joan de Reus
La mort és un negoci? Molts lectors d’aquest reportatge pensaran que sí que ho és. S’ha de tenir en compte que el nombre d’incineracions ja va camí de superar als enterraments. L’església no està en contra d’aquest nou format, però expliciten que les restes han de ser dipositades en espais venerables. Per aquest motiu, aquests dos temples -que curiosament estan dedicats al mateix Sant- ofereixen aquest servei de veneració i resguard de cendres. Que cadascú jutgi per si mateix.
El portaveu de l’Arquebisbat de Tarragona, Simó Gras, ha confirmat en roda de premsa que el mossèn investigat pel cas d’abusos sexuals – que es donava a conèixer ahir – encara manté la seva nòmina.
Segons Gras, “ell continua sent mossèn de l’Arquebisbat fins que no hi hagi una resolució judicial canònica o civil”.
Mossèn Simó Gras
“L’única cosa que s’ha fet preventivament és suspendre’l del seu exercici públic”, ha apuntat el portaveu, qui també ha destacat que l’investigat ha estat suspès de tots els seus càrrecs públics dins de l’estructura eclesiàstica. Respecte al nombre de víctimes, tot apunta que en van ser dues.
Pel que fa a les dates del presumpte abús, Gras no ha volgut concretar les dates exactes.
No obstant, l’arquebisbe de Tarragona va declarar, en un comunicat enviat als mitjans, que els fets van ocórrer “fa unes dècades”. Existeix la possibilitat que el suposat delicte d’abús sexual ja hagi prescrit, ja que sembla que una de les víctimes tenia 18 anys.
El Codi Penal espanyol contempla la prescripció d’aquest delicte passats els 10 anys. Tanmateix, la via judicial canònica pot contemplar càstigs com el cessament continu dels càrrecs del mossèn.
El consistori tarragoní està estudiant diversos monuments amb tècniques d’escaneig làser i fotogrametria. Es tracta de dos mètodes molt efectius per elaborar rèpliques de les restes estudiades. D’aquesta forma és més fàcil saber les seves patologies, dimensions i la seva situació exacta.
El projecte va a càrrec de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), l’Escola d’Arquitectura de Reus (URV-ETSAR) i l’empresa Global, en coordinació amb l’Arquebisbat de Tarragona. El primer estudi es va realitzar al tram de la muralla entre Rambla Vella i Fortí Negre. Ara s’està analitzant el recorregut entre la Torre de l’Arquebisbe i el Seminari.
L’Ajuntament ha escollit aquests trams perquè són on s’aplicarà el programa pilot de manteniment de la Muralla. D’aquesta forma s’assolirà una base cartogràfica excel·lent. A banda, l’IPHES també ha treballat a la Torre de Sant Simplici.
La Catedral de Tarragona celebrarà, el diumenge dia 26 de juliol a les sis de la tarda, la missa per a totes les víctimes de la covid-19 i dels quatre preveres de l’arxidiòcesi traspassats darrerament -els mossens Joan Aragonès, Josep M. Prats, Ricard Cabré i Josep M. Barenys.
L’arquebisbat de TGN retrà homenatge a les víctimes
Segons informa l’Arquebisbat, aquesta celebració, que es farà també arreu de les diòcesis espanyoles, serà presidida per l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas. Per respectar l’aforament permès en les circumstàncies actuals totes aquelles persones que vulguin assistir-hi hauran de disposar d’una invitació.
Aquesta invitació es pot demanar en qualsevol parròquia abans del dia 17 de juliol. A l’arxidiòcesi de Tarragona hi ha unes 200 parròquies.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, demana “una revisió profunda” sobre la situació de la gent gran i crida a recuperar “el cicle de solidaritat entre els nostres avis, pares i fills, i no deixar-los simplement mal aparcats en un voral dels nostres geriàtrics”.
L’arquebisbe Planellas, en roda de premsa
En la carta dominical d’aquesta setmana, Planellas constata que la COVID-19 ha tret a la llum el “patiment” de molts avis en residències que, critica, “han nascut com un simple negoci” en alguns casos. L’arquebisbe també apunta que la pandèmia ha fet que alguns d’ells morissin “literalment abandonats”.
Planellas ha insistit que no té “ànim de generalitzar” ni de “menystenir l’altruisme d’institucions i de determinades fundacions -algunes d’elles religioses-“, però ha afirmat que cal constatar que “força residències han nascut com un simple negoci”. “Fins i tot els mitjans han publicat que n’hi ha que pertanyen a fons anomenats voltor, que cotitzen a la borsa i estalvien tot el que poden en les cures”, ha assenyalat.
“A l’hora de la veritat, la nostra societat opulenta i del benestar, lligada al mateix temps a una baixada de la natalitat, a una cultura urbana i a l’emancipació de les generacions joves, ha anat trencant el cicle natural de la solidaritat generacional. Aquest trencament ha comportat a vegades confinar en geriàtrics la nostra gent gran, després d’haver-los espremut”, ha alertat.
La Catedral de Tarragona celebrarà una missa en record de totes les víctimes de la pandèmia del coronavirus, prevista per a l’últim cap de setmana del mes de juliol.
La Catedral acollirà una missa pels difunts
Així ho ha confirmat el portaveu de l’Arquebisbat tarragoní, Simó Gras, en una entrevista a la ràdio municipal de la ciutat.
La cerimònia religiosa serà oficiada per l’arquebisbe Joan Planellas i encara s’està decidint la data exacta per a l’acte, segons Gras, que ha desvetllat la possibilitat que la missa es pugui celebrar el dissabte 25 de juliol, en horari de tarda nit o el diumenge 26 a les dotze del migdia.
La crisi del coronavirus està limitant les accions quotidianes dels ciutadans i la missa no n’és una excepció. Després que l’Església hagi prohibit les misses obertes al públic a les diòcesis, les parròquies se les han enginyat per mantenir-se a prop dels fidels i brindar-los accés a les celebracions sense sortir de casa.
Les misses s’emeten a través de les xarxes socials
Diversos mossens ja van retransmetre en directe la missa de diumenge a través de plataformes com Facebook i d’altres van fer arribar als veïns les gravacions de la celebració litúrgica per WhatsApp. Les iniciatives es multipliquen i hi ha capellans com el de la parròquia de Sant Joan de Valls, Joan Àguila, que ha programat fins a tres emissions diàries per tal de fer “comunitat virtual” i “seguir en comunió”.
El mossèn vallenc explica que haver de quedar-se a casa “no ha de ser impediment” per trobar-se, ni que sigui virtualment, “a la casa de tots, la nostra parròquia”. Després de comprovar l’èxit de la missa dominical, que ja ronda les 4.000 reproduccions, mossèn Joan ha planificat retransmissions durant tota la setmana.
A través del Facebook de la parròquia ofereix una missa des de la capella de la Candela cada dia a les deu de la nit. Cada tarda ofereix un recurs diferent “per viure la fe en família” i anar completant, diu, “l’itinerari quaresmal cap a la Pasqua”. Finalment, mossèn Joan es connecta a les deu per a la pregària de la nit. Els usuaris diuen sentir-se agraïts i reconfortats, i són molts els que l’han felicitat per la iniciativa.
Emetre misses cada dia des d’una parròquia diferent L’arxiprestat de Tarragona també ha impulsat retransmissions a través de les xarxes socials amb la particularitat que cada dia es fan des d’un temple diferent de la ciutat. Els dies feiners hi ha missa a les cinc de la tarda i els caps de setmana a les dotze del migdia. A més, els divendres s’oferirà després de missa la pregària del Via Crucis i, en acabar la dels dissabtes, el Rosari. La iniciativa vol “ajudar els fidels de la ciutat a continuar avançant en el camí d’aquesta Quaresma”, segons l’arxiprestat.
També a les Terres de l’Ebre alguns mossens han optat per fer servir les tecnologies amb la voluntat que es puguin seguir les litúrgies sense sortir de casa. És el cas de les parròquies de la Fatarella, la Pobla de Massaluca, Vilalba dels Arcs i Corbera d’Ebre, on el capellà al càrrec d’aquests pobles de la Terra Alta, David Arasa, va fer arribar diumenge una gravació de la celebració litúrgica per WhatsApp a la ciutadania.
L’Arquebisbat de Tarragona ha fet públiques diverses indicacions a tenir en compte en les celebracions litúrgiques per evitar la propagació del coronavirus. Així, apunta a la conveniència de retirar l’aigua beneïda de les piques que hi ha a l’entrada de les esglésies i centres de culte, o que a l’hora de la pau es faci un altre gest diferent del de donar-se la mà, o fins i tot suprimir-lo.
L’Arquebisbat també demana que les persones que donen la comunió es rentin les mans abans i després de fer-ho, i aconsella que, en la mesura del possible, la comunió es rebi a la mà. També es demana evitar el contacte físic amb les imatges i reliquiaris, i que les mostres de devoció i afecta es limitin a una inclinació o reverència.
L’Arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, ha compartit el matí del dissabte, amb usuaris i voluntaris de ‘Cafè i Caliu’ a Tarragona, amb motiu de la 3a Jornada Mundial dels Pobres, que es tracta d’una iniciativa impulsada pel papa Francesc.
En aquesta visita, la primera des que és el màxim responsable de l’església catòlica a Tarragona i que ha coincidit amb les jornades de portes obertes que es va realitzar el passat cap de setmana, la màxima autoritat eclesiàstica tarragonina, ha pogut conèixer les instal·lacions i la tasca que s’hi desenvolupa.
‘Cafè i Caliu’ és un projecte de Càritas Interparroquial de Tarragona que ofereix una mitjana al dia d’un centenar d’esmorzars a les persones sense llar o que viuen en situacions d’exclusió social. També proporciona un servei de dutxes i altres serveis d’higiene personal.
Segons la darrera Memòria de Càritas Diocesana de Tarragona, ‘Cafè i Caliu’, que compta amb una cinquantena de voluntaris, va servir durant l’any 2018 un total de 30.287 esmorzars i 549 persones es van poder beneficiar d’aquest servei, prestant un servei a la comunitat tarragonina.
REDACCIÓ27 Setembre, 2021
L’Arquebisbat de Tarragona, d’acord amb la Santa Seu, ha imposat diversos càstigs al prevere acusat d’uns abusos sexuals d’ara fa 3 dècades. En aquest sentit, Manuel M. Fuentes i Gasó, no podrà tenir cap exercici públic del ministeri presbiteral i de la docència eclesiàstica durant 1 any, ni tindrà veu ni vot com a canonge durant 15 anys, ni podrà exercir cap responsabilitat pastoral en una parròquia o organisme diocesà. A més, no se li permetrà estar amb menors d’edat sense la presència d’un adult.
Què hi ha després de la mort? Ningú ho sap. Hi ha qui creu en la reencarnació, el cel i l’infern, o la divinització. Avui dia encara continua sent un misteri. 
Actualment existeixen els columbaris de cendres. Unes petites quadrícules -situades a criptes d’esglésies i convents- a on es dipositen les urnes amb les restes. A la província tarragonina n’hi ha dos, un a l’església Sant Joan Baptista de Tarragona i una altra a la Sant Joan Baptista de Reus. Sí, les dues estan construïdes en honor al mateix Sant. Tot fa pensar que les dues ciutats rivalitzen fins i tot amb el tema funerari. En els dos casos, cada columbari compta amb mosaics propis dels Misteris del Rosari a càrrec del Fra Angelico. En aquest sentit, cada família o individu pot escollir la part que més li agradi. De fet, un pot decidir si vol ser 
De fet, un altre dels avantatges que presenten els columbaris municipals és que es paga el mateix preu havent-hi una urna que havent-hi 5 o les què s’hi puguin introduir. Ara bé, l’aspecte d’aquests nínxols no és més vistós que els de les esglésies. Val la pena pagar més diners a canvi d’un sepulcre decorat?
El portaveu de l’Arquebisbat de Tarragona, Simó Gras, ha confirmat en roda de premsa que el 
La Catedral de Tarragona celebrarà, el diumenge dia 26 de juliol a les sis de la tarda, la missa per a totes les víctimes de la covid-19 i dels quatre preveres de l’arxidiòcesi traspassats darrerament -els mossens Joan Aragonès, Josep M. Prats, Ricard Cabré i Josep M. Barenys.
La crisi del coronavirus està limitant les accions quotidianes dels ciutadans i la missa no n’és una excepció. Després que l’Església hagi prohibit les misses obertes al públic a les diòcesis, les parròquies se les han enginyat per mantenir-se a prop dels fidels i brindar-los accés a les celebracions sense sortir de casa.
