Arxius de agricultura | Diari La República Checa

REDACCIÓ7 Març, 2022
3829370-1280x961.jpg

La Llotja de Reus ha expressat aquest diumenge la seva preocupació pel possible desproveïment de cereals que pot acabar provocant la guerra a Ucraïna, considerada com el graner d’Europa.

En un comunicat, ha alertat que tant l’Estat espanyol com Catalunya consumeixen més blat de moro, blat i gira-sol del qual produeixen i que Ucraïna n’és un gran exportador, però que el conflicte bèl·lic “impedeix la càrrega de tots els vaixells en els ports ucraïnesos”.

Per això, la Llotja ha demanat a la Generalitat i al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, així com a les delegacions agrícoles a Brussel·les, que facin “totes les accions necessàries” per evitar el desabastiment important, si cal, des d’altres països.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ30 Novembre, 2021
unnamed1.png

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’Ajuntament de Constantí col·laboraran per a millorar la comunicació i la interacció amb les comunitats de regants que hi ha en aquest municipi del Tarragonès, tant per aquelles que ja estan constituïdes com per a les de nova creació.

El projecte, denominat IMPULSA’T@CUA/REGANTS, pretén que les comunitats de regants del municipi puguin accedir gratuïtament a un equip de professionals per a rebre informació, resoldre dubtes i sol·licitar el tràmit administratiu per a la seva constitució com a comunitat o fer els tràmits necessaris de modificació /actualització dels estatuts/convenis.

D’altra banda, l’Ajuntament de Constantí posarà un espai a disposició dels tècnics/ques de l’ACA, on atendran, de manera personalitzada i amb les mesures sanitàries corresponents, als titulars i representants de les comunitats de regants que ho hagin sol·licitat mitjançant cita prèvia.

Es podrà demanar cita pel dia 15 de desembre, de 9:00 a 14:00 hores; el 16 de desembre: de 9:00 a 14:00 hores i de 16:30 a 18:30 hores; i el 22 de desembre: de 9:00 a 14:00 hores. Es tracta d’una prova pilot i s’estudiarà si aquesta mesura es pot dur a terme en altres municipis de la demarcació de Tarragona.

PUBLICITAT


REDACCIÓ22 Novembre, 2021
21.11.22_Presentació-Fira-Oli_057_DAVID-OLIETE-1280x854.jpg

Torna una de les Fires més emblemàtiques de TGN

Arriba un dels esdeveniments més especials de la tardor a Tarragona: la Fira de l’Oli Nou, que se celebrarà entre el divendres 26 i dissabte 27 de novembre a la Plaça Corsini, comptarà amb la participació d’una vintena d’entitats productores d’oli d’oliva verge extra. La fira està coorganitzada per l’Ajuntament i UNIO Origen, i amb el suport de Mercats de Tarragona i el Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre.

S’han programat des de tastos infantils i per a adults, un berenar, un vermut-degustació el dissabte al migdia solidari i música en directe per acompanyar l’arribada de l’oli nou. Destacar el tradicional concurs “el teu pes en oli” i un tast divulgatiu per fer participar tota la plaça. També s’han plantejat tallers i show cookings amb el cocinero fiel i Francesc Blanc, per demostrar la versatilitat de l’oli d’oliva verge extra DOP Siurana a la cuina i confirmar que té aplicacions molt actuals i innovadores. Així com 10 sortejos de 10 lots d’oli cadascun

El president de l’empresa de Mercats i regidor de Comerç, Dídac Nadal, ha volgut destacar “l’especial il·lusió que ens fa l’edició d’enguany, ja que recupera el seu format i programa d’activitats habitual. Estem molt contents de tornar a rebre a la Plaça Corsini aquesta fira, una de les més clàssiques de la nostra ciutat, i que no només valora un dels productes de la nostra gastronomia sinó que també és un gran motor dinamitzador per als comerços de l’entorn”.

Els productors d’oli d’oliva verge extra DOP Siurana presentaran als tarragonins l’oli del raig, el primer de l’any, en una edició que comptarà amb 19 entitats participants, amb representants de 5 comarques de Tarragona que són territori DOP Siurana, amb la il·lusió de poder tornar a degustar l’oli i convertir la fira en una festa.

La fira començarà el divendres 26 de novembre a les 12 h fins a les 21 h. Seguirà dissabte 27 de novembre durant tot el dia, entre les 9 h i les 14 h i les 17 h i les 21 h. L’oli nou que es podrà tastar a la capital tarragonina és, segons ha definit el Panell de tast oficial d’olis verges d’oliva de Catalunya, un oli d’oliva verge extra “elegant, equilibrat i complex; un oove 100% suc natural de les millors olives arbequines del territori”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ15 Novembre, 2021
Fira_de_lOli_2021-2-20211115150508-1280x720.jpg

Més de 21.000 persones han assistit a la Fira

La Fira de l’Oli nou de Reus ha tancat la seva 24a edició amb un increment de visitants, amb un total de 21.082 persones que van visitar el certamen, fet que des de l’organització hagin fet una valoració molt positiva d’aquest esdeveniment celebrat a la plaça Llibertat de la capital del Baix Camp.

La Fira va comptar amb la presència del cuiner i director gastronòmic del CIB Pep Nogué, reconegut com a “Entenedor de l’Any” pel Consell Regulador de la DOP i la periodista Montse Llussà, escollida padrina de la collita d’oliva d’enguany i l’encarregada de realitzar el dissabte a la tarda el sorteig de “El teu pes en oli”.

El divendres a la tarda es van servir els 600 berenars de pa amb xocolata previstos per aquella tarda i el dissabte al matí es van servir també les 3.000 racions d’esmorzars degustació d’oli nou que s’havien preparat per a l’ocasió. Tots els tallers i activitats organitzats en el marc de la Fira es van omplir, comptant amb una gran participació.

Pel que fa als productors i elaboradors d’oli, i a falta de confirmar la quantitat exacta d’oli venut durant els dies de la Fira, des del Consell Regulador de la DOP Siurana es fa també una valoració molt positiva, ja que es van superar les previsions de venda inicials.

PUBLICITAT


REDACCIÓ3 Abril, 2021

El sector primari, aquell que cada cop queda més lluny del pensament d’una societat cosmopolita. La pagesia, viu moments molt incerts. La despoblació rural és un fet contrastat que deixa al sector en una posició d’abandonament. 

Catalunya només recorda els pagesos quan ve un temporal que destrossa les collites, però no quan un està menjant fruita o hortalisses del territori. Per davant, molts reptes, ja que la necessitat d’assolir més sostenibilitat no deixa a ningú indiferent. Amb aquest context preocupant i de canvi, avui parlem amb Raül Font-Qüer, president del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç de Tarragona. A banda, també és biòleg, advocat, enginyer tècnic agrícola i farmacèutic. Tota una eminència en la matèria, havent estat director i catedràtic a l’Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus.

 

En quina situació es troba el sector de la pagesia?
En aquests moments representa un 1,5% del valor afegit brut de l’economia catalana, mentre que a la resta de l’Estat representa el 3,1% i a la Unió europea un 1,7%. Això no obstant, Catalunya disposa d’una indústria agroalimentària molt potent que compensa, en part, aquesta situació. Alhora, la ramaderia té el doble de pes econòmic que l’agricultura pròpiament dita.

Com està afectant la pandèmia en aquest sector?
Crec que amb la manca de subministraments de productes de primera necessitat farmacèutica: EPI, vacunes, algunes molècules de principis actius… tots hem pres consciència que ens cal recuperar una determinada autarquia en tot allò que fa referència a la producció d’aquests productes estratègics, però també en productes de primera necessitat com els alimentaris, sobretot pensant en possibles noves crisis mundials que puguin afectar el subministrament d’aliments. La UE no ha estat capaç de liderar aquesta crisi i ha de prendre consciència que cal reforçar el sector primari intern. Dependre d’altres països ens ha demostrat que no és una bona opció, perquè cadascú ha anat a la seva: cadascú ha llaurat per a ell. Cal reforçar, potenciar i protegir el nostre sector primari de cara al futur.

Quines són les grans reivindicacions dels pagesos?
Invertir el procés d’envelliment dels agricultors. Cal que s’incorporin agricultors joves al camp. Eliminar els grans distribuïdors i intermediaris de la cadena alimentària, ja que encareixen el preu que arriba al consumidor, però escanya als pagesos reduint els seus marges, ja que aquests estan molt atomitzats i no tenen capacitat de negociació. Fer arribar al consumidor la idea del producte quilòmetre zero, de proximitat i compra directa al pagès. Revertir el desequilibri territorial que presenta el perill de despoblament del camp.

Les administracions són sensibles a aquestes necessitats?
En teoria si, però les grans masses de votants es concentren a les grans àrees metropolitanes del país i ja se sap que el polític només pensa a curt termini, a conseqüència del sistema electoral. El dia a dia els impossibilita fer plantejaments a mitjà i llarg termini.

Per on passa la solució?
Abaixada dels impostos, a través de l’IBI, transmissions patrimonials, via mòduls i amb subvencions directes que ens ajudin a reequilibrar el territori. Si no es frena el despoblament rural, encara s’agreujarà més el problema de les grans ciutats. Creació d’una Conselleria de Món Rural que disposi de les competències de Medi Natural, Biodiversitat, Ramaderia, Pesca, Boscos i Aigua, afegint-hi, i això és important, una àrea d’Urbanisme en el Món Rural. Les mesures genèriques urbanístiques per a Tarragona ciutat no són vàlides al Priorat, per exemple.

Sou un sector que necessita el suport governamental. El trobeu a Catalunya?
En el discurs teòric sí, però costa que les inversions, per exemple en infraestructures de reg, siguin àgils. Durant els darrers anys, les polítiques territorials sectorials, s’han anat centralitzant més, i s’ha perdut capacitat de govern des del mateix territori. No només s’han centralitzat les decisions agràries “sensu stricto”, sinó en d’altres d’organització administrativa general: carreteres, infraestructures, sanitàries…

Com serà la pagesia del futur, tenint en compte que els joves es dediquen a altres carreres…?
No sé com serà, perquè no tinc prou clar que hi hagi autèntica voluntat política de redreçament. Però sí que n’estic segur que un possible model a seguir és el marcat des de la universitat de Wageningen a Holanda. Gràcies en part al seu treball, ara els Països Baixos són el referent número 1 mundial pel que fa a producció agrària. Un model universitari dirigit pel mateix sector sense estructures funcionarials encarcarades. També tinc clar que cal potenciar i dotar encara més els centres educatius de secundària com ara l’Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus, que va ser pioner en la formació en noves tecnologies per als joves del sector.

La pagesia té en compte la sostenibilitat de cara al futur?
Tenim una greu amenaça: el canvi climàtic, que es manifestarà en pèrdua de biodiversitat, grans incendis forestals, baixada de rendiment en les collites, noves plagues i malalties en els vegetals cultivats… La pagesia és la primera interessada en aquesta nova sostenibilitat.

Els preus dels productes sempre són motiu de polèmica. Com se soluciona? Per què sempre surten perdent els productors?
Cada cop més dominen les grans distribuïdores i comercialitzadores, que són les que obtenen grans beneficis, el pagès està dispersat en una miríada que impossibilita que es faci fort en les negociacions. La solució és prioritzar tots plegats la compra de quilòmetre zero.

Hi ha competència deslleial per part de les grans superfícies?
Rotundament sí. A més, comercialitzant productes que han sofert un transport molt costós, des de països llunyans, que ha contribuït a contaminar el medi ambient.

Europa té en compte la pagesia o ara és més rendible la tecnologia?
Europa ha de ser reformulada. La pandèmia ens ha ensenyat que hem de tenir una certa autarquia en determinats productes estratègics, i els alimentaris ho són i molt!

Què cal per ser un bon pagès?
El mateix que cal per a qualsevol professió, però assumint que les jornades laborals no les marca un cronòmetre, sinó el cicle de la natura i de la vida. Cal estar disposat a acceptar que no hi ha un horari fixe. També s’ha de tenir un amor i estimació per la natura i el medi i una gran predisposició d’adaptabilitat als canvis. En definitiva, amb gran capacitat de patiment.

PUBLICITAT


REDACCIÓ5 Agost, 2020

El Departament d’Agricultura presenta 10 projectes que impulsen la bioeconomia i transformaran el sector agroalimentari, forestal i marítim, garantint la sostenibilitat ecològica i ambiental

Roda de premsa amb la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, i el vicepresident Pere Aragonès

La Generalitat vol situar Catalunya com un país agroalimentari de referència i alhora avançar cap a un canvi de model del sector que sigui sostenible i respectuós amb el medi ambient i la diversitat. Amb aquesta fita a l’horitzó, el Departament d’Agricultura invertirà 3.000 milions d’euros per impulsar la bioeconomia i transformar en els pròxims anys el sector agroalimentari, forestal i marítim. Per fer-ho possible, posarà en marxa 10 projectes que pretenen assolir una producció agrària alineada amb les demandes de la societat i els reptes identificats en les agendes globals i europees. A més, també es busca promoure una millor connexió entre el productor i el consumidor amb nous models de relació i comercialització.

El gruix dels projectes transformadors s’executarà abans de l’any 2020, amb un import de 2.207 milions d’euros. La resta de la inversió fins a arribar als 3.000 milions d’euros és prevista fins a l’any 2032. L’objectiu de tot plegat és garantir la qualitat de vida dels ciutadans impulsant la cohesió territorial i incentivant l’aparició de noves oportunitats de negoci i de nous filons d’ocupació al voltant de les economies verda i blava. Els 10 projectes formen part del Pla de reactivació econòmica i protecció social del Govern elaborat per fer front a la crisi derivada de la COVID-19 (CORECO).

Gran capacitat de resiliència del sector agroalimentari
La Generalitat considera que Catalunya està en condicions de ser una potència agroalimentària, ja que compta amb un sector que té gran capacitat de resiliència, tal com va quedar demostrat a l’anterior crisi econòmica del 2008 al 2013. En aquell moment les empreses d’aquest àmbit ja van fer un gran esforç per exportar i innovar. La resistència que caracteritza el sector ara s’està tornant a posar de manifest i el govern català vol donar-li una embranzida per a la seva reactivació i transformació. Pel que fa a la distribució dels 3.000 milions d’euros d’inversió, una bona part, 1.385 milions, es destinaran a un pla per modernitzar els regadius. Això permetrà un ús més eficient de l’aigua, adaptar els cultius al canvi climàtic i millorar les condicions socioeconòmiques a les explotacions.

Transició energètica i cohesió territorial
L’apartat de transició energètica i cohesió territorial amb uns 400 milions d’euros cadascun són els següents àmbits amb més inversió dels 10 plans previstos. En el primer cas s’aposta per l’autoabastiment energètic a través de fonts d’energia renovable amb panells fotovoltaics i ACS en edificacions vinculades a edificacions agràries i indústries primera transformació. Pel que fa al pla per millorar la cohesió territorial, es proposen diverses actuacions en l’àmbit agrícola, ramader, forestal i pesquer, amb la intenció de generar més activitat econòmica i nous models de negoci per revertir les tendències de despoblament. En aquest sentit, una de les línies de treball és incentivar la producció de biomaterials, bioproductes i biocombustibles en l’agricultura i ramaderia. Es promourà, per exemple, la substitució dels combustibles fòssils per biomassa de proximitat. També es volen potenciar estructures associatives per impulsar nous models de negoci, com ara la creació d’un banc de barques de pesca públic a través de cooperatives. Entre els 10 plans transformadors també es preveu la transformació dels models productius tradicionals cap a models més sostenibles que donin resposta al canvi climàtic, entre d’altres.

Pla de xoc per la crisi de la Covid-19
A banda d’aquesta estratègia dissenyada per al sector agroalimentari, el Departament d’Agricultura ha mobilitzat prop de 15 milions d’euros amb ajuts directes i indirectes, que són clau a curt i mitjà termini davant l’emergència per la crisi derivada de la pandèmia. En aquest sentit, es preveu la compra pública d’aliments frescos a productors afectats, per un valor de 4 milions d’euros, amb el propòsit de lliurar-los al Banc dels Aliments i un pla per al sector vitivinícola, dotat amb 5,3 milions d’euros, entre d’altres. Pel que fa al sector pesquer, s’ofereixen línies d’ajuts a l’activitat marisquera, les explotacions aqüícoles, les confraries de pescadors, els operadors de la cadena del peix, i les empreses de Centres d’Activitat Marítima de Catalunya. I per últim, també mesures de xoc per als sectors de la flor i la planta ornamental, l’aviram de carn, el conill i les hípiques, mitjançant unes línies de crèdit i uns préstecs de l’Institut Català de Finances (ICF).

 


REDACCIÓ16 Abril, 2020

Investigadors de l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) assagen la possibilitat de criar cloïsses als arrossars de la badia dels Alfacs on, per la pujada del nivell del mar i la subsidència del Delta, el sòl s’ha salinitzat i no és rendible el cultiu d’arròs. El projecte Fitogel vol convertir els camps d’arròs en vivers de bivalves, una alternativa que podria aportar molts beneficis per la gran demanda de cloïssa.

Cultivar les cloïsses en espais blindats al seu principal depredador, el cranc blau, podria permetre recuperar una producció d’aquest bivalve que està en declivi des de l’arribada de l’espècie invasora al Delta. El projecte Fitogel també analitzarà com millorar l’alimentació dels bivalves, utilitzant gels de fitoplàncton i noves soques de microalgues que podrien simplificar els requeriments per cultivar-les.

Actualment, la cloïssa té un preu elevat al mercat perquè hi ha molta demanda però poca oferta. Els problemes per criar-la a les badies són comuns a tot el litoral mediterrani, també pels llargs períodes d’altes temperatures a l’estiu que malmet els bivalves – un efecte del canvi climàtic que no es preveu que es pugui millorar amb les basses de terra-.

“Estem pensant si es podria fer ombreig i hem mirat diferents maneres per controlar la temperatura de l’aigua dins del camp d’arròs però el principal problema a combatre és el cranc blau”, ha explicat Margarita Fernández, investigadora de l’IRTA. “Fer cultiu de cloïssa podria ser una opció perquè molta gent al Delta té camps d’arròs i té diferents maneres de guanyar-se la vida”, ha detallat la investigadora.

Les proves van començar al novembre. Es van preparar les basses i s’ha sembrat a principis del mes de març. Amb el confinament, dos tècnics de l’IRTA mantenen les feines essencials a camp per mantenir els animals vius i la resta fan feina telemàticament. Els assajos s’han fet omplint els camps amb aigua de la badia dels Alfacs i en terrenys propers al mar.


REDACCIÓ1 Abril, 2020

 El comerç per internet està sent la taula de salvació de les dues principals denominacions d’origen protegides d’oli del país, la DOP Siurana i la DOP Les Garrigues. Tots dos segells reconeixen que les vendes per altres canals han caigut, però que l’increment de les compres en línia els està permetent passar la crisi del coronavirus amb solvència.

En el cas de la DOP Siurana, els han caigut els clients del sector de l’hostaleria, restauració i càtering; mentre que a la DOP Garrigues han baixat les vendes en botigues. El fet que els productors puguin seguir treballant pel fet de ser del sector primari els permet ser optimistes de cara la propera collita, a la tardor.

El president de la DOP Siurana, Antoni Galceran, explica que el fet que els establiments turístics hagin hagut de tancar i que s’hagin suspès els esdeveniments els ha fet perdre vendes. En canvi, “una mica sí que ha crescut la venda per internet”, reconeix. Pel president de la DOP Les Garrigues, Enric Dalmau, l’impacte d’aquest canal és una mica més significatiu: “Ens salvem amb això”, assegura.

Les vendes les fan directament les cooperatives, que tenen la pàgina web habilitada “i la missatgeria per portar l’oli, funciona”, comenta Galceran. També detalla que hi ha cooperatives que, a través de les agro-botigues, poden fer venda directa als clients. “En alguns pobles és l’única botiga que hi ha”, assenyala el president de la DOP Siurana.

 


REDACCIÓ1 Abril, 2020

Les gelades de la matinada del 27 de març han provocat “greus danys” a les vinyes de la Conca de Barberà, segons el Consell Regulador de la Denominació d’Origen Conca de Barberà.

Tot i que assenyalen que fins que no sigui el moment de collir no es podrà conèixer la magnitud exacta dels danys, sí que avisen que en algunes varietats, com les vinyes de trepat i macabeu –de les més abundants a la zona- l’afectació pot ser de fins al 80%.

“L’afectació en alguns punts concrets ja es pot valorar com a catastròfica”, lamenten. Varietats minoritàries com l’ull de llebre, el merlot o el Chardonnay també han estat molt afectats a la comarca.

 


REDACCIÓ18 Març, 2020

 El coronavirus també passa factura al sector primari. Els productors de la IGP Calçot de Valls donen per perduda entre un 20% i un 25% de la collita d’enguany. És el volum de calçots que quedaran als camps i que als pagesos no els val pena arrencar donat que no hi ha mercat on col·locar-los.

Es perdrà el 25% de la collita de calçots

Els restaurants de l’Alt Camp han tancat en cadena per les mesures decretades per l’estat d’alarma. La Cambra de Comerç de Valls es resisteix a donar el període de calçotades per perdut i confia que a l’abril pugui remuntar una temporada que s’augurava de rècord.

Amb gran impotència i resignació, els pagesos de la IGP Calçot de Valls ja tenen pràcticament gola avall que hauran de deixar els calçots a la terra. Un 25% de la producció quedarà per arrencar. No els surt a compte arrencar les cebes quan no hi ha mercat on vendre-les. Afortunadament el coronavirus s’ha precipitat quan ja havia passat el tram fort de la temporada de calçotades.

El president de la IGP Calçot de Valls, Francesc Xavier Amill, explica que la junta de l’entitat s’ha reunit per valorar la situació a les quatre comarques que integren la IGP i s’ha arribat a la conclusió que difícilment es podrà reprendre una temporada que havia agafat embranzida per superar el llistó dels 18 milions de calçots, un repte que il·lusionava la IGP, ja que coincidia amb el seu 25è aniversari.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter