Arxius de agricultura | Diari La República Checa

REDACCIÓ5 Agost, 2020

El Departament d’Agricultura presenta 10 projectes que impulsen la bioeconomia i transformaran el sector agroalimentari, forestal i marítim, garantint la sostenibilitat ecològica i ambiental

Roda de premsa amb la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, i el vicepresident Pere Aragonès

La Generalitat vol situar Catalunya com un país agroalimentari de referència i alhora avançar cap a un canvi de model del sector que sigui sostenible i respectuós amb el medi ambient i la diversitat. Amb aquesta fita a l’horitzó, el Departament d’Agricultura invertirà 3.000 milions d’euros per impulsar la bioeconomia i transformar en els pròxims anys el sector agroalimentari, forestal i marítim. Per fer-ho possible, posarà en marxa 10 projectes que pretenen assolir una producció agrària alineada amb les demandes de la societat i els reptes identificats en les agendes globals i europees. A més, també es busca promoure una millor connexió entre el productor i el consumidor amb nous models de relació i comercialització.

El gruix dels projectes transformadors s’executarà abans de l’any 2020, amb un import de 2.207 milions d’euros. La resta de la inversió fins a arribar als 3.000 milions d’euros és prevista fins a l’any 2032. L’objectiu de tot plegat és garantir la qualitat de vida dels ciutadans impulsant la cohesió territorial i incentivant l’aparició de noves oportunitats de negoci i de nous filons d’ocupació al voltant de les economies verda i blava. Els 10 projectes formen part del Pla de reactivació econòmica i protecció social del Govern elaborat per fer front a la crisi derivada de la COVID-19 (CORECO).

Gran capacitat de resiliència del sector agroalimentari
La Generalitat considera que Catalunya està en condicions de ser una potència agroalimentària, ja que compta amb un sector que té gran capacitat de resiliència, tal com va quedar demostrat a l’anterior crisi econòmica del 2008 al 2013. En aquell moment les empreses d’aquest àmbit ja van fer un gran esforç per exportar i innovar. La resistència que caracteritza el sector ara s’està tornant a posar de manifest i el govern català vol donar-li una embranzida per a la seva reactivació i transformació. Pel que fa a la distribució dels 3.000 milions d’euros d’inversió, una bona part, 1.385 milions, es destinaran a un pla per modernitzar els regadius. Això permetrà un ús més eficient de l’aigua, adaptar els cultius al canvi climàtic i millorar les condicions socioeconòmiques a les explotacions.

Transició energètica i cohesió territorial
L’apartat de transició energètica i cohesió territorial amb uns 400 milions d’euros cadascun són els següents àmbits amb més inversió dels 10 plans previstos. En el primer cas s’aposta per l’autoabastiment energètic a través de fonts d’energia renovable amb panells fotovoltaics i ACS en edificacions vinculades a edificacions agràries i indústries primera transformació. Pel que fa al pla per millorar la cohesió territorial, es proposen diverses actuacions en l’àmbit agrícola, ramader, forestal i pesquer, amb la intenció de generar més activitat econòmica i nous models de negoci per revertir les tendències de despoblament. En aquest sentit, una de les línies de treball és incentivar la producció de biomaterials, bioproductes i biocombustibles en l’agricultura i ramaderia. Es promourà, per exemple, la substitució dels combustibles fòssils per biomassa de proximitat. També es volen potenciar estructures associatives per impulsar nous models de negoci, com ara la creació d’un banc de barques de pesca públic a través de cooperatives. Entre els 10 plans transformadors també es preveu la transformació dels models productius tradicionals cap a models més sostenibles que donin resposta al canvi climàtic, entre d’altres.

Pla de xoc per la crisi de la Covid-19
A banda d’aquesta estratègia dissenyada per al sector agroalimentari, el Departament d’Agricultura ha mobilitzat prop de 15 milions d’euros amb ajuts directes i indirectes, que són clau a curt i mitjà termini davant l’emergència per la crisi derivada de la pandèmia. En aquest sentit, es preveu la compra pública d’aliments frescos a productors afectats, per un valor de 4 milions d’euros, amb el propòsit de lliurar-los al Banc dels Aliments i un pla per al sector vitivinícola, dotat amb 5,3 milions d’euros, entre d’altres. Pel que fa al sector pesquer, s’ofereixen línies d’ajuts a l’activitat marisquera, les explotacions aqüícoles, les confraries de pescadors, els operadors de la cadena del peix, i les empreses de Centres d’Activitat Marítima de Catalunya. I per últim, també mesures de xoc per als sectors de la flor i la planta ornamental, l’aviram de carn, el conill i les hípiques, mitjançant unes línies de crèdit i uns préstecs de l’Institut Català de Finances (ICF).

 


REDACCIÓ16 Abril, 2020
foto_3634622.jpg

Investigadors de l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) assagen la possibilitat de criar cloïsses als arrossars de la badia dels Alfacs on, per la pujada del nivell del mar i la subsidència del Delta, el sòl s’ha salinitzat i no és rendible el cultiu d’arròs. El projecte Fitogel vol convertir els camps d’arròs en vivers de bivalves, una alternativa que podria aportar molts beneficis per la gran demanda de cloïssa.

Cultivar les cloïsses en espais blindats al seu principal depredador, el cranc blau, podria permetre recuperar una producció d’aquest bivalve que està en declivi des de l’arribada de l’espècie invasora al Delta. El projecte Fitogel també analitzarà com millorar l’alimentació dels bivalves, utilitzant gels de fitoplàncton i noves soques de microalgues que podrien simplificar els requeriments per cultivar-les.

Actualment, la cloïssa té un preu elevat al mercat perquè hi ha molta demanda però poca oferta. Els problemes per criar-la a les badies són comuns a tot el litoral mediterrani, també pels llargs períodes d’altes temperatures a l’estiu que malmet els bivalves – un efecte del canvi climàtic que no es preveu que es pugui millorar amb les basses de terra-.

“Estem pensant si es podria fer ombreig i hem mirat diferents maneres per controlar la temperatura de l’aigua dins del camp d’arròs però el principal problema a combatre és el cranc blau”, ha explicat Margarita Fernández, investigadora de l’IRTA. “Fer cultiu de cloïssa podria ser una opció perquè molta gent al Delta té camps d’arròs i té diferents maneres de guanyar-se la vida”, ha detallat la investigadora.

Les proves van començar al novembre. Es van preparar les basses i s’ha sembrat a principis del mes de març. Amb el confinament, dos tècnics de l’IRTA mantenen les feines essencials a camp per mantenir els animals vius i la resta fan feina telemàticament. Els assajos s’han fet omplint els camps amb aigua de la badia dels Alfacs i en terrenys propers al mar.


REDACCIÓ1 Abril, 2020
foto_3570831.jpg

 El comerç per internet està sent la taula de salvació de les dues principals denominacions d’origen protegides d’oli del país, la DOP Siurana i la DOP Les Garrigues. Tots dos segells reconeixen que les vendes per altres canals han caigut, però que l’increment de les compres en línia els està permetent passar la crisi del coronavirus amb solvència.

En el cas de la DOP Siurana, els han caigut els clients del sector de l’hostaleria, restauració i càtering; mentre que a la DOP Garrigues han baixat les vendes en botigues. El fet que els productors puguin seguir treballant pel fet de ser del sector primari els permet ser optimistes de cara la propera collita, a la tardor.

El president de la DOP Siurana, Antoni Galceran, explica que el fet que els establiments turístics hagin hagut de tancar i que s’hagin suspès els esdeveniments els ha fet perdre vendes. En canvi, “una mica sí que ha crescut la venda per internet”, reconeix. Pel president de la DOP Les Garrigues, Enric Dalmau, l’impacte d’aquest canal és una mica més significatiu: “Ens salvem amb això”, assegura.

Les vendes les fan directament les cooperatives, que tenen la pàgina web habilitada “i la missatgeria per portar l’oli, funciona”, comenta Galceran. També detalla que hi ha cooperatives que, a través de les agro-botigues, poden fer venda directa als clients. “En alguns pobles és l’única botiga que hi ha”, assenyala el president de la DOP Siurana.

 


REDACCIÓ1 Abril, 2020
vinyes-conca.png

Les gelades de la matinada del 27 de març han provocat “greus danys” a les vinyes de la Conca de Barberà, segons el Consell Regulador de la Denominació d’Origen Conca de Barberà.

Tot i que assenyalen que fins que no sigui el moment de collir no es podrà conèixer la magnitud exacta dels danys, sí que avisen que en algunes varietats, com les vinyes de trepat i macabeu –de les més abundants a la zona- l’afectació pot ser de fins al 80%.

“L’afectació en alguns punts concrets ja es pot valorar com a catastròfica”, lamenten. Varietats minoritàries com l’ull de llebre, el merlot o el Chardonnay també han estat molt afectats a la comarca.

 


REDACCIÓ18 Març, 2020
foto_3610448-1.jpg

 El coronavirus també passa factura al sector primari. Els productors de la IGP Calçot de Valls donen per perduda entre un 20% i un 25% de la collita d’enguany. És el volum de calçots que quedaran als camps i que als pagesos no els val pena arrencar donat que no hi ha mercat on col·locar-los.

Es perdrà el 25% de la collita de calçots

Els restaurants de l’Alt Camp han tancat en cadena per les mesures decretades per l’estat d’alarma. La Cambra de Comerç de Valls es resisteix a donar el període de calçotades per perdut i confia que a l’abril pugui remuntar una temporada que s’augurava de rècord.

Amb gran impotència i resignació, els pagesos de la IGP Calçot de Valls ja tenen pràcticament gola avall que hauran de deixar els calçots a la terra. Un 25% de la producció quedarà per arrencar. No els surt a compte arrencar les cebes quan no hi ha mercat on vendre-les. Afortunadament el coronavirus s’ha precipitat quan ja havia passat el tram fort de la temporada de calçotades.

El president de la IGP Calçot de Valls, Francesc Xavier Amill, explica que la junta de l’entitat s’ha reunit per valorar la situació a les quatre comarques que integren la IGP i s’ha arribat a la conclusió que difícilment es podrà reprendre una temporada que havia agafat embranzida per superar el llistó dels 18 milions de calçots, un repte que il·lusionava la IGP, ja que coincidia amb el seu 25è aniversari.

 


REDACCIÓ27 Novembre, 2019
foto_3550050.jpg

El sindicat alerta del baix preu de l’avellana

El sindicat Unió de Pagesos torna a denunciar el baix preu de l’avellana. Tot i que dilluns passat la cotització de la majoria de varietats va augmentar cinc cèntims a la Llotja de Reus, el preu encara es manté per sota de les mitjanes d’Itàlia i Turquia, segons el sindicat.

çMentre aquesta setmana a la Llotja de Reus el preu mitjà de les diferents varietats ha estat d’1,55 euros la lliura, a Turquia s’ha estabilitzat amb un preu mitjà a la Llotja de Trabzon de 2 euros la lliura. A Itàlia, els preus han augmentat lleugerament, amb una mitjana de 2,4 euros la lliura.

Per tant, segons alerten el sindicat de pagesos al Camp de Tarragona, l’avellana de Catalunya està a 0,45 euros per sota del preu de Turquia i a 0,85 euros per sota de la mitjana italiana, segons informa la institució en un comunicat.

El sindicat demana respostes que expliquin “els baixos preus de l’avellana a Catalunya, els preus publicats per Llotja de Reus i els preus que liquiden les cooperatives”. Unió de Pagesos considera que cal abordar aquesta greu problemàtica entre tot el sector, ja que “no hi ha raons de mercat per mantenir els preus que reben els productors catalans, fins i tot per sota els costos de producció”.


REDACCIÓ14 Agost, 2019
unnamed25.jpg

Asseguren una bona verema

Amb l’arribada dels últims dies d’agost i el començament del mes de setembre, arriben els dies de la verema a les comarques de la demarcació de Tarragona. Segons el Departament d’Agricultura, la qualitat del raïm tarragoní serà bo, i tot sembla indicar que serà una bona verema pels productors vinícoles del nostre territori.

Seguint el parer dels experts, tot i alguns casos excepcionals a les DO Priorat i Ribera d’Ebre, on la producció es veurà afectada a causa de les onades de calor dels passats mesos; la verema d’aquest 2019 es preveu, de quantitat igual o una mica superior a la mitjana.

D’altra banda, els tècnics d’INCAVI i els Consells Reguladors de les DO catalanes, asseguren que la verema comença més tard enguany, respecte a les campanyes de collida anteriors. Al Penedès i a la Ribera d’Ebre es començarà a collir entre el 15 i el 20 d’agost, principalment chardonnay i pinot noir.

La DO Tarragona preveu un retard d’entre 7 i 10 dies, començant a collir chardonnay el 15 d’agost i macabeu cap al 25 d’agost. A la resta de Denominacions d’Origen es generalitzarà l’inici de la verema la primera setmana de setembre i s’allargarà fins a mitjans o finals d’octubre amb les varietats més tardanes.

“Caldrà estar amatent en les precipitacions del mes d’agost i setembre, que poden incidir en el volum final de producció, però a hores d’ara es pot afirmar que la collita tindrà uns valors similars a la mitjana”, segons els experts del Departament d’Agricultura de la Generalitat.

B.V.

 


REDACCIÓ29 Juny, 2014

Els pagesos han decidit tallar, durant una hora,  la carretera C-14 a Alcover. L’acció ha comportat cues de fins a sis quilòmetres i ha obligat els Mossos d’Esquadra a regular el trànsit.
Aquesta protesta té que veure amb la proposta del nou Pla de Desenvolupament Rural (PDR) pel període 2015-2020. El projecte que presenta la Generalitat representa unes retallades d’un 60% de mitjana pel sector de la fruita seca.

Els pagesos han tallat la carretera
Els pagesos han tallat la carretera

Des d’Unió de Pagesos (UP) denuncien la situació que això comportaria, i proposen que l’ajustament sigui d’entre el 5 i el 10% per assegurar el seu futur. Exigeixen reunir-se amb el conseller per abordar la problemàtica.
643 euros menys per hectàrea pels pagesos que conreen avellana. És només un exemple, que han posat damunt la taula des d’UP, de les retallades de la proposta de PDR que fa el Departament d’Agricultura.
Han exposat que la reducció de les ajudes agroambientals fregaria els tres milions d’euros a l’any, i que la totalitat d’ajuts al sector podria perdre més de 53 milions d’euros en set anys.
Els pagesos reclamen que se’ls pagui el que se’ls deu dels anys 2012 i 2013, uns 70 euros per hectàrea, i han demanat que s’aclareixi què passa amb el 2014, un any que ha quedat “penjat”.
Per tot plegat, dijous a les nou del vespre celebraran una assemblea a Alcover, on estudiaran properes accions a realitzar i entre les quals plantegen “allà on vagi el conseller , anar-li a fer un seguiment, una xiulada, i dir-li el què li haguem de dir”, ha avançat Español. A més, no descarten repetir l’acció d’aquest diumenge els propers caps de setmana.
D’alytra banda,  el sindicat Unió de Pagesos també ha convocat, per demà, una assemblea a Vallmoll. Una trobada amb la pagesia afectada per les pedregades dels últims dies a l’Alt Camp i el Tarragonès, per tal de fer una valoració, així com possibles demandes a les administracions per compensar les pèrdues.
 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter