RAÜL FONT: No tinc prou clar que hi hagi autèntica voluntat política de redreçament

El sector primari, aquell que cada cop queda més lluny del pensament d’una societat cosmopolita. La pagesia, viu moments molt incerts. La despoblació rural és un fet contrastat que deixa al sector en una posició d’abandonament. 

Catalunya només recorda els pagesos quan ve un temporal que destrossa les collites, però no quan un està menjant fruita o hortalisses del territori. Per davant, molts reptes, ja que la necessitat d’assolir més sostenibilitat no deixa a ningú indiferent. Amb aquest context preocupant i de canvi, avui parlem amb Raül Font-Qüer, president del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç de Tarragona. A banda, també és biòleg, advocat, enginyer tècnic agrícola i farmacèutic. Tota una eminència en la matèria, havent estat director i catedràtic a l’Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus.

 

En quina situació es troba el sector de la pagesia?
En aquests moments representa un 1,5% del valor afegit brut de l’economia catalana, mentre que a la resta de l’Estat representa el 3,1% i a la Unió europea un 1,7%. Això no obstant, Catalunya disposa d’una indústria agroalimentària molt potent que compensa, en part, aquesta situació. Alhora, la ramaderia té el doble de pes econòmic que l’agricultura pròpiament dita.

Com està afectant la pandèmia en aquest sector?
Crec que amb la manca de subministraments de productes de primera necessitat farmacèutica: EPI, vacunes, algunes molècules de principis actius… tots hem pres consciència que ens cal recuperar una determinada autarquia en tot allò que fa referència a la producció d’aquests productes estratègics, però també en productes de primera necessitat com els alimentaris, sobretot pensant en possibles noves crisis mundials que puguin afectar el subministrament d’aliments. La UE no ha estat capaç de liderar aquesta crisi i ha de prendre consciència que cal reforçar el sector primari intern. Dependre d’altres països ens ha demostrat que no és una bona opció, perquè cadascú ha anat a la seva: cadascú ha llaurat per a ell. Cal reforçar, potenciar i protegir el nostre sector primari de cara al futur.

Quines són les grans reivindicacions dels pagesos?
Invertir el procés d’envelliment dels agricultors. Cal que s’incorporin agricultors joves al camp. Eliminar els grans distribuïdors i intermediaris de la cadena alimentària, ja que encareixen el preu que arriba al consumidor, però escanya als pagesos reduint els seus marges, ja que aquests estan molt atomitzats i no tenen capacitat de negociació. Fer arribar al consumidor la idea del producte quilòmetre zero, de proximitat i compra directa al pagès. Revertir el desequilibri territorial que presenta el perill de despoblament del camp.

Les administracions són sensibles a aquestes necessitats?
En teoria si, però les grans masses de votants es concentren a les grans àrees metropolitanes del país i ja se sap que el polític només pensa a curt termini, a conseqüència del sistema electoral. El dia a dia els impossibilita fer plantejaments a mitjà i llarg termini.

Per on passa la solució?
Abaixada dels impostos, a través de l’IBI, transmissions patrimonials, via mòduls i amb subvencions directes que ens ajudin a reequilibrar el territori. Si no es frena el despoblament rural, encara s’agreujarà més el problema de les grans ciutats. Creació d’una Conselleria de Món Rural que disposi de les competències de Medi Natural, Biodiversitat, Ramaderia, Pesca, Boscos i Aigua, afegint-hi, i això és important, una àrea d’Urbanisme en el Món Rural. Les mesures genèriques urbanístiques per a Tarragona ciutat no són vàlides al Priorat, per exemple.

Sou un sector que necessita el suport governamental. El trobeu a Catalunya?
En el discurs teòric sí, però costa que les inversions, per exemple en infraestructures de reg, siguin àgils. Durant els darrers anys, les polítiques territorials sectorials, s’han anat centralitzant més, i s’ha perdut capacitat de govern des del mateix territori. No només s’han centralitzat les decisions agràries “sensu stricto”, sinó en d’altres d’organització administrativa general: carreteres, infraestructures, sanitàries…

Com serà la pagesia del futur, tenint en compte que els joves es dediquen a altres carreres…?
No sé com serà, perquè no tinc prou clar que hi hagi autèntica voluntat política de redreçament. Però sí que n’estic segur que un possible model a seguir és el marcat des de la universitat de Wageningen a Holanda. Gràcies en part al seu treball, ara els Països Baixos són el referent número 1 mundial pel que fa a producció agrària. Un model universitari dirigit pel mateix sector sense estructures funcionarials encarcarades. També tinc clar que cal potenciar i dotar encara més els centres educatius de secundària com ara l’Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus, que va ser pioner en la formació en noves tecnologies per als joves del sector.

La pagesia té en compte la sostenibilitat de cara al futur?
Tenim una greu amenaça: el canvi climàtic, que es manifestarà en pèrdua de biodiversitat, grans incendis forestals, baixada de rendiment en les collites, noves plagues i malalties en els vegetals cultivats… La pagesia és la primera interessada en aquesta nova sostenibilitat.

Els preus dels productes sempre són motiu de polèmica. Com se soluciona? Per què sempre surten perdent els productors?
Cada cop més dominen les grans distribuïdores i comercialitzadores, que són les que obtenen grans beneficis, el pagès està dispersat en una miríada que impossibilita que es faci fort en les negociacions. La solució és prioritzar tots plegats la compra de quilòmetre zero.

Hi ha competència deslleial per part de les grans superfícies?
Rotundament sí. A més, comercialitzant productes que han sofert un transport molt costós, des de països llunyans, que ha contribuït a contaminar el medi ambient.

Europa té en compte la pagesia o ara és més rendible la tecnologia?
Europa ha de ser reformulada. La pandèmia ens ha ensenyat que hem de tenir una certa autarquia en determinats productes estratègics, i els alimentaris ho són i molt!

Què cal per ser un bon pagès?
El mateix que cal per a qualsevol professió, però assumint que les jornades laborals no les marca un cronòmetre, sinó el cicle de la natura i de la vida. Cal estar disposat a acceptar que no hi ha un horari fixe. També s’ha de tenir un amor i estimació per la natura i el medi i una gran predisposició d’adaptabilitat als canvis. En definitiva, amb gran capacitat de patiment.

PUBLICITAT

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Informació bàsica respecte a protecció de dades
Responsable República Checa Press +info...
Finalitat Gestionar y moderar tus comentarios. +info...
Legitimació Consentiment de l'interessat +info...
Destinataris Automattic Inc., EEUU per filtrar spam. +info...
Drets Accedir, rectificar i esborrar les dades, així com altres drets. +info...
Informació addicional Podeu aconseguir més informació sobre protecció de dades a la pàgina de política de privadesa.



RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter

Download WordPress Themes
Download WordPress Themes Free
Download WordPress Themes
Download Nulled WordPress Themes
udemy course download free