Arxius de advocats | Diari La República Checa

REDACCIÓ26 Novembre, 2020
estela-2-e1604790657880.jpg

El Col·legi de l’Advocacia de Tarragona (ICAT) acaba de fer història. Estela Martin ha resultat la guanyadora de les eleccions amb 607 vots. D’aquesta manera, ses converteix en la primera degana de l’ICAT.

En aquests comicis s’hi ha presentat tres aspirants a substituir el degà Manel Albiac que va ocupar el càrrec 8 anys: David Rocamora (596); Rocío de Mantaras (138) i Estela Martin (607).

Han votat 1378 advocats (869 exercents i 509 no exercents). El vot dels exercents val dos punts i el dels no exercents un punt. Amb aquests resultats, Estela Martin passarà a la història de l’ICAT al convertir-se en la primera degana del col·lectiu a Tarragona.

La junta electa
DEGANA – Estela Martín Urbano,
Julio de Parellada Durán, Diputat Primer
Javier Gutiérrez Martín, Diputat Segon
Susanna Duran Casanova, Diputada Tercera
Lorenzo Santos Núñez, Diputat Quart
Maria Granja Bonache, Diputada Cinquena
Pau Albiac Vallvé, Diputat Sisè
Mireia López Pasero, Diputada Setena
José Ferrándiz Macián, Diputat Vuitè
Alberto García Rodríguez, Tresorer
Diana Caridad Morejón Corrales, Bibliotecària
Jordi Bladé Ventura, Secretari
Ester Girol Palet, vocal d’El Vendrell
Miguel Ángel Cilleruelo Andrés, vocal d’El Vendrell
Fina Méndez Higuero, vocal de Valls

ESTELA MARTÍN: L´administració no tracta bé l’advocacia

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ9 Novembre, 2020
estela-2-e1604790657880.jpg

Estela Martín aspira a ser la primera degana del Col·legi d’Advocacia de Tarragona. S’enfronta a David Rocamora i a Rocío de Mantaras. Les eleccions tindran lloc el proper 26 de novembre. La candidata a degana assegura que l’ICAT ha de tenir al capdavant una persona que aglutini visió, compromís i capacitat de gestió. Martin assevera que l’administració no tracta bé a l’advocacia. Si guanya les eleccions i es converteix en la primera degana de l’ICAT diu que el seu equip aportarà experiència i treballarà per unificar i dignificar encara més la professió. Té paraules d’elogi pel mandat de Manel Albiac. El fet que hi hagi tres candidatures per a Estela Martin no representa divisió sinó pluralisme i participació


Qui és l’Estela Martín?

L’Estela Martín és una advocada que treballa amb il·lusió, rigor i compromís per als seus clients i, també, per als seus companys, amb l’objectiu que l’exercici de l’advocacia es pugui dur a terme en les millors condicions possibles.

Per què ha volgut ser advocada?
Em vaig diplomar en Turisme l’any 1997. A la carrera havia fet assignatures de Dret i em van agradar molt. Després d’un temps treballant vaig decidir que volia fer un gir a la meva carrera i que volia fer una cosa que m’apassionés. I aquesta passió va resultar ser el Dret.

Que li va fer prendre la decisió de presentar-se a la presidència de l’ICAT?
Va ser una decisió meditada que vaig trigar uns dies a prendre. Els meus companys em van engrescar amb l’argument que la meva experiència de gestió s’havia d’aprofitar i que ho podria fer bé. Ho vaig rumiar i vaig pensar que era un repte, però que valia molt la pena intentar-ho. I aquí estic, uns mesos després, en plena campanya electoral.

Com a advocada què li demanaria al nou degà/degana?
Que li posi tantes ganes, il·lusió i responsabilitat com li posaria jo.

Per què l’ICAT hauria de tenir una degana al capdavant?
L’ICAT ha de tenir al capdavant una persona que aglutini visió, compromís i capacitat de gestió. Si es compleixen aquests requisits, que sigui una dona seria un fet natural, perquè som més de la meitat del col·lectiu. Però no ha passat mai. Potser ja comença a tocar. S’han d’anar trencant els sostres de vidre que encara tenim massa vigents.

En què es diferencia la seva candidatura de la resta?
Aportem experiència, sabem com es poden fer les coses bé, no tindrem una corba d’aprenentatge i ens podrem posar a treballar per la professió des del primer moment. A banda, totes les nostres propostes són realitzables i es poden aconseguir amb els mitjans humans i materials amb el que ja comptem. Però també incorporem gent nova, amb idees fresques i renovadores.

Quin balanç fa del darrer mandat del degà Manel Albiac?
En Manel ha tingut un mandat duríssim a causa de la COVID 19 i ha hagut de solucionar problemes cada dia, ja que les condicions de treball i de relacions amb l’administració canviaven cada dia i s’havia d’estar molt a sobre per tal que tot sortís el millor possible. L’experiència d’en Manel i del seu equip ha fet possible que la feina tirés endavant i que els companys i companyes poguéssim seguir treballant. D’altra banda ens ha deixat una pujada de l’1,5% del Torn d’Ofici com a president del CICAC.

Si és la futura degana, farà una auditoria interna al Col·legi?
Com a corporació de dret públic no només es fa una auditoria interna a l’ICAT cada any, sinó que tots els comptes, pressupostos i auditories que es fan estan penjades al portal de transparència de la institució.

Creu que l’administració tracta bé l’advocacia o creu que cal millorar la relació?
L’administració no tracta bé a l’advocacia, això és un fet. És prioritari canviar aquesta manera de fer. Per això la nostra candidatura proposa una ‘App’ amb la que podrem recollir qualsevol mal funcionament de l’administració en qüestió de segons. Tota aquesta informació és la que la Comissió de Relacions amb l’Administració de Justícia utilitzarà per reclamar millores al TSJ.

Hi ha advocats que ho estan passant molt malament. Quin pla té previst per dignificar la professió i les remuneracions?
La Fundació ICAT està treballant per poder ajudar a tots els companys i companyes que ho necessitin amb ajuts extraordinaris creats per intentar pal·liar l’efecte COVID. D’altra banda hem condonat quotes col·legials als moments més durs del confinament i quan les quotes coincidien amb períodes de despesa extraordinària, com ara setembre amb les matrícules i compra de llibres, o l’octubre amb el pagament de la meitat de la quota de responsabilitat civil obligatòria. La nostra manera de treballar pel col·lectiu és mirar que no es quedi ningú enrere. Però aquest exercici de compromís amb els companys és possible perquè en els últims anys hem estat molt rigorosos en la gestió econòmica. Tenir les arques sanejades ens ha permès introduir aquestes ajudes extraordinàries.

D’altra banda, com he comentat abans, al juliol, amb el Manel Albiac al capdavant del CICAC, es va tancar una pujada de l’1,5% de les retribucions del Torn d’Ofici, que estaven congelades per la Generalitat des del 2017. Aquestes retribucions es pacten anualment des del CICAC, en nom dels 14 col·legis catalans, amb la Generalitat. I depenen dels pressupostos de Justícia.

La ciutat de la justícia, el torn d’ofici, l’empoderament de la dona, la dignificació de la professió, la formació contínua… quina és la seva prioritat?
No hi ha una única prioritat. Totes les àrees que menciones són importants i no excloents. Tenim un equip que ja fa anys que reivindica la ciutat de la justícia, lluitant pel torn d’ofici, fent el col·legi més igualitari, donant formació contínua de qualitat i gratuïta i exigint el tracte de respecte i el reconeixement social que mereix la nostra professió…

Quina novetat porta vostè al seu programa electoral?
En portem moltes. Entre d’altres, la digitalització de tot l’expedient del torn d’ofici, incloent-hi la justícia gratuïta, que fins ara s’havia de portar en paper. Fa mesos que estem treballant amb la Generalitat per modernitzar la justificació. També posarem equipaments informàtics a tots els despatxos de l’ICAT per tal de fer més àgil i més fàcil la nostra feina. Farem una aplicació per intercanviar guàrdies entre els advocats, per no haver de trucar a tots els companys fins a trobar a algú que ens pugui fer un canvi. No és una novetat, però volem aplicar un deganat obert, per tal que els companys i companyes puguin venir a parlar amb mi i tractar personalment qualsevol problema o inquietud. També portem al programa una nova rebaixa de quotes, i això tampoc és una novetat, ja que seria el novè any que es farà.

En els darrers anys s’ha polititzat l’ICAT?
Tota la societat s’ha polititzat. I és lògic, perquè hem viscut i estem vivint temps molt convulsos. Però sota el meu criteri, i el que hem mantingut des de la Junta en els darrers anys, el col·legi s’ha de dedicar exclusivament a lluitar per la dignitat de la professió, pel reconeixement de l’advocacia dins la societat i per l’exercici lliure del Dret. La política ha de quedar fora. A la nostra llista hi ha perfils de sensibilitats polítiques diverses, però tots compartim aquest objectiu.

La seva candidatura és feminista?
És una candidatura a favor de tota l’advocacia. Dit això, la meva candidatura està encapçalada per una dona i si hi ha gent que per això que la titlla de feminista és una demostració de fins a quin punt existeixen els sostres de vidre als que em referia abans. No vull jugar aquesta carta per captar el vot femení. Però treballar per la igualtat és una de les nostres prioritats, no només meva o de les dones que formen aquesta candidatura, sinó de tots. Com hem demostrat en els darrers anys a la Junta impulsant el Pla d’Igualtat o canviant el nom de la institució a Col·legi de l’Advocacia. Una sensibilitat que volem projectar també fora del Col·legi, implicant-nos en aquelles iniciatives que treballin en pro dels drets de la dona. Quan parlem de funció social de l’advocacia ens referim a apostes com aquesta.

Continuista si comparem amb el mandat del degà Manel Albiac?
En Manel es va trobar un Col·legi amb moltes mancances i el va portar al segle XXI. Ara no deixarem de banda tota la feina feta, especialment la part de gestió econòmica. Hem de recollir aquesta base, pujar de nivell i millorar, per això incorporem a l’equip 8 persones que no han participat en les juntes de l’ICAT abans. Per tal que ens donin una visió nova als 7 que continuem el projecte. Tenim bona base i tenim un projecte diferent, però amb arrels en fites que ja s’han aconseguit. Volem ser continuistes i renovadors. És el nostre repte.

Què no faria mai com a degana?
Prometre coses que sé que no puc complir, sigui per desconeixement de la institució o perquè el que vull són titulars que cridin l’atenció.

Què li diria als seus “contrincants”: David Rocamora i Rocío de Mantaras?
Que tinguin molta sort, la feina és dura i és una gran responsabilitat.

El fet que hi hagi tres candidatures significa que la professió a Tarragona està molta dividida?
Significa pluralisme, participació i obertura de la institució a tot el col·lectiu, que era un dels objectius que teníem l’equip que vam arribar a la Junta fa vuit anys.

 
PUBLICITAT


REDACCIÓ6 Novembre, 2020
mossos_messer-1280x588.jpg

Endesa està estudiant presentar-se com a perjudicada en aquest procediment judicial 

Els advocats dels detinguts

Han quedat en llibertat amb càrrecs els sis directius de Messer Carburos Metálicos, investigats per presumptes delictes d’estafa, falsedat documental i corrupció en els negocis. Un d’ells va quedar en llibertat ahir al vespre per problemes de salut.

Després de passar la nit als calabossos de la comissaria dels Mossos d’Esquadra a Campclar, cinc dels sis arrestats – un d’ells va sortir ahir en llibertat – han comparegut davant l’autoritat judicial per videoconferència. Han seguit les instruccions dels seus defensors i no han declarat, atenent que el cas està sota secret de sumari. El titular del Jutjat d’Instrucció número 2 de Tarragona els ha deixat en llibertat amb càrrecs.

La justícia investiga una presumpta estafa milionària a la companyia subministradora d’electricitat, Endesa, per part d’aquestes dues firmes petroquímiques que podria oscil·lar entre els 90 i els 100 milions d’euros. En aquests moments, Endesa estudia la possibilitat d’emprendre accions legals com a entitat perjudicada.

Els investigats, un cop decretada la seva llibertat amb càrrecs, han abandonat les instal·lacions policials en companyia dels seus advocats. Els lletrats no han volgut fer declaracions als periodistes ni a l’entrada no a la sortida de la comissaria.

Polèmica

Un mosso controla la porta lateral de la comissaria

La manera com els investigats han abandonat la comissaria ha generat molta polèmica i controvèrsia. Es podria arribar a concloure que els Mossos d’Esquadra ofereixen un tracte diferencial segons la ‘classe’ i el nivell social, econòmic o mediàtic dels detinguts.

No deixa de ser curiós que mentre la majoria dels detinguts posats en llibertat abandona l’edifici policial per la porta principal, els cinc directius de les dues empreses petroquímiques hagin rebut un incomprensible tracte de favor: han sortit pel pàrquing amagat a l’interior dels vehicles amb vidres tintats dels seus advocats.

Resulta difícil d’entendre que, quan el país està immers en el nivell 4 d’alerta terrorista, no hi hagi un major control dels vehicles que accedeixen a l’interior de la comissaria. El que ha quedat palès és que els Mossos d’Esquadra de Tarragona han afavorit, sense que ningú sàpiga explicar les raons, els directius de Messer Iberica i Carburos Metálicos, implicats en un escàndol d’estafa elèctrica milionària. És qüestió per preguntar si els detinguts sense ‘pedigrí’ són llençats a la seva sort, mentre els de ‘coll blanc‘ són brindats amb tota mena de privilegis.

La presumpció d’innocència i el dret a l’honor i a la imatge no entenen de classes ni estatus social. El codi d’ètica dels Mossos de ben segur que recomana no fer diferències entre ciutadans. A no ser que una mà negra, un error inadmissible o les pressions d’altes esferes tinguin un pes rellevant a l’hora de tractar amb els investigats posats en llibertat.

A la policia s’exigeix el compliment de la llei sense discriminacions… i no complicar ni pertorbar la tasca dels mitjans de comunicació. És cas per dir: ‘todos moros o todos cristianos. La credibilitat i el respecte no es guanyen així…

V Í D E O 

PUBLICITAT


REDACCIÓ4 Novembre, 2020
advocats.jpg

El Col·legi d’Advocacia de Tarragona podria tenir, a partir del proper 27 de novembre, una degana. Això si una de les dues candidates a presidir el col·lectiu de togats, s’imposa al conegut penalista David Rocamora. Estela Martín, Rocío de Mantaras i David Rocamora aspiren a ocupar el despatx presidencial del Col·legi de l’Advocacia a Tarragona i substituir Manel Albiac que ha celebrat aquest dimarts la seva darrera junta directiva.

Estan citats a les urnes 1.378 advocats (869 exercents i 509 no exercents). Les eleccions se celebraran el dia 26 de novembre, tot i que el vot anticipat tindrà lloc entre els dies 19 i 25. La ‘campanya electoral’ està sent força moguda. Els tres candidats es mouen – amb més o menys mestria – per convèncer que el seu programa i les seves propostes per dignificar la professió són les més encertades quan l’exercici de l’advocacia també està passant moments difícils.

En aquesta ‘contenda electoral’, el col·legi, tant sí com no, registrarà canvis substancials si tenim en compte els dos anteriors mandats. David Rocamora es presenta amb el propòsit de renovar l’ens col·legial i acabar amb algunes dinàmiques que ell considera polèmiques, mentre que les aspirants femenines entenen que ha arribat l’hora que l’ICAT tingui la primera degana. Per evitar fraccionar encara més el vot, els candidats eviten polemitzar una campanya que, a la sordina i de forma més o menys discreta, serveix per restar credibilitat als contrincants.

Tots els vots són importants. La candidata Rocío de Mantaras ha demanat que la participació dels col·legiats en l’acte electoral sigui massiva. També hi ha qui s’hagi reunit amb algun partit  polític per demanar-li que convenci els seus militants/simpatitzats a apostar per una de les aspirants. Les expectatives són més que moltes.

Cal recordar que el dia 26 de novembre, el Col·legi de l’Advocacia a Tarragona elegirà el seu 20è degà (o degana) des de la seva fundació, l’any 1845.


Les tres candidatures:

A.- ROCÍO DE MANTARAS MACIÁNDegana
Ander Mikel Basterrechea Aranguren, Diputat Primer
Ignacio de la Calzada González, Diputat Segon
Javier García Bueno, Diputat Tercer
Maria Garcia Parla, Diputada Quarta
Pedro Francisco Lando Candjimbu, Diputat Cinquè
Olga Macias Lorente, Diputada Sisena
Ricardo Navarro Forés, Diputat Setè
Eva Vallverdú del Olmo, Diputada Vuitè
Àngels Montañola Chancho, Tresorera
Ana Pacheco Rodríguez, Bibliotecària
Trinidad García López, Secretària
Frederic Royuela Ampurdanes, Vocal d’El Vendrell
Jennifer Garcia Mateo, Vocal d’El Vendrell
Maria Elena Guasch Cunillera, Vocal de Valls

B.- ESTELA MARTIN URBANO – Degana
Julio de Parellada Durán, Diputat Primer
Javier Gutiérrez Martín, Diputat Segon
Susanna Duran Casanova, Diputada Tercera
Lorenzo Santos Núñez, Diputat Quart
Maria Granja Bonache, Diputada Cinquena
Pau Albiac Vallvé, Diputat Sisè
Mireia López Pasero, Diputada Setena
José Ferrándiz Macián, Diputat Vuitè
Alberto García Rodríguez, Tresorer
Diana Caridad Morejón Corrales, Bibliotecària
Jordi Bladé Ventura, Secretari
Ester Girol Palet, Vocal d’El Vendrell
Miguel Ángel Cilleruelo Andrés, Vocal d’El Vendrell
Fina Méndez Higuero, Vocal de Valls

C.- DAVID ROCAMORA BORELLAS – Degà
Anna Vallvé Fontana, Diputada Primera
August Vallvé Navarro, Diputat Segon
Susana López Mora, Diputada Tercera
Lluís Escoda Beltran, Diputat Quart
Flavia Filipetto Serra, Diputada Cinquena
Mónica Lort Muñoz, Diputada Sisena
Roger Baiges Sorrius, Diputat Setè
Óscar Cabrero Ramírez, Diputat Vuitè
Ingrid Vinaixa Campos, Tresorera
Ramon Setó Andreu, Bibliotecari
Jaime Duque Moreno, Secretari
Gemma Casañas Rodas, Vocal d’El Vendrell
Jennifer Macía Morilla, Vocal d’El Vendrell
Núria Montserrat Castellví, Vocal de Valls

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ29 Octubre, 2020
david-rocamora-1280x853.jpg

Comença la campanya electoral per a la presidència del Col·legi d’Advocacia de Tarragona. Els aspirants oficialitzen les seves candidatures. David Rocamora, un prestigiós penalista, se sotmetrà a sufragi per intentar que l’ICAT sigui escoltat per les administracions. El lletrat es compromet a treballar, i de valent, per dignificar el sector. Diu que no vol vendre fum i demana l’ajuda de tots els seus companys per canviar l’actual estat de coses i renovar democràticament l’ens col·legial.  Tot i no voler entrar en polèmiques estèrils recorda que l’actual degà, Manel Albiac, va voler censurar el Comitè de Drets Humans. L’aspirant a degà de l’ICAT, a nivell personal, promet el següent per diferenciar-se de l’actual degà: no entrar en cap consell d’administració, ni incórrer en cap conflicte d’interessos, entre qui contracta i qui el contracta per fer classes o prestar qualsevol servei. En definitiva: “ni utilitzaré el càrrec per intentar progressar en política”. Les eleccions seran el 26 de novembre.


Per què es postula com a degà del Col·legi de l’Advocacia a Tarragona?

No em presento sol. Som un col·lectiu de 15 companys i companyes, decidits a defensar, de forma aferrissada els interessos de l´advocacia. Personalment, li diré que podem tenir èxit a l’hora de millorar l’exercici de la nostra professió davant les administracions. A més, després de vuit anys de mandat del degà sortint, Manel Albiac, és democràtic una renovació del Col·legi. Cal unir per millorar. Ningú pot quedar aliè al canvi i a un estil de gestió fracassada que no ha beneficiat ni a l’ICAT ni als seus col·legiats. Rocamora assegura que si guanya farà una auditoria.

Si surt elegit, quins canvis faria d’immediat i a mitjà termini?
Immediat: Atendré les queixes dels companys sobre el Jutjat de família. I sobre els horaris d’atenció al públic al social. Des del primer dia, i durant tot el mandat demanaré a totes les institucions que reprenguin el projecte de la Ciutat de la Justícia, i ho faré cada dia fins a aconseguir-ho o acabar el mandat. Lluitaré per la millora de les condicions dels Advocats del torn d’ofici a través del CICAC. Ampliarem l’horari d’atenció col·legial, revisarem l’ERTO, reobrirem plenament la biblioteca, iniciarem converses amb l’Ajuntament de Valls per millorar les instal·lacions del Col·legi en aquesta ciutat i també cal que la seu del Vendrell tingui una bona connexió. La transparència serà la nostra bandera i obrirem la Junta de govern als col·legiats, excepte deontologia. Crec que podem iniciar aquestes accions en els primers 30 dies.

 Que li falta a l’ICAT que vostè i el seu equip poden aportar?
El meu equip ve a servir al col·legi i als col·legiats. Capacitat de treball, i compromís per part de tots i cadascú dels membres de la junta, sense excepcions, que remarem tots en la mateixa direcció, sense deixar a ningú fora. Unirem el col·lectiu. Que dimiteixi la meitat de la junta, com ha passat en els darrers mandats, és un fracàs i una evidència de la mala gestió.

Remarem tots en la mateixa direcció, sense deixar a ningú fora. Demano ajuda per unir el col·lectiu

Es comenta, entre els seus contrincants, que la seva llista té independentistes? És intencional o casualitat?
Jo aplico la Constitució: no pregunto a la gent la seva ideologia, ni la discrimino pel que pensa. És lamentable que la llista continuista pretengui polititzar les eleccions i hagi de recórrer a aquest tipus d’arguments quan en la meva llista, com en la societat, compartiran esforç i feina professionals de totes les sensibilitats. Venim a treballar per la gent. Ens interessen els advocats, les advocades i la Justícia, no les banderes. Respectem la que cadascú tingui perquè el que ens importa són les persones. Si la crítica dels oficialistes és aquesta, es desacrediten ells sols i em consta que cada dia ho fan més.

 Vostè presidia el comitè de DDHH de l’ICAT, per què va plegar? Diferències amb el degà? 
Aprofito per agrair a tots els membres de la comissió que per solidaritat amb mi també van dimitir. Vaig plegar perquè després de perdre la confiança en el degà i ell és que m’havia nomenat. Per tant, el correcte era marxar. El senyor Albiac volia censurar l’activitat de la comissió de Drets Humans.

Vinc a treballar, honestament i punt. 4 anys i marxo

Quins són els principals problemes que travessa el Col·legi?
Centrant exclusivament en el col·legi en destacaré els següents: Pèrdua i restricció de serveis per la pandèmia (biblioteca, despatxos, horari d’obertura), desorganització en la direcció del personal i la conflictivitat laboral. Hi ha hagut acomiadaments improcedents – com el del darrer gerent – per les decisions arbitràries de la junta i les indemnitzacions surten de les butxaques de tots els col·legiats. També cal arreglar la tramitació d’expedients de Justícia Gratuïta, que acumulen un excés de rebuig d’actuacions. Això vol dir que l’advocat fa la seva tasca, però després no cobra. I no entenem la nul·la capacitat d’influir en la presa de decisions que afecten l’advocacia. Institucionalment, l’ICAT no és tingut en compte.

Que és el que no vol que es repeteixi a la presidència de l’ICAT si vostè surt guanyador?
Sortirà, si escau, guanyadora la junta que proposo amb altres companys, no jo. Dit això, com a degà no es repetirà que se silenciï la gent que pensi diferent, ni que aquests hagin de marxar. La discrepància és enriquidora i ajuda a l’autocrítica. Personalment, no entraré en cap consell d’administració, ni incorreré en cap conflicte d’interessos, entre qui contracto i qui em contracta per fer classes o prestar qualsevol servei, ni utilitzaré el càrrec per intentar progressar en política. Vinc a treballar, honestament i punt. 4 anys i marxo.

Quines promeses fa?
En els propers dies, quan es proclami oficialment la candidatura, donaré a conèixer el programa. Prometo treballar de valent: Hi ha coses que podrem fer sols: organitzar el col·legi, millorar serveis, horaris, negociar nous espais, ampliar els programes de la fundació, rebaixar quotes… D’altres aspectes necessiten el concurs de tercers; millora de retribucions del torn d’ofici, dignificació d’espais al Palau de Justícia a Tarragona i Valls, Ciutat de la Justícia. Prometo treballar: algunes coses les aconseguiré i altres no. Però ho intentarem. Ens agrada treballar.

Si sóc degà no se silenciarà la gent que pensi diferent. La discrepància és enriquidora i ajuda a l’autocrítica

En l’advocacia tarragonina hi ha una elit i altres que ho estan passant malament. Que pensa fer per corregir algunes disfuncions?
La gent que ho passa pitjor ha de ser el focus prioritari de la nostra atenció i dedicació. El programa d’ajuts de la fundació, amb els diners de tots els advocats, que vaig crear quan vaig entrar a la fundació – la  vaig presidir fins al 2018 – em va permetre conèixer la situació difícil de molts companys. És una eina que cal millorar i aprofundir. Però n’hi ha més. El degà, a més haurà d’estar indubtablement al costat dels companys que ho passen pitjor. No haurà de marcar presència només quan es fa la foto de la benvinguda.

Parlava del torn d’ofici, continuen amb problemes, oi? On estan les solucions?
Remuneració i instal·lacions dignes, més mòduls i assegurar la formació.  És imprescindible que els col·legis, a través del CICAC, pressionin més i de manera cohesionada a la Generalitat. Cal ser més reivindicadors. La complaença porta a l’estancament.

Si guanya farà auditories?
Amb un pressupost anual superior al milió d’euros, seria irresponsable no fer-la. Es tractad’un criteri estrictament tècnic.

Per què creu que és el millor candidat?
Quan vegi, amb els meus companys de junta, si som capaços de convèncer als advocats i advocades que votaran, sabré si som els millors candidats. Fins aleshores, som aspirants. Qui em conegui, li podrà respondre més acuradament. En qualsevol cas, crec que tinc experiència, capacitat i un cert grau d’eficàcia i coneixement institucional per aixecar la veu de l’advocacia i aconseguir que sigui realment escoltada.

A l’Estela Martín li demanaria que no es deixi arrossegar per l’estil Albiac a l’hora de fer campanya

Quin balanç fa del mandat de Manel Albiac?
El faran els meus companys el dia 26 de novembre. Poden votar des del 19 de novembre. Que votin, que participin, que facin seu el Col·legi, que aconsegueixin que sigui de tots, i que, qui guanyi, es dediqui a treballar. A treballar amb majúscules i amb energia.

Què diria als seus contrincants?
A la resta de candidatures els desitjo molta sort. I a la companya Estela Martín li demanaria que no es deixi arrossegar per l’estil Albiac a l’hora de fer campanya.

PUBLICITAT



REDACCIÓ12 Març, 2020
toga.jpg

Els advocats de Tarragona també reaccionen davant la crisi provocada pel Covid 19, més conegut per coronavirus.

La junta de govern del Col·legi d’Advocats de Reus ha pres algunes mesures per evitar possibles contagis. Han decidit implantar el teletreball del personal administratiu i reduir l’horari d’atenció al públic i de lletrats de les 9 a les 14.

Aquest fet no tindrà cap afectació en l’atenció telefònica. A més a més, s’ha suprimit momentàniament l’ús de les togues, s’ha suspès la celebració de les diligències que s’hagin de celebrar a la sala d’actes del col·legi.

També s’ha optat per la redistribució de l’atenció a la ciutadania en els serveis de SOJ, SOM i Justícia gratuïta.

 


REDACCIÓ14 Octubre, 2019
toga_advocats.jpg

Les reaccions a la sentència contra el procés no cessen. A favor i en contra. Ara, el Consell de l’Advocacia Catalana, òrgan que representa els 14 Col·legis dels professionals togats, assegura que “respecta la decisió judicial” però que això no exclou “la crítica i el dissentiment”.

El CAC entén que si la critica està fonamentada “és una mostra de normalitat”. A l’espera d’una anàlisi més “acurada i pausada”, estan convençuts que “la sentència és severa i desproporcionada”.

“La sentència posa fi a un judici que mai s’hagués d’haver iniciat si la política hagués complert la seva missió”, indica el comunicat del CAC, que insta a resoldre la situació des del “pacte, l’exercici valent de la política i el respecte a una llei que estigui al servei del progrés de la ciutadania i la seva voluntat lliurement expressada”.

També recorden que el respecte “a la llei i opinió dels altres no exclou el dret a la llibertat d’expressió i la protesta cívica i pacífica”.

 


REDACCIÓ15 Juliol, 2019
togas_abogado.jpg

L’ICAT va impulsar un estand a Tarragona

L’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona (ICAT), ha reivindicat les remuneracions dignes pels torns d’ofici de l’advocacia tarragonina, en el marc del dia de la Justícia Gratuïta, el passat divendres 12 de juliol. L’ICAT va impulsar un estand per tal de poder conscienciar a la ciutadania tarragonina de la importància d’aquest servei.

La secretària de la Junta de Govern de l’ICAT, Estela Martín, va reivindicar aquest servei: “És un pilar de la societat democràtica, ja que garantim que la justícia estigui a l’abast de tothom, en particular de les persones més vulnerables”. Martín va reclamar que les remuneracions per al torn d’ofici siguin “dignes”, ja que “un advocat que porti un expedient durant un any té una mitjana de 150 euros bruts, i ha d’assumir totes les despeses que suposa l’expedient”.

Martín també va recordar que “si fas una mitjana de les hores que hi dediques estem per sota del salari mínim interprofessional. És indignant que un professional qualificat hagi de treballar en aquestes condicions. Al final, ho fem per compromís, per valors, perquè no compensa, és vocacional”.

B.V.

 


REDACCIÓ28 Maig, 2016

CRÒNICALa temperatura amena convidada a fer un tomb i a gaudir dels paisatges de Tarragona. De nit, les vistes encara són més idíl·liques. Al que es passejaven pel Moll de Costa del Port s’aturaven per apreciar el vaixell luxós que ‘decorava’ aquella zona de la Marina Port Tàrraco, just al costat del Tinglado 1.jutjat12

En aquest mateix indret, s’havien donat cita més de 300 dones i homes del dret. Sí, sí, jutges, fiscals, advocats i procuradors, diputats, regidors i familiars. Un ‘poti poti‘ organitzat amb motiu de la celebració de Sant Raimon de Penyafort, el patró dels togats. Una col·lecció de cotxes de luxe s’havia ‘colat’ per donar una mica més de glamur a l’acte social.

L’ambient era distès i agradable. Molts dels convidats han aprofitat l’avinentesa per lluir els seus millors vestits. Les corbates dels homes ha estat complement més vistós. Els colors dels vestits pràcticament tots foscos, es tracta d’una professió tradicional i molt formal, però homes han intentat trencar motllos en triar alguns colors: pantalons vermells, corbates amb tons força cridaners com és el verd i el fúcsia. Alguns advocats també han optat pel llacet. Però no hi ha dubte que les dones – algunes, tampoc cal passar-se – en saben molt de lluir ‘tipito‘ i fer que pràcticament tot els encaixi que ni un guant.justicia5

Hi havia ‘modelitos‘ per sucar-hi pa. També hi havia algun cas daltonià perquè la barreja de colors no casava ni pel Jutjat de Pau. També s’ha pogut veure sabates amb talons que semblaven bastides. Caminar era practicament missó imposible.

Inicialment, el photocall instal·lat en un dels extrems de l’entrada del Tinglado se sentia sol. Alguns li miraven de reüll mentre feien la primera copa o degustaven el piscolabis.Tots sabem que l’àrea del Dret requeix discreció, formalitat, res d’excès de protagonisme, per això ningú no volia ficar la pota ni pecar de presumit. Un cop el degà Manel Abiac ha ‘inaugurat’ el photocall, el fotògraf ja no donava l’abast.
Ja a l’interior del Tinglado, cadascú aposentat en les seves respectives cadires – els llocs estaven reservats amb noms i cognoms – la temàtica de conversa era molt diversa, tot i que el Dret, la Justícia i alguna sentència o cas específic mereixia una atenció especial. manel_jutge1Però aquesta trobada serveix, sens dubte, per estrènyer lligams i parlar de forma despreocupada i, en definitiva, demostrar que la relació entre els diferents agents de la justícia sap conviure.

La pilota del Nàstic que servia per decorar les 26 taules en alguns casos va servir per obrir la ‘veda’ de les conversacions que va acabar, en alguns casos, una temàtica ‘variopinta‘. Per trencar el gel sempre va bé allò de preguntar de quina promoció ets i quins profes vas tenir. El problema – que en un no res deixa de ser-ho – rau quan al costat d’un llicenciat (ara diplomat) en Dret pot asseure una dentista, una dissenyadora o fins i tot el xofer ocasional del mateix conseller de Justícia.

justicia7A mesura que passen els minuts i després de fixar-nos en pràcticament totes les pintures de l’exposició que decora el Tinglado 1, els temes de conversa ja van sortint alegrement. Sorgeixen les primeres rialles, les primeres selfies i el primer brindis.

Tot això regat amb aigua Bezoya i vi del Duero. Sort que el cava era català. Bé, però la nit no convidava a nacionalismes. Segurament que en la majoria de les taules poc s’ha parlat de política. Però molt de la necessitat de construir el fòrum de la justícia encara que el conseller Carles Mundó – que no va assistir al sopar per respondre a altres compromisos – havia reiterat que no es faria per qüestions pressupostàries.

Les hores anaven passaven, i es notava que la gent s’anava animant. El soroll de la sala s’anava incrementant, però no s’ha registrat xivarri. És que els togats i ‘Sus señorias‘ saben mantenir el ‘tipus’ i la correcció dins i fora de la sala de vistes. Després de sopar, ha tingut lloc un sorteig en benefici de la Fundació ICAT. JUSTICIA16

El president del Grup dels Joves Advocats de Tarragona, Lluís Escoda, s’ha convertit en el speaker de la nit. Inigualable en el tracte i simpàtic perquè sí, Escoda ha fet de mestre de cerimònies i ha posat el marxa la ruleta de la sort, canviant les boles per les mans innocents. Però sembla que no tan innocent, si tenim en compte que en més d’una ocasió hem pogut sentir la paraula ‘tongo‘. Carles Castillo, sí, sí, l’exregidor, convertit en diputat al Parlament de Catalunya, va fer de mà innocent i, vet aquí i li toca un Ipad. Tongo? No, home no. Excés de sort. Ja diu el refrany: “Afortunat en l’amor i desafortunat en….

L’ambient s’havia anat animat. Molts ja s’havien tret l’americana. El degà Manel Albiac ha convidat els presents a fer un brindis per la Justícia i per tots els que la fan possible. Per a alguns la nit no s’havia acabat. Tarragona i els seus paisatges conviden a continuar passejant … Alguns dels presents s’han fet un grup de Whatsapp, perquè com deia el ministre durant el lliurament de les noves cèdules professionals: Sant Raimon de Penyafort és quan un vol.
En fi.. és de justícia dir que ha estat una bona vetllada.

FOTO GALERIA

[foogallery id=”53638″]


REDACCIÓ9 Desembre, 2015

ENTREVISTA

advocats_reus
Sònia Parisi Ponce pretén substituir Pere Lluis Huguet al capdavant del Col·legi d’Advocats de Reus. Està contenta de ser una de les protagonistes del moment històric que té que veure amb les eleccions. Per primera vegada a Reus, els lletrats tindran una degana (Sonia Parisi o Encarna Orduna). Per ajudar als advocats que estan travessant més dificultats, té previst crear una Comissió de Tresoreria. Es presenta a degana amb “un equip humà preparat, amb projectes nous, on la proximitat i la participació de tots els col·legiats són els nostres objectius prioritaris”

 

soniaparisiRC – És enriquidor per la professió l’existència de dues candidatures?
SP –
No som candidatures, el vot és personal. Però poder votar, és una fita històrica, aproximadament des  l’any 1987 que no hi ha unes eleccions com aquestes, parlem de 28 anys. Tots hi guanyem si hi ha eleccions.

RC – Vostè podria ser la primera degana de la Història del Col·legi de Reus. Quin significat li dóna a escala personal i professional?
SP –És un repte tant personal com professional pel qual em sento preparada, crec tenir l’actitud i l’habilitat necessària per fer una bona tasca com a degana, i tinc el suport d’un equip humà excel·lent.

RC – Quin és el seu principal objectiu com a futura degana?
SP –
Convertir el Col·legi d’advocats de Reus en un espai obert d’actuació per tots els companys/es Col·legiats/es i apropar-lo a tots els ciutadans.

RC – Quin és el seu handicap?

SP –Jo no sé jugar a golf, el terme handicap és propi del golf.

RC – Quines reivindicacions farà al poder polític?
SP –Principalment transparència; i per començar, haurem de lluitar per l’augment de la retribució del Torn d’ofici.
PARISI
RC – Podria seguir com a exemple la gestió econòmica que ha seguit el Col·legi a Tarragona, reduint costos i baixant les quotes?
SP –Respecte a la gestió econòmica li respondria millor el candidat a tresorer el Sr. David Peña; però sempre és un encert rebaixar costos.

RC – Apostareu per la transparència? Quines mesures pensareu adoptar?
SP –
La transparència és la prioritat; farem una reestructuració de la plana web col·legial, convertint-la amb l’eina principal de difusió de la nostra activitat.

Crear una comissió per ajudar advocats
RC –
Molts advocats estan passant moments econòmics difícils, com se’ls pot ajudar des del col·legi?
SP –És una de les nostres propostes, crear una Comissió de Tresoreria destinada al suport real i efectiu a tots els col·legiats/es que ho necessitin i ho demanin.

RC – Quan es diu que la vostra candidatura és renovadora, què vol dir en la pràctica? En què pensa diferenciar-se del mandat de Pere Lluis Huguet?
SP –El Sr. Huguet ha estat Degà 12 anys; nosaltres aportem una alternativa a la Junta actual, un equip humà preparat, amb projectes nous, on la proximitat i la participació de tots els col·legiats/es són els nostres objectius prioritaris.soniaParisi_

RC – Com veu la justícia en aquest moment?
SP –Les claus per millorar l’actual estat de la Justícia impliquen reforçar la independència judicial, despolititzant i professionalitzant el seu funcionament; millorar la seva projecció institucional, neutral i pública.
Però si es refereix a l’Administració de justícia, porta anys patint evidents mancances de mitjans professionals, econòmics i tècnics. Una de les majors dificultats que pateix la justícia és la manca de pressupost amb què compta.

RC – Què es podria fer des del Col·legi per evitar que l’exposició dels imputats i la seva presumpció d’innocència del judici mediàtic?
SP – El nostre equip està especialment sensibilitzat en la protecció dels drets dels imputats (ara investigats) en la fase d’instrucció; i interessats a vetllar per l’aplicació en aquest camp del ‘Protocolo de Comunicación de la Justícia’ aprovat pel Consejo General del Poder Judicial (2015).

Entrevista: RC




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter