ESTELA MARTÍN: L’administració no tracta bé l’advocacia

Estela Martín aspira a ser la primera degana del Col·legi d’Advocacia de Tarragona. S’enfronta a David Rocamora i a Rocío de Mantaras. Les eleccions tindran lloc el proper 26 de novembre. La candidata a degana assegura que l’ICAT ha de tenir al capdavant una persona que aglutini visió, compromís i capacitat de gestió. Martin assevera que l’administració no tracta bé a l’advocacia. Si guanya les eleccions i es converteix en la primera degana de l’ICAT diu que el seu equip aportarà experiència i treballarà per unificar i dignificar encara més la professió. Té paraules d’elogi pel mandat de Manel Albiac. El fet que hi hagi tres candidatures per a Estela Martin no representa divisió sinó pluralisme i participació

Qui és l’Estela Martín?
L’Estela Martín és una advocada que treballa amb il·lusió, rigor i compromís per als seus clients i, també, per als seus companys, amb l’objectiu que l’exercici de l’advocacia es pugui dur a terme en les millors condicions possibles.

Per què ha volgut ser advocada?
Em vaig diplomar en Turisme l’any 1997. A la carrera havia fet assignatures de Dret i em van agradar molt. Després d’un temps treballant vaig decidir que volia fer un gir a la meva carrera i que volia fer una cosa que m’apassionés. I aquesta passió va resultar ser el Dret.

Que li va fer prendre la decisió de presentar-se a la presidència de l’ICAT?
Va ser una decisió meditada que vaig trigar uns dies a prendre. Els meus companys em van engrescar amb l’argument que la meva experiència de gestió s’havia d’aprofitar i que ho podria fer bé. Ho vaig rumiar i vaig pensar que era un repte, però que valia molt la pena intentar-ho. I aquí estic, uns mesos després, en plena campanya electoral.

Com a advocada què li demanaria al nou degà/degana?
Que li posi tantes ganes, il·lusió i responsabilitat com li posaria jo.

Per què l’ICAT hauria de tenir una degana al capdavant?
L’ICAT ha de tenir al capdavant una persona que aglutini visió, compromís i capacitat de gestió. Si es compleixen aquests requisits, que sigui una dona seria un fet natural, perquè som més de la meitat del col·lectiu. Però no ha passat mai. Potser ja comença a tocar. S’han d’anar trencant els sostres de vidre que encara tenim massa vigents.

En què es diferencia la seva candidatura de la resta?
Aportem experiència, sabem com es poden fer les coses bé, no tindrem una corba d’aprenentatge i ens podrem posar a treballar per la professió des del primer moment. A banda, totes les nostres propostes són realitzables i es poden aconseguir amb els mitjans humans i materials amb el que ja comptem. Però també incorporem gent nova, amb idees fresques i renovadores.

Quin balanç fa del darrer mandat del degà Manel Albiac?
En Manel ha tingut un mandat duríssim a causa de la COVID 19 i ha hagut de solucionar problemes cada dia, ja que les condicions de treball i de relacions amb l’administració canviaven cada dia i s’havia d’estar molt a sobre per tal que tot sortís el millor possible. L’experiència d’en Manel i del seu equip ha fet possible que la feina tirés endavant i que els companys i companyes poguéssim seguir treballant. D’altra banda ens ha deixat una pujada de l’1,5% del Torn d’Ofici com a president del CICAC.

Si és la futura degana, farà una auditoria interna al Col·legi?
Com a corporació de dret públic no només es fa una auditoria interna a l’ICAT cada any, sinó que tots els comptes, pressupostos i auditories que es fan estan penjades al portal de transparència de la institució.

Creu que l’administració tracta bé l’advocacia o creu que cal millorar la relació?
L’administració no tracta bé a l’advocacia, això és un fet. És prioritari canviar aquesta manera de fer. Per això la nostra candidatura proposa una ‘App’ amb la que podrem recollir qualsevol mal funcionament de l’administració en qüestió de segons. Tota aquesta informació és la que la Comissió de Relacions amb l’Administració de Justícia utilitzarà per reclamar millores al TSJ.

Hi ha advocats que ho estan passant molt malament. Quin pla té previst per dignificar la professió i les remuneracions?
La Fundació ICAT està treballant per poder ajudar a tots els companys i companyes que ho necessitin amb ajuts extraordinaris creats per intentar pal·liar l’efecte COVID. D’altra banda hem condonat quotes col·legials als moments més durs del confinament i quan les quotes coincidien amb períodes de despesa extraordinària, com ara setembre amb les matrícules i compra de llibres, o l’octubre amb el pagament de la meitat de la quota de responsabilitat civil obligatòria. La nostra manera de treballar pel col·lectiu és mirar que no es quedi ningú enrere. Però aquest exercici de compromís amb els companys és possible perquè en els últims anys hem estat molt rigorosos en la gestió econòmica. Tenir les arques sanejades ens ha permès introduir aquestes ajudes extraordinàries.

D’altra banda, com he comentat abans, al juliol, amb el Manel Albiac al capdavant del CICAC, es va tancar una pujada de l’1,5% de les retribucions del Torn d’Ofici, que estaven congelades per la Generalitat des del 2017. Aquestes retribucions es pacten anualment des del CICAC, en nom dels 14 col·legis catalans, amb la Generalitat. I depenen dels pressupostos de Justícia.

La ciutat de la justícia, el torn d’ofici, l’empoderament de la dona, la dignificació de la professió, la formació contínua… quina és la seva prioritat?
No hi ha una única prioritat. Totes les àrees que menciones són importants i no excloents. Tenim un equip que ja fa anys que reivindica la ciutat de la justícia, lluitant pel torn d’ofici, fent el col·legi més igualitari, donant formació contínua de qualitat i gratuïta i exigint el tracte de respecte i el reconeixement social que mereix la nostra professió…

Quina novetat porta vostè al seu programa electoral?
En portem moltes. Entre d’altres, la digitalització de tot l’expedient del torn d’ofici, incloent-hi la justícia gratuïta, que fins ara s’havia de portar en paper. Fa mesos que estem treballant amb la Generalitat per modernitzar la justificació. També posarem equipaments informàtics a tots els despatxos de l’ICAT per tal de fer més àgil i més fàcil la nostra feina. Farem una aplicació per intercanviar guàrdies entre els advocats, per no haver de trucar a tots els companys fins a trobar a algú que ens pugui fer un canvi. No és una novetat, però volem aplicar un deganat obert, per tal que els companys i companyes puguin venir a parlar amb mi i tractar personalment qualsevol problema o inquietud. També portem al programa una nova rebaixa de quotes, i això tampoc és una novetat, ja que seria el novè any que es farà.

En els darrers anys s’ha polititzat l’ICAT?
Tota la societat s’ha polititzat. I és lògic, perquè hem viscut i estem vivint temps molt convulsos. Però sota el meu criteri, i el que hem mantingut des de la Junta en els darrers anys, el col·legi s’ha de dedicar exclusivament a lluitar per la dignitat de la professió, pel reconeixement de l’advocacia dins la societat i per l’exercici lliure del Dret. La política ha de quedar fora. A la nostra llista hi ha perfils de sensibilitats polítiques diverses, però tots compartim aquest objectiu.

La seva candidatura és feminista?
És una candidatura a favor de tota l’advocacia. Dit això, la meva candidatura està encapçalada per una dona i si hi ha gent que per això que la titlla de feminista és una demostració de fins a quin punt existeixen els sostres de vidre als que em referia abans. No vull jugar aquesta carta per captar el vot femení. Però treballar per la igualtat és una de les nostres prioritats, no només meva o de les dones que formen aquesta candidatura, sinó de tots. Com hem demostrat en els darrers anys a la Junta impulsant el Pla d’Igualtat o canviant el nom de la institució a Col·legi de l’Advocacia. Una sensibilitat que volem projectar també fora del Col·legi, implicant-nos en aquelles iniciatives que treballin en pro dels drets de la dona. Quan parlem de funció social de l’advocacia ens referim a apostes com aquesta.

Continuista si comparem amb el mandat del degà Manel Albiac?
En Manel es va trobar un Col·legi amb moltes mancances i el va portar al segle XXI. Ara no deixarem de banda tota la feina feta, especialment la part de gestió econòmica. Hem de recollir aquesta base, pujar de nivell i millorar, per això incorporem a l’equip 8 persones que no han participat en les juntes de l’ICAT abans. Per tal que ens donin una visió nova als 7 que continuem el projecte. Tenim bona base i tenim un projecte diferent, però amb arrels en fites que ja s’han aconseguit. Volem ser continuistes i renovadors. És el nostre repte.

Què no faria mai com a degana?
Prometre coses que sé que no puc complir, sigui per desconeixement de la institució o perquè el que vull són titulars que cridin l’atenció.

Què li diria als seus “contrincants”: David Rocamora i Rocío de Mantaras?
Que tinguin molta sort, la feina és dura i és una gran responsabilitat.

El fet que hi hagi tres candidatures significa que la professió a Tarragona està molta dividida?
Significa pluralisme, participació i obertura de la institució a tot el col·lectiu, que era un dels objectius que teníem l’equip que vam arribar a la Junta fa vuit anys.

 
PUBLICITAT