Arxius de rocío de mantaras | Diari La República Checa

REDACCIÓ26 Novembre, 2020
estela-2-e1604790657880.jpg

El Col·legi de l’Advocacia de Tarragona (ICAT) acaba de fer història. Estela Martin ha resultat la guanyadora de les eleccions amb 607 vots. D’aquesta manera, ses converteix en la primera degana de l’ICAT.

En aquests comicis s’hi ha presentat tres aspirants a substituir el degà Manel Albiac que va ocupar el càrrec 8 anys: David Rocamora (596); Rocío de Mantaras (138) i Estela Martin (607).

Han votat 1378 advocats (869 exercents i 509 no exercents). El vot dels exercents val dos punts i el dels no exercents un punt. Amb aquests resultats, Estela Martin passarà a la història de l’ICAT al convertir-se en la primera degana del col·lectiu a Tarragona.

La junta electa
DEGANA – Estela Martín Urbano,
Julio de Parellada Durán, Diputat Primer
Javier Gutiérrez Martín, Diputat Segon
Susanna Duran Casanova, Diputada Tercera
Lorenzo Santos Núñez, Diputat Quart
Maria Granja Bonache, Diputada Cinquena
Pau Albiac Vallvé, Diputat Sisè
Mireia López Pasero, Diputada Setena
José Ferrándiz Macián, Diputat Vuitè
Alberto García Rodríguez, Tresorer
Diana Caridad Morejón Corrales, Bibliotecària
Jordi Bladé Ventura, Secretari
Ester Girol Palet, vocal d’El Vendrell
Miguel Ángel Cilleruelo Andrés, vocal d’El Vendrell
Fina Méndez Higuero, vocal de Valls

ESTELA MARTÍN: L´administració no tracta bé l’advocacia

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ9 Novembre, 2020
estela-2-e1604790657880.jpg

Estela Martín aspira a ser la primera degana del Col·legi d’Advocacia de Tarragona. S’enfronta a David Rocamora i a Rocío de Mantaras. Les eleccions tindran lloc el proper 26 de novembre. La candidata a degana assegura que l’ICAT ha de tenir al capdavant una persona que aglutini visió, compromís i capacitat de gestió. Martin assevera que l’administració no tracta bé a l’advocacia. Si guanya les eleccions i es converteix en la primera degana de l’ICAT diu que el seu equip aportarà experiència i treballarà per unificar i dignificar encara més la professió. Té paraules d’elogi pel mandat de Manel Albiac. El fet que hi hagi tres candidatures per a Estela Martin no representa divisió sinó pluralisme i participació


Qui és l’Estela Martín?

L’Estela Martín és una advocada que treballa amb il·lusió, rigor i compromís per als seus clients i, també, per als seus companys, amb l’objectiu que l’exercici de l’advocacia es pugui dur a terme en les millors condicions possibles.

Per què ha volgut ser advocada?
Em vaig diplomar en Turisme l’any 1997. A la carrera havia fet assignatures de Dret i em van agradar molt. Després d’un temps treballant vaig decidir que volia fer un gir a la meva carrera i que volia fer una cosa que m’apassionés. I aquesta passió va resultar ser el Dret.

Que li va fer prendre la decisió de presentar-se a la presidència de l’ICAT?
Va ser una decisió meditada que vaig trigar uns dies a prendre. Els meus companys em van engrescar amb l’argument que la meva experiència de gestió s’havia d’aprofitar i que ho podria fer bé. Ho vaig rumiar i vaig pensar que era un repte, però que valia molt la pena intentar-ho. I aquí estic, uns mesos després, en plena campanya electoral.

Com a advocada què li demanaria al nou degà/degana?
Que li posi tantes ganes, il·lusió i responsabilitat com li posaria jo.

Per què l’ICAT hauria de tenir una degana al capdavant?
L’ICAT ha de tenir al capdavant una persona que aglutini visió, compromís i capacitat de gestió. Si es compleixen aquests requisits, que sigui una dona seria un fet natural, perquè som més de la meitat del col·lectiu. Però no ha passat mai. Potser ja comença a tocar. S’han d’anar trencant els sostres de vidre que encara tenim massa vigents.

En què es diferencia la seva candidatura de la resta?
Aportem experiència, sabem com es poden fer les coses bé, no tindrem una corba d’aprenentatge i ens podrem posar a treballar per la professió des del primer moment. A banda, totes les nostres propostes són realitzables i es poden aconseguir amb els mitjans humans i materials amb el que ja comptem. Però també incorporem gent nova, amb idees fresques i renovadores.

Quin balanç fa del darrer mandat del degà Manel Albiac?
En Manel ha tingut un mandat duríssim a causa de la COVID 19 i ha hagut de solucionar problemes cada dia, ja que les condicions de treball i de relacions amb l’administració canviaven cada dia i s’havia d’estar molt a sobre per tal que tot sortís el millor possible. L’experiència d’en Manel i del seu equip ha fet possible que la feina tirés endavant i que els companys i companyes poguéssim seguir treballant. D’altra banda ens ha deixat una pujada de l’1,5% del Torn d’Ofici com a president del CICAC.

Si és la futura degana, farà una auditoria interna al Col·legi?
Com a corporació de dret públic no només es fa una auditoria interna a l’ICAT cada any, sinó que tots els comptes, pressupostos i auditories que es fan estan penjades al portal de transparència de la institució.

Creu que l’administració tracta bé l’advocacia o creu que cal millorar la relació?
L’administració no tracta bé a l’advocacia, això és un fet. És prioritari canviar aquesta manera de fer. Per això la nostra candidatura proposa una ‘App’ amb la que podrem recollir qualsevol mal funcionament de l’administració en qüestió de segons. Tota aquesta informació és la que la Comissió de Relacions amb l’Administració de Justícia utilitzarà per reclamar millores al TSJ.

Hi ha advocats que ho estan passant molt malament. Quin pla té previst per dignificar la professió i les remuneracions?
La Fundació ICAT està treballant per poder ajudar a tots els companys i companyes que ho necessitin amb ajuts extraordinaris creats per intentar pal·liar l’efecte COVID. D’altra banda hem condonat quotes col·legials als moments més durs del confinament i quan les quotes coincidien amb períodes de despesa extraordinària, com ara setembre amb les matrícules i compra de llibres, o l’octubre amb el pagament de la meitat de la quota de responsabilitat civil obligatòria. La nostra manera de treballar pel col·lectiu és mirar que no es quedi ningú enrere. Però aquest exercici de compromís amb els companys és possible perquè en els últims anys hem estat molt rigorosos en la gestió econòmica. Tenir les arques sanejades ens ha permès introduir aquestes ajudes extraordinàries.

D’altra banda, com he comentat abans, al juliol, amb el Manel Albiac al capdavant del CICAC, es va tancar una pujada de l’1,5% de les retribucions del Torn d’Ofici, que estaven congelades per la Generalitat des del 2017. Aquestes retribucions es pacten anualment des del CICAC, en nom dels 14 col·legis catalans, amb la Generalitat. I depenen dels pressupostos de Justícia.

La ciutat de la justícia, el torn d’ofici, l’empoderament de la dona, la dignificació de la professió, la formació contínua… quina és la seva prioritat?
No hi ha una única prioritat. Totes les àrees que menciones són importants i no excloents. Tenim un equip que ja fa anys que reivindica la ciutat de la justícia, lluitant pel torn d’ofici, fent el col·legi més igualitari, donant formació contínua de qualitat i gratuïta i exigint el tracte de respecte i el reconeixement social que mereix la nostra professió…

Quina novetat porta vostè al seu programa electoral?
En portem moltes. Entre d’altres, la digitalització de tot l’expedient del torn d’ofici, incloent-hi la justícia gratuïta, que fins ara s’havia de portar en paper. Fa mesos que estem treballant amb la Generalitat per modernitzar la justificació. També posarem equipaments informàtics a tots els despatxos de l’ICAT per tal de fer més àgil i més fàcil la nostra feina. Farem una aplicació per intercanviar guàrdies entre els advocats, per no haver de trucar a tots els companys fins a trobar a algú que ens pugui fer un canvi. No és una novetat, però volem aplicar un deganat obert, per tal que els companys i companyes puguin venir a parlar amb mi i tractar personalment qualsevol problema o inquietud. També portem al programa una nova rebaixa de quotes, i això tampoc és una novetat, ja que seria el novè any que es farà.

En els darrers anys s’ha polititzat l’ICAT?
Tota la societat s’ha polititzat. I és lògic, perquè hem viscut i estem vivint temps molt convulsos. Però sota el meu criteri, i el que hem mantingut des de la Junta en els darrers anys, el col·legi s’ha de dedicar exclusivament a lluitar per la dignitat de la professió, pel reconeixement de l’advocacia dins la societat i per l’exercici lliure del Dret. La política ha de quedar fora. A la nostra llista hi ha perfils de sensibilitats polítiques diverses, però tots compartim aquest objectiu.

La seva candidatura és feminista?
És una candidatura a favor de tota l’advocacia. Dit això, la meva candidatura està encapçalada per una dona i si hi ha gent que per això que la titlla de feminista és una demostració de fins a quin punt existeixen els sostres de vidre als que em referia abans. No vull jugar aquesta carta per captar el vot femení. Però treballar per la igualtat és una de les nostres prioritats, no només meva o de les dones que formen aquesta candidatura, sinó de tots. Com hem demostrat en els darrers anys a la Junta impulsant el Pla d’Igualtat o canviant el nom de la institució a Col·legi de l’Advocacia. Una sensibilitat que volem projectar també fora del Col·legi, implicant-nos en aquelles iniciatives que treballin en pro dels drets de la dona. Quan parlem de funció social de l’advocacia ens referim a apostes com aquesta.

Continuista si comparem amb el mandat del degà Manel Albiac?
En Manel es va trobar un Col·legi amb moltes mancances i el va portar al segle XXI. Ara no deixarem de banda tota la feina feta, especialment la part de gestió econòmica. Hem de recollir aquesta base, pujar de nivell i millorar, per això incorporem a l’equip 8 persones que no han participat en les juntes de l’ICAT abans. Per tal que ens donin una visió nova als 7 que continuem el projecte. Tenim bona base i tenim un projecte diferent, però amb arrels en fites que ja s’han aconseguit. Volem ser continuistes i renovadors. És el nostre repte.

Què no faria mai com a degana?
Prometre coses que sé que no puc complir, sigui per desconeixement de la institució o perquè el que vull són titulars que cridin l’atenció.

Què li diria als seus “contrincants”: David Rocamora i Rocío de Mantaras?
Que tinguin molta sort, la feina és dura i és una gran responsabilitat.

El fet que hi hagi tres candidatures significa que la professió a Tarragona està molta dividida?
Significa pluralisme, participació i obertura de la institució a tot el col·lectiu, que era un dels objectius que teníem l’equip que vam arribar a la Junta fa vuit anys.

 
PUBLICITAT


REDACCIÓ4 Novembre, 2020
advocats.jpg

El Col·legi d’Advocacia de Tarragona podria tenir, a partir del proper 27 de novembre, una degana. Això si una de les dues candidates a presidir el col·lectiu de togats, s’imposa al conegut penalista David Rocamora. Estela Martín, Rocío de Mantaras i David Rocamora aspiren a ocupar el despatx presidencial del Col·legi de l’Advocacia a Tarragona i substituir Manel Albiac que ha celebrat aquest dimarts la seva darrera junta directiva.

Estan citats a les urnes 1.378 advocats (869 exercents i 509 no exercents). Les eleccions se celebraran el dia 26 de novembre, tot i que el vot anticipat tindrà lloc entre els dies 19 i 25. La ‘campanya electoral’ està sent força moguda. Els tres candidats es mouen – amb més o menys mestria – per convèncer que el seu programa i les seves propostes per dignificar la professió són les més encertades quan l’exercici de l’advocacia també està passant moments difícils.

En aquesta ‘contenda electoral’, el col·legi, tant sí com no, registrarà canvis substancials si tenim en compte els dos anteriors mandats. David Rocamora es presenta amb el propòsit de renovar l’ens col·legial i acabar amb algunes dinàmiques que ell considera polèmiques, mentre que les aspirants femenines entenen que ha arribat l’hora que l’ICAT tingui la primera degana. Per evitar fraccionar encara més el vot, els candidats eviten polemitzar una campanya que, a la sordina i de forma més o menys discreta, serveix per restar credibilitat als contrincants.

Tots els vots són importants. La candidata Rocío de Mantaras ha demanat que la participació dels col·legiats en l’acte electoral sigui massiva. També hi ha qui s’hagi reunit amb algun partit  polític per demanar-li que convenci els seus militants/simpatitzats a apostar per una de les aspirants. Les expectatives són més que moltes.

Cal recordar que el dia 26 de novembre, el Col·legi de l’Advocacia a Tarragona elegirà el seu 20è degà (o degana) des de la seva fundació, l’any 1845.


Les tres candidatures:

A.- ROCÍO DE MANTARAS MACIÁNDegana
Ander Mikel Basterrechea Aranguren, Diputat Primer
Ignacio de la Calzada González, Diputat Segon
Javier García Bueno, Diputat Tercer
Maria Garcia Parla, Diputada Quarta
Pedro Francisco Lando Candjimbu, Diputat Cinquè
Olga Macias Lorente, Diputada Sisena
Ricardo Navarro Forés, Diputat Setè
Eva Vallverdú del Olmo, Diputada Vuitè
Àngels Montañola Chancho, Tresorera
Ana Pacheco Rodríguez, Bibliotecària
Trinidad García López, Secretària
Frederic Royuela Ampurdanes, Vocal d’El Vendrell
Jennifer Garcia Mateo, Vocal d’El Vendrell
Maria Elena Guasch Cunillera, Vocal de Valls

B.- ESTELA MARTIN URBANO – Degana
Julio de Parellada Durán, Diputat Primer
Javier Gutiérrez Martín, Diputat Segon
Susanna Duran Casanova, Diputada Tercera
Lorenzo Santos Núñez, Diputat Quart
Maria Granja Bonache, Diputada Cinquena
Pau Albiac Vallvé, Diputat Sisè
Mireia López Pasero, Diputada Setena
José Ferrándiz Macián, Diputat Vuitè
Alberto García Rodríguez, Tresorer
Diana Caridad Morejón Corrales, Bibliotecària
Jordi Bladé Ventura, Secretari
Ester Girol Palet, Vocal d’El Vendrell
Miguel Ángel Cilleruelo Andrés, Vocal d’El Vendrell
Fina Méndez Higuero, Vocal de Valls

C.- DAVID ROCAMORA BORELLAS – Degà
Anna Vallvé Fontana, Diputada Primera
August Vallvé Navarro, Diputat Segon
Susana López Mora, Diputada Tercera
Lluís Escoda Beltran, Diputat Quart
Flavia Filipetto Serra, Diputada Cinquena
Mónica Lort Muñoz, Diputada Sisena
Roger Baiges Sorrius, Diputat Setè
Óscar Cabrero Ramírez, Diputat Vuitè
Ingrid Vinaixa Campos, Tresorera
Ramon Setó Andreu, Bibliotecari
Jaime Duque Moreno, Secretari
Gemma Casañas Rodas, Vocal d’El Vendrell
Jennifer Macía Morilla, Vocal d’El Vendrell
Núria Montserrat Castellví, Vocal de Valls

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ3 Novembre, 2020
foto-Rocio-1.jpg

Ja formava part de la junta presidida per Manel Albiac, però ha decidit intentar sort i poder convertir-se en la primera degana del Col·legi de l’Advocacia a Tarragona. Rocío de Mantaras se sotmet a l’escrutini dels seus companys, convençuda que pot canviar alguns aspectes de la professió i fins i tot de les institucions que treballen o depenen d’ella. Es compromet a escoltar els quès i els perquès dels lletrats. Està capficada en dignificar l’advocacia. Es compromet a crear un Defensor del Col·legiat i a fer una auditoria interna. Nega que la seva candidatura sigui feminista, però entén que ja és hora que una dona pugui presidir l’ICAT. Rocío de Mantaras s’allunya de les promeses i només accepta compromisos, perquè tal com ella diu és una persona treballadora, honesta i solidària. Qui guanyarà el dia 26 de novembre: la persona que el col·lectiu consideri que els pot representar millor.


En una frase, qui és Rocio de Mantara?
Soy una persona trabajadora, honesta, solidaria y con mucha ilusión para poder sacar este proyecto adelante. Por lo menos eso dicen mis amigos y compañeros.

Per què ha decidit postular-se com la primera degana de l’ICAT?
Desde 1845 ya tocaba una mujer como decana del ICAT. Cuento con la experiencia necesaria y con el respaldo de muchos colegas de profesión y mis compañeros.

Vostè forma encara part de la junta presidida pel Sr. Manel Albiac. Quins canvis immediats introduiria si guanyés les eleccions del 26 de novembre?
Lo primero renovar toda la junta. ¿Le parece poco? Sin olvidarnos de la preocupación de los colegiados por los asuntos del Juzgado nº 5, el de Familia. De lo que estoy segura es que no seré una decana de despacho. Me comprometo a estar a pie de calle con todos los compañeros y compañeras.

Podem dir que la seva candidatura és ‘continuista’?
En absoluto. El hecho de que haya participado en algunas tomas de decisiones de la junta de anterior, nada tiene que ver con la candidatura actual que son todos nuevos. El proyecto que lidero está consensuado con mis compañeros de candidatura y por muchas propuestas novedosas de compañeros y compañeras.

Quina diferència hi ha entre la seva candidatura i la de la Sra. Estela Martin i també del Sr. David Rocamora?
Las diferencias las iremos viendo a lo largo del mandato que es de 4 años. Es una carrera de fondo y hay que ir día a día. Valoro muy positivamente las palabras de aliento del compañero David Rocamora, al que respeto en igual medida. Creo sinceramente que lo vamos a hacer muy bien.

Com encara aquesta ‘campanya electoral’?
Con mucho trabajo por hacer, pero con ilusión y con uno equipo de 10.

Com a advocada quins serien els seus hàndicaps si arribés al decanat?
Con trabajo todo se supera. Estoy convencida de que con mi equipo superaremos cualquier hándicap que vaya apareciendo.

Quines són les seves principals ‘promeses’?
El término “promesas” no me parece atractivo porque todos sabemos el uso y abuso que se ha hecho de él. Prefiero llamarlo compromiso. No tenemos ninguna propuesta estrella todas son importantes. Pero,  por destacar alguna, le digo que crearemos la figura del Defensor del Colegiado, recuperar el 30% de las remuneraciones del turno de oficio de los recortes que hizo la Generalitat, aumentar la capacidad de despachos para que los compañeros puedan atender a sus visitas, crearemos una comisión COVID 19 y  una bolsa de guardias no solo en verano,…en fin son muchas. ¿Me dedica 4 o 5 páginas? (fa broma)

Què representaria ser la primera degana de l’ICAT?
Aparte de ser un honor que tus compañeros te elijan para dirigir a todo el colectivo creo que ya tocaba. Han pasado 175 años sin que haya habido ninguna mujer decana en el ICAT. Lamento que no se haya hecho antes.

La seva és una candidatura feminista?
¿ Lo dice porque hay más mujeres que hombres? Para nada. Creo que sin mis compañeros varones no podríamos llevar a cabo todas las reivindicaciones feministas entendidas como un movimiento social, cultural, económico, político encaminado a buscar la igualdad. De hecho, el 25 de noviembre es el día mundial contra la violencia de género y el lema de nuestra candidatura es “Por ellas, con ellos”. Sin nuestros compañeros varones no podemos erradicar esta lacra.

Hi ha advocats que ho estan passant malament, què pensa fer per ajudar-los?
A parte de las ayudas colegiales actuales que deben mantenerse, lo fundamental es que todos y cada uno de los miembros del Colegio puedan obtener unos ingresos dignos del ejercicio de la profesión. Recuperar lo perdido, darles más trabajo y mejor remunerado es el objetivo.

Ciutat de la Justícia, torn d’ofici, formació contínua, prestigi i dignitat professional, apoderament de la dona… Quins són els dossiers que mereixeran la seva atenció més immediata?
No puedo decantarme por uno, todos están relacionados: SI tenemos un buen turno de oficio y bien remunerado dignificamos la profesión; si nos formamos de forma continua los ciudadanos se ven beneficiados; si tenemos una ciudad de la justicia mejorarán las relaciones con la Administración porque ellos también trabajarán en mejores condiciones. Todo es muy importante.

L’ICAT necessita feminitzar-se o creu que les dones ja tenen un paper important en l’esferes de decisió?
El hecho de que una mujer presida el Colegio significa el reconocimiento del papel activo que la mujer está jugando en la sociedad y en el ámbito de la Justicia en este caso. Todos los colegiados debemos tener las mismas oportunidades y perseguimos el mismo fin: “la igualdad”.

Quin balanç fa del mandat de l’actual junta?
Más que el balance que yo haga a título particular, me importa lo que el día 26 haga el conjunto de compañeros que acudan a votar; esa valoración sí que será significativa.

Si és elegida la primera degana, farà una auditoria al col·legi?
Cualquier junta nueva debe realizar una auditoría para determinar el estado de las cuentas del que partirá su gestión y del que deberá responder en adelante. Nosotros nos comprometemos a informar trimestralmente de los gastos y del destino económico de los convenios y colaboraciones.

L’ICAT està polititzat?
La vida está politizada, la familia esta politizada… Todo está politizado. Nuestra candidatura pretende sustraerse a esas cuestiones para las que ya hay otras plataformas. La función de todo colegio profesional es velar por el interés de sus colegiados y por la dignificación de su profesión.

Si guanya les eleccions que és el que no farà mai com a degana?
Ir en contra de los colegiados. Siempre estaré ahí para escucharlos.

Considera que les administracions públiques tracten bé l’advocacia?
Creo que las Administraciones funcionan en condiciones precarias y esto tiene un claro reflejo en el funcionamiento de cualquier institución que deba relacionarse con ellas. Mejorar las relaciones es nuestro compromiso.

Què diria als seus contrincants?
En términos deportivos que gane el que los colegiados consideren que puede representarles mejor. Deseamos la máxima participación.

 
PUBLICITAT





RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter