06. Maig 2024

Arxius de ADVOCAT VICTOR CANALDA | Diari La República Checa

REDACCIÓ16 Febrer, 2016

ENTREVISTAdespullat

 

 

 

És exigent, innovador i metòdic. Amic dels seus amics i discret. Els que el coneixen el titllem d’amic “ideal” perquè sap escoltar i aconsellar. És un pare bavat i un amant de la natura. Romàntic, amable, estudiós i un xic trapella, el nostre despullat es dedica a l’advocacia i a la docència universitària. És especialista en dret del treball i sol dir les coses pel seu nom, sense mitges tintes. @VictorCanalda és un jove inquiet i transgressor. És d’aquelles persones que sempre acaba sent agradable petar la xerrada. Ah… no ha fet mai un trio…i a casa…va despullat


RC -T’agrada el teu nom?

VC – Molt

RC – Què faries si commemoressis avui 18 anys?
VC – Festassa que durés una setmana

RC – Un qualificatiu que t’identifica?
VC – Creatiu

RC – Quin polític no invitaries al teu aniversari?
VC – Albert “bluf” Riveravictor_canalda2

RC – Et depiles?
VC – No gaire sovint

RC – Què prens pel mal de cap?
VC – Ibuprofen

RC – Una paranoia?
VC – Les connexions metafísiques quotidianes

RC – Com no et vestiries mai?
VC – “Swag”

RC – Un pecat …
VC – Luxúria

RC – Com t’agrada dormir?
VC – Còmode

RC – Slips, tanga o bòxer?
VC – Slip mitja cuixa

RC – Quants WhatsApps envies durant el dia?
VC – Més de 50

RC – Un paisatge idíl·lic …
VC – Selves de Balivictor_canalda6

RC – Un desig realitzable …
VC – Escriure una novel·la

RC – Què faries per diners?
VC – Defensar els interessos dels altres

RC – Fas nudisme?
VC – A casa

RC – La darrera borratxera …
VC – No la recordo amb claredat

RC – El teu esport predilecte
VC – Arts marcials

RC – La darrera vegada que t’has dutxat amb algun…
VC – Fa un parell de dies amb la meva dona

RC – Una pel·lícula …
VC – Blade runner

RC – La dona dels teus somnis …
VC – Pèl-roja d’1,80 cm

RC – Has fet mai un trio?
VC – Novictor_canalda5

RC – Una pijada
VC – Un Ròlex

RC – El teu número de la sort
VC – 11

RC – Un polític
VC – Frank Underwood

RC – Què et posa els nervis de punta?
VC – Haver d’esperar

RC – Grècia és …
VC – El laboratori del Dr. Frankenstein

RC – Una bona cançó …
VC – Common people de Pulp

RC – No pots amb …
VC – Els “espavilats”

RC – Periodistes …
VC – Plaga bíblica

RC – Rajoy, Sánchez, Mas, Iglésias, Rivera …victor_canalda4
VC – Oportunistes amb poca formació en valors

RC – Quantes llengües parles?
VC – Podria defensar-me dignament en quatre

RC – Quant cobres al mes?
VC – Més de 2.000 i menys de 4.000 euros

RC – Una beguda …
VC – Vichy Catalan

RC – Quina bandera no posaries mai al balcó: la senyera, l’espanyola, l’estelada …
VC – Cap. Són draps bruts de sang, sobrevalorats

RC – Què penses del Papa Francesc?
VC – Un argentí fotut a Papa. Ni més ni menys

 


REDACCIÓ9 Juny, 2015

acomiadamentsA dia d’avui ja ningú dubta que la “reforma laboral permanent”, és a dir, l’acumulació de reformes i contrareformes que ve succeint-se del 2010 ençà, ha capgirat indefectiblement l’estatus que més o menys pacíficament existia en el nostre país en matèria de relacions laborals i jurisdicció social.

A banda de la molt discutible qualitat legislativa emprada (com l’ús abusiu de Real Decrets per part del Govern, disposicions connexes en lleis destinades a altres assumptes, o l’entrada en vigor de normes en dissabte), amb crítiques ferotges des de la doctrina i per part de juristes de reconegut prestigi, un dels efectes més nocius del garbull normatiu de nova creació ha estat, al meu entendre, la falta de seguretat jurídica que els operadors i justiciables estem patim com a conseqüència d’aquesta política de creació de normativa a pes.

Situació que, malauradament, compartim amb companys d’altres àmbits, com el tributari, però que en el cas del iuslaboralisme arriba a ser paradigmàtic d’un furor legislatiu que sembla fet a força d’improvisació.

La seguretat jurídica, com a principi del Dret, no és altra cosa que la legítima garantia del ciutadà de saber que, si se segueix la norma emesa per l’autoritat, el resultat serà previsible, per a bé o per a mal. Però, sobretot, és un pilar bàsic de l’Estat de Dret que n’assegura la llibertat i la democràcia.

Doncs bé, com a exemple de la inseguretat a la que em referia, portarem a col·lació dues sentències, dictades amb menys de dos mesos de diferència, en les que es resol en ambdós casos si és ajustat a dret fonamentar un Acomiadament col·lectiu en l’edat dels afectats per la decisió empresarial.

En primer lloc, la sentència 531/2015 del T.S.J. d’Andalusia, de 23 de Febrer, diu que l’acomiadament formulat en base a un criteri de major edat dels afectats, els quals hipotèticament tindrien una menor capacitat d’adaptació als avenços tecnològics, és nul de ple dret ja que suposa una discriminació, doncs es vulneraria el dret a la igualtat d’aquest grup de treballadors. El T.S.J. recolza la seva decisió no només en “reiterada doctrina del Tribunal Constitucional”, sinó també en la Directiva 2000/78/CE, que prohibeix la discriminació per raó d’edat en l’ocupació, a més dels articles 4.2 i 17.1 de l’Estatut dels Treballadors.

victor_canalda
Victor Canalda, advocat

Però per altre costat, i paradoxalment, és el mateix Tribunal Constitucional el que en la seva sentència 66/2015, de 13 d’abril, determina tot el contrari. Segons l’Alt Tribunal, el criteri de l’edat per a la selecció de treballadors afectats per un Acomiadament col·lectiu és vàlid i no discriminatori, sempre que s’inclogui en el Pla Social de l’Expedient de Regulació un paquet de mesures per donar protecció extra ordinària als treballadors de major edat afectats. Com a ningú se li escapa, encara que mesures com els plans de millora dels convenis especials amb la Seguretat Social, o l’assegurament de quantitats per quan s’esgoti la prestació per desocupació, òbviament faran més portable la situació als damnificats, en definitiva no asseguren cap protecció substancial al segment de població més vulnerable en termes d’ocupabilitat.

El que produeix més estupefacció és que, encara que de les dues resolucions la segona té un rang superior, i per tant hauria de ser la doctrina a seguir d’ara endavant pels tribunals, de fet es pot interpretar que continua oposant-se a una directiva europea, que recordem gaudeix de primacia en la seva aplicació, per la qual cosa caldria saber què n’opina el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Com a professionals del sector i assessors en aquestes qüestions per empreses i treballadors, no ens queda sinó ser molt crítics amb els poders públics que permeten, emparen i fins i tot promouen aquestes situacions, ja que no són capaços de delimitar regles del joc vàlides i equitatives, i aconsegueixen, no sabem si intencionadament, erosionar cada dia més la justícia social del país.

Però bé, finalment la conclusió l’ha d’extreure, com sempre, el lector.

Víctor CANALDA
Advocat especialista en Dret laboral
@VictorCanalda

 


REDACCIÓ27 Abril, 2015

victor_canalda
Victor Canalda és advocat

D’un temps ençà, s’ha instal·lat amb força en el nostre marc de relacions laborals una pràctica que, pensada exclusivament en benefici de la part empresarial, suposa un atemptat contra els drets dels treballadors. M’estic referint a la figura del “fals autònom”, que ja vam tractar tangencialment en un article anterior, mitjançant la qual una empresa estableix una relació mercantil amb la persona que ha de prestar-li uns serveis retribuïts, en comptes de celebrar un contracte laboral.

És aquesta una figura fraudulenta i abusiva per al treballador, doncs persegueix tres objectius fonamentals: no sotmetre la relació a l’àmbit del dret laboral, proteccionista amb el treballador; estalviar-se la cotització de l’empresa en Seguretat social i la prevenció de riscos; i evitar la jurisdicció social en cas de litigi.

La celebració de contractes mercantils fraudulents és una pràctica estesa en molts sectors –com en el cas de metges, dentistes, transportistes, comercials, advocats, agents d’assegurances, dissenyadors, professors, etcètera- i constitueix un fenomen que degut a la crisi s’ha incrementat notòriament. No obstant, encara que abundant, es una actuació il·legal perseguida i sancionada per Inspecció de treball.

En contra del que erròniament es pot pensar, en ésser matèria d’ordre públic, no és potestat de les parts (en realitat l’empresa) triar si la relaciautonomoó és mercantil o laboral. Si es compleixen els requisits de l’article 1 de l’Estatut dels Treballadors (ET), haurà de ser relació laboral sempre, i per tant, qualsevol altra denominació que li hagin donat els intervinents s’entendrà en frau de llei. A aquesta conclusió va arribar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que en la seva Sentència de 4 de desembre de 2014 va manifestar que, independentment del negoci formal emprat, i tot i existir un fonament legal o un motiu tributari, administratiu o burocràtic, si el prestador autònom de serveis actua sota la direcció de l’empresari en quant a horaris, lloc de l’ocupació i contingut de les tasques, la relació és de treball.

Recordem que l’article 1 ET estableix que les notes definitòries de la relació laboral són: voluntarietat, alienitat, dependència i retribució. D’aquestes, l’alienitat i la dependència són les més imprecises, i alhora, les més importants. En ser conceptes jurídics indeterminats, han estat objecte de precisió per part dels tribunals, podent resumir-los respectivament com “l’exclusió del risc i benefici de l’activitat” i “la subjecció a l’esfera d’organització i rectora de l’empresa”.autonom

Però com es pot saber concretament si es donen aquestes notes definitòries, i per tant, si ens trobem en un cas de “fals autònom”? Com ha determinat la STS de 20 de juliol de 2010, acostumen a donar-se una sèrie d’indicis, que en el cas de l’alienitat serien: el lliurament o posada a disposició per part del treballador de productes elaborats o serveis realitzats; l’adopció per part de l’empresa de decisions en relació al mercat, com la fixació de preus i la selecció de clientela; el caràcter fix o periòdic de la remuneració; i el càlcul de la retribució sense el risc i el lucre especial de l’activitat de l’empresari o l’exercici lliure de les professions. I en quant a la dependència: l’assistència al centre o lloc de treball designat per l’empresari i la submissió a un horari; la realització personal del treball; i la inserció del treballador en l’organització de l’empresa, encarregada de programar l’activitat. Amb aquests paràmetres, doncs, és relativament senzill deduir si estem en una relació mercantil real o en una que encobreix una situació fraudulenta.

Així doncs, la resposta a la pregunta formulada en el títol seria un rotund NO, doncs es tracta d’un frau que busca un benefici indegut de l’empresa a costa dels drets dels treballadors. Des de Canalda Advocats recomanem consultar un professional que ens assessori en el nostre cas concret i ens ajudi a reclamar el que ens pertoqui legalment.

 Víctor CANALDA
Advocat esp. en Dret laboral a CANALDA Advocats

 


REDACCIÓ13 Abril, 2015

victor_canalda
Victor Canalda, advocat

Aprofitem el tret de sortida de la campanya d’IRPF 2014, iniciada la darrera setmana, per tractar algunes qüestions de l’àmbit laboral que segurament seran de l’interès dels soferts contribuents, bé per acomplir degudament amb la cita anual amb Hisenda, bé per poder reduir el màxim possible la seva factura fiscal.

En primer lloc, recordar una despesa deduïble que passa desapercebuda en moltes ocasions. Juntament amb la deducció de les quotes a sindicats i col·legis professionals, existeix una deducció de fins a 300 euros per a despeses de defensa jurídica entre el contribuent i la persona de la qual percep els rendiments. S’ha de

puntualitzar que no cal que hagi mediat un litigi, sinó que també s’inclourien les consultes, mediacions o negociacions lletrades. Igualment, l’objecte de la controvèrsia podria haver estat tant amb l’empresa com amb entitats gestores o col·laboradores de la SS (INEM, TGSS, INSS, mútues de treball, etcètera).

Una altra matèria especialment interessant és la tributació de les indemnitzacions per acomiadament. Una modificació de la Llei de l’IRPF de novembre de 2014 ha vingut a establir un topall quantitatiu, fixant l’exempció en els 180.000 euros per a indemnitzacions, tant per acomiadament improcedent com objectiu, generades a partir de l’agost.

Per a indemnitzacions prèvies als efectes de la reforma (del 1 de gener al 31 de juliol), la quantitat exempta serà la resultant d’aplicar la coneguda fórmula per als acomiadaments improcedents: 45 dies de salari per any treballat (fins al 12 de febrer de 2012) i 33 dies des del dia següent. Per a indemnitzacions generades a partir del dia 1 d’agost de 2014, només es tributarà per l’excés dels 180.000 euros, amb una reducció del 30% per ser una “renda irregular amb un període de generació de més de dos anys”.RENDAA

És molt important que la indemnització s’hagi formalitzat en conciliació administrativa (SMAC) o judicial, o que existeixi sentència, ja que en cas contrari no operaria l’exempció descrita. Així mateix, les indemnitzacions per fi de contracte temporal tampoc es podrien acollir a l’exempció de la Llei de l’IRPF.

I per acabar, dues consideracions: 

 – Si en el darrer any s’han deixat de cobrar nòmines del mateix 2014, no s’han d’incloure com a rendiments dels treball en aquest exercici. En el moment que es cobrin, s’haurà de fer una declaració complementària de l’IRPF 2014 amb dites rendes del treball, sense recàrrecs ni interessos de demora.

 – Si l’empresa obligada a retenir en concepte d’IRPF de les nòmines mensuals ho ha fet per un import menor del que reglamentàriament està establert, en la declaració de renda podrem incloure la quantitat correcta que segons les taules facilitades per Hisenda correspondria que ens haguessin retingut.

L’obligat a practicar la retenció correctament és el pagador, raó per la qual la irregularitat l’hauria comès l’empresa. És important destacar que no es pot retenir menys del que s’estableix  normativament, sent possible fer una retenció major si el treballador ho sol·licita.

Víctor CANALDA
Advocat esp. en Dret laboral a ‘CANALDA Advocats ‘

 


REDACCIÓ7 Abril, 2015

CAMARA_OCULTAAmb ocasió d’una recent Sentència del T.S.J. de Madrid de 9 de febrer (84/2015), tractem aquesta setmana un tema força polèmic, com és la utilització d’un enregistrament de càmera de vídeo-vigilància com a prova per justificar un acomiadament disciplinari.

El motiu de la controvèrsia prové de que la gravació realitzada amb una càmera es considera una dada de caràcter personal, i la seva obtenció i ús són objecte de forta regulació. Per aquest motiu, com així ho ha dictaminat el Tribunal Suprem en una Sentència en que es va enregistrar a una caixera de supermercat que no marcava totes les operacions del seu terminal, estaria terminantment prohibit utilitzar les imatges de les càmeres de vídeo-vigilància per justificar una sanció laboral o un acomiadament.

Aquesta resolució del TS es fonamentava jurídicament en la doctrina que el Tribunal Constitucional ha vingut establint en sentències com la 29/2013 i la ja llunyana 186/2000. En dites sentències, el TC considera que la prova obtinguda mitjançant una càmera de vídeo-vigilància és il·legítima, ja que suposa una intromissió en la intimitat del treballador garantida per l’article 18 de la CE.

El raonament és que si al treballador no se li notifica prèviament, de forma expressa i amb claredat sobre la finalitat del control, concretant les característiques i abast del tractament de dades, és a dir, que les imatges captades es podran utilitzar per a sancionar-lo, s’està vulnerant la seva intimitat personal, i per tant, la prova esdevé il·legal.

En aquest sentit, no té cap importància que estiguin exposats els distintius que anuncien l’enregistrament, ni que s’hagi creat el preceptiu fitxer a l’Agència de protecció de dades, ni que s’hagi informat al Comitè d’empresa, doncs no s’acompleixen els tres requisits exigits pel TC quan està en joc la limitació de drets fonamentals: idoneïtat, necessitat i proporcionalitat de la mesura.

Doncs bé, en l’esmentada sentència 84/2015, el T.S.J. de Madrid reconeix procedent un acomiadament disciplinari justificat amb l’aportació d’imatges d’una càmera oculta. En aquest cas, existien sospites de que un treballador –membre del Comitè d’empresa-, sostreia productes de l’empresa. La direcció es va posar en contacte amb el president del Comitè i li va comunicar que una empresa de vigilància privada legalment habilitada instal·laria una càmera de vídeo-vigilància oculta que enfocaria la taquilla del sospitós. Amb el consentiment del president del Comitè es va procedir, i es van poder captar imatges del treballador introduint productes de l’empresa en una bossa de la seva propietat, que posteriorment treia de les dependències. Per aquest motiu se’l va acomiadar disciplinàriament i es va interposar una querella per apropiació indeguda.

En definitiva, el TSJ va declarar que la prova era legal perquè va entendre que l’enregistrament acomplia els requisits de constitucionalitat: era idoni (aconseguia la finalitat pretesa), necessari (era moderat i eficaç) i proporcional (equilibrava l’interès general i el particular) i, en conseqüència, va confirmar la procedència de l’acomiadament.

És aquesta una sentència important, de la que podem extreure conclusions interessants si hem d’utilitzar gravacions ocultes per a una sanció o acomiadament: si existeix la sospita d’una apropiació indeguda, el consentiment del treballador es pot suplir per l’autorització del Comitè d’empresa. En quant a les càmeres, per tal de garantir l’èxit el millor serà que la captació d’imatges la faci una empresa de detectius o de vigilància legalment habilitada.

Víctor CANALDA
Advocat especialista en Dret laboral a ‘CANALDA Advocats’


REDACCIÓ30 Març, 2015

Vic_RepCheca
Victor CANALDA

Aquesta setmana portem a col·lació una qüestió que, tot i no ser nova, de ben segur sorprendrà a algun lector que no estigui versat en la pràctica del Dret del treball. Es tracta d’un assumpte resolt pel Tribunal Suprem en la recent sentència 637/2015, de 20 de gener, i consolida doctrina jurisprudencial vinculant.

Els antecedents del cas no ens semblaran gens estranys: una persona que porta la neteja setmanal d’una comunitat de propietaris sense contracte de treball, però que té un acord verbal per netejar unes hores. Per aquesta raó, en principi podria treballar per altres empreses o particulars, i hauria de fer-se càrrec de la seva cotització com autònom. En aquests termes, podríem aventurar-nos a dir que la relació no és laboral, sinó civil o mercantil, i que s’ajustaria a la legalitat vigent.

Doncs en aplicació de la normativa laboral, no és així. Com acostuma a passar, el problema s’evidencia quan la comunitat decideix prescindir dels serveis de la persona que neteja, moment en que aquesta planteja demanda per acomiadament improcedent amb reconeixement de dret (laboralitat de la relació).

El que més ens pot sorprendre de la resolució del TS és que, si bé la demandant netejava sempre durant dues hores a la setmana, era lliure de disposar del temps a la seva voluntat; igualment, feia servir els criteris de com prestar el servei que ella considerava més idonis; també aportava materials i productes, que li eren abonats a banda; i per últim, expedia una factura mensual pels serveis efectuats.

Aquests punts poden portar a confusió sobre si en realitat es tractava d’una relació laboral o civil d’arrendament de serveis. I el dubte prové de dos dels elements configuradors de les relacions laborals que emanen de l’article 1 de l’Estatut dels treballadors: alienitat i dependència.

Doncs bé, en relació al primer d’aquests dos conceptes, el TS entén que la relació és laboral ja que la demandant no té infraestructura pròpia ni aporta elements materials, sinó que és la comunitat (l’empresa a aquests efectes) la que disposa de l’organització i sota la mateixa es desenvolupa l’activitat. En conseqüència, la persona que presta el servei en realitat no aporta res més que la seva mà d’obra.

En relació a la dependència, encara que la demandant podia establir el seu horari, estava vinculada a la realització de dues hores a la setmana en qualsevol cas, sense possibilitat de fer-ne cap modificació. Per tant, la prestació del servei es feia dins del cercle rector i de direcció de la comunitat en el marc d’una relació laboral.

Com a resum, dir que és una situació que succeeix amb més freqüència del que sembla, i que s’ha de posar en ordre immediatament, doncs les conseqüències poden ser molt greus, des de fortes sancions d’Inspecció de treball, a liquidacions de quotes de Seguretat social de fins a quatre anys i amb recàrrecs. A banda de que, en cas d’accident laboral i segons la gravetat del mateix, a les comunitats que tinguin treballadors en situació irregular se li podrien exigir indemnitzacions milionàries i fins i tot penes de presó per als seus responsables.

En següents articles incidirem més en la figura del “fals autònom” i altres relacions de treball que poden considerar-se en frau de llei, així com temàtiques controvertides del dret laboral. Animem als lectors a proposar temes, i els que suscitin més interès s’inclouran en monogràfics futurs.

Víctor CANALDA
Advocat esp. en Dret Laboral a ‘CANALDA Advocats’