REDACCIÓ
Aprofitem el tret de sortida de la campanya d’IRPF 2014, iniciada la darrera setmana, per tractar algunes qüestions de l’àmbit laboral que segurament seran de l’interès dels soferts contribuents, bé per acomplir degudament amb la cita anual amb Hisenda, bé per poder reduir el màxim possible la seva factura fiscal.
En primer lloc, recordar una despesa deduïble que passa desapercebuda en moltes ocasions. Juntament amb la deducció de les quotes a sindicats i col·legis professionals, existeix una deducció de fins a 300 euros per a despeses de defensa jurídica entre el contribuent i la persona de la qual percep els rendiments. S’ha de
puntualitzar que no cal que hagi mediat un litigi, sinó que també s’inclourien les consultes, mediacions o negociacions lletrades. Igualment, l’objecte de la controvèrsia podria haver estat tant amb l’empresa com amb entitats gestores o col·laboradores de la SS (INEM, TGSS, INSS, mútues de treball, etcètera).
Una altra matèria especialment interessant és la tributació de les indemnitzacions per acomiadament. Una modificació de la Llei de l’IRPF de novembre de 2014 ha vingut a establir un topall quantitatiu, fixant l’exempció en els 180.000 euros per a indemnitzacions, tant per acomiadament improcedent com objectiu, generades a partir de l’agost.
Per a indemnitzacions prèvies als efectes de la reforma (del 1 de gener al 31 de juliol), la quantitat exempta serà la resultant d’aplicar la coneguda fórmula per als acomiadaments improcedents: 45 dies de salari per any treballat (fins al 12 de febrer de 2012) i 33 dies des del dia següent. Per a indemnitzacions generades a partir del dia 1 d’agost de 2014, només es tributarà per l’excés dels 180.000 euros, amb una reducció del 30% per ser una “renda irregular amb un període de generació de més de dos anys”.
És molt important que la indemnització s’hagi formalitzat en conciliació administrativa (SMAC) o judicial, o que existeixi sentència, ja que en cas contrari no operaria l’exempció descrita. Així mateix, les indemnitzacions per fi de contracte temporal tampoc es podrien acollir a l’exempció de la Llei de l’IRPF.
I per acabar, dues consideracions:
– Si en el darrer any s’han deixat de cobrar nòmines del mateix 2014, no s’han d’incloure com a rendiments dels treball en aquest exercici. En el moment que es cobrin, s’haurà de fer una declaració complementària de l’IRPF 2014 amb dites rendes del treball, sense recàrrecs ni interessos de demora.
– Si l’empresa obligada a retenir en concepte d’IRPF de les nòmines mensuals ho ha fet per un import menor del que reglamentàriament està establert, en la declaració de renda podrem incloure la quantitat correcta que segons les taules facilitades per Hisenda correspondria que ens haguessin retingut.
L’obligat a practicar la retenció correctament és el pagador, raó per la qual la irregularitat l’hauria comès l’empresa. És important destacar que no es pot retenir menys del que s’estableix normativament, sent possible fer una retenció major si el treballador ho sol·licita.
Víctor CANALDA
Advocat esp. en Dret laboral a ‘CANALDA Advocats ‘
