REDACCIÓ
Amb ocasió d’una recent Sentència del T.S.J. de Madrid de 9 de febrer (84/2015), tractem aquesta setmana un tema força polèmic, com és la utilització d’un enregistrament de càmera de vídeo-vigilància com a prova per justificar un acomiadament disciplinari.
El motiu de la controvèrsia prové de que la gravació realitzada amb una càmera es considera una dada de caràcter personal, i la seva obtenció i ús són objecte de forta regulació. Per aquest motiu, com així ho ha dictaminat el Tribunal Suprem en una Sentència en que es va enregistrar a una caixera de supermercat que no marcava totes les operacions del seu terminal, estaria terminantment prohibit utilitzar les imatges de les càmeres de vídeo-vigilància per justificar una sanció laboral o un acomiadament.
Aquesta resolució del TS es fonamentava jurídicament en la doctrina que el Tribunal Constitucional ha vingut establint en sentències com la 29/2013 i la ja llunyana 186/2000. En dites sentències, el TC considera que la prova obtinguda mitjançant una càmera de vídeo-vigilància és il·legítima, ja que suposa una intromissió en la intimitat del treballador garantida per l’article 18 de la CE.
El raonament és que si al treballador no se li notifica prèviament, de forma expressa i amb claredat sobre la finalitat del control, concretant les característiques i abast del tractament de dades, és a dir, que les imatges captades es podran utilitzar per a sancionar-lo, s’està vulnerant la seva intimitat personal, i per tant, la prova esdevé il·legal.
En aquest sentit, no té cap importància que estiguin exposats els distintius que anuncien l’enregistrament, ni que s’hagi creat el preceptiu fitxer a l’Agència de protecció de dades, ni que s’hagi informat al Comitè d’empresa, doncs no s’acompleixen els tres requisits exigits pel TC quan està en joc la limitació de drets fonamentals: idoneïtat, necessitat i proporcionalitat de la mesura.
Doncs bé, en l’esmentada sentència 84/2015, el T.S.J. de Madrid reconeix procedent un acomiadament disciplinari justificat amb l’aportació d’imatges d’una càmera oculta. En aquest cas, existien sospites de que un treballador –membre del Comitè d’empresa-, sostreia productes de l’empresa. La direcció es va posar en contacte amb el president del Comitè i li va comunicar que una empresa de vigilància privada legalment habilitada instal·laria una càmera de vídeo-vigilància oculta que enfocaria la taquilla del sospitós. Amb el consentiment del president del Comitè es va procedir, i es van poder captar imatges del treballador introduint productes de l’empresa en una bossa de la seva propietat, que posteriorment treia de les dependències. Per aquest motiu se’l va acomiadar disciplinàriament i es va interposar una querella per apropiació indeguda.
En definitiva, el TSJ va declarar que la prova era legal perquè va entendre que l’enregistrament acomplia els requisits de constitucionalitat: era idoni (aconseguia la finalitat pretesa), necessari (era moderat i eficaç) i proporcional (equilibrava l’interès general i el particular) i, en conseqüència, va confirmar la procedència de l’acomiadament.
És aquesta una sentència important, de la que podem extreure conclusions interessants si hem d’utilitzar gravacions ocultes per a una sanció o acomiadament: si existeix la sospita d’una apropiació indeguda, el consentiment del treballador es pot suplir per l’autorització del Comitè d’empresa. En quant a les càmeres, per tal de garantir l’èxit el millor serà que la captació d’imatges la faci una empresa de detectius o de vigilància legalment habilitada.
Víctor CANALDA
Advocat especialista en Dret laboral a ‘CANALDA Advocats’
REDACCIÓ
