REDACCIÓSheldon Aderson, president i director executiu de Las Vegas Sands, ha anunciat que, finalment, no es construirà l’Eurovegas a Madrid. Deixant de banda les condicions inicials per part dels inversors nord-americans, no resulta estrany aquest desenllaç. Sobretot si tenim en compte que les energies que es va invertir per part del govern madrileny, per enfrontar-se a l’opció catalana, han fet que no es preocupessin realment amb les exigències del magnat.
Aquesta lluita per escombrar cadascú cap a casa seva ja la vam viure fa dues dècades. Disney plantejava construir el gegant turístic Eurodisney a Tarragona o València. La disputa entre aquestes dues ciutats per emportar-se al ratolí més famós del món (i companyia) va fer que els inversors optessin per marxar a prop del Sena i de la dama de ferro, malgrat tenir pitjor clima. Però arran d’això, l’expectativa que va deixar l’estel Disney va fer que es construís PortAventura en el mateix terreny que estava previst aquest primer. I ara l’acompanyarà BCN World, al costat.
Sembla ser que el pre fix “Euro” no encalla bé a Catalunya. Ni Eurodisney ni Eurovegas, Portaventura i BCN World. Si no ens volen ja ens espavilarem. Serà una predicció del que ens passaria en cas d’una independència de Catalunya? No poder ser membres de la Unió Europea no és ara el handicap dels polítics catalans. Però si realment la meta és la
independència, s’hauria de fer una re flexió. En realitat som més europeus del que creiem i menys del que realment som. En tot projecte de futur s’ha de tenir en atenció tots els aspectes i condicions. I no fer de la independència un altre parc temàtic on cadascú es puja a l’atracció que més li convé, segons el moment i circumstància.
Santiago Cordón
Graduat Social
REDACCIÓ
