Arxius de opinió | Diari La República Checa

REDACCIÓ27 Gener, 2021
Dídac-Nadal-JuntsperTarragona-1280x1195.jpg

L’entorn de la plaça Corsini s’ha convertit en un dels punts neuràlgics de Tarragona. El paper del Mercat Central com a eix dinamitzador des d’un punt de vista comercial, social, cultural… és innegable. Com també resulta inqüestionable la rellevància que tindrà per al centre de la ciutat fer realitat un projecte com l’Illa Corsini que, després de molts anys, ara comença a prendre forma.

Pocs projectes de ciutat han generat un consens tan absolut com el de l’Illa Corsini, proposada per l’enyorat Albert Abelló el 2015 i, posteriorment, aprovada per unanimitat pel consell plenari. En els darrers mesos, des de l’empresa pública de Mercats hem fet evident un canvi de tendència i hem apostat per fer realitat aquest projecte que és tan necessari, com desitjat i reivindicat.

Malgrat la increïble sotragada que ha suposat l’aparició de la maleïda pandèmia, des de Mercats de Tarragona, en col·laboració amb diverses conselleries de l’Ajuntament, s’han fet passes decidides en la línia d’aconseguir que la plaça Corsini sigui un espai amable per a les persones i un nucli des d’on es dinamitzi la zona centre de Tarragona des d’un punt de vista comercial, social i cultural.

Fa unes setmanes vàrem posar en marxa el concurs d’idees per humanitzar la plaça Corsini i dotar-la d’ombra amb una pèrgola, un projecte que ha de ser capaç de conviure amb l’actual mercadet, fires i actes culturals de la plaça i alhora convertir aquest punt de la ciutat en un indret amb zones verdes i espais de descans. En total s’han rebut 30 propostes que a partir d’ara hauran de valorar els membres del tribunal format pel Col·legi d’Arquitectes, l’Ajuntament, l’empresa de mercats i, especialment, l’Associació de Veïns i Veïnes del centre de Tarragona.

El 2021 ha de ser l’any de començar a fer realitat l’Illa Corsini. Sóc optimista. Els pressupostos aprovats recentment, amb partides per a la redacció del pla i la remodelació del carrer Canyelles, han de ser un punt de partida. També és rellevant i cal fer menció a la intenció d’obrir el recinte del Fòrum de la Colònia a la ciutat.

L’Illa Corsini és un projecte que ens sentim nostre i que estem convençuts que pot marcar l’inici d’una nova tendència basada en un model que cedeixi la via pública als ciutadans i ciutadanes, revitalitzi els comerços de Tarragona i que s’acabi replicant a altres zones de la ciutat.

Dídac Nadal
President de l’empresa de Mercats de Tarragona 


REDACCIÓ30 Setembre, 2020
ugt-ccoo.jpg

El Penedès és la quarta vegueria de Catalunya per nombre d’habitants, un actiu del país de primer ordre en termes socials i econòmics. Els darrers anys ha assumit una consciència creixent de la seva centralitat i de rol connector entre Barcelona, Tarragona i la Catalunya central, que ha de significar oportunitats geoestratègiques per la proximitat amb l’àrea metropolitana de Barcelona. El Penedès té una economia caracteritzada per la complementarietat d’activitats agrícoles, pesqueres, industrials, constructives, comercials i de serveis, sent el sector agroalimentari la seva principal font econòmica i on l’activitat industrial manté un pes fonamental, per la seva diversitat, per la seva aportació a la riquesa territorial i per la generació de llocs de treball.

El Penedès continua mantenint mancances importants en matèria d’infraestructures, ordenació de sòl i urbanització, en polítiques de promoció econòmica o en aprofitament dels propis recursos. S’ha de definir amb més claredat l’organització territorial, reforçar els eixos principals de comunicacions, infraestructures logístiques, portuàries, pols de l’activitat industrial, nuclis urbans i territori agrari amb preeminència d’activitat vitivinícola i masses forestals. Tot plegat, caldrà afrontar-ho amb una visió de territori integral i de la seva interrelació amb sistemes econòmics veins.

L’actual context socioeconòmic està molt marcat per l’impacte del covid19 i la presentació d’un nombre significatiu d’expedients de regulació d’ocupació, que es sumen a la transició al vehicle elèctric, l’impacte de la crisi de Nissan a l’industria auxiliar existent i d’altres amenaces que sobrevolen en sectors de forta presència amb molts llocs de treball al territori. Recentment s’han afegit els anuncis de tancament de les empreses: Saint Gobain a l’Arboç, Robert Bosch a Castellet i la Gornal i Alfisa a Santa Margarida i els Monjos, amb centenars de persones treballadores directes i indirectes que apunten a una desindustrialització molt negativa i a la que, amb el suport de la ciutadania, ens hi oposarem frontalment. Aquests conflictes, en funció de com es resolguin poden deixar efectes devastadors a curt termini, incrementar de froma significativa les taxes d’atur i eixamplar les desigualts socials. Si no som capaços de revertir la situació, l’horitzó d’un futur al Penedès prosper i amb cohesió social, pot veure’s seriosament compromès.

El sindicalisme de classe i confederal apostem per reforçar el diàleg social i arribar a  acords de mirada llarga. Proposem actuar generant sinergies econòmiques i socials al territori, prioritzar la finalització i posada en servei del corredor mediterrani per a mercaderies, ordenar un pla de mobilitat sostenible que millori els accessos als polígons d’activitat econòmica, que promocioni l’accés del vianants, la bicicleta i el vehicle elèctric i la promoció d’una governança compartida dels mateixos. Ordenar la dispersió del sòl d’activitats, la indefinició urbanística i millorar els principals eixos viaris que connecten el Penedès amb Barcelona, Tarragona i Igualada o Manresa, l’aposta per desplegar un pla d’aprofitament i desenvolupament de l’energia renovable i l’eòlica, avançar decididament en la gestió de boscos, aprofitant la biomassa forestal i agrícola, uns serveis de qualitat i un turisme connectat al patrimoni, la cultura, la història i el paissatge penedesenc.

El proper dissabte 3 d’octubre, CCOO i UGT convoquem una manifestació, que respectant els protocols i criteris sanitaris, caracteritzarem com una reivindicació social. Convoquem a les 11 hores al polígon Casanova (davant de l’empresa ALFISA) i finalitzarà a l’exterior de la sala Alguer de Santa Margarida i els Monjos. Tindrà el suport actiu del conjunt de la ciutadania, administracions, agents socioeconòmics, entitats, partits, entre d’altres. Plegats enviarem un missatge a favor d’un futur pel Penedès.

La mobilització exigirà el manteniment dels llocs de treball i cridarà per un futur ple de possibilitats per a la generació d’activitat econòmica que posi en valor la indústria. Una indústria fonamentalment agroalimentària, del paper i les arts gràfiques, pell, tèxtil i del sector de l’automòbil que ha de continuari projectar un futur sostenible, d’alt valor afegit, amb qualificació, generadora de riquesa i de llocs de treball. Alhora hem de potenciar camps d’activitat, avui pràcticament residuals, relacionats amb la transició energètica i ecològica on les administracions s’han de comprometre activament a garantir i contribuir a la seva continuïtat i la seva modernització. Cal donar compliment i desenvolupar amb recursos i continguts l’acord del Parlament de Catalunya de crear la Mesa per a la Industrialització del Penedès i elaborar un Pla de Xoc d’ajut i d’impuls socioeconòmic al Penedès. No es un tema menor en un territori que no s’ha caracteritzat per un desplegament efectiu i útil de les possibilitats que ens dóna la concertació social.

Volem un Penedès amb la transició digital i ecològica com a criteris orientadors. Entenem el Penedès com una realitat complexa que combina els seus valors ecològics, culturals, patrimonials amb un desenvolupament econòmic harmònic amb els ecosistemes, paissatges i biodiversitat pròpia, que aposta pel benestar social.

Un futur amb treball digne, industria i una economia productiva i sostenible.

Josep M. Romero
Secretari general CCOO Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia i Garraf

Francesc Rica
Secretari general UGT Alt Penedès, Garraf i Anoia

Mercè Puig
Secretària general CCOO comarques de Tarragona

Joan Llort
Secretari general UGT comarques de Tarragona


REDACCIÓ1 Setembre, 2020
sandra_ibars.jpg

Ja s’ha acabat el mes d’agost i amb ell s’ha posat punt final a les vacances – atípiques – de milions d’espanyols, condicionades per la pandèmia del coronavirus. Amb l’arribada del setembre, la roda comença a girar i pràcticament tot comença a agafar la normalitat necessària.

Sandra González

El nostre digital també torna a l’actualitat informativa i presenta algunes novetats. Una d’elles és la nova secció ‘Punto de encuentro‘. Es tracta d’un apartat d’opinió, en castellà, on la jove Sandra González, de 19 anys, compartirà, quinzenalment, la seva perspectiva sobre diferents temes socials.

L’objectiu és que el seu punt de vist esdevingui un referent, a través del llenguatge i de visió, per als més joves, els quals, sovint, no troben resposta a les seves inquietuds o dubtes.

Sandra González, fent servir un llenguatge més juvenil, desimbolt i informal, espera que la seva secció es converteixi en el punt de trobada per a algunes reflexions interessants i aconsellables pel jovent.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ24 Agost, 2020
andreu_suriol.jpg

Aquesta vol ser una reflexió d’un usuari de la premsa sobre la funció d’aquesta. Al meu poble, la nit del 22 al 23 d’agost, es va produir un fet luctuós del qual cap medi —que jo conegui— se n’hagi fet ressò: una noia jove, que patia del cor, va morir quan intentava escapar de la policia municipal que volia impedir el botellot que estaven fent. Un malaurat accident, sense més culpable que la inconsciència juvenil, la malaltia prèvia i la mala sort.

Crec que una notícia com aquesta és per la premsa actual, material informatiu de primer ordre, molt més que, per exemple, el desallotjament de 50 joves que feien el mateix a Els Muntanyans, que figura en primera plana de molts informatius regionals o provincials. I no és que jo pretengui amb aquestes consideracions, que el meu poble surti a la premsa per un succés tan lamentable com aquest, no.

El que jo voldria és que reflexionéssiu sobre aquesta notícia: si un fet com aquest, negatiu, macabre, trist (i, si se’m permet, del tipus que fan vendre diaris) la premsa no el cobreix, què passa amb tantes i tantes notícies —positives o neutres— que succeeixen a l’Arboç i que tampoc mereixen l’atenció dels mitjans? No serà que no cobriu tot el territori?

Quan llegeixo que, a qualsevol barriada o pedania han hagut de suspendre la processó de santa Quitèria per causes pandèmiques, ni una menció a la suspensió total a la Festa Major de l’Arboç, “Una de les més típiques de Catalunya”, amb la seva transcendent diada castellera i la brutal Carretillada.

Ja m’agrada que el meu poble no surti als mitjans per fets com el d’aquesta noia —de fet voldria que mai hagués succeït— però penseu en si no hauríeu de millorar la cobertura territorial.

Andreu Suriol Ribé
Expresident del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona i la Cambra de Tarragona


REDACCIÓ22 Juny, 2020
Foto-1-e1559211607962-1280x1405.jpg

 Por fin después del parón por el covid-19 empieza la actividad en las paradas y parece que Espimsa ha iniciado también la regulación del mercadillo, después de que los anteriores dirigentes políticos en especial el sr. Ballesteros, para que solo era un “problema ficticio inventado por mí” y doña Elvira Ferrando que para ella todo estaba regulado, la verdad es que no creo que lo dijera por mala fe, solo creo que por sus limitaciones no puede dar más de sí, y como personaje principal, el nefasto ex gerente de Espimsa el Isidro Prunor y Torres, que “ha dejado a Espimsa en la ruina” por cierto un sujeto muy singular.

¿Y por qué ahora han despejado las fachadas?, podrían haberlo hecho antes, pero supongo que por intereses oscuros no lo hicieron. Si para todos los sujetos antes mencionados el mercadillo ya estaba bien, entonces ¿por qué lo cambian ahora?, han permitido que hasta ahora haya estado funcionando de una forma irregular, desconozco si realmente había un proyecto de la actividad donde se supone deberían estar recogidos los requisitos mínimos para el desarrollo de la actividad, como son las medidas medioambientales e higiénicas, como los suministros de agua potable y electricidad, aseos, viales, autoprotección, etc.

Actualmente aún sigo a la espera que se me entregue el proyecto técnico de la actividad del mercadillo, que un juez en sentencia firme les ha ordenado que se me entregue, pero siguen los responsables haciéndose los ‘longuis’ y no parecen interesados en que disponga de ese preciado proyecto de la actividad, espero que desde el Ayuntamiento y Espimsa los actuales responsables practiquen la transparencia, que los anteriores mandatarios carecían.

Mención especial a la asociación de vecinos que se ha esforzado muchísimo para solucionar un problema particular, como era la liberación de las fachadas de los edificios y la regulación del mercadillo, y espero que no desfallezcan para pedir alumbrado y el adecentamiento de la zona de implantación del actual mercadillo, ya que la previsión del futuro POUM presumiblemente en mi opinión no llegue nunca a ejecutarse.

Aprovecho para denunciar públicamente la ausencia de fuentes donde lavarse las manos como indican los protocolos de medidas preventivas y recomendada ante el covid-19

Juan Antonio Heredia
Hostaler del barri de Bonavista

 


REDACCIÓ4 Juny, 2020
laia-estrada.jpg

 La setmana passada coneixíem que l’exalcalde Ballesteros, finalment, anirà a judici pel Cas Inipro. I sí, ho vam celebrar, perquè no és precisament que tinguem massa confiança en l’aparell judicial espanyol, i el fet que Ballesteros s’hagi d’asseure al banc dels acusats per aquest cas de corrupció és una alenada d’aire pur enmig de tanta putrefacció.

No té res a veure amb el que afirmava qui el defensa, els honoraris dels quals probablement es troben entre els més de 60.000 euros sufragats a costa de l’erari públic, quan assegurava que la CUP busquem “un rèdit polític als jutjats en lloc de buscar-lo a les urnes”. De fet, aquesta afirmació és una autèntica ximpleria, doncs la nostra experiència amb la (in)justícia espanyola és sobradament coneguda per tots els casos repressius que acumulem la militància de l’esquerra independentista, fins i tot des de molt abans de l’abominable procés contra el referèndum de l’1 d’octubre.

El 2013, sense representació a l’Ajuntament de Tarragona, la CUP recollíem la denúncia feta pel comitè d’empresa de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSST) i la dúiem a la fiscalia davant la passivitat i connivència de les forces polítiques presents a l’Ajuntament en aquell moment, que clarament van preferir mirar cap a una altra banda. Així s’iniciava el Cas Inipro.

Sense cap mena de dubte, no estem davant del cas de corrupció més important de l’ajuntament tarragoní. Només el cas del pàrquing Jaume I multiplica per 100 la xifra presumptament malversada. La realitat, però, és que tota la interlocutòria posa al descobert unes pràctiques vergonyoses en favor del PSC, a costa de diners que s’havien de destinar a les persones més vulnerables i vulnerades de la ciutat, per les quals l’exalcalde s’enfronta fins a vuit delictes.

Sempre hem denunciat que el Cas Inipro, i res més, és la justificació de tot el procés engegat per fer-me fora de l’Ajuntament de Tarragona a principis del 2018. Una vendetta política barroerament disfressada d’imperatiu legal que va ser aturada gràcies a la implicació de totes les persones que van denunciar-ho com a tal, moltes de les quals ni tan sols eren cupaires. “Que caiguin les màscares!”, vam clamar llavors. I les màscares comencen a caure i, per descomptat, ho celebrem.

Diuen que la CUP sabem “que l’exalcalde és innocent”. No. La CUP el que sempre hem sabut és que, qui ridículament assegurava patir “una persecució política”, té una responsabilitat en el fet que es destinessin uns diners públics a fer feina propagandística per al seu partit. Si n’estava al cas, com pensem, perquè en seria coautor; i si es demostra que no n’estava al cas, perquè evidenciaria una vergonyosa negligència i una inutilitat galdosa.

El Cas Inipro s’ha tractat de minimitzar, s’ha volgut reduir a una mera “mala praxi de gestió” i, encara avui, algú pot pensar que és una minúcia. No ho és. Recordem que hi ha una peça sota secret de sumari que va molt més enllà del PSC tarragoní, que implica tota l’estructura del partit al conegut com a “cinturó roig” dels voltants de Barcelona.

Així doncs, és clar que celebrem que l’exalcalde, juntament amb bona part de la plana major del PSC tarragoní, s’asseuran a la banqueta dels acusats i hauran de donar resposta per la totalitat dels delictes que se’ls imputen pel Cas Inipro. Tanmateix, que ningú no s’equivoqui. Això és tan sols la punta de l’iceberg de la corrupció que ha campat lliurement per l’Ajuntament de la nostra ciutat les darreres dècades. I cal fer net d’una vegada.

Respecte a tots els casos que hi ha ara mateix als jutjats, i tant, perquè això és el mínim, però també respecte de la resta d’activitats, contractes, gestions… Que resten impunes, pendents que algú encengui el llum de forma valenta i decidida i acabi, per fi, amb l’opacitat i faci caure totes les màscares. Identificar i denunciar totes les pràctiques delictives que s’han dut a terme els darrers anys al consistori tarragoní no sols és un deure legal, sinó un primer pas imprescindible per canviar la forma de forma real la mena de governar la ciutat. El silenci també és complicitat.

Laia Estrada
Portaveu i regidora de la CUP Tarragona


REDACCIÓ26 Maig, 2020
joanruiz3-1280x853.jpg

 “No voy a polemizar con ningún presidente autonómico. Estoy plenamente centrado en superar la crisis provocada por la pandemia. Tengo la convicción que todos los presidentes autonómicos trabajan conjunta y lealmente conmigo para salvar vidas, recuperar el pulso económico y social del país, y derrotar al virus.” Esta es la respuesta del presidente del gobierno, Pedro Sánchez, al ser preguntado por los periodistas sobre la última y diaria andanada de críticas estériles tanto de la señora Ayuso como del señor Torra a la acción del ejecutivo.

Chapeau. No es momento de inventarse agravios que nos distraigan de lo importante ni de pelearse con nadie, sino de superar la tempestad cuanto antes mejor. Tampoco es momento de engaños, ni de edulcorar la realidad. Un presidente tiene la obligación de presentar los hechos y la gravedad del momento, por desagradable que esta sea. Afrontar la realidad no significa gritar a la desesperación.

Ni el virus nos ha derrotado, ni nos va a derrotar. El esfuerzo y el comportamiento ejemplar del conjunto de la ciudadanía estas últimas semanas (en Tarragona, en Catalunya y en el conjunto de España) debe ser un factor de inspiración para todos. Hay que ponerlo en valor. Gracias a vuestra determinación se han salvado miles de vidas, así de claro. Nos hemos enfrentado a una situación extrema y hemos sabido salir adelante.

Pero el desafío sigue vigente. El virus está ahí. No podemos bajar la guardia porque nos jugamos perder todo lo que hemos avanzado estas últimas semanas. Por eso el presidente Pedro Sánchez pide, por un lado, mantener el estricto cumplimiento de las medidas higiénicas y sanitarias establecidas por las autoridades y, por otro, perseverar en la unidad de acción que sí existe en la calle, en los hospitales y en la acción valiente del conjunto de la ciudadanía.

Hemos evitado el hundimiento pero no basta con sacar la cabeza por encima del agua y flotar. Tenemos que nadar, y nadar bien, contra la fortísima corriente que provoca la pandemia. Si nos relajamos ni que sea un momento el virus puede volver a sumergirnos. Mantenerlo a raya depende, también, de la actitud responsable de cada uno de nosotros en nuestra vida diaria.

Segunda convicción subrayada por el presidente: la crisis no es una excusa para que nadie quede abandonado en la cuneta. Lo que paso en el 2008 no puede volver a repetirse. Por eso, por primera vez en nuestra historia, el gobierno de progreso ha impulsado medidas de emergencia para establecer moratorias de hipotecas y alquileres, bonos sociales y prestaciones económicas para trabajadores y autónomos que se han visto perjudicados por el parón brusco de su actividad profesional.

La crisis no es una excusa para que nadie quede abandonado en la cuneta. Lo que paso en el 2008 no puede volver a repetirse.

Solo en la provincia de Tarragona más de 90.000 trabajadores (unos 20.000 de los cuales profesionales autónomos) perciben estas prestaciones. El virus no puede ser una excusa para profundizar en las desigualdades, al contrario, la experiencia nos demuestra que todos juntos y unidos como sociedad luchamos mejor y superamos incluso los desafíos más temibles.

No podemos seguir siendo uno de los países europeos que menos invierte en investigación. Tenemos que lograr un gran acuerdo entre todas las fuerzas políticas

Pero la pandemia también debe servirnos para rectificar todo aquello que se ha hecho mal en los últimos años. No podemos volver a permitir los recortes millonarios en la sanidad pública que aplicaron los gobiernos conservadores, tanto en Madrid como en Barcelona. No podemos seguir siendo uno de los países europeos que menos invierte en investigación. Tenemos que lograr un gran acuerdo entre todas las fuerzas políticas (y espero que así lo entienda también tanto la derecha como el independentismo) para reforzar el crecimiento económico y la creación de empleo una vez hayamos derrotado definitivamente al virus.

Impulsando, así mismo, las transformaciones necesarias que nos permitan elevarnos por encima de cualquier tempestad que nuevamente pretenda sumergirnos. En contra de lo que afirman los profetas políticos del apocalipsis la gran manifestación de dignidad colectiva que todos hemos presenciado y protagonizado estas últimas semanas demuestra que este país tiene mucho futuro si sabemos superar definitivamente la lamentable y atávica tendencia a pelearnos entre nosotros.

Joan Ruiz
Diputat del PSC al Congrés per Tarragona 

 


REDACCIÓ14 Maig, 2020
agustín-pujol-cambra-propietat-tarragona.jpg

 Des del començament de la crisi sanitària i la imposició de l’Estat d’Alarma, la setmana vinent farà ja dos mesos, hem vist com aquesta necessària aturada generalitzada ha provocat que multitud de famílies hagin vist reduïts d’una forma molt significativa els seus ingressos, ja sigui perquè algun dels seus membres han perdut la feina, s’han vist afectats per un ERTO o, en el cas dels autònoms o empresaris, no han pogut dur a terme la seva activitat en condicions normals i per tant les facturacions són molt inferiors o inexistents.

La manca de recursos per afrontar el pagament dels lloguers és un problema per moltes famílies i empreses. En aquestes circumstàncies és molt convenient iniciar la negociació amb els propietaris, cercant l’ajornament o reducció de les rendes, que en la majoria dels casos, per l’experiència acumulada en les mediacions gestionades per la Cambra de la Propietat Urbana, acaben amb un acord entre les parts que permet acomodar les condicions contractuals a les circumstàncies personals i econòmiques de les dues parts. D’altra banda, l’impagament de les rendes o la intransigència a l’hora de negociar ens aboca a una resolució judicialitzada, lenta, cara i inoperativa.

Aquesta setmana l’alcalde Pau Ricomà, m’ha donat una excel·lent notícia pel teixit comercial i empresarial de la nostra ciutat, l’Ajuntament de Tarragona aprova la concessió de subvencions directes per ajudar a pal·liar l’efecte que la pandèmia tindrà en el sector comercial. L’equip de govern, mitjançant el decret 2020/4532, aplicarà 250.000 euros del pressupost municipal a pal·liar els efectes de la COVID-19, condicionada a l’aprovació definitiva de l’expedient modificatiu de crèdit 26A.

Els beneficiaris d’aquestes subvencions seran les persones físiques o jurídiques propietàries d’establiments mercantils, industrials o de serveis, que hagin tingut una disminució demostrable dels seus lloguers a conseqüència d’haver arribat a acords amb els seus arrendataris per tal de condonar una part del preu del lloguer pactat segons contracte durant l’estat d’alarma, en atenció a la paralització de la seva activitat comercial no essencial.

És molt important el temps, si l’Ajuntament actua ràpidament permet que els propietaris encarin les negociacions amb aquest suport, la qual cosa fomentarà de ben segur les condonacions de rendes, alhora que els comerciants disposaran de més recursos per afrontar la reobertura dels establiments i l’activació del comerç local.
Tot i això, l’import de la subvenció serà com a màxim de 500 euros, si bé no podrà superar en cap cas el 50% de les rendes condonades, crec que per millorar l’efectivitat de la mesura seria convenient elevar aquesta assignació unitària. Caldrà estar molt pendents, ja que les sol·licituds s’han de presentar al Registre General de l’Ajuntament via telemàtica, en un termini de 15 dies naturals a la publicació d’aquesta resolució.

El govern de l’Estat ha decretat mesures per tal minimitzar els efectes negatius, socials i econòmics, entre altres, el 31 de març aprovà els ajuts al finançament mitjançant conveni amb l’ICO, desenvolupant una línia d’avals, a fi que les entitats de crèdit puguin oferir ajudes transitòries de finançament per a fer front al lloguer d’habitatge habitual de les llars que es trobin en situacions de vulnerabilitat social i econòmica a conseqüència de l’expansió de la COVID-19.

Posteriorment, l’11 d’abril és publicada una ordre ministerial per regular ajuts directes als llogaters en situació de vulnerabilitat que no puguin pagar el lloguer del seu habitatge habitual a conseqüència d’aquesta crisi sanitària, i trasllada a les comunitats autònomes la gestió d’aquests ajuts. El temps torna a ser important, a hores d’ara, cap d’aquests ajuts està arribant a les persones afectades per la crisi.

Felicito l’equip de govern de l’Ajuntament de Tarragona per aquesta iniciativa, adequada i necessària, així com oportuna, sempre que la publicació i aplicació d’aquests ajuts es dugui a terme en un curt espai de temps.

Agustín Pujol Niubó
President de la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona

PUBLICITAT

PUBLICITAT


REDACCIÓ7 Maig, 2020
Cristina-Guzmán-JuntsperTarragona2.jpg

 Arran de la crisi sanitària que estem vivint, el passat dia 14 de març es van aturar tots els procediments administratius, entre altres també es van paralitzar els tràmits per a l’atorgament de les subvencions a federacions i entitats veïnals de la ciutat de Tarragona.

Després de múltiples queixes de les entitats veïnals, el Conseller de Relacions Ciutadanes va obrir la porta a descongelar la línia 1 de les esmentades subvencions, la qual es destina al pagament del lloguer del local i als costos de l’aigua i l’electricitat. Reactivar només aquesta línia no resolt en absolut les necessitats i demandes de les nostres entitats.

Aquest fet també qüestiona la confiança d’aquest equip de govern en la capacitat de decisió i adaptació de les associacions de la ciutat. De manera unilateral, l’equip de govern no ha deixat opció a la possibilitat que les associacions de veïns puguin realitzar les activitats necessàries per poder recosir l’actual distanciament social generat per la Covid-19.

En cap moment s’estan tenint en compte les activitats que aquestes entitats han realitzat durant el primer trimestre de l’any i els compromisos adquirits mitjançant els contractes previs a l’esclat de l’actual crisi sanitària. Amb aquest comportament, l’àrea de Relacions Ciutadanes deixa totalment penjades les entitats i, de retruc, els nostres barris.

Aquesta actitud evidencia que l’equip de govern no confia en les nostres entitats ni en la seva capacitat d’adaptar les seves festes, activitats i actuacions a la nova realitat i modificar-les convenientment per tal de complir amb les mesures de seguretat adients. El confinament ja ha estat prou dur per als nostres veïns i ara és inadmissible que es pretengui deixar a la ciutadania sense cap mena d’activitat durant la resta de l’any i, especialment, a l’estiu.

El teixit associatiu de Tarragona ha demostrat en infinites ocasions ser capaç de reinventar-se i reorientar les seves activitats en funció de cada nova realitat.  L’administració no ha de dificultar més la seva tasca, sinó que ha d’acompanyar a les entitats, ajudar-les, estar al seu costat.

La participació ciutadana no ha de ser un eslògan de campanya, ha de ser una realitat.

La participació ciutadana no ha de ser un eslògan de campanya, ha de ser una realitat. Si la resta de línies de les subvencions adreçades a les entitats veïnals no es reobren de manera immediata, aquest estiu als nostres barris no hi haurà vida, es deixaran perdre totes aquelles activitats (que en el context actual s’adaptarien a les mesures de seguretat) que fomenten la cohesió veïnal i la bona convivència.

És urgent que l’equip de govern s’adoni que no atorgar les subvencions ha estat un error i que encara és a temps de reparar-lo.

També cal tenir en compte que si aconseguim que es descongelin les subvencions adreçades a les entitats veïnals, aquestes tardaran a resoldre’s entre dos i tres mesos. Tothom es pot imaginar que passarà als nostres barris i a totes les àrees de la ciutat, ja de per si tocades i enfonsades per l’anterior crisi econòmica.

És urgent que l’equip de govern s’adoni que no atorgar les subvencions ha estat un error i que encara és a temps de reparar-lo. El nostre teixit associatiu es mereix la confiança de qualsevol qui governi, es mereix i té dret a participar en les decisions que els afecten sense deixar a ningú enrere.

Cristina Guzmán
Regidora de Junts per Tarragona a l’Ajuntament de Tarragona


REDACCIÓ9 Abril, 2020
Elvira-Vidal-Junts-per-Tarragona.jpg

 Aquesta setmana, en moments puntuals, se n’ha anat la llum al barri de Tarragona on visc, han estat, cada vegada, només uns deu minuts durant els quals hem estat sense electre i, de retruc, sense wifi. En aquests moments ens plantegem la fragilitat en què viuen moltes famílies en la crisi sanitària pel que fa a l’accés a serveis i subministraments. La manca d’informació, de comunicació, d’energia, d’aigua, de gas i també d’aliments, de medicaments, d’equipaments sanitaris… Tant per la dependència a les grans companyies subministradores com per la falta d’existències.

Hi ha dos aspectes que han quedat de manifest en la situació excepcional que estem vivint. Per una banda, la necessitat de garantir l’accés de la ciutadania als mitjans adequats per lluitar contra l’expansió de la Covid-19 i, per l’altra, la necessitat d’assegurar que els productes i serveis essencials es distribueixin i es venguin de manera ètica.

La crisi de la Covid-19 ha elevat, en menys d’una setmana, el preu d’alguns dels productes sanitaris més necessaris i s’han hagut de posar en marxa noves mesures mitjançant decrets llei amb l’objectiu d’establir quanties màximes a medicaments i altres productes sanitaris i de protecció. Són diversos els exemples d’aquests elevats preus, com ara l’increment d’un 690% del preu de les mascaretes que comercialitzava -finalment les ha retirat- un dels gegants del comerç electrònic, o l’augment en un 32% dels gels desinfectants que s’ha registrat en altres empreses. És vergonyós que determinades companyies aprofitin la situació que vivim per disparar preus.

A banda de l’abús de diverses companyies, aquesta crisi també ha posat de manifest les conseqüències del fet que el govern espanyol no hagi incrementat la inversió en salut pública des del 2017: grans llistes d’espera per consultes i intervencions, manca de llits -Espanya és un dels països amb menys llits d’hospital per cada 1.000 habitants-, manca de material sanitari adequat i equipaments obsolets. També ha quedat palès que el personal d’infermeria està molt per sota de la mitjana europea, un col·lectiu professional on la contractació és, majoritàriament, temporal i precària.

També ens sorprèn una altra qüestió. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) aconsella l’ús racional de mascaretes per tal d’evitar el malbaratament innecessari de recursos valuosos i el seu ús indegut. Això ens ve a dir que només s’han d’utilitzar si es presenten símptomes respiratoris o si se sospita que es pot estar contagiat per la Covid-19. Però què passa amb les persones que en són portadores i asimptomàtiques?

Em ve al cap el títol de l’obra de l’escriptora Pearl Sydenstricker BuckViento del este, viento del oeste‘ perquè em sobta el concepte que tenen la majoria d’occidentals respecte als orientals. Mentre a occident l’ús de la mascareta es veu, per la major part, com una intrusió i amb el pensament interior ‘que no em contagiïn’, a Orient és un símbol de cortesia: ‘no vull contagiar al meu company de feina, de classe o als meus veïns’.

És una de les lliçons a aprendre, de la mateixa manera que aquesta situació d’incertesa i excepcionalitat ens ha aportat un element positiu: La reducció de la contaminació. Entre altres evidències, la qualitat de l’aire ha experimentat una millora sense precedents. Aquest fet, íntimament lligat al dret de serveis i de subministraments bàsics, ens impulsa encara més a la necessitat d’apostar d’una vegada per totes per les energies renovables. Qui no ha pensat a tenir un hort al balcó, un compostador al jardí, unes plaques solars a la teulada o una cisterna d’aigua per reutilitzar l’aigua de pluja?

No tinc cap dubte que d’aquesta crisi n’aprendrem i ens en sortirem més forts, lluitant tots junts perquè ningú es quedi enrere.

Elvira Vidal Sensi
Regidora de Junts per Tarragona a l’Ajuntament de Tarragona




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter