19. Abril 2024

Arxius de opinió | Diari La República Checa

REDACCIÓ20 Setembre, 2022

Els colors de setembre omplen els carrers d’ocres tebis i acollidors. Tot va tornant a ser com era i la vida arriba de nou tímida i lànguida, amb horitzons de retrobada i escalf, serena i calmada lluny de fulgors estivals. A poc a poc les mirades tornen a parlar i les ànimes se senten més properes, nous aromes de flames que envolten de foscor la tardor.

I de sobte va arribar ella, no és aquella famosa pel·lícula, ni la benvinguda d’una amiga encantadora. Fidel i devota com sempre torna al seu bressol enyorant els tamborins que repiquen amb riures de matinades, campanes que ressonen amb balls de terra mullada. Imperial i fervent arriba Santa Tecla estimant com sempre la seva ciutat, carrers guarnits de fulgents fanals amb vermellors i groguenques les mirades que no s’aturen ni tan sols un instant.

Tocs de gralla i timbal que ja anuncien les tronades, canalla que vol gresca pel seu voltant, àvies que empolainades apareixen pels balcons recordant-nos la grandesa de fer ciutat, de fer tradició.

Tarragona es vesteix de gala des del Serrallo fins a la Catedral, música i fanfàrria per celebrar una mateixa emoció, espectadors amb un privilegi universal, i és que ningú com nosaltres coneix la Santa Tecla patrona i tarragonina, clamorosa i autèntica. Vorejant la multitud sentim el fervor. Les gralles i timbals ens evoquen al passat, la festa és un teler de sentiments que ja hem fet nostre amb els anys.

Els envelats són tan elegants preparats per la màgia d’una escena teatral, balls de gitanetes que empenyen la poca traça dels gegants… Dracs, Bous, Cucafera i Gegants que desborden vida en la mirada dels infants… tot és nostre, tot ha fugit del nostre passat per esdevenir de nou un present ple de caliu emocionat.
Santa Tecla vesteix la tardor de retorn, de veure la vida amb binocles de senzillesa i proximitat, de trobar als amics i recordar que durant uns dies allò és el més important.

Esclata el fervor a Tarragona, llums en el cel que voregen fins al més enllà, pregó de festes que omplen la plaça de tènues anhels de joia. I de sobte va arribar ella… donem pas a Santa Tecla. Ella, la més gloriosa.

Beatriz Álvarez

PUBLICITAT




REDACCIÓ30 Abril, 2022

Aquest 1 de maig ens tornem a retrobar al carrer per reivindicar i defensar un cop més els drets i les condicions de la classe treballadora. El Dia Internacional del Treball és una data molt important de la història que ens recorda d’on venim i que ens esperona a aconseguir el què volem. I això farem, seguirem al peu del canó en defensa de la classe treballadora! No és cap secret que la pandèmia ha agreujat les condicions laborals de molts treballadors i treballadores, però no només això, sinó que també ha deixat sense feina a moltíssimes persones.

Dos anys després ens trobem amb un complex panorama social on l’IPC al mes de març del 2022 se situava al voltant del 9,8% i on la taxa d’atur d’enguany només ha baixat un 0.5% respecte al 2021. I davant d’aquesta situació tan complicada que estem vivint i que ens tocarà viure els pròxims mesos és quan més fa falta alçar la veu, reivindicar, reclamar i protegir els drets laborals d’absolutament tota la classe obrera.

Reclamem salaris dignes amb unes condicions laborals reglades. I és que ja fa 102 anys que es va signar la jornada laboral de vuit hores diàries a l’Estat espanyol, però arran de la pandèmia i de noves formes de treball, com el teletreball, les hores de feina s’han fet extensibles en moltes jornades diàries, i fins i tot, en molts casos, sense cobrar-les. Estem esgotades de rebre explotacions constants per part dels empresaris. Estem cansades de caure en unes reformes laborals parcials, que ni molt menys, protegeixen a la classe obrera. Estem fartes d’haver-nos de sentir afortunades per tenir feina.

I és que, la realitat laboral dista molt de la utopia de l’article 23 de la Declaració Universal dels Drets Humans de l’ONU on especifica que: “Tota persona ha de tenir dret al treball, a la lliure elecció del seu treball, a unes condicions equitatives i satisfactòries del treball i a la protecció contra l’atur”. Fa anys que aquesta dura realitat la pateix entre 13% i 16% de la població on destaca per sobre de tot, la taxa d’atur de majors de 50 anys i dels joves menors de 25 anys.

És totalment intolerable que una societat culta i universitària com la de l’Estat espanyol es trobi actualment al voltant d’un 30% de taxa d’atur de joves menors de 25 anys. Unes generacions que han estudiat i s’han format amb estudis superiors pensant que el seu futur laboral seria estable per tenir estudis, tal com se’ls havia venut, i després de tot, que a la realitat s’ha pogut observar joves de 25 anys amb dos graus i diferents màsters que no troben feina perquè les empreses no aposten per persones joves. Per no dir, que les que ho fan, abusen de les condicions laborals dels joves somiadors per dedicar-se a allò que han estudiat amb molta passió. Com deia, fa anys que “Estudia allò que t’agrada i no treballaràs mai”, és totalment una fal·làcia de la realitat adulta.

Sense oblidar-nos que el sistema arracona i menysprea a totes les persones majors de 50 anys, que després de tots els durs anys treballats pel sistema, aquest els oblida. I el que és totalment inadmissible i inacceptable, és que se’ls fa creure que no mereixen ni tenir dret a una feina.

Fa anys que tots lluitem per aconseguir unes condicions laborals dignes amb tota la llarga llista que això suposa i que és hora de dir prou! Prou al salaris precaris, prou a treballar hores extres sense cap tipus de remuneració, prou a l’explotació constant per part dels empresaris, prou a les desigualtats socials i econòmiques. Volem unes condicions laborals dignes, volem una conciliació familiar real, volem que la bretxa salarial desaparegui i reclamem, per sobre de tot, el compromís polític real de derogar la reforma laboral del PP no de posar pedaços a una llei lamentable. És hora d’enderrocar-la del tot, no ens serveix la modificació que s’ha fet i reclamem que es comenci a treballar per elaborar-ne una pensada i basada en els drets laborals i personals dels treballadors i treballadores.

María José López
Consellera d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona

PUBLICITAT


REDACCIÓ8 Març, 2022
image1.jpeg

Les dones no tenim sostre de vidre, podem arribar a on vulguem i fer el que vulguem. Així de clar i així de senzill. Aquesta afirmació que és tan fàcil d’entendre és complicada de complir. Per què? Doncs perquè la societat encara té molts tics patriarcals que s’han de superar d’una vegada per totes.

Hem de continuar avançant cap a una societat igualitària, lliure de qualsevol mena de violència, ni contra les dones ni contra ningú. Volem una societat que passi pàgina d’unes pràctiques molt arrelades del passat, el masclisme no té lloc al segle XXI. Volem la igualtat!

Les dones i homes del present hem de canviar-ho, cal una normalitat feminista i cal que sigui ara. De la mateixa manera que, després de molta lluita, hem aconseguit posar nom a la desigualtat i a les violències que pateixen les dones, ara hem de posar els esforços en erradicar-la.

Enterrem el masclisme i les desigualtats i fem brotar una nova societat més justa, més equitativa i més amable i que faci virar en sentit contrari xifres com aquestes (que són demolidores): la bretxa salarial representa ja el 20,6%, el 85% de les excedències per cures durant la pandèmia les han demanat dones, la presència de les dones en els mitjans de comunicació no supera ni la tercera part de l’espai informatiu, i als consells d’administració de les empreses la proporció femenina és d’un escàs 25%.

És de vital importància prendre mesures contra la desigualtat. No podem permetre que moltes dones siguin expulsades en l’àmbit laboral quan tenen fills. Tot això és feina de la societat però també des de les institucions.

Actualment, encara hem de continuar denunciant una de les principals desigualtats entre homes i dones en l’àmbit laboral i econòmic. Les dones cobrem de mitjana 6.000 euros menys que els homes a Catalunya. Això ho hem de combatre. No podem consentir tampoc que se’ns discrimini només pel simple fet de ser dones i per això cal continuar reivindicant els nostres drets i llibertats de forma ferma i serena.

El govern municipal està molt compromès amb el feminisme i la igualtat i portem a terme polítiques valentes per caminar cap a una normalitat feminista. Hi creiem fermament i treballem amb molta constància per poder revertir aquesta realitat social i per conscienciar a la ciutadania.

Des de l’Ajuntament de Tarragona vàrem presentar un extens programa, amb més de 25 actes per a commemorar el Dia Internacional de les Dones, en el qual participen entitats, sindicats, associacions feministes i partits de la ciutat. Aquest programa ens demostra que la igualtat no només té una cara i, per tant, cal que es treballi des de molts àmbits. Us animem a participar en tots els actes que s’hi reflecteixen per continuar avançant.

Aquesta lluita feminista no ha de quedar fixada només en el 8-M, avui i cada dia hem de continuar exigint que els drets de les dones siguin plenament efectius i que no es vulnerin mai més. Ens queda molta feina a fer, és cert, i per això s’ha de fer de forma conjunta, solidària i conscient! Som-hi!

Cinta Pastó
Regidora Feminismes i LGTBIQ+ de l’Ajuntament de Tarragona

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ17 Gener, 2022

A Cambrils hi ha moltes barreres arquitectòniques, i l’antiga via del ferrocarril és un dels principals eixos que tallen en dues meitats la ciutat d’una manera radical. Dit això, voldria apuntar que com a portaveu del Grup Municipal del PSC a l’Ajuntament de Cambrils defenso fermament la llibertat d’expressió, i com no podria ser d’una altra manera el nostre partit aplaudeix que qualsevol persona, entitat, associació tingui veu pròpia. El que no podem compartir de cap de les maneres és que per fer-se sentir utilitzin la demagògia. I això és precisament el que està fent el moviment Defensem l’Estació de Cambrils. Per aquí no passem.

Com a polítics podem equivocar-nos, o no, el temps ens ho dirà. Però no tolerem que ens diguin que canviem de parer en un tema tan seriós com el de l’antic edifici de l’estació i en el que la nostra postura des de fa més de 35 anys ha estat la mateixa. L’hemeroteca està plena de referències a la nostra posició única.

Des del PSC apostem pel desmantellament de les vies i per la recuperació de l’espai -que ningú hi vegi interessos ocults ni especulatius-. Tenim una visió de futur i això passa per una bona mobilitat, sostenible i eficaç; comunicació entre barris i centres, tenir en compte les noves centralitats que s’han de crear. Si volem una ciutat on les persones siguin l’eix principal de les nostres polítiques cal donar un nou impuls a nous eixos urbanístics en els quals haurem de treballar quan desaparegui la via del tren que ens ajudaran a millorar la cohesió i la mobilitat dels nostres barris i revitalitzar econòmicament zones com l’eixample de l’estació o l’avinguda Diputació on hi ha la majoria d’hotels de la ciutat.

Insistim: sempre hem estat partidaris d’eliminar la barrera que representa la via. Una barrera social que ha marcat la comunitat cambrilenca entre ‘dalt’ i ‘baix’; una barrera física que manté tallats carrers, barrera en cas de pluja que talla i embassa l’aigua, quedant aïllada la part de mar. També, genera una barrera psicològica que impedeix l’accés tranquil a col·legis, instituts, residències d’avis, centres cívics.

I no s’hi val en treure’s de la màniga com a prova irrefutable que el PSC vol mantenir l’estació aportant com a fet que l’ex cap de llista, la companya Ana López, va assistir un dia a una jornada de treball dels instituts de Cambrils on es posaven damunt la taula idees sobre el futur de l’equipament de l’estació. I bé? On està el problema que es generi un debat? Precisament perquè els debats enriqueixen trobem que és molt edificant; però nosaltres, com a grup continuem pensant el mateix. Mal aniríem si només poguéssim assistir com a polítics a actes on se’ns regalen les orelles d’allò que volem sentir.

Així que insistim que, a Cambrils, necessitem recuperar la permeabilitat, la tranquil·litat. El lliure flux de persones és un objectiu immediat per a la ciutat. Els objectius de la ciutat en la qual creiem i per la qual estem treballant impliquen pacificar el trànsit i ordenar l’espai al voltant de la via. Només cal veure l’exemple de què ha succeït a l’avinguda Baix Camp després d’eliminar el talús de l’antiga N-340. Jutgeu vosaltres mateixos com era aquell espai i en què s’ha convertit.

Amb la desaparició de la via, el barri s’eixampla cap al mar i muntanya i incorpora nous àmbits on segur que es podran allotjar necessitats de futur. Trenquem barreres, obrim espais, d’això es tracta… no?

Josep Mª Vallès
Portaveu del GM PSC Cambrils

PUBLICITAT


REDACCIÓ25 Novembre, 2021

Prou! Les dones diem prou a la violència que patim! Aquest 25-N ha de servir per fer un pas endavant, de forma ferma i decidida, per erradicar aquesta xacra que està tan enquistada en la societat. Aquest any no pot ser un més, ha de ser el decisiu, ja n’hi ha prou de sortir al carrer per a commemorar el Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència envers les Dones si no hi ha polítiques reals i necessàries que vagin cap a aquesta direcció.

No hem de defallir en la nostra lluita ni tampoc en el fet de denunciar la violència que s’exerceix sobre les dones a tot el món perquè les xifres són realment esgarrifoses. Un nou informe d’ONU Dones, elaborat amb dades procedents de 13 països des que va començar la pandèmia, detalla que dues de cada tres dones van denunciar que elles o una dona que coneixen van ser víctima d’alguna forma de violència i només 1 de cada 10 va dir que aniria a la policia a buscar ajuda. Segons el mateix estudi, es va afirmar que aquestes dones tenen més probabilitats d’enfrontar-se a situacions de pobresa i escassetat d’aliments.

Sabem que durant la pandèmia s’ha intensificat la violència en l’àmbit de la llar, provocant una altra classe de pandèmia menys visible, però molt dura, com és la de la violència cap a les nenes i les dones i també cap a les persones amb capacitats diverses. La violència no només pot ser sexual sinó també física, psicològica i econòmica. Totes són importants i rebutjables a parts iguals, és clar, i per això és vital que es posi fi a la precarietat legislativa en aquest sentit.

Enguany, aquest 25-N, també se centra en la violència vicària, on les agressions les pateix o pateixin unes persones en substitució d’unes altres. La majoria d’aquestes agressions les reben els fills i filles per part dels pares per a fer mal a les mares. Aquest 2021 hi ha hagut casos esfereïdors que demostren que no ho estem fent bé, que no estem treballant prou ni prou bé.

Com ho podem fer? Realment tractant el tema de la violència masclista com a cabdal, desenvolupant polítiques per empoderar-nos i defensant a capa i espasa els drets de les dones. No som ‘feminazis‘, som dones que volem viure en pau, en llibertat, amb seguretat i sobretot, volem viure!

Ara bé, la lluita no és només nostra, ens cal la complicitat i la convicció dels homes també. És vital i essencial que recorreguem plegats aquest camí. No ens podem permetre perdre més temps, hem d’avançar sense excuses, sense demores i sobretot sense pal·liatius, no volem alleujar els símptomes sinó eliminar aquesta xacra, per sempre. En això els homes hi tenen molt a dir també, cal que assenyalin sense miraments les conductes i actituds masclistes pròpies i dels seus iguals i que les rebutgin, les denunciïn i se n’allunyin. És imprescindible que entres tots i puguem construir una nova masculinitat responsable, lliure, igualitària, diversa, inclusiva i cuidadora.

Per tot això, hem de treballar molt, de valent, en l’educació, la conscienciació i el compromís social contra la xacra de les violències masclistes. No n’hi ha prou en sortir al carrer amb pancartes, cal actuar de manera estructural i preventiva i comptar amb la ciutadania. Cal acabar d’una vegada per totes amb el patriarcat i la seva ideologia masclista i deixar enrere les agressions a les nenes, dones i també al col·lectiu LGTBIQ+. Ho aconseguirem!

Cinta PASTÓ
Regidora de Feminismes i LGTBIQ+ de l’Ajuntament de Tarragona


REDACCIÓ27 Gener, 2021
Dídac-Nadal-JuntsperTarragona-1280x1195.jpg

L’entorn de la plaça Corsini s’ha convertit en un dels punts neuràlgics de Tarragona. El paper del Mercat Central com a eix dinamitzador des d’un punt de vista comercial, social, cultural… és innegable. Com també resulta inqüestionable la rellevància que tindrà per al centre de la ciutat fer realitat un projecte com l’Illa Corsini que, després de molts anys, ara comença a prendre forma.

Pocs projectes de ciutat han generat un consens tan absolut com el de l’Illa Corsini, proposada per l’enyorat Albert Abelló el 2015 i, posteriorment, aprovada per unanimitat pel consell plenari. En els darrers mesos, des de l’empresa pública de Mercats hem fet evident un canvi de tendència i hem apostat per fer realitat aquest projecte que és tan necessari, com desitjat i reivindicat.

Malgrat la increïble sotragada que ha suposat l’aparició de la maleïda pandèmia, des de Mercats de Tarragona, en col·laboració amb diverses conselleries de l’Ajuntament, s’han fet passes decidides en la línia d’aconseguir que la plaça Corsini sigui un espai amable per a les persones i un nucli des d’on es dinamitzi la zona centre de Tarragona des d’un punt de vista comercial, social i cultural.

Fa unes setmanes vàrem posar en marxa el concurs d’idees per humanitzar la plaça Corsini i dotar-la d’ombra amb una pèrgola, un projecte que ha de ser capaç de conviure amb l’actual mercadet, fires i actes culturals de la plaça i alhora convertir aquest punt de la ciutat en un indret amb zones verdes i espais de descans. En total s’han rebut 30 propostes que a partir d’ara hauran de valorar els membres del tribunal format pel Col·legi d’Arquitectes, l’Ajuntament, l’empresa de mercats i, especialment, l’Associació de Veïns i Veïnes del centre de Tarragona.

El 2021 ha de ser l’any de començar a fer realitat l’Illa Corsini. Sóc optimista. Els pressupostos aprovats recentment, amb partides per a la redacció del pla i la remodelació del carrer Canyelles, han de ser un punt de partida. També és rellevant i cal fer menció a la intenció d’obrir el recinte del Fòrum de la Colònia a la ciutat.

L’Illa Corsini és un projecte que ens sentim nostre i que estem convençuts que pot marcar l’inici d’una nova tendència basada en un model que cedeixi la via pública als ciutadans i ciutadanes, revitalitzi els comerços de Tarragona i que s’acabi replicant a altres zones de la ciutat.

Dídac Nadal
President de l’empresa de Mercats de Tarragona 


REDACCIÓ30 Setembre, 2020
ugt-ccoo.jpg

El Penedès és la quarta vegueria de Catalunya per nombre d’habitants, un actiu del país de primer ordre en termes socials i econòmics. Els darrers anys ha assumit una consciència creixent de la seva centralitat i de rol connector entre Barcelona, Tarragona i la Catalunya central, que ha de significar oportunitats geoestratègiques per la proximitat amb l’àrea metropolitana de Barcelona. El Penedès té una economia caracteritzada per la complementarietat d’activitats agrícoles, pesqueres, industrials, constructives, comercials i de serveis, sent el sector agroalimentari la seva principal font econòmica i on l’activitat industrial manté un pes fonamental, per la seva diversitat, per la seva aportació a la riquesa territorial i per la generació de llocs de treball.

El Penedès continua mantenint mancances importants en matèria d’infraestructures, ordenació de sòl i urbanització, en polítiques de promoció econòmica o en aprofitament dels propis recursos. S’ha de definir amb més claredat l’organització territorial, reforçar els eixos principals de comunicacions, infraestructures logístiques, portuàries, pols de l’activitat industrial, nuclis urbans i territori agrari amb preeminència d’activitat vitivinícola i masses forestals. Tot plegat, caldrà afrontar-ho amb una visió de territori integral i de la seva interrelació amb sistemes econòmics veins.

L’actual context socioeconòmic està molt marcat per l’impacte del covid19 i la presentació d’un nombre significatiu d’expedients de regulació d’ocupació, que es sumen a la transició al vehicle elèctric, l’impacte de la crisi de Nissan a l’industria auxiliar existent i d’altres amenaces que sobrevolen en sectors de forta presència amb molts llocs de treball al territori. Recentment s’han afegit els anuncis de tancament de les empreses: Saint Gobain a l’Arboç, Robert Bosch a Castellet i la Gornal i Alfisa a Santa Margarida i els Monjos, amb centenars de persones treballadores directes i indirectes que apunten a una desindustrialització molt negativa i a la que, amb el suport de la ciutadania, ens hi oposarem frontalment. Aquests conflictes, en funció de com es resolguin poden deixar efectes devastadors a curt termini, incrementar de froma significativa les taxes d’atur i eixamplar les desigualts socials. Si no som capaços de revertir la situació, l’horitzó d’un futur al Penedès prosper i amb cohesió social, pot veure’s seriosament compromès.

El sindicalisme de classe i confederal apostem per reforçar el diàleg social i arribar a  acords de mirada llarga. Proposem actuar generant sinergies econòmiques i socials al territori, prioritzar la finalització i posada en servei del corredor mediterrani per a mercaderies, ordenar un pla de mobilitat sostenible que millori els accessos als polígons d’activitat econòmica, que promocioni l’accés del vianants, la bicicleta i el vehicle elèctric i la promoció d’una governança compartida dels mateixos. Ordenar la dispersió del sòl d’activitats, la indefinició urbanística i millorar els principals eixos viaris que connecten el Penedès amb Barcelona, Tarragona i Igualada o Manresa, l’aposta per desplegar un pla d’aprofitament i desenvolupament de l’energia renovable i l’eòlica, avançar decididament en la gestió de boscos, aprofitant la biomassa forestal i agrícola, uns serveis de qualitat i un turisme connectat al patrimoni, la cultura, la història i el paissatge penedesenc.

El proper dissabte 3 d’octubre, CCOO i UGT convoquem una manifestació, que respectant els protocols i criteris sanitaris, caracteritzarem com una reivindicació social. Convoquem a les 11 hores al polígon Casanova (davant de l’empresa ALFISA) i finalitzarà a l’exterior de la sala Alguer de Santa Margarida i els Monjos. Tindrà el suport actiu del conjunt de la ciutadania, administracions, agents socioeconòmics, entitats, partits, entre d’altres. Plegats enviarem un missatge a favor d’un futur pel Penedès.

La mobilització exigirà el manteniment dels llocs de treball i cridarà per un futur ple de possibilitats per a la generació d’activitat econòmica que posi en valor la indústria. Una indústria fonamentalment agroalimentària, del paper i les arts gràfiques, pell, tèxtil i del sector de l’automòbil que ha de continuari projectar un futur sostenible, d’alt valor afegit, amb qualificació, generadora de riquesa i de llocs de treball. Alhora hem de potenciar camps d’activitat, avui pràcticament residuals, relacionats amb la transició energètica i ecològica on les administracions s’han de comprometre activament a garantir i contribuir a la seva continuïtat i la seva modernització. Cal donar compliment i desenvolupar amb recursos i continguts l’acord del Parlament de Catalunya de crear la Mesa per a la Industrialització del Penedès i elaborar un Pla de Xoc d’ajut i d’impuls socioeconòmic al Penedès. No es un tema menor en un territori que no s’ha caracteritzat per un desplegament efectiu i útil de les possibilitats que ens dóna la concertació social.

Volem un Penedès amb la transició digital i ecològica com a criteris orientadors. Entenem el Penedès com una realitat complexa que combina els seus valors ecològics, culturals, patrimonials amb un desenvolupament econòmic harmònic amb els ecosistemes, paissatges i biodiversitat pròpia, que aposta pel benestar social.

Un futur amb treball digne, industria i una economia productiva i sostenible.

Josep M. Romero
Secretari general CCOO Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia i Garraf

Francesc Rica
Secretari general UGT Alt Penedès, Garraf i Anoia

Mercè Puig
Secretària general CCOO comarques de Tarragona

Joan Llort
Secretari general UGT comarques de Tarragona


REDACCIÓ1 Setembre, 2020
sandra_ibars.jpg

Ja s’ha acabat el mes d’agost i amb ell s’ha posat punt final a les vacances – atípiques – de milions d’espanyols, condicionades per la pandèmia del coronavirus. Amb l’arribada del setembre, la roda comença a girar i pràcticament tot comença a agafar la normalitat necessària.

Sandra González

El nostre digital també torna a l’actualitat informativa i presenta algunes novetats. Una d’elles és la nova secció ‘Punto de encuentro‘. Es tracta d’un apartat d’opinió, en castellà, on la jove Sandra González, de 19 anys, compartirà, quinzenalment, la seva perspectiva sobre diferents temes socials.

L’objectiu és que el seu punt de vist esdevingui un referent, a través del llenguatge i de visió, per als més joves, els quals, sovint, no troben resposta a les seves inquietuds o dubtes.

Sandra González, fent servir un llenguatge més juvenil, desimbolt i informal, espera que la seva secció es converteixi en el punt de trobada per a algunes reflexions interessants i aconsellables pel jovent.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ24 Agost, 2020
andreu_suriol.jpg

Aquesta vol ser una reflexió d’un usuari de la premsa sobre la funció d’aquesta. Al meu poble, la nit del 22 al 23 d’agost, es va produir un fet luctuós del qual cap medi —que jo conegui— se n’hagi fet ressò: una noia jove, que patia del cor, va morir quan intentava escapar de la policia municipal que volia impedir el botellot que estaven fent. Un malaurat accident, sense més culpable que la inconsciència juvenil, la malaltia prèvia i la mala sort.

Crec que una notícia com aquesta és per la premsa actual, material informatiu de primer ordre, molt més que, per exemple, el desallotjament de 50 joves que feien el mateix a Els Muntanyans, que figura en primera plana de molts informatius regionals o provincials. I no és que jo pretengui amb aquestes consideracions, que el meu poble surti a la premsa per un succés tan lamentable com aquest, no.

El que jo voldria és que reflexionéssiu sobre aquesta notícia: si un fet com aquest, negatiu, macabre, trist (i, si se’m permet, del tipus que fan vendre diaris) la premsa no el cobreix, què passa amb tantes i tantes notícies —positives o neutres— que succeeixen a l’Arboç i que tampoc mereixen l’atenció dels mitjans? No serà que no cobriu tot el territori?

Quan llegeixo que, a qualsevol barriada o pedania han hagut de suspendre la processó de santa Quitèria per causes pandèmiques, ni una menció a la suspensió total a la Festa Major de l’Arboç, “Una de les més típiques de Catalunya”, amb la seva transcendent diada castellera i la brutal Carretillada.

Ja m’agrada que el meu poble no surti als mitjans per fets com el d’aquesta noia —de fet voldria que mai hagués succeït— però penseu en si no hauríeu de millorar la cobertura territorial.

Andreu Suriol Ribé
Expresident del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona i la Cambra de Tarragona


REDACCIÓ22 Juny, 2020

 Por fin después del parón por el covid-19 empieza la actividad en las paradas y parece que Espimsa ha iniciado también la regulación del mercadillo, después de que los anteriores dirigentes políticos en especial el sr. Ballesteros, para que solo era un “problema ficticio inventado por mí” y doña Elvira Ferrando que para ella todo estaba regulado, la verdad es que no creo que lo dijera por mala fe, solo creo que por sus limitaciones no puede dar más de sí, y como personaje principal, el nefasto ex gerente de Espimsa el Isidro Prunor y Torres, que “ha dejado a Espimsa en la ruina” por cierto un sujeto muy singular.

¿Y por qué ahora han despejado las fachadas?, podrían haberlo hecho antes, pero supongo que por intereses oscuros no lo hicieron. Si para todos los sujetos antes mencionados el mercadillo ya estaba bien, entonces ¿por qué lo cambian ahora?, han permitido que hasta ahora haya estado funcionando de una forma irregular, desconozco si realmente había un proyecto de la actividad donde se supone deberían estar recogidos los requisitos mínimos para el desarrollo de la actividad, como son las medidas medioambientales e higiénicas, como los suministros de agua potable y electricidad, aseos, viales, autoprotección, etc.

Actualmente aún sigo a la espera que se me entregue el proyecto técnico de la actividad del mercadillo, que un juez en sentencia firme les ha ordenado que se me entregue, pero siguen los responsables haciéndose los ‘longuis’ y no parecen interesados en que disponga de ese preciado proyecto de la actividad, espero que desde el Ayuntamiento y Espimsa los actuales responsables practiquen la transparencia, que los anteriores mandatarios carecían.

Mención especial a la asociación de vecinos que se ha esforzado muchísimo para solucionar un problema particular, como era la liberación de las fachadas de los edificios y la regulación del mercadillo, y espero que no desfallezcan para pedir alumbrado y el adecentamiento de la zona de implantación del actual mercadillo, ya que la previsión del futuro POUM presumiblemente en mi opinión no llegue nunca a ejecutarse.

Aprovecho para denunciar públicamente la ausencia de fuentes donde lavarse las manos como indican los protocolos de medidas preventivas y recomendada ante el covid-19

Juan Antonio Heredia
Hostaler del barri de Bonavista