REDACCIÓ
En l’Ajuntament de Tarragona, gairebé totes les coses importants passen per les mans de l’omnipresent i totpoderós Jordi Fortuny. I si afegim que és ell qui porta, molt personalment, la responsabilitat política de la contracta de la brossa, ja ens podem imaginar que, pel bo i pel dolent, Fortuny està assentat al damunt dels 200 milions que costarà la licitació de la ‘Lotobrossa‘ de Tarragona.
El primer que crida l’atenció és que en un govern tripartit, aquest tema no estigui gens ‘repartit’, o sigui, tripartit, però no repartit. Amb la calerada que ens juguem per tenir un servei eficient de sanejament urbà, cap soci d’ERC en el govern municipal ha anat més enllà de demanar permís… per votar que sí a tot. I el que ja resulta inversemblant és que l’oposició també ha votat disciplinadament les consignes del govern… fins ara.
La segona cosa que destaca són les preses per licitar la ‘Lotobrossa’. Pressa per tot: per fer els informes preceptius, per aprovar-los, per enllestir processos administratius, per fer els números, per aprovar pujades de taxes.
Quan qualsevol ciutadà sap que l’Ajuntament de Tarragona es distingeix per ser d’una parsimònia exasperant en qualsevol tramitació administrativa, en aquest tema el consistori ha estat l’Usain Bolt de la gestió pública. Però, els plans del consistori es podrien veure alterats per la interposició d’un recurs que ha realitzat una empresa “extraterrestre” sobre el plec de condicions, que podria portar el procés més enllà de les eleccions municipals. Veurem com afecta això al calendari previst per Fortuny i quines caramboles es generen de cara al concurs.
Malgrat que el PSC s’hi hagi oposat a la pujada de taxes del 28%, no ens poden fer caure en el parany, perquè tot estava pactat i calculat
La tercera cosa que crida l’atenció és que el plec de condicions introdueix una sèrie d’innovacions tecnològiques i de gestió molt importants, sense que s’hagi fet cap prova pilot abans, més enllà d’alguns contenidors intel·ligents que han funcionat amb resultats discrets i dispars. I ningú ha dit res? Ningú ha dit res. I tot s’ha fet amb el cronòmetre a la mà? Tot s’ha fet amb el cronòmetre a la mà.
Quina és la raó d’aquesta pressa de l’estimat regidor Fortuny? Una raó raonable? Una raó inconfessable? Raons raonables les ha exposat Fortuny sense massa èxit, que, per resumir-les, direm que es poden sintetitzar en una frase: “Volem fer la feina que ens toca, quan ens toca”. Sona molt ‘pujolista’ aquesta afirmació, i ja sabem com ha acabat el pare d’aquesta manera de fer i de pensar en política.
La raó o raons inconfessables no les podem dir, principalment, perquè qui escriu és inspector i no confessor de Fortuny. Però, tot i això, les podem deduir si apliquem una regla infal·lible quan algun polític fa coses que no semblen massa de sentit comú: o li comporta algun benefici electoral pel partit o pel seu estatus polític personal. Pensem més en el segon.
Qualsevol gir o canvi de guió en un procés com el de la ‘Lotobrossa‘ afavoreix unes empreses i perjudica unes altres
Qualsevol gir o canvi de guió en un procés com el de la ‘Lotobrossa‘, que es remunta a mesos enrere, afavoreix unes empreses i perjudica unes altres, encara que no sigui aquest el resultat buscat ni desitjat.
I davant la licitació de la ‘Lotobrossa‘ que ja està en marxa, algunes empreses preconcursants se les nota prou contentes i d’altres, molt, però molt preocupades.
Però de les possibles empreses concursants i de les seves llums i ombres parlarem en un article pròxim, encara més, a la vista del recorregut que tingui el recurs presentat sobre el plec de condicions.
Tot això que diem ho sap perfectament Fortuny, que, fins ara, ha jugat les seves cartes amb habilitat de jugador de pòquer bregat en mil taules. Ell volia aconseguir enllestir la sortida de la licitació per arribar a temps a una adjudicació abans de les eleccions municipals. El veritable perquè d’aquesta pressa només ho sap el propi Fortuny… de moment.
I la resta del consistori? Ai, ai, ai. Haurien d’estar en l’escenari d’aquest teatre, defensant els seus papers, però sembla que n’han comprat entrades de primera fila, amb crispetes, per contemplar, amb aplaudiments, el monòleg de Fortuny. Ah! I no ens podem oblidar d’en Ricomà, que és qui els ven les entrades a la taquilla i també fa d’acomodador.
Malgrat que el PSC s’hi hagi oposat a la pujada de taxes del 28%, no ens poden fer caure en el parany, perquè tot estava pactat i calculat, sabent-se que s’aprovaria la pujada de taxes i que tothom podria aixecar la seva bandereta. Ja veurem fins quan…
✍🏽 Inspector FORTPUNY
PUBLICITAT
REDACCIÓ
